O’ZBÅKISTÎN RÅSPUBLIKÀSI ÀÕBÎRÎT TÅÕNÎLÎGIYALÀRI VÀ KÎMMUNIKKÀTSIYALÀRINI RIVÎJLÀNTIRISH VÀZIRLIGI

 

TÎSHKÅNT ÀÕBÎRÎT TÅÕNÎLÎGIYALÀRI UNIVÅRSITÅTI

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“MILLIY G’ÎYA: O’ZBÅKISTÎNNING IJTIMÎIY-IQTISÎDIY RIVÎJLÀNISH STRÀTÅGIYASI“ KURSIDÀN

 MÀ’RUZÀLÀR MÀTNI

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tîshkånt-2016

 

 

 

KIRISH

 

Màmlàkàtimizdà mustàqillik yillàridà bàrchà sîhàlàridà kàttà yutuqlàrgà erishdik. Jumlàdàn, bu bîràdà îliy tà’lim sîhàsidà àmàlgà îshirilgàn islîhîtlàrning hàm o’zigà õîs o’rni bîr. Mustàqilligimizning dàstlàbki yillàridàn bîshlàb nà fàqàt îliy tà’lim tizimini shuning bilàn birgà uning màzmunini bîyitishgà qàràtilgàn islîhîtlàrning õuquqiy bàzàsining ishlàb chiqilgànligi và uning råàl hàyotgà tàdbiq etilishi kàttà àhàmiyatgà egà bo’ldi. Àyniqsà, ijtimîiy-gumànitàr fànlàrning dàsturlàri qàytà ishlàndi, ulàrni o’qitishning zàmînàviy tåõnîlîgiyalàri ishlàb chiqilib o’quv jàràyonlàrigà tàdbiq etildi và màmlàkàtimiz tàràqqiyoti, jàdàl o’zgàràyotgàn zàmîn tàlàblàrigà jàvîb båràdigàn kång qàmrîvli, yuqîri màlàkàli kàdrlàrni tàyyorlàsh vàzifàlàridàn kålib chiqib, birinchi blîkkà bir qàtîr yangi fànlàr và kurslàr jîriy etildi. Õususàn, “Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr” fànining îliy tà’lim tizimigà kiritilgànligi àlîhidà àhàmiyatgà egà bo’ldi. CHunki, bu fàndà tàlàbàlàrimiz Vàtànimiz mustàqilligini mustàhkàmlàsh, màmlàkàtimizdà dåmîkràtik jàmiyat qurishning nàzàriy àsîslàri, siyosiy, ijtimîiy, iqtisîdiy sîhàlàrdà bàrqàrîr tàràqqiyotgà erishishdà yoshlàrimizdà fidîiylik, turli siyosiy kuchlàr và g’îyalàr màzmun, mîhiyati hàmdà ulàrdàn himîyalànish bo’yichà tågishli bilimlàrni îlmîqdàlàr. Àytish mumkinki, tàlàbàlàrning bu fàngà qiziqishi yildàn yilgà îshib bîrmîqdà.

Àmmî, bu fànni o’qitishdà bàkàlàvr và màgistràturà bîsqichlàridà tàkrîrlànishlàr màvjud edi. SHuning bilàn birgà, ànà shu ikki bîsqichni birini ikkinchisi bilàn uzviyligini tà’minlàydigàn, màmlàkàtimiz tàràqqiyotining yangi bîsqichigà kirib bîràyotgàni munîsàbàti bilàn hàm “Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr” kursini tàkîmillàshtirishgà hàm ehtiyoj yuzàgà kålgàn edi. Ànà shulàrni hisîbgà îlgàn hîldà 2013-2014 o’quv yilidàn bîshlàb îliy tà’limning màgistràturà bîsqichigà “Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi” kursi o’qitish uchun kiritildi. Undà bàkàlàvr bîsqichidà o’qitilàyotgàn “Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàri” kursidà ko’tàrilgàn màsàlàlàrni tàkrîrlàmàslik, dàvlàtimiz ràhbàrining àsàrlàri àsîsidà màmlàkàtimizdà shàkllànàyotgàn yangichà tàfàkkur và dunyoqàràshning mà’nî-màzmunini õàlqimizning istiqlîlgà erishish jàràyoni, O’zbåkistîn tànlàb îlgàn milliy tàràqqiyot mîdålining mîhiyati, uni bîsqichmà-bîsqich àmàlgà îshirilish jàràyonigà õîs qînuniyatlàr, uning õususiyatlàri, bîzîr munîsàbàtlàrigà, àsîslàngàn dåmîkràtik jàmiyatgà o’tishning turli mîdållàri và ulàrning nàmîyon bo’lish õususiyatlàri, “O’zbåk mîdåli” kîntsåptsiyasini ishlàb chiqishdà àsîsiy någiz bo’lgàn màsàlàlàr, uning råàl àmàliyotdà nàmîyon bo’lish õususiyatlàrini, glîbàl inqirîzlàr, bundày shàrîitdà O’zbåkistîndà àmàlgà îshirilgàn chîrà-tàdbirlàrning và “dåmîkràtiyani ko’chirish” g’îyasining và uni tànqidining mà’nî-màzmunlàrini chuqur siyosiy-fàlsàfiy tàhlil qilish, yosh àvlîdning qàlbi và îngigà milliy istiqlîl g’îyalàrini, Vàtàngà muhàbbàt, sàdîqàt mustàqillik yillàridà erishilgàn yutuqlàrdàn g’ururlànish và istiqlîldàgi vàzifàlàrni àmàlgà îshirishdà fidîiylik ko’rsàtish kàbi tuyg’ulàrini shàkllàntirishdàn ibîràtdir.

Màzkur kursni o’qitishning vàzifàsi O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti I.À.Kàrimîv àsàrlàri àsîsidà istiqlîlgà erishishning dàstlàbki yillàridà và mustàqillik yillàridà àmàlgà îshirilgàn stràtågik vàzifàlàrni milliy g’îya kîntåkstidà siyosiy-fàlsàfiy ànglàsh, bu jàràyonning tàrkibiy qismi O’zbåkistînning tàràqqiyot yo’li và rivîjlànish stràtågiyasini màzmun-mîhiyatini chuqur o’rgàtish và uning jàmiyat hàmdà õàlqimiz hàyotidàgi àhàmiyatini àsîslàshdàn ibîràt.

Màzkur kurs “Milliy istiqlîl g’îya”sining tàrkibiy qismlàridàn birini tàshkil etàdi và àyni pàytdà undàn quyidàgi o’zigà õîs jihàtlàri bilàn fàrq qilàdi:

Birinchidàn, “milliy g’îya” màmlàkàtimizning o’z mustàqilligini qo’lgà kiritish, uni mustàhkàmlàshning nàzàriy àsîsi hisîblànàdi. Bu kursdà esà màmlàkàtimizdà bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishning mîdållàri uning O’zbåkistîngà õîs bo’lgàn mîdålining ishlàb chiqilishidà àsîs bo’lgàn îmillàr, ulàrning àmàliyotdà nàmîyon bo’lish õususiyatlàrini o’zigà qàmràb îlgàn;

Ikkinchidàn – “Milliy g’îya” fànidà tàlàbàlàr o’rgànishi nàzàrdà tutilmàgàn “nàzàriya và àmàliyot”, “stràtågiya”, “ijtimîiy-siyosiy sîhàning g’îyaviy àsîslàri”, “glîbàl ijtimîiy-iqtisîdiy inqirîz” và bîshqà bir qàtîr tushunchàlàrning màzmun-mîhiyati bu kursdà o’rgànilgàn  và siyosiy-fàlsàfiy jihàtdàn tàhlil etilgàn.

Àyni pàytdà bu kursni yaõshi o’zlàshtirish uchun bàkàlàvriyat bîsqichidà o’qitilàyotgàn “Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr” fànini chuqur o’zlàshtirish zàrur bo’làdi. CHunki, bu kurs àynàn ànà shu fànning màntiqiy dàvîmi bo’lib hisîblànàdi.

Kursni chuqur o’zlàshtirish tàlàbàlàrimizdà màmlàkàtimiz tàràqqiyotining bugungi bîsqichidà àmàlgà îshirilàyotgàn hàmdà îshirilishi lîzim bo’lgàn màsàlàlàr hàqidà tågishli bilimlàr và ko’nikmàlàrni shàkllàntirishgà, shuning bilàn birgà, bugungi kundà insîniyatning istiqbîligà õàvf sîlàyotgàn glîbàl ijtimîiy-iqtisîdiy inqirîzlàr hàqidà hàm tågishli bilimlàrni õizmàt qilàdi. Àyni pàytdà màzkur kursni o’rgànish tàlàbàlàrimizdà vàtànpàrvàrlik, õàlqpàrvàrlik và insînpàrvàrlik kàbi qàdriyatlàrgà nisbàtàn sàdîqàtini yanàdà mustàhkàmlàydi. YUqîridàgilàrni hisîbgà îlgàn hîldà, kursning tàlàbàlàr tîmînidàn mukàmmàl o’rgànilishi nàzàriy và àmàliy àhàmiyatgà egà.

Ushbu uslubiy qo’llànmà f.f.d.,prîf.S.Îtàmuràtîv, s.f.n.,dîts. Î.Sirîjîv, s.f.n.,dîts.H.YOrqulîv, f.f.n. D.Ismàtullàåvàlàr tîmînidàn 2013 yildà “Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi“ kursidàn  tàyyorlàngàn tàjribàviy mà’ruzàlàr àsîsidà, ulàrni to’ldirgàn và yangilàgàn hîlàtdà tuzilgàn.

O’quv-uslubiy qo’llànmà îliy o’quv yurtlàri màgistrlàri uchun mo’ljàl-làngàn.

 

 

 

 

 

1-MÀVZU: “MILLIY G’ÎYA: O’ZBÅKISTÎNNING IJTIMÎIY-IQTISÎDIY RIVÎJLÀNISH STRÀTÅGIYASI“  KURSINING PRÅDMÅTI,  MÀQSÀDI VÀ VÀZIFÀLÀRI

 

Råjà:

1.                “Milliy g’îya:  O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi“  kursining prådmåti.

2.                Kursning umumnàzàriy àsîslàri, bîshqà fànlàr bilàn àlîqàdîrligi.

3.                Kursni o’qitishning màqsàdi và vàzifàlàri.

4.                O’zbåkistîndà yuksàk mà’nàviyatli shàõslàrni tàrbiyalàshdà kursning àhàmiyati.

 

1-màsàlà. Õàlqlàr, millàtlàr và dàvlàtlàr tàràqqiyotidà g’îya và màfkuràlàr muhim o’rin tutàdi. Àyniqsà, rivîjlànish màqsàdlàrini và tàràqqiyot yo’lini bålgilàb båruvchi stràtågik g’îyalàr qàndày ekànligi õàlqlàr, millàtlàr, dàvlàtlàr tàqdirini bålgilàb båràdi. O’z nàvbàtidà insîniyat và jàmiyat ehtiyojlàri uzluksiz o’sib bîràdi. Bu jàràyon o’z nàvbàtidà ehtiyojlàrni qîndirish bîràsidà yuzàgà kålàdigàn muàmmîlàr và vàzifàlàrni hàl qilishgà qàràtilgàn g’îyalàrning shàkllànishigà îlib kålàdi. SHu mà’nîdà hàm g’îya o’sib kålàyotgàn ehtiyojlàrning in’ikîsi và uni qîndirish bîràsidàgi muàmmîlàr và vàzifàlàr tizimini o’zidà ifîdà ettiràdi, dåyish mumkin. Bu yo’nàlishdà màzkur kurs istiqbîlgà õizmàt qiluvchi qàràshlàr, õulîsàlàr và màqsàdlàr tizimi sifàtidà nàmîyon bo’làdi. Bu jàràyonlàr millàtlàr, õàlqlàrni tàràqqiyotgà îlib chiquvchi ulàrning stràtågiyasi rivîjlànish yo’lini, màqsàdlàrini ifîdàlîvchi milliy g’îyalàrning shàkllànishigà îlib kålàdi.

Àmmî, màqsàdlàr và mànfààtlàrning turli tumànligi, ulàrning àyrimlàri tàràqqiyotgà õizmàt qilsà, àyrimlàri tîr dîiràdàgi màqsàdlàr và mànfààtlàrgà õizmàt qilib tàràqqiyotgà zid hàràktårgà hàm egà bo’lishi mumkin. Bundày g’îya millàt, jàmiyat và umuminsîniyat tàràqqiyotigà sàlbiy tà’sir o’tkàzàdi và rivîjlànishgà qàrshi bo’lgàn qîrà kuchlàr và to’siqlàr yuzàgà kålishigà îlib kålàdi. SHu mà’nîdà hàm g’îya hàqidà fikr yuritgàndà, uning yo’nàlishi, màqsàdi nimàgà và kimlàrgà qàràtilgànligini àniqlàsh, mîhiyat-màzmunini bilishni, uni bàhîlàshning àsîsiy måzîni sifàtidà qàràsh mumkin.

G’îyalàr màqsàd và mànfààtlàr yo’nàlishigà qàràb turli shàkllàrdà nàmîyon bo’làdi. Jumlàdàn, milliy g’îya, milliy istiqlîl g’îyasi, ilmiy g’îya, diniy g’îya, milliy rivîjlànish g’îyasi, umuminsîniy g’îya, bunyodkîr g’îya, yovuzlik g’îyasi, siyosiy g’îya và bîshqà bir qàtîr shàkllàrdà g’îyalàr nàmîyon bo’làdi. Ulàr mà’lum ehtiyojlàrning in’ikîsi sifàtidà shàkllànàdilàr và ulàrni qîndirish màqsàdlàrini o’zlàridà ifîdà ettiràdilàr.

Milliy g’îya tizimidà milliy mustàqillik g’îyasi và milliy rivîjlànish g’îyalàri muhim o’rinni egàllàydi. Milliy g’îya, millàt råàl sub’åkt sifàtidà màvjud bo’lgàn hàr bir dàvr uchun o’z àhàmiyatini sàqlàb qîlàvåràdi. Milliy tàràqqiyotning mà’lum bîsqichlàridàgi vàzifàlàri yo’nàlishlàrigà mîs ràvishdà yangi g’îyalàr yuzàgà kålishigà zàmin bo’lib õizmàt qilàdi.

Milliy g’îya, dågàndà etnik birlikni o’zidà nàmîyon etuvchi milliy îngni uyg’îtuvchi, millàtning o’zligini ànglàtuvchi, o’zigà õîslikkà, måntàlitåtigà “qiyofà” bàõsh etuvchi, milliy ruhiyat, g’urur-iftiõîr, e’tiqîd và màs’ullik tuyg’ulàrini shàkllàntiruvchi tàfàkkur màjmuàsini tushunish mumkin.

Milliy g’îyaning tà’sir dîiràsi nihîyatdà kång bo’lib, u millàtning o’zigà õîsligini sàqlàb turish, millàt mànfààtlàri yo’lidà millàt vàkillàrini birlàshtirish, uyushtirish và tàràqqiyot yo’nàlishlàrini bålgilàsh kàbilàrgà o’zining tà’sirini o’tkàzib turàdi.

Milliy g’îya milliy rivîjlànish g’îyasi bilàn chàmbàrchàs bîg’liqdir. “Milliy g’îya millàtning “månligi”ni, uning mà’nàviy-ruhiy và intållåktuàl sàlîhiyati dàràjàsini ko’rsàtuvchi îmili bo’lsà, milliy rivîjlànish g’îyasi millàtni iqtisîdiy, ijtimîiy-siyosiy và mà’nàviy-mà’rifiy yuksàklikkà yo’nàltiruvchi ilmiy àsîslàngàn kîntsåptsiyalàr và nàzàriy fikrlàr tizimi hisîblànàdi”1.

Milliy rivîjlànish g’îyasi  mà’lum bir tàriõiy tàràqqiyot bîsqichidà  millàt îldidà turgàn vàzifàlàrni hàl qilishgà yo’nàlgànligi bilàn hàràktårlànàdi. Ulàrni àmàlgà îshirish millàtni màvjud dàràjàdàn yuqîri pîg’înàgà erishishini tà’minlàydi. SHu mà’nîdà hàm  milliy rivîjlànish g’îyasi millàt ehtiyojlàrining in’ikîsi sifàtidà tàràqqiyot bîsqichlàridà yuzàgà kålàdigàn vàzifàlàrning màzmuni và ko’làmigà qàràb o’zgàrib và tàkîmillàshib bîràdi.

Millàt màvjudligi shàrîitidà milliy g’îyani råàllikkà àylànishini, millàtni tàràqqiyot sàri yo’nàltirishni milliy rivîjlànish g’îyasi àmàlgà îshiràdi. Milliy rivîjlànish g’îyasi mà’nî-màzmuni yo’nàlishi millàt tàràqqiyotining  bàrchà bîsqichlàridà ungà yo’nàltiruvchi mànbà bo’lib turàdi và bu vàzifà uning uchun o’zgàrmàs bo’lib qîlàvåràdi.

Millàt o’z tàràqqiyotidà turli bîsqichlàrni bîsib o’tishi mumkin. Jumlàdàn, shàkllànish, rivîjlànish yoõud qàràmlik, yuksàlish và tàkîmillàshuv kàbi jàràyonlàrni o’z bîshidàn kåchirishi mumkin. Ànà shu jàràyonlàrni yuzàgà kålishigà qàràb millàt îldidà åchish zàrur bo’lgàn vàzifàlàr hàm yuzàgà kålàdi.

Dunyodàgi àksàriyat màmlàkàtlàr, õàlqlàr, ànà  shu bîsqichlàrni bîsib o’tdilàr, bugun  bu  jàràyon dàvîm etmîqdà. Àyniqsà, õàlqlàrning bîshqàlàrgà qàràm bo’lib qîlishi và undàn îzîd bo’lishigà qàràtilgàn hàràkàtlàr hàmdà bu  yo’ldà ko’rilgàn îg’ir tàlîfàtlàr milliy istiqlîl g’îyasining o’shà shàrîit uchun kàttà rîl o’ynàgànligini àlîhidà tà’kidlàsh lîzim bo’làdi. U millàt vàkillàrini îzîdlik  yo’lidà birlàshtirish và umumiy dushmàngà qàrshi kuràshning g’îyaviy àsîsi vàzifàsini bàjàrgàn. Àynàn shundày shàrîitdà milliy istiqlîl g’îyasi milliy g’îyaning àjràlmàs qismi sifàtidà ustuvîrlik dàràjàsigà ko’tàrilgàn.

Millàtning qàràmlik hîlàtidàgi àsîsiy màqsàd và vàzifàsi milliy rivîjlànish emàs, bàlki, mustàqillikni qo’lgà kiritish hisîblànàdi. Bu  màqsàd và vàzifàni àmàlgà îshuviginà milliy  rivîjlànishgà imkîn båràdi. SHuning bilàn bir qàtîrdà mustàqillikni qo’lgà kiritishdàn pirîvàrd màqsàd rivîjlànish và bàrchà sîhàlàrdà yuksàlishgà erishish hisîblànàdi.

Milliy g’îya millàtning “qiyofàsi”, uning “màqîmi” bo’lsà, milliy istiqlîl g’îyasi uni qàràmlikdàn qutilish, mustàqillikkà erishishi hàmdà rivîjlànish uchun shàrt-shàrîitlàrni vujudgà kåltirish hîlàtining g’îyasidir. Milliy rivîjlànish g’îyasi esà millàt rivîjlànishi bilàn bîg’liq bo’lgàn vàzifàlàrni o’zidà mujàssàmlàshtirgàn hîldà  millàtni  ànà shu màqsàd và vàzifàlàrni àmàlgà îshirishgà yo’nàltirishgà õizmàt qilàdi.

Ko’rinib turibdiki, milliy rivîjlànish g’îyasi millàt hàyoti bilàn bîg’liq g’îyalàr tizimidà o’zining ustuvîrligini nàmîyon etib turàdi. SHuning bilàn bir qàtîrdà milliy rivîjlànish g’îyasi hàm millàt tàràqqiyoti jàràyonidà dîimiy ràvishdà tàkîmillàshib bîràdi. U yuzàgà kålàdigàn muàmmîlàr, vàzifàlàr và ulàrning åchimlàrini ishlàb chiqish hàmdà àmàlgà îshirish jàràyonigà qàràb rivîjlànàdi và tàkîmillàshib bîràdi. SHu mà’nîdà hàm milliy g’îya, hàmdà milliy istiqlîl g’îyasi milliy rivîjlànish g’îyasining tàrkibiy qismini tàshkil qilàdi.

Àslini îlgàndà, millàt tàqdiri bilàn bîg’liq bo’lgàn g’îyalàrni birini ikkinchisidàn àjràtib qàràsh to’g’ri bo’lmàydi. CHunki, ulàrning hàmmàsi hàm millàt màqsàd và mànfààtlàrigà õizmàt qilàdi. Àmmî, ulàrning millàt tàràqqiyotining tàriõiy bîsqichlàridà bàjàràdigàn vàzifàlàrigà qàràb o’rni và àhàmiyatini fàrqlàsh lîzim bo’làdi. Àks hîldà, ànà shu bîsqichlàrdàgi vàzifà và màqsàdlàrning õususiyatlàrigà qàràb millàtni yo’nàltirib, ungà kuch-qudràt và ilhîm bàg’ishlàsh zàruriyati o’z àhàmiyatini yo’qîtgàn bo’lur edi.

SHu mà’nîdà hàm bizning millàtimiz uchun milliy g’îya uning “qiyofàsi”, “màqîmi”ni bildiruvchi îmil bo’lsà, milliy istiqlîl g’îyasi uning o’z mustàqilligini qo’lgà kiritish, uni mustàhkàmlàsh và tàràqqiyot uchun shàrt-shàrîitlàrni vujudgà kåltirish bîsqichining g’îyaviy àsîsi bo’làdi.  Bugun ulàrni qo’lgà kiritdik, mustàqilligimiz råàllikkà àylàndi và mîddiy kuch àhîlimizning dunyoqàràshi và kundàlik õàtti-hàràkàtlàrining yo’nàlishini tàshkil qilmîqdà. Endi millàtimiz îldidàgi àsîsiy vàzifà dunyodàgi rivîjlàngàn õàlqlàr dàràjàsigà ko’tàrilishi và fàrîvîn turmush shàrîitlàrini yaràtish hisîblànàdi. Bu màqsàdni “milliy rivîjlànish g’îyasi”   o’zidà mujàssàmlàntirib õàlqimizni ànà shu màqsàd sàri yo’nàltirishgà õizmàt qilmîqdà.

Milliy rivîjlànish g’îyasi hàr bir millàt rivîjlànishi uchun õîs bo’lgàn îmil hisîblànàdi. Låkin, uni ko’p millàtli màmlàkàt shàrîitidà millàtlàr mànfààtlàri và màqsàdlàrini uyg’unlàshtiruvchi îmil sifàtidà qàràsh to’g’ri bo’làdi. CHunki, milliy rivîjlànish g’îyasini tîr mà’nîdà qo’llàsh umumiy tàràqqiyot mànfààtlàrigà zid bo’lgàn hîlàt hisîblànàdi. SHu mà’nîdà hàm uni O’zbåkistîndà yashîvchi bàrchà millàt và elàtlàr mànfààtlàrini o’zidà ifîdà ettiruvchi O’zbåkistîn õàlqining milliy rivîjlànish g’îyasi sifàtidà tushunish to’g’ri bo’làdi.

“Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi” kursining îb’åkti O’zbåkistîn jàmiyati hàyoti sîhàlàri  hàmdà ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlàntirishning g’îyaviy màfkuràviy sîhàlàri.

“Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi” kursidà O’zbåkistînning rivîjlànish yo’li, uning àsîsiy g’îyalàri, nàzàriyasi và kîntsåptsiyalàri o’rgànilàdi. Ushbu kursning prådmåtini o’zbåk õàlqining  mustàqillik  shàrîitidàgi  tàràqqiyoti và yuksàlishi jàràyoni, ya’ni, mustàqillikkà erishish và mustàqillikni mustàhkàmlàsh, rivîjlànishning o’zbåk mîdåli, ijtimîiy, iqtisîdiy, siyosiy rivîjlànish stràtågiyalàri tàshkil etàdi. Ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish màfkuràviy jihàtdàn àsîslànib, tàyyorlànàyotgàn kàdrlàr g’îyaviy qurîllàntirilàdi, màmlàkàt kålàjàk tàràqqiyotigà ishînch e’tiqîdi tàrbiyalànàdi.

Kurs uslublàri:  tàjribà, qiyosiy tàhlil, empårik-sîtsiîlîgik và ilm-fànning bîshqà zàmînàviy uslublàri.

SHu o’rindà sàvîl tug’ilàdi: - stràtågiya nimà? - ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi, dågàndà nimàni tushunish kåràk?

 “Stràtågiya” so’zi - yunîn tilidàn îlingàn bo’lib qo’mîndînlik sà’nàti dåb tàrjimà qilinàdi. U dàstlàb hàrbiy tushunchà sifàtidà ishlàtilgàn, kåyinchàlik bîshqà sîhàlàrni hàm bîshqàrishdà uzîq muddàtgà mo’ljàllàngàn råjà, àsîsiy màqsàd và ungà îlib bîràdigàn dàstur mà’nîlàridà ishlàtilib kålingàn. SHuning uchun uzîqni ko’zlàb råjàlàr tuzuvchi và uni mîhirînà àmàlgà îshiruvchi siyosàtchilàr stràtåg, dåb àtàlàdi. Stràtågiyaning dàvlàt stràtågiyasi, hàrbiy stràtågiya, iqtisîdiy stràtågiya, ijtimîiy stràtågiya và bîshqà ko’rinishlàri bîr.

Àslidà, dàvlàt stràtågiyasi mà’lum bir tàriõiy rivîjlànish bîsqichidà birîr ijtimîiy qàtlàmning màmlàkàt rivîjlànish yo’lini bålgilàshidir.

Dàvlàtning stràtågik vàzifàlàrigà jàmîàt tàrtibini sàqlàsh, fuqàrîlàr fàîliyatini bålgilàsh và shàõsiy tàshàbbus rivîji uchun shàrîit yaràtish, õàvfsizlikni tà’minlàsh, hàr kimgà huquqiy erkinlik và mulkkà egàlik qilishni tà’minlàsh, jàmiyatdà àõlîqiy qàràshlàrni rivîjlàntirish và bîshqàlàr kiràdi.

Àgàr dàvlàt stràtågiyasi õàlqlàrni rivîjlànishgà, fàrîvînlikkà îlib kålsà, u milliy stràtågiya dåyilàdi, àks hîldà,  àksilmilliy hàràktårgà egà bo’làdi.

Iqtisîdiy stràtågiya - dàvlàt tîmînidàn iqtisîdiyotning ustuvîr yo’nàlishlàri và vîsitàlàrini àniqlànishi, hàmdà siyosiy stràtågiyani àmàlgà îshirish màqsàdidà iqtisîdiyotgà àràlàshuvi hisîblànàdi. U dàvlàt fàîliyati yo’nàlishining hàràktårini bålgilàydi và uzîq muddàtgà mo’lljàllàngàn tàmîyillàrini umumiy mà’nîdà àmàlgà îshiràdi.   Dàvlàtning mà’lum bir muddàtdà àmàlgà îshiràdigàn stràtågik vàzifàsi uchun iqtisîdiyotgà àràlàshish tàmîyillàri iqtisîdiy siyosàtdà nàmîyon bo’làdi.

Dàvlàt stràtågiyasi iqtisîdiy jihàtdàn quyidàgichà tàsniflànàdi:

- Kîrpîràtiv stràtågiya hukumrîn ijtimîiy qàtlàm (kîrpîràtiv guruhlàr) ning fuqàrîlàr turmush fàrîvînligining pàsàyishi hisîbigà egîistik mànfààtlàrini àmàlgà îshirishi.

- Ijtimîiy sàmàràli stràtågiya – tàyyor màhsulît bàrqàrîr o’sib bîrishi îptimàl tizimi fuqàrîlàr uchun õizmàt qilishi, yalpi bàndlikning tà’minlànishi, inflyatsiyaning yo’qligi và milliy dàrîmàdning àdîlàtli tàqsimîti.

- Libåràl stràtågiya dàvlàt iqtisîdiyoti tîvàrlàr và kàpitàl màblàg’làrning erkin hàràkàti uchun îchiqligini bildiràdi.

- Bîshqàriluvchi stràtågiya tîvàr và kàpitàl màblàg’làr hàràkàtigà dàvlàt nàzîràti o’rnàtilgànligini ifîdàlàydi.

- Sàfàrbàr etuvchi stràtågiya dàvlàtning yashîvchànligini îshirish uchun tàlàb etilàdi, u ishlàb chiqàrish và tàshqi iqtisîdiy àlîqàlàrgà to’g’ridàn-to’g’ri àràlàshuvlàr pàytidà kuchàyadi.

SHu mà’nîdà ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasini quyidàgichà tàvsiflàsh mumkin: ijtimîiy và iqtisîdiy råsurslàrni màmlàkàt tàràqqiyotigà yo’nàltirish nàzàriyasi và àmàliyoti hisîblànib,  u  màmlàkàt tàràqqiyotini råjàlàshtirish, uni siyosiy usul và vîsitàlàr bilàn àmàlgà îshirish màsàlàlàrini o’z ichigà îlàdi. Jàmiyat rivîjlànish qînuniyatlàrini tàdqiq qilàdi, stràtågik màqsàdlàrni bålgilàb, ungà erishish usullàrini hàmdà yo’llàrini ishlàb chiqàdi. Dàvlàt îrgànlàri, tibbiyot, tà’lim, nîdàvlàt tàshkilîtlàr, siyosiy pàrtiyalàrning màqsàd và vàzifàlàrini bålgilàb båràdi. Jàmiyat tàràqqiyotigà õizmàt qiluvchi kuchlàrni stràtågik yo’nàlishlàr bo’yichà uyushtiràdi yoki tàqsimlàydi.

Màmlàkàtlàr rivîji  và õàlqlàrning fàrîvînlikkà erishishidà  o’z vàqtidà to’g’ri tànlàngàn stràtågiyalàr muhim îmil bo’lib õizmàt qilàdi.  Àlbàttà, tànlàb îlingàn stràtågiyaning àmàlgà îshishidà tàktikà hàm   muhim rîl o’ynàydi.

 Tàktikà bu - bålgilàngàn màqsàdgà erishish uchun ishlàtilàdigàn vîsità và usullàr màjmuàsi hisîblànàdi. Tàktikà stràtågiyani àmàlgà îshirilishidà bir îràliq vàzifà bo’lib, stràtågiyadàgi àsîsiy màqsàdgà bo’ysindirilgàn bo’làdi. YA’ni, stràtågiya àsîsiy màqsàdgà îràliq tàktik vàzifàlàrni bàjàrish îrqàli erishàdi, bu vîsità, màqsàd ko’rinishidà bo’làdi.

Màsàlàn, O’zbåk mîdålining “Bilimgà tàyangàn innîvàtsiîn jàmiyat” gà o’tish stràtågik màqsàdini tàktik jihàtdàn sîhàlàr bo’yichà quyidàgichà  ifîdàlàsh mumkin:

*O’zbåk iqtisîd mîdåli (kichik biznås và îilàviy tàdbirkîrlik).

*O’zbåk ilm-fàn và tà’lim mîdåli. (Bilimgà tàyangàn innîvàtsiîn jàmiyat).

*O’zbåk sîg’liqni sàqlàsh mîdåli (înà và bîlà sàlîmàtligini muhîfàzà qilish, îvqàtlànish màsàlàlàrigà kàttà e’tibîr qàràtish).

*O’zbåk îilà mîdåli (intålåktuàl sàlîhiyatli îdàmlàrni yaràtish)

*O’zbåk màhàllà mîdåli (o’zini o’zi bîshqàrish jàmiyatigà o’tish).

Bu kîmplåks mîdållàr (ilm fàn àsîsidà) uzîq “industriàl” và “pîstindustriàl” dàvrlàrsiz to’g’ridàn to’g’ri “Bilimgà tàyangàn innîvàtsiîn jàmiyat” gà o’tishgà kàttà imkîniyat yaràtàdi.

“Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi” kursining àsîsiy qînuniyatlàri màvjud bo’lib, ulàr O’zbåkistînning  stràtågik màqsàd và mànfààtlàri, tàràqqiy qilishi và rivîjlàngàn màmlàkàtlàr dàràjàsigà erishish jàràyonlàri bilàn bîg’liq. Jumlàdàn, ulàrdà milliy mànfààtlàrning ustuvîrligi, hàr bir màmlàkàtning milliy tàràqqiyot g’îyasidà umumõàlq mànfààtlàri mujàssàm bo’lish zàruriyati, tàràqqiyotning stràtågik yo’nàlishi milliy zàminlàrgà àsîslànishi, milliy tàràqqiyotdà jàhîn màmlàkàtlàri và ulàrning õàlqlàri erishgàn yutuqlàr tàjribàlàridàn fîydàlànish, tàràqqiyotning stràtågik vàzifàlàrini bålgilàsh, àmàlgà îshirishdà milliy và umuminsîniy qàdriyatlàrgà àmàl qilish, millàtlàràrî tîtuvlik, siyosiy bàrqàrîrlikkà erishish, màmlàkàtdà yashîvchi bàrchà millàtlàr và elàtlàr tàràqqiyoti uchun tång imkîniyatlàrni yuzàgà kåltirish, tinchlik và dåmîkràtiya tàmîyiligà àmàl qilish và bîshqà bir qàtîr qînuniyatlàrdir. Ulàr milliy rivîjlànish g’îyasining àmàlgà îshishi uchun zàrur bo’lgàn qînuniyatlàrdir. Ulàrgà àmàl qilmàslik esà, màmlàkàt và uning õàlqi bålgilàgàn màqsàd và mànfààtlàrining sàmàràsiz yakunlànishigà îlib kålàdi.

2-màsàlà. “Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi“ kursining umumnàzàriy àsîslàrini O’zbåkistîn Råspublikàsi Kînstitutsiyasi và qînunlàri, O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti I.Kàrimîvning àsàrlàri và mà’ruzàlàri, màmlàkàtimizdàgi åtàkchi ijtimîiy và iqtisîdiy fàn sîhàlàri îlimlàrining O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasigà dîir àsàrlàri tàshkil qilàdi.

Mà’lumki, bàrchà ijtimîiy-gumànitàr fànlàr  bir-birlàri bilàn o’zàrî àlîqàdà bo’làdilàr. Õuddi shuningdåk,  “Milliy g’îya:  O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi“ kursi hàm bîshqà ijtimîiy-gumànitàr fànlàr bilàn bîg’liq. Fànlàr biri chiqàrgàn  õulîsàdàn bîshqà fànlàr fîydàlànàdi và uni ijîdiy rivîjlànishigà hissà qo’shàdi.

“Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi“ kursi fàlsàfà, psiõîlîgiya, sîtsiîlîgiya, iqtisîdiyot nàzàriyasi, pîlitîlîgiya, O’zbåkistîndà dåmîkràtik jàmiyat qurish nàzàriyasi và àmàliyoti kàbi fànlàr bilàn bîg’liq. Ulàrning dunyoqàràsh, insîn, millàt và õàlq ruhiyati, ijtimîiy hàyot, iqtisîdiy tàràqqiyot, siyosiy hîkimiyat, O’zbåkistîndà dåmîkràtik jàmiyat qurish bîràsidà erishgàn yutuqlàri và gàldàgi vàzifàlàri to’g’risidàgi õulîsàlàridàn fîydàlànib ulàrgà tàyanàdi.

Àyniqsà, u  bugun O’zbåkistîn tà’lim tizimidà o’qitilàyotgàn “Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr” fàniining màmlàkàtimiz àhîlisi, àyniqsà, yoshlàr îngigà mustàqillik g’îyalàrini singdirish, sàdîqàtlilik, vàtànpàrvàrlik, fidîiylik, îgîhlik, hàmjihàtlik, millàtpàrvàrlik, õàlqpàrvàrlik, kàbi ruhiyatlàrini shàkllàntirish bîràsidàgi tàjribàlàrigà tàyanàdi.

Mustàqillikni mustàhkàmlàsh yillàridà àmàlgà îshirgàn vàzifàlàrni dàvîm ettiràdi, uni màmlàkàtimiz và õàlqimiz tàràqkiyotining yangi bîsqichidà: màmlàkàtimizdà mustàqillikni tà’minlàngànligi, uning suvårånitåti jàhîn hàmjàmiyatining tång huquqli à’zîsi sifàtidà o’zining tàshqi và ichki siyosàtini mustàqil îlib bîràdi. Mustàqillikkàà õàvf sîlàyotgàn hàr qàndày yovuz kuchlàrgà zàrbà bårà îlàdigàn qudràtgà erishgàn, jàhîn dåmîkràtiya qàdriyatlàri tizimigà kirib bîràyotgàn, o’zining iqtisîdiy, ijtimîiy-siyosiy và màdàniy, mà’rifiy sîhàlàrdàgi stràtågik vàzifàlàrini ishlàb chiqishi và uni àmàlgà îshirishdàgi tàjribàsi bilàn mustàqil mîdåligi egà. Màmlàkàtimiz tàràqqiyotini yangi bîsqichgà ko’tàrish vàzifàlàrini bålgilàsh và uni àmàlgà îshirish jàràyonidà àmàliyotgà kång tàdbiq qilàdi.

“Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr” fànining tà’lim tizimigà kiritilishi màmlàkàtimizning o’tish dàvrining bîshlàng’ich dàvri uchun muhimdir.

Birinchidàn quyidàgi vàzifàlàrni àmàlgà îshishining muhim îmiligà àylàndi. Kîmmunistik g’îya và màfkuràning bàrbîd bo’lishi, mustàqillik và tàràqkiyot g’îyasining shàkllànishi îràlig’idà yuzàgà kålgàn bo’shliqning o’rnini to’lg’àzish g’îyasigà àylàndi;

Ikkinchidàn, mustàqillik yillàridà «  Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr»   fàni mustàqillik, suvårånitåt, îzîdlik, erkinlik, tånglik, bàrqàrîrlik và tinchlik kàbi tuyg’ulàrning qàdr-qimmàtini yoshlàrimiz dunyoqàràshining àjràlmàs qismigà àylànishidà nàzàriy và àmàliy àhàmiyatgà egà bo’ldi;

Uchinchidàn, õàlqimizni mustàqillikni mustàhkàmlàsh jàràyonigà kång sàfàrbàr etdi;

To’rtinchidàn, milliy urf-îdàtlàr, àn’ànàlàr và qàdriyatlàrni tiklàsh và ulàrni õàlqimiz îngigà singdirishdà kàttà rîl o’ynàdi;

Båshinchidàn, màmlàkàtimizdà millàtlàràrî hàmjihàtlik, dinlàràrî bàg’rikånglik tuyg’ulàrining shàkllànishigà và rivîjlànishigà ijîbiy tà’sir o’tkàzdi;

Îltinchidàn, màmlàkàtimizning jàhîndàgi nufuzining îshib bîrishidà mustàqil ilmiy nàzàriya sifàtidà muhim àhàmiyatgà egà bo’ldi.

Õulîsà qilib àytgàndà, “Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr” fàni màmlàkàtimiz mustàqilligini mustàhkàmlàshning ilmiy-nàzàriy îmili vàzifàsini bàjàrdi.

“Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi“  kursi esà O’zbåkistîn ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasining màzmun mîhiyati nimàdàn ibîràt ekànligini tushuntirish, stràtågik màqsàdlàrgà erishish yo’lidà yoshlàrni uyushtirish, sàfàrbàr qilish kàbi màqsàdlàrgà yo’nàltirilgàn. Uning o’qitilishi màmlàkàtimiz mustàqilligining råàl mîddiy và mà’nàviy kuchgà àylàngàn shàrîitidà uni tàràqqiy qildirish, yuksàltirish và jàhînning rivîjlàngàn dàvlàtlàri dàràjàsigà ko’tàrish vàzifàlàri bilàn bîg’liqdir.

Milliy g’îyaning tà’lim tizimidà o’qitilishidà “Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi” và “Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr” kurslàrining uzviy dàvîmidir. “Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr” kursi tà’limning bàkàlàvriàt bîsqichidà o’qitilsà, “Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi” kursi esà màgistràturà  bîsqichidà o’qitilàdi.

O’zining ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasigà egà bo’lmàgàn, uni àmàlgà îshirishgà qîdir bo’lmàgàn õàlq mustàqilligini sàqlàb qîlîlmàydi. Ànà shu mà’nîdà hàm milliy mustàqillikkà erishilgàndàn kåyin mustàqillikni mustàhkàmlàshdà hàr bir dàvlàt o’z  ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasini ishlàb chiqishi và îmmàni shu stràtågiyani àmàlgà îshirishgà sàfàrbàr etishi zàrur bo’làdi. Bu milliy mustàqillik g’îyasining milliy rivîjlànish g’îyasi bilàn o’zàrî bîg’lànib kåtishini bildiràdi. SHu mà’nîdà hàm tàbiiy ràvishdà, “Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr” kursidà màvjud bo’lgàn màvzulàr “Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtå-giyasi” kursidà tàkrîrlànmàydi. Ungà hàmîhàng ràvishdà tàràqqiyotning nàvbàtdà hàl etilishi bilàn bîg’liq bo’lgàn màvzulàr kiritilàdi.

Õuddi ànà shu yangi màvzulàr ikkàlà kursning bir tîmîndàn fàrqlànishini bildirsà, ikkinchi tîmîndàn, milliy rivîjlànishning dàvîmiyligi và uzluksizligini hàm ànglàtàdi. YA’ni, qàràmlikdàn qutilish, mustàqillikni qo’lgà kiritish, uni mîddiy và mà’nàviy kuchgà àylàntirish bir bîsqich bo’lsà, uni dàvîmi sifàtidà milliy rivîjlànishni yangi imkîniyatlàr yuzàgà kålgàn shàrîitdà yuksàk dàràjàdà ko’tàrishni àmàlgà îshirish nàvbàtdàgi bîsqichning vàzifàlàrigà àylànàdi.

YUqîridà kåltirilgànlàrdàn ko’rinib turibdiki, “Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi” kursi, “Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr” kursi bilàn o’zàrî uyg’undir. SHuning bilàn birgà u mustàqil hàmdir. Uning uyg’unligi “Milliy istiqlîl  g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr” kursidà ilgàri surilgàn g’îyalàrdàn o’zidà ijîdiy fîydàlànàdi, ulàrni mustàhkàmlàshgà ijîbiy tà’sir o’tkàzàdi. SHuning bilàn birgà, màmlàkàt mustàqilligi shàrîitidà, uni rivîjlàntirishning nàvbàtdàgi vàzifàlàridàn kålib chiqqàn hîldà yangi màvzulàrni o’zidà mujàssàmlàshtiràdi.

Milliy g’îyaning shàkllànishi någizlàri và rivîjlànishini ifîdàlàydi, uning umumõàlq hàràktåri, g’îyaviy và màfkuràviy kuràshning kuchàyishidà milliy g’îya rîlining îrtib bîràdi. O’zbåkistîn mustàqilligining g’îyaviy någizlàri, o’zbåk mîdålining o’zigà õîs õususiyatlàri  và uni àmàlgà îshirish dåmîkràtik jàmiyat qurish và iqtisîdiy islîhîtlàr bîsqichlàri hàmdà undàn ko’zlàngàn màqsàdlàr. Kàdrlàr tàyyorlàsh Milliy dàsturi – milliy rivîjlànishning ustuvîr yo’nàlishi ekàni, milliy õàvfsizlikni tà’minlàsh yo’nàlishlàri, glîbàllàshuv jàràyonidà O’zbåkistînning jàhîngà chiqishi và bîshqàlàr  “Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi” kursining màvzulàrini tàshkil qilàdi. SHuningdåk o’z mîhiyati, yo’nàlishi và undà ilgàri surilàyotgàn kîntsåptuàl g’îyalàr màmlàkàtimiz tàràqqiyotining bugungi và kålàjàkdà àmàlgà îshirilishi zàrur bo’lgàn vàzifàlàrini o’zidà mujàssàmlàshtiràdi.

Muhimi, o’rgànilishi bålgilàngàn màvzulàr àynàn o’qitilàyotgàn bîshqà fànlàrdà tàkrîrlànmàydi. Bundàn tàshqàri, màvzulàrning nîmlànishi và ulàrdà qo’yilgàn hàr bir màsàlàdà nàzàriya và àmàliyot uyg’unligi bîr.

3-màsàlà. Hàr bir kishi o’zi yashàyotgàn jàmiyat, màmlàkàt yoki dàvlàtning màqsàdini, uni ifîdà etàdigàn g’îyalàrini bilishi, o’zigà àniq tàsàvvur etishi kåràk. SHundàginà bu màqsàdlàr uning îng và tàfàkkuridàn jîy îlàdi. Ungà nisbàtàn ishînch, e’tiqîd pàydî bo’làdi. Ishînch, e’tiqîd shundàyki, usiz insîn o’z yo’lini, màqsàd và mànfààtlàrini ko’rà îlmàydi. U qànchà mustkàhkàm bo’lsà, bu g’îya yoki màqsàd yo’lidà o’zini bàg’ishlàydi, fàîliyatini ungà mîs tàrzdà quràdi, undàn chåkinish hîllàrini esà, qàbul qilà îlmàydi. G’îya, màqsàdlàr hàr bir insîn hàtti-hàràkàti, fàîliyati bilàn mushtàràk tàrzdà uyg’unlàshib bîràdi. Jàmiyatning o’z-o’zini tàshkil etishgà, insînlàrni, jàmiyat à’zîlàrini, millàtni, õàlqni birlàshtirishgà, uyushtirishgà õizmàt qilàdi. Àniq màqsàdlàr sàri yo’nàltiràdi. Milliy g’îya îdàmlàrning o’zàrî hàmkîr và hàmjihàtliligini tà’minlàydi. Kuchli mà’nàviy ruhiy îmilgà àylànib tàràqqiyotgà õizmàt qilàdi.

Buyuk mutàfàkkir Àbu Nàsr Fîrîbiy mà’nàviy îzîdlik, insîn tàkîmili, àdîlàtli jàmiyat qurishning birdàn-bir shàrti îdàmlàrni ezgu-g’îyaviy jihàtdàn vîyagà åtkàzish dåb bilgàn và bu hàqdà shundày dåb yozgàn: “Insîn bàõt-sàîdàt nimàligini tushungàn bo’lsà,-yu, ungà erishishni màqsàd qilib îlmàsà, g’îya và õîhishigà àylàntirmàgàn bo’lsà, ungà nisbàtàn îzginà bo’lsà-dà, shàvq và zàvq såzmàsà, istàk và mulîhàzàsini, kuch và quvvàtini bîshqà nàrsàlàrgà sàrflàsà bu qilmishlàri yomîn và nîo’rinlidir”1.

 Milliy g’îya O’zbåkistîndà ànà shundày ezgu màqsàd yo’lidà õizmàt qilàdigàn yoki shungà undàydigàn, sàfàrbàr etuvchi kuchgà egà bo’lgàn g’îyalàr, màqsàdlàrni o’zidà mujàssàm etgàn ruhiy, mà’nàviy kuch-quvvàt mànbàidir. Milliy g’îya milliy-mà’nàviy và umumbàshàriy någizgà egà bo’lib, undàn îziqlànàdi. U àvvàlî, milliy-mà’nàviy hîdisà sifàtidà hàr bir õàlq, millàtning mà’nàviy-ruhiy, tàriõiy, màdàniy, ijtimîiy-iqtisîdiy, siyosiy hàyotidàgi õususiyatlàri bilàn bîg’liq bo’lgàn mà’nàviy vîqålikdir. O’zbåkistînning milliy g’îyaci, o’zbåk õàlqining o’zigà õîs õususiyatlàri, màqsàd và mànfààtlàrini o’zidà ifîdà etàdi. Uning milliy-màdàniy mårîsi àsîsiy tàyanch någizidir. Milliy g’îya ànà shu någizgà tàyangàn hîldà màmlàkàtdà yashàydigàn turli õàlqlàr và millàtlàrning hàm õususiyatlàrini, màqsàd và mànfààtlàri bilàn o’zàrî mushtàràkligini tà’minlàydi, o’z îldigà màqsàd qilib qo’yadi. O’zbåkistîn õàlqini màmlàkàt îldidà turgàn màqsàdlàr yo’lidà jipslàshtiràdi, shungà undàydi.

Milliy g’îya dunyo õàlqlàri tàjribàsi và yutuqlàrini hisîbgà îlgàn hîldà O’zbåkistînning milliy rivîjlànish yangi yo’nàlishi mîdålining milliy-nàzàriy àsîslàridir. Någàki, O’zbåkistîn õàlqining o’zigà õîs shundày milliy-màdàniy mårîsi và qàdriyatlàri màvjudki, ulàr màmlàkàtdà yashàyotgàn hàr bir insîn, îilà hàyotining bàrchà jàbhàlàridà chuqur o’rin îlishi muhim. Ulàr îrqàli shu õàlq, millàtning “o’zligini”, “bîrlig’ini” bîshqà õàlqlàr yoki millàtlàrdàn fàrqini ànglàb îlish mumkin. SHu õususiyatlàrni sàqlàb qîlgàn hîldà “O’zbåkistîn o’zigà õîs và mîs tàràqqiyot yo’lidàn rivîjlànishi mumkin”. Buning uchun uning o’z milliy g’îyasi jàmiyat hàyoti sîhàlàri bilàn o’zàrî uyg’unlàshmîg’i muhim àhàmiyatgà egà. Ànà shundày ishînch, e’tiqîd, milliy g’ururlànish, o’zligini nàmîyon etish và qàdrlàsh tuyg’ulàri milliy g’îyani õàlqning ishînch và e’tiqîdigà àylàngànligini ko’rsàtuvchi muhim måzîndir. “Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi”  kursining màqsàdi O’zbåkistînning o’zigà õîs và mîs tàràqqiyot yo’lini yoritish và yoshlàrdà ànà shu tàràqqiyotning kàfîlàti bo’lgàn ishînch và e’tiqîdni shàkllàntirishdir.

YUqîridà kåltirilgàn màqsàdlàrdàn kålib chiqib “Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi” kursining vàzifàlàri quyidàgilàrdàn ibîràt:

1. O’zbåkistînning mustàqillikkà erishishi àràfàsidàgi ijtimîiy- iqtisîdiy inqirîz hîlàti, bu inqirîz hîlàtidàn chiqishdà qo’llànilgàn usul và vîsitàlàrni tàhlil qilish.

2. Mustàqillikkà erishishning màshàqqàtli yo’lini và mustàqillik o’zbåk õàlqigà qàndày huquq và imkîniyatlàr bårgànligini yoritib bårish. Mustàqillik o’zbåk õàlqi uchun buyuk qàdriyat ekànligini yoshlàr îngigà singdirish và shu îrqàli  mustàqillikni mustàhkàmlàshgà yoshlàrni sàfàrbàr etish.

3.Bugun jàhîn hàmjàmiyati tîmînidàn e’tirîf etilgàn rivîjlànishning o’zbåk mîdålini o’zigà õîs õususiyatlàrini yoritish và shu îrqàli  O’zbåkistîndà îlib bîrilàyotgàn dàvlàt siyosàtining màzmun mîhiyatini yoshlàr îngigà singdirish. Ulàrdà màmlàkàtimiz rivîjlànish yo’li và îldimizgà qo’yilgàn màqsàdlàrgà ishînch e’tiqîdni tàrbiyalàsh.

4. O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishidà ustuvîr yo’nàlishlàr nimàlàrdàn ibîràt ekànligini tushuntirish îrqàli kålàjàkdà buyuk dàvlàtni  bàrpî etishgà yoshlàrni sàfàrbàr qilish, stràtågik màqsàdlàrni àmàlgà îshirishdà ulàrni uyushtirish, mà’nàviy ruhiy jihàtdàn ràg’bàtlàntirish.

5. YOshlàr qàlbidà mustàqillik yillàridà màmlàkàtimizdà erishilgàn yutuqlàrdàn fàõrlànish, g’ururlànishni shàkllàntirish. O’zbåkistîn qàndày rivîjlànish imkîniyatlàrigà egà ekànligini tushuntirish.

6. Màmlàkàtimiz tàràqqiyotidà tinchlik, õàvfsizlik, ijtimîiy-siyosiy bàrqàrîrlikni tà’minlàshning shàrtlàri nimàlàrdàn ibîràt ekànligini tushuntirish, yurt tinchligigà hàr bir fuqàrîning màs’ullik tuyg’usini shàkllàntirish.

7. O’zbåkistîn tàràqqiyotidà insîn îmili àsîsiy îmil ekànligini, insîn îmili màmlàkàtning hàqiqiy làkîmàtivigà àylànishidà kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturining àhàmiyati fàqàtginà zàmînàviy bilimlàrgà egà bo’lgàn mutàõàssis kàdrlàr tàyyorlàshgà õizmàt qilibginà qîlmàsdàn, yoshlàrni mà’nàviy åtuk shàõslàr qilib, vàtànpàrvàrlik, tinchlikpàrvàrlik, ijtimîiy hàmjihàtlik g’îyalàri ruhidà tàrbiyalàshgà õizmàt qilishini tàrg’ib qilish.

8. Dåmîkràtik tuzum, erkin fuqàrîlik jàmiyatini bàrpî etishning hàqiqiy hàràkàtlàntiruvchi kuchi bo’lgàn erkin fuqàrîni tàrbiyalàshgà õizmàt qilish. Bu bîràdà yoshlàrdà dåmîkràtik qàdriyatlàrni, fuqàrî erkinligi và jàmiyat, dàvlàt, kålgusi àvlîd îldidàgi màs’ulligi tuyg’ulàrini shàkllàntirish.

9. Jàhîn hàmjàmiyati bilàn hàmkîrlik àlîqàlàri qàndày yo’nàlishlàrgà egà ekànligi, bundà O’zbåkistîn mànfààtlàri nimàlàrdàn ibîràt ekànligini yoshlàr îngigà singdirish và shu îrqàli milliy mànfààtlàr ustuvîrligini ijtimîiy qo’llàb quvvàtlànishigà erishish.

4-màsàlà. Màmlàkàtimizning mustàqilligi råàllikkà àylàngàn bugungi kundà milliy rivîjlànish g’îyasini yoshlàrimiz îngigà singdirish îrqàli ulàrni ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishning stràtågik màqsàdlàri sàri sàfàrbàr etish dîlzàrb vàzifà hisîblànàdi. CHunki, undà õàlqimizning mîddiy, ijtimîiy-siyosiy và mà’nàviy-mà’rifiy tàràqqiyotgà yo’nàltirish màqsàdlàri mujàssàmlàshgàn.

O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasini yoshlàrimiz îngigà singdirish, ulàr tîmînidàn tàktik vàzifàlàrni to’g’ri bàjàrilishigà ko’màk båràdi. Àlbàttà, bundà tàyyorlànàyotgàn kàdrlàrdà tà’lim tizimi îrqàli qàndày shàõsiy và ijtimîiy sifàtlàr shàkllàntirilgànligi muhim rîl o’ynàydi. Bu bîràdà kursning àhàmiyati quyidàgàlàrdà o’z ifîdàsini tîpàdi:

1. Fàqàtginà mustàqillik õàlqlàr îzîdligi, erkin và fàrîvîn yashàshi uchun  imkîniyat yaràtib båràdi. SHu mà’nîdà kursning o’qitilishi mustàqillikni mustàhkàmlàsh bir yoki bir nåchà kishining sà’y-hàràkàti bilàn àmàlgà îshirish mumkin bo’lgàn ish emàsligini, bàlki, mustàqillik bu butun bir õàlq hàràkàti bilàn, shu õàlq vàkillàrining  yillàr dàvîmidà turli sîhàlàrdàgi måhnàti bilàn mustàhkàmlànishini ànglàb åtishigà yordàm båràdi. Bu esà, tàyyorlànàyotgàn kàdrlàrdà o’z kàsbigà nisbàtàn fidîkîrlik bilàn yondàshishigà g’îyaviy îmil bo’lib õizmàt qilàdi.

2. YOshlàrni milliy mà’nàviy mårîsni àsràsh, bugungi glîbàllàshuv shàrîitidà mà’nàviy tàhdidlàrdàn îgîh qilish îrqàli milliy qàdriyatlàrimizni sàqlàb qîlib, jàhîn õàlqlàri tîmînidàn erishilgàn ilm-fàn, tåõnikà tåõnîlîgiya yutuqlàrini o’zlàshtirishni tàrg’ib qilish muhim vàzifà hisîblànàdi. CHunki, bu o’zigà õîs milliy qiyofàni sàqlàb qîlgàn hîldà jàhîn õàlqlàri tîmînidàn yaràtilgàn ilg’îr yutuqlàrni o’zlàshtirish, tàràqqiyotgà erishish hisîblànàdi.

3. Màmlàkàtimizdà bîzîr munîsàbàtlàri jàdàl shàkllànishi shàrîitidà yoshlàrimiz îngidà ungà mîs iqtisîdiy tàfàkkurni shàkllàntirish muhim vàzifà hisîblànàdi. Bugun muàmmî yoshlàrimizning mîddiy bîylikkà egà bo’lishigà intilishlàridà «  nîmà’rifiy»   yo’llàrini tànlàshgà mîyillik kuchliligi såzilmîqdà. YA’ni, àmàldàgi qînunlàrni pàymîl qilib bo’lsà, hàm, pul tîpishgà intilish màvjud. Bu màmlàkàtimiz iqtisîdiy yuksàlishi yo’lidàgi jiddiy to’siq bo’lishi mumkin. Sîliq, bîj to’làsh kàbilàr bilàn bîg’liqdir. Bu màsàlàni hàl qilish uchun ulàrdà mà’rifàtlàshgàn bîzîr tàfàkkurini shàkllàntirish zàrurdir.

4. YOshlàrimiz îngidà õîzirgi zàmîn fàni tåõnikà và tåõnîlîgiyasi yutuqlàrini egàllàsh zàrurligini shàkllàntirish hàm dîlzàrb vàzifà. Màmlàkàt istiqbîlining àsîsiy kuchi hisîblànàdi, màmlàkàt esà yuksàk rivîjlàngàn fàn, tåõnikà và tåõnîlîgiya àsîsidà tàràqqiy qilàdi.

5. Dåmîkràtik qàdriyatlàrni yoshlàrimiz îngigà singdirish hàm àmàliy àhàmiyatgà mîlikdir. Dåmîkràtik qàdriyatlàrni egàllàsh, ulàrni mustàqil fikrlàshgà, jàmiyatdà o’z o’rnini mustàhkàm bo’lishigà, o’z-o’zini ànglàsh và erkin fàîliyat ko’rsàtishlàrigà imkîn båràdi.

 6. Vàtànpàrvàrlik, millàtpàrvàrlik, õàlqpàrvàrlik và umuminsî-niylik kàbi tuyg’ulàrni yoshlàrimiz îngigà singdirish hàm bugungi kunimizning dîlzàrb vàzifàlàri qàtîridà turibdi.

Bugun ulàrning zàrurligà hàqidà judà ko’p yozilmîqdà và ko’p gàpirilmîqdà. Bu båjiz emàs, àlbàttà, CHunki, ànà shu tuyg’ulàrning yoshlàrimiz îngidà màvjud bo’lishi và àmàliy fàîliyatlàridà nàmîyon bo’lishi, nàfàqàt, màmlàkàtimizning istiqbîli bilàn, shuningdåk, uning jàhîn hàmjàmiyatidàgi nufuzining mustàhkàmlànishi bilàn hàm bîg’liq.

7. Fidîiylik tuyg’usining yoshlàrimiz îngidà mustàhkàm bo’lishi milliy rivîjlànishimiz uchun zàrur bo’lgàn îmil hisîblànàdi. Fidîiylik fàqàtginà måhnàt qilish fàîliyati emàs, shuningdåk, u mîddiy và mà’nàviy bîyliklàrni àsràb-àvàylàb, ulàrni kåyingi àvlîdlàrgà mårîs qîldirilishigà g’àmõo’rlik qilish bilàn hàm bîg’liqdir. Bu tuyg’u milliy mustàqillikning àbàdiyligi, uning istiqbîli uchun muhim àhàmiyatgà egàdir. Milliy  rivîjlànish g’îyasining råàllikkà àylànishi yoshlàrimiz îngidà màmlàkàt tàràqqiyoti uchun zàrur bo’lgàn vàzifàlàrning mujàssàmlàshgànligi và  ulàrning  kundàlik   õàtti-hàràkàtlàridà  nàmîyon   bo’lishi  bilàn  bîg’liqdir.

 

Tàqrîrlàsh uchun sàvîllàr:

 

1. “Milliy  g’îya: O’zbåkistînnig ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish  stràtågiyasi”  kursining  îb’åktiv và prådmåti nimàdàn ibîràt?

2. “Milliy  g’îya: O’zbåkistînnig ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish  stràtågiyasi”   kursining  umumnàzàriy  àsîslàri, o’rgànish  usul  và  uslublàri  hàmdà  bîshqà  fànlàr  bilàn  àlîqàdîrligi nimàdàn ibîràt?

         3. “Milliy g’îya: O’zbåkistînnig ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish  stràtågiyasi”   kursini  o’rgànishning zàruràti và àhàmiyati nimàdàn ibîràt?

4. “Stràtågiya” tushunchàsining g’îyaviy- ijtimîiy màzmuni nimàdàn ibîràt? Stràtågiya turlàrini àytib båring.

 

 

II-màvzu: O’zbåkistîndà ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishning Milliy g’îya nàzàriyasi và

àmàliyoti bilàn uyg’unligi

 

Råjà:

 

1.                Ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlàntirishning g’îyaviy màfkuràviy sîhà bilàn bîg’liqligi.

2.                O’zbåkistînning o’z mustàqilligigà erishish nàzàriyasining ishlàb chiqilishi và uning àmàliyotgà tàdbiq etilish  jàràyoni.

3.                Ijtimîiy-iqtisîdiy sîhàdà erishgàn yutuqlàr - nàzàriya và àmàliyot uyg’unligi ifîdàsi.

 

1 – màsàlà. Màmlàkàtlàrning vujudgà kålishi và tàràqqiy qilish tàriõidàn mà’lumki, ulàrning bàrchàsi o’zigà õîs nàzàriy mànbàlàrgà tàyangàn. Nàzàriyalàrdà màmlàkàtlàrning tàràqqiyot dàràjàsi, undà yashàyotgàn õàlqning yillàr dàvîmidà shàkllàngàn urf-îdàti, àn’ànà, qàdriyatlàri và måntàlitåti hisîbgà îlingàn bo’lsàginà, o’zining sàmàràsini bårishi màmlàkàtlàrning rivîjlànish tàjribàlàridà o’z ifîdàsini tîpgàn.

Àlbàttà, màmlàkàtlàrning buguni, kålàjàgi và istiqbîli bilàn bîg’liq nàzàriyalàr, g’îyalàr và qàràshlàr milliy g’îyagà àylànib, uni àhîlining bàrchà tàbàqàlàri tîmînidàn qo’llàb-quvvàtlànsàginà, àmàliyotgà àylànib bîràdi và mîddiy kuch sifàtidà nàmîyon bo’làdi. Bu ikki îmil judà muràkkàb bo’lib, ulàrning yuzàgà kålishi và àmàldà nàmîyon bo’lishi judà kàttà ziddiyatlàr, qàràmà-qàrshiliklàr, turli to’siqlàr girdîbidà kåchàdi. Hàttî, àyrim hîlàtlàrdà màmlàkàtlàrdà fuqàrîlàr urushlàrining yuzàgà kålàyotgànligi hàm tàjribàdà o’zining isbîtini tîpmîqdà.

Bu bîràdà O’zbåkistîndà ijtimîiy-iqtisîdiy islîhîtlàrni o’tkàzish bo’yichà ishlàb chiqilgàn kîntsåptsiya o’zining to’g’ri ekànligini, tàràqqiyot tàjribàsidà isbîtini to’pgànligini àlîhidà tà’kidlàsh mumkin. Màmlàkàtdà islîhîtlàrni o’tkàzish, bîzîr munîsàbàtlàrni shàkllàntirish và dåmîkràtik qàdriyatlàr qàrîr tîptirishgà àsîs bo’luvchi kîntsåptuàl nàzàriyani ishlàb chiqishdàgi O’zbåkistînning yutug’i shu bo’ldiki, undà mustàqillikning dàstlàbki yillàridà, uni mustàhkàmlàsh và rivîjlàntirish bîsqichlàridà àmàlgà îshirilàdigàn bàrchà vàzifàlàr o’zining ifîdàsini tîpdi. Islîhîtlàr uchun bundày izchillik nàzàriyaning àmàliyotgà àylànishi uchun muhim àhàmiyatgà egà bo’ldi. YAnà bir muhim îmil shundà bo’ldiki, O’zbåkistîn islîhîtlàrning dàstlàbki bîsqichidàyoq nàzàriyadàgi evîlyutsiîn o’tish g’îyasigà îg’ishmày àmàl qilindi. Bu tàmîyillilik hàr qàndày ikkilànishlàrning îldini îlish imkînini bårdi. Bu màsàlàgà àsîsiy e’tibîr båràyotgànimizning sàbàbi shundàki, bà’zàn, àyrim màmlàkàtlàrdà ishlàb chiqilgàn g’îyalàr và nàzàriyalàrgà àmàl qilmàslik, ulàrni àsîssiz ràvishdà o’zgàrtirish kàbi hîlàtlàr hàm sîdir bo’lmîqdà. Bu o’z nàvbàtidà nàfàqàt islîhîtlàrning bîrishigà, shuningdåk, màmlàkàt àhîlisi o’rtàsidà hàm ishînchsizlikning yuzàgà kålishigà sàbàb bo’làdi.

Õo’sh nàzàriya nimà? Nàzàriya – àmàliyot sinîvlàridàn muvàffàqiyatli o’tgàn, mà’lum bir tizimgà kiritilgàn ilmiy qàràshlàr màjmui: ... nàzàriya fàqàt g’îyalàr tizimi emàs, bàlki, g’îyalàrning yig’indisi hàmdir.[1] 

Àmàliyot esà fàîliyat, insînning turli sîhàlàrdàgi fàîliyati hisîblànàdi. Àmàliyotning o’zigà õîs àsîsiy bålgilàri shundàn ibîràtki, u birinchidàn, fàqàtginà insîngà õîs, ikkinchidàn u mîddiy-hissiy, uchinchidàn, u o’zgàrtiruvchi, qàytà quruvchi, to’rtinchidàn, muàyyan màqsàdgà qàràtilgàn fàîliyatidir[2]

Bu ikkàlà tushunchàni màmlàkàtdà àmàlgà îshirilàdigàn islîhîtlàr nuqtài nàzàridàn qàràgàndà islîhît nàzàriyasi và uni àmàlgà îshirishdàgi fàîliyat, dåb hisîblàsh mumkin.

Ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlàntirish jàràyoni g’îya và màfkurà bilàn bîg’liqdir. CHunki, hàr qàndày vîqålikdà kåchgànidåk ijtimîiy-iqtisîdiy hàyotdà àmàlgà îshirilàdigàn hàr qàndày islîhîtlàr hàm mà’lum tizimgà sîlingàn ilmiy qàràshlàr và g’îyalàrgà tàyanàdi. Ulàrning ànà shu àsîsi bo’lmàsà, islîhîtlàr quruq sàfsàtàgà àylànàdi, u håch qàndày sàmàrà bårmàydi, ilmiy g’îya và qàràshlàr o’z nàvbàtidà màfkurà vîsitàsidà àmàliyotgà àylànib bîràdi. Bu årdà màfkurà ilmiy g’îya và qàràshlàrni àmàliyotgà àylànishidàgi fàîliyatining ifîdàsi shàklidà nàmîyon bo’làdi. Ulàrdàgi o’zàrî uyg’unlikni yuzàgà kåltirishi esà o’tà muràkkàb muàmmî hisîblànàdi. Ulàrning någizidà esà jàmiyatdà màvjud bo’làdigàn turli ijtimîiy guruhlàr, siyosiy kuchlàr và ulàrning mànfààtlàrining turli-tumànligi kiràdi. Ulàrni o’zàrî muvîzànàtgà kåltirishdà milliy g’îya àsîsiy îmil hisîblànàdi. CHunki, Milliy g’îyadà màmlàkàtdà yashîvchi millàti, tili, urf-îdàti, diniy e’tiqîdi, jinsi và yashàsh jîyidàn qàt’i nàzàr bàrchà insînlàrning mànfààtlàri mujàssàmlàshgàn bo’làdi.

Milliy g’îyaning muhim õususiyatlàri quyidàgilàrdàn ibîràt: à)màmlàkàt àhîlisining màqsàd và mànfààtlàrini o’zidà ifîdà ettiràdi; b)màmlàkàt àhîlisini ànà shu màqsàd và mànfààtlàr àtrîfidà birlàshtiràdi; v) ulàrni màqsàd và mànfààtlàrni àmàlgà îshirishgà undàydi. Màmlàkàtdà àmàlgà îshirilàdigàn ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish àhîlining màqsàd và mànfààtlàrini o’zidà mujàssàmlàsh-tirgàni bîis hàm ulàr Milliy g’îyaning màzmun hàmdà mîhiyatidà o’z ifîdàsini tîpàdi và õàlqning hàràkàt dàsturigà àylànàdi. “Milliy g’îya, milliy iftihîr kundàlik màshàqqàtli ishlàrimizdà và bunyodkîrlik fàîliyatimizdà kuchimizgà kuch, g’àyràtimizgà g’àyràt qo’shib, hàqiqàtàn hàm kålàjàgi buyuk dàvlàt quràyotgànimizgà mustàhkàm ishînch bàg’ishlàb, ruhimizni bàlànd, bålimizni bàquvvàt qilishigà ishînàmàn”.[3]

O’zbåkistînning stràtågik  màqsàdi – îzîd và îbîd Vàtàn, erkin và fàrîvîn hàyot, bîzîr iqtisîdiyotgà àsîslàngàn erkin jàmiyat bàrpî etishdir. Tànlàb îlingàn yo’l và ungà õîs milliy istiqlîl g’îyasining stràtågik màqsàdlàri jàmiyat hàyotining bàrchà  sîhàlàrigà dàõldîr bo’lgàn quyidàgi vàzifàlàrni àmàlgà îshirishni tàqîzî etàdi:

Siyosiy sîhàdà:

Birinchidàn – màmlàkàtimiz siyosiy hàyotining bàrchà sîhàlàrini, dàvlàt và jàmiyat qurilishini erkinlàshtirish, àhîlining siyosiy fàîlligini îshirish, undà milliy và umumbàshàriy qàdriyatlàrgà àsîslàngàn siyosiy màdàniyatni shàkllàntirish.

Ikkinchidàn – jàmiyatimizdà màvjud bo’lgàn turli mànfààtlàr, qàràmà-qàrshi kuchlàr và hàràkàtlàr o’rtàsidàgi muvîzànàtni tà’minlàydigàn sàmàràli måõànizmni shàkllàntrish, siyosiy hàyotdà hàqiqiy mà’nîdàgi ko’ppàrtiyaviylik tàmîyilini qàrîr tîptirish.

Uchinchidàn - dåmîkràtik institutlàrning mustàqil fàîliyat ko’rsàtishi uchun yanàdà kångrîq shàrt-shàrîit yaràtish, hîkimiyatning kînstitutsyayaiviy  bo’linishi tàmîyiligà qàt’iy àmàl qilish, jàmiya à’zîlàrining bàrchà siyosiy, ijtimîiy sàlîhiyatini, tàshàbbus erkinligini ro’yobgà chiqàrish uchun zàrur imkîniyatlàrni ishgà sîlishni tàqîzî etàdi.

To’rtinchidàn –  màhàlliy hîkimiyat và fuqàrîlàrning o’zini o’zi bîshqàrish  îrgànlàrining  fàîliyat dîiràsini kångàytirish, ulàrgà dàvlàt vàkîlàtlàrining bir qismini bîsqichmà-bîsqich o’tkàzib bîrish, nîdàvlàt và jàmîàt tuzilmàlàrining huquq và màvqåini îshirishni  ko’zdà tutàdigàn “Kuchli dàvlàtdàn – kuchli jàmiyat sàri”  kîntsåptsiyasini hàyotgà jîriy qilish.

Båshinchidàn - dàvlàtning islîhîtchilik vàzifàlàrini dåmîkràtik tàlàblàr àsîsidà, õàlqimiz và jàmiyatimiz mànfààtlàrigà mîs hîldà  àmàlgà îshiràdigàn istå’dîdli, izlànuvchàn, chuqur bilimli và yuksàk màlàkàli kàdrlàrni tàyyorlàsh.

 

Iqtisîdiy sîhàdà:

Birinchidàn – iqtisîdiyotni erkinlàshtirishdàgi bîsh vàzifà – eng  muhimi dàvlàtning kîrõînàlàr õo’jàlik fàîliyatigà, õususiy biznås fàîliyatigà  àràlàshuvini chåklàsh.

Ikkinchidàn –õususiylàshtirish jàràyonini yanàdà chuqurlàshtirish và shu àsîsdà àmàldà mulkdîrlàr sinfini shukllànttrish, bu jàràyongà tàrmîqlàr àsîsini tàshkil qiluvchi yirik kîrõînàlàrni jàlb etish.

Uchinchidàn - iqtisîdiyotgà õîrij sàrmîyasini, àvvàlî båvîsità yo’nàltirilgàn sàrmîyalàrni kång jàlb etish uchun qulày huquqiy shàrt-shàrîit, kàfîlàt và iqtisîdiy îmillàrni yanàdà kuchàytirish

To’rtinchidàn – màmlàkàt ekspîrt sàlîhiyatini îshirish, uning õàlqàrî måhnàt tàqsimîtidà tång huquqli và o’zàrî mànfààtli shàrtlàr àsîsidà  ishtirîk etishi, iqtisîdiyotimizning jàhîn iqtisîdiy tizmigà kång ko’làmdà  intågràtsiyalàshuvini yanàdà kuchàytirish

Båshinchidàn - iqtisîdiyotdà tàrkibiy o’zgàrishlàrni  izchil dàvîm ettirish (bîy tàbiiy zàõiràlàrimiz, intållåktuàl hàmdà ilmiy-tåõnikàviy sàlîhiyatdàn to’liq fîydàlànio’, mukàmmlà tåõnik jàràyonni o’z chigà îlàdigàn quvvàtlàrni ko’pàytirish, õizmàt ko’rsàtish sîhàlàrini rivîjlàntirish và h.k.)

Ijtimîiy sîhàdà:

Birinchidàn – õàlq mîddiy fàrîvînligini  bîsqichmà-bîsqich và izchil îshirib bîrishini tà’minlàsh.yu àhîlini ijtimîiy himîyalàshning àniq yo’nàltirilgàn måõànizmlàrini yanàdà tàkîmillàshtirish

Ikkinchidàn – îilà, înàlàr và àyollàrimizning jàmiyatdàgi o’rni và màvqåini îshirish ishlàrinini izchil dàvîm ettirish

Uchinchidàn - fuqàrîlàrning huquqiy tångligi và qînun ustuvîrlg, jàmiyat mànfààtlàri và àhîli õàvfsizlgini yanàdà sàmàràli kàyîlàtlîvchi dàvlàt tuzilmàlàri fàîliyatini tàkîmillàshtirish

To’rtinchidàn –  kîmil insînni tàrbiyalàsh bîràsidàgi ishlàrni istiqbîldà hàm dàvlàt siyosàti dàràjàsidà kuchàytirib bîrish và umumõàlq hàràkàtigà àylàntirish.

Mà’nàviy sîhàdà:

Birinchidàn – yurtdîshlàrimizni mà’nàviy yangilànish và islîhîtlàr jàràyonining fàîl ishtirîkchisigà àylàntirish

Ikkinchidàn – turl qàràsh và fmkrgà egà bo’lgàn ijtimîiy qàtlàmlàr, siyosiy kuch và hàràkàtlàrning o’zigà õîs îrzu-intilishlàrini uyg’unlàshtiruvchi g’îyalàr – Vàtàn ràvnàqi, yurt tinchligi, õàlq fàrîvînligi-bàrchà uchun muqàddàs màqsàdgà àylànishigà erishish

Uchinchidàn-îtà-bîblàrimiz dinining gumànistik mîhiyatini kång jàmîàtchilikkà tushuntirish bîràsidàgi ishlàrni dàvîm ettirish

To’rtinchidàn –  Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturini àmàlgà îshirish bîràsidàgi ishlàrniizchil dàvîm ettirish, tà’lim-tàrbiya tizimini zàmîn tàlàblàri àsîsidà muttàsil tàkîmillàshtirib bîrish

Båshinchidàn - O’zbåkistîndà yashàyotgnà bàrchà millàt và elàtlàrning qàdriyatlàri, tili, màdàniyati, diniy e’tiqîdi, urf-îdàt và àn’ànàlàrini hurmàt qilish, ulàrni àsràb-àvàylàsh và rivîjlàntirigà ko’màklàshish.

YUqîridà kåltirilgànlàrdàn ko’rinib turibdiki: à) hàr qàndày tàràqqiyot mà’lum ilmiy-nàzàriyalàr àsîsidà rivîjlànàdi; b) milliy g’îya hàm ilmiy-nàzàriy jihàtdàn mustàhkàm ishlàb chiqilgàn bo’lsà, u millàt và õàlq rivîjlànishining nàzàriy àsîsi sifàtidà hàràkàt dàsturigà àylànàdi và kutilgàn sàmàràni båràdi; v) milliy g’îya millàt và õàlqni rivîjlànishigà åtàklîvchi qàràshlàrning mà’lum tizimgà kåltirilgàn nàzàriyasi àsîsi bo’lsà, àmàliyot ulàrni råàl hàyotgà àylàntiruvchi fàîliyatning ko’rinishi hisîblànàdi; g) bugun O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishi milliy g’îyamizdà o’z ifîdàsini tîpgàn, hàmdà u ilmiy àsîslàngàn nàzàriya sifàtidà õàlqimiz màqsàd và mànfààtlàrini o’zidà ifîdà ettirib, uning àmàliy fàîliyati îrqàli tàràqqiy qilishimizgà õizmàt qilib kålmîqdà. Bu jàràyondàgi eng muhim jihàt ishlàb chiqilgàn milliy g’îyamiz nàzàriyasi bilàn uning àmàliyotdà nàmîyon bo’lishi o’rtàsidà o’zàrî uyg’unlikning màvjudligidàdir. Àmmî, ungà erishish îsîn bo’lmàgànligini hàm nàzàrdà tutmîg’imiz lîzim bo’làdi. Bu jàràyonni nàvbàtdàgi màsàlàdà ko’ràmiz.

2-màsàlà. Bir ijtimîiy-iqtisîdiy tàràqqiyot bîsqichidàn ikkinchi-sigà o’tish îsîn kåchàdigàn jàràyon emàs. Undàgi àsîsiy muàmmî o’tish dàvri và ungà õîs bo’lgàn “mîdål”ni ishlàb chiqish bilàn bîg’liq. O’tish dàvri bàrchà dàvlàtlàr tàràqqiyoti jàràyonidà sîdir bo’làdigàn îràliq hisîblànàdi. U hàr qàndày dàvlàt uchun umumiy qînuniyatdir. CHunki, dàvlàtlàr vujudgà kålishi bilànîq yuksàk tàràqqiyot dàràjàsigà birdàn ko’tàrilà îlmàydi, bàlki u àvvàlî shàkllànàdi và mà’lum tàràqqiyot bîsqichlàrini o’z bîshidàn o’tkàzdilàr.

Hàr bir dàvlàtning vujudgà kålish, rivîjlànish và yuksàk dàràjàsigà ko’tàrilish jàràyonlàri îlimlàr tîmînidàn o’rgànilgàn và bugungi kundà o’rgànish dàvîm etmîqdà.

Àmmî, o’tish dàvri o’zi nimà, nimà uchun o’tish dàvri dåb àytilàdi? dågàn sàvîllàrgà jàvîb ilmiy àdàbiyotlàrimizdà judà kàm o’rgànilgàn.

O’tish dàvri nàzàriyasi dågàndà màmlàkàtlàrning mà’lum bir ijtimîiy tàràqqiyotdàn ikkinchisigà o’tish uchun zàrur bo’lgàn îràliq bîsqich, uni o’rgànish, tàdqiq qilish nàtijàsidà shàkllàngàn ilmiy àsîslàngàn qàràshlàr tizimi tushunilàdi.

Fikrimizchà, bir ijtimîiy-iqtisîdiy, siyosiy to’zumdàn ikkinchisigà o’tish uchun zàrur bo’làdigàn “o’tish dàvri” yoki àniqrîg’i “îràliq” bîsqichining muõlàti ànà shu yangi yuzàgà kålgàn ijtimîiy-iqtisîdiy, siyosiy to’zum o’z imkîniyatlàrini to’là yuzàgà chiqàrib bàrqàrîr tàràqqiy qilish jàràyoni yuzàgà kålishi bilàn tugàydi.

Bu årdàgi kîntsåptuàl g’îya shundàki, insîniyat fàqàt “o’tish dàvri” bilàn yashàmàydi, bàlki uning bîshlànishi bo’lgànidåk pîyoni hàm màvjuddir. Õuddi ànà shu “pîyoni” tàràqqiyot dàràjàlàrini yoki to’zumlàrning birini ikkinchisi bilàn fàrqlàsh imkînini båràdi. “Pîyoni” yoki o’tish dàvrining îõiri yangi to’zumning nîrmàl ishlàsh tà’minlàngànligi shàrîiti yuzàgà kålishi bilàn tugàydi.

Bundày shàrîitdà zàmînning ehtiyoji và rivîjlànish dàràjàlàridà yangi vujudgà kålgàn ijtimîiy-iqtisîdiy, siyosiy to’zumning turli sîhàlàridà màvjud bo’làdigàn måõànizmlàrining bàrqàrîr ishlàshimni àmàlgà îshiràdi. YAnà hàm àniqrîg’i, zàmîn nuqtài nàzàridàn dàvlàt hàyotidà bàrqàrîr tàràqqiy qilish jàràyoni sîdir bo’làdi.

SHu nuqtài nàzàrdàn hàm L.Låvitining o’tish dàvri “zàmînàviylàshtirish” måzîni sifàtidà qàràgànligi hàqidàgi fikrigà qo’shilish mumkin. Uning: “Bundày zàmînàviylàshtirish muàyyan yakun tîpgunchà, ya’ni màmlàkàt bàrqàrîr iqtisîdiy rivîjlànish, siyosiy bàrqàrîrlik dàràjàlàrigà erishgunchà bo’lgàn dàvr “o’tish dàvri”, dåb àtàlàdi” - dågàn tà’rifigà fàqàt zàmîn nuqtài nàzàrdàn qàràlsàginà to’g’ri bo’làdi.

“O’tish dàvri”gà fàqàt ànà shundày qàràlsàginà insîniyat và jàmiyatlàr rivîjlànish jàràyonlàrigà to’g’ri bàhî bårish mumkin bo’làdi. Zårî, insînlàr ehtiyojlàrining to’là tà’minlànishi và jàmiyat tàràqqiyotining yuksàk dàràjàgà ko’tàrilishi fuqàrîlik jàmiyati qurilgàndàginà àmàlgà îshàdi. Àmmî, fuqàrîlik jàmiyatini insîniyat ehtiyojlàrini qîndirà îlàdigàn, jàmiyatning eng yuqîri pîg’înàgà ko’tàrilgàn và uning bundàn kåyin rivîjlànishigà ehtiyoji bo’lmàydigàn “îhirgi mànzil” sifàtidà qàràsh hàm ilmiy nuqtài nàzàrdàn to’g’ri bo’lmàydi.

CHunki, fàqàt ehtiyojning yuzàgà kålishiginà tàràqqiyot zàruriyatini kåltirib chiqàràdi. U to’õtàgàn dàqiqàdàn bîshlàb tàràqqiyot hàm to’õtàydi. Àmmî, insîniyatning hàli to’là mà’nîdàgi fuqàrîlik jàmiyati shàrîitidà yashàyotgàn màkînni àytish qiyin. SHu mà’nîdà hàm bugun uni insîniyat o’zining idåàli sifàtidà qàràmîqdà và uni qurish uchun fàîllik ko’rsàtmîqdà.

“O’tish dàvri” hàqidà fikr yuritgànimizdà shuni àlîhidà tà’kidlàsh lîzimki, fuqàrîlik jàmiyatigàchà bo’lgàn bàrchà tuzumlàrning insînlàr mànfààtlàri và ehtiyojlàrini to’là qîndirà îlmàsligi bîis ulàrning birinchisidàn ikkinchisigà îb’åktiv ràvishdà o’tishi uchun eõtiyojni yuzàgà kåltirib turàdi. Bu o’z nàvbàtidà yangi to’zumgà o’tish dàvrini bîshlàb båràdi.

O’tish dàvri yuksàk dàràjàdàgi mîddiy imkîniyatlàrning yuzàgà kålishi bilàn tugàmàydi, bàlki ulàrning õàlq fàrîvînligini tà’minlàshgà qàysi dàràjàdà qàràtilgànligi insînlàrning erkinliklàrining tà’minlàngàn-ligi bilàn bîg’liq bo’lgàn jàràyon hisîblànàdi. Ulàr nàfàqàt màmlàkàtlàrgà bîg’liq shu bilàn birgà ulàrdà yashàyotgàn àhîligà, ulàrning jàràyonlàr bilàn hàmîhàng bîrà bilishlàrigà hàm bîg’liq bo’làdi. Bulàrning hàmmàsi tàriõiy tàràqqiyot bîsqichlàridà shàkllànib và rivîjlànib kålàdi.

“O’tish dàvri” và “mîdål”ning dîlzàrbligi và muràkkàbligi shundàki, birinchidàn, “o’tish dàvri” tushunchàsi, uning nimàdàn bîshlànib, muõlàt nuqtài nàzàridàn pîyonigà åtishi hàqidàgi màsàlàlàr siyosàt fàlsàfàsi o’rgànàdigàn o’tà dîlzàrb muàmmîlàr hisîblànàdi. Uning dîlzàrbligi shundàki, birinchidàn, bu o’tà muràkkàb bîsqich bo’lib, uni bîsib o’tmày turib birîntà màmlàkàt bàrqàrîr tàràqqiyotgà erishà îlmàydi. CHunki, bu bîsqichdà bàrchà sîhàlàrdà bàrqàrîr tàràqqiyot uchun zàrur zàmin vujudgà kåltirilàdi. Ulàr esà o’z-o’zidàn yuzàgà kålmày, bàlki, buning uchun eng àvvàl màmlàkàt tàràqqiyoti dàràjàlàri, õàlqning o’zigà õîsligi và måntàlitåtidàn kålib chiqqàn hîldà o’tishning màqbul nàzàriy àsîsini ishlàb chiqish và råàl hàyotgà tàtbiq qilishi tàlàb etilàdi.

Ikkinchidàn, o’tish dàvri bîshlàngàndàn kåyin, uni to’õtàtishning yoki îrqàgà qàytàrishning imkîniyati qîlmàydi, hàttî bu yo’lni tànlàsh màmlkàt hàyotidà kàttà fîjåàlàrgà îlib kålishi mumkin. CHunki, bàrqàrîr tàràqqiyotgà (dåmîkràtik jàmiyatgà) o’tish – bu jàràyon, jàràyon esà hàr dîim îb’åktiv qînuniyatlàr àsîsidà sîdir bo’làdi. SHuning uchun hàm uni to’õtàtishgà yoki îrqàgà qàytàrishgà qàràtilgàn hàr qàndày sub’åktiv kuchlàrning àràlàshuvi màmlàkàtning bîshi bårk ko’chàgà kirib qîlishigà sàbàb bo’làdi.

Uchinchidàn, o’tish dàvrigà õîs yanà bir muàmmî bîrki, u hàm bo’lsà, ishlàb chiqilgàn mîdål råàl hàyotni o’zidà ifîdà ettiràdimi yoki yo’qmi, uning àmàliyotgà tàtbiq qilinishi nàtijà bårish yoki bårmàsligining nîàniqligidà o’z ifîdàsini tîpàdi. CHunki, hàr bir màmlàkàt qànchàlik o’zigà màqbul bo’lgàn mîdålni tànlàmàsin, bàribir uni råàl hàyotgà tàtbiq qilish jàràyonidà yuzàgà kålishi mumkin bo’lgàn ichki hàyotdà îb’åktiv và sub’åktiv îmillàr và ulàrning tà’siridà kutilmàgàn muàmmîlàr sîdir bo’lmàsligigà håch kim kàfîlàt bårà îlmàydi. Àgàr ulàr sàlbiy jàràyonlàrning yuzàgà kålishigà õizmàt qilsà, ishlàb chiqilgàn “mîdål” ijîbiy nàtijà bårmàydi và màmlàkàtdà õàîs sîdir bo’lib, bîshlàngàn islîhît qàràmà-qàrshiliklàrni kuchàytirish îmiligà àylànishi mumkin. SHuning uchun hàm mîdålni råàl hàyotgà tàtbiq qilishdà o’tà õushyorlik tàlàb etilàdi và islîhîtlàr bîshidà turgàn siyosiy kuchlàrning màmlkàt ichki hàyotidàgi “îb-hàvî”ning qàysi dàràjàdà o’zgàrishini sårgàklik bilàn ànglàb bîrishi zàrur bo’làdi. Õuddi ànà shu îmil “mîdål”ning ijîbiy nàtijàlàr bårish yo’nàlishidà bîrishini tà’minlàydi. Àmmî, bundày sàlîhiyat islîhîtlàr bîshidà turgàn bàrchà siyosiy kuchlàrdà õàm åtàrli dàràjàdà bo’làvårmàydi. Uning bo’lmàsligi esà îõir-îqibàtdà mîdålning ishlàmàsligigà îlib kålàdi và uning nàtijàsiz bàrbîd bo’lishigà sàbàb bo’làdi.

To’rtinchidàn, o’tish dàvrining bàrchà màmlàkàtlàr uchun umumiy bo’lgàn àndàzàsi yo’q, bo’lishi hàm mumkin emàs, zårî Islîm Kàrimîv tà’kidlàgànidåk: “Àniq-ràvshàn vîsitàlàr và usullàr qàysi màmlàkàt uchun mo’ljàllàngàn bo’lsà, o’shà màmlàkàtning o’zigà õîs shàrîitidàginà ijîbiy nàtijà båràdi”.

Turli ijtimîiy-siyosiy, iqtisîdiy bîsqichlàrdàn dåmîkràtik jàmiyatgà o’tish o’tà muràkkàb jàràyon hisîblànàdi. Uning muràkkàbligi, ungàchà sîdir bo’lgàn tàràqqiyot bîsqichlàri îb’åktiv ehtiyoj sifàtidà birining ichidà ikkinchisi shàkllànib kålgàn, dàvlàt và uning ijtimîiy-iqtisîdiy munîsàbàtlàri shàklàn o’zgàrgàn bo’lsà hàm, màzmunàn u, bàribir,îmmàni itîàtdà ushlàb turishgà, uning ustidàn hukmrînlik qilishgà qàràtilgànligichà qîlàvårgàn. Ulàr yanà bir õususiyat îmmà dàvlàt uchun, dågàn tàmîyilning àmàl qilgànligi bilàn hàm hàràktårlànàdi.

Dåmîkràtik jàmiyatdà esà, eng àvvàlî, siyosiy to’zum tubdàn o’zgàrib, õàlqning hîkimiyati båvîsità yoki bilvîsità ishtirîkidà bîshqàruvi àmàlgà îshàdi và îmmà dàvlàt uchun emàs, àksinchà, dàvlàt îmmà uchun, dågàn tàmîyilning ustuvîrligi àsîsidà dàvlàt bîshqàruvi àmàlgà îshàdi.

SHu mà’nîdà, hàm dåmîkràtik jàmiyatgà o’tish jàràyoni dàvlàtlàrning bàrchà sîhàlàridà tub o’zgàrish ishlàrining àmàlgà îshirilishi nàtijàsi sifàtidà sîdir bo’làdi.

Dåmîkràtik jàmiyatgà o’tishdà siyosiy sîhàdà, dàvlàtning àmàldàgi måõànizmlàri tugàtilàdi, uning o’rnigà qurilàyotgàn jàmiyat mànfààtlàrigà jàvîb bårà îlàdigàn måõànizmlàri shàkllàntirilib bîrilàdi, iqtisîdiy sîhàdà bîzîr munîsàbàtlàri qàrîr tîpàdi, tàràqqiyot îmmàning o’z mîddiy mànfààtdîrligini erkin qîndirà îlishi àsîsidà umumiy iqtisîdiy rivîjlànish sîdir bo’làdi, mà’nàviy-mà’rifiy sîhàdà  insîn îmili, uning qàdr-qimmàti yuksàk qàdriyat dàràjàsigà ko’tàrilàdi, jàmiyat yuksàk intållåktuàl kuch àsîsidà rivîjlànishi råàllikkà àylànàdi.

Ànà shuning uchun hàm bugungi kundà insîniyat dåmîkràtik jàmiyatgà o’z idåàli sifàtidà qàràmîqdà và uni vujudgà kåltirish uchun fàîllik ko’rsàtmîqdà. Àmmî  dåmîkràtik jàmiyatgà o’tishning bàrchà màmlàkàtlàr uchun yagînà bo’lgàn àniq àndîzàlàri, yanà hàm àniqrîg’i, “mîdål”làri yo’q và u bo’lishi mumkin emàs. CHunki hàr bir màmlàkàtning nàfàqàt o’z to’zilishi, iqtisîdiy tàràqqiyot dàràjàlàri, imkîniyatlàri, intållåktuàl imkîniyatlàri biri ikkinchisidàn fàrqlànàdi, õuddi shuningdåk o’z õàlqining måntàlitåti, turmush tàrzi, urf-îdàtlàri và qàdriyatlàri bilàn hàm fàrq qilàdilàr. Ulàrni håch qàchîn bir qîlipgà sîlib bo’lmàydi, bungà hàràkàt qilish håch qàndày sàmàrà bårmàydi, bàlki îg’ir îqibàtlàrgà îlib kålishi mumkinligini tàriõiy tàjribà tàsdiqlàdi.

SHuning bilàn birgà, dåmîkràtik jàmiyatgà o’tishning bàrchà màmlàkàtlàr uchun umumiy bo’lgàn qînuniyatlàri hàm màvjud. Jumlàdàn, siyosiy tizimni islîh qilish, bîzîr munîsàbàtlàrini shàkllàntirish, insînning o’z ichki imkîniyatlàrini yuzàgà chiqàrish uchun shàrt-shàrîitlàrni vujudgà kåltirish, jàmiyat tàràqqiyotidà yuksàk intållåktuàl sàlîhiyat ustuvîrligini tà’minlàsh và bîshqà bir qàtîr qînuniyatlàr bàrchà dåmîkràtik jàmiyat qurishgà intilàyotgàn màmlàkàtlàr uchun umumiy hisîblànàdi.

O’tishning tàyyor “mîdåli” bo’lmàgàni bîis u yoki bu dàvlàt uchun uning sàmàràli àndàzàsini (mîdålini) ishlàb chiqish và råàl hàyotgà tàtbiq qilish jàràyoni silliq àmàlgà îshmàydi, bàlki, turli ichki ziddiyatlàr yuzàgà kålàdi, hàttî ulàrning o’z vàqtidà uddàburînlik bilàn îldini îlîlmàslik îqibàtidà àhîli nîrîziligining kuchàyishi kàttà kuchgà àylànàdi và u fuqàrîlàr urushlàrining sîdir bo’lishigà îlib kålishi mumkin.

Bu hîlàt, àyniqsà, sîbiq qàràm bo’lgàn, vàqti åtib o’z mustàqilligini qo’lgà kiritib, o’zi tànlàgàn tàràqqiyot yo’ligà kirib bîràyotgàn màmlàkàtlàr uchun o’tà õàtàrli hisîblànàdi. CHunki, tàyyor “åmish”dàn màhrum bo’lgàn sîbiq zo’ràvîn màmlàkàtlàr õuddi ànà shu yuzàgà kålgàn ichki ziddiyatlàrdàn uddàburînlik bilàn fîydàlànib, mustàqil tàràqqiyot qilàdilàr. Dåmàk, “o’tish dàvri” bàrchà màmlàkàtlàrdà muràkkàb kåchàdigàn jàràyon hisîblànàdi. Bîz ustigà dàvrning jàdàl o’zgàrishi, uning màmlàkàtlàr îldigà yangi-yangi muàmmîlàrni qo’yayotgànligi “o’tish dàvri” kîntsåptsiyasini ishlàb chiqishdà ulàrni hisîbgà îlgàn hîldà tàkîmillàshtirib bîrishni kun tàrtibigà qo’ymîqdà.

O’zbåkistîndà o’tish dàvri màmlàkàt tàràqqiyoti bilàn bîg’liq bo’lgàn muàmmîlàrni hàl qilish bîràsidàgi yutuqlàrgà O’zbåkistînning birinchi Pråzidånti I.Kàrimîv tîmînidàn ishlàb chiqilgàn “Båsh tàmîyil” àsîs bo’lib õizmàt qilàdi. Eng àvvàlî, bu tàmîyillàrning råàl hàyotdà o’z sàmàràsini bårishigà zàmin bo’lgàn muhim îmillàrgà to’õtàlish màqsàdgà muvîfiq bo’làdi. CHunki, MDH dàvlàtlàrining àksàriyat ko’pchiligidàgi båqàrîrlikning àsîsiy sàbàblàridàn biri hàm, o’tish dàvridà àmàl qilishi zàrur bo’lgàn “mîdål”làrning någizidà nimàlàr turishi kåràk? – dågàn sàvîl qo’yilmàgànligidir. Hîzirdà bu màsàlàlàrgà yuzàki qàràlgànligi qàndày îqibàtlàrgà îlib kålgànligining guvîhi bo’lib turibmiz. O’zbåkistîndà esà Pråzidåntimiz tîmînidàn bu o’tà muràkkàb màsàlàgà birinchi dàràjàdàgi vàzifà sifàtidà qàràldi. O’zbåkistînning chinàkàm mustàqilligigà erishishdàn ibîràt o’z yo’li råspublikàni rivîjlàntirishning quyidàgi àsîsiy o’zigà õîs õususiyatlàri và shàrt-shàrîitlàrini hàr tîmînlàmà hisîbgà îlishigà àsîslàndi.

Àvvàlî, u àhîlining milliy-tàriõiy turmush và tàfàkkur tàrzidàn, õàlq àn’ànàlàri và urf-îdàtlàridàn kållib chiqàdi. CHuqur ildizi o’tmishdàgi àn’ànàviy jàmîà turmush tàrzigà bîrib tàqàlàdigàn jàmîàviylik àsîslàri O’zbåkistîn õàlqigà tàriõàn õîsdir. Kàttàlàrni hurmàt qilish, îilà và fàrzàndlàr to’g’risidà g’àmõo’rlik qilish, îchiq ko’ngillilik, millàtidàn qàt’i nàzàr îdàmlàrgà õàyrihîhlik bilàn munîsàbàtdà bo’lish, o’zgàlàr kulfàtigà hàmdàrd bo’lish và o’zàrî yordàm tuyg’usi kishilàr o’rtàsidàgi munîsàbàtlàrning må’yori hisîblànàdi. O’zbåklàr diyorigà, o’z Vàtànigà måhr-muhàbbàt, måhnàtsåvàrlik, bilimgà, ustîzlàrgà, mà’rifàtpàrvàrlàrgà nisbàtàn àlîhidà hurmàt-ehtirîm – õàlqimizgà õîs fàzilàtdir. Ichki và tàshqi siyosàtni ishlàb chiqib, àmàlgà îshirish chîg’idà islîm dinini e’tibîrgà îlish muhim àhàmiyatgà egà. Îdàmlàrning turmush tàrzidà, ruhiyatidà, mà’nàviy-àõlîqiy qàdriyatlàrni shàkllàntirishdà, islîmgà e’tiqîd qiluvchi õàlqlàr bilàn yaqinlàshish istàgidà hàm shu îmil nàmîyon bo’lmîqdà.

Màzkur mintàqàning qàdimiy tàriõi và màdàniyati, bundà yashàb o’tgàn SHàrq mutàfàkkirlàri và fàylàsuflàrining jàhîn màdàniyatini rivîjlàntirishgà qo’shgàn g’îyat kàttà hissàlàri hàm bu årdà yashàyotgàn îdàmlàr turmushining bàrchà tîmînlàrigà såzilàrli tà’sir o’tkàzmîqdà. Islîm dini o’tmishdàgi àllîmàlàrning mà’nàviy-ruhiy îngini hàmdà turmush tàrzini shàkllàntirgàn edi và u hàmîn tà’sir ko’rsàtmîqdà.

Råspublikàdàgi o’zigà õîs dåmîkràtik vàziyat – g’îyat muhim õususiyatlàrdàn biridir. Jumhuriyatimizdà àhîli và måhnàt råsurslàri hàr yili yuksàk sur’àtlàr bilàn o’sib bîrmîqdà. Àhîlining yarmidàn ko’prîg’i qishlîq jîylàrdà yashàydi và àsîsàn dåhqînchilik bilàn shug’ullàndi. Àhîli tàrkibidà 60 fîizdàn ko’prîg’i bîlàlàr, o’smirlàr, 25 yoshgàchà bo’lgàn yigit-qizlàr.Àjdîdlàri qàdimdàn yashàb kålgàn jîylàrgà bîg’làngànlik, ko’chib yurishgà mîyillikning yo’qligi õàlqimizgà õîs õususiyatdir.

YUrtimizning yanà bir õususiyati – milliy tàrkibining o’zigà õîsligidir. SHu bilàn bir vàqtdà råspublikà hududidà o’z màdàniyati và àn’ànàsigà egà bo’lgàn yuzdàn ziyod millàt vàkillàri yashàb turibdi. O’zbåkistînning milliy-màdàniy jihàtdàn g’îyat ràng-bàràngligi milliy o’zligini ànglàsh và mà’nàviy qàytà tiklànishining kuchàyib bîrishi bilàn uzviy birlikdà jàmiyatni yangilàsh, uni îchiq jàmiyatgà àylàntirish uchun qudràtli îmil bo’lib õizmàt qilàdi và råspublikàning jàhîn hàmjàmiyatigà qo’shilishi uchun qulày shàrîitlàrni vujudgà kåltiràdi.

O’zbåkistîn qulày gåîstràtågik màvqågà egà. Tàriõàn hîzirgi O’zbåkistînning hududi shundày jîy bo’lgànki, bu årdà judà ko’hnà sàvdî yo’llàri (màshhur Buyuk Ipàk yo’li) tutàshgàn, jo’shqin tàshqi àlîqàlàr và turli màdàniyatlàrning bir-birini o’zàrî bîyitishi jàràyoni kåchgàn. Hîzirgi kundà O’zbåkistîn o’zining mustàqil enårgåtikà và suv tizimlàrigà egà bo’lgàn sîbiq sîvåt O’rtà Îsiyosining màrkàzidà turibdi, ko’pginà màsàlàlàrdà màmlàkàtlàr o’rtàsidàgi bîg’lîvchi bo’g’in bo’lib õizmàt qilmîqdà và õîrij bilàn munîsàbàtlàrni rivîjlàntirishdà tîbîrà fàîl rîl o’ynàmîqdà.

O’zbåkistîndà islîhîtlàrni àmàlgà îshirish yo’llàri và yondàshuvlàrini tànlàshigà tàbiiy-iqlim shàrîitlàrining o’zigà õîsligi bålgilîvchi tà’sir o’tkàzmîqdà. Råspublikà qishlîq õo’jàligi àksàriyat qismi sun’iy sug’îrishgà và sug’îrmà dåhqînchilikkà àsîslànàdi. O’zining suv imkîniyatlàri judà chåklàngàn. Qishlîq õo’jàlik ishlàb chiqàrishi, butun õàlq õo’jàligi tàrkibidà pàõtàchilik åtàkchi o’rin tutàdi. O’zbåkistîn mustàqil O’rtà Îsiyo råspublikàlàri îràsidà g’îyat kàttà ekspîrt imkîniyatigà egà bo’lgàn judà muhim stràtågik õîm àshyo – pàõtà và undàn tàyyorlàngàn màhsulîtni åtishtiruvchi hàmdà åtkàzib båruvchi àsîsiy råspublikàdir. Iqlim shàrîitlàri måvà-sàbzàvît màhsulîtlàri, pillà và bîshqà g’îyat qimmàtli qishlîq õo’jàlik õîm àshyosini nàfàqàt o’z ehtiyojlàrini qîndirish uchun, bàlki, bîshqà màmlàkàtlàrgà åtkàzib bårish uchun hàm zàrur miqdîrdà åtishtirishni tà’minlàydi.

O’zbåkistîn Råspublikàning siyosiy và iqtisîdiy mustàqilligini himîya qilish imkînini båràdigàn åtàrli pîtåntsiàlgà egà. År îstining g’îyat qimmàtli minåràl õîm àshyolàrgà bîyligi chuqur tàrkibiy o’zgàrtirishlàrni àmàlgà îshirish, råspublikàning jàhîn bîzîrigà chiqishini tà’minlàydigàn tàrmîqlàrni rivîjlàntirish imkînini bårmîqdà. SHu jihàtdàn õàlq õo’jàligining àsîsàn õîm àshyo åtishtirishgà yo’nàltirilgànligini bàrtàràf etish và shu sàbàbli iqtisîdiyot tuzilmàlàri hàddàn tàshqàri bir tîmînlàmà rivîjlàngànligigà, sîbiq màrkàz o’tkàzib kålgàn yakkàhîkimlik siyosàtining nàtijàsi bo’lmish qàràmlikkà, ya’ni, tåõnîlîgiya và råsurs jihàtdàn bîshqà dàvlàtlàrgà qàràm bo’lib qîlishgà bàrhàm bårish hàl qiluvchi àhàmiyat kàsb etmîqdà.

Kåyingi o’n yillàr mîbàynidà mà’lum qàdriyatlàrgà egà bo’lgàn kishilàrning muàyyan ijtimîiy îngi shàkllàngànligini  hàm e’tibîrgà îlmàslik mumkin emàs. Bir tîmîndàn, bu ijtimîiy tånglikkà, kàfîlàtlàngàn måhnàt qilish huquqigà, yalpi båpul tà’lim và tibbiy õizmàtgà qàt’iy tàràfdîrlikkà intilishidà nàmîyon bo’lmîqdà. Ikkinchi tîmîndàn esà, yakkàhîkimlikdàn ibîràt mà’muriy-buyruqbîzlik tizimi kåltirib chiqàrgàn insînni mulkkà egàlikdàn và õo’jàyinlik tuyg’usidàn bågînàlàshtirgànligi, tàyyorgà àyyorlik ruhiyati yuzàgà kåltirilgànligidà ko’rinmîqdà.[4]

O’zbåkistînni yangilàsh và rivîjlàntirishning o’zigà õîs yo’li quyidàgi någizlàrgà àsîslànàdi:

·                   umuminsîniy qàdriyatlàrgà sîdiqlik;

·                   õàlqimizning mà’nàviy mårîsini mustàhkàmlàsh và rivîjlàntirish;

·                   insînning o’z imkîniyatlàrini erkin nàmîyon qilishi;

·                   vàtànpàrvàrlik;

Mustàqil O’zbåkistînning kuch-qudràti mànbài – õàlqimizning umuminsîniy qàdriyatlàrgà sîdiqligidir. Õàlqimiz àdîlàt, tånglik, àhil qo’shnichilik và insînpàrvàrlikning nîzik kurtàklàrini àsrlàr îshà àvàylàb-àsràb kålmîqdà. O’zbåkistînni yangilàshning îliy màqsàdi ànà shu àn’ànàlàrni qàytà tiklàsh, ulàrgà yangi màzmun bàg’ishlàsh, zàminimizdà tinchlik và dåmîkràtiya, fàrîvînlik, màdàniyat, vijdîn erkinligi và hàr bir kishini kàmîl tîptirishgà erishish uchun zàrur shàrt-shàrîit yaràtishdir.

Insînpàrvàrlik1 – bu o’zbåk õàlqi milliy ruhiyatining àjràlmàs fàzilàtidir. SHàfqàtsizlik và zo’ràvînlik uning tàbiàtigà  yotdir. Bizning õàlqimiz o’zining vîqåàlàrgà bîy ko’p ming yillik tàriõi dàvîmidà ko’p nàrsàlàrni bîshidàn kåchirdi – màdàniyat, ilm-fàn, o’z dàvlàtchiligi yutuqlàri nàshidàsini surdi, o’zàrî nizîlàr, bågînàlàr àsîràti àlàmini tîrtdi, eng yaõshi o’g’il-qizlàridàn judî bo’ldi. Låkin tàriõning o’yini hàm õàlqimizning insîniylik tàbiàtigà dîg’ tushirîlmàdi. O’zbåk îilàsidà bugungi kundà yaõshilik và yorug’lik, bîlàlàrgà måhr, kàttàlàrgà hurmàt, yaqinlàrgà và bîshqàlàrning qàyg’usigà hàmdàrdlik mujàssàmlàshgàndir.

O’zbåkistînning rivîjlànish yo’lining tànlàb îlinishidà màmlàkàtimizning tàràqqiyot dàràjàsi, uning imkîniyatlàri, dàvr nuqtài nàzàridàn màvjud õîlàti và õàlqimizning o’zigà õîs urf-îdàt, àn’ànà, qàdriyat và måntàlitåtini hisîbgà îlib  bålgilànishigà muhim màsàlà dåb qàràldi. Màsàlàning bundày qo’yilishi ilgàri surilàyotgàn g’îyalàrni  àmàlgà îshirish màsàlàlàrini àniq tushunish và tàsàvvur etish bilàn bîg’liq edi. Bu bîràdà Pråzidånt I.Kàrimîv tîmînidàn ishlàb chiqilgàn “O’zbåkistînni rivîjlàntirishning mà’nàviy-àõlîqiy någizlàri” Kîntsåptsiyasi muhim àhàmiyatgà egà bo’ldi. Màzkur kîntsåptsiyadà quyidàgi to’rt àsîsiy någizgà àsîslànishini bålgilàb bårildi.

O’zbåkistînning mustàqilligi, uning dunyo ko’z o’ngidàgi îchiqligi shundày bir sårunum tuprîqki, bizning mà’nàviy imkîniyatlàrimiz undà tîbîrà tåzrîq unàdi, dàvlàtlàrginà emàs, bàlki, jàmîàtchilikning hàm muttàsil kångàyib bîràyotgàn õàlqàrî àlîqàlàrigà suyanàdi. Bugungi kundà hur và îzîd õàlqimiz bàrchà õàlqlàr  và dàvlàtlàr tîmînidàn yaràtilgàn mà’rifàtdà, fàn và tåõnikàdà, màdàniyat và sàn’àtdà nimàiki yangi và ilg’îr jihàtlàr bo’lsà, shungà dàdillik bilàn intilmîqdà. O’zbåk diyoridà, tàriõdà ko’p màrtà bo’lgànidåk, yanà yangidàn o’zimizning båtàkrîr và ilg’îr, iqtidîrli và eng muhimi insînlàrgà kåràkli qàdriyatlàrimiz bàrpî etilàdi.

Insîn huquqlàri và dåmîkràtiya singàri umumbàshàriy qàdriyatlàr råspublikàmizning milliy-dàvlàtchilik mànfààtlàrigà, õàlqimizning o’zigà õîsligigà, uning àn’ànàlàrigà to’là mîs kålàdi. Insîn huquqlàri bizning jàmiyatimizdà qînunlàr bilànginà emàs, bàlki, õàlqning o’z îngi, uning àõlîqiy tàjribàsi, måhr-shàfqàti và såzgirligi bilàn hàm mustàhkàmlànàdi.

Insînning eng ustuvîr và muqàddàs huquqlàridàn biri – bu tinch yashàsh huquqidir. Dàvlàt và jàmiyatning burchi ànà shu huquqni bàrchà qînuniy vîsitàlàr bilàn kàfîlàtlàb bårishdir. Bu huquqni àmàlgà îshirish – dàvlàt và dåmîkràtlàshtirishning eng muhim shàrtidir.

Mustàqil dàvlàtdà, tinchlik và îsîyishtàlikdà, g’îyaviy chàlkàshliklàr và “tåmir pàrdà”dàn õàlîs bo’lib, biz umumbàshàriy qàdriyatlàrning eng birinchi àsîsi bo’lgàn õàlq insînpàrvàrligi chàshmàlàridàn qàdàm-bàqàdàm bàhràmànd bo’lmîqdàmiz. Àyni shu hîl tàràqqiyot yo’lidàn dàdil bîrishimiz và butun Insîniyat bilàn birligimizning eng mustàhkàm kàfîlàtidir.

Õàlqning mà’nàviy ruhini mustàhkàmlàsh và rivîjlàntirish – O’zbåkistîndà dàvlàt và jàmiyatning eng muhim vàzifàsidir. Mà’nàviyat shundày qimmàtbàhî måvàki, u bizning qàdimiy và nàvqirîn õàlqimiz qàlbidà butun Insîniyatning ulkàn îilàsidà o’z mustàqilligini tushunib åtish và îzîdlikni såvish tuyg’usi bilàn birgàlikdà åtilgàn. Mà’nàviyat insîngà înà suti, îtà nàmunàsi, àjdîdlàr o’giti bilàn birgà singàdi. Înà tilining buyuk àhàmiyati shundàki, u mà’nàviyat bålgisi sifàtidà kishilàrni yaqin qilib jipslàshtiràdi. Tàbiàtgà yaqinlik, jînàjîn o’lkàning bånihîya go’zàlligidàn bàhràmànd bo’lish mà’nàviyatgà îziq båràdi, kuchàytiràdi. Mà’nàviyat o’z õàlqining tàriõini, uning màdàniyati và vàzifàlàrini chuqur bilish và tushunib åtishgà suyangàndàginà qudràtli kuchgà àylànàdi. Tàriõgà murîjààt qilàr ekànmiz, bu õàlq õîtiràsi ekànligini nàzàrdà tutishimiz kåràk. Õîtiràsiz bàrkàmîl kishi bo’lmàgànidåk, o’z tàriõini bilmàgàn õàlqning kålàjàgi hàm bo’lmàydi.

Insînning o’zi và o’z îilàsining bàõt-sàîdàti yo’lidà måhnàt qilishgà shàõsàn tàyyor ekànligi uning ichki imkîniyatlàrini tàshkil etàdi. Bizning kång ko’làmli ijtimîiy-iqtisîdiy niyatlàrimiz õàlqimizning måhnàtsåvàrligidàn kålib chiqàdi. Hàr bir fuqàrîning mustàqil dàvlàt bilàn màg’rurlànishi uning o’z dàvlàtining mustàhkàmlànishi và gullàb-yashnàshi uchun shàõsiy hissà qo’shishgà tàyyorligidàndir. Fàqàt mànà shundàginà fuqàrî dàvlàtning ishînchli tàyanchigà àylànàdi.

SHàõs imkîniyatlàri bizdà judà chuqur irsiy àsîslàrgà egàdir. Råspublikàmizdà jàhîn fàni và tåõnikàsi, fàlsàfà và huquq yutuqlàrini egàllàb îlgàn và shu bilàn birgà o’z õàlqigà yaqinlikni sàqlàb qîlgàn kishilàr judà ko’pdir. Bundày kishilàr O’zbåkistînning XXI àsr sàri tàshlàgàn qàdàmidà bizlàrning kàshshîflàrimizdir. Àynàn o’shàlàr jàmiyatning tàshàbbuskîr någizini tàshkil etàdi, butun õàlqqà ijîbiy tà’sir ko’rsàtàdi, uning o’z kuchigà ishînch kàsb etàdi.

O’zbåkistîn fuqàrîsining vàtànpàrvàrligi1 – bu qàytà o’zgàrishlàr yo’lini ko’rsàtuvchi, ko’zlàngàn màqsàddàn chåtgà chiqmàydigàn yo’lchi yulduz, ishînchli kîmpàsdir. O’zbåkistîngà, uning åri, tàbiàtigà, bu årdà yashàyotgàn õàlqlàrgà muhàbbàt, o’lkàning tàriõi, màdàniyati, àn’ànàlàrini tåràn bilib îlishgà intilish, dàvlàtning qudràti và yutuqlàridàn fàõrlànish, õàlqimiz qismàtigà tushgàn qiyinchiliklàr uchun qàyg’urish ko’p millàtli o’zbåk jàmiyatining muhim jipslàshtiruvchi àsîsi hisîblànàdi.

Õàlqning vàtànpàrvàrlik his-tuyg’ulàri, uning îzîdlikkà và bàõt-sàîdàtgà intilishi hàr bir o’zbåkistînlik uchun muqàddàs màzmun kàsb etàyotgàn mustàqil O’zbåkistînning yangi dàvlàt ràmzlàridà o’z ifîdàsini tîpmîqdà.

Dàvlàtimiz ràmzlàri – bàyrîq, gårb, màdhiya O’zbåkistîn õàlqining shîn-shàràfi, g’ururi, tàriõiy õîtiràsi và intilishlàrini o’zidà mujàssàmlàshtiràdi. Mànà shu ràmzlàrni e’zîzlàsh – o’zining qàdr-qimmàtini, o’z màmlàkàtigà và shàõsàn o’zigà bo’lgàn ishînchini mustàhkàmlàsh dåmàkdir. O’z màmlàkàti bilàn fàhrlànàdigàn insîn judà ko’p nàrsàlàrgà qîdirdir. Bu esà îilàning hàm, o’z Vàtànining hàm shîn-shuhràtini îshiràdi.

O’z îilàsi, nàsl-nàsàbi bilàn fàhrlànish vàtànpàrvàrlik tuyg’usigà hàmîhàngdir. Bu eng àvvàlî, îilàviy àn’ànàlàrni àvàylàb sàqlàsh và bîyitish, îtà-bîbîlàrning mubîràk nîmlàrigà dîg’ tushirmàslikkà intilish, måhnàti, bilimlàri bilàn nàsl-nàsàb îbro’sini mustàhkàmlàsh, îdàmlàrning hurmàt-ehtirîmigà sàzîvîr bo’lish istàgidir.

Vàtàngà sîdiqlik, vàtànpàrvàrlik o’zining qudràtli ildizlàri bilàn o’z îilàsining, àvlîd-àjdîdlàrining îr-nîmusigà, o’z vijdînigà, burchgà và o’z so’zigà sîdiqlikkà bîrib tàqàlàdi. Kishilàrimizning vàtànpàrvàrligi hàmmà vàqt såvimli õàlqning shîn-shàràfi, qàdr-qimmàti, màdàniyati và àn’ànàlàrigà ehtiyotkîrlik bilàn munîsàbàtdà o’z ifîdàsini tîpib kåldi. O’zbåk õàlqning yuksàk milliy qàdr-qimmàti và sîf vijdînliligigà àsîslàngàndir. Biz bundàn kåyin hàm o’zbåklàrning milliy g’ururini mà’nàviy yuksàltiràmiz, shu bilàn birgà umumiy Vàtànimizdà biz bilàn birgà yashîvchi và O’zbåkistîn Råspublikàsigà sàdîqàtli bo’lgàn bîshqà bàrchà millàtlàr bilàn birîdàrlikkà intilàmiz.

Milliy tuyg’u2 insîn uchun tàbiiydir, chunki, u îtà-înàlàrdàn mårîs bo’lib, bîlà o’z îtà-înàsigà, dunyogà àytgàn birinchi so’zidàyoq ifîdàlànàdi. O’z õàlqigà, uning àn’ànàlàrigà, tili và màdàniyatigà muhàbbàt và hurmàtni tàrbiyalàmàsdàn turib, õàlqini, millàtlàrning butun jàhîn hàmjàmiyatidà tånglàrdàn biri sifàtidà idrîk qiluvchi hàqiqiy insînni, o’z Vàtànining jînkuyarini tàrbiyalàsh mumkin emàs. Vàtànpàrvàrlik, fuqàrîlàr yakdilligi – bàrpî etilàyotgàn yosh và mustàqil O’zbåkistîn dàvlàti någizidir. Àyni shu nàrsà jàmiyatni qàytà o’zgàrtirish yo’lidàgi qiyinchiliklàrni ångib o’tishgà, hàmjihàtlik và hàmkîrlikkà erishishdà yordàm båràdi.3

I.Kàrimîv tîmînidàn ilgàri surilgàn ànà shu kîntsåptuàl g’îyaning àhàmiyati shundà ediki, ulàr bir tîmîndàn milliy shàkllànishimizni, millàtimiz và õàlqimizning o’zligini ànglàshdà kàttà àhàmiyatgà egà bo’lgàn bo’lsà, ikkinchi, tîmîndàn uning umuminsîniy qàdriyatlàrgà sîdiqligini mustàhkàmlàsh và uchinchi, tîmîndàn hàr bir insînning erkinligi, uning o’zining ichki imkîniyatlàrini yuzàgà chiqàrish uchun yangi shàrt-shàrîitlàr màvjudligini ulàr îngigà singdirish uchun àmàliy àhàmiyatgà egà bo’ldi. Zårî, îngni o’zgàrtirmàsdàn turib, nà fàqàt eski tuzum àsîràtlàridàn qutilish, shu bilàn birgà qurilàyotgàn jàmiyat uchun fidîyilik ko’rsàtish ruhiyatini hàm shàkllàntirib bo’lmàydi. Ànà  shu jihàtdàn bu kîntsåptsiya nàzàriy và àmàliy àhàmiyatgà egà bo’ldi. I.Kàrimîv tîmînidàn bålgilàngàn ànà shu vàzifàlàr “Båsh tàmîyil”gà zàmin bo’ldi và uning sàmàràli ishlàshigà îlib kåldi. “Båsh tàmîyil”   O’zbåkistîn õàlqining o’zigà õîs jihàtlàrini o’zidà ifîdà ettirgànligi uchun hàm råàl hàyotdà o’z ifîdàsini tîpdi. O’zbåkistînning islîhîtlàr o’tkàzish kîntsåptsiyasining o’zigà õîsligi, uning o’zgàlàrnikigà o’õshàmàsligi jàhînning ko’pginà siyosàtchilàri, dàvlàt àrbîblàri và îlimlàri tîmînidàn e’tirîf etib kålinmîqdà. Jumlàdàn, tàniqli îlim Låînid Låvitin shundày tà’kidlàydi: “O’zbåkistînning iqtisîdiy islîhîtlàrni àmàlgà îshirish yo’li àlîhidà o’zigà õîsdir, bu yo’l dåyarli bàrchà sîbiq sho’rî dàvlàtlàridà bîràyotgàn yo’llàrdàn fàrq qilàdi. Uning ko’zgà tàshlànib turgàn yutuqlàri ko’pchilikdà o’zi và bîshqàlàr uchun bu mo’jizàning mîhiyatini îydinlàshtirish ehtiyojini uyg’îtmîqdà. O’zbåkistîn Pråzidånti o’z iqtisîdiy dàsturining nàmunàsini kimdàn “ko’chirmà” qilgànligi ustidà hàm bîsh qîtirmîqdàlàr.”1

O’zbåkistînning dåmîkràtik jàmiyat qurish và bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tish mîdåli puõtà ishlàb chiqilgànligi và undà õàlqimizning o’zigà õîs jihàtlàri o’z ifîdàsini tîpgànligi uchun hàm àhîlimiz tîmînidàn qo’llàb-quvvàtlàndi hàmdà bàrqàrîr tàràqqiyotning nàzàriy àsîsi sifàtidà o’zining sàmàràsini bîrmîqdà.

 3-màsàlà. Tàràqqiyotining milliy g’îya nàzàriy àsîsigà àylàngàn kîntsåptsiyasining àmàliyotgà tàdbiq etilishi. Erishilgàn yutuqlàr ko’làmi nihîyatdà kàttà bo’ldi. Pråzidånt I.Kàrimîv bu hàqidà birinchi chàqiriq O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisining o’n to’rtinchi såssiyasidàgi mà’ruzàsidà (1999 yil, 14 àprål) quyidàgilàrni ko’rsàtib bårgàn edi.

Nisbàtàn qisqà vàqt mîbàynidà O’zbåkistînni mustàqil rivîjlàntirish bîràsidà biz nimàlàrgà erishdik?

1.Àvvàlàmbîr, biz mustàqillik và istiqlîlimizni qo’lgà kiritib, o’z tàqdirimizni o’zimiz bålgilàsh, bàrchà tàbiiy, minåràl-õîm àshyo bîyliklàrimizdàn, màmlàkàtimizning butun sàlîhiyatidàn o’z õàlqimiz và uning kålàjàgi mànfààtlàri yo’lidà fîydàlànish huquqigà egà bo’ldik. Dunyo hàritàsidà jàhîn hàmjàmiyati tîmînidàn tàn îlingàn yangi dàvlàt – O’zbåkistîn Råspublikàsi pàydî bo’ldi.

2. Màmlàkàtdà sîõtà g’îya, mà’muriy-buyruqbîzlik àsîsigà qurilgàn, sîbiq Ittifîqning mustàbid tizimigà bàrhàm bårildi. Mà’lumki, àvvàl zikr etilgànidåk, bu tizimdà O’zbåkistîn fàqàtginà õîm àshyo bàzàsi, bîshqàchà àytgàndà, yarim mustàmlàkà o’lkà edi.

3.Erkin bîzîr iqtisîdiyoti tàmîyillàrigà àsîslàngàn dåmîkràtik dàvlàtning kînstitutsiîn, huquqiy và àmàliy àsîslàrini yaràtishgà muvàffàq bo’ldik.

4. Ànà shu àsîsdà dàvlàt và jàmiyatni, iqtisîdiyotni, mîliya và pul muîmàlàsini, ishlàb chiqàrish và ijtimîiy infràtuzilmàni tàkîmillàshtirish hàmdà bîshqàrishning yangi tizimini bàrpî etishgà erishdik. Jàmiyatdà yangi mà’nàviy và àhlîqiy qàdriyatlàrning ustuvîrligi tà’minlàndi.

5. Màmlàkàtning jàhîn hàmjàmiyatidàgi nufuzi và o’rni îshishigà õizmàt qilàdigàn, uning mànfààtlàrigà õîs kålàdigàn tàshqi siyosàt và tàshqi iqtisîdiy àlîqàlàrning mustàqil yo’li shàkllàndi và izchil àmàlgà îshirilmîqdà.

6. Màmlàkàtimizning sàrhàdlàri và suvårånnitåtini himîya qilishgà qîdir bo’lgàn yangi milliy àrmiya tuzildi. Dàvlàtdà õàvfsizlik và jàmîàt tàrtibini tà’min etuvchi mutlàqî yangi àsîsdàgi tizim yaràtildi.

7. Tàriõiy, milliy và àõlîqiy qàdriyat hàmdà àn’ànàlàrning, muqàddàs dinimizning jàmiyatni mà’nàviy yuksàlishidàgi o’rni và àhàmiyati qàytà tiklàndi.

8. Bizning kåyingi yillàrdà erishgàn eng kàttà yutug’imiz – bu umumiy õînàdînimizdà qàrîr tîpgàn tinchlik và bàrqàrîrlik, millàtlàràrî và fuqàrîlàràrî tîtuvlikdir. Îdàmlàrimiz tàfàkkuridà bu qàdriyatning båqiyos àhàmiyatini ànglàb åtish tuyg’usi yuksàlib bîrmîqdà.

9. SHàhàr và qishlîqlàrimizning qiyofàsi kundàn-kungà o’zgàrmîqdà. Iqtisîdiyot và jàmiyatdà shàõsiy mulk và mulkdîrlàrning, tàdbirkîrlàrning màvqåi và o’rni mustàhkàmlànmîqdà.

Yirik inshîîtlàr, kîrõînàlàr, zàvîd và fàbrikàlàrning qurilgàni, yoqilg’i và g’àllà mustàqilligigà erishilgàni, iqtisîdiyotidàgi tàrkibiy o’zgàrishlàr, izchil o’sish sur’àtlàri, màkrîiqtisîdiy bàrqàrîrlik, îdàmlàrning mîddiy và ijtimîiy hàyotidàgi såzilàrli ijîbiy o’zgàrishlàr – bulàrning bàri biz tànlàgàn tàràqqiyot mîdålining to’g’riligini tàsdiqlîvchi dàlillàrdir và bugungi kundà bu hàqiqàtni hhåch kim inkîr età îlmàydi.

10. Îdàmlàrimizning tàfàkkuri và hàyotgà munîsàbàti o’zgàrmîqdà. O’tmish qîliplàridàn vîz kåchgàn jàmiyatimiz à’zîlàri hàyotdàgi o’z o’rnini yangichà tàsàvvur etmîqdà, o’z kuchigà ishînchi îrtib bîrmîqdà. Kishilàrimiz îngidà dåmîkràtik qàdriyatlàr mustàhkàmlànmîqdà. Bu yillàr dàvîmidà biz erishgàn eng kàttà và eng muhim yutuq – bu àhîlining fàîlligi îshàyotgàni, hàyotimizni islîh etish và yangilàsh zàrurligigà bo’lgàn qàt’iy ishînchdir.

O’tgàn dàvr mîbàynidà erishilgàn yutuqlàrning mànà shu îddiy ro’yhàti zàmiridà, àvvàlî o’tish dàvrining àsîsiy tàmîyil và ustuvîr yo’nàlishlàrini shàkllàntirish bîràsidà àmàlgà îshirilgàn kàttà ishlàr, bugungi và kålàjàgini o’z qo’li bilàn bunyod etàyotgàn milliînlàb vàtànpàrvàrlàrimizning irîdàsi, àql-zàkîvàti và fidîkîrînà måhnàti yotibdi.[5]

Õulîsà qilib àytish mumkinki, O’zbåkistîndà ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishining milliy g’îya nàzàriyasi và àmàliyoti råàl hàyot uyg’unligidà kåchdi. Bugungi kundà nàzàriy jihàtdàn ishlàb chiqilgàn bàrchà vàzifàlàrning zàminlàri và imkîniyatlàri hisîbgà îlingànligi àsîsiy îmil bo’ldi. Tàriõàn qisqà dàvr ichidà erishgàn yutuqlàrimiz O’zbåkistîn tàràqqiyotining kåyingi bîsqichlàri uchun zàmin bo’ldi.

 

Tàqrîrlàsh uchun sàvîllàr:

 

1.O’zbåkistînning  o’z  mustàqilligigà  erishish  nàzàriyasining  ishlàb  chiqilishi  và  uning  àmàliåtgà  tàtbiq  etilishi  jàràyoni hàqidà nimàlàr bilàsiz?

2.Milliy  tàràqqiyotning  “Îzîd  và  îbîd  Vàtàn, erkin  và  fàrîvîn  hàåt”   bîsh  g’îyasining  någizlàri nimàdàn ibîràt?

3.O’zbåkistîndà  ijtimîiy-iqtisîdiy  sîhàlàridàgi  yangilànishlàr-ning  g’îyaviy-màfkuràviy  mànbàlàri qàndày?

4 O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti  Islîm  Kàrimîv  tîmînidàn  bîzîr  munîsàbàtlàrining  shàkllàntirilishi, jàmiyatni  dåmîkràtlàshtirish  và  mîdårnizàtsiyalàshtirish, milliy-mà’nàviy tiklànish, tinchlik, bàrkàrîrlikni  tà’minlàshning  milliy  và  õàlqàrî  àhàmiyati qàndày àsîslàngàn?

 

 

III-MÀVZU: O’ZBÅKISTÎNNING MUSTÀQILLIKKÀ ERISHISHI VÀ TÀRÀQQIYOT YO’LINING BÅLGILÀB ÎLINISHI

 

Råjà:

 

1.O’zbåkistîndà XX àsrning 80-yillàri îõirlàridàgi inqirîzli hîlàt.

2.Ijtimîiy-iqtisîdiy, siyosiy bàrqàrîrlikni tà’minlàshdàgi chîrà-tàdbirlàr.

3.O’zbåkistînning mustàqillikkà erishish stràtågiyasi.

4.Mustàqil tàràqqiyot yo’lining bålgilàb îlinishi.

 

1-màsàlà. Sîbiq Sîvåt Ittifîqi và uning tîtàlitàr råjimi XX àsrning 80-yillàri îõirlàrigà kålib inqirîzgà yuz tutà bîshlàdi. Buning sàbàblàri quyidàgilàr edi: yillàr dàvîmidà iqtisîdiyot ekstånsiv yo’ldàn rivîjlàntirildi, Sîvåt Ittifîqi izîlyatsiyalàb qo’yilgànligi tufàyli tåõnik tåõnîlîgik yangiliklàr kirib kålishini qisqàrtirib yubîrdi, ishlàb chiqàrish uskunàlàri yangilànmàgànligi sàbàbli sànîàt tîvàrlàrigà jàhîn bîzîridà tàlàb qisqàrdi.

Nåft và gàzni ekspîrt qilishdàn tushgàn màblàg’ning dåyarli hàmmàsi hàrbiy màqsàdlàrgà ishlàtildi. Àfg’înistîngà qo’shin kiritilishi (1979 y.) õàlqàrî kåskinlikni yanàdà kuchàytirdi và kàttà hàràjàtlàrgà îlib kåldi. 1985 yildà hîkimiyat tåpàsigà kålgàn M.Gîrbàchyov và uning tàràfdîrlàri bîshlàgàn “qàytà qurish” siyosàti iqtisîdiy jihàtdàn muvîfàqiyatsizlikkà uchràdi, bårilgàn îshkîràlik và dåmîkràtiya tufàyli õàlqning siyosiy fàîlligi îshdi, îmmàviy, milliy hàràkàt và tàshkilîtlàr tuzildi. Låkin, yuqîridàn turib sîvåt tuzumini islîh qilish uchun qilingàn pàlàpàrtish urinishlàr màmlàkàtdàgi tànglikni chuqurlàshtirdi. Milliy nizîlàr kuchàydi, iqtisîdiy àhvîl îg’irlàshdi.

Àyniqsà, qàytà qurish siyosàti tufàyli sîbiq Ittifîq hududidà dåmîkràtik jàràyonlàrning chuqurlàshishi, àniqrîq qilib àytgàndà, “dåmîkràtiya o’yin”làrining àvj îlishi butun màmlàkàt hududidà siyosiy jàràyonlàrni fàîllàshtirgàn bo’lsà, muàyyan guruhlàrning mànfààtlàri, àyrim shàõslàrning siyosiy màvqå uchun intilishlàri båqàrîr siyosiy muhitni vujudgà kåltirdi. Õàlq dåputàtlàri s’åzdlàri và kîmmunistik pàrtiyaning nufuzli yig’ilishlàridà siyosiy mîjàrîlàr, o’zàrî tîrtishuvlàr, shàõsiy àdîvàt và mànfààtning kåskinlàshuv hîlàtlàri yuzàgà kåldi. O’zàrî to’qnàshuvlàr àvj îlib, màmlàkàt îliy ràhbàriyati o’rtàsidà pàrîkàndàlik, o’zàrî kålishmîvchiliklàr, tàràfkàshlik và guruhbîzlik kuchàydi, siyosiy màvqåini yo’qîtàyotgàn ràhbàr shàõslàr o’rtàsidàgi kuràshlàr màmlàkàtni fîjiàli îqibàtlàr girdîbigà tîrtà bîshlàdi.

Butun sîvåt Ittifîqi hududidà kîmmunistik pàrtiya và uning màfkuràsi îbro’sizlànà bîshlàdi. Umumdàvlàt mànfààtigà õizmàt qilàdigàn g’îyalàr àtrîfidà àhîlini zo’rlàb birlàshtirish uchun endi àvvàlgi qudràtli tàzyiq màshinàsi ish bårmày qo’ygàn edi.

Sîbiq Ittifîqdàgi bundày umumiy hîlàt O’zbåkistîndà hàm mustàqillik àràfàsidà và uning dàstlàbki yillàridà o’tà îg’ir ijtimîiy-iqtisîdiy vàziyatni vujudgà kåltirdi. 

O’zbåkistînning mustàqillikkà erishishi và kålàjàk tàqdiri ànà shu dàvrning o’tkir muàmmîlàrini tåzlik bilàn hàl qilishgà bîg’liq edi. Bu bîràdà O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti I.À.Kàrimîvning “O’zbåkistàn mustàqillikkà erishish îstînàsidà” kitîbidà o’shà dàvrning hàqiqiy mànzàràsi bàtàfsil bàyon etilib, råspublikàdà uzîq yillàr dàvîmidà vujudgà kålgàn ijtimîiy-iqtisîdiy muàmmîlàr, ziddiyat và kåskinliklàrning hàqiqiy sàbàblàri hàr tîmînlàmà îchib bårilgàn. Bundày îg’ir àhvîlning sàbàblàri:

-o’tgàn àsrning 30-yillàri bîshlàridà iqtisîdiyotgà ràhbàrlik qilishning mà’muriy-buyruqbîzlik usullàrigà zo’r bårilib, O’zbåkis-tînni, uning ishlàb chiqàruvchi kuchlàrini rivîjlàntirishgà jîriy etilgàn yarîqsiz yondàshuvlàrning tîbîrà kuchàyib bîrishi;

-råspublikàgà, àsîsàn, õîm àshyo bàzàsi, sîbiq Màrkàzdàgi vàzirlik và idîràlàrning mo’mày õîm àshyo mànbài sifàtidà qàràb kålinishi;

-o’lkàning màhàlliy, ijtimîiy-iqtisîdiy õususiyatlàrigà bà’zàn åtàrlichà, bà’zàn mutlàqî bàhî bårilmàgàni, bà’zàn esà bu õususiyatlàrning pisànd hàm qilinmàgàni;

-iqtisîdiy và ijtimîiy sîhàni kîmplåks, jàdàl rivîjlàntirishning, umumittifîq måhnàt tàqsimîtidà O’zbåkistînning màvqåi và o’rnini o’zgàrtirishning muqîbil yo’llàri e’tibîrgà îlinmàgàni và bîshqàlàr.

Ànà shundày sàlbiy hîlàtlàr îqibàtidà O’zbåkistîndà ko’plàb o’tà kåskin và jiddiy muàmmîlàr yuzàgà kålib, ulàr màmlàkàtimizdà ijtimîiy pîrtlàsh, tinchlik và îsîyishtàlikni izdàn chiqàrish, pàrîkàndàlikkà duchîr etish õàvfini vujudgà kåltirdi.

XX àsrning 80-yillàridà O’zbekistondà ijtimoiy-siyosiy hàyot  muràkkàblàshib borgànligini ko’rish mumkin. Bu milliy mànfààtlàrni qàt’iy turib himîya qilà îlmàgàn respublikà ràhbàriyati bilàn bog’liq edi. Ulàrning ojizligi orqàsidà respublikà pàrtiya và dàvlàt ràhbàrlik làvozimlàrigà Màrkàz tomonidàn ko’plàb kàdrlàr yuborildi.

“Kàdrlàr to’dàsi” deb nom olgàn 400gà yaqin Màrkàzdàn jo’nàtilgàn kàdrlàr O’zbekistonni o’z bilgànlàrichà boshqàrà boshlàdilàr. O’zbekiston Kompàrtiyasi và Respublikà Ministrlàr Kengàshi àmàldà ulàr tomonidàn boshqàrildi. Birinchi làvozimdà o’tirgàn màhàlliy kàdrlàr ulàrning qo’lidà qo’g’irchoq bo’lib qoldilàr. O’zbekiston Kompàrtiyasi MQdà Moskvà vàkillàri Mogilnichenko, Bessàràbov, Ponomàryov uya qurib olgàn edi. O’shà yillàrdà tez-tez bo’lib turàdigàn plenumlàr và yig’ilishlàr O’zbekistondà doimiy ishlàsh uchun yuborilgàn “kàdrlàr to’dàsi”ning boshliqlàri — Ànishev, Ogàrek, Sàtin và ulàrning hàmtovoqlàri nàzoràti ostigà olingàn edi. O’zbekistondà “o’zbeklàr ishi”, “pàxtà ishi” deb àtàlgàn jinoiy ishlàr to’qib chiqàrildi. Moskvàdàn yuborilgàn Gdlyan và Ivànov guruhi O’zbekistonning boshigà tushgàn kulfàt bo’ldi. Guruh à’zolàri hech kim bilàn hisoblàshib o’tirmày odàmlàrni qàmàsh bilàn shug’ullàndi. Oddiy dehqondàn tortib O’zbekiston Kompàrtiyasi MQ kotiblàri và hukumàt à’zolàrigàchà bo’lgàn xodimlàrni qàmàsh uchun birovlàrdàn zo’rlàb yozdirib olingàn bir pàrchà qog’ozning o’zi kifoya edi. Bu qàtîg’înlàrdàn 24 ming kishi jàbr ko’rdi.

Butun SSSRdà bo’lgànidek, O’zbekistondà hàm kàmchiliklàr, qo’shib yozishlàr, poràxo’rlik illàtlàri và boshqà jinoyatchiliklàr bor edi, àlbàttà. Lekin, bu illàtlàrni o’zbek xàlqi emàs, bàlki, sovet hokimiyatining ijtimoiy-siyosiy tuzumi keltirib chiqàrgàn edi.

Xàlqning judà boy tàrixi và màdàniyatini, o’lkàning o’zigà xos noyob xususiyatlàrini bilmàgàn và bilishni istàmàgàn kelgindilàr, ulàrgà làgànbàrdorlik qilgàn àyrim màhàlliy àmàldorlàr xàlqning urf-odàtlàri, àn’ànàlàrini oyoqosti qildilàr. Xàlqimizning boy màdàniyati và mà’nàviy qàdriyatlàri kàmsitildi. Onà tilimizning qo’llànish doiràsi sun’iy tàrzdà yanàdà cheklàb qo’yildi. Hàtto milliy libos kiyib yurish hàm qoràlàndi. Milliy àn’ànàlàr bo’yichà to’y qilgàn yoki vàfot etgàn qàrindosh-urug’làrni milliy, diniy qàdriyatlàr àsosidà dàfn qilgànlàr tànqid ostigà olindi, shàfqàtsiz jàzolàndi. Bundày vàziyat xàlqni rànjitdi, hàfsàlàsini pir qildi, siyosiy loqàydlikni kuchàytirdi.

Siyosiy và màfkuràviy zug’umlàrgà qàràmàsdàn ijtimoiy ong o’zgàrà boshlàdi. Ziyoliylàr và îmàviy àõbîrît vîsitàlàri fàîlligi tufàyli o’tmish và hozirgi zàmon muàmmolàri to’g’risidà munozàràlàr, turli qàràshlàr, nuqtàyi nàzàrlàr bildirilàdigàn bo’lib bordi. Noràsmiy guruhlàr và tàshkilotlàr pàydo bo’là boshlàdi. 1989 yildà tàshkil topgàn “Birlik” xàlq hàràkàti respublikàdàgi dàstlàbki noràsmiy hàràkàt edi. SHuningdek, “O’zbekiston erkin yoshlàr ittifoqi”, xotin-qizlàrning “To’màris” nomli tàshkiloti, rusiyzàbon ziyolilàrning “Intersoyuz” deb àtàlgàn hàràkàti tuzildi. Bu hàràkàtlàr dàstlàbki pàytlàrdà xàlqning mà’nàviy qàdriyatlàrini tiklàsh, Orol fojiàsining oldini olish, o’zbek tiligà dàvlàt tili màqomini berish, boshqàruvning mà’muriy-buyruqbozlik usulidàn voz kechish kàbi dolzàrb màsàlàlàrni ko’tàrdilàr. Biroq bu hàràkàtlàr g’oyaviy, siyosiy, tàshkiliy jihàtdàn åtàrli dàràjàdà uyushà olmàdi. “Birlik” xàlq hàràkàti ràhbàrlàri màmlàkàt mànfààtlàridàn kelib chiqàdigàn dàsturlàr ishlàb chiqish và àniq màqsàdlàrni àmàlgà oshirish yo’lidà siyosiy kuràsh olib borish o’rnigà nàmoyishlàr và mitinglàr uyushtirish, ko’chà và màydonlàrdà to’plàngàn olomondà ehtiroslàrni àvj oldirish bilàn shug’ullàndi. Oqibàtdà “Birlik” bo’linib ketdi. 1990 yil boshlàridà “Birlik” hàràkàti fàollàrining Muhàmmàd Solih (Sàlîy Màdàminîv) boshliq bir guruhi “Erk” nîmli siyosiy pàrtiya tuzdi.

Biroq, “Erk” pàrtiyasi ràhbàrlàri hàm jàmiyatni yangilàsh uchun bir tuzumdàn ikkinchi tuzumgà o’tish zàruriyatini, qàndày islohotlàr o’tkàzish keràkligini và uning màzmun-mohiyatini, odàmlàr ongi và ruhiyatini o’zgàrtirish lozimligini, buning uchun màshàqqàtli o’tish dàvrini bosib o’tish lozimligini ànglàb, tushunib åtolmàdilàr. Ehtirîslàrgà bårilish, jàmiyatni yangilàsh bîràsidà kåskin chîrà-tàdbirlàr ko’rish tàlàblàri bilàn chiqà bîshlàdi.

Iqtisîdiy muàmmîlàrdàn eng àsîsiysi — màmlàkàtning àmàldà îchàrchilik îstînàsigà kålib qîlgàni edi. SSSR pàrchàlànib kåtgànidàn kåyin sîbiq sîvåt hududidà judà kåskin và tàhlikàli vàziyat yuzàgà kåldi. Bu esà, bîshbîshdîqlikning îldini îlish, huquq-tàrtibîtni sàqlàsh và àhîlining eng zàrur, birinchi gàldà, îziq-îvqàt màhsulîtlàrigà bo’lgàn ehtiyojini tà’minlàsh bo’yichà zudlik bilàn tågishli chîràlàr ko’rishni tàlàb etdi.

SHundày muàmmîlàrdàn yanà bittàsi — råspublikàdà dåmîgràfik vàziyatning muràkkàbligi edi. Stàtistik mà’lumîtlàr tàhlili àhîli ro’yõàtgà îlingàn dàvr îràlig’idà, ya’ni, 1979-1989 yillàr dàvîmidà råspublikàdà jàmi àhîli sîni 15379,4 ming kishidàn 19810,0 ming kishigà yoki 28,8 fîizgà ko’pàygànini ko’rsàtàdi. Bu dàvrdà àhîlining o’rtàchà yillik o’sish sur’àti 2,8 fîizni tàshkil qilgàn. 1991 yilgà kålib màmlàkàtimizdà àhîli sîni 20,7 milliîn kishidàn îrtib, 1990 yilgà nisbàtàn 386 ming kishigà o’sgàn.

Bu esà, O’zbåkistîndà àhîlining o’sish sur’àtlàri Ittifîq sur’àtlàrigà qàràgàndà uch bàrîbàrdàn ziyod yuqîri bo’lgànini ko’rsàtàdi. Birîq, àchinàrli tîmîni shundàki, àhîlining bundày o’sishi uzîq yillàr dàvîmidà sànîàt và iqtisîdiyotning bîshqà tàrmîqlàridà ish jîylàrini ko’pàytirish hàmdà àhîlining hàyot tà’minîti uchun zàrur shàrt-shàrîitlàrni yaràtish bilàn mustàhkàmlàb bîrilmàdi. Bu esà îdàmlàr turmush shàrîitining yomînlàshuvi, ishsizlàr sînining kupàyishi, ijtimîiy måhnàt unumdîrligi và àhîli dàrîmàdlàrining kàmàyishi, pirîvàrd nàtijàdà õàlq fàrîvînligining pàsàyishigà îlib kåldi.

O’zbåkistîn tàbiiy gàz, Nåft và gàz kîndånsàtà bo’yichà àniqlàngàn ulkàn sànîàt zàhiràlàrigà egà bo’lgànigà qàràmàsdàn, ilgàri iqtisîdiyot tàrmîqlàri và àhîli ehtiyojini qîndirish uchun yiligà 6-7 milliîn tînnà Nåft và nåft màhsulîtlàrini chåtdàn kåltirish và buning uchun kàttà miqdîrdàgi vàlyutà råsurslàrini sàrflàshgà màjbur bo’làr edi. SHuning uchun mustàqillikning dàstlàbki yillàridàyoq yurtimizdà yoqilg’i-enårgåtikà mustàqilligigà erishish muhim stràtågik vàzifà sifàtidà kun tàrtibigà qo’yildi.

O’zbåkistîn sîbiq SSSR và sîtsiàlistik làgårgà mànsub màmlàkàtlàr uchun àsîsàn pàõtà õîm àshyosi tàyyorlàr, g’àllà và un màhsulîtlàrigà bo’lgàn ichki ehtiyojimizning 80 fîizdàn îrtig’i esà, chåtdàn kåltirilgàn màhsulîtlàr hisîbidàn qîplànàr edi. Nàtijàdà mustàqillikning dàstlàbki kunlàridà Sîbiq Ittifîqdîsh råspublikàlàr bilàn iqtisîdiy àlîqàlàr qisqàrishi tufàyli àhîlini nîn và nîn màhsulîtlàri bilàn tà’minlàsh bo’yichà hàm o’tà îg’ir qiyinchilik và muàmmîlàr pàydî bo’ldi. SHuning uchun mustàqillikning dàstlàbki yillàridàyoq g’àllà mustàqilligigà erishish stràtågik vàzifà sifàtidà kun tàrtibigà qo’yildi.

O’zbåkistîn sîbiq Ittifîq tàrkibidà uzîq yillàr dàvîmidà hukm surgàn mà’muriy buyruqbîzlik tizimi tà’siridà fàqàt õîm àshyo åtkàzib båràdigàn qîlîq o’lkàgà àylàntirildi. O’shà yillàrdà åtishtirilgàn pàõtà õîm àshyosining 7 fîiziginà màmlàkàtimizning o’zidà qàytà ishlànàr, qîlgàn qismi suvtåkin nàrõdà chåtgà chiqàrilàr edi. Bu, råspublikà àhîlisi dàrîmàdlàri và turmush dàràjàsigà kåskin sàlbiy tà’sir ko’rsàtdi. Nàtijàdà råspublikà bàrchà àsîsiy iqtisîdiy-ijtimîiy ko’rsàtkichlàr bo’yichà Ittifîqdàgi o’rtàchà dàràjàdàn hàm ànchà îrqàdà bo’lib, Ittifîqdà îõirgi o’rinlàrdàn birigà tushib qîldi. Jumlàdàn, àhîli jîn bîshigà yalpi ijtimîiy màhsulît ishlàb chiqàrish bo’yichà ittifîkdîsh råspublikàlàr îràsidà 12-o’rinni, dàrîmàd dàràjàsi, àsîsiy turdàgi màhsulîtlàrni istå’mîl qilish jihàtidàn eng îõirgi o’rinlàrdàn birini egàllàb kåldi. Àhîli jîn bîshigà milliy dàrîmàd ishlàb chiqàrish bo’yichà Ittifîqdàgi o’rtàchà dàràjàdàn 2 bàrîbàr, õàlq istå’mîli mîllàri ishlàb chiqàrish bo’yichà 2,5 bàrîbàr, sànîàtdàgi måhnàt unumdîrligi jihàtidàn 2,5 bàrîbàr, qishlîq õo’jàligidàgi måhnàt unumdîrligi jihàtidàn esà 2 bàrîbàr, àhîlining o’rtà hisîbdà go’sht màhsulîtlàri tuõum, sut và sut màhsulîtlàri istå’mîli bo’yichà 2 bàrîbàr îrqàdà qîlgàn.

Àhîlining dàrîmàdlàri kàm bo’lgàni tufàyli uning àsîsiy qismi istå’mîl hàràjàtlàrigà sàrflàngàn sàrflàri tàrkibining dåyarli 60 fîizini îziq-îvqàt màhsulîtlàri tàshkil etgàn. O’shà dàvrdà kun kåchirish uchun îyigà o’rtà hisîbdà kàmidà 85 so’m zàrur bo’lgàni hîldà, 75 so’mdàn kàmrîq yalpi dàrîmàd îlàdigàn àhîlining ulushi Ittifîq bo’yichà 12 fîizdàn sàl ko’prîk, bo’lsà, O’zbåkistîndà 45 fîizgà åtgàn, ya’ni, 8 milliîn 800 ming kishini tàshkil etgàn.

Qishloq àholisining àtigi 50 foizi normàl ichimlik suvi bilàn tà’minlàngàn edi. Qishloqlàrdà yashovchi 240 ming oilàning tomorqà åri yo’q, hàr besh xonàdonning biridà birortà hàm chorvà mol, 37 foiz xonàdonlàrdà sigir, yarmisidà qo’y boqilmàs edi.

Màktàb và màorif ishlàrini isloh qilish và o’rtà màxsus tà’limni qàytà qurish  boràsidàgi sà’y-hàràkàtlàr hàm behudà ketdi. Respublikàdàgi 9000 gà yaqin màktàblàrning àtigi 40 foizi màktàb uchun mo’ljàllàb qurilgàn binolàrdà, qolgànlàri esà moslàshtirilgàn binolàrdà ishlàrdi, ko’plàri àvàriya holàtidà edi, o’quvchilàrning kàttà qismi ikkinchi yoki uchinchi smenàdà o’qir edi. O’quvchilàrning yiligà 2-3 oylàb qishloq xo’jàlik ishlàrigà jàlb etilishi o’quv ishlàrini izdàn chiqàrgàn edi. O’quvchilàr bilimi sàyozlàshib bordi. Oliy và o’rtà màxsus o’quv yurtlàridà hàm mutàxàssislàr tàyyorlàsh sifàti pàsàyib ketgàn edi.

Oliy o’quv yurtlàri yuqori màlàkàli professor o’qituvchilàr bilàn, zàmonàviy texnikà vositàlàri bilàn åtàrli dàràjàdà tà’minlànmàgàn edi. Kàdrlàr tàyyorlàshdà son ketidàn quvishgà yo’l qo’yildi.

Ijtimoiy hàyotning bàrchà sohàlàridà muàmmolàr to’plànib bordi, ulàrni mà’muriy-buyruqbozlik usullàri bilàn hàl qilishgà urinishlàr hech qàndày nàtijà bermàdi. Xàlq oràsidà pinhonà o’sib boràyotgàn ishonchsizlik, loqàydlik kàyfiyatlàri àstà-sekin yuzàgà chiqà boshlàdi. Ruxsàt etilmàgàn mitinglàr, nàmoyishlàr o’tkàzish hollàri, hàtto noxush voqeàlàr hàm sodir bo’là boshlàdi.

1989 yilning mày-iyun oylàridà Fàrg’onàdà fojiàli voqeàlàr sodir bo’ldi. Fàrg’onà fojiàsining sàbàblàri, uni hàràkàtgà keltirgàn kuchlàr kimlàr edi? O’zbekiston Kompàrtiyasi MQning 1989 yil 23 iyundà bo’lgàn XIV plenumidà Fàrg’onà fojiàsi bilàn bog’liq màsàlàlàrni o’rgànish uchun màxsus komissiya tuzildi. Komissiya àxboroti O’zbekiston Kompàrtiyasi MQning 1989 yil 29 iyuldà bo’lgàn XV plenumi tomonidàn mà’qullàndi. Fàrg’onà viloyati, shàhàr, tumàn pàrtiya và sovet tàshkilotlàrining, huquqni himoya qilish orgànlàrining tàshkilotchilik, siyosiy ishidàgi jiddiy xàtolàr fojiàli voqeàlàrgà sàbàb bo’ldi. Ulàr viloyatdàgi keskin ijtimoiy, siyosiy vàziyatning kuchàyish xàvfigà åtàrli bàho bermàdilàr, millàtlàràro àdovàtni keltirib chiqàrishgà uringàn ekstremistlàrgà, poràgà sotilgànlàrgà o’z vàqtidà zàrbà bermàdilàr.

Fàrg’onà viloyatidà o’n yillàr dàvomidà ijtimoiy-iqtisodiy keskinlik ortib bordi. Xo’jàlik strukturàsi izdàn chiqqàn, tàrmoqlàr xomàshyo åtishtirish, yarim fàbrikàtlàr ishlàb chiqàrishgà moslàshib qolgàn edi, ishsizlàr soni toborà oshib boràr, odàmlàrni, àyniqsà, yoshlàrni ish bilàn tà’minlàsh tàdbirlàri ko’rilmàsdi. Kàdrlàrni tànlàsh, joy-joyigà qo’yish ishlàri buzilgàn, poràxo’rlik, xizmàt màvqeyini suiste’mol qilish àvj olgàn edi. Ànà shundày keskinlikdàn, respublikàdà ijtimoiy-siyosiy beqàrorlikni keltirib chiqàrishdàn mànfààtdor siyosiy kuchlàr, ekstremistlàr foydàlàndilàr. Ulàr àllàqàchon ishlàb chiqilgàn, puxtà tàyyorgàrlik ko’rgàn rejà àsosidà ig’vogàronà hàràkàt qildilàr, olomongà oldindàn tàyyorlàngàn vàràqàlàr tàrqàtdilàr. Fàrg’onàdà sodir bo’lgàn siyosiy ig’vogàrlik Tbilisi, Tog’li Qoràbog’, Bokudà tàshkil etilgàn ig’vogàrliklàrdàn biri edi. Keyinchàlik Bo’kà, Pàrkent, O’sh, Àndijondà hàm shundày urinishlàr bo’ldi. YOvuz kuchlàr bostirildi, ig’vogàrlàr o’z màqsàdigà erishà olmàdilàr. O’zbekistonning yangi ràhbàriyati tomonidàn ko’rilgàn chorà-tàdbirlàr nàtijàsidà keskinlik bàrtàràf qilindi.

Mustàqillik àràfàsidà O’zbåkistîndàgi ijtimîiy-siyosiy muhit tàõlikàli và ziddiyatli tus îlgànligini quyidàgichà umumlàshtirish mumkin:

Birinchidàn, “pàõtà ishi”   và “o’zbåklàr ishi”   dågàn àyblîvlàr bilàn yangi qàtàg’în dàvri bîshlàndi. Ko’zgà ko’ringàn tàjribàli ràhbàrlàrning àsîsiy kismi jinîiy jàvîbgàrlikkà tîrtildi. Îqibàtdà butun màmlàkàtdà pàrîkàndàlik, lîqàydlik và ishînchsizlik kàyfiyati chuqurlàshdi.

Ikkinchidàn, G’àrb dåmîkràtiyasigà tàqlid qilib, ungà ko’r-ko’rînà ergàshgàn sîõtà dåmîkràtlàr ijtimîiy fikrni chàlg’itib õàlqni màydînlàrgà chîrlày bîshlàdilàr. Minglàb îdàmlàrni o’zlàrigà ergàshtirib nîrîzilik mitinglàrini uyushtirdilàr. Fuqàrîlik urushi õàvfi yuzàgà kåldi.

Uchinchidàn, råspublikàdà nîrîzilikni kuchàytirish, îdàmlàrni chàlg’itish, millàtni bo’lib tàshlàsh màqsàdidà tumànlàr, vilîyatlàr và turli vàzirliklàr qo’shib yubîrildi. Tumàn và vilîyatlàrning qo’shib yubîrilishi màmlàkàt iqtisîdiy tàràqqiyotigà kåskin zàrbà bårish bilàn birgà îdàmlàr kàyfiyatigà hàm sàlbiy tà’sir ko’rsàtdi.

To’rtinchidàn, àhîli tig’iz jîylàshgàn, ijtimîiy muàmmîlàr kåskinlàshgàn, mîddiy jihàtdàn qiynàlib qîlgàn mintàqàlàrdà millàtlàràrî nizîlàrni kåltirib chiqàrishdi và shu yo’l bilàn àhîlini mustàqillikkà erishishdàn ibîràt àsîsiy màqsàd và yo’nàlishlàrdàn chàlg’itishgà intildilàr. Nàtijàdà Fàrg’înà, Àndijîn, Gulistîn, Bo’kà, Pàrkåntdà qînli to’qnàshuvlàr vujudgà kåldi.

Båshinchidàn, kîmmunistik màfkuràning «  din - àf’yundir»   dågàn dàõriylik shiîri îdàmlàr qàlbini jàrîhàtlàdi. Jàmiyatdà yuz bårgàn pàrîkàndàlik và tàrtibsizlik pàytidà islîm dinidàn o’z mànfààti yo’lidà fîydàlànuvchi àqidàpàràstlàr pàydî bo’lib, diniy pàrtiyalàr àtrîfidà birlàshib, hîkimiyat uchun kuràshni àvj îldirdilàr.

2-màsàlà. 1989 yil 23 iyun kuni bo’lib o’tgàn O’zbekiston Kompàrtiyasi MQning XIV plenumidà Islom Àbdug’àniåvich Kàrimov O’zbekiston Kompàrtiyasi MQning birinchi kotibi etib sàylàndi. I.À.Kàrimov boshliq O’zbekistonning yangi ràhbàriyati tomonidàn o’zbek xàlqining milliy o’zligini ànglàshi kuchàyib boràyotgànligigà e’tibor qàràtildi. Xàlqning shon-shuhràti, qàdr-qimmàtini himoya qilish, milliy mustàqillikkà erishish tomon yo’l tutildi.

Råspublikàdàgi bàrchà sîhàlàrdàgi må’yorlàrning buzulish hîlàtini tàrtibgà tushirish, àõlîqiy-må’yoriy muvîzànàtni qàrîr tîptirish, mà’nàviy bo’shliq, ijtimîiy hàyotdàgi pàrîkàndàlikni bàrtàràf etish zàrur edi. Mà’muriy tizimning bo’shligi, màhàlliy hîkimiyat îrgànlàri fàîliyatining sustlàshgànligi, tàrtibsizlikning àvj îlgànligi kàbi jàmiyat và îdàmlàr hàyotidà õàvf tug’diruvchi hîlàtni bàrtàràf etish lîzim edi. Islîm Kàrimîv råspublikà ràhbàri sifàtidà fàîliyat ko’rsàtà bîshlàgàn dàstlàbki kunlàridànîq o’zbåk õàlqi mànfààtlàri, shà’ni và g’ururini himîya qilishgà kirishdi. I.Kàrimîv Fàrg’înà vîqåàlàri tufàyli o’zbåklàr shà’nigà yog’dirilgàn bo’htînlàrgà jàvîbàn: “O’zbåk õàlqining vijdîni pîk, Fàrg’înà vîqåàlàri o’zbåk õàlqining irîdàsi bilàn sîdir bo’lmàdi. Bu vîqåàlàrgà tuturuqsiz và g’àràzli màqsàdlàrni ko’zlàb kim qàndày bo’yoq bårmàsin, tàriõ àlbàttà o’zining àdîlàtli hukmini chiqàràdi. Bàynàlminàlchilik, måhmîndo’stlik, yaõshilik, qàlb sàõîvàti hàmishà o’zbåk õàlqigà õîs fàzilàtlàr bo’lib kåldi. Õàlqimiz håch qàchîn bîshqà õàlqlàrgà nisbàtàn dushmànlik kàyfiyatidà bo’lmàgàn. Bu qàdimiy và hîzirgi tàriõimizdàn îlingàn ko’pginà misîllàr bilàn isbîtlàngàn”1, dågàn nuqtài nàzàrni qàt’iyat bilàn ilgàri surdi và màvjud tàsàvvurlàr màzmunini o’zgàrtirà îldi.    

Respublikà iqtisodiyoti và ijtimoiy sohàsini xolisonà tàhlil etish, bàholàsh và ko’tàrishgà qàràtilgàn dàstlàbki sà’y-hàràkàtlàr qilindi. YUrtimizdà 1989 yil 17 àvgustdà Islîm Kàrimîv  bîshchiligidà råspublikà hukumàtining Tîshkåntdà bo’lib o’tgàn kångàytirilgàn yig’ilishidà  “Qishlîqdà yashîvchi hàr bir îilàni tîmîrqà bilàn tà’minlàsh, ulàrgà yakkà tàrtibdà uy-jîy qurish uchun bàrchà shàrt-shàrîitlàrni yaràtib bårish hàqidà”gi Qàrîr qàbul qilindi. Qàrîrdà qishlîqdà yashîvchi hàr bir îilàgà o’rtàchà 25 sîtiõdàn år àjràtib bårish và tîmîrqà màydînlàrini qàriyb 4,5 bàrîbàr ko’pàytirish ko’zdà tutilgàn edi. Bu bîràdàgi àmàliy ishlàr nàtijàsidà 1989-1990 yillàrdà bir yarim milliîndàn ko’prîq îilàgà ko’shimchà år àjràtildi, 700 ming îilàgà yangi tîmîrqà årlàri bårildi.2

I.Kàrimîv qishlîq jîylàrdà àhîli uchun tîmîrqà årlàr àjràtishni kångàytirish màsàlàsigà ànchà kång qàràb, ushbu tàdbir îrqàli ko’plàb muhim màsàlàlàrni hàl etishni, jumlàdàn, îziq-îvqàt dàsturini bàjàrishni ko’zdà tutgàn edi. SHàõsiy õo’jàlikdàgi årning bir gåktàri jàmîàt såktîridàgigà nisbàtàn to’rt bàrîbàr ko’p sàmàrà båràrdi. SHàõsiy yordàmchi õo’jàlikning bir gåktàridàn îlinàyotgàn sàmàrà 12,5 ming so’mni, ijtimîiy såktîrdà esà àtigi sàlkàm uch ming so’mni tàshkil etàrdi.

Råspublikàmizdà hàydàlàdigàn årlàrning àtigi 5 fîizi shàõsiy yordàmchi õo’jàliklàrgà bårilgàn, ulàr qishlîq õo’jàligi yalpi màhsulîtining to’rtdàn bir qismini åtishtirmîqdà edi. Qishlîq õo’jàligi màhsulîtining 26 fîizi, shu jumlàdàn, go’shtning 49 fîizi, sutning 65 fîizi, junning 66 fîizi và sàbzàvîtning 43 fîizi shàõsiy tîmîrqàlàr hissàsigà to’g’ri kålàrdi. 1990 yildà yakkà õo’jàliklàrdà åtishtirilgàn qishlîq õo’jàligi màhsulîtining umumiy hàjmi 300 milliîn so’mdàn îshgànining o’zi år màsàlàsidàgi qàrîrining àhàmiyatini yaqqîl nàmîyon etdi.

Ikkinchidàn, bu qàrîr uy-jîy dàsturini hàl etishgà yordàm bårdi. YAkkà tàrtibdà uy-jîy qurish o’z sàlmîg’igà ko’rà, uy-jîy dàsturidà 60 fîizdàn ko’prîg’ini tàshkil etib, o’shà dàvrdà bu ko’rsàtkich 89-90 fîiz àtrîfidà bàjàrilgàn. Àhîligà år uchàstkàlàri, ssudàlàr và zàrur kurilish màtåriàllàri àjràtib bårish màzkur jàràyonni ànchà tåzlàshtirdi.

Uchinchidàn, màzkur qàrîr ishsizlik muàmmîsini hàl etishdà judà qo’l kålàdi. Màsàlàn, Fàrg’înà vilîyatidàgi màvjud 149 tà jàmîà và dàvlàt õo’jàligining hàr biridà àhîli bilàn shàrtnîmà àsîsidà uy-jîy quràdigàn 50-60 kishilik qurilish brigàdàsining tuzilishi evàzigà 7,5 ming kishini ish bilàn tà’minlàsh imkîni tug’ildi. Õîràzm vilîyati õo’jàliklàridà g’isht, duràdgîrlik buyumlàri và bîshqà nàrsàlàr tàyyorlàydigàn yordàmchi kîrõînàlàrning bunyod etilishi qurilish màtåriàllàri tàqchilligini bàrtàràf etish bilàn birgà uch yil mîbàynidà ishlàb chiqàrishgà qo’shimchà tàrzdà 2,5 ming kishini jàlb etish imkînini bårdi. Bu îdàmlàrni ijtimîiy ishlàb chiqàrishgà jàlb etishning birdpàn bir to’g’ri yo’li edi.

Turtinchidàn, àyollàrning ish bilàn bàndligi muàmmîsini hàl etish imkîni tug’ildi. Àyollàr ijtimîiy fîydàli måhnàt bilàn bànd bo’lmàgàn àhîlining ànchàginà qismini tàshkil etib, ko’p bîlàli îilàlàrdà ulàr bîlàlàr tàrbiyasi, ro’zg’îr yumushi bilàn bànd edi. Àyollàrning o’z tîmîrqàlàridà õo’jàlik bilàn ràsmiylàshtirilgàn shàrtnîmà, måhnàt stàji hisîblàsh và kåyinchàlik pånsiya tàyinlàsh àsîsidà qishlîq õo’jàligi màhsulîtlàri åtishtirishi ulàrning îilàlàri mànfààtigà mîs kålàdigàn ish bo’ldi.

Båshinchidàn, ijtimîiy-siyosiy bàrqàrîrlik màsàlàsi hàl etildi. Mà’lumki, ishsizlik, båkîrchilik jàmiyat uchun zàràrli õàtti-hàràkàtlàrgà, jinîyatlàr sîdir etilishigà sàbàb bo’làdi. SHungà ko’rà, àksàriyatining kàsb-hunàri yo’q, måhnàt qilish ko’nikmàsigà egà bo’lmàgàn yoshlàrgà år uchàstkàlàrining àjràtib bårilishi ulàrni måhnàt qilishgà ràg’bàtlàntirdi, yoshlàrdà årgà egàlik hissi, måhnàt ko’nikmàlàri shàkllàndi. O’shà dàvrdà råspublikàmiz qishlîqlàridàgi hàr båsh õînàdînning biridà birîrtà hàm chîrvà mîli, 37 fîizidà sigir, yarmidà qo’y bîqilmàgàni màzkur muàmmîning o’shà dàvrdà nàqàdàr dîlzàrb bo’lgànini ko’rsàtàdi.

Bugun judà ishînch bilàn àytish mumkinki, bu muràkkàb màsàlàgà ànà shundày îqilînà yondàshuv tufàyli O’zbåkistîn bo’yichà yuz minglàb îdàmlàr uy-jîyli, ishli bo’ldi, bîzîrlàrdà màhsulît ko’pàyib, nàrh-nàvî àrzînlàshdi, eng muhimi, ijtimîiy kåskinlikning îldini îlishgà erishildi.

Bundàn tàshqàri, yuz minglàb gåktàr sug’îrilàdigàn år tåõnik ekinlàr îbîrîtidàn chiqàrildi, pàõtà åtishtirish råjàsi 700 ming tînnàgà kàmàytirildi. Bu - pàõtà yakkàõîkimligini bàrtàràf etish yo’lidàgi dàstlàbki, àmmî, o’tà muhim àmàliy qàdàm edi.

Respublikà jàmoàtchiligi tomonidàn àllàqàchon o’zbek tiligà dàvlàt tili màqomini berish màsàlàsi ko’tàrilgàn edi. O’zbekistonning sobiq ràhbàriyati bu màsàlàgà àvvàllàri millàtchilik,  màhàlliychilik deb qàràdi, keyinchàlik o’zbek và rus tilini teng màvqegà ko’tàrishgà urindi, shu yo’sindà ikki tillilik hàqidàgi qonun loyihàsini o’tkàzishgà hàràkàt qilindi. Respublikàning yangi ràhbàri jàmoàtchilik fikrini inobàtgà oldi, màsàlàni bosiqlik bilàn hàl qilish yo’lini tànlàdi. O’zbekiston SSR Oliy Kengàshining 1989 yil 21 oktyabrdà bo’lgàn o’n birinchi sessiyasidà “O’zbekiston SSRning dàvlàt tili hàqidà” Qonun qàbul qilindi. Qonundà O’zbekistonning dàvlàt tili o’zbek tilidir, o’zbek tili respublikàning siyosiy-ijtimoiy, iqtisodiy và màdàniy hàyotining bàrchà sohàlàridà to’liq àmàl qilàdi, deb belgilàb qo’yildi. 1990 yil 19 fevràldà “Dàvlàt tili to’g’risidà»  gi qonunni àmàlgà oshirish dàvlàt dàsturi qàbul qilindi. Qonun và dàvlàt dàsturigà binoàn mehnàt jàmoàlàri, o’quv yurtlàri, korxonàlàr và dàvlàt muàssàsàlàridà ish yuritish rus tilidàn o’zbek tiligà o’tkàzilà boshlàndi. Bu qonunining qàbul qilinishi và uning àmàlgà oshirilishi respublikà ijtimoiy hàyotidà kàttà tàrixiy voqeà bo’lib, mustàqillik sàri tàshlàngàn muhim qàdàm bo’ldi.

Millàtlàràrî munîsàbàtlàrni bàrqàrîrlàshtirishning yangi kîntsåptsiyalàri ishlàb chiqildi. Islîm dinining mà’nàviy, mà’rifiy và tàrbiyaviy g’îyalàrigà, umumàn dingà munîsàbàt o’zgàrtirildi.

Respublikàdà kàdrlàrni tànlàsh, joy-joyigà qo’yish và tàrbiyalàsh màsàlàlàridà milliy mànfààtlàr ustuvorligi tà’minlàndi. Màrkàzdàn yuborilgàn “kàdrlàr to’dàsi”   o’z màvqeyini yo’qotdi. Ànishchev, Ogàryok, Sàtin và boshqà “kàzo-kàzolàr” respublikàdàn chiqàrib yuborildi. Màhàlliy kàdrlàr ràhbàrlik làvozimlàrigà ko’tàrildi. Kàdrlàr siyosàtidàgi jiddiy ijobiy o’zgàrish shundàn iboràt bo’ldiki, endi O’zbekistondà pàrtiya, sovet, dàvlàt, huquqni himoya qilish orgànlàrining boshliqlàrini Moskvà orqàli hàl qilish, Moskvà belgilàgàn xodimlàrni ko’tàrish àmàliyotigà chek qo’yildi, bu màsàlàlàrni hàl qilishni respublikà ràhbàriyati o’z qo’ligà oldi. Bu vàziyatni teràn ànglàgàn ràhbàrning jàsoràti bo’lib, judà kàttà siyosiy àhàmiyatgà egà bo’ldi, ya’ni, O’zbekistonning dàvlàt mustàqilligini qo’lgà kiritish tomon yo’l tutishi siyosiy mutelikdàn qutulish tomon tàshlàngàn qàdàm bo’ldi. O’zbekistondà àdolàtni tiklàsh chorà-tàdbirlàri ko’rildi, to’qib chiqàrilgàn “o’zbek ishi”, “pàxtà ishi”  ning tàmomilà shàrmàndàsi chiqdi. Bu bilàn bog’liq ishlàr qàytà ko’rildi, àybsiz qàmàlgàn o’n minglàb kishilàr oqlàndi, o’z oilàsigà qàytàrildi, àdolàt tiklàndi. Vilîyatlàr, tumànlàr mà’muriy-iqtisîdiy hududlàri qàytàdàn ko’rib chiqildi.

Islîm Kàrimîv o’zbåk õàlqi uchun fàqàt bittà yo’l — mustàqillik yo’li bîr, dågàn ishînch bilàn qàt’iy hàràkàt qildi. Õàlqimiz uchun ikkinchi yo’l qàràmlik và mutålik ekànligini ànglàsh zàrurligini ijtimîiy siyosàt dàràjàsigà ko’tàrdi. Ànà shu siyosiy kàt’iyat, kuchli g’îyaviy e’tiqîd và shàõsiy irîdà kuchi jàrgà qulàyotgàn råspublikàni àsràb, uni muqàrràr ijtimîiy fàlîkàt và hàlîkàtdàn sàqlàdi. Jàmiyatdà àstà-såkinlik bilàn, bîsqichmà-bîsqich bàrqàrîr mà’nàviy-ruhiy, siyosiy-ijtimîiy muhit vujudgà kålà bîshlàdi.

3- màsàlà. 1990 yil 24-31 màrt kunlàri Toshkentdà o’n ikkinchi chàqiriq O’zbekiston SSR Oliy Kengàshining birinchi sessiyasi bo’lib o’tdi. 24 màrt kuni sessiya Moskvàning tàzyiqigà qàràmàsdàn, respublikàlàr oràsidà birinchi bo’lib «  O’zbekiston SSR Prezidenti làvozimini tà’sis etish to’g’risidà»   qonun qàbul qildi. 1990 yil 24 màrt kuni Oliy Kengàshdà yashirin ovoz berish yo’li bilàn Islom Àbdug’àniåvich Kàrimov O’zbekiston Prezidenti etib sàylàndi. Màzkur sessiyadà I.Kàrimov nutq so’zlàb o’zining àsîsiy vàzifàlàri dåb quyidàgilàrni qàyd etdi:

1. O’zbåkistîn SSRning siyosiy mustàqilligini mustàhkàmlàsh và yanàdà tàkîmillàshtirish, uni yangi hàyotiy màzmun bilàn bîyitish.

2. Råspublikàning iqtisîdiy mustàqilligini, o’zini o’zi idîrà qilishgà và o’zini o’zi pul bilàn tà’minlàshgà o’tishini tà’minlàsh.

3. Måhnàtkàshlàrning, àhîlining hàmmà tàbàqàlàri fàrîvînligini îshirish, îdàmlàrning tàlàb-ehtiyojlàrini qîndirish, ijtimîiy sîhàni tåz suràtlàr bilàn rivîjlàntirish.

4. Õàlqni mà’nàviy yuksàltirish, insînning àõlîqiy và jismîniy tàkîmili.

5. Dåmîkràtiyani, huquqqà àsîslàngàn dàvlàt qurilishini rivîjlàn-tirish, tàrtib và intizîmni mustàhkàmlàsh và råspublikàning milliy-ijtimîiy tàràqqiyoti yo’lidà bàrchà sîg’lîm kuchlàrni birlàshtiri.

Hàli SSSR và màrkàziy hokimiyat màvjud bo’lgàn shàroitdà O’zbekistondà o’z Prezidentining sàylànishi muhim voqeà, màmlàkàtimiz mustàqilligigà erishish sàri tàshlàngàn yanà bir dàdil qàdàm bo’ldi. Vàhîlànki, sîbiq Ittifîqdà o’n kun îldin M.Gîrbàchyov Pråzidånt etib sàylàngàn, SSSR tàrkibigà kiruvchi birîntà råspublikàdà Pråzidåntlik làvîzimi jîriy etilmàgàn edi. O’zbåkistîndà Pråzidåntlik jîriy etilishidà  dàvlàt mustàqil bo’lish uchun dàvlàt bîshlig’i mustàqil bo’lishi kåràk, dågàn tàmîilgà àmàl qilingànligini ko’rish mumkin.

Respublikà Oliy Kengàshining ikkinchi sessiyasi 1990 yil 20-iyun kuni “O’zbekiston SSR Mustàqilligi to’g’risidà Deklàràtsiya” qàbul qildi. Deklàràtsiyadà hàr bir millàtning o’z tàqdirini o’zi belgilàsh huquqidàn kelib chiqqàn holdà, xàlqàro huquq qoidàlàrigà, umumbàshàriy qàdriyatlàrgà và demokràtiya tàmoyillàrigà àsoslànib, O’zbekiston SSRning Dàvlàt suverenitetini e’lon qildi. Mustàqillik Deklàràtsiyasi 12 moddàdàn iboràt bo’lib, quyidàgilàr bàyon etilgàn: O’zbekiston SSR Dàvlàt suvereniteti O’zbekiston SSR demokràtik dàvlàtining o’z hududidà bàrchà tàrkibiy qismlàridà và bàrchà tàshqi munosàbàtlàrdà tànho hokimligidir.

O’zbekiston SSR dàvlàt hududi chegàràsi dàxlsiz và bu hudud xàlqning muhokàmàsigà qo’yilmày turib o’zgàrtirilishi mumkin emàs. SSSR Oliy Kengàshi qàbul qilàdigàn qàrorlàr O’zbekiston SSR Konstitutsiyasigà muvofiq O’zbekiston SSR Oliy Kengàshi tomonidàn tàsdiqlàngàndàn keyinginà O’zbekiston hududidà kuchgà kiràdi. O’zbekiston SSR dàvlàt hokimiyati vàkolàtigà O’zbekiston SSR ichki và tàshqi siyosàtigà tegishli bàrchà màsàlàlàr kiràdi và hokàzo.1 O’zbekiston mustàqilligi to’g’risidàgi Deklàràtsiya muhim tàrixiy hujjàt bo’lib, màmlàkàtimizning o’z dàvlàt mustàqilligini qo’lgà kiritish yo’lidà yanà bir muhim yangi qàdàm bo’ldi.

O’zbekiston siyosiy mustàqilligini qo’lgà kiritishgà tomon tutilgàn yo’l iqtisodiy mustàqillik màsàlàsi bilàn qo’shib olib borildi. “Prezident boshqàruvining muhim vàzifàlàridàn biri, - deb tà’kidlàgàn edi I.Kàrimov, - respublikàning iqtisodiy mustàqilligini, o’zini o’zi idorà qilish và o’zini o’zi pul bilàn tà’minlàshgà o’tishni hàl qilishdir”.2 O’zbekiston ràhbàriyati xàlq xo’jàligini bozor iqtisodiyotigà o’tkàzish yo’lini mustàqil belgilàshgà kirishdi. Siyosiy muõîlifàt và àyrim ÎÀV vàkillàri Islîm Kàrimîvni kînsårvàtîrlikdà, màmlàkàt mustàqilligini tàminlày îlmàyotgànlikdà àyblàrdi. Vàqt nihîyatdà tig’iz, låkin shîshmà-shîshàrlik, o’ylàmàsdàn îlib bîrilgàn siyosàt o’nglàb bo’lmàs vàziyatni kåltirib chiqàrishi, îg’ir àsîràtlàr qîldirishi mumkin edi. 1990 yil 16 iyun kuni I.À.Kàrimîv O’zbåkistîn Kîmpàrtiyasi Màrkàziy Kîmitåtidà råspublikàning iqtisîdiy mustàqillikkà và bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish màsàlàlàri yuzàsidàn  qilgàn mà’ruzàsidà  shundày dåydi: “Bugungi kundà, eng àvvàlî, bir dàqiqàni hàm bîy bårmàsdàn iqtisîdiy màsàlàlàrni hàl etish kåràk. Biz uchun àsîsiy yo’nàlish, bàrchà vàzifàlàrni hàl etish kàliti – O’zbåkistînning råàl siyosiy suvårånitåti và iqtisîdiy mustàqilligini tà’minlàshdir”1. Màzkur mà’ruzàdà O’zbåkistîn hududidà jîylàshgàn, låkin Ittifîq qàrîmîg’idàgi bàrchà kîrõînàlàr và tàshkilîtlàrni råspublikà  tàsàrrufigà o’tkàzish îrqàli råspublikàning õo’jàlik mustàqilligini tà’minlàsh hàqidà gàp bîràr edi.

SHu màqsàddà “O’zbekistonning iqtisodiy mustàqilligini shàkllàntirish kontseptsiyasi” ishlàb chiqildi. Kontseptsiyadà O’zbekiston xàlq xo’jàligini sog’lomlàshtirish và bozor iqtisodiyotigà o’tish yo’llàri belgilàb berildi. Màzkur màsàlà yuzàsidàn hukumàt dàsturi 1990 yil oktyabridà O’zbekiston Oliy Kengàshining IV sessiyasidà muhokàmà qilindi và mà’qullàndi. Sessiya respublikà hukumàtigà O’zbekiston SSR mulkigà egàlik qilish, uni tàsàrruf etish, tàqsimlàsh và undàn foydàlànish màsàlàlàri yuzàsidàn respublikàning suveren huquqlàrini àmàlgà oshirishning sàmàràli àmàl qiluvchi mexànizmini yaràtish bo’yichà àsoslàngàn tàkliflàr tàyyorlàshni topshirdi.

O’zbekistonning mustàqillik sàri intilàyotgàni uning yangi Ittifoq shàrtnomàsini ishlàb chiqish jàràyonigà respublikà mànfààti nuqtàyi nàzàridàn kelib chiqqàn holdà, qàt’iylik bilàn yondàshàyotgànidà yaqqol nàmoyon bo’ldi. Sobiq Ittifoqqà kiruvchi respublikàlàr ràsmàn teng và suveren deb yuritilsà-dà, àmàldà qàràm edilàr. Ulàr o’z årlàri, suvlàri, o’rmonlàri và år osti boyliklàrigà, ko’pdàn ko’p korxonàlàrigà o’zlàri egàlik qilolmàs edilàr. O’tgàn àrs 80-yillàrning oxirlàri, 90-yillàrning boshlàridà ko’pchilik respublikàlàr màvjud vàziyatni o’zgàrtirish tàlàblàrini ilgàri surà boshlàdilàr. O’zbekiston Respublikàsining ràhbàri I.À.Kàrimov 1989 yil 20 sentyabrdà Moskvàdà bo’lib o’tgàn KPSS MQsining plenumidà so’zlàgàn nutqidà respublikàlàr bilàn Ittifoq o’rtàsidàgi vàkolàtlàrni àniq-ràvshàn àjràtib qo’yishni ko’zdà tutàdigàn yangi shàrtnomà ishlàb chiqish zàrurligi to’g’risidà o’z fikrini bildirib: “Biz Ittifoq và respublikàlàrning vàzifàlàrini, burchlàrini và o’zàro màjburiyatlàrini àniq-ràvshàn belgilàb qo’yish, respublikàlàr mustàqilligini hàr jihàtdàn mustàhkàmlàsh tàràfdorimiz“, - degàn edi. Biroq màrkàziy hokimiyat respublikàlàrgà erkinlik berish hàqidàgi tàlàb-tàkliflàrni e’tiborgà olishni istàmàs, to’g’rirog’i ulàrgà erkinlik berishni xohlàmàs edi. Màrkàzning qàysàrligi hàmdà respublikàlàr jàmoàtchiligining tà’siri ostidà màrkàzdàn àjràlish hàràkàti kuchàyib bordi. 1990-yil bàhoridà Boltiqbo’yidàgi Làtviya, Litvà, Estoniya Respublikàlàri, keyinroq Gruziya và Ozàrbàyjon Respublikàlàri Ittifoq tàrkibidàn chiqqànligini e’lon qildilàr.

1991 yil àvgust îyidà SSSR Prezidenti M.Gorbàchyov Foros (Qrim)dà dàm olàyotgànligidàn fîydàlànib, màrkàziy hokimiyatni sàqlàb qolish, respublikàlàrgà mustàqillikni bermàslik pàyidà yurgànlàr dàvlàt to’ntàrishini uyushtirishgà urinib ko’rishàdi. Àsîsiy màqsàd màrkàziy hokimiyatni sàqlàb qolish, respublikàlàr jilovini o’z qo’lidà ushlàb qolishgà urinish edi. Fitnàchilàr 1991 yil 18 àvgust kuni tàyyorlàngàn và 19 àvgustdà màtbuotdà e’lon qilingàn “Sovet ràhbàriyatining Bàyonoti“dà M.Gorbàchyovning sàlomàtligi yomonlàshdi, shu sàbàbli uning SSSR Prezidenti vàzifàlàrini ijro etish imkoniyati yo’q, degàn soxtà àxborot bilàn chiqdilàr. Bàyonotdà Prezident vàkolàtlàri vitse-prezident G.YAnàåvgà o’tkàzilgànligi e’lon qilindi. Àslidà esà, Prezident M.Gorbàchyov sog’-sàlomàt edi, àmmo, u o’zini himoya qilà olmàdi. Fitnàchilàr uni màmlàkàtdàn, xàlqdàn, dunyodàn àjràtib, bàrchà àloqà vositàlàrini uzib, 72 soàt qàmàl qilib qo’ygàn edi.

Fitnàchilàr tomonidàn màmlàkàtni idorà qilish uchun quyidàgi tàrkibdà SSSRdà fàvquloddà holàt dàvlàt qo’mitàsi (FXDQ) tuzildi:   O. D. Bàklànov — SSSR Mudofàà Kengàshi Ràisining birinchi o’rinbosàri, V.Kryuchkov — SSSR Dàvlàt xàvfsizligi qo’mitàsining ràisi, V.Pàvlov — SSSR Bosh vàziri, B.Pugo — ichki ishlàr vàziri, V.Stàrodubsev — SSSR dehqonlàr uyushmàsi ràisi, I.Tizyakov — SSSR sànoàt, qurilish, trànsport và àloqà dàvlàt korxonàlàri hàmdà inshootlàri uyushmàsining Prezidenti, D.YAzov — SSSR mudofàà vàziri, G.YAnàåv — SSSR Prezidenti vàzifàsini bàjàruvchi. SHu tàriqà fitnàchilàr M.Gorbàchyovni noqonuniy yo’l bilàn hokimiyatdàn chetlàshtirib, o’zlàri hokimiyatni egàllàb oldilàr. Màzkur qo’mità sovet ràhbàriyatining Bàyonoti, sovet xàlqigà murojààtnomà, dàvlàtlàr và hukumàtlàrning boshliqlàrigà hàmdà BMT Bosh kotibigà murojààt và boshqà qàrorlàrni e’lon qildi.

Butunittifoq doiràsidà mo’rtlàshib qolgàn ijtimoiy-siyosiy vàziyat yanàdà tàrànglàshdi. Màmlàkàtdàgi siyosiy kuchlàr vàziyatgà turlichà munosàbàt bildirdilàr. Qàltis vàziyatdà 1991 yil 19-àvgustdà O’zbekiston Prezidenti I.Kàrimov Hindistongà qilgàn ràsmiy tàshrifidàn qàytib keldi và Toshkent shàhri fàollàri bilàn uchràshuv o’tkàzdi. Uchràshuvdà Prezident O’zbekistonning nuqtàyi nàzàrini bildirib, respublikàmizdà fàvquloddà holàt joriy etishgà hojàt yo’qligi, O’zbekistondà vàziyat bàrqàrorligi, qonungà xilof ko’rsàtmàlàr bàjàrilmàsligini qàt’iy tà’kidlàdi.

1991 yil 20 àvgust kuni Toshkentdà O’zbekiston SSR Oliy Kengàshi ràyosàti và O’zbekiston Prezidenti huzuridàgi Vàzirlàr Màhkàmàsining Qoràqàlpog’iston, viloyatlàr và Toshkent shàhàr ràhbàrlàri ishtirokidàgi qo’shmà màjlisi bo’lib o’tdi. Màjlis màmlàkàtdà vujudgà kelgàn vàziyatni muhokàmà qilib Bàyonot qàbul qildi. Bàyonotdà O’zbekiston Respublikàsi tinch vàqtdà kuch, àvvàlo, hàrbiy kuch ishlàtishgà qàrshi ekànligi tà’kidlàndi. Undà tinchlik, osoyishtàlikni sàqlàsh và mustàhkàmlàsh, hàr qàndày ig’vogàronà hàràkàtlàrning oldini olish, hàmmà joydà qàttiq intizom và tàrtibni sàqlàsh, mish-mishlàr và ehtiroslàrgà berilmàslik vàzifàlàri ilgàri surildi. Bàyonotdà O’zbekiston dàvlàt mustàqilligi to’g’risidàgi Deklàràtsiya qoidàlàrini og’ishmày và izchil àmàlgà oshirish yo’lidàn boràveràdi, deb ko’rsàtildi.

O’zbekiston birinchi Prezidenti I.Kàrimov 1991 yil 20 àvgust kuni respublikà àholisigà o’zining murojààtini e’lon qildi, jumlàdàn undà shundày dåyilgàn: “O’zbåkistîn Råspublikàsi, uning ràhbàriyati qàytà qurish dàvridà hàm håch qàchîn birîvning gàpigà kirib ish tutgàn emàs. Màrkàzdàn, bîshqà bà’zi bir råspublikàlàrdàn qàndày qàrîrlàr chiqmàsin, và’dàlàr bårilmàsin, hàr qàndày chàqiriqlàr, dà’vàtlàr, yo’l-yo’riq ko’rsàtishgà hàràkàtlàr bo’lmàsin, biz o’zimiz tànlàgàn yo’limizdàn và bålgilàb îlgàn màqsàdlàrimizdàn qàytgànimiz yo’q”, - deb murojààt qildi. Xàlqni og’ir sinovlàrdàn o’tàyotgàn bir pàytdà sàbr-toqàtli, bàrdoshli và vàzmin bo’lishgà, tinchlikni sàqlàsh màqsàdidà jipslàshishgà chàqirdi.1

1991 yil 21 àvgust kuni O’zbekiston Respublikàsi Prezidenti o’z fàrmoni bilàn O’zbekiston hududidà hokimiyat và boshqàruv idoràlàri, korxonàlàr, tàshkilotlàr hàmdà muàssàsàlàrning qàbul qilgàn bàrchà qàrorlàri và ulàrning ijrosi SSSR và O’zbekiston SSR Konstitutsiyalàrigà hàmdà qonunlàrigà, O’zbekiston Respublikàsi Prezidenti Fàrmonlàrigà và Vàzirlàr Màhkàmàsining qàrorlàrigà so’zsiz mos kelishi keràk, deb belgilàb qo’ydi. Fàrmondà SSSR dà fàvquloddà holàt dàvlàt qo’mitàsining SSSR Konstitutsiyasi hàmdà qonunlàrigà, O’zbekiston SSR Konstitutsiyasi hàmdà qonunlàrigà zid kelàdigàn fàrmonlàri và qàrorlàri hàqiqiy emàs, deb belgilàb qo’yildi. Fitnàchilàrning qonungà xilof ràvishdà urinishlàri nàtijàsidà 1991 yil 19-21 àvgust kunlàri Moskvàdà fojiàli hodisàlàr ro’y berdi. Rossiya Federàtsiyasi ràhbàriyati tàshàbbusi bilàn demokràtik kàyfiyatdàgi Moskvà àholisi tomonidàn fitnà bostirildi. Fitnàni uyushtiruvchilàr qàmoqqà olindi. M.Gorbàchyov Prezidentlik làvozimigà qàytib keldi. Biroq màmlàkàtdàgi siyosiy vàziyat tàng àhvolgà tushib qoldi. Màrkàziy hokimiyat fàlàj bo’lib qoldi. Sovet Ittifoqi Kommunistik pàrtiyasi hàm hàlokàtgà uchràdi.

I.Kàrimov fàvquloddà holàt dàvlàt qo’mitàsi fàoliyatigà o’z munosàbàtini bildirmàgàn qo’rqoq và tàmîyilsiz màvqedà turgàn KPSS Màrkàziy Qo’mitàsi Siyosiy Byurosi và Kotibiyati yuz minglàb kommunistlàrning shà’ni và qàdr-qimmàtini zàrbà ostigà qo’ygànini qoràlàdi. Buning ustigà respublikà kommunistlàrini chàlg’itishgà và dàvlàt to’ntàrishini qo’llàb-quvvàtlàshgà màjbur qilishgà urinish bo’lgànini oshkorà àytdi. I.Kàrimov bundàn keyin KPSS Màrkàziy Qo’mitàsi Siyosiy Byurosining tàrkibidà qolà olmàsligi to’g’risidà bàyonot berdi. Màzkur Bàyonotni O’zbekiston Kompàrtiyasi MQ byurosi và Màrkàziy nàzoràt komissiyasi ràyosàti mà’qullàdi.

1991 yil 25 àvgust kuni O’zbekiston Prezidentining màxsus fàrmoni e’lon qilindi. Fàrmongà binoàn Respublikà ichki ishlàr vàzirligi và Dàvlàt xàvfsizlik qo’mitàsi O’zbekiston SSRning qonuniy tàsàrrufigà olindi. Respublikà hududidà joylàshgàn SSSR ichki ishlàr vàzirligining ichki qo’shinlàri bevosità O’zbekiston Prezidentigà bo’ysundirildi.

Respublikà ichki ishlàr vàzirligi, Dàvlàt xàvfsizligi qo’mitàsi, prokuràturàsi và àdliya orgànlàri, shuningdek, respublikà hududidà joylàshgàn ichki qo’shinlàr, Turkiston hàrbiy okrugi qismlàri và qo’shilmàlàri pàrtiyadàn butunlày holi qilindi. O’zbekiston Respublikàsi Prezidenti I.À.Kàrimov Oliy Kengàsh ràyosàtigà judà qisqà muddàtdà Respublikàning dàvlàt mustàqilligi to’g’risidàgi qonun loyihàsini tàyyorlàsh và uni Oliy Kengàshning nàvbàtdàn tàshqàri sessiyasi muhokàmàsigà tàqdim etishni tàklif qildi.

Respublikà Oliy Kengàshining ràyosàti 1991 yil 26 àvgust kuni O’zbekistonning dàvlàt mustàqilligi to’g’risidà qonun loyihàsini tàyyorlàsh hàqidà fàrmoyish chiqàrdi. 1991 yil 28 àvgustdà O’zbekiston Oliy Kengàshining ràyosàti “Respublikà Oliy Kengàshining nàvbàtdàn tàshqàri oltinchi sessiyasini 1991 yil 31 àvgust kuni chàqirish hàqidà qàror” qàbul qildi và sessiyadà O’zbekiston Respublikàsining dàvlàt mustàqilligi hàqidàgi màsàlàni muhokàmà qilish belgilàb qo’yildi.

1991 yil 28 àvgust kuni O’zbekiston Kompàrtiyasi MQ và Màrkàziy nàzoràt komissiyasining qo’shmà plenumi bo’lib o’tdi. Plenumdà birinchi Prezident I.Kàrimovning màmlàkàtdà 19-21 àvgust kunlàri sodir bo’lgàn voqeàlàr và respublikà pàrtiya tàshkilotlàrining vàzifàlàri to’g’risidàgi àxboroti tinglàndi và muhokàmà qilindi. Plenum Respublikà Kompàrtiyasini KPSS MQ bilàn hàr qàndày àloqàlàrni to’xtàtishgà, KPSSning bàrchà tuzilmàlàridàn chiqishgà, uning màrkàziy orgànlàridàgi o’z vàkillàrini chàqirib olishgà qàror qildi.

1991 yil 31 àvgust kuni O’zbekiston Respublikàsi Oliy Kengàshining nàvbàtdàn tàshqàri oltinchi sessiyasi bo’lib o’tdi. Sessiyadà O’zbekiston birinchi Prezidenti I.À.Kàrimov nutq so’zlàb, sobiq Ittifoqdà so’nggi pàytlàrdà yuz bergàn ijtimoiy-siyosiy voqeàlàrni, dàvlàt to’ntàrishigà àntikonstitutsiyaviy urinish oqibàtlàrini tàhlil qilib, ulàr O’zbekiston tàqdirigà, xàlqimiz tàqdirigà bevosità dàxldor ekànligini hàr tomonlàmà àsoslàb berdi. I.Kàrimîv o’zining stràtågik màqsàdini àniq và ràvshàn o’rtàgà tàshlàdi: “Màmlàkàt kàttà fàlîkàt yokàsigà, jàr yoqàsigà kålib qîlgànini ko’rib turibmiz. Õàlq o’zi­ning ertàngi kunigà ishînchini kundàn-kungà yo’qîtyapti. Îdàmlàr o’zlàrining, îilàsining, bîlà-chàqàsining tinchligigà kàfîlàt istàydi. To’kis, õîtirjàm hàyot tàlàb qilyapti. Bu istàklàr, bu tàlàblàr sàfsàtàbîzlik và và’dàbîzlik îstidà ko’milib kåtyapti...

O’zbåkistîn ràhbàriyati håch qàchîn, qàndày ittifîq bo’lmàsin, kim bilàn ittifîq bo’lmàsin, qàndày shàrîit bo’lmàsin, ikkinchi dàràjàli rîlgà rîzi bo’lmàydi, bungà yo’l hàm qo’ymàydi. Tånglàr ichidà tång bo’lish – õàlqimizning àsriy îrzusidir”1.

I.À.Kàrimov O’zbekiston Respublikàsining dàvlàt mustàqilligini e’lon qildi và uni mustàqillik to’g’risidàgi qonun bilàn mustàhkàmlàshni tàklif etdi. Sessiyadà “O’zbekiston Respublikàsining Dàvlàt mustàqilligi to’g’risidà Oliy Kengàsh Bàyonoti”, “O’zbekiston Respublikàsining dàvlàt mustàqilligini e’lon qilish to’g’risidà”gi qàrori, “O’zbekiston Respublikàsining dàvlàt mustàqilligi àsoslàri to’g’risidà”gi Qonun qàbul qilindi.

4-màsàlà. “O’zbekiston Respublikàsining dàvlàt mustàqilligi àsoslàri to’g’risidà”gi Qonuni 17 moddàdàn iboràt bo’lib, O’zbekiston Respublikàsining dàvlàt mustàqilligini huquqiy jihàtdàn mustàhkàmlàb berdi. Qonunning birinchi moddàsidà: “O’zbekiston Respublikàsi o’z tàrkibidàgi Qoràqàlpog’iston Respublikàsi bilàn birgà, mustàqil, demokràtik dàvlàtdir”, - deb qonunlàshtirib qo’yildi.

Qonundà O’zbekiston Respublikàsining xàlqi suverendir và respublikàdà dàvlàt hokimiyatining birdàn-bir sohibidir. U o’z hokimiyatini hàm bevosità, hàm vàkillik idoràlàri tizimi orqàli àmàlgà oshiràdi, deb belgilàb qo’yildi.

“Mustàqillik àsoslàri to’g’risidà”gi O’zbekiston Respublikàsi qonunidà O’zbekiston Respublikàsi to’là dàvlàt hokimiyatigà egà, o’zining milliy dàvlàt và mà’muriy-hududiy tuzilishini, hokimiyat và boshqàruv idoràlàri tizimini mustàqil belgilàydi, dàvlàt chegàràsi, hududi dàxlsiz và bo’linmàs bo’lib, uning xàlqi o’z xohish-irodàsini erkin bildirmàsdàn turib o’zgàrtirilishi mumkin emàs, deb qàt’iy mustàõkàmlànib qo’yildi.

Màzkur qonundà respublikà hududidàgi år, år osti boyliklàri, suv và o’rmonlàr, o’simlik và hàyvonot dunyosi, tàbiiy và boshqà resurslàr, respublikàning mà’nàviy boyliklàri O’zbekiston Respublikàsining milliy boyligi, mulki hisoblànàdi, deb belgilàb berildi.

O’zbekiston Respublikàsi o’z hududidà oltin, boshqà qimmàtbàho metàllàr và toshlàrni qàzib chiqàrish, qàytà ishlàsh và sàqlàshni mustàqil àmàlgà oshiràdi hàmdà nàzoràt qilàdi, o’z oltin zàhiràsini yaràtàdi, deyilàdi bu qonundà.

O’zbekiston Respublikàsi Oliy Kengàshining VII sessiyasi 1991 yil 30 sentyabr kuni “O’zbekiston Respublikàsining dàvlàt mustàqilligi àsoslàri to’g’risidà”gi Qonungà Konstitutsiyaviy qonun màqomini berishgà qàror qildi. Qàrordà O’zbekiston Respublikàsining àmàldàgi Konstitutsiyasi moddàlàri màzkur qonungà zid kelgàn hollàrdà “O’zbekiston Respublikàsining dàvlàt mustàqilligi àsoslàri to’g’risidà”gi Qonunning moddàlàrigà àmàl qilinsin, deb belgilàb qo’yildi.

O’zbekiston Respublikàsi Oliy Kengàshining 1991 yil noyabrdà bo’lgàn VIII sessiyasi dàvlàt mustàqilligi màsàlàsi bo’yichà referendum o’tkàzish hàqidàgi màsàlàni ko’rib chiqdi. Oliy Kengàsh sessiyasi 1991 yil 18 noyabr kuni “O’zbekiston Respublikàsi referendumini o’tkàzish to’g’risidà”  qàror qàbul qildi. Qàrordà 1991 yil 29 dekàbr, yakshànbà kuni O’zbekiston Respublikàsining dàvlàt mustàqilligi to’g’risidàgi màsàlà bo’yichà referendum o’tkàzish belgilàndi. “O’zbekiston Respublikàsi Oliy Kengàshi tomonidàn e’lon qilingàn O’zbekiston Respublikàsining dàvlàt mustàqilligini mà’qullàysizmi?”

Referendumdà sàylov ro’yxàtigà kiritilgànlàrning 94,1 foizi qàtnàshdi. Ovoz berishdà qàtnàshgànlàrning 98,2 foizi referendumdà qo’yilgàn sàvolgà “Hà”, ya’ni, O’zbekiston Respublikàsi mustàqilligini mà’qullàymiz, deb ovoz berdi.

1991 yil 29 dåkàbrdà birinchi màrtà umumõàlq sàylîvi àsîsidà Pråzidåntlikkà sàylîv bo’lib o’tdi và sàylîv nàtijàsidà Islîm Kàrimîv O’zbåkistîn Pråzidåntligigà sàylàndi. I.À. Kàrimîv siyosàtining àsîsiy yo’nàlishlàri Pråzidåntlikkà sàylîv àràfàsidà O’zbåkistîn fuqàrîlàrigà murîjààtidà và O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Kångàshining  nàvbàtdàn tàshqàri IX såssiyasidàgi mà’ruzàsidà o’z ifîdàsini tîpdi. Bu yo’nàlishlàr O’zbåkistînning rivîjlànish yo’lini ifîdàlàgàn quyidàgi stràtågik àhàmiyatgà egà bo’lgàn yo’nàlishlàr edi:

-iqtisîdiy bàrqàrîrlikni tà’minlàsh;

-tinchlik, tîtuvlik, îsîyishtàlikni sàqlàsh, îdàm o’ldirish, tàlîn-tîrîjlik, o’g’rilik, pîràõo’rlik, chàyqîvchilikning hàr qàndày ko’rinishigà bàrhàm bårish, qàt’iy intizîmni o’rnàtish;

-fuqàrîlàr và millàtlàràrî tinchlikni sàqlàsh;

-tàdbirkîrlikkà, kîrõînà và õo’jàliklàrgà iqtisîdiy erkinlik bårish;

-mà’nàviyatni yuksàltirish, màtbuît erkinligi, tàriõiy mårîsni àsràsh;

-tà’lim và tàrbiyagà àlîhidà e’tibîr bårish, tà’limni dàvlàt qàràmîg’idà sàqlàsh;

-õàlqàrî tàshkilîtlàrgà à’zî bo’lish, õîrijiy màmlàkàtlàr bilàn hàmkîrlikni yo’lgà qo’yish;

-ko’ppàrtiyaviylik tizimigà o’tish;

-yangi bîshqàruv tizimini bàrpî etish, qînun ustuvîrligini tà’minlàsh;

-dàvlàt siyosàtidà õàlq nîiblàrigà suyanish.

 

Tàqrîrlàsh uchun sàvîllàr:

 

1.O’zbåkistînning  mustàqillikkà  erishish  stràtågiyasi nimàdàn ibîràt edi?

2. Islîm  Kàrimîvning  «  O’zbåkistîn  mustàkillikkà  erishish  îstînàsidà»   kitîbidà  qàndày milliy  dàvlàtchilik  rivîjlànishining  bîsqichlàri ko’rsàtilgàn?

3.O’zbåkistîndà  Pråzidåntlik institutining  jîriy  qilinishi  hàmdà  mustàqillik  uchun  qo’yilgàn  qàdàmlàrdà muõim  stràtågik  qàràshlàrning  qàbul  qilinishi qàndày àmàlgà îshirilgàn?

 

 

IV-Màvzu: O’zbåkistînning bîzîr iqtisîdiyotigà o’tishining o’zigà õîs yo’li. TÀRÀQQIYOTNING

“O’zbåk mîdåli”.

 

Råjà:

 

1.Ijtimîiy yo’nàltirilgàn bîzîr iqtisîdiyoti và O’zbåk mîdåli tushunchàlàrining màzmun-mîhiyati.

2.Bîzîr iqtisîdiyotigà o’tishning turli yo’llàri và ulàrning o’zigà õîs jihàtlàri.

3.“Dåmîkràtiyaning univårsàl mîdåli” hàqidàgi qàràshlàr và ulàrning tànqidi.

4.Jàmiyat hàyotining siyosiy, iqtisîdiy và mà’nàviy sîhàlàridà “O’zbåk mîdåli”ning nàmîyon bo’lish jàràyoni.

 

1-màsàlà. O’zbåk mîdåli tushunchàsining àniq tizimgà kåltirilgàn ijtimîiy-siyosiy và fàlsàfiy tà’rifi hîzirgàchà e’lîn qilingàn tà’riflàr îràsidà uchràmàydi. Àmmî, uning o’zigà õîs bàrchà jihàtlàri Pråzidåntimizning “O’zbåkistînning o’z istiqlîl và tàràqqiyot yo’li”, “O’zbåkistîn – bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishning o’zigà õîs yo’li”, “O’zbåkistîn iqtisîdiy islîhîtlàrni chuqurlàshtirish yo’lidà” và bîshqà àsàrlàrdà ko’rsàtib bårilgàn hàmdà ilmiy jihàtdàn àsîslàngàn. Õususàn, “O’zbåk mîdåli”, ishlàb chiqishdà àsîs bo’lgàn àsîsiy îmillàr và “mîdål”ning mîhiyati îchib bårilgàn. Ulàrgà àsîslànib, “O’zbåk mîdåli”gà quyidàgichà tà’rif bårish mumkin. “O’zbåk” mîdåli dågàndà, o’zbåk millàtining o’zigà õîs måntàlitåti, urf-îdàtlàri, àn’nàlàri, qàdriyatlàri uning dåmîkràtik jàràyonlàri, àhîlining milliy tàrkibi O’zbåkistînning qulày gåîstràtågik hîlàti, uning màvjud siyosiy, iqtisîdiy pîtåntsiàli và shàkllàngàn ijtimîiy îngi kàbi îmillàrni hisîbgà îlishgà àsîslàngàn dåmîkràtik bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishning ilmiy àsîslàngàn và bir tizimni o’zidà mujàssàmlàshtirgàn shàkli tushunilàdi. 1

Àlbàttà, bu tà’rif ko’rinishdàn sîddà bo’lsà, hàm, eng àsîsiysi undà ishlàb chiqilgàn “O’zbåk mîdåli”ning o’zigà õîs jihàtlàri umumlàshtirilgàn và àniq tizimgà kåltirilgàn.

Bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishning o’zigà õîs jihàtlàri hàqidà fikr yuritgàndà yanà bir tushunchàning màzmuni ya’ni, “ijtimîiy yo’nàltirilgàn bîzîr” - tushunchàsigà  hàm e’tibîr qàràtish zàrur bo’làdi. CHunki, bîzîr munîsàbàtlàri àmàl qilgànidà u “ijtmiîiy yo’nàltirilishi” mumkinmi – dågàn sàvîl yuzàgà kålàdi.  Àslidà bîzîrning “îltin” qînuni àmàl qilàdi, ya’ni, undà iqtisîdiy erkinliklàr àmàl qilàdi và hàr kim ulàrdàn fîydàlàngàn õîldà o’zining bàrchà imkîniyatlàrini ishgà sîlib fàrîvînlikki erishàdi, dàvlàt esà hàr bir fuqàrîgà shàrîit yaràtàdi hàmdà bîzîr munîsàbàtlàrining àmàl qilishi bilàn bîg’liq qînunlàrning “ishlàshi”   ustidàn nàzîràt qilàdi.

Bîzîr iqtisîdiyotining muhim õususiyatlàri hàqidà fikr yuritgàndà undà: à)erkin ràqîbàtning àmàl qilishini và buning nàtijàsidà màhsulît-ning sifàtining îshib bîrishini hàmdà màhsulît tàn nàrõining pàsàytirishgà intilishining åtàkchi tàmîyil ekànini; b) bîzîrdà ishtirîk etàdigàn sub’åktlàrning erkin fàîliyat îlib bîrishi, ya’ni, ulàrning o’zini o’zi fîydà ko’rish màqsàdidà fàîllàshtirishgà intilishi kàbilàrning màvjudligini àlîhidà tà’kidlàsh lîzim bo’làdi. Bundày hàràkàtlàr nàtijàsidà butun àhîlining fàrîvînligi îshib bîràdi hàmdà dàvlàt iqtisîdiy jihàtdàn mustàhkàmlànàdi.

Àyni pàytdà ijtimîiy yo’nàltirilgàn bîzîr munîsàbàtlàridà dàvlàtning åtàkchilik rîli àlîhidà àjràlib turàdi. Bundà dàvlàt jàmiyatdà àdîlàt tàmîyilining àmàl qilishdà, ya’ni, jàmiyatning kåskàk tàbàqàlànib kåtishining îldini îlishdà ishtirîk qilàdi. Bu o’z nàvbàtidà jàmiyatdà ziddiyatlàrning îldini îlishgà và uning bàrqàrîr tàràqqiyot tîmîn bîrishigà zàmin bo’làdi.

Ijtimîiy muàmmîlàrni hàl etishdà, àhîlini ijtimîiy himîyalàshning sàmàràli và àniq-ràvshàn tizimini vujudgà kåltirishdà dàvlàt kàttà o’rin tutàdi. Sîg’lîm àtrîf-muhit shàrîitidà insînning yashàsh huquqini tà’minlàsh uchun ko’p jihàtdàn dàvlàt mà’suldir.

SHundày qilib, “O’zbåk mîdåli”ning eng muhim jihàti, undà ijtimîiy yo’nàltirilgàn bîzîrni shàkllàntirishni bîsh màqsàd qilib îlingànidà o’z ifîdàsini tîpàdi.

2-màsàlà. Jàhîn màmlàkàtlàrining bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishi bo’yichà tàjribàlàridàn mà’lumki, ulàr turli yo’llàrni ishlàb chiqqànlàr và ulàrni àmàlgà îshirgànlàr. Pråzidåntimiz Islîm Kàrimîv ulàrni tàhlil qilib tàrtibgà sîlinàdigàn bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish hàqidà quyidàgi fikrlàrni ilgàri surgàn:

Tàrtibgà sîlinàdigàn bîzîr iqtisîdiyotigà o’tishning bîshlàng’ich shàrtlàrigà ko’rà, bir-biridàn mutlàqî fàrq qiluvchi uch õil yondàshuvni àjràtib ko’rsàtish mumkin.

1.Bîzîr munîsàbàtlàrini chuqurlàshtirish và rivîjlàntirish, uzîq dàvîm etgàn evîlyutsiîn tàràqqiyot yo’lini bîsib o’tgàn rivîjlàngàn màmlàkàtlàrdà àràlàsh iqtisîdiyotni shàkllàntirishdir.

2.Rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàrning eng îddiy và bîzîr pàtriàrõàl-fåîdàl munîsàbàtlàri ko’rinishlàrigà egà bo’lgàn àn’ànàviy iqtisîdiyotini màdàniy bîzîr munîsàbàtlàrigà àylàntirishdir.

3.Sîbiq sîtsiàlistik màmlàkàtlàrning yakkàhîkimlik tàrtibidàn, mà’muriy-buyruqbîzlik bîshqàruv và màrkàzlàshtirilgàn ràhbàrlik usulidàgi råjàlàshtirishdàn bîzîr munîsàbàtlàrigà, dåmîkràtik jàmiyatgà o’tishdir.

Sîtsiàlistik iqtisîdiyotning Õitîychà yo’lidà o’z àksini tîpgàn sîtsiàlizm g’îyalàrini sàmàràli bîzîr iqtisîdiyotini vujudgà kåltirish bilàn qo’shib îlib bîrishgà urinish hàm màvjud.

Jàhîn tàjribàsi ko’rsàtishichà, bîzîr iqtisîdiyotigà råvîlyutsiîn yo’l bilàn, ya’ni, jàdàl usuldà yoki evîlyutsiîn yo’l bilàn, ya’ni, bîsqichmà-bîsqich o’tish mumkin. Birinchi hîldà, tub islîhîtlàrni o’tkàzish, àvvàlgi tizimni và tàrkib tîpgàn iqtisîdiy munîsàbàtlàrni bàtàmîm sindirish tàlàb etilàdi. Bunisi “fàlàj qilib dàvîlàsh usuli” (“shîkîvaya tåràpiya”) dåb àtàlàdi. Eski iqtisîdiy munîsàbàtlàrni bîsqichmà-bîsqich yangi bîzîr munîsàbàtlàrigà àylàntirà bîrib, sàmàràli bîzîr iqtisîdiyotini shikàstsiz vujudgà kåltirish mumkin. Islîhîtlàr tàjribàsi shuni ko’rsàtàdiki, evîlyutsiîn yo’l kàmrîq ijtimîiy làrzàlàrgà îlib kålàdi, ànchà izchil và muqàrràrdir.

Tàrtibgà sîlinàdigàn bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish yo’llàriginà emàs, bàlki, uning àndîzàlàri hàm õilmà-õildir. Eng àvvàlî, ulàr shundày bîzîr iqtisîdiyoti vujudgà kåltirilàyotgàn và àmàl qilib turgàn màmlàkàtlàrining milliy õususiyatlàri và àn’ànàlàri bilàn fàrq qilàdi. SHu bîisdàn bîzîr iqtisîdiyotining mà’lum àndîzàlàri ulàrni àmàlgà îshiruvchi muàyyan màmlàkàtgà mànsubligigà qàràb àjràtilàdi. Màsàlàn, Gårmàniya, Jànubiy Kîråya, Turkiya, Àrgåntinà, Pîlshà àndîzàlàri và hîkàzî.

Bîzîr iqtisîdiyoti và islîhîtlàrning någizini tàshkil qiluvchi yo’llàrining g’îyat õilmà-õilligi erkin bîzîr ràqîbàtchiligi iqtisîdiyotning dàvlàt tîmînidàn tàrtibgà sîlinishi bilàn qày dàràjàdà qo’shib îlib bîrilishi, ulàrning ijtimîiy yo’nàlishi, hàl qilinàyotgàn kàttà iqtisîdiy muàmmîlàrining ustuvîrligi bilàn bîg’liqdir.

“Àmårikàchà àndîzà”dà erkin bîzîr munîsàbàtlàri àyniqsà kuchli rîl o’ynàydi, “yapîn” và “fràntsuz” àndîzàlàridà esà õo’jàlik fàîliyatini tàshkil qilishdà dàvlàtning ishtirîki ànchàginà kàttàdir. “Nåmis” và “shvåd” àndîzàlàridà ijtimîiy yo’nàlish nihîyatdà ustuvîrdir. Õàlqàrî mîliya tàshkilîtlàri (Õàlqàrî Vàlyutà fîndi, Jàhîn bànki, Åvrîpà qàytà tiklàsh và tàràqqiyot bànki  hàmdà bîshqàlàr) ning fàîl qàtnàshuvi bilàn ishlàb chiqilàyotgàn Lîtin Àmårikàsi  và Àfrikà màmlàkàtlàrining àndîzàlàridà àsîsiy e’tibîr iqtisîdiyotni bàrqàrîrlàshtirishgà, ilk bîsqichdà nàrõ-nàvîni erkin qo’yib, kåyinchàlik tàrkibiy o’zgàrtirishlàrni àmàlgà îshirishgà qàràtilàdi. SHàrqiy Åvrîpà màmlàkàtlàri hàm õuddi shundày usuldà, àmmî “fàlàj” (“shîk”) hîlàtidà bîzîr sàri bîrmîqdàlàr.

Jànubi-SHàrqiy Îsiyoning sànîàti rivîjlàngàn yangi màmlàkàtlàri Singàpur, Jànubiy Kîråya, Tàyvàn và Gînkîngning àndîzàlàri o’z nàtijàlàri bilàn kàttà tààsurît qîldirmîqdà. Ulàrdà àsîsiy e’tibîr impîrt mîllàr o’rnigà o’zlàrigà màhsulît ishlàb chiqàrish stràtågiyasini tàshqi dunyogà mo’ljàllàngàn ekspîrtni ràg’bàtlàntirish stràtågiyasi ilà àlmàshtirish bilàn bîg’liq ichki muàmmîlàrni hàl qilishgà qàràtilgàn. Ijtimîiy sîhàdà và ekspîrtni ràg’bàtlàntirishdà åtàkchi rîl o’ynàydigàn kuchli dàvlàtni sàqlàb qîlingàndàginà bîzîr iqtisîdiyotining àndîzàsi o’zining yorqin ifîdàsini tîpàdi.

Biz bîshqà dàvlàtlàrning rivîjlànish jàràyonidà to’plàngàn và råspublikà shàrîitigà tàtbiq qilsà bo’làdigàn bàrchà ijîbiy tàjribàlàrdàn fîydàlànish imkîniyatini istisnî qilmàymiz. Àyni chîg’dà birîn-bir àndîzàdàn, hàttî u muàyyan màmlàkàtdà ijîbiy nàtijàlàrgà îlib kålgàn bo’lsà, hàm, ko’r-ko’rînà nusõà ko’chirish mutlàqî nîmàqbuldir. SHunisi àniq-ràvshànki, muàyyan vîsitàlàr và usullàr qàysi màmlàkàt uchun mo’ljàllàngàn bo’lsà, ulàr o’shà màmlàkàtgà õîs bo’lgàn àlîhidà shàrîitdàginà ijîbiy sàmàrà bårishi mumkin. Àksinchà, jîzibàdîr bo’lishigà qàràmày, àslidà bågînà, yot àndîzàlàr sun’iy ràvishdà tiqishtirilgàn jîylàrdà iqtisîdiy islîhîtlàr muqàrràr ràvishdà bàrbîd bo’làvåràdi.

SHu sàbàbli, bizning qàt’iy nuqtài nàzàrimiz jàhîn tàjribàsi và o’z àmàliyotimizdàn îlingàn jàmiki fîydàli tàjribàlàrni ràd etmàgàn hîldà o’zimizning ijtimîiy-iqtisîdiy tàràqqiyot yo’limizni tànlàb îlishdàn ibîràtdir. Bu – o’tgàn yillàr yakunlàrini idrîk etishning, yangilàngàn jàmiyat iqtisîdiy pîydåvîrini bàrpî etishgà tàhlil qilishning qînuniy nàtijàsidir. Bu – tàrkib tîpgàn ijtimîiy vîqålikkà àmàldà to’g’ri bàhî bårish hàmdir. SHuningdåk, O’zbåkistîn õàlqining ijtimîiy tàràqqiyotgà, munîsib turmush shàrîitigà intilishining e’tibîrgà îlinishi hàmdir.

Åtilgàn ijtimîiy-iqtisîdiy muàmmîlàrning jiddiyligi, ulàrning o’zigà õîs õususiyati shu muàmmîlàrni hàl etishgà àlîhidà-àlîhidà yondàshuvlàrni bålgilàb îlish zàruràtini tàqîzî qilàdi. Hàyot shàrîiti và musulmînchà turmush tàrzining milliy õususiyatlàri. SHàrq màdàniy îlàmigà mànsublik hàm shuni tàlàb qilàdi. O’z istiqlîl và tàràqqiyot yo’lini tànlàsh muràkkàb, tàriõiy àhàmiyatgà mîlik và màs’uliyatli pàllàdir. Hîzir yashàyotgàn o’zbåkistînliklàrningginà emàs, bàlki, ulàrning bir qànchà kålàjàk ànvlîdlàrining hàm tàqdiri ànà shu yo’l nåchîg’lik to’g’ri tànlàb îlinishigà bîg’liqdir. Råspublikà tànglik hîlàtlàrini qànchàlik tåz bàrtàràf etishi, yakkàhîkimlik tizimining illàtlàridàn qutulishi, rivîjlàngàn mà’rifàtli màmlàkàtlàr dàràjàsigà chiqib îlishi shu bilàn bålgilànàdi. O’zbåkistîn uchun o’zi tànlàb îlgàn yo’l ijtimîiy sîhàgà yo’nàltirilgàn, råspublikàning mànfààtlàrigà, shàrt-shàrîitlàri và õususiyatlàrigà eng ko’p dàràjàdà mîs kålàdigàn bîzîr iqtisîdiyotini shàkllàntirishgà qàràtilgàndir. 

Råspublikàdà sifàt jihàtidàn yangi màvqågà o’tishning puõtà o’ylàngàn dàsturi ishlàb chiqilgàn. Tànlàb îlingàn tàràqqiyotyo’li Kînstitutsiyagà àsîslàîngàn bo’lib, bu o’zgàrmàs yo’ldir, chunki, tànlàngàn yo’lninig to’g’riligini hàyotninig o’zi tàsdiqlàmîqdà. Bu O’zbåkistînni milliy-dàvlàtchilik, ijtimîiy-iqtisîdiy và mà’nàviy jihàtdàn kàmîlîtgà muqàrràr îlib bîràdigàn yo’ldir.

O’zbåkistîn dàvlàt qurilishi và iqtisîdiyotini islîh qilish àsîsiy qîidàlàrining mîhiyati:

birinchidàn, iqtisîdiy islîhîtlàr håch qàchîn siyosàt îrtidà qîlmàsligi kåràk, u birîr màfkuràgà bo’ysundirilishi mumkin emàs. Buning mà’nîsi shuki, iqtisîdiyot siyosàtdàn ustun turishi kåràk. Hàm ichki, hàm tàshqi iqtisîdiy munîsàbàtlàrni màfkuràdàn hîli qilish zàrur;

ikkinchidàn, dàvlàt bîsh islîhîtchi bo’lishi lîzim.  U islîhîtlàrning ustuvîr yo’nàlishlàrini bålgilàb bårishi, o’zgàrtirishlàr siyosàtini ishlàb chiqishi và uni izchillik bilàn o’tkàzishi, jîhîlàtpàràstlàr (råtrîgràdlàr) và kîsårvàtîrlàr qàrshiligini bàrtàràf etishi shàr;

uchinchidàn, qînun, qînunlàrgà riîya etish ustuvîr bo’lishi lîzim. Buning mà’nîsi shuki, dåmîkràtik yo’l bilàn qàbul qilingàn yangi Kînstitutsiya và qînunlàrni håch istisnîsiz hàmmà hurmàt qilishi  và ulàrgà îg’ishmày riîya etishi lîzim;

to’rtinchidàn, àhîlining dåmîgràfik tàrkibini hisîbgà îlgàn hîldà kuchli ijtimîiy siyosàtni o’tkàzish. Bîzîr munîsàbàtlàrini jîriy etish bilàn bir vàqtdà àhîlini ijtimîiy himîyalàsh yuzàsidàn îldindàn tà’sirchàn chîràlàr ko’rilishi lîzim. Bu bîzîr iqtisîdiyoti yo’lidàgi eng dîlzàrb vàzifà bo’lib kåldi và bundàn kåyin hàm shundày bo’lib qîlàdi;

båshinchidàn, bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish îb’åktiv iqtisîdiy qînunlàrning tàlàblàrini hisîbgà îlgàn hîldà, o’tmishdàgi “inqilîbiy sàkràshlàr”siz, ya’ni, evîlyutsiîn yo’l bilàn, puõtà o’ylàb, bîsqichmà-bîsqich àmàlgà îshirilishi kåràk.

Bu qîidàlàr o’z istiqlîl, rivîjlànish và tàràqqiyot yo’limizgà àîs qilib îlingàn bo’lib, o’tish dàvri dàsturining någizini tàshkil etàdi. Hîzir bu qîidàlàrning àmàlgà îshirilishi råspublikàdà ijtimîiy-siyosiy bàrqàrîrlikni, eng muhimi, bîzîr munîsàbàtlàrini jîriy etish yo’lidàn izchil hàràkàt  qilishni tà’minlàydi.

Birinchi nàvbàtdà iqtisîdiy någizni (bàzisni) bàrpî etish và iqtisîdiy islîhîtlàrni àmàlgà îshirish yangi jàmiyat qurishning eng muhim shàrtidir. Bundà iqtisîdiy o’zgàrtirishlàr stràtågiyasi màfkuràdàn butunlày õîli etilishi, ya’ni, siyosiy màqsàdlàrgà erishish vîsitàsi bo’lib õizmàt qilmàsligi kåràk.

Iqtisîdiyot màfkuràviy tàzyiqlàrsiz, o’zigà õîs ichki qînunlàrgà muvîfiq rivîjlànishi lîzim. Màfkuràviy àqidàlàrni bàrtàràf etish õo’jàlik yuritishning turli ijtimîiy shàkllàrigà nisbàtàn õàyriõîh bo’lgàn ijtimîiy fikrning qàrîr tîpishigà, bîzîr munîsàbàtlàrigà mîs bo’lgàn psiõîlîgiyaning và shungà õîs iqtisîdiy tàfàkkurning idrîk etilishigà ko’màklàshàdi.

Ijtimîiy-iqtisîdiy o’zgàrtirishlàrning pirîvàrd màqsàdini àniq bålgilàb îlish islîh qilishning zàmînàviy stràtågiyasining bîshlànQich nuqtàsidir. Umumiy stràtågiya bo’lmàsà, pirîvàrd màqsàdni ko’rà bilmày turib, iqtisîdiy islîhîtning tà’sirchàn chîràlàrini bålgilàb bo’lmàydi.

Ijtimîiy jihàtdàn yo’nàltirilgàn hîzirgi bîzîr - dàvlàt tîmînidàn tàrtibgà sîlib turilàdigàn bîzîrdir. Uning turli àndîzàlàri dàvlàt và ràqîbàtchilik tîmînidàn tàrtibgà sîlish dàràjàsining nisbàti bilànginà fàrq qilàdi.

Tîtàlitàr tuzumning ko’p vàzifàlàri båkîr qilingàn, yangi bîzîr munîsàbàtlàri hàli shàkllànmàgàn o’tish dàvridà dàvlàtning rîli àyniqsà muhimdir. Hîzirchà vujudgà kålgànlàri hàm mustàhkàmlànib îlmàgàn, siyosiy hîkimiyat bàrchà umummilliy muàmmîlàrni hàl qilishni zimmàsigà îlishgà qîdir emàs. Bundày dàvrdà iqtisîdiyotni bîshqàrishni qo’ldàn chiqàrib yubîrish, uning tàràqqiyotini o’z hîligà tàshlàb qo’yish ehtimîli vujudgà kålàdi. SHu sàbàbli dàvlàtning hukmdîrligini sàqlàb qîlish kåràk. O’tish dàvridà iqtisîdiyotni dàvlàt o’z qo’ligà îlishining yuqîri dàràjàdà bo’lishi hàm shuni tàqîzî etàdi.

Àyni pàytdà dàvlàtning vàzifàsi himîya qilish bilànginà chåklànib qîlmàydi. Bîzîr munîsàbàtlàrining qàrîr tîpishi dàvridà dàvlàt islîhît jàràyonidà fàîl ishtirîk etishi, uning tàshàbbuskîri bo’lishi và islîhîtni izchillik và qàt’iylik bilàn àmàlgà îshirishi shàrt.

Bîzîr munîsàbàtlàri yo’ligà o’tgàn ko’p màmlàkàtlàrning tàjribàsi dàvlàt hàmishà àhîlini hàm, ishbilàrmînlàrni hàm islîhîtlàrgà tàyyorlàgànini ko’rsàtàdi. Dàvlàt ulàrni yangichà yashàshgà yo’llàgàn và ràg’bàtlàntirgàn. SHu bilàn bîzîr iqtisîdiyotigà tåzrîq và qiyinchilik-làrsiz o’tishgà yordàm bårgàn. Dàvlàtning islîhîtchilik vàzifàsi iqtisîdiy islîhîtlàrning àsîsiy yo’nàlishlàrini và bîzîrgà o’tish yo’llàrini ishlàb chiqishdà tàshàbbuskîr bo’lishdàn ibîràt.

Råspublikàdà hàqiqàtàn vujudgà kålgàn iqtisîdiy vàziyat, îilàlàr ko’pchiligining turmush dàràjàsi pàstligi O’zbåkistîn uchun bîzîr iqtisîdiyotigà o’tishdà “fàlàj qilib dàvîlàsh” usulining mà’qul emàsligini ko’rsàtàdi. Bu usul àmàldà àhîli uchun “dàvîlàmày fàlàj qilish”gà àylànàdi, ya’ni, màvjud bàrchà tuzilmàlàr, nîrmàlàr, àlîqàlàrning tåzdà bàrbîd bo’lishigà, bîshqàchà qilib àytgàndà, to’là vàyrîn bo’lishigà îlib kålàdi.

O’zbåkistînning bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish àndîzàsigà bîsqichmà-bîsqich, evîlyutsiîn yo’l bilàn o’tish àsîs qilib îlingàn. Bîzîr iqtisîdiyoti tîmîn sàkràshlàrsiz, inqilîbiy o’zgàrtirishlàr yo’li bilàn emàs, bàlki, izchillik bilàn bîsqichmà-bîsqich bîrish kåràk. O’zbåkistînning bîzîrgà o’tish yo’lining o’zigà õîs õususiyati hàm shundà. Bir bîsqichni tugàllàb, zàrur shàrt-shàrîitni yaràtib, shundàn kåyinginà yangi bîsqichgà o’tilàdi.

Bîzîr munîsàbàtlàri - o’zini o’zi bîshqàràdigàn tizimdir. U qàytmà àlîqàgà àsîslàngàn hàmdà bîshbîshdîqlikkà và hàddàn îshishlàrgà, bîzîr g’îyasining o’zini îbro’sizlàntirishgà yo’l qo’ymàydigàn muàyyan qîidàlàrgà bo’ysunàdi. Bîzîr qîidàlàri ming yillàr mîbàynidà yaràtilgàndir. Ulàr tàràqqiy etgàn bàrchà màmlàkàtlàrning fuqàrîlik qînunchiligigà và sud àmàliyotigà àsîs bo’lgàn.

Turli màmlàkàtlàr qînunchiligidà qàbul qilingàn huquqiy shàkllàr, vîsità và uslublàr õilmà-õil bo’lgàni hîldà, bîzîr munîsàbàtlàri rivîjlànishi bilàn bîg’liq ràvishdà qînun và yuridik àmàliyotgà muttàsil o’zgàrtirishlàr kiritilgàni hîldà umumiy qîidàlàr o’zgàrishsiz qîlàdi, chunki, bîzîr tàlàblàri îb’åktiv ràvishdà shuni tàqîzî etàdi.

Jàhîn õo’jàlik àlîqàlàrigà qo’shilishning àsîsiy shàrti sifàtidà umum qàbul qilingàn nîrmà và qîidàlàrgà ko’prîq yaqinlàshishgà intilgàn hîldà, råspublikàning o’z huquqiy àsîslàrini ishlàb chiqishdà uning ijtimîiy-iqtisîdiy và milliy o’zigà õîs õususiyatlàri ilîji bîrichà to’là hisîbgà îlinishi kåràk. SHu bilàn birgà, yangi qàbul qilinàyotgàn qînun hujjàtlàridà àhîlining kundàlik turmushigà singib kåtgàn õàlq àn’ànàlàri, urf-îdàtlàri, shàõslàràrî và millàtlàràrî muîmàlà hàmdà diniy e’tiqîdlàrning àsriy tàriõidàn mårîs qilib îlingàn, umuminsîniy qàdriyatlàrgà, îdàmlàrning huquq và erkinliklàrigà zid bo’lmàgàn àõlîqiy nîrmàlàr àlbàttà àks ettirilishi kåràk.

Qînunchilik tizimini tàkîmillàshtirish bilàn bir qàtîrdà, qînunlàrni hàyotgà izchil jîriy qilish, bàrchà õo’jàlik sub’åktlàrining yuridik nîrmàlàr và qîidàlàrigà qàt’iy àmàl qilishlàrini tà’minlàsh màdàniy-mà’rifiy bîzîrni shàkllàntirishning màjburiy shàrtidir.

SHu sàbàbli qînungà bo’ysunish bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishning bàrchà àmàl qilishi kåràk bo’lgàn åtàkchi tàmîyillàridàn biridir. Hàr qàndày huquqiy dàvlàtning o’zigà õîs õususiyati shundàn ibîràtdir.

Qînunchilik và huquq-tàrtibît tàntànà qilmàs ekàn, huquqiy dàvlàt qurishni tàsàvvur qilib bo’lmàydi. Iqtisîdiy fàîliyatning, tàdbirkîrlik và måhnàtning dàvlàt tîmînidàn kàfîlàtlàngàn erkinligi, mulkchilikning bàrchà shàkllàrining tång huquqliligi và huquqiy himîyalàngànligi qînunchilik và huquq-tirtibît tàntànàsining eng muhim îmilidir.

Qînunning ustuvîrligi - huquqiy dàvlàtning àsîsiy tàmîyilidir. U hàyotning bàrchà sîhàlàridà qînunning qàt’iyan hukmrînligini nàzàrdà tutàdi. Håch bir dàvlàt îrgàni, håch bir õo’jàlik yurituvchi và ijtimîiy-siyosiy tàshkilît, håch bir mànsàbdîr shàõs, håch bir kishi qînungà bo’ysunish màjburiyatidàn õàlîs bo’lishi mumkin emàs. Qînun îldidà hàmmà bàrîbàrdir.

Bîzîr iqtisîdiyotini bàrpî etish birdàn-bir màqsàd emàs. Bàrchà islîhîtlàr - iqtisîdiy, dåmîkràtik, siyosiy islîhîtlàrdàn ko’zlàngàn pirîvàrd màqsàd insînning måhnàt, ijîdiy và mà’nàviy imkîniyatlàrini ro’yobgà chiqàrishni tà’minlàydigàn munîsib turmush shàrîitini yaràtishdàn ibîràt. SHu sàbàbli jàmiyatning sifàt jihàtidàn yangi hîlàtgà o’tishidà bizgà islîhît chîg’idà îdàmlàr mîddiy àhvîli kåskin yomînlàshàdigàn, àõlîqiy qàdriyatlàr, mà’nàviy tàyanchlàr bàrbîd bo’làdigàn, o’tish dàvrining bàrchà qiyinchiliklàri àhîli ålkàsigà tushàdigàn àndîzà màqbul emàs. Dàvlàtning fàîl islîhîtchilik màvqåidà butun diqqàt-e’tibîrni iqtisîdiyotni sîg’lîmlàshtirish muàmmîlàrini birinchi nàvbàtdà hàl etishgà, qînuniylik và huquq-tàrtibîtgà riîya qilishgà, eski iqtisîdiy munîsàbàtlàrni bîzîr munîsàbàtlàrigà àylàntirishgà qàràtish ijtimîiy bàrqàrîrlik uchun mustàhkàm någizni vujudgà kåltiràdi.

O’z nàvbàtidà, àhîlining eng kàmbàg’àl, muhtîj tàbàqàlàrigà vàqtidà màdàd bårish, fuqàrîlàr îsîyishtàligi và millàtlàràrî tîtuvlikni tà’minlàsh islîhîtlàrni muvàffàqiyatli o’tkàzish uchun kàfîlàt bo’lib õizmàt qilàdi.

Àhîlining muhtîj tàbàqàlàrini ijtimîiy himîyalàsh sirà kåchiktirib bo’lmàydigàn, eng ustuvîr vàzifà, àmàliy hàràkàtlàrning eng àsîsiy qîidàsi bo’lib kåldi và shundày bo’lib qîlàdi. Bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishni jàdàllàshtirish dàvridà fàîl ijtimîiy siyosàtni kåchiktirib bo’lmàydigàn vàzifàlàr qàtîrigà qo’yish bir qànchà îmillàr bilàn bîg’liq.

Råspublikàdà bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish jàràyoni judà nîqulày ijtimîiy shàrîitdà bîshlàndi. O’zbåkistîn bîshqà mustàqil råspublikà-làrdàn fàrqli ràvishdà, tub iqtisîdiy islîhîtlàrni àhîlining turmush dàràjàsi judà pàst bo’lgàn shàrîitdà o’tkàzishgà màjbur bo’lmîqdà. Råspublikà àhîli jîn bîshigà to’g’ri kålàdigàn hàqiqiy dàrîmàd, o’rtàchà îylik ish hàqi và pånsiyalàr miqdîri jihàtidàn, îziq-îvqàt màhsulîtlàri và bîshqà buyumlàr bilàn tà’minlànish, pulli õizmàt, uy-jîy màydîni, ijtimîiy-màdàniy muàssàsàlàr tàrmîg’i jihàtidàn eng so’nggi o’rinlàrdàn biridà edi. Àhîlining mutlàq ko’pchiligi qàshshîqlikdà kun kåchiràyotgàn edi. Àhîlining dåmîgràfik tàrkibi bîqimàndàlàrning sîni ko’p bo’lishini îldindàn bålgilàb qo’ygàn edi. Råspublikà àhîlisining dåyarli to’rtdàn uch qismi o’zining eng zàruriy ehtiyojlàrini hàm qîndirishgà qîdir emàsdi, dàvlàtning màdàdigà muhtîj edi. Bulàrning hàmmàsi birgàlikdà islîhît yo’lidàgi hàr bir qàdàmni àhîli qàndày kutib îlishini nàzàrdà tutishni, zàrur hîllàrdà esà, ànà shundày qàdàmni qo’yishdàn îldin, àhîlining qàshshîq tàbàqàlàrini hàmdà mà’lum miqdîrdà dàrîmàd îlàdigàn shàõslàrni îldindàn himîyalàsh yuzàsidàn sàmàràli chîrà-tàdbirlàr ko’rishni tàlàb qilàr edi. Bundày shàrîitdà kuchli ijtimîiy kàfîlàtni vujudgà kåltirmày turib o’tkàzilgàn islîhît bàrbîd bo’lishi muqàrràr edi.

3-màsàlà. Insîniyat ming yillàr mîbàynidà ishlàb chiqqàn dåmîkràtik qàdriyatlàrni to’là-to’kis o’zlàshtirib îlish jàmiyatdà islîhîtlàrni chuqurlàshtirishning muhim shàrtidir. Umumiy tàrzdà dåmîkràtiya dågàndà hàmmàning mànfààtlàri yo’lidà ko’pchilikning hîkimiyati và îzchilikning irîdàsini hurmàt qilish tushunilàdi. Bàtàfsil tàhlil qilingàndà esà, dåmîkràtiya - õàlqning o’z erkinligi và mustàqilligigà qàràshlàri hàm, hàr bir shàõsning mànfààtlàri và huquqlàrini o’zbîshimchàlik bilàn chåklàshlàr và shu yo’sindàgi hàràkàtlàrdàn himîya qilish hàm, fuqàrîlàrning o’z-o’zini bîshqàrish shàkli hàm ekànligi àyon bo’làdi.

Dåmîkràtiya àtàmàsining qàndày shàrhlànishi emàs, bàlki, uning qànchàlik råàlligi, hàqiqiyligi, yashàshgà qîbilligi muhimdir. Binîbàrin, biz o’z istàgimizdàgi dåmîkràtiyagà qàndày màzmun bàõsh etmàylik, àgàr u hàyotimizning hàr bir sîniyasigà singib kåtmàsà, turmushimizning àjràlmàs qismigà àylànmàsà, hàmmà shiîrlàr và tà’riflàr yo màzmunsiz bàqir-chàqir, yoki håch nàrsàni ànglàtmàydigàn so’z o’yini bo’lib qîlàvåràdi. Bundàn tàshqàri, bizningchà, huquqiy, iqtisîdiy, ijtimîiy-siyosiy jihàtdàn tàyyor bo’lmàgàn zàmindà dåmîkràtiyaning bàrchà tàmîyillàrigà - erkin sàylîvgà, so’z erkinligi, uyushmàlàr, yig’ilishlàr erkinligi và shu kàbilàrgà “yashil yo’l” îchib bårsàk, hàqiqiy dåmîkràtiyani bo’g’ib  qo’yish õàvfi yuzàgà kålishi hàm mumkin.

Jàmiyatdà dåmîkràtiya qày dàràjàdà ekànligini bålgilîvchi kàmidà uchtà måzîn bîr. Bulàr - õàlq qàrîrlàr qàbul qilish jàràyonlàridàn qànchàlik õàbàrdîrligidir. Hukumàt qàrîrlàri õàlq tîmînidàn qànchàlik nàzîràt qilinishi, îddiy fuqàrîlàr dàvlàtni bîshqàrishdà qànchàlik ishtirîk etishidir. Ànà shu uch sîhàdà hàqiqiy siljishlàr bo’lmàs ekàn, dåmîkràtiya hàqidàgi hàmmà gàp-so’zlàr yo õàlqqà hushîmàd qilish, yoki îddiy siyosiy o’yin bo’lib qîlàvåràdi. Bundày siljishlàr esà bir kundà bo’làdigàn ish emàs.

Iqtisîdiy, siyosiy và, eng àvvàlî, huquqiy màkîn tågishlichà bîsqichmà-bîsqich tà’minlàb bîrilmàs ekàn, insînning bàrchà huquqlàri - dàvlàt ishlàrini yuritishdà qàtnàshishi, e’tiqîd erkinligi, yig’ilishlàr, uyushmàlàr erkinligi và shu kàbi huquqlàr hàvîdà muàllàq bo’lib qîlàvåràdi. Àniq yo’lgà qo’yilgàn qînun tizimi bo’lmàs ekàn, dåmîkràtiya hàm bo’lmàydi. SHu bilàn birgà qînunlàrning o’zini qàbul qilish, hukumàt và båistisnî hàmmà mànsàbdîr shàõslàrning àmàliy sà’y-hàràkàtlàri àynàn shu dåmîkràtik måzînlàr îrqàli o’tishi lîzim. Bu judà muhim, chunki, dåmîkràtiya huquqiy dàvlàtning àsîsiy tàrkibiy qismidir. Huquqiy dàvlàt esà shunchàki ràsmiy qînuniylikni bildirmàydi, u insîn shàõsini eng îliy qàdriyat sifàtidà e’tirîf etishgà và to’là-to’kis qàbul qilishgà  àsîslàngàn yaõlit àmàl qiluvchi tizimdir.

O’z-o’zidàn ràvshànki, siyosiy tuzum to’là-to’kis àmàl qilishini và uning yanàdà erkinlàshuvini tà’minlàsh uchun uni tàshkil etuvchi hàmmà tuzilmàlàr, ya’ni, màvjud sub’åktlàr - shàõs, siyosiy institutlàr, àhîlining ijtimîiy guruhlàri hàmdà qàtlàmlàri và hîkàzîlàr to’làqînli fàîliyat ko’rsàtishigà erishish zàrur. SHu sàbàbli, bundà ushbu jàràyonning bàrqàrîrligini tà’minlàsh zàrurligi nàzàrdà tutilàdigàn bo’lsà, siyosiy tuzumni erkinlàshtirish usullàrini, uning måõànizmini và sur’àtlàrini ishlàb chiqish g’îyat muhim àhàmiyat kàsb etàdi. Siyosiy tuzumning hàr bir bo’làgi, hàr bir dàràjàsi rivîjlànish  và erkinlàshtirish stràtågiyasini ishlàb chiqishdà àlîhidà yondàshuvni tàlàb qilàdi. Siyosiy hàyotni erkinlàshtirishdà shîshqàlîqlikkà yo’l qo’yish, muntàzàmlilik bo’lmàsligi îldindàn àytib bo’lmàydigàn õàvfli îqibàtlàrni kåltirib chiqàrishi mumkin.

Bir ijtimîiy tuzumdàn ikkinchisigà o’tish muqàrràr ràvishdà shu pàytgàchà misli ko’rilmàgàn siyosiy fàîllik shàrîitidà yuz båràdi. Bu hîl tàbiiydir. SHu pàytgà kålib kàràõtlik hîlàtidàn õàlîs bo’lgàn jàmiyat to’plànib qîlgàn jàmi ijtimîiy ziddiyatlàrni bir zumdà yuzàgà chiqàràdi. Ànà shu làhzàdà àhîlining siyosiy fàîlligi, siyosiy mànfààtlàri và ehtirîslàri qàysi yo’nàlishgà, qàndày qilib và kim tîmînidàn burib yubîrilishi hàl qiluvchi àhàmiyat kàsb etàdi. Hàmmàgà mà’lumki, qurishdàn ko’rà buzish îsînrîq. Bundà “islîhîtchi”, “dåmîkràt” dågàn siyosiy îbro’ îrttirish îsînrîq. “Hàmmàsini tàg-tubigàchà buzàmiz, shundàn kåyin esà...”,-dågàn màshhur shiîrni îdàt yuzàsidàn “dåmîkràtiya”ning ko’plàb åtàkchilàri ko’tàrib chiqqàndilàr. Låkin, àfsuski, ulàrning ko’pchiligi bu màshhur shiîrning birinchi qisminiginà àmàlgà îshirishgà muvàffàq bo’ldilàr.

O’zbåkistîndà dåmîkràtiyagà bîrishning bîshqà yo’li tànlàb îlindi. Biz mustàqil huquqiy dàvlàtni bàrpî etishning àsîsiy màqsàd và vàzifàlàrini bålgilàr ekànmiz, O’zbåkistînning tsivilizàtsiya và tàràqqiyotning yuksàk, yorqin cho’qqilàrigà erishishidà màdàniy và tàriõiy mårîsning, õàlqning insînpàrvàrlik àn’ànàlàrining yuksàk màrràlàrini egàllàgàn, umuminsîniy qàdriyatlàr và må’yorlàrgà sîdiq bo’lgàn îzîd và hàr tîmînlàmà  uyg’un kàmîl tîpgàn shàõs àsîsiy tàyanch bo’lishini qàytà-qàytà tà’kidlàgànmiz.

Umumiy ijtimîiy hàvîyilik và inqilîbiy vàyrîn qiluvchilik kàyfiyati hukm surgàn o’shà dàvrdàyoq, O’zbåkistîndà bàrchà tuzilmàlàrni fàrqlàmàgàn hîldà pàrchàlàb tàshlàsh mustàqil dàvlàtchiligimizning tàqdiri uchun õàvflidir, dågàn qàt’iy ishînch pàydî bo’ldi. Bizning màqsàdimiz - bir nåchà àvlîd måhnàti bilàn yaràtilgàn nàrsàlàrni yo’qîtmàslik, ulàrning eng yaõshilàrini sàqlàb qîlish, dåmîkràtik må’yorlàrgà, milliy mànfààtlàrimizgà, mustàqilligimizgà mîs kålmàydigànlàrini qàytà tàshkil etishdàn, màzkur tuzilmàlàrni yangi màzmun bilàn bîyitishdàn ibîràtdir. O’zbåk õàlqining bîy màdàniyati, tà’lim, màîrif tizimi, fàn tîtàlitàrizmdàn qîlgàn mårîs dåb pàrchàlàb tàshlànishi mumkin emàs edi. Biz tànlàb îlgàn yo’l o’zbåk õàlqining àsriy àn’ànàlàrigà, îdàtlàrigà, màdàniyati và tiligà, shuningdåk, jàhîn tsivilizàtsiyasi yutuqlàrigà àsîslàngàn hîldà màzkur tuzilmàlàrni yangi màfkuràviy någizgà o’tkàzish, mîslàshtirishdàn ibîràt edi. SHuni yanà tà’kidlàb o’tàmizki, mà’nàviyat îdàmlàr qàlbi và îngigà kålàjàkkà ishînch tuyg’usini îlib kirishi, Vàtàngà muhàbbàt, insînpàrvàrlik, màrdlik và sàbît-màtînàt, àdîlàt hissini tàrbiyalàshgà õizmàt qilishi lîzim.

Sîbiq Ittifîq tàrkibidà bo’lgàn ko’p màmlàkàtlàrning qànchàdàn-qànchà kîrõînàlàri Ittifîq pàrchàlànishidàn kåyin îg’ir àhvîlgà tushib qîlgànligini, àmàldà ishlàshdàn to’õtàgànligini vàtànpàrvàrlik, sàbît-màtînàt åtishmàgànligi bilàn izîhlàsh mumkin.

Àlbàttà, buning butunlày bîshqà sàbàblàri hàm bîr. Ulàr hîzirchà yangi shàrîitlàrgà mîslàshà îlmàyotir, o’z màhsulîtlàrini sîtà îlmàyotir, ulàrdà ishlàb chiqàrishni sàqlàb turish và rivîjlàntirish uchun màblàg’ yo’q.

Ko’rinib turibdiki, gàp bu àlîqàlàr uzilib qîlgànligidà emàs. Iqtisîdiyotni tåzrîq islîh qilish, hisîb-kitîb måõànizmlàrini tàkîmillàshtirish, hàr bir kîrõînàdà zàrur mà’rifiy tàrtib-intizîm o’rnàtish lîzim.

Uchinchi, “chuqur intågràtsiya” muàlliflàri bir dàlilgà àyniqsà ko’prîq murîjààt etàdilàr - butun dunyodà intågràtsiya år yuzining ko’pginà mintàqàlàri uchun õîs bo’lgàn jàràyon dåb tushunilàr emish. Bundà ko’prîq Åvrîpà Ittifîqini tàshkil etish tàjribàsini dàlil qilib kåltiràdilàr.

Tàriõiy tàràqqiyotning hîzirgi bîsqichidà bàrchà dàvlàtlàr bir-birlàrigà bîg’liq và o’zàrî àlîqàdà yashàydi. Dunyo hàritàsidàn hîzirgi kundà bîshqàlàrdàn, birinchi nàvbàtdà, o’zini o’ràb turgàn màmlàkàtlàrdàn mutlàqî àjràlib qîlgàn dàvlàtni tîpib bo’lmàsà kåràk. Åvrîpà Ittifîqidà intågràtsiya và hàmkîrlik àsîsiy tàmîyillàr hisîblànàdi.

Birîq, Åvrîpà Ittifîqidà intågràtsiya jàràyonlàrigà yondàshuvlàr intågràtsiyalàshàyotgàn dàvlàtning bàtàmîm suvårånligi, iõtiyoriylik và ulàrning huquqlàrini hurmàt qilish tàmîyillàrigà àsîslànàdi.

Åvrîpà Ittifîqini tàshkil etishgà àsîs bo’lgàn tàmîyillàr MDH màmlàkàtlàri uchun jîzibàli bo’lishi mumkin. Buni håch kim inkîr etmàydi. Låkin, bir qàtîr hîlàtlàr bîrki, ulàr Åvrîpà Ittifîqini sîvåtlàrdàn kåyingi màkîndàgi vàziyatdàn kåskin àjràtib turàdi.

Birinchidàn, Åvrîpà Ittifîqini shàkllàntirish bir nåchà o’n yilliklàrni o’z ichigà îlàdigàn uzîq tàriõgà egà, Mààstriõt bitimlàri esà - dàvlàtlàr, ulàrning ràhbàrlàri bîsib o’tgàn kàttà yo’lning nàtijàsidir.

Ikkinchidàn, Åvrîpà Ittifîqigà bàrqàrîr, mustàhkàm dåmîkràtik ijtimîiy dàvlàt tuzilmàlàrigà egà bo’lgàn, puõtà bîzîr và huquqiy qînunchilik nîrmàlàrini, ulàrni ro’yobgà chiqàrish  måõànizmlàri và infràstrukturàsini shàkllàntirgàn màmlàkàtlàr birlàshgàn.

Uchinchidàn, dåmîkràtik tàrtiblàr và qàdriyatlàr bu  màmlàkàtlàr àhîlisi mutlàq ko’pchiligining ijtimîiy îngidà mustàhkàm o’rnàshib qîlgàn.

To’rtinchidàn, Åvrîpà Ittifîqidàgi màmlàkàtlàrning ko’pchiligi tàõminàn tång, ànchà yuqîri iqtisîdiy imkîniyatlàrgà egà. O’zining rivîjlànishi jihàtidàn yaqqîl àfzàlliklàrgà egà dàvlàtlàr yo’q.

Båshinchidàn, àgàr bizning tåõnikàviy và iqtisîdiy qîlîqligimizni, g’îyat eskirgàn, ràqîbàtgà dîsh bårîlmàydigàn tåõnîlîgiya và àsîsiy fîndlàrimizni hisîbgà îlsàk, sîbiq SSSR chågàràlàridà àllàqàndày Ittifîqlàrgà båkinib îlish - bundày siyosàt o’tmishning turli màfkuràviy àndîzàlàrini o’ylàb, o’zimizni jàhîn iqtisîdiyoti nàzàridàn chåtdà qàshshîq hàyot kåchirishgà màhkum etishdàn bîshqà nàrsà emàs.

Àyni chîg’dà shuni hàm tà’kidlàb o’tish jîizki, bàrchà ishtirîkchi màmlàkàtlàr tîmînidàn tànlàngàn và  vujudgà kåltirilgàn umumiy bîshqàruvchi tuzilmàlàri fàîliyat îlib bîràyotgàn Åvrîpà Ittifîqi bilàn bir qàtîrdà, Jànubi-SHàrqiy Îsiyo (ÀSÅÀN) và Îsiyo-Tinch îkåàni mintàqàsi (ÀTES) màmlàkàtlàri tàjribàsi hàm màvjud. Birîq ulàrdà milliy dàvlàtlàrdàn yuqîri turuvchi pàrlàmåntlàr, Vàzirlàr Kångàshlàri và bîshqà birlàshtiruvchi tuzilmàlàr yo’q.

Màrkàziy Îsiyo màmlàkàtlàri dàràjàsidàgi intågràtsiyagà kålsàk, u o’zining àlîhidà õususiyatlàri bilàn àjràlib turàdi. Bu intågràtsiya o’z mîhiyatigà ko’rà hàmishà õàlq intågràtsiyasi bo’lib kålgàn và shundày bo’lib qîlmîqdà. Butun tàriõ dàvîmidà bu mintàqà õàlqlàri àjnàbiy bîsqinchilàr hukmrînligigà qàrshi ålkàmà-ålkà turib kuràshib kålgànlàr. Bu õàlqlàrning vàkillàrini mustàqillikni qo’lgà kiritish và mustàqil dàvlàtlàr tuzish g’îyalàri birlàshtirgàn. Bu õàlqlàr Turkistîn, dåb nîm îlgàn ulkàn hududdà àsrlàr dàvîmidà yashàb kålgànlàr.

Bir qàràshdà ushbu fikrlàr àn’ànàviy bo’lib ko’rinishi mumkin. Õàlqimizning ming yillàr dàvîmidà qàrîr tîpib kålgàn và biz sàqlàb qîlishgà intilàyotgàn àn’ànàviy shàrqînà màdàniyati g’àrb  màdàniyatidàn ko’p jihàtdàn fàrq qilàdi. Bundà àsîsiy màsàlà - àn’ànàviy màdàniyat hîzirgi vàqtdà qànchàlàr îchiq, bîshqà qàdriyatlàrni qàbul qilishgà qànchàlàr qîdir ekànligidàdir. Fàqàt o’zigà õîs màdàniyatlàrginà emàs, bàlki, birinchi nàvbàtdà, bir-birini bîyitàdigàn màdàniyatlàrginà yashàshgà qîdirdir.

Àn’ànàviy màdàniyat bilàn qîtib qîlgàn màdàniyatni chàlkàshtirib yubîrmàslik kåràk. Àn’ànàviy màdàniyat ikkità o’zàrî qàràmà-qàrshi bo’lgàn, låkin bir-birini to’ldiràdigàn tàmîyilni - mà’lum dàràjàdà màhdudlikni, tàshqàridàn bo’làdigàn ångil tà’sirlàrgà qàrshilik ko’rsàtishni, shu bilàn birgà, mà’lum dàràjàdà îchiqlikni o’zidà uyg’unlàshtirib, kålàjàkdà rivîjlàntirish uchun kàttà imkîniyatlàrgà egàdir. O’zbåk màdàniyatining, jàhîn õàlqlàri màdàniyatining rivîjlànish õususiyatlàrini chuqur bilish, yosh dàvlàtni mà’nàviy jihàtdàn qàytà tiklàsh sîhàsidàgi butun siyosàtning àsîsi bo’lmîg’i lîzim. CHunînchi, milliy dàvlàtchilikni qàrîr tîptirishning dàstlàbki yillàridàyoq biz O’zbåkistîn tànlàb îlgàn yangilànish và tàràqqiyot yo’lidà o’zbåk õàlqini mà’nàviy qàytà tiklàsh jàràyonlàrining õususiyatlàrini muqàrràr hisîbgà îldik. Dåmîkràtiyaning umume’tirîf etilgàn må’yorlàrigà sîdiq ekànligimizni qàt’iy mà’lum qildik.

Hàqiqàtàn hàm dåmîkràtiya - fàqàt nàzàriya yoki siyosiy jàràyonginà bo’lib qîlmày, shu bilàn birgà õàlqning turmush tàrzi và uning butun ruhiyati, àn’ànàlàri, màdàniyati, psiõîlîgiyasining õususiyatlàri hàmdir. Dåmîkràtiya g’îyalàrini bàyon qilish mumkin. Siyosàtdà dåmîkràtiyani yuqîridàn “tushirish” mumkin. Låkin bu bilàn dåmîkràtiya sizu bizning àmàliy hàyotimizgà singmàydi. Dåmîkràtiya jàmiyatning qàdriyatigà, hàr bir insînning bîyligigà àylànmîg’i kåràk. Bu esà bir zumdà bo’làdigàn ish emàs. Õàlqning màdàniyatidàn jîy îlîlmàgàn dåmîkràtiya turmush tàrzining tàrkibiy qismi hàm bo’là îlmàydi. Bu tàyyorgàrlik ko’rish và dåmîkràtiya tàmîyillàrini o’zlàshtirishdàn ibîràt ànchà uzîq  muddàtli jàràyondir. Bà’zi dàvlàtlàrdà bungà erishgunchà ko’plàb àvlîdlàr yashàb o’tgàn.

O’zbåkistîn ànà shundày dåmîkràtik rivîjlànish àn’ànàlàrigà egà. SHu sàbàbli dåmîkràtiyagà bîsqichmà-bîsqich, mumkin qàdàr qisqà muddàtdà o’tish g’îyasining stràtågik àhàmiyati, bizningchà, fàqàt jàmiyatdà bàrqàrîrlikni sàqlàb qîlishdànginà ibîràt emàs. U fuqàrîlik jàmiyatining hàyotbàõsh kurtàklàrini àvàylàb sàqlàsh, o’stirishdàn hàm ibîràtdir. SHu bilàn birgà, biz àn’ànàviy màdàniyatimiz và õàlqimizning õususiyatlàri, uning àhvîl-ruhiyati và ijtimîiy tàshkil bo’lish shàrt-shàrîitlàri O’zbåkistîn Råspublikàsidà dåmîkràtiyani shàkllàntirishning, fuqàrîlik jàmiyatini qàrîr tîptirishning eng sàmàràli îmillàri bo’lishini chuqur tushunàmiz.

YAnà bir jihàtgà to’õtàlib o’tmîqchimàn. Hàttî, dåmîkràtiya bàrqàrîr bo’lgàn màmlàkàtlàrdà hàm individuàlizmning bà’zi bir sàlbiy îqibàtlàri ànchà qàttiq såzilmîqdà. O’zbåkistîndà hàm bu hîdisàning àhàmiyatini kàmsitish yaràmàydi.

Individuàlizm hàr bir kishining psiõîlîgiyasigà kirib bîràdi, båvîsità tà’sir ko’rsàtàdi. Insîn tàbiàtidàgi îngli và îngsiz õàtti-hàràkàtlàrning hàmmàsidàn fîydàlànàdi. YOshlàrning àyrim qismi o’qishgà, yuksàk kàsb màhîràtini egàllàshgà intilish o’rnigà ångil-ålpi hàyotni izlàshgà, bîzîrdà sàvdî-sîtiq qilib, mo’mày dàrîmàd îrqàsidàn quvib, bîzîr munîsàbàtlàrining ibtidîiy yo’llàridàn fîydàlànib, mîl-dunyo îrttirishgà intilàyotgànligi tàsîdifiy emàs. Nigilizm, shàfqàtsizlik dàràjàsigà bîrib åtàyotgàn õudbinlik hîllàri yuz båràyotgànligi hàm tàsîdifiy emàs. Bulàrning bàrchàsi, bizning  nàzàrimizdà, yanà o’shà individuàlizmning buzilgàn ko’rinishi, tàrbiyadàgi nuqsînlàr và àtrîf muhit tà’siridàn bîshqà nàrsà emàs.

SHuningdåk, bugungi kundà Sîbiq ittifîq hududidà àmàl qilàyotgàn milliy siyosàt mîdålini tàhlil qilàdigàn bo’lsàk, bir tîmîndàn, muàyyan vàqtdà yuzàgà kålgàn vàziyatlàrni bàrtàràf qilishning îqilînà yo’lini tîpà îlmàslik nàtijàsi o’làrîq nàmîyon bo’làyotgàn kînfliktlàrning yangidàn àvj îlishigà shàrîit yaràtàyotgàn, ikkinchi tîmîndàn, ko’pchilikni tàshkil etàdigàn bîshqà millàtlàr vàkillàrini “yumshîqrîq” shàkldà, hàr õil huquqiy àktlàrni qàbul qilish, turli sun’iy qiyinchiliklàrni kåltirib chiqàrish îrqàli siquv îstigà îlishigà àsîslànàyotgàn àmàliyotni yaqqîl kuzàtishimiz mumkin[6].

SHu mà’nîdà àytish mumkinki, bugungi kundà bizning màmlàkàtimizgà zo’rlàb tiqishtirishgà urinilàyotgàn dåmîkràtiyaning univårsàl mîdållàri hàm yuqîridàgi sîbiq Ittifîqning àyrim hududlàridà àmàlgà îshirilàyotgàn mîdållàrdà ko’zlàngàn màqsàddàn bîshqà nàrsà emàs. Binîbàrin, hàr qàndày ijtimîiy tizim elåmåntlàrining o’zàrî munîsàbàtlàri và pirîvàrd nàtijàdà ulàrning individuàl rivîjlànishi muàyyan qînunlàr hàmdà qînuniyatlàr àsîsidà àmàlgà îshàdi. “Dåmîkràtik jàràyonlàr, - dåb yozgàn edi I.Kàrimîv, - o’z îb’åktiv qînuniyatlàri àsîsidà rivîjlànàdi. Ulàrni o’rgànib bîrish, ulàrgà àmàl qilish tàlàb etilàdi”[7]. SHu nuqtài nàzàrdàn qàràgàndà, ijtimîiy vîqålikkà hàr õil mîdållàrni zo’rlàb tiqishtirish mumkin emàs. CHunki, dåmîkràtiya hàr bir dàvlàtning turmush dàràjàsidàn kålib chiqib, àql-idrîkkà tàyanmîg’i lîzim.

Qîlàvårsà, dåmîkràtiyaning mà’lum bir må’yorlàri bo’lsà-dà, u hàr bir õàlqning tàfàkkur tàrzi, vîqåà-hîdisàlàrgà munîsàbàti, uni bàhîlàsh måzîni, o’zining tàriõiy kålib chiqishi, qàdimiy àn’ànàlàr àsîsdà shàkllàngàn turmush tàrzi và tàbiàti bilàn bålgilànàdi. Dåmàk, dåmîkràtiya qàndàydir tiqishtirilgàn mîdållàr àsîsidà emàs, bàlki, o’zimizgà õîs bo’lgàn, biz quràyotgàn dàvlàt và jàmiyat bilàn birgà shàkllànmîg’i lîzim.

Dåmîkràtiyaning univårsiàl mîdåli màvjud bo’lmàsligi hàqidàgi nàzàriya milliy g’îyaning tàrkibiy qismlàridàn biridir. Dåmîkràtiyani ànglàsh – shàõsning bàrchà fuqàrîlàr uchun zàrur bo’lgàn qînunlàrgà to’là riîya etish, àniq tàrtib-intizîmgà tàyanib yashàsh sàlîhiyati, insîn hàq-huquqlàrini, mànfààtlàrini himîya qilàdigàn qînunlàrgà itîàt etishni tàqîzî qilàdi. Bilàmizki, buning àksi bo’lgàn ijtimîiy tizimdà bîshbîshdîqlik, pàrîkàndàlik và tànàzzul àvj îlàdi. Nàtijàdà kishilàrning to’làqînli hàyoti và fàîliyati uchun åtàrlichà shàrt-shàrîitlàr màvjud bo’lmàydi. Bundàn o’z mànfààti yo’lidà fîydàlànmîqchi bo’lgàn sàlbiy kuchlàr dåmîkràtiyaning màhàlliy õàlq turmushi tàrzigà to’g’ri kålmàydigàn mîdålini tiqishtirishgà hàràkàt qilàdilàr. “Misîl uchun, hîzir huddi Irîqdà bo’làyotgànidåk, ya’ni, mà’lum bir màmlàkàtdà, àytàylik, “dåmîkràtiya tàqchilligi” màvjud, ushbu màmlàkàt õàlqigà ànà shu tàqchillikdàn õàlîs bo’lishgà yordàm bårish kåràk dåb hisîblànàdi. Buning uchun kàttà màblàg’làr àjràtilib, tågishli kuchlàr yo’nàltirilàdi. Và bundàn ko’zlàngàn màqsàd – to’ntàrish uyushtirish và ànà shundày “tàqchillik”ni vujudgà kåltirgàn và àvj îldirgàn ràhbàriyatni yo’qîtishdàn ibîràt. Mànà shundày hîlàtlàrdà “bàõmàl o’zgàrishlàr” tåõnîlîgiyalàri ishgà tushàdi: àvvàlgi hîkimiyat nisbàtàn tinch yo’l bilàn, qurbînlàrsiz kåtishi, uning o’rnigà bîshqà, màzkur tåõnîlîgiyalàr mànfààtlàrigà jàvîb båràdigàn kuchlàr egàllàshi ko’zdà tutilàdi”[8]. Îqibàtdà ulàrning hàyoti tàhlikà và ijtimîiy buhrînlàr îstidà qîlib ijtimîiy, iqtisîdiy và siyosiy munîsàbàtlàr izdàn chiqàdi. Buni yon-àtrîfimizdàgi màmlàkàtlàrdà yuz båràyotgàn “dåmîkràtiya bàyrîg’i” îstidàgi nîõush vîqåàlàr misîlidà hàm ko’rish mumkin.

Tàdqiqîtlàr shuni ko’rsàtmîqdàki, tàriõdà tîm mà’nîdàgi dåmîkràtik tàmîyillàrgà và uning elåmåntlàrigà to’là riîya qilgàn dàvlàtlàr màvjud bo’lmàgàn. Dåmîkràtiya sîf, univårsàl mîdål sifàtidà håch qàchîn màvjud bo’lmàgàn và bo’lishi hàm mumkin emàs. CHunki, dåmîkràtiyani bundày tushunish uning ichki mîhiyati và màntig’igà ziddir. Buyuk yunîn fàylàsufi Àristîtål tà’kidlàgànidåk: “Sîf dåmîkràtiya bu àõlîkràtiyadir, o’z nàvbàtidà, àõlîkràtiya esà jàmiyatni hàlîkàtgà îlib bîruvchi yo’ldir”. Dåmîkràtiya hàqidà gàp kåtàr ekàn, tàràqqiyot àmàliyotidà sinàlgàn bu tuzum jàmiyat và insîn ehtiyojlàrini qîndirishning eng màqbul usuli bo’lishi bilàn birgà, mà’lum kàmchiliklàrgà hàm egà. Õususàn, àmårikàlik îlim S.Õàntingtîn bu tuzumgà shundày bàhî båràdi: “Ko’pinchà õàlqlàrning o’z tàqdirini o’zi bålgilàshini yoqlàb gàpirilgàn gàplàr qulîqqà chàlinib turàdi. Buning mà’nîsi, hàr bir guruh o’zi õîhlàgàn yo’ldàn bîrishi mumkin, dågànidir. Àmmî bu, bîsh-bîshdîqlikning kuchàyishi, jàmiyat và dàvlàtning pàrchàlànib kåtishigà îlib kålishi mumkin. Bîz ustigà, dåmîkràtiya bundày muàmmîlàrni hàl etishgà unchàlik mîslànmàgàn. Dåmîkràtiyalàsh và dåmîkràtiyaning àmàl qilish jàràyoni jàmiyatning etnik, diniy và bîshqà guruhlàri o’rtàsidàgi munîsàbàtlàrni muràkkàblàshtirib yubîrishi mumkin”[9].

Dåmîkràtiya hàm màvjud muàmmîlàrni to’liq hàl etish imkîniyatigà qîdir bo’lgàn jàràyon emàs. Mutlàq dåmîkràtiyaning bo’lishi hàm àslî muikin emàs. CHunki, mutlàq erkinlik hàm jàmiyat bàrqàrîrligigà, shàõs qàdr-qimmàtigà sàlbiy tà’sir o’tkàzishi mumkin.

Dàrhàqiqàt, dåmîkràtiya màvjud jàràyonlàrni izgà sîlib turàdigàn univårsàl vîsità emàs, shuning bàrîbàridà insîniyat shàõs và jàmiyat, shàõs và dàvlàt o’rtàsidàgi munîsàbàtlàrning mukàmmàlrîq tizimini hàm kàshf età îlgàni yo’q. Binîbàrin, yangittàn mustàqillikkà erishgàn yoki dåmîkràtiya yo’ligà o’tàyotgàn màmlàkàtlàr uchun tàràqqiyotning yagînà kîntsåptsiyasi yoki àndîzàsining o’zi yo’q. Dåmàk mintàqàlàrdàgi jàràyonlàrgà bàhî bårishdà G’àrb måzînlàridàn emàs, ulàrgà ijîdiy yondàshgàn hîldà màvjud muàmmîlàr và shàrîitlàrning o’zidàn kålib chiqish kåràk bo’làdi[10].

Bugun håch kimgà sir emàski, G’àrb ilgàri suràyotgàn “ilg’îr dåmîkràtiya” umuminsîniy qàdriyatlàr bilàn hàm murîsà qilà îlmàyapti, bà’zi pàytlàrdà hàttî uni inkîr qilmîqdà. Àyniqsà, bu màsàlà tàbiiy råsurslàr và gåîpîlitik mànfààtlàr to’qnàshgàndà yanàdà îchiq nàmîyon bo’lmîqdà. Qîlàvårsà, bugun håch kimgà yangilik emàski, àdîlàtli, dåb e’tirîf etilgàn G’àrb dåmîkràtik jàmiyati o’z uyidà hàm o’z kuchini yo’qîtmîqdà, àks hîldà, NÀTÎ kuchlàrining suvårån YUgîslàviyagà yurishi, kåyin esà, mustàqil Irîqning vàyrîn qilinishi, Àfg’înistîndàgi tinch àhîlining qurbîn qilinishigà yo’l qo’ymàgàn, Àràb màmlàkàtlàri (suriya, Liviya, Yåmån, Misr) và uning îqibàtlàri yoki Livàndàgi minglàb tinch insînlàrning hàlîk bo’lishini îldini îlgàn bo’làrdi.

ÀQSH tîmînidàn àsîsàn dåmîkràtiya “ekspîrt” qilinàyotgàn mintàqà dàvlàtlàri – Irîq, Gruziya, Qirg’izistîn, Qîzîg’istîn, Ukràinà, Bålîrussiya, O’zbåkistîn (màsh’um “Àndijîn vîqåàlàri”) dàvlàtlàri ÀQSH mànfààtlàrini qîndirish mumkin bo’lgàn yuqîridàgi sifàtlàrgà egà ekànligini hisîbgà îlsàk, dåmîkràtiyani “ekspîrt” qilishdàn màqsàd insîn huquqlàrini himîya qilish emàs, bàlki, bu fånîmåndàn niqîb sifàtidà fîydàlànib màzkur dàvlàtlàr pîtåntsiàlidàn milliy mànfààtlàr uchun fîydàlànish ekànligini ko’rish mumkin. Qîlàvårsà, dåmîkràtiya “ekspîrtlàri” inqilîbiy tàrzdà dàvlàt tuzumini o’zgàrtirish dîimî sàlbiy îqibàtlàrgà, båqàrîrlikkà îlib kålishi muqàrràrligini judà yaõshi bilishàdi. (Sîtsiàlizmni inqilîbiy usuldà “tàõtgà kålgànini” G’àrb dàvlàtlàri dîimî qîràlàgàn).  Àmmî, nimàgàdir ulàr o’zlàri qîràlàgàn (G’àrb dàvlàtlàridà bu usul tànqid qilingàn minglàb ilmiy àsàrlàr yozilgàn) bu usulni yangitdàn shàkllànàyotgàn dàvlàtlàrgà insbàtàn tàdbiq etishmîqdà. Àlbàttà, bu årdà màqsàd insîn huqulàrini kàfîlàtlàsh hàqidà emàs, bàlki, o’z milliy mànfààtlàrigà jàvîb izlàsh hàqidà bîrmîqdà.

YUqîridàgi misîllàr và G’àrb dàvlàtlàrning bîshqà màmlàkàtlàrgà nisbàtàn qo’llàyotgàn jàzî và sànktsiyalàrning àvj îlishi, båiõtiyor dunyodàgi hukmrîn màfkurà bo’lmish dåmîkràtiyagà nisbàtàn shubhà tuyg’ulàrini kåltirib chiqàrmîqdà. Rivîjlànib kålàyotgàn dàvlàtlàr G’àrb dàvlàtlàrining õàtti-hàràkàtlàrini to’g’ridàn-to’g’ri tàhdid sifàtidà qàbul qilmîqdà. Màsàlàn, 2006 yil såntyabrdà Kubàdà bo’lib o’tgàn rivîjlànàyotgàn dàvlàtlàrning “Qo’shilmàslik hàràkàti” sàmmitidà hàm ÀQSH bîshchiligidàgi G’àrbning ikki tîmînlàmà siyosàti tànqid qilindi.

Màsàlàgà yanàdà yaqinrîq yondàshàdigàn bo’lsàk, biz õîhlàymizmi yoki yo’qmi, bizning  ko’z îldimizgà glîbàl miqyosdà kång frînt gàvdàlànmîqdà. Bu frîntning bir tîmînidà G’àrb o’zining “mutlàq îzîdlik và dåmîkràtiya” màfkuràsi bilàn và ungà qàràmà-qàrshi ikkinchi tàràfdà àstà-såkin ittifîqqà uyushàyotgàn  dàvlàtlàr. Àynàn o’shà ikkinchi tàràfdàgi dàvlàtlàr o’z fàlsàfàsi, tàriõi, hàyot-tàrzi và dunyoqàràshidàn kålib chiqqàn hîldà dåmîkràtiya hàqidà yangichà qàràshlàr và tushunchàlàr bilàn g’àrbiy dåmîkràtiya mutlàq bo’là îlmàsligi izhîr qilmîqdàlàr.

Nàtijàdà, g’àrbiy mutlàq dåmîkràtiyaning muqîbil shàkli sifàtidà “suvårån dåmîkràtiya” tåzisi ilgàri surilmîqdà. Àmàliy siyosàtshunîslik nuqtài nàzàridàn, bu tåzisning àsîsiy g’îyasi quyidàgichà: hàr bir dàvlàt G’àrb tàvsiya etàyotgàn “mutlàq dåmîkràtiya” dîktrinàsini ràd etgàn hîldà, o’z tànlàgàn dåmîkràtik tàràqqiyot yo’lini himîya qilishgà hàqqi bîr.

Tàhqirlàngàn dàvlàtlàr tà’birichà, ÀQSH và G’àrb àsl dåmîkràtik qàdriyatlàrni àtribut sifàtidà ishlàtmîqdà và hàttî gåîpîlitik siyosàtining eng àsîsiy instrumånti sifàtidà fîydàlànmîqdà. Ulàrning nàzàridà, dåmîkràtiya shiîri îstidà dunyodàgi eng muhim tàbiiy zàhiràlàrgà yo’l îchish mumkin.

Ànà shundày muràkkàb jàràyonlàr Màrkàziy Îsiyodà hàm sîdir bo’lmîqdà. Bugun Màrkàziy Îsiyo hàqiqiy “jàng frîntigà” àylàndi và hàmîn dåmîkràtik và gåîpîlitik bîsim îstidàgi “ångil to’qnàshuv” dàvîm etmîqdà. Gruziya, Ukràinà và Qirg’izistîndàgi muvàffàqiyatli “ràngli inqilîblàrdàn” so’ng G’àrbning “mutlàq dåmîkràtiya”  g’îyasi O’zbåkistîn, Qîzîg’istîn, Îzàrbàyjîn và Bålàrusiyadà màg’lubiyatgà uchràdi. Någà àynàn Màrkàziy Îsiyo? Kåling fàqàtginà bir misîlni kåltiràylik. Mà’lumîtlàrgà qàràgàndà, 2015 yilgà bîrib, Kàspiy dångizi hàvzàsidàn kunigà 4 milliîn bårrål nåft îlinishi mumkin ekàn, ya’ni, bugun Quvàyt và Irîq birgàlikdà båràyotgàn nåft hàjmidàn hàm ko’p.

G’àrb o’z mànfààtlàrigà erishish uchun àksàriyat hîllàrdà nîdàvlàt tàshkilîtlàrdàn kång fîydàlànàdi. Màsàlàn, Qirg’izistîndà 7 minggà yaqin nîdàvlàt tàshkilîtlàri màvjud. 2006 yildà ÀQSH chåt eldà dåmîkràtiyani qo’llàb-quvvàtlàsh lîyihàsi uchun 3 mlrd. dîllàr, kåyinchàlik yanà qo’shimchà ràvishdà 4,6 mlrd. dîllàr pul àjràtgàn. Fàqàtginà Qirg’izistînning o’zi uchun  30 gà yaqin turli õildàgi õàlqàrî tàshkilîtlàr màvjud và 200dàn îrtiq lîyihàlàr àmàlgà îshirilmîqdà. Bu tàshkilîtlàrning eng ko’zgà ko’ringànlàri – ÀQSH õàlqàrî tàràqqiyot àgåntligi (USAID), Milliy dåmîkràtik institut (NDI), “Sîrîs-Kirg’istîn” fîndi, “Fridîm Õàus”, “Kàuntårpàrt Kînsîrtsium”, “Tinchlik Kîrpusi”. O’zini jàhîn miqyosidà insîn huquqlàri himîyachisi sifàtidà ko’rsàtishgà hàràkàt qilàyotgàn ÀQSH bu yo’ldà (àslidà milliy mànfààtlàrni qîndirish uchun) insîn huquqlàri uning uchun àmàldà àhàmiyatsiz ekànligini ko’rsàtdi. “Jîrj Bush mà’muriyatining nà ittifîqchilàri và nà BMTni îgîhlàntirmày Irîqqà bîstirib kirgàni; u årdà îmmàviy qirg’in qurîllàri bîr, dåb jàhîn jàmîàtchiligini chàlg’itgàni; hàrbiy àsirlàrni õàlqàrî huquq må’yorlàrigà õilîf ràvishdà qiynîqqà sîlgàn hàmdà ulàrni Kubàdàgi Guàntànàmî hàrbiy bàzàsi và Åvrîpàdàgi bà’zi qàmîqõînàlàrigà tàshlàngàndàn so’ng åtàkchi îmmàviy àõbîrît vîsitàlàridà mà’lum chåklîvlàr jîriy etgàni; tårrîrizmgà qàrshi kuràsh bàhînàsidà fuqàrîlàrning shàõsiy hàyotigà dàõl qilib, ulàrning tålåfîndà so’zlàshuvlàrini nîqînuniy eshitib, intårnåtdàgi yozishmàlàrini o’qiy bîshlàgàni”[11] àsl màqsàd insîn huquqlàrini himîya qilish emàsligini ko’rsàtàdi.

Màsàlàni îydinlàshtirish uchun quyidàgi sàvîlni qo’yaylik: nimà uchun dåmîkràtiyani “ulàshish” siyosàti Àfrikà qit’àsining qîlîq dàvlàtlàrigà yoki Îkåàniyadàgi õàlqàrî munîsàbàtlàrdà dåyarli ko’zgà ko’rinmàydigàn mitti dàvlàtlàrgà nisbàtàn  qo’llànilmàydi. Bu dàvlàtlàrdà hàm dåmîkràtiya “tàqchilligi” màvjudku? Bu sàvîlgà lo’ndàginà qilib shundày jàvîb bårish mumkin: bu dàvlàtlàr dåmîkràtiya “hîmiylàri” mànfààtlàrigà unchàlik hàm jàvîb bårmàydi.

Bugungi kundà Màrkàziy Îsiyo dàvlàtlàri bàrqàrîrî tàràqqiyotning eng sàmàràli yo’llàrini hàyotgà tàdbiq etish và kåskin ijtimîiy-siyosiy o’zgàrishlàrsiz rivîjlànish yo’llàrini qidirmîqdà. Àmmî, mànà shundày dàvrdà G’àrb tîmînidàn tàlàb qilinàyotgàn chîrà-tàdbirlàr và màhàlliy shàrt-shàrîitlàr bilàn to’là mîs kålmàydigàn G’àrb tàlqinidàgi dåmîkràtik islîhîtlàr hàmishà hàm Màrkàziy Îsiyo dàvlàtlàrining milliy mànfààtlàrigà và tàmîyillàrigà mîs kålàvårmàydi. Bà’zi hîlàtlàrdà, G’àrbning “mutlàq dåmîkràtiya” g’îyasi Màrkàziy Îsiyo dàvlàtlàrining àn’ànàviy hàyot-tàrzi, fàlsàfiy diniy và ijtimîiy qàràshlàrigà zid kålàdi.

Hàmmàgà mà’lum, G’àrb dàvlàtlàridàgi dåmîkràtik jàmiyat qurilishi jàràyoni bir nåchà yuz yillàr dàvîmidà rivîjlàndi. ÀQSH dà XIX àsr o’rtàlàridàn, Àngliyadà XVIII àsr, Fràntsiyadà XVIII àsrlàrdàn bîshlàndi và shubhàsizki ulàr bîsib o’tgàn yo’l hàmishà to’g’ri và bir màrîmdà bo’lmàgàn, mà’lum vàqtlàrdà, ulàrdà qiyinchiliklàr và õàtîlàr màvjud bo’lgàn.

SHuni hàm e’tirîf etish lîzimki, dåmîkràtiya insîniyat tsivilizàtsiyasining fånîmåni sifàtidà vujudgà kålgàn. Birîq, hàttî eng bîy dåmîkràtik tàjribà birîn bir dàvlàt yoki õàlqàrî munîsàbàtlàr sub’åktigà umumlàshgàn và mutlîq dåmîkràtik tuzumni bîshqàlàr ustidàn o’rnàtish õuquqini bårmàydi.

G’àrbdàgi siyosàtchilàr, stràtåglàr và “yangi tàrtib” àrõitåktîrlàri judà yaõshi bilishàdi, håch qàndày sîf dåmîkràtik nàmunà màvjud emàs, någàki, dåmîkràtiya bu dîimiy rivîjlànish và o’zgàrishni tàlàb etuvchi ijtimîiy-tàshkiliy jàràyon. Bu jàràyon dàvlàtlàrning milliy õususiyati, mànfààti và siyosiy màdàniyat sàviyasini inîbàtgà îlishi dàrkîr.

4-màsàlà. Mustàqillik yillàridà ishlàb chiqilgàn “O’zbåk mîdåli”ning råàl hàyotdà nàmîyon bo’làyotgànligini ko’rsàtuvchi bir qàtîr àniq õulîsàlàrni kåltirish mumkin. Ulàr quyidàgilàrdàn ibîràt:

Mà’lumki, SSSR pàrchàlànib kåtgànidàn kåyin sîbiq sîvåt hududidà judà kåskin và tàhlikàli vàziyat yuzàgà kåldi. Bu esà bîshbîshdîqlikning îldini îlish, huquq-tàrtibîtni sàqlàsh và àhîlining eng zàrur, birinchi gàldà, îziq-îvqàt màhsulîtlàrigà bo’lgàn ehtiyojini tà’minlàsh bo’yichà zudlik bilàn tågishli chîràlàr ko’rishni tàlàb etdi.

Dàstlàbki yillàrdàyoq biz uchun yangilik bo’lgàn bîzîr iqtisîdiyotining àsîslàri yaràtildi, bîzîr infràtuzilmàsi institutlàrini tàshkil etish và ràqîbàt muhitini shàkllàntirish îrqàli bîzîr munîsàbàtlàrining måõànizmi ishgà tushirildi.

Ijtimîiy nuqtài nàzàrdàn bîshlàng’ich bîsqichdà, iqtisîdiyotni và butun jàmiyatni islîh qilishning eng muràkkàb o’tish dàvri kuchli ijtimîiy siyosàt yuritish và àhîlini himîya qilishning o’õshàshi bo’lmàgàn, sàmàràli måõànizmi ishlàb chiqilib, muvàffàqiyatli àmàlgà îshirildi. Ko’màkkà muhtîj îilàlàrgà mîddiy yordàm bårishdà àsîsàn o’zini o’zi bîshqàrishning nîyob tuzilmàsi bo’lmish màhàllà instituti  imkîniyatlàridàn fîydàlànish o’zini to’là îqlàydi.

Bu dàvrdà àmàlgà îshirgàn ishlàrimiz qàtîridà màmlàkàtimizning  mudîfàà qîbiliyatini mustàhkàmlàsh, uning bàrqàrîrligi và õàvfsizligini tà’minlàshdà Qurîlli Kuchlàrimizning shàkllàntirilishi g’îyat muhim àhàmiyat kàsb etàdi.

Sîbiq SSSR pàrchàlàngànidàn kåyin yuzàgà kålgàn shàrîitdà, qurîlli kuchlàrdà bîshqàruv, intizîm và tàrtib àmàldà yo’qîtilgàn, màmlàkàt õàvfsizligigà ichki và tàshqi tàhdidlàr kundàn-kungà kuchàyib bîràyotgàn bir vàziyatdà Mudîfàà vàzirligini, uning îrgànlàri và jîylàrdàgi qo’mîndînlik tuzilmàlàrini shàkllàntirish o’z vàqtidà qàbul qilingàn yakkàyu yagînà to’g’ri qàrîr bo’ldi.

Tàriõimizning ànà shu o’tgàn dàvrini sàrhisîb qilàr ekànmiz, tàshqi siyosàt và diplîmàtik õizmàtni shàkllàntirish bîràsidà àmàlgà îshirilgàn kång ko’làmli ishlàrgà to’õtàmàsdàn o’tîlmàymiz.

O’z-o’zidàn àyonki, yangi dàvlàt bàrpî etishdà milliy và umuminsîniy qàdriyatlàr ruhidà tàrbiyalàngàn, màmlàkàtimizni mîdårnizàtsiya qilish và zàmînàviy dåmîkràtik jàmiyat qurish yo’lidàgi muràkkàb và kång ko’làmli vàzifàlàrni õàl etishgà qîdir bo’lgàn yangi àvlîd kàdrlàrini tàyyorlàsh màsàlàsi muhim tàmîyiliàl và hàl qiluvchi àhàmiyatgà egà. YUrtimizdà o’z Vàtànining tàqdiri, uning buguni và kålàjàgi uchun mà’suliyatni chuqur his etàdigàn, mustàqil và yangichà fikrlàydigàn kàdrlàrgà ehtiyojni, qîndirish vàzifàsi biz mustàqillikkà erishgàn birinchi kunlàrdànîq o’tà muhim và hàl qiluvchi màsàlàgà àylàngàn edi.

Ànà shu màqsàdlàrdàn kålib chiqqàn hîldà 1997 yili 2009 yilgàchà bo’lgàn dàvrgà mo’ljàllàngàn Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturi qàbul qilingànidàn bàrchàngiz yaõshi õàbàrdîrsiz. O’zining màzmun và mîhiyatigà ko’rà nîyob bo’lgàn ushbu dàstur 12 yillik tà’limgà o’tishni, uzluksiz tà’limning yaõlit tizimini yaràtishni ko’zdà tutàdi. Dàstur umumtà’lim màktàblàridàgi to’qqiz yillik o’rtà tà’limni, àkàdåmik litsåy và kîllåjlàrdàgi uch yillik màõsus kàsbgà tàyyorlàsh tizimini o’z ichigà îlàdi. 

O’tgàn yillàr mîbàynidà zàmînàviy, hàr tîmînlàmà jihîzlàngàn o’quv yurtlàrini bàrpî etish uchun 5 milliàrd dîllàrdàn îrtiq byudjåt và byudjåtdàn tàshqàri màblàg’làr yo’nàltirildi.

Biz o’z îldimizgà qo’ygàn ezgu màqsàd-muddàîlàrgà erishishdà, bàrqàrîrlikni tà’minlàsh và màmlàkàtni yangilàshgà qàràtilgàn kång ko’làmli islîhîtlàrni jîriy etishdà mustàqillikning dàstlàbki kunlàridàn bîshlàb ulkàn ishlàrni àmàlgà îshirib kålàyotgànimiz bàrchàngizgà yaõshi mà’lum.

Bu bîràdà àyniqsà yurtimizdà millàtlàr và dinlàràrî tinchlik-tîtuvlikni mustàhkàmlàsh1, mà’nàviy và àõlîqiy tàrbiyani kuchàytirish, tàriõiy ildizlàrimizgà, milliy o’zligimizgà qàytish, àhîlining siyosiy îngi và huquqiy màdàniyatini îshirishgà dîir àniq màqsàdgà yo’nàltirilgàn ishlàrimiz muhim àhàmiyat kàsb etgànini tà’kidlàsh jîiz1.

Bugungi kundà õàlqimizgà àzàldàn õîs bo’lgàn hàmjihàtlik và bàg’rikånglik, måhr-îqibàt, måhmîndo’stlik và sàõîvàt kàbi insîniy fàzilàtlàr yanàdà yorqin nàmîyon bo’lmîqdà và bundày mà’nàviy muhit îdàmlàrning ruhi và kàyfiyatigà ijîbiy tà’sir ko’rsàtmîqdà.

Biz bugun yurtimizdà yangi hàyot bàrpî etàr ekànmiz, bir màsàlàgà àlîhidà e’tibîr bårishimiz lîzim. YA’ni, kîmmunistik màfkurà và àõlîq nîrmàlàridàn vîz kåchgànidàn so’ng jàmiyatdà pàydî bo’lgàn g’îyaviy bo’shliqdàn fîydàlànib, chåtdàn biz uchun mutlàqî yot bo’lgàn, mà’nàviy và àõlîqiy tubànlik illàtlàrini o’z ichigà îlgàn “îmmàviy màdàniyat” yopirilib kirib kålishi mumkinligi bàrchàmizgà àyon bo’lishi kåràk.

Bundày uzîqni ko’zlàydigàn, àniq màqsàdlàrgà egà bo’lgàn turli õuruj và g’àràzli intilishlàr, õàlqàrî màrkàzlàr tîmînidàn kàttà kuch và màblàg’ sàrflànàyotgàn hàràkàtlàr và bu kàbi õàvf-õàtàrlàr bizgà qàndày zàràrli îqibàtlàr îlib kålishidàn îgîh bo’lishimiz dàrkîr. Tàriõàn qisqà vàqt ichidà sîvåt dàvridàgi eski mà’muriy-buyruqbîzlik tizimigà bàrhàm bårildi, milliy dàvlàtchilikni shàkllàntirishning puõtà huquqiy àsîslàri yaràtildi, dàvlàt hîkimiyatining tàrmîqlàri tàshkil etildi, ijtimîiy và fuqàrîlik institutlàri fàîliyati yo’lgà qo’yildi, iqtisîdiyotni erkin bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tkàzish jàràyoni àmàlgà îshirildi.

Eng muhimi, àhîlining îngu tàfàkkuridà tub o’zgàrishlàr ro’y bårdi, ulàrning uzîq yillàr mîbàynidà kîmmunistik và sîvåt màfkuràsi tàmîyillàri àsîsidà shàkllàntirilgàn fikrlàsh tàrzi và dunyoqàràshi, bir so’z bilàn àytgàndà, îdàmlàrning o’zi o’zgàrdi.

Bugun yangichà fikrlàydigàn, o’z kålàjàgini jàmiyatdà dåmîkràtik qàdriyatlàrni mustàhkàmlàsh bilàn, màmlàkàtimizning kålàjàgini jàhîn hàmjàmiyatigà intågràtsiyalàshuvi bilàn bîg’liq hîldà ko’ràdigàn yangi àvlîd vàkillàri hàyotgà kirib kålmîqdà.

Bu esà màmlàkàtimizdà àmàlgà îshirilàyotgàn tub siyosiy, iqtisîdiy, mà’nàviy-mà’rifiy o’zgàrishlàrni îrtgà qàytàrib bo’lmàsligi, islîhîtlàr muqàrràrligining ishînchli kàfîlàtidir.

Muõtàsàr àytgàndà, Vàtànimiz và õàlqimiz tàriõidà muhim o’rin tutgàn ushbu dàvrdà tîm mà’nîdà tub o’zgàrishlàr àmàlgà îshirildi, õàlqàrî munîsàbàtlàrning tång huquqli sub’åktigà àylàngàn, jàhîn hàmjàmiyatidà o’zining munîsib và mustàhkàm o’rnigà egà bo’lgàn – O’zbåkistîn dåb àtàlgàn yangi dåmîkràtik dàvlàt bàrpî etildi. Bugun ànà shu mustàhkàm pîydåvîr àsîsidà màmlàkàtimizni jàdàl islîh etish và mîdårnizàtsiya qilishning yangi dàvri – milliy tàràqqiyotimizning kåyingi màntiqiy bîsqichi izchil dàvîm etmîqdà.

“Dàvlàt bîshqàruvini yangilàsh và yanàdà dåmîkràtlàshtirish, màmlàkàtni mîdårnizàtsiya qilishdà siyosiy pàrtiyalàr rîlini kuchàytirish to’g’risidà”gi kînstitutsiyaviy qînunning qàbul qilinishi, håch shubhàsiz, dåmîkràtik islîhîtlàrni chuqurlàshtirish bîràsidà àsîsiy và hàl etuvchi rîl o’ynàydi.

Hîzirgi shàrîitdà siyosiy pàrtiyalàr fuqàrîlàrning siyosiy và ijtimîiy fàîlligini îshirish, àhîlining àyniqsà sàylîv jàràyonlàridà  õîhish-irîdàsi và fikrini ifîdàlàsh, màrkàzdà và jîylàrdà dàvlàt hîkimiyati îrgànlàrini shàkllàntirishning muhim tà’sir o’tkàzuvchi vîsitàsigà àylànishi àlîhidà àhàmiyat kàsb etàdi.

SHu o’rindà màmlàkàtimiz iqtisîdiyotining jàdàl o’sib bîràyotgàni iqtisîdiyotning bàrchà sîhà và tàrmîqlàridà chuqur iqtisîdiy islîhîtlàrni àmàlgà îshirishgà àsîslàngànini yanà bir bîr tà’kidlàb o’tmîqchimàn. O’tgàn yillàr dàvîmidà iqtisîdiyotni islîh qilishning hàr bir bîsqichidà ustuvîr vàzifàlàrni àniq bålgilàshgà àlîhidà e’tibîr qàràtilib, ulàrni hàl etish uchun zàrur mîliyaviy, mîddiy và insîniy råsurslàr jàlb etilmîqdà.

Iqtisîdiyotni yanàdà erkinlàshtirish, õo’jàlik yurituvchi sub’åktlàr fàîliyati erkinligini và iqtisîdiy mustàqilligini îshirish, kång tàrmîqli bîzîr infràtuzilmàsini shàkllàntirish, dàvlàtning nàzîràt và bîshqàruv vàkîlàtini kåskin kàmàytirish, uning kîrõînàlàr õo’jàlik fàîliyatigà àràlàshuvini chåklàsh, tàdbirkîrlik fàîliyatini rivîjlàntirish yo’lidàgi to’siqlàrni bàrtàràf etish – bulàrning bàrchàsi islîhîtlàrni chuqurlàshtirishning hàl qiluvchi yo’nàlishi hisîblànàdi.

Iqtisîdiyotdà chuqur tàrkibiy o’zgàrishlàrni àmàlgà îshirish g’îyat muhim àhàmiyat kàsb etàdi. Buning någizini màhàlliy õîm àshyoni qàytà ishlàsh và jàhîn bîzîridàgi kåskin ràqîbàtgà bàrdîsh bårà îlàdigàn màhsulîtlàr tàyyorlàshgà àsîslàngàn sànîàt tàrmîqlàrining åtàkchi o’ringà chiqishi và õizmàt ko’rsàtish sîhàlàrining tåz sur’àtlàr bilàn rivîjlànishi tàshkil qilàdi.

O’tgàn dàvrdà qo’lgà kiritgàn sàlmîqli yutuq và nàtijàlàrimiz õàlqimizning dàrîmàdlàri và fàrîvînligini izchil ràvishdà îshirib bîrishni tà’minlàsh, kång ko’làmli ijtimîiy dàsturlàrni muvàffàqiyatli àmàlgà îshirish imkînini bårdi.

Màmlàkàtimiz àhîlisi, àvvàlî qishlîq jîylàrdàgi îdàmlàrning turmush shàrîiti izchil tàrzdà yaõshilànmîqdà.

O’zbåkistînimizning dunyodàgi rivîjlàngàn màmlàkàtlàr sàfidàn o’rin îlishigà erishish bîràsidà zàrur shàrt-shàrîit và mustàhkàm pîydåvîr bo’lib õizmàt qilishi mumkin.

“Hàmmà nàrsà insîn uchun, uning kålàjàgi uchun” dågàn ezgu tàmîyilni to’liq àmàlgà îshirish biz uchun dîim eng muhim ustuvîr vàzifà bo’lib kålgàn và bundàn kåyin hàm shundày bo’lib qîlàdi.  

 

Tàqrîrlàsh uchun sàvîllàr:

 

1. “ Dåmîkràtiyaning  univårsàl  mîdåli”   hàqidàgi qàràshlàrgà  qàndày qàràysiz?

2. O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti  Islîm  Kàrimîvning  “O’zbåkistîn  - bîzîr  munîsàbàtlàrigà  o’tishning  o’zigà  õîs  yo’li”  àsàridà  milliy  tàràqqiåt  stràtågiyasining  kîntsåptuàl  jihàtdàn qàndày àsîslàngàn?

3.Bîzîr  iqtisîdiåti  munîsàbàtlàridà  milliy  và  umuminsîniy  tàmîyillàrning  uyg’unligini  tà’minlàsh  zàruràti nimàdàn ibîràt?

4.O’zbåkistînning  o’zigà  õîs  milliy  tàràqqiåt  stràtågiyasini  àmàlgà  îshirishning  iqtisîdiy, siyosiy  måõànizmlàri nimàdàn ibîràt?

 

V-MÀVZU: IJTIMÎIY-SIYOSIY SÎHÀNING G’ÎYAVIY ÀSÎSLÀRINING O’ZGÀRISHI VÀ RIVÎJLÀNISH STRÀTÅGIYASI

 

Råjà:

 

1.Huquqiy dåmîkràtik dàvlàt và fuqàrîlik jàmiyati tushunchàsi và uning màzmun-mîhiyati.

2.Dàvlàtchilikning g’îyaviy-huquqiy àsîslàrining yaràtilishi.

3.O’zbåkistîndà yangi siyosiy tizim và dàvlàt tuzilishi bîràsidàgi islîhîtlàr.

4.Kuchli dàvlàtdàn kuchli fuqàrîlik jàmiyatigà o’tish kîntsåptsiyasining àmàliyoti.

 

1-màsàlà. O’zbåkistîn mustàqillikkà erishgànidàn so’ng kun tàrtibidà jàhîn àndîzàlàrigà mîs kålàdigàn dàvlàt qurish, siyosiy, ijtimîiy và iqtisîdiy sîhàdà tub islîhîtlàrni àmàlgà îshirish, ulàrni qînun bilàn mustàhkàmlàydigàn huquqiy tizimni vujudgà kåltirish vàzifàsi turàr edi. CHunki, sîbiq sîtsiàlistik tuzumgà õîs ijtimîiy munîsàbàtlàr và jàràyonlàr endilikdà råspublikàdà bàrpî qilinàjàk yangi jàmiyat mànfààtlàrigà mîs kålmàs edi. Mulkchilik, mulkkà egàlik và uni bîshqàrish, ishlàb chiqàrish îmillàri, bîzîr måõànizmi, dàvlàtning ijtimîiy-iqtisîdiy hàyotni nîrmàl izgà sîlish ànà shundày jiddiy yangilànishlàrni tàqîzî etàr edi.

SHuning uchun dàvlàt và jàmiyat qurilishi bîràsidà huquqiy dåmîkràtik dàvlàt và fuqàrîlik jàmiyatini bàrpî qilish stràtågik màqsàd qilib îlindi. O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti Islîm Kàrimîv o’zining  “O’zbåkistîn XXI àsr bo’sàg’àsidà: õàvfsizlikkà tàhdid, bàrqàrîrlik shàrtlàri và tàràqqiyot kàfîlàtlàri” àsàridà “islîhîtlàrning dàstlàbki bîsqichidà dàvlàtning fàîl rîli àsîsiy vàkîlàtlàr dàvlàtning và eng àvvàlî, ijrî etuvchi hîkimiyatning iõtiyoridà bo’lishini tàqîzî etdi. Dåmîkràtik o’zgàrishlàrning hîzirgi bîsqichi siyosiy, iqtisîiy và ijtimîiy tàràqqiyotning uzîq vàqtgà mo’ljàllàngàn stràtågiyasini ishlàb chiqishni tàlàb qilmîqdà. Bundà dàvlàtning rîli dåmîkràtik tàràqqiyotimizning pirîvàrd màqsàdi – fuqàrîlik jàmiyati bàrpî etish màqsàdigà àsîslàngàn hîldà tubdàn o’zgàrishi dàrkîr”1, - dåb  hisîblàb, ko’pginà màsàlàlàrni àstà-såkin dàvlàt hîkimiyatidàn jàmîàt tàshkilîtlàrigà và fuqàrîlàrning o’z-o’zini bîshqàrish îrgànlàrigà tîpshirilishi kåràkligini tà’kidlàgàn edi.

Bu stràtågik màqsàdning màzmun mîhiyatini tushinish uchun àvvàlî dåmîkràtik dàvlàt, huquqiy dàvlàt, fuqàrîlik jàmiyati tushunchàlàri-ning màzmun-mîhiyatlàri bilàn tànishib îlishimiz kåràk bo’làdi. “Dåmîkràtik dàvlàt” tushunchàsining o’zàgidà “dåmîkràtiya” tushunchàsi turàdi. “Dåmîkràtiya” so’zi yunînchà “demos” – “õàlq” và “kratos” – “hîkimiyat” so’zlàridàn kålib chiqqàn bo’lib, “õàlq hîkimiyati”   dågàn mà’nîni bildiràdi.

Dåmîkràtik dàvlàt fuqàrîlàrning dàvlàt và jàmîàt ishlàrini bîshqàrishdàgi huquqlàrini àmàldà tà’minlàydi, ànà shundày ishtirîk etishgà shàrîit yaràtàdi, shàõsning huquq và erkinliklàri to’là ro’yobgà chiqàrilishini kàfîlàtlàydi. Ijtimîiy hàyotning bàrchà sîhàlàridà qînun bilàn tàqiqlànmàgàn fàîliyatni àmàlgà îshirishgà ruõsàt etilàdi. Dåmîkràtik dàvlàt - dàvlàtning tàmîmilà yangi tàriõiy shàklidir. U ijtimîiy àdîlàt tàmîyillàrigà, huquqqà, qînungà, qînuniylikkà àsîslànàdigàn dàvlàtdir. Dåmîkràtik dàvlàt õàlq uchun õizmàt qilàdigàn, uning mànfààtlàri và huquqlàrini tà’minlàydigàn dàvlàtdir. Dåmîkràtik jàmiyat qurish jàràyoni kuchli fuqàrîlik jàmiyati yaràtilishini tàqîzî qilàdi.

Õàlqimiz dåmîkràtik dàvlàt qurishni màqsàd qilib îlgàn. Dåmîkràtik dàvlàt - bu õàlq hîkimiyatchiligigà àsîslàngàn dàvlàtdir. Dåmîkràtik dàvlàtdà õàlq hîkimiyati o’rnàtilàdi. Zårî, õàlq - dàvlàt hîkimiyatining birdàn-bir mànbàidir. Bu O’zbåkistîn Kînstitutsiyasidà o’z ifîdàsini tîpgàn (7-mîddà, 1-qism). Buni dàvlàt hîkimiyati màrkàziy îrgànlàrining õàlqimiz õîhish-irîdàsi àsîsidà tàshkil etilàyotgàni misîlidà ko’rishimiz mumkin. Õususàn, Pråzidånt sàylîvlàri, Îliy Màjlisgà bo’lib o’tgàn sàylîvlàr buning yorqin dàlilidir.

Õàlqimiz huquqiy dàvlàt qurish bîràsidà ulkàn ishlàrni àmàlgà îshirmîqdà. Huquqiy dàvlàt - bu Kînstitutsiyagà, qînunlàrgà, huquqqà àsîslàngàn dàvlàt bo’lib, undà bàrchà màsàlàlàr qînunlàr någizidà và qînunlàrgà àsîslànib hàl etilàdi. Bu qînunlàr ustuvîrligi tà’minlànishining ifîdàsi sifàtidà nàmîyon bo’làdi. Huquqiy dàvlàt qurish fuqàrîlàrning huquqiy sàvîdõîn bo’lishlàri îrqàli kåchàdigàn jàràyondir. SHundày ekàn, màmlàkàtimizning hàr bir fuqàrîsi o’z huquq và erkinliklàrini to’g’ri ànglàb îlishi, kînstitutsiyaviy burchini tushunishi lîzim.

Fuqàrîlik jàmiyati to’g’risidà hàm qisqàchà to’õtàlib o’tish màqsàdgà muvîfiq. Àgàr “jàmiyat” tushunchàsini màkînu zàmîndà màvjud, turmush tàrzi và mànfààtlàri mushtàràk bo’lgàn insînlàrning o’zàrî àlîqàdîrligini ifîdàlîvchi birlik dåb tushunsàk, fuqàrîlik jàmiyati esà ànà shundày jàmiyatning rivîjlànishidà mà’lum shàrîitlàrdà qàrîr tîpàdigàn uning yuqîri bîsqichidir.

Jàmiyat insîniyat tàriõiy tàràqqiyotining mà’lum bîsqichidà shàkllànàdigàn ijtimîiy munîsàbàtlàr màjmuidir.  Fuqàrîlik jàmiyati - bu yuksàk fàzilàtlàrgà egà bo’lgàn insînlàr jàmiyatidir. Fuqàrîlik jàmiyati - bu shundày ijtimîiy tuzumki, undà qînunlàr ustuvîrligi tà’minlànàdi, insîn huquq và erkinliklàri qàrîr tîpàdi, siyosiy pàrtiyalàr và institutlàr, màfkurà và fikrlàrning õilmà-õilligi tà’minlànàdi, insîngà uning iqtisîdiy, siyosiy và màdàniy hàyoti shàkllàrini erkin tànlàsh kàfîlàtlànàdi, fuqàrîlàrning o’zini o’zi bîshqàrish îrgànlàrining màvqåi yuksàk bo’làdi. Màmlàkàtning hàr bir fuqàrîsi fuqàrîlik institutlàri fàîliyatidà kång ishtirîk etish và ulàr îrqàli siyosiy, ijtimîiy, iqtisîdiy, mà’nàviy và huquqiy jihàtdàn o’z ehtiyojlàrini qîndirish imkîniyatigà egà bo’làdi. Fuqàrîlik jàmiyatidà dàvlàt và uning îrgànlàri fàîliyati ustidàn fuqàrîlàrning jàmîàtchilik nàzîràti o’rnàtilàdi. Dàvlàtning bir qàtîr vàkîlàtlàri jàmîàt tàshkilîtlàri zimmàsigà yuklànàdi.

Pråzidånt Islîm Kàrimîv fuqàrîlik jàmiyati hàqidà shundày dågàn edi: “Biz uchun fuqàrîlik jàmiyati – ijtimîiy màkîn. Bu màkîndà qînun ustuvîr bo’lib, u insînning o’z-o’zini kàmîl tîptirishigà mînålik qilmàydi, àksinchà, yordàm båràdi. SHàõs mànfààtlàri, uning huquq và erkinliklàri to’là dàràjàdà ro’yobgà chiqishigà ko’màklàshàdi”1.

Eng àvvàlî àytish kåràkki rivîjlàngàn fuqàrîlik jà­miyati huquq-tàrtibît và huquqiy dàvlàtchilik màvjud bo’lishining kàfîlàtidir. Fuqàrîlik jàmiyati o’z shàõsiy màqsàdlàrini ko’zdà tutuvchi insînning mustàqil fàîllik sîhàsi. Bundà ijtimîiy mulîqîtning bàrchà qàtnàshchilàri o’z shàõsiy mànfààtlàrini àmàlgà îshiruvchi, himîya qiluvchi erkin và ràsmàn tång sub’åktlàr sifàtidà nàmîyon bo’làdi.

Sån-Simîn jàmiyat o’zi birdåk nàfràtlànàdigàn ikkità dushmàngà egà, bu — bîshbîshdîqlik và istibdîd, dåb o’z vàqtidà tà’kidlàgàndi. Fuqàrîlik jàmiyati ànà shu bîshbîshdîqlik và istibdîdni chåklàb turàdi.

Fuqàrîlik jàmiyatining àsîsiy bålgilàri sifà­tidà quyidàgilàrni ko’rsàtish màqsàdgà muvîfiq:

iqtisîdiy sîhàdà — nîdàvlàt tàshkilîtlàr, shirkàtlàr, ijàrà jàmîàlàri, àktsiyadîrlik jàmiyatlàri, uyushmàlàr, kîrpîràtsiyalàrning màvjudligidir; 

ijtimîiy sîhàdà — îilà, pàrtiyalàr, jàmîàt tàshkilîtlàri và hàràkàtlàr, ish và yashàsh jîylàridàgi o’zi­ni-o’zi bîshqàrish îrgànlàri, nîdàvlàt îmmàviy àõbîrît vîsitàlàri, jàmîàtchilik fikrini àniqlàsh, shàkllàntirish và ifîdà etishning màdàniylàshgàn tàrtibîtlàri, ijtimîiy iõtilîflàrni kuch ishlàtmàsdàn, tàzyiqsiz, qînunlàr dîiràsidà hàl qilish àmàliyotining màvjudligidir;

 mà’nàviy sîhàdà — so’z, vijdîn và fikrlàr erkinligi, o’z fikrini îchiq bildirà îlishning råàl imkîniyatlàri,  ijîdiy,  ilmiy và bîshqà uyushmàlàr mustàqilligining hàm qînuniy, hàm àmàliy jihàtlàrdàn tà’minlàngànligidir.

Fuqàrîlik jàmiyatining rivîjlànishi dågàni dàvlàtning rîli kàmàyadi  dågàni emàs. Hàttî eng dåmîkràtik và hukuqiy dàvlàt hàm kuchli dàvlàt bo’lib qîlishi dàrkîr. Uning zàif bo’lishigà yo’l qo’yib bo’lmàydi. CHunki, umummilliy vàzifàlàr bo’lgàn mudîfàà, dàvlàt õàvfsizligi và fuqàrîlàr õàvfsizligi, tàshqi siyosàt, vàlyutà-mîliya hàmdà sîliq tizimlàrini, qînunlàr qàbul qili và uning ustuvîrligini tà’minlàsh bîràsidàgi bîshqàruv hàmdà nàzîràtni tà’minlàsh dàvlàt và uning siyosiy hîkimiyati zimmàsidà qîlishi kåràk bo’làdi.

SHundày qilib, fuqàrîlik jàmiyatini shàkllàntirishning stràtågik yo’li:

à) siyosiy plyuràlizmni rivîjlàntirishgà;

b) dàvlàtning ijtimîiy rîlini kuchàytirishgà;

v) shàõsning mustàqilligini tà’minlàshgà;                

g) dàvlàtning iqtisîdiyotdàgi  rîlini o’zgàrtirishgà yo’nàltirilgàn bo’lishi dàrkîr.

2-màsàlà. Jàhîndà bàrchà màmlàkàtlàrgà mîs kålàdigàn ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishning tàmîyillàri, bàrchà uchun tàvsiya etish lîzim bo’lgàn tàyyor àndîzàlàr håch qàchîn bo’lmàgàn. SHuning uchun O’zbåkistîndà yangi dàvlàt tizimini  yaràtish và jàmiyatni yangilàshdà milliy õususiyatlàrni hisîbgà îlgàn hîldà o’zimizning và jàhîn õàlqlàrining ilg’îr tàjribàlàridàn unumli fîydàlànildi.

Dàvlàtchilikni shàkllàntirishdà o’tish dàvrining muàmmîlàrini hàl etishning eng muhim îmili, bu kuchli dàvlàtni bàrpî etishdir dåb qàràldi. Bundày dàvlàtsiz (bu esà jàhîndàgi ko’pginà màmlàkàtlàr tàjribàsidà tàsdiqlàngàn) dàvlàtning bîsh islîhîtchi bo’lishi, kuchli ijtimîiy himîya siyosàtini îlib bîrishi, màvjud ijtimîiy imkîniyatlàrni sàfàrbàr etishi, o’rtà qàtlàmni shàkllànti­rishi, õàlqàrî munîsàbàtlàrdà muvàffàqiyatlàrgà erishish mumkin emàs edi. SHu sàbàbli  o’tish dàvri và milliy dàvlàtchilikni bàrpî etish shàrîitidà îb’åktiv zàruràt bo’lgàn kuchli dàvlàtdàn – kuchli fuqàrîlik jàmiyatigà izchil và bîsqichmà-bîsqich o’tishgà erishish ushbu dàvrdà dàvlàt tizimini islîh etishning àsîsiy và hàl qiluvchi vàzifàsi bo’lishi dàrkîr edi.

I.Kàrimîv tàràqqiyotning O’zbåkistîn uchun màqbul yo’lini ishlàb chiqàr ekàn, àvvàlî, màmlàkàtdà yaràtilàjàk jàmiyat qàndày màzmun kàsb etishigà e’tibîr bårib, O’zbåkistîndà bunyod etilàdigàn jàmiyat bàrchà «  izm»  làrdàn hîli và u qàndày nîmlànishidàn qàt’i nàzàr àdîlàtli, õàlqchil, insînpàrvàr jàmiyat bo’lmîg’i lîzim, ya’ni, màmlàkàtimizdàgi dàvlàt và jàmiyat qurilishi, siyosiy, sud-huquq sîhàsidàgi islîhîtlàr huquqiy dåmîkràtik dàvlàt và fuqàrîlik jàmiyatini bàrpî etishgà qàràtilgàn bo’lishi kåràkligini uqtirgàn edi.

SHuning uchun hàm, mustàqillik yillàridà màmlàkàt ichki và tàshqi siyosàtining àsîsiy yo’nàlishlàri pirîvàrd nàtijàdà mustàqil O’zbåkistîndà yangi, àdîlàtli jàmiyat bàrpî etishgà qàràtildi. “Råspublikàdà sîbitqàdàmlik bilàn õàlqchil, àdîlàtli jàmiyatni bunyod etish — bîsh vàzifàdir”, - dåb uqtiràr edi I.Kàrimîv. Bu bîràdàgi fikrini dàvîm ettirib u “O’zbåkistîn kålàjàgi buyuk dàvlàt. Bu — mustàqil, dåmîkràtik, huquqiy dàvlàtdir. Bu — insînpàrvàrlik qîidàlàrigà àsîslàngàn, millàti, dini, ijtimîiy àhvîli, siyosiy e’tiqîdlàridàn qàt’i nàzàr, fuqàrîlàrning huquqlàri và erkinliklàrini tà’minlàb båràdigàn dàvlàtdir. Õàlq dàvlàt hîkimiyatining mànbàidir”1, — dågàn qîidàni ilgàri surdi. Bu mustàqillikning bir yilligi àràfàsidàyoq jàmiyatni yangilàsh, dàvlàtni tubdàn islîh qilish hàqidà qàt’iy qilib o’rtàgà tàshlàngàn fikr edi.  I.Kàrimîv “O’zbåkistînning o’z istiqlîl và tàràqqiyot yo’li” àsàridà dàvlàtchilik, siyosiy, iqtisîdiy, ijtimîiy và mà’nàviy sîhàlàrdà àmàlgà îshirilishi lîzim bo’lgàn vàzifàlàrni bålgilàb bårdi.

Jumlàdàn, dàvlàtchilik sîhàsidà:

-dàvlàtning yalpi islîhîtlàr o’tkàzishdà tàshàbbuskîrligi, àhîli bunyodkîrlik và yaràtuvchànlik fàîliyatlàrining ràg’bàtlàntirilishi;

-huquqiy dåmîkràtik dàvlàt qurishdà milliy và umuminsîniy tàmîyillàrning uyg’unlàshtirilishi;

-qînun îldidà àhîli bàrchà qàtlàmlàri tångligining tà’minlànishi, qînun ustuvîrligi tàmîyillàrining umumjàmiyat tîmînidàn qàbul qilingàn vîqålikkà àylàntirilishi;

-jàmiyat à’zîlàri mîddiy, mà’nàviy và ijtimîiy imkîniyatlàrining màmlàkàtni îzîd và îbîd o’lkàgà àylàntirish g’îyalàrigà sàfàrbàr etilishi;

-àhîlining mulkdîrlàr qàtlàmini shàkllàntirish bîràsidàgi sà’y-hàràkàtlàr, àhîli turli tàbàqàlàri turmush tàrzidà hàddàn tàshqàri fàrqlàr yuzàgà kålib qîlishining îldini îlish;

-õàlqàrî  iqtisîdiy  hàmkîrlikning yanàdà tàkîmillàshtirilishi, bir màmlàkàt bilàn yaqinlàshuv bîshqà dàvlàtlàr bilàn uzîqlàshuv hîlàtigà îlib kålmàsligi tàmîyilining izchil àmàlgà îshuvi.

Siyosiy sîhàdà bu:

-õàlq, hàm båvîsità, hàm o’z vàkillàri îrqàli dàvlàt hîkimiyatini àmàlgà îshirishdà to’liq ishtirîk etishi lîzimligini;

-hîkimiyat bo’linishining jàhîn tàn îlgàn qînun chiqàruvchi, ijrî etuvchi và sud hîkimiyatigà bo’linish tàmîyilini jîriy etish àsîsidà dåmîkràtiyani chuqurlàshtirish hàmdà milliy dàvlàtchilikni bàrpî qilishni;

-jàmiyatning siyosiy tizimini, dàvlàt idîràlàrining tuzilmàsini tubdàn yangilàshni;

-bàrchà fuqàrîlàrning qînun îldidàgi huqukiy tångligini và qînunning ustunligini tà’minlàshni;

-bir màfkuràning, bir dunyokàràshning yakkà hîkimligidàn vîz kåchish, siyosiy tàshkilîtlàr, màfkuràlàr và fikrlàr õilmà-õilligini tàn îlishni;

-dåmîkràtiyaning qînuniy tàrkibi sifàtidà ko’ppàrtiyaviylikni shàkllàntirishni;

-O’zbåkistîndà tug’ilib, uning zàminidà yashàyotgàn, måhnàt qilàyotgàn hàr bir kishi, milliy mànsubligi và e’tiqîdidàn qàt’iy nàzàr råspublikàning tång huquqli fuqàrîsi bo’lishgà erishishni bildiràdi.

Iqtisîdiy sîhàdà:

-milliy bîylikning ko’pàyishini tà’minlàydigàn bàrqàrîr, rivîjlànib bîruvchi iqtisîdiyotni bàrpî etish;

-ijtimîiy jihàtdàn yo’nàltirilgàn bîzîr iqtisîdiyotini bîsqichmà-bîsqich shàkllàntirish;

-mulk egàlàri huquqlàrining dàvlàt yo’li bilàn himîya qilishini tà’minlàsh và bàrchà mulkchilik shàkllàrining huquqiy tångligini qàrîr tîpshirish;

-iqtisîdiyotni o’tà màrkàzlàshtirmàsdàn kîrõînàlàr và tàshkilîtlàrning mustàqilligini kångàytirishni, dàvlàtning õo’jàlik fàîliyatigà båvîsità àràlàshuvidàn vîz kåchish;

Ijtimîiy và mà’nàviy sîhàdà:

-insînpàrvàrlik g’îyalàrigà sîdiqlikni, insîn, uning hàyoti và shàõsiy dàõlsizligi, erkinligi, qàdr-qimmàti, yashàsh jîyini tànlàsh huquqi sàqlànib qîlishi;

-mà’nàviyatni qàytà tiklàshni;

-o’zbåk tilini rivîjlàntirishni;

-õurfikrlilik, vijdîn và din erkinligini qàrîr tîptirishni;

-ijtimîiy àdîlàt qîidàlàrini ruyobgà chiqàrish, àhîlining eng nîchîr kàtlàmlàri — kåksàlàr, nîgirînlàr, åtim-åsirlàr, ko’p bîlàli îilàlàr, o’quvchi-yoshlàrning dàvlàt tîmînidàn iqtisîdiy muhîfàzàgà bo’lgàn kàfîlàtli huquqlàrini tà’minlàshni;

-îdàmlàrning istå’dîd qîbiliyatlàrini nàmîyon etish uchun shàrt-shàrîit yaràtish và bîshqàlàr.1

I.Kàrimîv yangilànàyotgàn jàmiyat màzmun-mîhiyatini ko’rsàtish bilàn birgà dîlzàrb vàzifà qilib, eng àvvàlî bîzîr  iqtisîdigà o’tish màsàlàsini qo’ydi. Fàqàt iqtisîdiy bàquvvàt dàvlàtginà kuchli bo’làdi và u hàr qàndày islîhîtlàrgà qîdir bo’làdi dågàn g’îyani ilgàri surdi.

SHuning uchun hàm I.À.Kàrimîv “O’zbåkistîn — bîzîr munî­sàbàtlàrigà o’tishning o’zigà õîs yo’li” àsàridà «  O’zbåkistîn o’zi uchun tànlàb îlgàn yo’l ijtimîiy sîhàgà yo’nàltirilgàn, råspublikàning mànfààtlàrigà, shàrt-shàrîitlàri và õususiyatlàrigà eng ko’p dàràjàdà mîs kålàdigàn bîzîr iqtisîdiyotini shàkllàntirishgà qàràtilgàndir.

Àyni mànà shundày yo’l O’zbåkistîn õàlqining munîsib turmushini, uning huquqlàri và erkinliklàrinn kàfîlàtlàshi, milliy àn’ànàlàri và màdàniyatining qàytà tiklànishi, insînni shàõs sifàtidà mà’nàviy àõlîqiy kàmîl tîpishini tà’minlàshi mumkin»  2,- dåb kàt’iy ko’rsàtib bårgàn edi. Milliy dàvlàtchilikning shàkllànishi jàràyonlàri màmlàkàtning bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish jàràyonlàri bilàn birgà qo’shib îlib bîrildi, siyosiy islîhîtlàr iqtisîdiy islîhîtlàr kàbi bîsqichmà-bîsqich àmàlgà îshirildi.

O’zbåkistînning yangi jàmiyat qurish bîràsidàgi islîhîtlàri bîsqichmà-bîsqich îlib bîrilishi bir tîmîndàn, àvvàldàn mårîs bo’lib qîl­gàn bàrchà ijîbiy tàjribàlàrni chuqur o’zlàshtirish imkînini bårdi, ikkinchi tîmîndàn esà islîh qilishning àsîsiy bîsqichlàrini àniq àjràtib bårdi. Bu bîsqichlàrning hàr biri uchun kînkråt màqsàdlàrni, ulàrgà erishish vîsitàlàrini bål­gilàb îlishgà shàrîit yaràtdi. Àniqrîg’i, bu tàmîyil “yangi uy qurmày turib, eskisini buzmàslik”   hàqidàgi õàlqning dînî fikrigà àsîslàngànini ko’rsàtàdi.

Mustàqil dàvlàtning huquqiy àsîsi ikki màrtà qàytà muhîkàmà qilingàndàn kåyin 1992 yil 8 dåkàbrdà qàbul qilingàn O’zbåkistîn Råspublikàsi Kînstituttsiyasi bo’ldi. Uning àsîsiy õususiyatlàri quyidàgilàr edi:

Birinchidàn, Kînstitutsiyaning ishlàb chiqilishidà ko’pginà jàhîn dàvlàtlàri kînstitutsiîn tàjribàsi yutuqlàridàn fîydàlànildi và o’zbåk õàlqi màdàniyati và milliy àn’ànàlàrining chuqur ildizlàrigà tàyanildi.

Ikkinchidàn, ushbu õujjàt, O’zbåkistîn Råspublikàsidàgi àvvàlgi ijtimîiy-iqtisîdiy, dàvlàt siyosiy tizimini àmàldà bîshqà tizimgà àylàngànini, tubdàn yangilànish ro’y bårgànini huquqiy jihàtdàn ràsmiy-làshtirdi. Màsàlàn “sîtsiàlistik” o’tmishdàn, àyni vàqtdà sîvåt nàmunàsidàgi tizimdàn hàm vîz kåchgàn hîldà “umumõàlq mulkchiligini”  ijtimîiy tàràqqiyotgà to’g’ànîq sifàtidà inkîr etib, õususiy mulkni, iqtisîdiy erkinlik và yakkà tàrtibdàgi tàdbirkîrlikni tàn îldi. Undà dàvlàtimizning ijtimîiy-siyosiy õususiyati, uni rivîjlàntirishning àsîsiy g’îyalàri, rås­publikà ichki và tàshqi siyosàtining eng muhim yo’nàlishlàri bålgilàb bårildi. Kînstitutsiya jàhînning siyosiy hàritàsidà yangi suvårån dàvlàt — O’zbåkistîn Råspublikàsi pàydî bo’lgànligini qînuniy tàsdiqlàb bårdi.

O’zbåkistîn Råspublikàsining Kînstitutsiyasi qînunlàr và må’yoriy hujjàtlàr qàbul qilinishidà ustuvîrlikkà egà. Bîshqà qînunlàrning hàmmàsi u yoki bu tàrzdà Kînstitutsiyaviy må’yorlàr àsîsidà yaràtilàdi, uni rivîjlàntiràdi và ro’yobgà chiqàràdi. Uning àsîsidà nîrmàtiv-huquqiy hujjàtlàr ishlàb chiqilàdi.

O’zbåkistîn Råspublikàsi Kînstitutsiyasi qudràtli àõlîqiy kuchgà egàdir. Undà àvvàlî insînpàrvàrlik, àdîlàt, g’îyalà­ri mustàhkàmlàb qo’yilgàn. Kînstitutsiyaning “insîngà qàràtilgànligi” õususiyatini àlîhidà àjràtib ko’rsàtish lîzim. Kîn­stitutsiya màqsàdining cho’qqisidà insîn, fuqàrî, uning huquqlàri và qînuniy mànfààtlàri turàdi. “O’zbåkistîn Råspublikàsidà dåmîkràtiya umuminsîniy tàmîyillàrgà àsîslànàdi, ulàrgà ko’rà insîn, uning hàyoti, erkinligi, shà’ni, qàdr-qimmàti và bîshqà dàõlsiz huquqlàri îliy kddriyat hisîblànàdi”1, - dåb bàyon etilgàn.

Dàvlàt suvårånitåtà tàmîyili — råspublikàdà dàvlàt hîkimiyatini tàshkil etishning muhim tàmîyilidir. Hîkimiyat suvårånitåtining màzmuni shundàki bundà hîkimiyat bir tîmîndàn màmlàkàt ichidà ustunlik và mustàqillikkà egà bo’lsà, ikkinchi tîmîndàn tàshqi siyosàt, bîshqà dàvlàtlàr bilàn o’zàrî munîsàbàtdà ustunlik qilàdi, o’zi erkin, mustàqil ish ko’ràdi. Dàvlàt suvårånitåtining ichki jihàtlàri màzmuni Kîns­titutsiyaning 1-bîbidà judà àniq îchib bårilgàn. CHunînchi, “O’zbåkistîn suvårån dåmîkràtik råspublikà”2 ekànligi bàyon etilgàn. Dàvlàt o’z hududi và milliy bîyliklàrigà nisbàtàn eng îliy huquqqà egàdir. “O’zbåkistînning dàvlàt chågàràsi và hududi dàõlsiz và bo’linmàsdir”3, (3-mîddà). O’zbåkistîn Råspublikàsi mustàqil ràvishdà o’zining milliy dàvlàt và mà’muriy-hududiy tuzilishini, hîkimiyatni và bîshqàruv îrgànlàrining tizimini bålgilàydi, ichki và tàshqi siyosàtini mustàqil àmàlgà îshiràdi.

Dàvlàt suvårånitåtining båistisnî bàrchà ijtimîiy hîkimiyat vàkîlàtlàri fàqàt kînstitutsiyagà binîàn tuzilib, àmàldà bo’lgàn dàvlàt institutlàridàgigà to’là và so’zsiz jàmlànishini tàqîzî qilàdi. Ànà shu nuqtài nàzàrdàn 10-mîddà màntiqàn judà kàttà àhàmiyatgà egà. “O’zbåkistîn õàlqi nîmidàn fàqàt u sàylàgàn Råspublikà Îliy Màjlisi và Pråzitånti ish îlib bîrishi mumkin”1. O’zbåkistîn Råspublikàsidà dàvlàt hîkimiyatini fàqàtginà O’zbåkistîn Råspublikàsi Kînstitutsiyasi và qînunlàridà vàkîlàt bårilgàn idîràlàr àmàlgà îshirishi hàm nàzàrdà tutilgàn. Kînstitutsiyadà nàzàrdà tutilmàgàn tàrtibdà dàvlàt hîkimiyatini to’õtàtib qo’yish yoki tugàtish, hîkimiyatning yangi tizimlàrini yaràtish Kînstitutsiyagà õilîf hisîblànàdi và qînungà binîàn jàvîbgàrlikkà tîrtish uchun àsîs bo’làdi (7-mîddà).2

Kînstitutsiya O’zbåkistîn dàvlàti õàlqàrî munîsàbàtlàrining tång huquqli sub’åkti ekànligini tà’minlàydi.

Ushbu Kînstitutsiyadà õàlq àzàldàn îrzu qilgàn, o’z tàqdirini o’zi bålgilàshi kîidàsi mukàmmàl tàrzdà o’rin îlgàn. SHu bîis Kînstitutsiya õàlq hîkimiyati tàmîyiligà àsîslànà­di và uni mustàhkàmlàydi. Õàlq hîkimiyati dågàn ibîrà butun hîkimiyat àmàldà và yuridik jihàtdàn õàlqniki ekànligini ànglàtàdi. Õàlq hîkimiyati o’z vàzifàlàrini hàm båvîsità, hàm o’zi sàylàgàn dàvlàt îrgànlàri îrqàli õàlq mànfààtlàrini ko’zlàb àmàlgà îshiràdi. Kîn­stitutsiyaning 7-mîddàsigà muvîfiq “õàlq dàvlàt hîkimiyatining birdàn-bir mànbàidir”3.

Àsîsiy Qînundà õàlq hîkimiyatining råàl îmillàri ko’rsàtib bårilgàn. Õàlq sàylîv yo’li bilàn vàkillik hîkimiyati îrgànlàrini tuzàdi, màmlàkàt Pråzidåntini sàylàydi, umumõàlq muhîkàmàsi và råfåråndumi îrqàli jàmiyat và dàvlàt ishlàrini bîshqàrishdà, qàrîrlàr (qînunlàr) qàbul qilinishidà ishtirîk etàdi (9-mîddà)4. SHu tàrzdà õàlqning suvårån õîhish-irîdàsi, uning o’z dàvlàt hîkimiyatini ruyobgà chiqàrish usullàri kînstitutsiyaviy yo’l bilàn mustàhkàmlàb qo’yilgàn. YAnà shuni õàm àlîhidà tà’kidlàsh jîizki dåmîkràtizm — yangi Kînstitu­tsiyaning àsîsiy tàmîyili hisîblànàdi. CHunki, hàqiqiy dåmîkràtiya tàmîyillàrini qàrîr tîptirish yangi dåmîkràtik, àdîlàtli jàmiyat qurishdà o’tà muhim siyosiy àhàmiyatgà egà bo’lgàn vàzifàdir.

SHuningdåk, Kînstitutsiyadà O’zbåkistîn Råspublikàsi dàvlàt  hîkimiyati îliy îrgànlàrining tuzilishi,  hîkimiyatlàr tàqsimlànishi tàmîyili hàm àsîslàb bårilgàn. YA’ni, Kînstitutsiyadà qînun chiqàruvchi hîkimiyat, ijrî etuvchi hîkimiyat và sud hîkimiyatining o’zàrî hàmjihàtligi và mustàqil ràvishdà àmàl qilishining o’tà màqbul måõànizmlàri mustàhkàmlàb bårilgàn.

Hîkimiyatning uchtà tàrmîg’i o’rtàsidà muvîzànàt sàqlàshning îqilînà tizimi yaràtilgàn. CHunînchi, qînun chiqàruvchi hîkimiyat Îliy Màjlis tîmînidàn, ijrîiya  hîkimiyati esà O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidånti và uning ràhbàrligi îstidà Vàzirlàr Màhkàmàsi tîmînidàn àmàlgà îshirilàdi.

Sud hîkimiyati — Kînstitutsiyaviy sud, Îliy sud và Îliy õo’jàlik sudi tîmînidàn àmàlgà îshirilib, ulàr birgàlikdà råspublikàning yagînà sud tizimini tàshkil etàdi. Îliy Màjlis tàrkibidà uning nîrmàl fàîliyatini tàrtibgà sîlàdigàn, hàl etib bo’lmàydigàn iõtilîflàr yuz bårgàndà yoõud u bir nåchà màrtà Kînstitutsiyagà zid qàrîrlàr qàbul qilsà, Pråzidånt Kînstitutsiyaviy sud bilàn kålishgàn hîldà qàbul qilgàn o’z qàrîri bilàn Îliy Màjlisni tàrqàtib yubîrishi mumkin (95-mîddà)1. Kînstitutsiîn sud råspublikà qînunlàri và Pråzidåntning Fàrmînlàri Kînstitutsiyagà qànchàlik mîs kålishini àniqlàydi. Uning Kînstitutsiyadà o’zigà båril­gàn vàkîlàtlàri dîiràsidà qàbul qilingàn qàrîrlàri uzil-kåsil hisîblànàdi và bu qàrîrlàrning ustidàn shikîyat qilinishi mumkin emàs.

Mustàqillik yillàridà Kînstitutsiya và qînunchilik jîylàrdàgi dàvlàt hîkimiyati îrgànlàri o’zini-o’zi bîshqàrish tàmîyillàrini mustàhkàmlàshgà qàràtilgàn  màhàlliy hîkimiyatning bîshlig’i bo’lgàn hîkim tàrtibîti jîriy etildi. Tågishli huquqlàrgà egà màhàlliy vàkillik hîkimiyati — õàlq Kångàshlàrigà, shuningdåk ijrîiya hîkimiyatigà vilîyat, tumàn, shàhàr hîkimlàri bîshchilik qilàdigàn bo’ldi.

Hîkim o’z vàkîlàtlàrini yakkà bîshchilik àsîsidà àmàlgà îshiràdi và o’zi ràhbàrlik qilàyotgàn idîràlàrning qàrîrlàri và fàîliyati uchun shàõsàn jàvîbgàr bo’làdi.  SHàhàrchàlàr, qishlîqlàr và îvullàrdà màhàlliy hîkimiyat o’z-o’zini bîshqàrish jàmîàt îrgànlàri shàklidà àmàlgà îshirilàdi. Fuqàrîlàrning yig’inlàri bundày o’zini-o’zi bîshqàrishning îrgànlàri hisîblànàdi. Fuqàrîlàr ikki yarim yil muddàtgà ràis (îqsîqîl) và uning màslàhàtchilàrini sàylàydilàr. O’zini-o’zi bîshqàrishning bundày shàkli shàhàrdàgi màhàllàlàr, shàhàrchàlàr, qishlîqlàr và îvullàrdà hàm àmàlgà îshirilàdi.

SHundày qilib,  O’zbåkistîn mustàqillikkà erishgàndàn so’ng dàstàvvàl mustàkillikning g’îyaviy-huquqiy àsîslàri yaràtildi. Màmlàkàtning istiqlîl Kînstitutsiyasi qàbul qilindi. Milliy dàvlàt tizimi àn’ànàviy dàvlàtchilik g’îyalàri và jàhîn dàvlàtchiligi ilg’îr tàjribàlàrining sintåzi shàklidà bàrpî etildi.  Hàr qàndày dåmîkràtik tizim någizidà yotgàn — hîkimiyatning qînun chiqàruvchi, ijrî etuvchi và sud-huquq tàrmîqlàrining vàzifà và vàkîlàtlàri àniq bålgilàb qo’yilgàn, ulàrning mànfààtlàr muvîzànàtini và bir-birini tiyib turishini tà’minlîvchi tizim shàkllàntirildi.

3-màsàlà. 1992 yildà qàbul qilingàn Kînstitutsiyagà muvîfiq Pråzidåntgà fàvqulîddà kång vàkîlàtlàr bårilgànligini ko’rish mumkin.  Dàvlàt bîshlig’i – Pråzidåntgà kång vàkîlàtlàr bårilishi mîhiyatini tushunish uchun  Råspublikà bîshqàruv shàklining pàrlàmåntàr råspublikà và Pråzidåntlik råspublikàlàrining fàrqini bilish kåràk bo’làdi.

Bîshqàruvning pàrlàmåntàr råspublikà usulidà Pråzidånt pàrlàmånt yig’ilishidà, uning à’zîlàri tîmîni­dàn sàylànàdi. Pråzidåntlik råspublikà bîshqàruvidà esà u umumõàlq sàylîvi yo’li bilàn bàrchà fuqàrîlàrning îvîz bårishi àsîsidà sàylànàdi. Bundà Pråzidånt o’z và- kîlàtini pàrlàmåntning sànîqli à’zîlàridàn emàs, bàlki, kång õàlq îmmàsidàn îlàdi. Qîlàvårsà, buning siyosiy, huquqiy, mà’nàviy và dåmîkràtik màzmuni kångrîq ekànligi ko’pginà siyosàtshunîs îlimlàr tîmînidàn e’tirîf etilgàn. Pråzidåntlik råspublikàsidà pråzidåntning màmlàkàt bîshqàruvidà vàkîlàtlàri kångrîq bo’làdi, u dàvlàt bîshlig’i bo’lish bilàn birgà, ijrîiya hîkimiyat bîshlig’i hàm bo’lib, ichki và tàshqi siyosàtdà àsîsiy rîlni bàjàràdi. Pàrlàmåntàr råspublikàdà esà pàrlàmåntdà eng ko’p îvîz to’plàgàn pàrtiya åtàkchisi bîsh vàzirlikkà sàylànishi và màmlàkàtdà ichki và tàshqi siyosàtni îlib bîrishi mumkin. SHu îrqàli  Pàrlàmåntning qînun chiqàrishdà và uni ijrî etishdà tà’siri kuchli bo’làdi.

Kînstitutsiyadà O’zbåkistîn bîshqàruv shàkligà ko’rà Pråzidåntlik Råspublikà ekànligi qàndày nàmîyon bo’lgàn edi? Àytish kåràkki, Kînstitutsiyadà kuchli và làyoqàtli ijrîiya hîkimiyati rivîjlàntirilgàn. Bir tizimdàn bîshqà tizimgà o’tish dàvridà kuchli ijrîiya hîkimiyati zàrurdir. Uni mustàhkàmlàsh qînun chiqàruvchi hîkimiyat màvqåini pàsàytirish hisîbigà yuz båri­shi kåràk emàsligigà e’tibîr bårilgàn. 

1992 yildàgi Kînstitutsiyagà muvîfiq Pråzidånt O’zbåkistîn Råspublikàsidà dàvlàt bîshlig’i và ijrîiya hîkimiyatning bîshlig’i, Vàzirlàr Màhkàmàsining Ràisi, fuqàrîlàrning huquqlàri và erkinliklàri, Kînstitutsiya và qînunlàrgà riîya etilishining kàfili, O’zbåkistîn Råspublikàsining suvårånitåti, õàvfsizligi và huquqiy yaõlitligini muhîfàzà etish yuzàsidàn zàrur chîrà-tàdbirlàr ko’ràdi, màmlàkàt ichkàrisidà và õàlqàrî munîsàbàtlàrdà råspublikà nîmidàn ish ko’ràdi, muzîkàràlàr îlib bîràdi. Råspublikàning shàrtnîmà và bitimlàrini imzîlàydi, råspub­likà tîmînidàn tuzilgàn shàrtnîmàlàrgà, bitimlàrgà và uning màjburiyatlàrigà riîya etilishini tà’minlàydi.

Pråzidånt dàvlàt bîshlig’i sifàtidà hîkimiyat và dàvlàt bîshqàruvi îliy îrgànlàrining hàmjihàtligini tà’minlàydi. U ijrîiya hîkimiyati dåvînini tuzàdi và ungà ràhbàrlik qilàdi, vàzirliklàrni, dàvlàt qo’mitàlàrini  hàmdà dàvlàt bîshqàruvining bîshqà îrgànlàrini tuzàdi và tugàtàdi, shu màsàlàlàrgà dîyir fàrmînlàrni Îliy Màjlis tàsdig’igà kiritàdi. Bîsh Vàzir, uning birinchi o’rinbîsàri và o’rinbîsàrlàrini, Vàzirlàr Màhkàmàsi à’zîlàrini làvîzimigà tàyinlàydi và ulàrni làvîzimidàn îzîd qilàdi,  kåyinchàlik bu màsàlàlàrni Îliy Màjlis tàsdig’igà kiritàdi. Pråzidånt vilîyat, tumàn, shàhàr và õo’jàlik sudlàrining Sudyalàrini làvîzimigà tàyinlàsh và làvîzimidàn îzîd etàdi.

O’zbåkistîn Råspublikàsi Bîsh prîkurîri và uning o’rinbîsàrlàri Pråzidånt Fàrmîni bilàn làvîzimigà tàyinlànàdi và làvîzimidàn îzîd qilinàdi, bu màsàlà Îliy Màjlis tàsdig’igà kiritilàdi. Pråzidånt màmlàkàt Qurîlli Kuchlàrning Îliy Bîsh qo’mîndîni hisîblànàdi. Bàshàrti, màmlàkàtgà hujum qilingàn tàqdirdà urush hîlàti e’lîn qilib, bu qàrîrini uch kåchà-kunduz ichidà Îliy Màjlis tàsdig’igà kiritàdi.

Bu vàkîlàtlàr Pråzidåntlik làvîzimidà to’plànishi, Pråzidåntgà kàttà mà’suliyat hàm yuklàydi. Jàhîn dàvlàtchiligi tàriõi ijtimîiy tuzumning bir hîlàtdàn ikkinchi hîlàtgà o’tishi kàbi inqilîbiy o’zgà­rishlàr jàràyonini ko’p ko’rgàn. Ànà shundày muràkkàb shàrîitdà turli dàvlàtlàr turlichà yo’l tutishgàn. Birîq, tàjribà shuni ko’rsàtàdiki, tub burilishlàr pàytidà kuchli ijrî hîkimiyatini vujudgà kåltirish, kàt’iy tàrtibîtlàr, õuquqiy bîshqàruv tizginini màhkàm tutish o’tà zàrurdir. O’zbåkistîn shàrîitidà Pråzidånt  bundày kuchli ijrîiya hîkimiyatni shàkllàntirà îldi.

Dàvlàt bîshqàruvining Pråzidåntlik råspublikà shàklidà diktàturà chuqurlàshàdi, tîtàlitàrizmgà kång yo’l îchilàdi, dågàn nuqtài nàzàr àsîsàn dàvlàt bîshqàruvi bilàn siyosiy råjim o’rtàsidàgi fàrqni àjràtà bilmàslik îqibàtidà yuzàgà kålgàndir. CHunki, bir qàtîr màmlàkàtlàrdà bîshqàruv turlichà bo’lgàni bilàn siyosiy tàrtibît bir õilligichà qîlishi mumkin. O’zbåkistîndà hàm dàvlàt bîshqàruvining qàysi usuli àmàl kilmàsin, pirîvàrd màqsàd và intilishlàrimiz õàlq hîkimiyati àsîsidàgi fuqàrîlik jàmiyati qurish ekàn, dåmîkràtik råjim hàyot tàrzigà àylànishi hàyot tàqîzîsidir.

Umuminsîniy tàmîyillàr ustuvîrligini tàn îlmàydigàn, pirîvàrd màqsàdlàri màvhum, jàmîàtchilik fikrini chàlg’itàdigàn, siyosiy kuchlàr o’rtàsidà kålishtirib bo’lmàydigàn g’îyalàr và qàràshlàr àmàl qilàdigàn dàvlàt tuzumi håch qàchîn uzîqqà bîrà îlmàydi. Siyosiy yo’nàlishlàri và tàmîyillàri tåz-tåz o’zgàrib turàdigàn, àniq pîzitsiyagà egà bo’lmàgàn bîshqàruv tizimidà pàrîkàndàlik yuz båràdi. Buni YUgîslà­viya, Indînåziya, Filippin, Ukràinà và MDH tàrkibidàgi ko’pginà màmlàkàtlàr misîlidà yaqqîl ko’rishimiz mumkin.

 O’tish dàvridà bîshqàruv jàràyonlàrigà yondàshuv o’zgàchà bo’lishi, uning tàrtibsiz hîlàtlàrdà kåchishigà yo’l ko’ymàslik muhim àhàmiyatgà egàdir. Màmlàkàtimiz Pråzidånti mà’lum muddàt Vàzirlàr Màhkàmàsining Ràisi sifàtidà ijrîiya tuzilmàlàri fàîliyatlàrini muvîfiqlàshtirish màs’uliyatini hàm o’z zimmàsigà îlib kåldi. 2007 yilgà kålib esà O’zbåkistîn Råspublikàsi Kînstitutsiyasidàn màmlàkàt Pråzidånti bir vàqtning o’zidà ijrî etuvchi hîkimiyat bîshlig’i, ya’ni, Vàzirlàr Màhkàmàsining ràisi ekànini bålgilàydigàn nîrmà chiqàrib tàshlàndi. Vàzirlàr Màhkàmàsi ràisi làvîzimi tugàtildi. Ilgàri O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidånti egàllàb turgàn Vàzirlàr Màhkàmàsi Ràisi làvîzimining tugàtilishi hàm libåràllàshtirish và dåmîkràtlàshtirish yo’lidà muhim qàdàm bo’ldi. Qàbul qilingàn qînunlàrgà muvîfiq endilikdà Bîsh vàzir nàfàqàt Vàzirlàr Màhkàmàsi fàîliyatini tàshkil etàdi, bàlki, ungà ràhbàrlik qilàdi và uning ishi sàmàràdîrligi uchun shàõsàn jàvîb båràdi, Vàzirlàr Màhkàmàsi Màjlislàrigà ràislik qilàdi, hukumàt hujjàtlàrini imzîlàydi, dàvlàt và õo’jàlik bîshqàruvi màsàlàlàri yuzàsidàn qàrîrlàr qàbul qilàdi1.

2011 yildà qàbul qilingàn “O’zbåkistîn Råspublikàsi Kînstitutsiya-sining àyrim mîddàlàrigà o’zgàrtish và qo’shimchàlàr kiritish to’g’risidà (78, 80, 93, 96 và 98-mîddàlàrigà)”gi Qînun dàvlàt hîkimiyati và bîshqàruvini dåmîkràtlàshtirish sîhàsidàgi g’îyat muhim qàdàm bo’ldi. Màzkur Qînun Pråzidånt — Dàvlàt bîshlig’i bilàn qînun chiqàruvchi và ijrî etuvchi hîkimiyat tàrmîqlàri o’rtàsidà yanàdà mutànîsib kînstitutsiyaviy vàkîlàtlàr tàqsimîtini tà’minlàshgà qàràtilgàn bo’lib, undà, shuningdåk, Bîsh vàzirgà ishînchsizlik vîtumi bildirish instituti jîriy etilgàn, àyrim vàkîlàtlàr Pråzidåntdàn Sånàtgà — Pàrlàmåntimizning yuqîri pàlàtàsigà và màmlàkàtimiz Vàzirlàr Màhkàmàsigà bårildi, màhàlliy kångàshlàrning vàkîlàtlàri såzilàrli ràvishdà kångàytirildi. Bu o’zgàrishlàr dàvlàt qurilishini erkinlàshtirish và hîkimiyatning bo’linish tàmîyillàridà o’zàrî tiyilib turish muvîzànàtini hàm bildiràdi.

Dàvlàt hîkimiyatining bo’linish tàmîyiligà ko’rà, qînun chiqàruvchi hîkimiyat - pàrlàmånt dàvlàt hîkimiyatining uch àsîsiy tàrmîg’idàn biri sànàlàdi. Pàrlàmånt dàvlàtning îliy vàkillik îrgàni hisîblànàdi và qînun chiqàruvi hîkimiyatni àmàlgà îshiràdi. Pàrlàmåntàrizm tàjribàsi shuni ko’rsàtàdiki, pàrlàmånt bir pàlàtàli và ikki pàlàtàli bo’lishi mumkin. Mà’lumki, dåmîkràtik màmlàkàtlàrning àksàriyatidà pàrlàmånt ikki pàlàtàlidir. Hîzirgi zàmîndà ikki pàlàtàli tizim pàrlàmåntàrizm tàràqqiyotining àsîsiy tåndåntsiyasigà àylàndi.

Pàrlàmånt islîhîtlàri uzîqni ko’zlàb bîsqichmà-bîsqich îlib bîrildi.

- 1990-1994 yillàrdà màmlàkàtimiz pàrlàmånti Îliy Kångàsh dåb àtàlib, bir pàlàtàli edi và o’z tàrkibidà 150 dåputàtni birlàshtirgàn edi.

- 1995 yildàn bîshlàb Îliy Màjlis dåb àtàlib, pàrlàmånt à’zîlàri sîni 250 dåputàtdàn ibîràt dåb bålgilàndi.

- 2005 yildàn O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisi ikki pàlàtà Qînunchilik pàlàtàsi (quyi pàlàtà) 120 tà dåputàt và Sånàt (yuqîri pàlàtà) 100 tà à’zîdàn ibîràt qilib shàkllàntirildi. 

- 2009 yildàn ikki pàlàtàli Îliy Màjlisning quyi pàlàtàsi – Qînunchilik pàlàtàsi 150 dåputàtdàn, yuqîri pàlàtàsi - Sånàt esà 100 tà à’zîdàn ibîràt bo’ldi, jàmi bo’lib pàrlàmåntdà 250 tà à’zî fàîliyat yuritàdi.

Màmlàkàt pàrlàmåntining ikki pàlàtàli qilib tàshkil etilishidàn quyidàgi màqsàdlàr ko’zlàndi:

- pàrlàmånt o’z vàkîlàtlàrini sàmàràli àmàlgà îshirishi;

- hàr tîmînlàmà àsîsli và puõtà qàrîrlàr qàbul qilishi uchun zàrur bo’lgàn o’zàrî  muvîzànàt và chåklîvlàr tizimi yaràtilishi;

- Qînunchilik pàlàtàsi o’z fàîliyatini dîimiy prîfåssiînàl tàrzdà îlib bîrilishini nàzàrdà tutgàn hîldà, pàrlàmåntning qînun ijîdkîrligi bîràsidàgi ishining sifàtini kåskin îshirish;

- Sånàt àsîsàn màhàlliy kångàshlàr, hududlàrning vàkillàridàn ibîràt bo’lishini hàmdà vàkillik vàzifàsini bàjàrishini inîbàtgà îlib, umumdàvlàt và hududiy mànfààtlàrning mutànîsibligigà erishish;

- àhîlining màmlàkàt ijtimîiy và siyosiy hàyotidàgi ishtirîki ko’làmini yanàdà kångàytirish;

- màmlàkàtimizni mîdårnizàtsiya qilish bîràsidà uzîqni ko’zlàydigàn «  Kuchli dàvlàtdàn - kuchli fuqàrîlik jàmiyati sàri»   tàmîyili o’zining hàyotiy ifîdàsini tîpishi.

Sudlàr màmlàkàtimizdà àlîhidà hîkimiyat tizimi sifàtidà shàkllàntirildi, ya’ni, nà Pråzidånt, nà dàvlàt bîshqàruvining bîshqà îrgànlàri sudlàrning hàràkàtdàgi fàîliyatlàrigà àràlàshmàydi. “O’zbåkistînning sud hîkimiyati, qînun chiqàruvchi và ijrî etuvchi hîkimiyatlàrdàn, siyosiy pàrtiyalàrdàn, bîshqà jàmîàt birlàshmàlàridàn mustàqil hîldà ish yuritàdi”1.

Mustàqillik yillàridà sud-huquq tizimidàgi islîhîtlàr hàm bîsqichmà-bîsqich izchillik bilàn îlib bîrilmîqdà. Pråzidåntimiz Îliy Màjlis Qînunchilik pàlàtàsi và Sånàtining 2005 yil 28 yanvàrdàgi qo’shmà yig’ilishidà sud tizimini tubdàn islîh qilish yo’llàrini ko’rsàtib, jumlàdàn, sud-huquq tizimini islîh qilish và yanàdà libåràllàshtirish uchun prîkuràturà îrgànlàrining sud jàràyonlàrigà àràlàshuvini chåklàsh, shàõsni ushlàb turish, hibsgà îlish huquqini sud tizimigà o’tkàzish kàbi yo’nàlishlàrni bålgilàb bårgàn edi. Ushbu chîrà-tàdbirlàr nàtijàsidà màmlàkàtimizdà sud jàzîlîvchi îrgàndàn îddiy îdàmlàrning huquq và mànfààtlàrini himîya qiluvchi îrgàngà àylàndi.

2010 yilgà kålib, Pråzidåntimiz và pàrlàmåntimiz sà’y-hàràkàtlàri bilàn uchinchi hîkimiyat — sud tizimi sîhàsidà quyidàgi islîhîtlàrni àmàlgà îshirishgà erishildi:

—  jinîiy jàzîgà sànktsiya bårish huquqi prîkuràturà îrgànlàridàn sud tizimigà o’tkàzildi. Sud hîkimiyatining mustàqiligini tà’minlàshgà kàttà e’tibîr bårildi;

—  àdvîkàtlàr (îqlîvchilàr)ning màvqåi và rîli îshirildi; àdvîkàturà instituti islîh qilindi;

—  jinîiy jàzî tizimi libåràllàshtirilib, o’lim jàzîsi Jinîiy kîdåksdàn (2008 yilnint 1 yanvàridàn bîshlàb) îlib tàshlàndi và uning o’rnigà uzîq muddàtli, umrbîd  qàmîq  jàzîsi bålgilàsh tàrtibi o’rnàtildi;

—  prîkurà­turà fàîliyati tàkîmillàshtirildi;

Màmlàkàtimizdà sud-huquq tizimini huquqiy dàvlàtni shàklàntirishning muhim tàrkibiy qismi sifàtidà chuqur islîh etish và erkinlàshtirish bo’yichà yangi kîntsåptsiya hàyottà tàtbiq qilindi, nàtijàdà:

•   sudlàr iõtisîslàshtirildi;

•  fuqàrîlik và jinîiy ishlàr bo’yichà àlîhidà sudlàr tàshkil etildi;

• sudlàr sud qàrîrlàrini ijrî etish kàbi o’zlàrigà õîs bo’lmàgàn vàzifàlàrdàn îzîd qilindi.

Õulîsà qilib shuni àytish mumkinki, mustàqillik yillàridà dàlàt bîshqàruvi bîràsidàgi islîhîtlàr nàtijàsidà hîkimiyatning uchgà tàqsimlànishidà muvîzànàt vujudgà kåltirildi. Bir pàlàtàli pàrlàmåntdàn ikki pàlàtàli  - Prîfåssiînàl pàrlàmåntgà o’tildi. Ko’p pàrtiyaviylik tizimi tàrkib tîpishigà kång shàrîit yaràtildi. Jàmiyat hàyotidà sîg’lîm dåmîkràtik jàràyonlàr muhiti vujudgà kåldi và chuqurlàshdi. Insîn hàq-huquqlàri và erkinliklàrini tà’minlàshning huquqiy àsîslàri vujudgà kålmîkdà. Sud hîkimiyati mustàqillik mîhiyati và hîzirgi zàmîn õàlqàrî huquq tàmîyillàri någizidà tubdàn islîh qilindi.

4-màsàlà. Fuqàrîlik jàmiyatini qurish islîhîtlàr, fuqàrîlik jàmiyati tàshkilîti và institutlàrini shàkllàntirish, ijtimîiy và siyosiy sîhàlàrni bîsqichmà-bîsqich erkinlàshtirish îrqàli ro’y båràdi. Màmlàkàtimizdà erkin fuqàrîlik jàmiyatini shàkllàntirish bîràsidà «  Kuchli dàvlàtdàn kuchli fukàrîlik jàmiyati sàri»   dàsturi àsîsidà dàvlàtning àyrim vàkîlàtlàrini fuqàrîlàrning o’zini-o’zi bîshqàrish îrgànlàrigà bîsqichmà-bîsqich o’tkàzish jàràyoni kåchmîqdà. Islîm Kàrimîv tà’kidlàgànidåk, «  biz bundà kuchli màrkàziy dàvlàt hîkimiyati o’zining kuch-g’àyràtlàrini àsîsiy,  umummilliy vàzifàlàrgà,  chunînchi,  mudîfàà,  dàvlàt õàvfsizligi và fuqàrîlàr õàvfsizligi, tàshqi siyosàt, vàlyutà-mîliya hàmdà sîliq tizimlàrini shàkllàntirish,  qînunlàr qàbul qilish và tàràqqiyotning bîshqà stràtågik vàzifàlàrigà qàràtàdigàn dàvlàt ijtimîiy qurilish tizimini bàrpî etishimiz lîzim. Bîshqà màsàlàlàrni hàl qilish esà àstà-såkin màrkàzdàn jîylàrgà, dàvlàt hîkimiyati îrgànlàridàn jàmîàt tàshkilîtlàrigà, fuqàrîlàrning o’zini-o’zi bîshqàrish îrgànlàrigà tîpshirilmîg’i kåràk”1. Buning uchun jàmiyatni yangilàsh, turli sîhàlàrni erkinlàshtirish kåràk edi.

SHuning uchun 1999 yil 14 àpråldàgi birinchi chàqiriq O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy màjlisining 14-såssiyasidà Pråzidånt Islîm Kàrimîv XXI àsr àràfàsi và uning dàstlàbki yillàridà màmlàkàtimizning rivîjlànish stràtågiyasi, islîhîtlàrni chuqurlàshtirish và jàmiyatni yangilàsh bîràsidàgi fàîliyatning màzmun-mîhiyati nimàlàrdàn ibîràt bo’lishi kåràkligi hàqidà to’õtàlib, “Birinchi ustuvîr yo’nàlish — màmlàkàt siyosiy, iqtisîdiy hàyotini, dàvlàt và jàmiyat qurilishini yanàdà erkinlàshtirish”2, - dåb ko’rsàtib o’tgàndi.

SHu o’rindà àvvàlî erkinlàshtirish nimà, dågàn sàvîlgà, kåyin esà erkinlàshtirishdà qàysi vàzifàlàrni bàjàrishgà e’tibîr qàràtildi, dågàn sàvîlgà to’õtàlàmiz.

 “Erkinlàshtirish”  àtàmàsi “libåràlizàtsiya” àtàmàsining tàrjimàsi hisîblànàdi. “Libåràlizàtsiya” so’zi lîtinchà “liberalis” — “erkin, erkinlikkà îid” so’zidàn kålib chiqqàn. Birîq to’g’ridàn-to’g’ri tàrjimàsi ushbu so’z màzmunini to’liq îchib bårà îlmàydi.

“Àslidà bu àtàmà shunchàki erkinlikni emàs, bàlki, kishining erkin fikrlàsh, insîn fàîliyatining turli sîhàlàri to’g’risidà  hukm yuritish, màvjud siyosiy tizimni, uni àmàliy tànqid qilishdàn vîz kåchmàgàn  hîldà,  àttî muõîlifàt (àlbàttà kîn­struktiv muõîlifàt) sifàtidà chiqib, bàhîlàshni ànglàtàdi.

Bà’zàn bu àtàmà libåràl îqim, libåràl màfkurà vàkillàrining turlichà qàràshlàri và g’îyalàrigà sàbr-tîqàt bilàn, õàyriõîhlik bilàn munîsàbàtdà bo’lish mà’nîsidà hàm ishlàtilàdi”3.

Màmlàkàt siyosiy, iqtisîdiy hàyotini, dàvlàt và jàmiyat qurilishini yanàdà erkinlàshtirishdà  qàysi vàzifàlàrni bàjàrishgà e’tibîr qàràtildi?

Siyosiy sîhàni erkinlàshtirishdà: àhîlining siyosiy fàîlligini kuchàytirish, jàmiyatdà mànfààtlàr và qàràmà-qàrshi kuchlàr o’rtàsidà muvîzànàtni tà’minlàydigàn kuchli måõànizmlàrni shàkllàntirish.

Dåmîkràtiyaning eng muhim tàmîyili — îdàmlàrning sàylîv  huquqini, o’z õîhish-irîdàsini erkin ifîdàlàsh, o’z mànfààtlàrini ruyobgà chiqàrish và himîya qilish huquqini tà’minlàsh uchun hàqiqiy shàrt-shàrîit, qînuniy- huquqiy zàmin yaràtib bårish.

Dàvlàt qurilishi và fukàrîlik jàmiyatini shàkllàntirish jàràyonlàrini erkinlàshtirishdà hîkimiyat bàrchà tàrmîqlàrining bir-biridàn mustàqil hîldà ish yuritish tàmîyillàrini mustàhkàmlàsh, hîkimiyat vàkîlàtlàrini nîdàvlàt và jàmîàt tàshkilîtlàrigà, fuqàrîlàrni o’z o’zini bîshqàrish îrgànlàrigà bîsqichmà-bîsqich o’tkàzà bîrish, ulàrning hàq-huquqlàri và erkinliklàrini muhîfàzà etishni kuchàytirish.

Iktisîdiyot sîhàsini yanàdà erkinlàshtirishdà — birinchi nàvbàtdà dàvlàtning bîshqàruv rîlini chågàràlàsh,  õo’jàlik yurituvchi sub’åktlàrning iqtisîdiy erkinliklàrini hàmdà iqtisîdiyotning bàrchà sîhàlàridà õususiy mulk miqyoslàrini kångàytirish, mulkdîrlàrning màvqåi và huquqlàrini mustàhkàmlàsh1.

Bu vàzifàlàrning bàjàrilishi huquqiy dåmîkràtik dàvlàt và fuqàrîlik jàmiyatini bàrpî etishdà ulkàn qàdàm bo’ldi. O’zbåkistîn Pråzidåntining 2005 yil 28 yanvàrdà Îliy Màjlis Qînunchilik pàlàtàsi và Sånàtining qo’shmà màjlisidàgi mà’ruzàsidà diqqàt-e’tibîrni hîkimiyat vàkîlàtlàrining bir qismini màrkàzdàn màhàlliy hîkimiyat îrgànlàrigà bårish bîràsidàgi màvjud qînun và huquqiy hujjàtlàrni bir tizimgà kåltirish, ulàrgà qo’shimchà tàrzdà yangilàrini ishlàb chiqish, shuningdåk, o’zini o’zi bîshqàrish îrgànlàri, ya’ni, màhàllà, màhàllà qo’mitàlàri và qishlîq fuqàrîlik yig’inlàrining àhàmiyati và màvqåini àmàldà kuchàytirish màsàlàlàrigà qàràtdi. 2005-2010 yillàrdà bu bîràdà kàttà àmàliy ishlàr qilindi. Mustàqillik yillàridà màhàllà institutigà fàqàtginà o’zini o’zi bîshqàrish instituti dåb qàràlmàsdàn, muqàddàs urf-îdàtlàrimizni sàqlàydigàn và rivîjlàntiràdigàn, shu bilàn birgà, kålàjàk àvlîdlàr qàndày bo’lib åtishishigà båvîsità tà’sir ko’rsàtàdigàn tàrbiya o’chîg’i, hàyot màktàbi dåb hàm qàràlmîqdà. SHuning uchun O’zbåkistîn shàrîitidà fuqàrîlik jàmiyatini shàkllàntirishning eng muhim bo’g’ini màhàllà fàîliyatini tàkîmillàshtirishdir.

Fuqàrîlik jàmiyatini shàkllàntirishning ustuvîr yo’nàlishlàridàn yanà biri — bu nîdàvlàt và jàmîàt tàshkilîtlàrini rivîjlàntirishdir.  Bugungi kundà màmlàkàtimizdà jàmiyat hàyotining turli  sîhàlàridà fàîliyat yuritàyotgàn nîdàvlàt nîtijîràt tàshkilît (NNT)làrining sîni 6000 dàn îrtiqdir. Àgàr bu ko’rsàtkichni 2000 yildàgi hîlàt bilàn qiyoslàsàk, ulàrning sîni uch bàrîbàrgà ko’pàygànini ko’ràmiz. Fuqàrîlàrning kàsàbà uyushmàlàrigà, siyosiy pàrtiyalàrgà và bîshqà  jàmîàt birlàshmàlàrigà erkin uyushishi bu tàshkilîtlàrining muhim shàrtidir.

Fuqàrîlik jàmiyatidà îmmàviy àõbîrît vîsitàlàrining rîli hàm nihîyatdà kàttà. Kåyingi 10 yil ichidà màmlàkàtimizdà fàîliyat yuritàyotgàn ÎÀV ning sîni 1,5 bàrîbàr, elåktrîn ÎÀV ning sîni esà 7 bàrîbàr ko’pàyib, ulàrning umumiy sîni qàriyb 1200 tàgà åtdi. Màvjud bàrchà tålåkànàllàrning qàriyb 53 fîizi, ràdiîkànàllàrning esà 85 fîizi nîdàvlàt ÎÀV hisîblànàdi. ÎÀV O’zbåkistîndà yashàydigàn millàt và elàtlàrning 7 tà tilidà fàîliyat îlib bîràdi1.

Mà’lumki, yangi jàmiyat, àyniqsà, fuqàrîlik jàmiyati qurish judà îg’ir, ziddiyatli và uzîq muddàtli jàràyon. Undà màqsàdlàr puõtà o’ylàngàn và mufàssàl ishlàb chiqilgàn dàsturilàmàl àsîsidà àniq và muàyyan tàrzdà bålgilàngàn bo’lishi kåràk. Màmlàkàtimiz îldidà turgàn nàvbàtdàgi vàzifàlàr Pråzidånt I.Kàrimîvning Îliy Màjlis Qînunchilik pàlàtàsi và Sånàtning 2010 yil 12 nîyabrdàgi Qo’shmà màjlisidà so’zlàgàn “Màmlàkàtimizdà dåmîkràtik o’zgàrishlàrni yanàdà chuqurlàshtirish và fuqàrîlik jàmiyatini rivîjlàntirish kîntsåptsiyasi” nîmli nutqidà bàtàfsil bàyon etilgàn. Dàvlàt qurilishi, sud-huquq sîhàsidà, màtbuît và so’z erkinligi, siyosiy, iqtisîdiy và bîshqà sîhàlàrdà îldimizdà turgàn vàzifàlàrni o’rgànish màgistr tàlàbàlàrgà màmlàkàtimiz kålàjàgidà nimàlàrgà e’tibîr bårish zàrur ekànligini ànglàb îlishlàrigà yordàm båràdi.

Õulîsà qilib àytgàndà, dåmîkràtlàshtirish và libåràllàshtirish, O’zbåkistîn uchun tàmîyiliàl jihàtdàn mutlàqî yangi bo’lgàn dàvlàtni shàkllàntirishdir. Bu esà bir-ikki yildà hàl etilàdigàn vàzifà emàs, bàlki, muàyyan muddàt bilàn chågàràlànib qîlmàydigàn uzîq và uzluksiz jàràyondir. Bu bîràdà “Màmlàkàtimizdà dåmîkràtik o’zgàrishlàrni yanàdà chuqurlàshtirish và fuqàrîlik jàmiyatini rivîjlàntirish kîntsåptsiyasi“ o’zgàrish và yangilànishlàr, dàvlàt và jàmiyat hàyotidà àmàlgà îshirilàyotgàn tub islîhîtlàr và mustàqil dàvlàtchilikni rivîjlàntirish uchun stràtågik dàstur bo’lib õizmàt qilàdi.

 

Tàqrîrlàsh uchun sàvîllàr:

 

1.O’zbåkistîndà ijtimîiy –siyosiy sîhà  g’îyaviy  àsîslàrining  o’zgàrishi  và  rivîjlànish  stràtågiyasining yo’nàlishlàri nimàdàn ibîràt?.

2.O’zbåkistîndà  yangi  siyosiy  tizim  và  dàvlàt  tuzilishi  àsîslàrining  shàkllàntirish jàràyonlàri qàndày àmàlgà îshirilgàn?

3.Kuchli  fuqàrîlik  jàmiyatining  àsîsiy  bålgilàri  và  tàmîyillàrini àytib båring.

4.Dàvlàt  và  jàmiyat  bîshkàruvidà  ÎÀV  và  jàmîàtchilik  fikri  rîlining  îshirish måõànizmlàri hàqidà nimàlàr bilàsiz?

 

 

VI-MÀVZU: TÀ’LIM TIZIMIDÀGI O’ZGÀRISHLÀRNING IJTIMÎIY-IQTISÎDIY RIVÎJLÀNISHIGÀ TÀ’SIRI VÀ KÀDRLÀR TÀYYORLÀSHNING MILLIY MÎDÅLI

 

Råjà:

 

1.YUksàk tàràqqiyotni tà’minlàshdà “Kàdrlàsh tàyyorlàsh milliy dàsturi”ning o’rni và àhàmiyati.

2.“Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturi”ning tàmîyillàri, ulàrdàn ko’zlàngàn màqsàdlàr và àmàlgà îshirish bîsqichlàri.

3.“Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturi” àsîsidà uzluksiz tà’lim tizimining hàyotgà tàdbiq etilishi.

4.“Pîrtlàsh effåkti” tushunchàsi và mîhiyati.

 

1-màsàlà. Bugungi kundà, fàn tåõnikàning jàdàl tàràqqiyoti shirîitidà hàr bir dàvlàt o’zining istiqlîl råjàlàrini bålgilàr ekàn, kålàjàkdà ushbu råjàlàrni àmàlgà îshiruvchi yosh àvlîd qîbiliyatlàrini ràvîjlàntirishgà, intållåktuàl sàlîhiyatini yuksàltirishgà, mà’nàviyatini bîyitishgà àlîhidà e’tibîr bårishi dàvr tàlàbidir. SHu sàbàbli O’zbåkistîn Pråzidånti Råspublikà mustàqilligining birinchi kunlàridàn bîshlàb màmlàkàtning istiqbîldàgi tàqdiri kàdrlàrgà bîg’liq ekànigà àlîhidà e’tibîr bårib kålmîqdà. Jumlàdàn, “Biz o’tgàn yillàr dàvîmidà: to’plàgàn tàjribà và bilimlàrdàn fîydàlànib, mà’lum màrràgà åtib kåldik. Islîhîtlàrni àmàlgà îshirish bîràsidàgi bundàn buyog’igà îlg’à siljishlàrimiz tîbîrà qiyin muàmmîlàrgà bîrib tàqàlishi mumkin: u hàm bo’lsà, yuksàk màlàkàli õîdimlàrning åtishmàsligidir. SHuni yaõshi ànglàshimiz kåràkkki, endi pàypàslàb yurib îlg’à siljish mumkin emàs, yangi bilimlàrni egàllàmàsdàn turib bundàn buyog’igà hàràkàtlànà îlmàymiz”, - dåb uqtirgàndi.

SHundày qilib màmlàkàtdà rivîjlànishning dàstlàbki yillàridà “Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturi” ishlàb chiqildi. Bu dàstur àsîsidà kàdrlàr tàyyorlàsh màsàlàsi và uni hàl qilish bîràsidà o’tkàzilgàn hàr qàndày siyosàt màmlàkàtimizning iqtisîdiy, ijtimîiy, siyosiy, mà’nviy-àõlîqiy, màfkuràviy mudîfàà – muhîfàzà và bîshqà sîhàlàrini uyg’un và mustàqil fàîliyatini tà’minlàb îlib bîrildi.

Kàdrlàr tàyyorlàsh tizimining àsîsiy vàzifàlàridàn biri hîzirgi zàmîn fàni và ishlàb chiqàrishning yuqîri màlàkàli ishchilàr hàmdà mutàõàssislàrgà bo’lgàn ehtiyojini o’z vàqtidà qîndirishdir. YUqîri màlàkàli kàdrlàrgà  bo’lgàn ehtiyoj båvîsità  màmlàkàt ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishi bilàn àniqlànàdi và mà’lum bir dàvrgà mo’ljàllàngàn àsîsiy stràtågik màqsàdlàrgà, birinchi nàvbàtdà, ishlàb chiqàrish tàrkibini o’zgàrtirishgà îid vàzifàlàrgà bîg’liqdir.

Mutàõàssislàr tàyyorlàsh và ishlàb chiqàrish bilàn o’quv yurtlàri o’rtàsidàgi màvjud o’zàrî  àlîqàdîrlik àhvîlining tàhlili o’quv  yurtlàrini bitiruvchilàr mutàõàssislik muàmmîlàrini mustàqil åchà îlish tàjribàsigà àsîslàngàn kàsbiy màlàkà và ko’nikmàlàrgà  åtàrli dàràjàdà egà emàsligini ko’rsàtdi. Îliy o’quv yurtlàri nàzàriy tàyyorgàrlikni yuqîri dàràjàdà tà’minlàsà-dà, låkin tàlàbàlàrdà tàshkilîtchilik, tàrbiyaviy và jàmîàtchilik fàîliyatini tàkîmillàshtirish hàmdà zàmînàviylàshtirishgà àstîydil qiziqishni nàmîyon qilmàydilàr.

Iqtisîdiyot, fàn và tåõnikà rivîjlànishining hîzirgi bîsqichi îliy mà’lumîtli mutàõàssislàr tàyyorlàsh dàràjàsigà, îliy o’quv yurtlàri bilàn ishlàb chiqàrishning o’zàrî  hàmkîrligigà dîimiy o’sib bîruvchi tàlàblàrni qo’ymîqdà. Ànà shu hàmkîrlikni àmàlgà îshirish uchun, birinchidàn, kàdrlàr tàyyorlàsh, qàytà tàyyorlàsh và màlàkà îshirish, ilmiy tàdqiqîtlàr nàtijàlàrini tàdbiq etish uchun hàmkîrlikdà ishlàshgà qulày shàrîit yaràtib bårish màqsàdidà kîrõînà và tàshkilîtlàrdàgi àlîhidà kàfådrà bo’linmàlàri yoki ulàrning màjmuàlàrini tàshkil qilish muhim àhàmiyat kàsb etmîqdà1.

Kàdrlàrni tàyyorlàsh tàrbiyalàsh và ulàrdàn fîydàlànishning ilmiy nàzàriy và uslubiy jihàtlàri puõtà và àniq rivîjlàntirildi. Mustàqilikgàchà bo’lgàn dàvrdà yagînà màfkurà hukmrînligi îstidàgi pådàgîgik tizim shàrîitidà yashàdik, fàîliyatimizni sîbiq màrkàzdàn yubîrilgàn tàvsiyalàr àsîsidà tàshkil etdik. Kålàjàkdà shàõs mànfààtlàri và ulàrning mà’nàviy ehtiyojlàri màktàb dåvîrlàri îrtidà qîldi. Àmàldà màktàb bittà yo’nàlishgà kîmmunistik màfkuràni mustàhkàmlàshgà õizmàt qildi. Pådàgîgik ijîd înà tili, Vàtàn tàriõi, gåîgràfiyasi, tàbiàti, milliy urf-îdàtlàri àn’ànàlàri mà’nàviyat và qàdriyatlàrni o’z o’quvchilàrgà o’rgàtishdàn dåyarli màhrum etilgàn edi. O’qituvchi ungà buyurilgànlàrniginà o’rgàtuvchigà àylàndi.

Tà’lim-tàrbiya ishlàrining 70 yil dàvîmidà shàkllànib qîlgàn ànà shu illàtlàrdàn õàlîs qilish “Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturi”ning tub mîhiyatini tàshkil qildi. “Àgàr hàqiqàtàn hàm qàshshîqlik và qîlîqlik kishànlàridàn qutulmîqchi bo’lsàk, yoshlàrni tàyyorlàsh bilàn judà jiddiy ràvishdà shug’ullànishimiz, zàmînàviy kàsbni egàllàshdà ulàrgà yordàm bårishimiz kåràk. Bu sîhàdà õàsislik yaràmàydi”2. SHundàn so’ng tà’lim tizimini islîh qilish và mîdårnizàtsiyalàsh màqsàdidà dàvlàt tîmînidàn kång qàmrîvli chîrà-tàdbirlàr izchil àmàlgà îshirilà bîshlàdi. Bu jàràyondà tà’lim-tàrbiya sifàti và sàmàràdîrligini muntàzàm îshirib bîrish bilàn birgàlikdà tàlàbàlàrning tà’limdàn kåyin iqtisîdiyot tàrmîqlàridà iõtisîslik và mutàõàssisliklàrigà mîs ish o’rinlàrigà egà bo’lib,  ijtimîiy-iqtisîdiy fàîlligini tà’minlàsh màsàlàlàrigà àlîhidà e’tibîr qàràtildi và milliy kàdrlàr tàyyorlàshning màõsus dàsturidà quyidàgilàrgà urg’u bårildi:

-umumiy tà’lim màktàblàridà dàrs bårish sifàtini îshirish (o’qituvchilàrini, måtîdlàrni qo’shimchà ràvishdà mîddiy ràg’bàtlàntirish, màõsus sinfõînàlàr bàrpî etish, îliy o’quv yurtlàrining màktàblàrni îtàliqqà îlishni yo’lgà qo’yish;

-eng istå’dîdli bîlàlàr uchun màktàblàr îchishni;

-kîrõînàlàr bilàn màktàblàr o’rtàsidà sifàt jihàtlàridàn yangi munîsàbàtlàrni jîriy etishni;

-hunàr –tåõnikà bilim yurtlàridà õo’jàlik hisîbini jîriy etishni và shu àsîsdà îmmàviy kàsb kàdrlàrini tàyyorlàsh sifàtini kåskin îshirishni;

-îliy o’quv yurtlàridà mutàõàssislàr tàyyorlàsh siståmàsini qàytà qurishni, bu sîhàgà kàdrlàr tàyyorlàshning buyurtmà bårish usulini jîriy etishni o’z ichigà îlish kåràk”[12].

Kåyinchàlik bu dàstur Tîshkånt shàhridà 2012 yil 16-17 fåvràl kuni “YUksàk bilimli và intållåktuàl rivîjlàngàn àvlîdni tàrbiyalàsh màmlàkàtni bàrqàrîr tàràqqiy ettirish và mîdårnizàtsiya qilishining eng muhim shàrti” màvzuidà o’tkàzilgàn õàlqàrî kînfåråntsiyadà hàm O’zbåkistîn Pråzidånti Islîm Kàrimîv ràhbàrligidà tà’lim tizimini islîh qilishgà îid tàmîyil và yondàshuvlàr qàtîridà tà’limni yoshlàrning kålàjàkdàgi àmàliy måhnàt fàîliyati bilàn àhàmiyati hàm to’liq qo’llàb-quvvàtlàndi[13]. Hàqiqàtdàn hàm bugungi kundà màmlàkàtimizdà àmàlgà îshirilàyotgàn “Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturi”dà erkinlik, ijîdkîrlik, tàshàbbuskîrlik, yaràtuvchilik muhitini vujudgà kåltirish ko’zdà tutilgàn bo’lib, undà bàrchà mutàõàssis kàdrlàrni prîfåssiînàl ko’nikmàlàrni egàllàshi uchun qulày shàrt-shàrîitlàr yaràtib bårishgà mo’ljàllàngànligi bilàn muhimdir. Mustàqil dàvlàtimiz ràhbàriyati eng àvvàlî, ishni tà’lim sîhàsidàgi dàvlàt siyosàtining huquqiy àsîslàrini yaràtib bårishdàn bîshlàdi. Sîbiq Ittifîq tàrkibigà kirgàn råspublikàlàr ichidà birinchilàrdàn bo’lib, O’zbåkistîn Råspublikàsining Îliy Kångàshi 1992 yil 2 iyuldà “Tà’lim to’g’risidàgi” Qînunini tàsdiqlàdi. Bu dàsturdà tà’lim tizimi, uning bîshqàruv tàrkibi, pådàgîg õîdimlàrning hàq-huquqlàri, burch và mà’suliyatlàri àniq bålgilàb bårildi.

Mustàqillikgàchà bo’lgàn dàvrdà bizning tà’lim tizimimiz jàhînning ilg’îr tsivilizàtsiyasi yutuqlàridàn, o’z õàlqimizning tàriõiy ildizlàridàn àjràlib qîlgàn edi. Mustàqillik bundày hîlàtni tubdàn o’zgàrtirdi. Istiqlîl dàvridà jàmiyat ijtimîiy hàyotininig muhim tàrkibiy qismi sifàtidà tà’lim hàm o’zgàrmîg’i, yangilàngàn jàmiyatning mànfààtlàri yo’lidà õizmàt qilmîg’i nuqtài nàzàridàn yondàshildi.

SHuningdåk, àsîsiy qînun O’zbåkistîn Kînstitutsiyasi “Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturi”ning huquqiy và må’yoriy jihàtlàrini o’zidà àks ettirdi. Jumlàdàn, uning 41-mîddàsilà: “Hàr kim bilim îlish huquqigà egà. Båpul umumiy tà’lim îlish dàvlàt tîmînidàn kàfîlàtlànàdi. Màktàb ishlàri nàzîràtidàdir” [14].

O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti Islîm Kàrimîv 1997 yilgà kålib, tà’lim-tàrbiya tizimidàgi jiddiy kàmchiliklàrni bàrtàràf etish và bu sîhàni tubdàn islîh etish bo’yichà muhim dàsturiy hujjàtlàr qàbul qilish lîzimligini kun tàrtibigà qo’ydi. “Kàdrlàr tàyyorlàsh bo’yichà milliy dàstur tuzishdà” quyidàgilàr nàzàrdà tutildi.

- Butun tà’lim tizimni tubdàn islîh qilish ishlàb turgàn o’quv yurtlàrini yangi yo’nàlishgà sîlish hàmdà yangi shàrîitlàr và zàmînàviy tåõnîlîgiyalàrdà ishlày îlàdigàn mutàõàssislàr tàyyorlàsh uchun yangi o’quv yurti, eng àvvàlî tåõnik kîllåjlàr, biznås màktàblàri và màõsus o’quv yurtlàri tàshkil etish yo’li bilàn tuzilmà yangilànishlàrini àmàlgà îshirish;

- o’quv-tàrbiya jàràyoni sifàtini jàhîn stàndàrtlàri dàràjàsigà ko’tàrish, tà’lim, zàmînàviy pådàgîgik và àõbîrît tåõnîlîgiyalàrining butunlày yangi usullàrini jîriy etish;

- o’quv yurtlàri tuzilmàlàrini tàkîmillàshtirish, õususàn to’qqizinchi sinfni bitiruvchilàr uchun tàdbirkîrlik fàîliyati àsîslàri, iqtisîdiy và huquqiy bilimlàr dàrslàri kiritilgàn màõsus tà’lim muàssàsàlàrini bàrpî etish và ulàrning tàrmîg’ini kångàytirish;

- yoshlàrgà milliy uyg’înish và umuminsîniy qàdriyatlàrini idrîk etish màfkuràsi àsîsidà, vàtàngà måhr-muhàbbàt, mustàqillik idåàllàrigà sàdîqàt ruhidà tà’lim-tàrbiya bårish;

- tà’lim muàssàsàlàrining mîddiy-tåõnik bàzàsini yangi o’quv àdàbiyotlàri, zàmînàviy jihîzlàr và kîmpyutår tåõnikàsi bilàn mustàhkàmlàsh”[15] lîzimligi bålgilàb îlindi. SHu sàbàbdàn, I.Kàrimîv tàshàbbusi bilàn “Tà’lim to’g’risidà”gi Qînun và Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturi qàbul qilindi.

Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturidà tà’limni àõbîrîtlàshtirish, zàmînàviy tåõnikà và tåõnîlîgiyalàr, Intårnåt tàrmîg’ining õizmàtidàn kång fîydàlànish ko’zdà tutilgàn. Hîzirgi kundà màmlàkàtimizning Îliy o’quv yurtlàridà ànà shu  yo’nàlishdà ko’pginà ijîbiy ishlàr qilinmîqdà. Kîmpyutår tåõnikàsi và tålåkîmmunikàtsiya tizimi màsîfàviy o’qitishning àsîsiy qismini tàshkil qilàdi. O’zbåkistîn Råspublikàsidà màsîfàviy tà’lim tizimini yaràtish và rivîjlàntirish kîntsåptsiyasini ishlàb chiqish so’nggi yillàr dàvîmidà tà’lim îlish õizmàtigà bo’lgàn tàlàbning kåskin ràvishdà îshishi hàmdà màsîfàviy tà’limning yuqîri ijtimîiy àhàmiyati tufàyli yuzàgà kåldi.

Màsîfàviy tåõnîlîgiyalàr bîzîr iqtisîdiyoti uchun kàdrlàr tàyyorlàsh tizimini yaràtishdà uzîq muddàtli màqsàdlàrni tà’minlîvchi yo’nàlish sifàtidà bàhîlànmîqdà. Åvrîpà Hàmkîrligi kîmissiyasi, turli õàlqàrî  rivîjlànish và  qo’llàb-quvvàtlàsh jàmg’àrmàlàri O’zbåkistîndà màsîfàviy tà’limning rivîjlànishigà qiziqish bildirib, bundày lîyihàlàrni mîliyalàshtirishgà eng muhim yo’nàlishlàrdàn biri sifàtidà  qàràshmîqdà.

Tà’limni àõbîrîtlàshtirish jàhîn tåndåntsiyasi O’zbåkistînning õàlqàrî pådàgîgik jàmiyati tîmînidàn hàm tàn îlinà bîshlàndi. Màsîfàviy tà’limni rivîjlàntirish bo’yichà bir nåchà dàsturlàr  ishlàb chiqilmîqdà.2

Dàsturdàn ko’zlàngàn àsîsiy màqsàdimiz biz bàrpî etàyotgàn erkin, dåmîkràtik jàmiyatdà kàdrlàr màsàlàsini hàl etmàs ekànmiz, sà’i-hàràkàtlàrimiz kutilgàn nàtijàni bårmàydi, mà’nàviy hàyotimiz o’zgàrishi qiyin kåchàdi. Bundà zàmînàviy tà’lim-tàrbiya tizimni islîh qilish, zàmîn tàlàblàrigà mîs kàdrlàr tàyyorlàsh ishini yo’lgà qo’yish fàîliyatimizni bîsh yo’nàlishi bo’lmîg’i dàrkîr. Ànà shundà yoshlàrimizdà kåràkli dàràjàdà mustàqil fikrlàshni shàkllàntiràmiz và ulàr hàr qàndày îlîmînlàrgà ergàshib kåtàvårmàydi. “Tà’lim-tàrbiya islîhîti hàqidà gàpiràr ekànmiz, uning màzmunini lo’ndà qilib ifîdà etish mumkin; bizgà bitiruvchilàr emàs, màktàb tà’limi và tàrbiyasini ko’rgàn shàõslàr kåràk”1, tàbiiyki, bundày muràkkàb vàzifàlàrni àmàlgà îshirishdà dàvlàt và jàmiyatning mà’suliyati àlîhidà kàsb etàdi.

Dàvlàt và jàmiyat kàdrlàr tàyyorlàsh tizimini uzluksiz rivîjlàntirish và tàkîmillàshtirish kàfili bo’lishi zàrur. Ulàr yuqîri màlàkàli, ràqîbàtgà qîdir mutàõàssislàr tàyyorlàsh bo’yichà tà’lim muàssàsàlàrining fàîliyatini uyg’unlàshtirishi lîzim.

2-màsàlà. Màmlàkàtimizdà tà’lim istiqbîllàrini qàytà ko’rib dàvlàt siyosàtining àsîsiy yo’nàlishlàri qàytà ko’rib chiqildi và ulàr quyidàgi tàmîyillàrdà o’z ifîdàsini tîpdi:

-tà’lim và tàrbiyaning insînpàrvàr, dåmîkràtik hàràktårdà ekàni;

-umumiy o’rtà, shuningdåk, o’rtà màõsus, kàsb-hunàr tà’limining màjburiyligi;

-o’rtà màõsus, kàsb-hunàr tà’limning yo’nàlishi àkàdåmik litsåydà yoki kàsb-hunàr kîllåjidà o’qishni tànlàshning iõtiyorligi;

-tà’lim tizimining dunyoviy hàràktårdà ekàni;

-dàvlàt tà’lim stàndàrtlàri dîiràsidà tà’lim îlishning hàmmà uchun îchiqligi;

-tà’lim dàsturlàrini tànlàshgà yagînà và tàbàqàlàshtirilgàn yondàshuv;

-bilimli bo’lishni và istå’dîdni ràg’bàtlàntirish;

-tà’lim tizimidà dàvlàt và jàmîàt bîshqàruvni uyg’unlàshtirish2.

SHuningdåk, uzluksiz tà’limni tàshkil etish và rivîjlàntirishning quyidàgi tàmîyillàri àsîs qilib îlindi:

-tà’limning ustuvîrligi;

-tà’limning dåmîkràtlàshuvi;

-tà’limning insînpàrvàrlàshuvi;

-tà’limning ijtimîiylàshuvi;

-tà’limning milliy yo’nàltirilgàni;

-tà’lim tàrbiyaning uzviy bîg’liqligi;

-iqtidîrli yoshlàrni àniqlàsh, ulàrgà tà’limning eng yuqîri dàràjàsidà, izchil ràvishdà fundàmåntàl và màõsus bilim îlish uchun shàrt-shàrîitlàr yaràtish.

Mustàqillikning dàstlàbki yillàridàn bîshlàb màmlàkàtimizdà tà’lim quyidàgi màqsàdlàrni ko’zdà tutdi:

-mustàqilligimizni, istiqlîlimizni  his età bilàdigàn, o’zligini ànglàb åtgàn insînlàrni tàrbiyalàshgà qàràtildi;

-màmlàkàtimizni àql-zàkîvàt và ilm bîràsidàgi sàlîhiyati rivîjlàntirildi;

-îilà, jàmiyat, dàvlàt îldidàgi mà’suliyatni ànglàydigàn hàr jihàtdàn bàrkàmîl shàõs shàkllàntirib bîrildi;

-àhlîqiy pîk, jismîniy bàquvvàt, vàtàn tuyg’usi bilàn yashàydigàn fidîiy insîn, izlànuvchàn, tàshàbbuskîr sîg’lîm àvlîdni shàkllàntirishgà e’tibîr qàràtildi;

-fàqàt mà’lumît îlish, sàvîd o’rgànish bilàn chågàràlànib qîlmàydigàn, o’rgàngànlàrini hàyotgà tàtbiq età bilàdigàn shàõs tàrbiyasigà e’tibîr bårildi;

-yangi jàmiyatni qurish, undà yashàsh, ishlàshni bilàdigàn yoshlàr tàrbiyasi àsîsiy màsàlà qilib qo’yildi.

Hàmmàmizgà mà’lumki, hàyotimizning bàrchà sîhàlàridà islîhîtlàrni o’tkàzish, o’zbåk mîdåli dåb nîm îlgàn islîhîtlàr siyosàtining àsîslàri bo’lishi båsh tàmîyilning biridà islîhîtlàrini bîsqichmà-bîsqich o’tkàzish vàzifàsi qo’yilgàn. SHuning uchun tà’lim-tàrbiya sîhàsidà hàm bålgilànàyotgàn islîhîtlàrni hàyotgà tàtbiq qilishdà ànà shu tàmîyil islîhîtlàrini bîsqichmà-bîsqich o’tkàzish tàmîyili bålgilàndi.

Birinchi bîsqich – o’tish dàvri bo’lib, u 1997-2001 yillàrdà ya’ni, 4 yil dàvîmidà jîriy etildi. Bundà kàdrlàr tàyyorlàsh tizimi sàlîhiyatini sàqlàb qîlish, uning rivîjlànishi uchun huquqiy-må’yoriy, ilmiy-måtîdik, mîliyaviy-mîddiy shàrt-shàrîitlàr yaràtildi. Bu bîsqichdà àsîsàn quyidàgi vàzifàlàr bàjàrildi.

Milliy dàsturni àmàlgà îshirishning bîshlànishi; yangi tàlàblàrgà jàvîb bårà îlàdigàn pådàgîg kàdrlàrni tàyyorlàsh; o’quv stàndàrtlàrni yaràtish và yangi o’quv prîgràmmàlàri ustidà ishlàsh; umumtà’lim màktàblàrini tuzilishi jihàtdàn qàytà qurish; 3 yillik tà’lim – o’rtà màõsus và kàsb-hunàr bilim yurtlàri (kàsb kîllåji và àkàdåmik litsåy) tizimigà zàmin tàyyorlàsh; uzluksiz tà’lim-tàrbiya tizimigà àsîs sîlàdigàn tàdbirlàrni àmàlgà îshirish; ijtimîiy-himîyani kàfîlàtlàsh kàbi màsàlàlàrni åchish bîsqichi. Bu bîsqich kàdrlàr tàyyorlàsh dàsturining mîddiy-tåõnik bàzàsini yaràtish dàvri dåb nîmlànàdi.

Ikkinchi bîsqich – 2001-2005 yillàrni o’z ichigà îlàdi bundà milliy dàsturni kång miqyosidà to’liq àmàlgà îshirishgà erishildi. Tàbiiyki, tizim fàîliyatini sàmàràdîrligini måhnàt bîzîrini inîbàtgà îlib ijtimîiy-iqtisîdiy shàrîitdàn kålib chiqib dàstur g’îyalàri và qîidàlàrigà kåràkli o’zgàrtirishlàr kiritildi. Bu bîsqich kàdrlàr tàyyorlàsh dàsturining sifàt bîsqichi,  dåb nîm îldi.

Uchinchi bîsqich – 2005 và kåyingi yillàrgà mo’ljàllàngàn bo’lib, undà to’plàngàn tàjribàlàrni tàhlil etish và umumlàshtirish àsîsidà o’zgàruvchàn ijtimîiy-iqtisîdiy shàrt-shàrîitlàrni e’tibîrgà îlgàn hîldà kàdrlàr tàyyorlàsh tizimini tàkîmillàshtirish và yanàdà rivîjlàntirish zàrur. Bu bîsqich kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturi ijrîsi yakunigà åtkàzilib, erishilgàn nàtijàlàr to’plàngàn tàjribàlàr umumlàshtirilib tàhlil etilmîqdà hàmdà shu àsîsidà yurtimizdà yangi tà’lim tizimi yanàdà tàkîmillàshtirilmîqdà. SHu bîisdàn bu bîsqich tà’lim tizimini mîdårnizàtsiyalàsh dàvri, dåb àtàlmîqdà.

Milliy dàstur àsîsiy màqsàddàn îg’ishmàsdàn, izchillik bilàn àmàlgà îshirilmîqdà. SHuningdåk, u fàrzàndlàrimizni jàmiyatdà o’z munîsib o’rnini tîpishgà õizmàt qilmîqdà. Ulàrning kàsbiy và tà’limiy dàsturlàrini îngli ràvishdà tànlàsh và egàllàshlàri uchun huquqiy må’yorlàrini, tàshkiliy, ruhiy – pådàgîgik shàrt-shàrîitlàrni tà’minlàshgà ko’màklàshmîqdà. Yigit-qizlàrimizni jàmiyat, dàvlàt, îilà îldidà o’z mà’suliyatini chuqur ànglàb åtuk shàõslàr bo’lib åtishishlàrigà zàmin bo’lmîqdà.

3-màsàlà. Mà’lumki, õàlq tà’limining àsîsiy bo’g’inini uzluksiz tà’lim tizimi tàshkil etàdi. SHu sàbàbli “Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturi”dà bu màsàlàgà àlîhidà diqqàt-e’tibîr qàràtilgàn và quyidàgichà tuzilgàn.

Birinchi. Màktàbgàchà tà’lim. Uch yoshdàn bîshlànib, îlti-åtti yoshgàchà îilàdà, bîlàlàr bîg’chàsidà và mulkchilik ko’rinishidàn qàt’iy nàzàr, bîshqà õil tà’lim tàshkilîtlàridà îlib bîrilàdi.

Ikkinchi. Bîshlàng’ich tà’lim. 1-4 sinflàrni o’z ichigà îlàdi và bundà o’qish îlti-åtti yoshdàn bîshlànàdi.

Uchinchi. Umumiy tà’lim. Bundà o’quvchilàrgà 1-9 sinflàr dîiràsidà bilim và tàrbiya bårilàdi.

Àlîhidà tà’kidlàb o’tishimiz kåràk: umumtà’lim màktàbi bàrchàmiz uchun màjburiy bo’lib, ulàrdà bîlàlàrimiz umumiy bilim àsîslàrini chuqur o’rgànishimiz kåràk.

To’rtinchi. O’rtà màõsus bilim và kàsb-hunàr tà’lim. O’qish muddàti 3 yildàn kàm bo’lmàgàn àkàdåmik litsåylàri và kàsb-hunàr kîllåjlàri.

Båshinchi. Îliy mutàõàssislik tà’limi îdàtdà o’n sàkkiz-o’n to’qqiz yoshdàn bîshlànib, to’rt yildàn kàm bo’lmàgàn muddàtdà dàvîm etàdi. Îliy mutàõàssislik tà’limi bàkàlàvrlàr hàmdà màgistrlàrgà bo’linàdi.

Bàkàlàvrlik – yo’nàlishlàridàn biri bo’lib, bàzàviy îliy tà’lim bårish dåmàkdir. Undà o’qish kàmidà 4 yil dàvîm etib, îliy mà’lumît và tàyanch mutàõàssislik diplîmini îlish bilàn tugàydi.

Màgistràturà àniq mutàõàssislik bo’yichà îliy kàsbiy tà’lim bo’lib, bàkàlàvrlik någizidà kàmidà ikki yil dàvîm etàdi. Undàgi tàhsil yakuniy kvàlifikàtsiîn dàvlàt àttåstàtsiyasi và màgistrlik dissårtàtsiyasini himîya qilish bilàn nihîyasigà åtkàzilàdi.

Dàstlàbki tuzilmàdà màgistràturàdàn so’ng àspirànturà bîsqichi o’tilàr edi. Hîzirdà yakunlîvchi bîsqich dîktîrànturà qîlgàn.

Dîktîrànturà fàn nîmzîdi ilmiy dàràjàsi någizidà yoki màgistràturà någizidà 3 yil dàvîm etàdi, dissårtàtsiya himîya qilish bilàn yakunlànàdi. YAkunigà ko’rà, tànlànàgàn mutàõàssislik bo’yichà “fàn dîktîri” ilmiy dàràjàsi bårilàdi.

Bulàrdàn tàshqàri, yangi tizimdà qo’shimchà kàsbiy tà’lim-qàytà tàyyorlàsh và màlàkà îshirish màlàkàsigà hàm kàttà e’tibîr bårilgàn[16].

Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturining o’zigà õîs eng muhim õususiyati – yangi turdàgi 3 yillik o’rtà màõsus, kàsb-õunàr, àkàdåmik litsåy tà’limi tizimini yaràtishdàn ibîràt vàzifà bo’ldi. Zàmînàviy o’quv và ishlàb chiqàrish uskunàlàri bilàn jihîzlàngàn kàsb-hunàr kîllåjlàri, àkàdåmik litsåylàr bàrpî etildi, yangi tà’lim stàndàrtlàri và àõbîrît tåõnîlîgiyalàri, intåràktiv usullàr o’quv jàràyonigà tàtbiq etildi.

O’zbåkistîn Råspublikàsi Vàzirlàr Màhkàmàsining 1998 yil 28 fåvràldàgi “Àkàdåmik litsåylàr và kàsb-hunàr kîllåjlàrini tàshkil etish và ulàrning fàîliyatini bîshqàrish to’g’risidà”gi 77-qàrîri nàtijàsidà kåyinchàlik màmlàkàtlàrimizdà 712 tà kàsbi o’z ichigà îlàdigàn 268 tà mutàõàssislik bo’yichà kàdrlàr tàyyorlànmîqdà.

YUrtimizdà o’rtà màõsus, kàsb-hunàr tà’limi 2009 yildàn bîshlàb màjburiy õususiyatgà egà bo’ldi. O’quvchilàr iõtiyoriy ràvishdà, o’z qiziqishlàri và qîbiliyatidàn kålib chiqqàn hîldà, àkàdåmik litsåy yoki kàsb-hunàr kîllåjidà o’qishni dàvîm ettirish imkîniyatigà egà.

Bàrkàmîl àvlîdni shàkllàntirish jàràyonidà îliy tà’lim tizimining o’rni båqiyos. O’zbåkistîndàgi îliy tà’lim tizimidàgi islîhîtlàr mustàqillikning dàstlàbki yillàridà bîshlàndi. Îliy tà’limni islîh qilishning àsîsiy yo’nàlishlàri bålgilàb îlindi:

-univårsitåt tà’limining ustuvîrligi;

-îliy tà’lim muàssàsàlàrini bo’lish và iõtisîslàshtirish;

-îliy tà’limni hududiylàshtirish.

Îliy tà’limdà bàkàlàvriàt và màgistràturà tizimi jîriy qilindi. Jàhîn stàndàrtlàrigà õîs bu tizim îliy tà’lim sifàtini îshirishgà õizmàt qilmîqdà. O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti I.Kàrimîv shundày dågàn edi: “Bilimdîn, prîfåssiînàl jihàtdàn sàvîdli hàmdà g’àyràt-shijîàtli shàõslàrni, o’z màmlàkàtimizning chinàkàm vàtànpàrvàrlàrini tàrbiyalày îlàdigàn, ulàrni buyuk milliy màdàniyatning ulkàn mà’nàviy mårîsi bilàn bîyità îlàdigàn, jàhîn fàni và màdàniyati durdînàlàridàn bàhràmànd età îlàdigàn màmlàkàtginà, millàtginà buyuk kålàjàkkà erishishi mumkin”.

1996 yildà Îliy tà’limni rivîjlàntirish kîntsåptsiyasi ishlàb chiqildi và jàmiyatning bàrchà qàtlàmlàri ishtirîkidà kång muhîkàmà qilishi uchun îmmàviy àõbîrît vîsitàlàridà e’lîn qilindi. Ushbu kîntsåptsiyaning ustuvîr yo’nàlishlàri quyidàgichà:

-îliy tà’limning ikki bîsqichli tizimi – bàkàlàvriàt và màgistràturà o’tish;

-îliy tà’lim tizimini mîliyalàshning yangi tizimigà o’tish (dàvlàt gràntlàri shàklidà byudjåt màblàg’làri và shàõsiy mànbàlàr hisîbidàn mîliyalàsh, ya’ni, tàlàbàlàrni îliy o’quv yurtigà to’lîv-shàrtnîmà àsîsidà qàbul qilish);

-tàlàbàlàrni màmlàkàtning bàrchà õududidà bir kundà và bir vàqtdà zàmînàviy kîmpyutår tåõnîlîgiyalàridàn fîydàlàngàn hîldà o’tkàzilàdigàn kirish tåst sinîvlàri îrqàli qàbul qilishgà (àvvàlgi îg’zàki và yozmà imtihînlàr o’rnigà) to’liq o’tildi.

O’tgàn yillàr dàvîmidà yurtimizdà jàhîndàgi nufuzli univårsitåtlàr bilàn yaqin õàmkîrlik àlîqàlàri o’rnàtildi. Buning nàtijàsidà Tîshkåntdà Buyuk Britàniyaning Õàlqàrî Våstministr univårsitåti ish bîshlàdi. I.Gubin nîmidàgi Rîssiya Nåft và gàz dàvlàt univårsitåti, Itàliyaning Turin pîlitåõnikà univårsitåti, Singàpur månåjmåntni rivîjlàntirish instituti, INÕÀ univårsitåti, G.Plåõànîv nîmidàgi Rîssiya iqtisîdiyot àkàdåmiyasi, M.Lîmînîsîv nîmidàgi Mîskvà dàvlàt univårsitåtining Tîshkånt shàhridàgi filiàllàri tàshkil etildi.

Màmlàkàtimizning nufuzli mutàõàssislàrigà bo’lgàn ehtiyojlàri àsîsidà yangi zàmînàviy yo’nàlishlàr bo’yichà kàdrlàri tàyyorlàsh ishlàri bîshlàngàni hàm e’tibîrgà sàzîvîrdir. YUrtimiz và õîrijdàgi o’quv màskànlàridà yuzlàb iqtidîrli yoshlàr tà’lim îlmîqdà và u o’z màlàkàsini îshirmîqdà. Bundà õîrijiy tà’lim muàssàsàlàri bilàn ikki tîmînlàmà tàjribà àlmàshish yo’lgà qo’yilgàni muhim àhàmiyat kàsb etmîqdà. Màmlàkàtimizdà nufuzli õàlqàrî tàshkilîtlàr, chåt ellik ekspîrt và mutàõsàssislàr, tàhlilchi và kuzàtuvchilàr ishtirîkidà tà’lim sifàtini îshirishgà dîir ko’plàb simpîziumlàr, kînfåråntsiya và såminàrlàr o’tkàzilmîqdà.

Bugungi kundà tà’lim sîhàsidàgi bàrchà sà’i-hàràkàtlàrimizning dàstlàbki quvînchli måvàsi sifàtidà bir nåchà õîrijiy tillàrdà erkin gàplàshà îlàdigàn và shu bilàn birgà, o’z fikrini înà tilidà ràvîn, go’zàl và lo’ndà ifîdà età îlàdigàn yangi mutàõàssislàr àvlîdini ko’rgàndà, håch shubhàsiz, yurtimizdàgi hàr bir îtà-înà, ustîz-muràbbiyning, ezgu niyatli hàr qàysi insînning qàlbi g’urur-iftiõîr tuyg’ulàrigà to’làdi.

4-màsàlà. Ishînchim kîmil: àgàr bu islîhîtni muvàffàqiyatli ràvishdà àmàlgà îshirà îlsàk, tåz îràdà biz hàyotimizdà ijîbiy mà’nîdàgi “pîrtlàsh effåkti”ni, ya’ni, uning sàmàràsigà erishàmiz.

Bu nimà dågàni? Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturimizdà ju jumlàdàn õàli biz tilgà îlgàn ikki õujjàtdà nàzàrdà tutilgàn vàzifàlàr to’liq àmàlgà îshgàn tàqdirdà ulàr, birinchidàn, ijtimîiy-siyosiy iqlimgà ijîbiy tà’sir qilàdi và nàtijàdà màmlàkàtimizdàgi màvjud muhit butunlày o’zgàràdi.

Ikkinchidàn, tà’limning yangi mîdåli ishgà tushgàch insînning hàyotdàn o’z o’rnini tîpish jàràyoni tåzlàshàdi. Hàr qàndày îdàm hàm o’smirlik chîg’idà endiginà vîyagà åtib kålàyotgàn dàvrdà jàmiyatdàn munîsib o’rnini tîpishi kåràk.

Biz jîriy etàyotgàn mîdåli îrqàli ànà shu vàziyatning îldini îlàmiz. Qîlàvårsà, yoshlàrni muàyyan bir iõtisîsgà egà qilib, hàyotgà yo’llànmà båràmiz. Dunyogà umid bilàn qàdàm qo’yib kålàyotgàn nàvnihîl insîn hàyotdàn munîsib o’rnini tîpsà, turmushidàn, tàqdiridàn, vàtànidàn rîzi bo’lib yashàydi, umr bo’yi bunyodkîrlik fàîliyati bilàn màshg’ul bo’làdi. Bu g’îyat muhim ijtimîiy-siyosiy àhàmiyatgà egà bo’lgàn màsàlàdir”.

“...Tà’limning yangi mîdåli jàmiyatdà mustàqil fikrlîvchi erkin SHàõsning shàkllànishigà îlib kålàdi. O’zining qàdr-qimmàtini ànglàydigàn, irîdàsi bàquvvàt, iymîni butun, hàyotdà àniq màqsàdgà egà bo’lgàn insînlàrni tàrbiyalàsh imkînigà egà bo’làmiz. Ànà shundàn kåyin îngli turmush kåchirish jàmiyat hàyotining bîsh måzînigà àylànàdi. SHundà îdàm îlîmîn bo’lib, hàr làhzàdà sårkàgà ehtiyoj såzib emàs, àksinchà – o’z àqli, o’z tàfàkkuri, o’z måhnàti, o’z màs’uliyati bilàn, îngli tàrzdà, îzîd và hur fikrli insîn bo’lib yashàydi. Bundày îdàmlàr uyushgàn jàmiyatni, ulàr bàrpî etgàn mà’nàviy-ruhiy muhitni sîõtà àqidàlàr, bàqiriq-chàqiriqlàr, hàvîyi shiîrlàr bilàn àslî buzib bo’lmàydi. Ulàrni o’zlàri àql idrîk và qàlb àmri bilàn tànlàb îlgàn hàyotiy màqsàdlàrdàn chàlg’itib hàm bo’lmàydi”[17].

“Tà’limning yangi mîdåli jàmiyatimizning pîtåntsiàl kuchlàrini ro’yobgà chiqàrishdà judà kàttà àhàmiyat kàsb etàdi. Hàr qàysi insîndà muàyyan dàràjàdà intållåktuàl sàlîhiyat màvjud. Àgàr ichki quvvàtning to’liq yuzàgà chiqishi uchuchn zàrur bo’lgàn bàrchà shàrt-shàrîit yaràtilsà, tàfàkkur hàr õil qîtib qîlgàn eski tushunchà và àqidàlàrdàn õàlîs bo’làdi. Và hàr qàysi insîn Îllîh tàîlî àtî etgàn nîyob qîbiliyatni àvvàlî o’zi uchun, îilàsining millàti và õàlqining, dàvlàtning fàrîvînligi bàõt-sàîdàti mànfààti uchun to’liq bàõshidà etsà, bundày jàmiyat shu qàdàr kuchli tàràqqiyotgà erishàdiki, uning sur’àt và sàmàràsini hàttî tàsàvvur qilish hàm îsîn emàs. Îldimizdà turgàn buyuk màqsàdlàrgà erishishdà jàmiyatimizning hàr bir à’zîsi qo’shàdigàn hissà shu hisîbdàn båqiyos bo’lishi muqàrràr.

Biz bir nàrsàni yaõshi ànglàb îlishimiz kåràkkki, umumiy và màõsus bilimlàrgà egà, îngli, tàfàkkuri hàr õil “izmlàr”dàn îzîd, zàmînàviy dunyoqàràsh, milliy và umuminsîniy qàdriyatlàrgà vîris bo’lgàn insînlàrginà fuqàrîlik jàmiyatini bàrpî etishgà và uni yanàdà tàkîmillàshtirishgà qîdir bo’làdi.

Bu mîdåldàn ko’zlàngàn yanà bir màqsàd bîr. Uning vîsitàsidà biz dunyodàn munîsib o’rin îlishgà, o’zbåk nîmini yanàdà kång yoyib tàrànnum etishgà erishàmiz. Bugun õàlqàrî hàyot, kishilik tàràqqiyoti shundày bîsqichgà kirgànki, endi undà hàrbiy qudràt emàs, bàlki, intållåktuàl sàlîhiyat àql-idrîk, fikr, ilg’îr tåõnîlîgiyalàr õàl qiluvchi àhàmiyat kàsb etàdi. Àmir Tåmur bîbîmizning “Kuch - àdîlàtdà” dågàn màshõur tà’birni bugungi kungà gisbàtàn qo’llàb àytàdigàn bo’lsàk, mån ungà qo’shimchà qilib, “Kuch – bilim và tàffkkurdà” dågàn bo’làrdim1.

Kålgusi àsrdà bu tàmîyil yanàdà kuchàyadi và ijtimîiy hàyotning bàrchà jàbhàlàrini qàmràb îlàdi. Binîbàrin, õàlqàrî màydîndà biz bîshqà màmlàkàtlàr bilàn sîg’lîm fikr musîbàqàsigà, ijîdiy ràqîbàtgà kirishmîg’imiz lîzim bo’làdi. Bizning kålàjàgimiz mànà shu musîbàqà và ràqîbàtgà qày dàràjàdà bàrdîsh bårà îlishimizgà bîg’liq.

 

Tàqrîrlàsh uchun sàvîllàr:

 

1.Milliy  tà’limni  rivîjlàntirishdà  jàhîn  tàjribàsini inîbàtgà îlish àhàmiyati nimàdàn ibîràt?

2.Kàdrlàr  tàyårlàsh  milliy  dàsturi  dîiràsidà  màktàb  tà’limini  rivîjlàntirish  umummilliy  dàsturining  qàbul  qilinishi  và  uning  àmàliyotgà  jîriy  etilishi hàqidà nimàlàr bilàsiz?

3.Mustàkillik  yillàridà  tà’lim  sîhàsidà  erishilgàn  yutuklàr  hàmdà  uning  jàhîn  màmlàkàtlàridàgi  e’tirîfi hàqidà nimàlàr àytà îlàsiz?

 

 

MÀVZU: IJTIMÎIY-IQTISÎDIY RIVÎJLÀNISHDÀ

INSÎN ÎMILI, ERKINLIGI VÀ MÀNFÀÀTLÀRNING USTUVÎRLIGI

 

Råjà:

 

1.Ijtimîiy-iqtisîdiy tàràqqiyotdà insîn îmilining àhàmiyati.

2.Insîn erkinligi và mànfààtlàrining ustuvîrligi.

3.Kîmil insîn g’îyasining màqsàdi.

4.Insîn îngi và tàfàkkuridàgi mà’nàviy o’zgàrishlàr.

5.Milliy istiqlîl màfkuràsi - yoshlàr tàrbiyasining

g’îyaviy àsîsi.

  

1-màsàlà. Ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågisidàgi o’zgàrishlàr và ulàrning mîhiyati shubhàsiz insîn îmiligà bîg’liqdir. Ijtimîiy-iqtisîdiy hàyotdà insîn erkinligi và mànfààtlàri ustuvîrligini tà’minlàsh bugungi kundà dàvlàtimizdà àmàlgà îshirilàyotgàn islîhîtlàrning àsîsiy någizini tàshkil qilàdi. SHuning uchun hàm islîhîtlàr islîhît uchun emàs, insîn uchun dågàn g’îya ilk mustàqillik kunlàridànîq o’rtàgà tàshlàndi. Insîn îngi và tàfàkkuridàgi o’zgàrishlàrning ijtimîiy-iqtisîdiy tàràqqiyotdà ustuvîrligi uning jàmiyat hàyotidàgi tutgàn o’rnidà hàm yaqqîl ko’zgà tàshlànàdi. Màmlàkàtning bàrqàrîr rivîjlànishi milliy và và umuminsîniy qàdriyatlàr bilàn båvîsità bîg’liqdir. Zårî, mustàqillik g’îyalàrini rivîjlàntirishdà, dunyoqàràshni shàkllàntirishdà, mà’nàviyatni yuksàltirishdà àjdîdlàrimiz tîmînidàn yaràtilgàn båbàhî qàdriyatlàr và milliy mårîslàr judà kàttà àhàmiyat kàsb etàdi. SHu bîis bugungi kundà jàhîn tsvilizàtsiyasi yutuqlàridàn hàr tîmînlàmà kång fîydàlànish, uni chuqur o’rgànib, milliy zàminlàrimizdàn àjràlmàsdàn  hàyotgà tàtbiq etish jàmiyat yuksàlishining àsîsi bo’lib qîldi.

Insîn – o’zidà biîlîgik, ijtimîiy và psiõik õususiyatlàrni mujàssàmlàshtirgàn îngli màvjudît. Insînning biîlîgik õususiyatlàrigà îvqàtlànish, himîyalànish, zurriyod qîldirish, shàrîitgà mîslàshishlàr õîs. Insîn bîshqà màvjudîtlàrdàn sîtsiàl õususiyatlàri bilàn àjràlib turàdi. CHunînchi, til, muîmàlà, ràmziy bålgilàr, bilim, îng, màhsulît ishlàb chiqàrish, tàqsimlàsh, istå’mîl qilish, bîshqàrish, o’z-o’zini idîrà etish, bàdiiy ijîd, àõlîq, nutq, tàfàkkur, qàdriyatlàr, tàbu(tàqiqlàsh) shulàr jumlàsidàndir. Insînning psiõik õususiyatlàrigà ruhiy kåchinmàlàr, hàyràtlànish, g’àm-tàshvish, qàyg’u, iztirîb, zàvqlànish, kàyfiyat kàbilàr kiràdi. Insîn shu õususiyatlàri îrqàli yaõlit bir tizimni tàshkil etàdi. U yaõlit màvjudît sifàtidà o’z ehtiyojlàrini qîndiràdi và insîniyat dàvîmiyligini tà’minlàydi[18]. Insîn àõlîq-îdîb, go’zàllik, bîylik và õususiy hàràktårgà egà. SHuningdåk, insîn uchun kàttà bîylik – uning sîg’lig’idir, dåb yozàdi màshhur nåmis fàylàsufi À.SHîpångàuår [19].

SHàõs – o’zidà ijtimîiy fàzilàtlàrni mujàssàmlàshtirgàn insînni ifîdà etàdi. Kishilàr shàõs bo’lib tug’ilmàydi, bàlki, jàmiyatdàginà shàõs bo’lib shàkllànàdi và rivîjlànàdi. CHunki, insîngà õîs ijtimîiy fàzilàtlàr àvlîddàn-àvlîdgà irsiy yo’l bilàn o’tmàydi. Insîn dunyogà kålgàn vàqtidà jàmiyat, siyosiy tuzum, màdàniyat, ishlàb chiqàrish, îilà, îmmàviy àõbîrît vîsitàlàri, màfkurà kàbi ijtimîiy tuzilmàlàr màvjud bo’làdi[20].

 Ijtimîiylàshuv – (lîtin. Socialis - ijtimîiylàshuv) jàmiyatning muvàffàqiyatli rivîjlànishi uchun zàrur bo’lgàn psiõîlîgik måõànizm, ijtimîiy må’yor và qàdriyatlàrni individ tîmînidàn o’zlàshtirish jàràyoni. Ijtimîiylàshuv insînning màdàniyat, kîmmunikàtsiya tà’siri îstidà shàkllànish jàràyoni, bir-birlàri bilàn mulîqîtdà bo’lishlàrini ifîdàlàydi [21]. 

“Insîn o’z timsîlidà hàm mîddiy, hàm mà’nàviy õususiyat và àlîmàtlàrni mujàssàm etgàn nîyob õilqàt, YAràtgànning buyuk và sirli mo’jizàsidir. SHuning uchun hàm uning ichki dunyosi, ungà àtî etilgàn fàzilàt và õislàtlàrni îõirigàchà ànglàsh, tushunishning o’zi o’tà muràkkàb bir màsàlà. Mànà shundày qàràsh và fikrlàrni umumlàshtirib, insîngà õîs îrzu-intilishlàrni ro’yobgà chiqàrish, uning îngli hàyot kåchirishi uchun zàrur bo’lgàn mîddiy và mà’nàviy îlàmni bàmisîli pàrvîz qilàyotgàn qushning ikki qànîtigà qiyoslàsàk, o’ylàymànki, o’rinli bo’làdi. Qàchînki ànà shu ikki îmil uyg’unlàshsà, tîm mà’nîdàgi qo’sh qànîtgà àylànsà, shundàginà insîn, dàvlàt và jàmiyat hàyotidà o’sish-o’zgàrish, yuksàlish jàràyonlàri sîdir bo’làdi”[22], - dåb yozgàn edi I.Kàrimîv o’zining “YUksàk mà’nàviyat – ångilmàs kuch” àsàridà. Dàrhàqiqàt, ijtimîiy-iqtisîdiy tàràqqiyotdà insîn îmilining àhàmiyati ushbu misîldà o’zining kînkråt ifîdàsini tîpgàn.

Insînning hàqiqiy insîn sifàtidà yuksàlishidà mà’nàviyat îlàmining tà’sir và àhàmiyati àsîsiy rîl o’ynàydi. Biz bugun dunyodà kåchàyotgàn vîqåàlàrni ko’rib, bilib và ulàrni tàhlil etàr ekànmiz, mà’nàviyatgà qàrshi qàràtilgàn hàr qàndày õàvf îrtidà insînning qàlbi và îngini egàllàsh màqsàdi turgànini ko’ràmiz. Dåmàk, mà’nàviyatgà qàrshi qàràtilgàn hàr qàndày õurujlàrning råàl õàvfini bàrtàràf etishdà bîr kuch và imkîniyatlàrimizni ishgà sîlishimiz shàrt. SHu bîisdàn hàm bugun hàr bir yurtdîshimiz o’zligini ànglàshi, qàdimiy tàriõimiz và bîy màdàniyatimiz, ulug’ àjdîdlàrimiz mårîsini chuqurrîq o’zlàshtirishi, bugungi shiddàt bilàn o’zgàràyotgàn hàyot vîqåligigà îngli qàràb, mustàqil fikrlàshi và diyorimizdàgi bàrchà o’zgàrishlàrgà dàõldîrlik tuyg’usi bilàn yashàshi zàrurdir.

“Àvvàlî, insîn îmili o’zi nimà, dåb so’ràsà, mån kishilik tàriõidà, jumlàdàn, Vàtànimiz tàriõidà bàrchà mîddiy, màdàniy bîyliklàrning bunyodkîri, tàràqqiyotning åtàkchi kuchi sifàtidà nàmîyon bo’làdigàn insînning, õàlqimizning kuch-qudràti, àql-zàkîvàti, bilim và tàjribàsi, sàlîhiyatigà àlîhidà e’tibîr qàràtgàn bo’làrdim. Hàqiqàtàn hàm, tàriõdà õàlqning, Vàtànning istiqbîli, iqbîli qàndày bo’lishi hàqidà chuqur o’ylàb, bu màsàlàning turli tîmînlàrini o’zigà tàsàvvur qilib, to’g’ri qàrîr qàbul qilishdà, àvvàlàmbîr, insîn hàl qiluvchi kuch bo’lgàn. Bu fikrning zàmridà judà chuqur mà’nî bîr”, - dåb tà’kidlàgàn edi I.Kàrimîv.

Dàrhàqiqàt, insînning yaràlishi, mîhiyati và jàmiyatdà tutgàn o’rni fàlsàfiy muàmmîlàr tizimidà hàm muhim o’rin tutàdi. Turli fàlsàfiy tà’limîtlàrdà bu màsàlàlàr turlichà tàlqin etib kålingàn. SHundày bo’lishi hàm tàbiiy edi. CHunki, insîn mîhiyatàn ijtimîiy-tàriõiy và màdàniy màvjudît sifàtidà hàr bir yangi tàriõiy shàrîitdà o’zligini chuqurrîq àngàlshgà, insîniy mîhiyatni ro’yobgà chiqàrishgà intilàvåràdi. Zårî, buyuk mutàfàkkir Suqrîtning “O’zligingni bil” dågàn hikmàtli so’zi hàr bir tàriõiy dàvrdà yangichà àhàmiyat kàsb etàvåràdi.

2-màsàlà. Insîn màvjud ekàn, uning shàõsiy mànfààtlàri hàm àlbàttà, màvjud bo’làdi. Hàr bir insîn jàmiyatdàgi bîshqà îdàmlàr bilàn birgà umumiy mànfààtlàrgà egàdir và àyni zàmîndà uning o’tà shàõsiy, fàqàt o’zigàginà õîs bo’lgàn tàlàb istàklàri, qiziqishlàri hàm bo’làdi. Insînning qiziqishlàri, tàlàb và ehtiyojlàri, shàõsiy mànfààtlàrini zàruriy ràvishdà e’tibîrgà îlmàsdàn ulàrni àmàlgà îshirish chîrà-tàdbirlàrini ko’rmàsdàn turib, îdàmlàrning kuch-qudràti và imkîniyatlàridàn unumli, îqilînà fîydàlànib bo’lmàydi. 

Erkinlik – insînning intålåktuàl-mà’nàviy kàmîlîtgà erishuvining zàrur shàrti, ànglàngànligidir. Erkinlik tufàyliginà insîn yaràtuvchànlik qîbiliyatini nàmîyon etàdi, shàõsiy màs’uliyat và insîniy burchini to’là his etàdi[23]. Insîn và  uning mànfààtlàrini ro’yobgà chiqàrish màqsàdidà yoshlàrmizdà quyidàgi fàzilàtlàr shàkllàntirib bîrilishi muõim àhàmiyat kàsb etàdi: 1) shàõsiy sifàtlàr: erkinlik, o’zigà õîslikni rivîjlàntirish, mustàqil bo’lish, o’z hîhishlàrini idîrà qilà îlish, ehtirîm tuyg’usigà egàlik; 2) îilà bîshlig’igà õîs sifàtlàr: o’z uyini måhr-muhàbbàt, hàlîvàt và tàrbiya màskànigà àylàntirà îlish; 3) ijtimîiy sifàtlàr: kàsbigà måhr qo’yish, sàdîqàt, jàmiyat fàrîvînligigà hissà qo’shish, ijîdkîrlik, milliy qàdriyatlàrni hurmàt qilish; 4) fuqàrîlik sifàtlàri: Vàtàngà sîdiq bo’lish, dàvlàt ràmzlàrini qàdrlàsh, ijtimîiy fàîllik, eng yaõshi milliy fàzilàtlàr sîhibi bo’lish.

 

Insîn mànfààtlàri và insîniy mîhiyatning nàmîyon bo’lishidà tàbiàt, màdàniyat, ijtimîiy hàyot, siyosàt, iqtisîdiyot, tsivilizàtsiya, bilish àsîsiy o’rin tutàdi. Insîn muràkkàb và ko’p qirràli màvjudîtki, uning mîhiyati yaõlit bir butunlik sifàtidà insîn, shàõs, individ, individuàllik tushunchàlàri îrqàli ifîdàlànàdi. “Echki, quyon, bo’ri shundày hàyot kåchirishàdiki, ulàr qîrinlàrini to’yg’àzishi, urchishlàri, îilàlàrini bîqishlàri kåràk. Ulàrning shundày qilàyotgànlàrini ko’rsàm, mån qàt’iyan ishînàmànki, ulàr bàõtiyor và ulàrning hàyoti îqilînà. Õo’sh, insîn nimà qilmîg’i kåràk? U hàm õuddi jînivîrlàr qilgàn ishlàrni qilib hàyot kåchirmîg’i kåràk, fàqàt fàrq shundàki, bu ishlàrni insîn yolg’iz o’zi qilsà, u muqàrràr tàrzdà hàlîk bo’làdi, u fàqàt o’zi uchun emàs, hàmmà uchun qilmîg’i zàrur. U hàmmà uchun bu ishlàrni qilàyotgànini ko’rsàm, mån qàt’iyan ishînàmànki, u bàõtiyor và uning hàyoti îqilînà”, - dåb yozgàn edi Låv Tîlstîy.

Dàrhàqiqàt, insînning hàyvîndàn fàrqlànàdigàn jihàti uning îngidà, yanàdà àniqrîq àytàdigàn bo’lsàk, insîn o’zining mà’nàviy îlàmi và mànfààti  bilàn àjràlib turàdi. Dunyoning hàyoti kimningdir irîdàsi bilàn sîdir bo’làdi — mànà shu dunyoning hàyoti và bizning hàyotimiz îrqàli kimdir o’zining àllàqàndày ishini ro’yobgà chiqàràdi. Bu irîdàning mà’nîsini ànglàshgà umidvîr bo’lmîq uchun dàstàvvàl  zimmàdàgi yumushlàrni bàjàrmîq kåràk, ya’ni, jàmiyat bizdàn istàyotgàn ishlàrini qilmîg’imiz kåràk, shundàginà insîn erkinligi và mànfààtlàrining ustuvîrligi jàmiyatdà o’z ifîdàsini tîpàdi.

Insîn îmilining yuzàgà chiqishidà uning erkinligi và mànfààtlàri kàttà rîl o’ynàydi. CHunki, insîn hàyotgà, yon-àtrîfidà bo’làyotgàn vîqåàlàrgà båfàrq bo’là îlmàydi. U fàqàt bîylik îrttirish uchun yashàmàydi, îdàmlàrning tàshvishi, dàrdigà shårik bo’làdi, ulàr uchun kuyinàdi. Tîm mà’nîdàgi insîn îmili mànà shundày înlàrdà yaqqîl nàmîyon bo’làdi. Mà’nàviyati yuksàk, mà’nàviyati bîy îdàm o’zligi, hàqiqiy qiyofàsi mànà shundày înlàrdà ko’zgà tàshlànàdi. Insîn erkinligi, huquqi và mànfààtlàrining ustuvîrligi, uning chinàkàm insîn ekànini bildiràdi. Zårî, mà’nàviyat, îdîb-àõlîq, ibràtli qàdriyatlàr, îlijànîb fàzilàtlàr ilk bîr îilàdà, kåyin jàmiyatdà shàkllànàdi. Muqàddàs kitîblàrdà uqtirilgànki, mà’nàviy pîklik àvvàlî înà suti îrqàli fàrzàndgà o’tàdi.  

SHàrq mutàfàkkirlàri,  jumlàdàn, Àbu Nàsr Fîrîbiy qàràshlàridà hàm insîn butun bîrliq tàràqqiyotining màhsuli sifàtidà tàlqin qilinàdi. YA’ni, insînning bàrchà îlijànîb fàzilàtlàri ilm tufàyli ekànligini, insîn hàyotining màzmuni – bàõtli bo’lish và bàõtli qilishgà intilish, bungà esà fàqàt ilm và mà’rifàt îrqàli erishish mumkinligini ko’rsàtdi. Båruniy và Ibn Sinî esà insînning bîshqà màvjudîtlàrdàn ustunligi àql và tàfàkkur tufàyli ekànligi g’îyasini ilgàri surgànlàr. Àbu Hîmid G’àzzîliy qàràshlàrigà ko’rà, insînning ustunligi uning àqlidà emàs, bàlki, qàlbidà ekànligini ko’rsàtàdi. Àql imkîniyatlàri chåklàngàn tàsàvvuf tà’limîtidà kîmil insîn àsîsiy g’îyalàrdàn biri edi. Bu kîmillik, àsîsàn, mà’nàviy bàrkàmîllik, ruhiy yuksàlish, jismîniy îrzu-istàklàrni idîrà qilà bilishdà nàmîyon bo’lishini uqtirgànlàr.

SHàrq fàlsàfàsidà insîn to’g’risidàgi qàràshlàr islîm dini g’îyalàri, shàrqînà tàfàkkur và turmush-tàrzi bilàn uzviy bîg’liq hîldà rivîjlàngàn edi. Zårî, SHàrq mutàfàkkirlàri insîngà, insîn îmiligà umumfàlsàfiy muàmmîlàrning bir qismi sifàtidà qàràrdilàr.

Bundàn fàrqli o’làrîq, G’àrb fàlsàfàsidà insîngà, àsîsàn, biîlîgik màvjudît, tàbiàtdàgi evîlyutsiîn o’zgàrishlàrning màhsuli dåb qàràldi. CHunînchi, rus tàbiàtshunîsi V.À.Vårnàdskiyning tà’limîtigà ko’rà, insîn àqli buyuk gåîlîgik îmil sifàtidà tàbiàtdàgi tàràqqiyotni tåzlàshtirgàn, butun hàyotning tàqdiri insînning àql-zàkîvàti và àõlîqigà bîg’liqdir.

E.Frîmmgà ko’rà,  insîn sîf và sàmimiy muhàbbàtni butun år yuzi õàlqlàri o’rtàsidà tinchlik, tîtuvlik, hàmkîrlik munîsàbàtlàrni qàrîr tîptirishning muhim îmilidir. Nitsshågà ko’rà, fàlsàfàning màrkàzi insîndir. Insîn nurgà intilib yashàydi. Bu årdà nur erkinlik timsîli sifàtidà kålàyapti.

Bugun yurtimizdà yashàyotgàn hàr bir îdàm màmlàkàtimizdà îlib bîrilàyotgàn và ko’zdà tutilàyotgàn bàrchà islîhîtlàr, àynàn uning mànfààtlàri, uning îilàsi và fàrzàndlàri uchun, mànà shu yurtning fàrîvînligi và tàràqqiyoti uchun àmàlgà îshirilàyotgànini àniq-ràvshàn ànglàb åtishi nihîyatdà muhim àhàmiyat kàsb etàdi. Buning uchun jàmiyatimizning hàr bir à’zîsi o’z ustidà ishlàshi, huquqiy màdàniyat, huquqiy îngini yuksàltirishi, kåràk bo’lsà, siyosiy fàîllik và fuqàrîlik màs’uliyatini îshirish bugungi kunning eng muhim vàzifàlàrdàn biridir. CHunki, îngi, tàfàkkuri e’tiqîdi mustàhkàm bo’lgàn, o’zining mustàqil fikri bilàn yashàyotgàn îdàmni chàlg’itib hàm, kimlàrdir õîhlàgàn tîmîngà îg’dirib hàm bo’lmàydi. Bu årdà shuni tà’kidlàsh jîizki, dàvlàtimiz ràhbàri tîmînidàn o’rtàgà tàshlàngàn “yangi uy qurmày turib, eskisini buzmàng” và “islîhît islîhît uchun emàs, àvvàlî, insîn uchun”, dågàn qîidà và tàmîyillàr o’zining o’tkir àhàmiyati và dîlzàrbligini håch qàchîn yo’qîtmàydi. Zårî, màzkur g’îyalàrdà insîn erkinligi và uning mànfààtlàri qisqà và lo’ndà ifîdàlàb bårilgàn. 

O’tgàn dàvr mîbàynidà yurtimiz erishgàn màrràlàr, nàtijàlàr, ya’ni, yalpi ichki màhsulîtning hàjmining, àhîli råàl ish hàqi và dàrîmàdlàrining yuksàk o’sish sur’àtlàri iqtisîdiyotimizdàgi tub tàrkibiy o’zgàrishlàr và ishlàb chiqàrishdàgi o’zlàshtirilgàn mutlàqî yangi, ràqîbàtbàrdîsh màhsulîtlàrning jàhîn bîzîrigà îlib chiqilàyotgàni, tà’lim-tàrbiya, sîg’liqni sàqlàsh và àhîlini ijtimîiy himîyalàsh sîhàlàridàgi qo’lgà kiritilàyotgàn ulkàn yutuqlàrning bàrchàsi insîn uchun, uning mànfààtlàri uchun õizmàt etishi shubhàsiz.

Insîn erkinligi, uning mànfààtlàri hàqidà so’z yuritgàndà, shuni àlîhidà tà’kidlàsh jîizki, bàribir mà’nàviy bîylik mîddiy bîylikdàn ustuvîr bo’lib, hàmmà zàmînlàrdà hàm insîn îmilining àsîsiy måzîni bo’lib qîlàvåràdi. Insîn erkinligi và mànfààtlàrining ustuvîrligi hàqidà gàp kåtgàndà, yanà shuni hàm tà’kidlàsh kåràkki, individ và ijtimîiy guruhlàr fàîliyatining àsîsiy sàbàblàridàn biri – bu mànfàt màsàlàsidir. Biz yaõshi bilàmizki, mànfààt fàîliyatni kåltirib chivàràdi và uning yo’nàlishlàrini, vîsitàlàrini, shàkllàrini và màqsàdini hàm bålgilàb båràdi. Mànfààt shàõs và jàmiyat hàyotidà muhim àhàmiyat kàsb etishini buyuk fàylàsuflàr – Dåmîkrit, Plàtîn, Àristîtå kàbi mutàfàkkirlàr e’tirîf etishgàn. CHunînchi, bu hàqdà SHàrqning ulug’ mutàfàkkirlàri – Fîrîbiy, Båruniy, Ibn Sinî singàri fàylàsuflàr siyosàt, àõlîq và huquq någizidà hàm mànfààt yotishini tà’kidlàgànlàr. Õo’sh, mànfààtgà qàndày ilmiy tà’rif bårilgàn?

 Mànfààt – individ và ijtimîiy guruhlàr fàîliyatining àsîsiy sàbàbi[24].

Hàr qàndày dàvlàtning buyukligi, kuchu qudràti, shînu shàvkàti, àvvàlî, uning õàlqi, shu õàlq îràsidàgi fidîyiyu jînkuyar, elpàrvàru yurtpàrvàr, dînishu îqil fàrzàndlàri bilàn bålgilànàdi. Insîn îmilining eng yuksàk ko’rinishigà bir misîl – buyuk àjdîdimiz Àbu Ràyhîn Båruniyning ilmiy tàfàkkuri shu dàràjàdà kång ko’làmli và tårànki, uning àsàrlàrini ilm ummînidàgi dångizgà qiyoslàsà bo’làdi.

Ul zît o’zining “Îsîr ul-bîqiya” – “Qàdimgi õàlqlàrdàn qîlgàn yodgîrliklàr” àsàrini 27 yoshidà yozgàn. YOsh îlim bundàn bîshqà àsàr yaràtmàgànidà hàm jàhîn tàriõi zàrvàràqlàridà yirik qîmusiy îlim sifàtidà îltin hàrflàr bilàn àbàdiygà yozilib qîlur edi. CHunki, màzkur àsàr chindàn-dà, tàriõiy o’tmishimizgà, àjdîdlàrimiz tàriõigà, umumàn, dàvlàtchilik, õususàn, milliy dàvlàtchiligimiz tàriõigà dîir hàr tîmînlàmà kång qàmrîvli, tåràn và màntiqàn àsîslàngàn fikr-mushîhàdàlàrgà judà bîy muhim và nîdir mànbàlàrdàn biridir.

CHunînchi, insînning tàriõdàgi rîli và o’rni hàqidà so’z yuritgàndà, ko’z îldimizdà buyuk bîbîmiz Àmir Tåmur siymîsi gàvdàlànàdi. Zårî, ul zît àmàlgà îshirgàn ishlàr, u dàvlàtchilik bo’làdimi, u àrmiya qurilishi yoki yuzlàb õàlqlàrning tàqdiridàgi ulug’ o’zgàrishlàr yasàgàn yurishlàri  bo’làdimi, bulàrning bàrchàsining ijîdkîri shubhàsiz insîn ekànini tà’kidlàsh shàrt. Bugungi kun nuqtài nàzàridàn îlib qàràgàndà hàm O’zbåkistîn dàvlàtining qurilishi, uning jàhîn hàmjàmiyatidà tutgàn màvqåining nåchîg’liq mustàhkàmlànishidà I.Kàrimîvning rîli båqiyos ekànini dîimî esdà tutishimiz zàrurdir. Bulàrning bàrchàsi insîn îmiligà bîg’liq bo’lgàn buyuk jàràyonlàrdir.

Epikur insîn hàqidà, insîn îmili hàqidà so’z yuritàr ekàn, jumlàdàn shundày yozàdi: “dînîlik yoshu qàrigà birdåk yaràshàdi. Dînishmàndlikni izlàshdà yoshning àhàmiyati yo’q. Àõir, ko’ngilni sîg’lîm tutishning ertà-kåchi bo’lmàydi-ku! Hàyotni o’rgànish, fàlsàfàni ànglàshning vàqti hàli åtib kålmàdi yoki o’tib kåtdi, dåyish bàõtiyorlikni bîy bårish yo uni kåchiktirish bilàn bàrîbàr. SHu sàbàbli, yoshu qàri dînishmàndlikni izlàmîg’i dàrkîr. YOsh bo’là turib hàm dînî bo’lish mumkin. Biz shuurimizgà bàõtiyorlik îlib kålàdigàn ish bilàn màshg’ul bo’lib, õîtirjàmlikkà erishàmiz”. Dàrhàqiqàt, Insînning o’zini o’ràb turgàn dunyo hàqidà bilgànlàri, àslidà, dångizdàn tîmchi. Låkin ilmdà hàm ilm bîr. Îlimki, îlàm màvjudligi và hàràkàtlànishi qînuniyatlàrini bilsà và bilgànlàrini îdàmiyzîd turmushigà îzmi-ko’pmi tàtbiq etsà, dåmàk, uning bilimi hàr dîim, hàr qàårdà àsqîtàdi, àrdîqlànàdi.  Hàzràt Rumiy àytgànidåk, insîn o’zidàn, ya’ni,kim, insîndàn, uning mîhiyatidàn uzîq, hàyotgà àlîqàsi bo’lmàgàn “ilm” bilàn shug’ullànsà, uning umri suvgà îqizilgàn, zîå kåtgàn hisîblànàdi. Dunyobåõàbàrlik àlàl-îqibàtdà insînni hàm, millàtni hàm bîshi bårk ko’chàgà îlib kiràdi. Dunyobîõàbàrlik esà, ànà o’shà ko’chàning, àvvàlî, kång và ràvîn, qîlàvårsà, hàmishà, hàrvàqt îchiq, sårqàtnîv bo’lishini tà’min etàdi. Àgàr bungà yanà nåkbin ruh, kålàjàkkà, hàyotgà ishtiyoq hissi qo’shilsà, nur ustigà nur.

3-màsàlà. Lug’àtlàrdà “kîmil” so’zi – to’liq, åtuk, mukàmmàl mà’nîlàrini, “bàrkàmîl” esà åtuklikkà erishgàn, mukàmmàl, kàmîl tîpgàn, båkàmu-ko’st mà’nîlàrini bårishi àytilàdi.

Kîmil insîn g’îyasi àsrlàr dàvîmidà õàlqlàr, dinlàrdà, ertàk và àfsînàlàrdà, dîstînlàrdà, milliy qàdriyatlàrdà, rivîyatu hikîyatlàrdà qàytà-qàytà turli îbràzlàrdà o’z àksini tîpib kålàyapti. Båruniy, Ibn Sinî, Imîm Buõîriy, Imîm Mîtrudiy, Nàqshbàndiy, Mirzî Ulug’båk, Àlishår Nàvîiy àsàrlàridà, milliy tàrbiyamizdà bîsh g’îya bo’lib kåldi. Må’mîriy îbidàlàrning påshtîqlàridàgi yozuvlàrdà, hàykàl, dåvîriy suràtlàrdà hàm àjdîdlàrimizning g’îyalàri  bitilgàn. “Kîmil insîn” g’îyasining turli shàkl và tàsvirlàri bisyor. SHu bîis hàm qàdim Turîn zàminini – dunyogà kîmil insîn g’îyasini bårgàn mà’nàviy tsivilizàtsiya màrkàzlàridàn biri, dåsà bo’làdi. Bu hàqiqàt milliy tàrbiyamizning tub någizlàridàn kålàyotir. Bungà år ustidàgi îbidàlàr hàm, år îstidàgi àrõåîlîgik dàlillàr hàm guvîhlik bårmîqdà. Ulàrdà bîbîlàrimizning bàrmîq izlàri – muhrlàri qîlgàn. Mà’nàviy mårîsimizdàgi kîmil insîn kiyofàsi – kîmillikkà intilish tuyg’usini uygîtàdi. Insîndàgi bàrkàmîllik måzînlàri u yoki bu tàriõiy shàõs, buyuk àllîmàlàr, mutàfàkkirlàr fàîliyatini, ulàrning àqliy, àõlîqiy jihàtlàrini bilish îrqàli o’rgànuvchining dunyokàràshi, îngidà yaõlit hîldà o’z àksini tîpàdi. Bundày måzînlàr ilmiy-àmàliy tà’lim-tàrbiya jàràyonidà shàkllànàdi.

O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti I.Kàrimîv àsàrlàridà kîmil insînlàrigà õîs bo’lgàn, insîn îmili yaqqîl ko’zgà tàshlànàdigàn 200 dàn îrtiq fàzilàtlàr bàyon qilingàn.

- yuksàk sàlîhiyatli, mà’nàviy uyg’îq, îr-nîmusli, uyat và àndishàli, shàrmu hàyoli, ibîli và iffàtli, sîbitqàdàm, shijîàtli, diniy qàdriyatlàrni biluvchi, sàvîb ishlàrni ko’p qilàdigàn, tàriõimiz, màdàniyatimiz, buyuk àjdîdlàrimiz mårîsini chuqur biluvchi, Vàtàngà sîdiq, milliy g’ururli, yuksàk mà’nàviyatli, yangichà fikrlîvchi, Àmir Tåmur bîbîmizning shijîàt, àzmu qàrîr và o’ktàmligigà egà, fidîyi, yuksàk huquqiy màdàniyatli, jàhîn tàriõi và màdàniyati yutuqlàrini chuqur o’rgàngàn, màrd, tàshàbbuskîr, el-yurt tàshvishini zimmàsigà îlàdigàn, dàõldîr, iymînli-e’tiqîdli, o’z hàq-huquqini bilib, himîya qilà îluvchi, mustàqilligimizni ko’z qîràchig’idày himîyalîvchi, sàõiy, o’z mustàqil fikrigà egà, måhr-îqibàtli, g’îyaviy và màfkuràviy tà’sirlàrgà qàrshi turà îlàdigàn, o’tgànlàrni õîtirlàb, tiriklàrni qàdrlîvchi, mustàqillik yillàridà erishgàn yutuqlàrimizni dàvîm ettirishgà qîdir, bilimli và istå’dîdli, måhnàtsåvàr, tàdbirkîr và yangilikni tåz ilg’àydigàn, g’àyràt-shijîàtli, irîdàli, qàt’iyatli, sàbît-màtînàtli, jàsur, fàîl, zàmînàviy, yuksàk tåõnîlîgiyalàrni o’zlàshtirgàn, sîg’lîm turmush tàrzigà intiluvchi, milliy và umuminsîniy qàdriyatlàr ruhidà kàmîl tîpgàn, îgîh, hushyor, munîsib dàrîmàd tîpuvchi, yuqîri màlàkàli, màs’uliyatli, åtuk mutàõàssis.

 

Bugun yurtdîshlàrimizdà yon-àtrîfdà, umumàn dunyodà bo’làyotgàn bàrchà o’zgàrishlàrgà dàõldîrlik hissi, ijtimîiy và fuqàrîlik fàîlligi o’sib bîràyapti. Dunyoning qày burchàgidà nimà bo’lmàsin, ungà nisbàtàn õàlqimizning o’z qàràshi và munîsàbàti màvjud. Zårî, kåchàgi tàriõni bilish, undàn to’g’ri õulîsà chiqàrish, Vàtàn tàqdirigà, õàlqimiz tàriõigà dàõldîr bo’lish, bugun hàyotgà ilk qàdàm qo’yayotgàn yoshlàrimiz îngigà o’tgànlàr õîtiràsi nåchîg’liq àziz và muqàddàs ekànini singdirish và eng muhimi, àjdîdlàrdàn ibràt îlib yashàsh ruhidà ulàrni vîyagà åtkàzish g’îyat muhim àhàmiyatgà egàdir. Mànà shu muqàddàs tuprîq – måniki, bu tàbàrruk zàmindà îtà-bîbîlàrimning õîki pîklàri yotibdi, àgàr shu musàffî îsmîn, mànà shu yorug’ hàyot uchun, înà Vàtànim uchun mån kuràshmàsàm, mån jînimni fidî qilmàsàm, kim kuràshàdi, dåb yashàydigàn o’g’il-qizlàrimni ko’rsàm, ulàr hàqidà eshitsàm, måndà õuddiki qànît pàydî bo’lgàndåk bo’làdi. Någà dågàndà, àyni shu õususiyat và fàzilàtlàrni mån insîn îmili dåb bilàmàn. Àgàrki, insîn shundày fikrlàsà, shundày e’tiqîd bilàn yashàsà, àytinglàr bundày îdàmni sindirib, yo’lidàn qàytàrib bo’làdimi? Måni eshitgànlàr o’zigà shu sàvîlni bårib, yanà o’zigà o’zi jàvîb bårsin. O’ylàymànki, bàrchàsining jàvîbi ijîbiy bo’làdi. Bundày õàlqni to’õtàtib bo’lmàydi, dåb tà’kidlàydi YUrtbîshimiz.

Insîn fàlsàfàsigà ko’rà, Kîmil insîn kim? U qàndày bo’lishi kåràk?  Jàhînning eng rivîjlàngàn dàvlàtlàri yuksàlish àràfàsidà bu sàvîlgà tåz-tåz murîjààt qilgànini ko’rsàtàdi. Jàvîb tîpib, yoshlàrini ertàngi kunning yuksàk tàlàblàrigà puõtà tàyyorlàb kirib bîrishgàn. CHunki, bu ràqîbàtli dunyodà ertàning tàlàblàri yangichà, muràkkàb, qiyinrîq bo’lgàn.

O’zbåkistîn bilàn hàmkîrlik yo’lini tutishgà intilàyotgàn dàvlàtlàr sîni yildàn yilgà îrtib bîrmîqdà. SHulàrdàn biri – Kîråyadà yuksàlish àràfàsidà “tàbiiy råsurslàr chåklàngàn, ijîdgà esà chågàrà yo’q” dågàn shiîr ko’tàrilgàn ekàn. Bu – yuksàk intållåkt insîn fàzilàtlàrining gultîjigà àylàntirishni ànglàtàr edi. Bu màmlàkàt shungà àmàl qildi và tîm mà’nîdà “Îsiyo yo’lbàrsi”gà àylàndi. Bulàrning zàmridà hàm insîn îmili yotibdi.

Insîn îmiligà àmàliy, pràgmàtik yondàshgàn dàvlàtlàr tåzdà nàzàriy qîidàlàrdàn bugungi và ertàngi kun uchun “fîydà” chiqàrib îldi. Ekspårimåntàl pådàgîgikà rivîjlàndi. Tàrbiyaning nàzàriy tushunchàlàrini ko’rinàdigàn nàrsàlàrgà – îbràzlàrgà, o’tà zàmînàviy tåõnîlîgiyalàrgà àylàntirishdi. Hàl qiluvchi kuchni îshirib îlib, bîshqàlàrdàn o’tib kåtishdi. O’shà sinàlgàn fàzilàtlàr yangilàri bilàn bîyitilib, shàkllàntirilmîqdà.

Bugun biz o’sib kålàyotgàn yoshlàrimizning åtuk shàõsigà õîs fàzilàtlàr sifàtidà rîstgo’ylik, màqsàddà sîbitqàdàmlik, to’g’rilik, puõtàlik và shàõsiy màs’uliyatgà ustuvîrlikkà kàttà àhàmiyat bårmîqdàmiz. Eng muhimi, yoshlàrimizdà Pråzidåntimiz uqtirgànidåk, jàsurlik, fidîyilik, bàrqàrîrlik, qàt’iylik, tirishqîqlik, hàmdàrdlik, bàg’rikånglik singàri 50 dàn îrtiq àsîsiy fàzilàtlàr shàkllàntirilmîqdà. Àynàn mànà shu fàzilàtlàr insîn îmilining màhsuli hisîblànàdi. Zårî, yoshlàrdà hàqiqàtpàrvàrlik, bîshqàlàrgà hurmàt, jàmiyat îldidà burchgà sîdiqlik, îdàmlàrgà g’àmõo’rlik, màdàniy mårîsgà hurmàtni shàkllàntirish, dåmîkràtik erkin jàmiyat fuqàrîlàri bo’lish, bàg’rikånglik fàzilàtlàrini singdirish, àõlîqàn và mà’nàn kuchli shàõslàr qilib åtishtirish vàzifàlàri yuklànmîqdà. SHuning uchun màs’uliyatli, g’ururli, o’zgàlàrni hurmàt qiluvchi, bîshqàlàr bilàn hàmkîrlikkà tàyyor, turli vàyrînkîr g’îyalàrgà qàrshi turuvchi, o’z yurtigà sàdîqàt và muhàbbàt ruhidà tàrbiyalàsh g’îyalàri bilàn uyg’un rivîjlàntirilgàn dåmîkràtik jàmiyat kishisi fàzilàtlàrigà egà shàõsni tàrbiyalàsh ko’zdà tutilgàn.

Tinchlik và insîniylik idåàllàrigà àmàl qiluvchi millàtni shàkllàntirish, ya’ni, shàõs sifàtlàrini to’liq rivîjlàntirish; tinchlikpàrvàr dàvlàt và jàmiyat quruvchilàrini tàrbiyalàsh, hàqiqàtpàrvàrlik và àdîlàtlilik; shàõsiy erkinlik; måhnàtsåvàrlik; màs’uliyatlilik; mustàqil fikrlilik; o’zgàlàr bilàn hàmkîrlik, mustàqil fikrgà egàlik; àn’ànàviylik bilàn zàmînàviylikni ànglàsh; õàlqàrî hàmkîrlikkà tàyyorlik; kundàlik turmush màlàkàlàrigà egàlik; ruhàn và jismînàn kuchlilik; o’zini bàõtli và bîshqàlàr bilàn uyg’un qilà îlish fàzilàtlàri shàkllàntirilmîqdà.  Bulàrning bàrchàsidà insîn îmili và uning mànfààtlàri mujàssàm.

4-màsàlà. Ikki dàryo îràlig’idà jîylàshgàn muqàddàs zàmin – O’zbåkistînning tinch-îsîyishtà, îbîd và fàrîvîn turmush kåchirishidà, kåràk bo’lsà, jàhîngà îchiq yuz bilàn bîqishidà ijîdkîr và bunyodkîr õàlqimizning yutuqlàri ko’z îldimizgà kålàdi. Biz yaõshi bilàmizki, hàmmà zàmînlàrdà hàm jàmiyat tàràqqiyotining hàl qiluvchi måzîni bu årdà yashàyotgàn õàlqning sàlîmàtligi, mà’nàviy-mà’rifiy ishlàrning sàviyasi bilàn bålgilàngàn. Tà’kidlàsh zàrurki, bugun yurtimiz màzkur sîhàlàrdà dunyodà åtàkchi o’rinlàrgà chiqmîqdà. O’zbåkistîn bu yutuqlàrgà nimàning hisîbidàn erishàyapti, dågàn sàvîl àtrîfidà yangidàn-yangi fikrlàr bildirilàyapti, bir qàtîr tàdqiqîtlàr îlib bîrilàyapti. Jàhîn tàjribàsidàn mà’lumki, jàmiyatdàgi hàr bir yangilik, o’zgàrishgà siyosàtchilàr, tàhlilchilàr o’z fikrlàrini, qàràshlàrini, munîsàbàtlàrini bildiràdi, õulîsàlàrini chiqàràdi. Islîm Kàrimîv ushbu yutuqlàrning àsîsiy måzîni – insîn îmilidà ekànini uqtiràrdi.

Dàrhàqiqàt, jàmiyatimiz o’zgàràyapti, hàyotimiz o’zgàràyapti. Bu o’zgàrishlàr shundày shiddàt bilàn kåchàyaptiki, îdàmlàr îngidàgi và qàlbidàgi mà’nàviy o’zgàrishlàr, àlbàttà, ijîbiydir. YUrtimiz istiqlîlgà erishgànigà 25 yil bo’ldi. Õàlqimizning dunyoqàràshi 1990 yillàrdàn bîshlàb kåskin fàrq qilàdi. Dàvlàtimiz ràhbàrining tà’kidlàshichà, “Bundày õàlqni, o’zigà, o’z kuchigà ishînib, qàt’iyat bilàn îldingà bîràyotgàn, ertàngi kunini o’zigà yaqqîl tàsàvvur etib, yangi-yangi màrràlàrni egàllàsh sàri kàttà àzmu shijîàt bilàn hàràkàt qilàyotgàn õàlqni håch qàchîn o’z yo’lidàn qàytàrib bo’lmàydi. Bundày õàlq o’z màqsàd-muddàîlàrigà àlbàttà åtàdi”.

Îlimlàrning àniqlàshichà, hîzirgi SHo’rchi tumànidà qàdimiy Kushîn impåriyasining pîytàõti bo’lgànligi àytilàdi. Tàdqiqîtchi, Dàlvàrzin-tåpàdà 1972 yil 25 såntyabr kuni àrõåîlîglàr sàlkàm 36 kilî îltin jàvîhir to’ldirilgàn ko’zà tîpilgànini và Mîskvàgà îlib kåtilgànini yozgàn. E’tibîrimizni îltindàn qimmàtrîq bir tàsviriy hujjàt o’zigà tîrtdi. Bu - ibîdàtõînà dåvîrigà bundàn 2000 yil îldin chizilgàn suràt edi. Undà 3 yoshli go’dàk, 12 yoshli o’smir và ulàrning o’rtàsidà turgàn muràbbiy tàsvirlàngàn. Muràbbiy go’dàkni qo’ltig’idàn ko’tàrib, ålkàsigà o’tqàzgàn. Go’dàk îq kiyimdà. Uning tirsàklàri uchishgà chîg’làngàn burgut qànîtlàrini eslàtàdi. Muràbbiyning ko’zlàri ishînch, qàt’iyatgà to’là. Îldingà, yuqîrigà tikilgàn. Muràbbiyning o’ng tîmînidà guldîr do’ppi(!) kiygàn o’smir bîlà. Go’dàkning hàm, o’smirning hàm nigîhi ustîz tikilgàn nuqtàdà. Îldindà, yuqîridà. Suràt I àsr àràfàsidà chizilgàn. Kushîn impåriyasi eràmizning I- III àsrlàridà (dåmàk, suràt chizilgàn dàvrdàn kåyin) gullàb yashnàgàn.

O’zingizgà mà’lum, ibîdàtõînà, sàrîy, màdràsàlàr dåvîrlàrigà bo’làr-bo’lmàs suràtlàr chizilàvårmàydi. CHizilgànlàridà esà dàvlàtni, õàlqni birlàshtiruvchi, sàfàrbàr qiluvchi ustuvîr g’îyalàr tàsvirlànàdi. Dåmàk, suràt o’shà dàvrning bir ustuvîr g’îyasini ifîdàlàyotir. Uch àvlîdni uning àtrîfidà birlàshtiràyotir. Vàqt evrildi - 1000 yil o’tdi. SHàrqdà dunyosidà Rånåssàns ro’y bårdi. Buyuk mutàfàkkir Àbu Ràyhîn Båruniy “.. biz åtishîlmàgàn nàrsàlàrgà ulàrni (yosh àvlîdni) åtishtirsàk, dågàn umiddàmiz”, - dåb yozdi.

Zàmînlàr o’tdi. Biz bugun yanà o’zimizning mustàqil dàvlàtimizgà egàmiz. YOsh àvlîd  bizdàn ko’rà kuchli, bilimli, dînî và àlbàttà bàõtli bo’lishlàri shàrt, dågàn g’îya bugun àmàldà. Àynàn mànà shu g’îya bugun õàlqimizning îngi và tàfàkkuridàgi mà’nàviy o’zgàrishlàrni ifîdàlàydi.

YUksàk tåõnîlîgiyalàr glîbàl rivîjlànàyotgàn XXI intållåktuàl bîylik åtàkchilik qilàdi. SHuning uchun bugun o’sib kålàyotgàn yosh àvlîdgà O’zbåkistîn qo’yayotgàn tàlàblàr bir tîmîndàn yuksàk rivîjlàngàn dàvlàtlàr bilàn hàmîhàng ekànligi, ikkinchi tîmîndàn, mà’nàviyat, intållåkt ustuvîrligi bilàn àjràlib turàdi. YA’ni, fàrzàndlàrimiz îngi và tàfàkkuri kuchli, zàmîn tàlàblàrigà mîs tàyyorlik, yuksàk mà’nàviyat, àõlîqiy sîg’lîmlik, jismîniy chiniqqànlik, mustàqillik g’îyalàrigà chåksiz sàdîqàt, Vàtàni và õàlqigà sîdiq, milliy o’zligimizgà yot g’îya, qàràshlàrgà murîsàsizlikni mujàssàm etishni tàqîzî etmîqdà. Bu fàzilàtlàrning birîrtàsi sust bo’lsà, uyg’unlik buzilàdi.  “Fàrzàndlàrimizni mustàqil và kång fikrlàsh qîbiliyatigà egà bo’lgàn, îngli yashàydigàn kîmil insînlàr etib vîyagà åtkàzish — tà’lim-tàrbiya sîhàsining àsîsiy màqsàdi và vàzifàsi bo’lishi lîzim”, - dåb tà’kidlàgàn edi I.À.Kàrimîv.

Õulîsà o’rnidà shuni àytish kåràkki, yurtimizning kålàjàgi, õàlqimizning ertàngi kuni, màmlàkàtimizning jàhîndàgi îbro’-e’tibîri birinchi nàvbàtdà, yosh àvlîdning unib-o’sib, ulg’àyib, qàndày insîn bo’lib, hàyotgà kirib bîrishigà bîg’liq. Bundày o’tkir hàqiqàtni hàmishà yoddà tutishimiz và shungà mîs ràvishdà ish yuritishimiz shàrt.

Dunyodà håch bir millàt yoki õàlq yo’qdirki, uning birlàshtiruvchi, umumlàshtiruvchi g’îyasi và màfkuràsi bo’lmàsà. Biz buning isbîtini uzîq  o’tmishdàn bîshlàb hîzirgi kungàchà ko’rishimiz mumkin. Hàr bir  millàt, õàlqning  o’zigà muvîfiq kålàdigàn, millàtning mànfààtlàrini o’zidà àks ettiràdigàn và umumlàshtiràdigàn birîn bir g’îyasi yoki màfkuràsi  bo’lishi muqàrràr, chunki îdàmlàr o’z hàyoti dàvîmidà nimàgàdir ishînishi, suyanishi kåràk.

Màfkurà – àràbchà  “nuqtài nàzàrlàr” và “e’tiqîdlàr tizimi” mà’nîsidàn kålib chiqqàn bo’lib, u – jàmiyatdàgi muàyyan siyosiy, huquqiy, àõlîqiy, diniy, bàdiiy, fàlsàfiy, ilmiy qàràshlàr, fikrlàr và g’îyalàr tizimini ifîdà etàdi.

Màfkurà ijtimîiy bîrliqning, ya’ni  kång mà’nîdà jàmiyat hàyotining mà’nàviy-siyosiy in’ikîsidir, uning insîn îngidà àks etishi, insîn tîmînidàn ànglàshib, bir butun  tizim hîligà kåltirilishi và bu tizimning àmàliy fàîliyatidà nàzàriy àsîs hàmdà ruhiy tàyanch bo’lib õizmàt qilishidir.

Îdàtdà hàr bir dàvlàt, jàmiyat o’zi bàjàràyotgàn tàriõiy vàzifàni àsîslîvchi và bàrchà ijtimîiy sinflàr, tàbàqàlàr, millàtlàr, elàtlàr và diniy e’tiqîdlàr vàkillàrini shu vàzifà àtrîfidà birlàshtiruvchi, jipslàshtiruvchi umummàfkuràgà egà. SHu bilàn bir qàtîrdà, umumdàvlàt màfkuràsi tàlàblàri và qîidàlàri dîiràsidà jàmiyatdàgi, màmlàkàtdàgi ijtimîiy sinflàr, tàbàqàlàr, millàtlàr và elàtlàr, diniy e’tiqîd vàkillàri o’z màfkuràlàrini ishlàb chiqishlàri mumkin và zàrur. CHunki bundày ish umumdàvlàt, umummilliy màfkuràni yanàdà yangilàshtirishgà, bîyitishgà õizmàt qilàdi, uning hàr bir fuqàrîgà åtib bîrishini  tà’minlàydi.

O’zbåkistînning mustàqillikkà erishuvi butun tàriõiy tàràqqiyot nàtijàlàridàn kålib chiqqàn îb’åktiv và qînuniy jàràyon bo’ldi. Mustàqillikni qo’lgà kiritish tufàyli màmlàkàtimiz butun ishlàb chiqàrish và ilmiy-tåõnikà imkîniyatlàridàn, tàbiiy õîm àshyo màhsulîtlàridàn o’z mànfààtlàri, màqsàdlàri yo’lidà fîydàlànish, ulàrgà to’liq egàlik qilish, àjdîdlàrimizdàn qîlgàn mà’nàviy qàdriyatlàrni và butun tàriõimizni  tiklàsh, yanàdà rivîjlàntirish hàmdà  umumõàlq mulkigà àylàntirishgà muvàffàq bo’ldi. Màmlàkàtimizning õàlqàrî hàmjàmiyatgà tång huquqli sub’åkt sifàtidà kirib bîrishi dàvlàt rivîjlànishining àniq yo’nàlishini bålgilàshgà, ichki và tàshqi siyosàt tàmîyillàrini ishlàb chiqishgà ko’p jihàtdàn bîg’liq. Bu jàràyonning kåchishi tàbiiy bo’lishi hàmdà bizning  milliy àn’ànàlàrimizgà zid kålmàsligi lîzim.

Dàvlàtimiz o’zi uchun mà’qul dåb tîpgàn yo’li, o’zigà õîs bo’lgàn  tàràqqiyot mîdåli, sîbiq siyosiy  tuzumni råkînstruktsiyalàsh yoki  yangi dàvrgà mîslàshtirishdàn mutlàqî fàrq qilàdi. Endilikdà màsàlà sîbiq ijtimîiy-siyosiy tizimdàn butunlày vîz kåchish,  sifàt hàmdà printsipiàl jihàtdàn yangi bo’lgàn ijtimîiy munîsàbàtlàrni shàkllàntirishdàn ibîràt bo’lishi lîzim. Bundày àmàliy qàdàmlàrdàn bittàsi bir yoqlàmà, yagînà pàrtiyaviy dîgmàtizm, kîmmunistik màfkuràdàn to’liq õàlîs bo’lish và milliy istiqlîl màfkuràsini yaràtishdir.

Ko’p yillàr mîbàynidà màfkurà jàmiyat ustqurmàsining muàyyan qismi bo’lib, iqtisîdiy bàzis àsîsidà shàkllànsà-dà, undàn birmunchà  mustàqil và ijtimîiy bîrliqning ijtimîiy îngdàgi  in’ikîsi, dåb hisîblàngàn. Àmmî tàriõiy jàràyon màfkuràning hàm bunyodkîr, hàm vàyrînkîr kuch sifàtidà nàmîyon bo’lishi mumkinligini isbîtlàydi. Buning bir nåchà sàbàblàri bîr, àlbàttà.

Sîbiq Ittifîq dàvridà  sîtsiàlizmgà o’tgàn qàtîr màmlàkàtlàrdà tàbiàt và  jàmiyat rivîjlànishi hàqidàgi màrkschà tà’limît îb’åktiv råàllikni àks ettirishdàgi yagînà to’g’ri g’îya  vàzifàsini o’tàgàn. Màrksizm  îlàmning turli-tumànligini e’tirîf qilgàn bo’lsà-dà, jàmiyat ijtimîiy tàràqqiyoti hàqidàgi bîshqà kîntsåptsiya và  qàràshlàrni butunlày ràd etgàn. SHuning uchun hàm dîgmàtik sîtsiàlistik g’îyalàr jàhîndàgi bîshqà  dàvlàtlàrning g’îyalàri và qàràshlàrigà dîimiy ràvishdà zid bo’lib kålgàn hàmdà jàmiyat tàràqqiyotigà sàlbiy tà’sir ko’rsàtgàndi. Màzkur g’îya o’zgàrib bîràyotgàn ijtimîiy-iqtisîdiy vàziyatgà mîslàshà îlmàgànligi tufàyli so’nishgà màjbur bo’ldi. Nàzàrimizdà, bungà mà’lum mà’nîdà quyidàgilàr hàm sàbàbchi bo’ldi:

- àksàriyat måhnàtkàsh õàlq îmmàsi uchun jîzibàdîr bo’lib ko’ringàn “tånglik”, “birlik”, “õàlqàrî do’stlik” kàbi shiîrlàr lîzung dàràjàsidà qîlib kåtgànligi. Àslidà, pîrlîq kålàjàk hàqidàgi turli ko’rinishdàgi màftunkîr  tà’limîtlàr, qàràshlàr tàrg’ibît-tàshviqît dàràjàsidàn chiqib kåtà îlmàsdi và ulàr  håch  qàchîn  àmàliyotdà o’z ifîdàsini tîpîlmàsdi hàm;

- kîmmunistik màfkurà butun õàlq îmmàsini mà’lum bir qîlipdà ushlàb turgànligi, îdàmlàrning o’z imkîniyat và qîbiliyatlàrini to’liq nàmîyish etishi uchun kåràkli  imkîniyatlàr  yaràtib bårîlmàgànligi;

- kîmmunistik g’îyaning o’zi bikikligidà qîlib kåtgànligi, uning jàhîn màdàniyati, umuminsîniy qàdriyatlàrdàn yirîqlàshgàni, àhîlining àõbîrît îlishgà dîir tàbiiy intilish và mànfààtlàrining chåklàb qo’yilgànligi. Màvjud g’îyagà qàrshi bo’lgàn  và  ungà to’g’ri kålmàydigàn hàr qàndày qàràshning  zàràrli dåb e’lîn qilingànligi;

- hukmrînlik vàzifàsini o’tàgàn màzkur g’îya jàmiyat iqtisîdiy, ijtimîiy-siyosiy, màdàniy-mà’nàviy o’zgàrishlàrigà  mîs kålàdigàn fàîl kuchgà àylànà îlmàgànligi.

Uzîq tàriõiy dàvr mîbàynidà o’lkàmizdà îchiq e’tirîf etilgàn kîmmunistik g’îya bilàn bir qàtîrdà pinõînà, yashirinchà, ko’pchilik tîmînidàn qo’llàb-quvvàtlànàyotgàn “milliy  màfkurà” hàm yashàb kålgàn. Bu màfkurà islîm tà’limîtining insînpàrvàr và àdîlàtli g’îyalàridà o’z ifîdàsini tîpgàndi. Màhàlliy àhîlining àksàriyat qismi islîm g’îyalàrini muqàddàs dåb hisîblàrdi. Ulàr uchun bu tà’limît  o’z  hàyoti, tàfàkkuri và yashàsh tàrzini bålgilàb båruvchi îmil edi.  Nàzàrimizdà,  àynàn  shu tufàyli sîbiq Ittifîqning bàrhàm tîpishi, u bilàn birgà jàmiyat màfkuràviy ustqurmàsining vàyrîn bo’lishi, bizning jàmiyatimizdà såzilàrli  mà’nàviy  và  ijtimîiy  tàlîfàtsiz o’tgàn.

Bugungi kundà jàmiyatshunîs îlimlàr, siyosàtchilàr màmlàkàtimizning o’tgàn yo’lini qàytà ko’rib chiqish, uni inqirîzgà yuz tutishigà îlib bîrgàn îmillàr, hîzirgi kundà àyrim yoshlàrimizning màdàniyati và sàviyasi tushib kåtàyotgànligining sàbàblàrini àniqlàsh ustidà bîsh qîtirmîqdàlàr. Àlbàttà, màzkur jàràyonlàrni fàqàt sîtsiàlistik màfkuràgà bîg’làsh hàm nîto’g’ridir, chunki u ijtimîiy hàyotning turli jàbhàlàridà insîngà ijîbiy  tàrbiyaviy tà’sir hàm o’tkàzgàndi.

Hîzirgi kundà jàmiyatni màfkuràdàn butunlày õîlis etish hàqidà gàp kåtàyotgàni yo’q. Zàmînàviy fàlsàfiy àdàbiyotdà màfkurà, uning jàmiyatdà tutgàn o’rni, dàvlàt tàràqqiyotidàgi àhàmiyati hàqidà turli-tumàn, bà’zàn bir-birigà butunlày zid kålàdigàn fikrlàr hàm màvjud. Àsrimizning 60- yillàridà dàvlàtlàrni màfkuràdàn õàlîs etishgà àsîslàngàn nàzàriyalàr îqimi  vujudgà kålgàndi. Ungà ko’rà, dàvlàt hàr qàndày dàvlàt màfkuràsidàn butunlày õîli bo’lishi kåràk emish. SHuningdåk, dàvlàt tàràqqiyoti và kålàjàgi uchun màfkurà suvdåk và hàvîdåk zàrur, dåb hisîblàydigàn nàzàriyalàr hàm kång tàrqàlgàndi1.

Tàriõdàn mà’lumki, håch qàndày dàvlàt và jàmiyat màfkuràsiz yashày îlmàydi. O’zbåkistîn hàm bundàn istisnî emàs. O’lkàmizdà bu jàràyonlàr o’zigà õîs tàrzdà àmàlgà îshirilmîqdà. Bugun biz sîbiq Ittifîqdà yo’l qo’yilgàn kàmchiliklàrni  birin-kåtin bàrtàràf etishimiz muhim àhàmiyatgà egà. Eng àvvàlî, hàr qàndày g’îya, màfkuràning yakkà õîkimligigà bàrhàm bårishimiz, ulàrning jàmiyatning turli jàbhàlàrigà (iqtisîd, ishlàb chiqàrish, huquq và qînunchilik) to’g’ridàn-to’g’ri, o’rinsiz kirib bîrishigà yo’l qo’ymàslik muhim vàzifàlàrdàn biridir.

Sîtsiàlistik màfkurà ishchi sinfining màfkuràsi, dåb e’lîn qilingàn bo’lsà-dà, u  màzkur sinfning dunyoqàràshigà àylànà îlmàdi  và  pàrtiya, dàvlàt àppàràtigà õizmàt qilàdigàn, tà’sirchàn vîsità vàzifàsini o’tàdi, õîlîs. Màmlàkàtimizdà dåidåîlîgizàtsiya jàràyonlàrining qiyin kåchishini bizning nàfàqàt dàvlàt bîshqàruv màshinàsini butunlày o’zgàrtirishimiz, bàlki ijtimîiy îngning jàmîà tàfàkkurlàsh usulidàn shàõsiy-individuàl usuligà o’tish zàruràti bilàn  îqlàsh  mumkin. Àynàn ànà shu - o’tish jàràyoni, eng muràkkàb và îg’ir kåchàdigàn dàvrdir.

O’zbåkistîn  pîlietnik dàvlàt bo’lib, uning tàrkibidà turli millàt và elàt vàkillàri istiqîmàt qilàdilàr. Ulàrning mànfààtlàrini himîya qilish, jàmiyatning hàr bir à’zîsini millàti, irqi, diniy qàràshlàridàn qàt’i nàzàr birlàshtirish và qudràtli dàvlàt qurishgà yo’nàltirish uchun bàribir jipslàshtiruvchi và fàîllàshtiruvchi birîn bir g’îya bo’lishi kåràk. Màzkur g’îya jàmiyatning o’zàgini tàshkil qilib, sinfiylik và pàrtiyaviylikdàn to’liq õàlîs bo’lishi lîzim. Jàmiyatni, millàtni yakdil qiluvchi, uning uzîq kålàjàgini, istiqbîlini àniqlàb båruvchi, îldingà qàràb hàràkàtlàntiruvchi, ràg’bàtlàntiruvchi và sàfàrbàr etuvchi kuch - bu ilg’îr milliy  g’îya  và  màfkuràdir1.

Bir ijtimîiy-iqtisîdiy tuzumdàn bîshqàsigà o’tish dàvridà jàmiyat hàyotining hàmmà sîhàlàridà, binîbàrin, g’îyaviy sîhàdà hàm bir qàtîr muàmmîlàrni hàl qilishgà to’g’ri kålishi tàriõiy qînuniyatdir. O’zbåkistîn o’z suvårånitåtini qo’lgà kiritgàch, õàlqning mànfààtigà và ehtiyojigà jàvîb bårmàydigàn kîmmunistik màfkuràdàn vîz kåchdi. Mà’lumki, îdàmning butun umri dàvîmidà zo’rlàb tiqishtirilgàn hàr qàndày g’îya, àqidà yoki màfkurà qàrshilikkà uchràydi. Tàbiiyki, jàmiyatdà yangi g’îya, ilg’îr fikr, prîgråssiv màfkuràni shàkllàntirish ehtiyoji tug’ilàdi. Bàshàrti bu zàruràt tushunilmàsà yoki inkîr etilsà, màfkuràviy  bo’shliq pàydî bo’lib, u muqàrràr ràvishdà õàlqqà yot g’îyalàr bilàn to’ldirilishi mumkin 2.

Màmlàkàtimizdà mustàqillikni qo’lgà kiritishning bîshlàng’ich bîsqichlàridà milliy îngning såzilàrli dàràjàdà o’sib bîrishi kuzàtilgàn. Bu esà islîm dinining tiklànishigà và jàmiyat dîiràsidà îmmàviy màvqågà ko’tàrilishigà îlib kåldi. Jàmiyat à’zîlàri muqàddàs dinimizning insînpàrvàr, àdîlàtpàrvàr, måhr-muruvvàt g’îyalàrini tiklàsh và yanàdà rivîjlàntirish, ànà shu g’îyalàr àsîsidà yoshlàrni tàrbiyalàshgà hàràkàt qildilàr. Àlbàttà, sîbiq tizimning vàyrîn bo’lishi, màmlàkàtdàgi vàziyatning kåskinlàshuvi, millàtlàràrî tinchlik và îsîyishtàlikni sàqlàsh,  ziddiyatlàr và kînflikt vàziyatlàrning îldini îlish kàbi jàràyonlàr bilàn birgàlikdà  islîm  àqidàlàri jàmiyatdà bàrqàrîrlikni sàqlàsh, àhîli  màdàniy dàràjàsining kåskin tushib kåtishining îldini îlishdà hàm umumlàshtiruvchi, hàm mà’nàviy-àõlîqiy birlàshtiruvchi g’îya vàzifàsini o’tàgàn. Islîm îbro’sining o’sib bîrishi tufàyli u nàfàqàt sîtsiàlistik màfkuràni siqib chiqàrishgà, bàlki ijtimîiy îngning nîàn’ànàviy sîhàlàridà hàm o’z màvqåini mustàhkàmlàshgà erishdi.

Àmmî jàràyonlàrning bundày kåchishi islîm dini jàmiyatdà àsîsiy g’îya, islîm màfkuràsi esà jàmiyatdà mînîpîlistik màvqågà egà bo’ldi, dågàn õulîsàlàrgà îlib kålmàsligi kåràk. O’zbåkistîn Råspublikàsi Kînstitutsiyasining  o’n ikkinchi mîddàsidà dàvlàtimizdà “ijtimîiy hàyot siyosiy institutlàr, màfkuràlàr và fikrlàrning õilmà-õilligi àsîsidà rivîjlànàdi. Håch qàysi màfkurà dàvlàt màfkuràsi sifàtidà o’rnàtilishi mumkin emàs”, - dåb bålgilàngàn1.

Jàmiyatimiz rivîjlànishi màzkur bîsqichining tàhlili shuni ko’rsàtàdiki, o’tish jàràyonidà dåidåîlîgizàtsiya ko’pginà umumnàzàriy và umumåtîdîlîgik àqidàlàrning yo’qîlib kåtishi  hàmdà  yangi iqtisîdiy và ijtimîiy munîsàbàtlàr tizimining bàrpî etilishi bilàn tàvsiflànàdi.

Ànà shu tufàyli istiqlîlgà erishgànimizdàn kåyin milliy istiqlîl màfkuràsini yaràtish zàruràti yuzàgà kåldi. Bu zàruriyat quyidàgilàr bilàn bålgilànàdi:

-õàlq îmmàsini dàvlàt siyosiy, ijtimîiy, iqtisîdiy suvårånitåtini tà’minlàsh màqsàdigà sàfàrbàr etish;

-turli millàt, elàt, ijtimîiy guruhlàr, sinflàrni dàvlàt mànfààtlàrini himîya etishgà sàfàrbàr qilish;

-huquqiy dàvlàt fuqàrîlik  jàmiyatni shàkllàntirishning nàzàriy àsîslàrini ishlàb chiqish;

-dàvlàt ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishining stràtågik yo’nàlishlàrini  bålgilàb bårish;

-milliy qàdriyatlàr àsîsidà  hàr tîmînlàmà bàrkàmîl àvlîdni tàrbiyalàsh kåràkligini   e’tirîf etish.

Hîzirgi kundà milliy istiqlîl màfkuràsining màzmun-mîhiyati, o’zigà õîs õususiyatlàri, shàkllànishi và rivîjlànishining nàzàriy-måtîdîlîgik àsîsi và mànbàlàri, uning õàlqni-õàlq, millàtni-millàt,  yurtni-yurt qilishdàgi, kîmil insînlàrni tàyyorlàsh và tàrbiyalàshdàgi àhàmiyati singàri kîntsåptuàl màsàlàlàr ko’pginà îlimlàr, fàylàsuflàr tàriõchilàr tîmînidàn tàhlil qilinib, o’zining ilmiy-nàzàriy ifîdàsini tîpmîqdà.

Dåmàk, “g’îya” và “màfkurà” tushunchàlàri  bir-birigà yaqin, àmmî bir õil mà’nîli tushunchàlàr emàs, ulàrni sinînim sifàtidà ishlàtish hàm nîto’g’ri.  G’îya – u yoki bu ijtimîiy hîdisà, jàràyonni ifîdàlàsà, màfkurà – g’îyalàr tizimini ifîdàlàydi. Màfkurà – jàmiyatning ishlàb chiqàrish munîsàbàtlàrini o’zidà àks ettiruvchi, uning umumiy mà’nàviy hàyot dàràjàsini  ifîdàlîvchi g’îyalàr tizimidir. U jàmiyatdàgi siyosiy, huquqiy, àõlîqiy, diniy,  àõlîqiy qàràshlàr, kåchinmàlàrdà nàmîyon bo’làdi. Màfkurà g’îyalàr tizimidàn ibîràt bo’lib, g’îya esà uning tàrkibiy qismini tàshkil etàdi.

Màfkuràning àhàmiyati shundàn ibîràtki, u jàmiyatimizning rivîjlànishi, yuqîrigà tîmîn hàràkàt qilishini  îsînlàshtiràdi, millàtni, bàrchà fuqàrîlàrni umumiy màqsàd yo’lidà birlàshtiràdi. Milliy màfkurà butun O’zbåkistîn õàlqining ruhini, his-tuyg’usini, milliy g’urur và iftiõîrini, kuch-qudràtini, îrzu-intilishlàrini mujàssàmlàshtiràdigàn buyuk g’îyaviy kuchdir.

Mustàqillikning tàqdiri, O’zbåkistînning kålàjàgi, birinchi nàvbàtdà, îdàmlàrgà, yoshlàrgà, ulàrning àmàliy fàîliyatigà, àõlîqiy bàrkàmîlligigà, g’îyaviy-siyosiy åtuklik dàràjàsigà, milliy o’zligini qànchàlik chuqur và mukàmmàl ànglàb  îlishlàrigà båvîsità bîg’liq. Jàmiyat tàràqqiyotini, mustàqillik bilàn bîg’liq bo’lgàn ulkàn vàzifàlàrni bàjàrishgà îmmàni sàfàrbàr etishni màfkuràsiz tàsàvvur etish mumkin emàs.

Insînning, hàr bir yoshning fàîliyati uning ilg’îr màfkuràgà qàt’iy  àmàl và e’tiqîd  qilishigà bîg’liq. Jàmiyat mànfààti và milliy istiqlîl yo’lidà o’zidàgi bàrchà bilim, qîbiliyat và istå’dîdini bàõshidà etishgà tàyyor  turgàn åtuk insînlàr, yoshlàr, fidîyilàr bo’lmàsà, O’zbåkistînni  dunyodàgi eng qudràtli, ilg’îr dàvlàtgà àylàntirish mumkin emàs. Mustàqil O’zbåkistînning eng yaqin hàmdà uzîq kålàjàgi bilàn  båvîsità bîg’liq bo’lgàn ànà shu vàzifàlàrni màfkuràviy ishlàrni jînlàntirmàsdàn turib àmàlgà îshirib bo’lmàydi.

Màfkurà kishilàrdà, hàr bir yoshdà milliy màdàniyatning, milliy îngning, milliy g’ururning o’sishi và rivîjlànishidà muhim àhàmiyat kàsb etàdi. SHuningdåk, u õàlqimiz và millàtimizning kuch-qudràti hàmdà imkîniyatlàrigà, g’îyaviy-siyosiy jihàtdàn bir butun và yaõlitligigà sàlbiy tà’sir etishi mumkin bo’lgàn màhàlliychilik, guruhbîzlik, urug’-àymîqchilik munîsàbàtlàrigà qàrshi murîsàsiz kuràsh îlib bîrishgà kång jàmîàtchilikni dà’vàt etàdi.

Màfkurà milliy hàmkîrlik, milliy hàmjihàtlikning kuchàyishigà ko’màk  båràdi. U åtuk milliy îng, milliy g’urur, milliy qàdriyatlàr, milliy birdàmlik và hàmjihàtlik tuyg’usi zàminidà shàkllànàdigàn vàtànpàrvàrlikni hàm o’z ichigà îlàdi. YOshlàrdà înà zàmingà bo’lgàn muhàbbàt qànchàlik kuchli bo’lsà, Vàtànni såvish, yuksàk dàràjàdà e’zîzlàsh tuyg’usi kuchàyib bîrsà, hàr bir insîn o’z Vàtàni tàriõini, milliy qàdriyatlàrini, o’z õàlqining tili, màdàniyati, milliy urf-îdàtlàrini mukàmmàl bilsà, milliy mànfààtlàrini, millàt tàqdiri và istiqbîlini chuqur ànglàb åtgàn  bo’lsà, jàmiyatimiz shunchàlik  mustàhkàm và bàrqàrîr bo’làdi1.

         Milliy màfkurà råspublikàmiz mustàqilligini mustàhkàmlàsh, O’zbåkistînni kålàjàkdà buyuk dàvlàtgà àylàntirish, insîn hàq-huquqlàrini himîya qilish, ijtimîiy àdîlàtni, dåmîkràtiyani to’là qàrîr tîptirish, millàtimiz và màmlàkàtimiz istiqbîli  muàmmîlàrini hàl etishni birinchi o’ringà qo’yish yo’lidà àniq màqsàdlàrgà qàràtilgàn, ilmiy àsîslàngàn õilmà-õil bilimlàr và õulîsàlàrning  muàyyan tizimidir.

Milliy màfkurà õàlqning milliy mànfààtlàridàn kålib chiqàdi và uni o’zidà ifîdà etàdi. Milliy istiqlîl màfkuràsi milliy hàmdà umuminsîniy qàdriyatlàrgà àsîslànàdi. Ulàr màfkuràmizning tàmàl tîshini tàshkil etàdi. Milliy, umuminsîniy qàdriyatlàr, àõlîqiy, bàdiiy, fàlsàfiy, diniy, huquqiy qàràshlàr và g’îyalàr màfkuràmizning insînpàrvàr mîhiyatini yanàdà to’ldiràdi và bîyitàdi, zàminni mustàhkàmlàydi, tà’sirchànligini îshiràdi, àmàliy àhàmiyatini kuchàytiràdi.

Milliy màfkuràni yaràtishdà õàlqimizning hîzirgi và kålàjàkdàgi tub mànfààtlàrini, istiqlîlimizning rivîjlànish qînunlàrini nàzàrdà tutish fàn qînunlàrigà, ilmiy nàzàriyagà tubdàn zid bo’lgàn sub’åktivizm và vîlyuntàrizmgà qàràmà-qàrshi ish tutish dåmàkdir.

Islîm Kàrimîv O’zbåkistîn o’z mustàqilligini e’lîn qilgànidànîq, sîbiq tîtàlitàr màfkuràdàn tåzrîq vîz kåchish, màfkuràviy bo’shliqqà yo’l qo’ymàslik, yangichà îng và yangichà tàfàkkurni shàkllàntirish àhàmiyatigà kång jàmîàtchilik diqqàtlàrini qàràtdi, màzkur siyosiy g’îyaning mîhiyatini bålgilàdi, jàmiyatning bàrchà siyosiy-màfkuràviy muàssàsàlàri fàîliyatini àynàn shu g’îya ijrîsigà sàfàrbàr etdi. Uning àsàrlàridà milliy màfkuràning hàyotimizdàgi o’rni, àsîsiy tàmîyillàri, uning hàyotiy ehtiyoj dàràjàsigà ko’tàrilgànining sàbàblàri, õususiyatlàri, màfkuràviy tàhdidlàrning jàmiyat tinchligi và bàrqàrîrligigà sîlàyotgàn õàvfi, ulàrning îldini îlish chîràlàri tàhlil etilgàn hàmdà nàzàriy àsîslàngàn.

Milliy istiqlîl màfkuràsi nàzàriy, måtîdîlîgik hàmdà siyosiy àspåktlàrdà îb’åktiv råàllikning butunlày yangi, tàriõiy àmàliyotdà uchràmàgàn hîdisàsidir. Milliy màfkurà ijtimîiy hàyotning bàrchà jàbhàlàrigà bàb-bàràvàr tà’sirini o’tkàzàdi, jàràyonlàrni g’îyaviy-mà’nàviy tà’minlàydi, jàmiyat sîg’lîm kuchlàrini îliy màqsàd sàri sàfàrbàr etàdi, uyushtiràdi, ijtimîiy tàràqqiyotni tåzlàshtiràdi.

 “Màfkurà bo’lmàsà,- dåb yozgàn edi I.À.Kàrimîv,- îdàm, jàmiyat, dàvlàt o’z yo’lini yo’qîtishi muqàrràr. Ikkinchidàn, qàårdàki màfkuràviy  bo’shliq vujudgà kålsà, o’shà årdà  bågînà màfkurà hukmrînlik qilishi hàm tàyin. Buning isbîti uchun õîh tàriõdàn, õîh zàmînàmizdàn ko’plàb misîllàr kåltirish qiyin emàs”1.

Milliy istiqlîl màfkuràsining muhim tàrbiyaviy jihàti - uning tà’sirchànligidà. Eng muhimi, biz shuni tushunib åtishimiz kåràkki, milliy istiqlîl g’îyasi sun’iy màjburlàshdàn yirîq bo’lishi kåràk, u hàr qàndày kînflikt và kînfrîntàtsiyaning îldini îlishi, eng muhimi, jàmiyat à’zîlàrining milliy mànsubligidàn kàt’i  nàzàr  ulàrni birlàshtirishgà õizmàt qilishi kåràk. Màfkurà-muàyyan ijtimîiy guruh yoki qàtlàmning, millàt yoki dàvlàtning ehtiyojlàrini, màqsàd và intilishlàrini, ijtimîiy-mà’nàviy tàmîyillàrini ifîdà etàdigàn g’îyalàr, ulàrni àmàlgà îshirish usul và vîsitàlàri tizimidir.

So’nggi yillàrdà yoshlàrning ijtimîiy fàîlligi o’sib bîràyotgànligini kuzàtish mumkin. Bu bîràdà ulàrdà shàkllànàyotgàn ijtimîiy và màfkuràviy tushunchà và g’îyalàrning àhàmiyati kàttàdir.

         Milliy istiqlîl màfkuràsi màmlàkàtimiz ijtimîiy turmushining iqtisîdiy, siyosiy, ijtimîiy, mà’nàviy và bîshqà sîhàlàridà ro’y båràyotgàn jàràyonlàrni ifîdàlàydi.

“O’zbåkistîn õàlqining milliy tàràqqiyot yulidàgi bîsh g’îyasi – îzîd và îbîd Vàtàn, erkin và fàrîvîn hàyot bàrpî etishdàn ibîràtdir. Bu g’îya õàlqimizning àzàliy ezgu intilishlàri, bunyodkîrlik fàîliyatining mà’nî – màzmunini bålgilàydi, hàr bir insîn uchun muqàddàs bo’lgàn yuksàk gumànistik qàdriyatlàrni o’zidà mujàssàm etàdi.

Milliy istiqlîl màfkuràsining àsîsiy g’îyalàri õàlqimizning mustàqil tàràqqiyot yo’lidàgi bîsh g’îyasidàn kålib chiqàdi và o’zining mà’nî – mîhiyati, fàlsàfàsi, jîzibàsi bilàn uni õàlqimizning qàlbi và îngigà yanàdà chuqurrîq singdirishgà õizmàt qilàdi”.1

Màfkurà – insîn îngigà, uning qàlbigà yo’l îchib, dunyoqàràshigà tà’sir  etuvchi qudràtli g’îyaviy kuchdir. SHuning uchun hàm, hîzirgi vàqtdà jàhîn miqyosidà turlichà màqsàd – mànfààtlàrni ifîdà etuvchi hàr õil eski qàràshlàr, siyosiy, milliy, diniy îqimlàr, màzhàb và såktàlàrning pinhînà và îshkîrà o’zàrî kuràshlàri, tîrtishuvlàri hàr qàchîngidàn hàm ko’rà shiddàtli tus îlmîqdà. Màfkuràviy kuràshlàr và tîrtishuvlàrdàn ko’zdà tutilgàn “àsîsiy màqsàd – insîn, àvvàlàmbîr, yoshlàr qàlbini egàllàsh, muàyyan màmlàkàt yoki  mintàqàdàgi birîr millàt yoki  õàlqning îngigà, uning såzgi-tuyg’ulàrigà tà’sir o’tkàzish, uni o’z dunyoqàràshigà bo’ysundirish, mà’nàviy jihàtdàn zàif và tîbå qilish. Fikr qàràmligi, tàfàkkur qulligi esà hàr qàndày iqtisîdiy yoki siyosiy qàràmlikdàn hàm ko’rà dàhshàtlidir”.2

YUqîridàgilàrgà àsîslànib, quyidàgi õulîsàlàrgà kålish mumkin:

Birinchidàn, milliy màfkuràmizni tàrg’ib qilish, îmmà îngigà singdirishdà shîirlàr, yozuvchilàr, îlimlàr, tàriõchilàr, fàylàsuflàr zimmàsigà judà kàttà màs’uliyat yuklàtilàdi. Ziyolilàr  o’z àsàrlàri îrqàli îdàmlàrning îngigà, his-tuyg’ulàrigà tà’sir etib, hàyotimizdàgi kàmchiliklàr, nuqsînlàrni bàrtàràf etishgà, yangi insîn dunyoqàràshini, uning mà’nàviy hàmdà àõlîqiy qàràshlàrini shàkllàntirishgà ko’màklàshàdi.

Bugungi kundà õàlqimizning ijtimîiy îngini shàkllàntirishgà, àyniqsà, publitsistikà, bàdiiy àdàbiyot o’zining såzilàrli tà’sirini ko’rsàtàyapti. SHu bîisdàn hàm u õàlqimizning nîyob mà’nàviy qàdriyatlàridàn hisîblànmish hàlîllik, pîklik, imîn-e’tiqîd, ràhm-shàfqàt, muruvvàt kàbilàrni îdàmlàr qàlbigà chuqur singdirishni o’z îldigà àsîsiy màqsàd qilib îlgàn. Bàdiiy àdàbiyot esà, õàlqning ruhini ko’tàrishdà, pîrlîq istiqbîl uchun kuràshgà chîrlàshdà o’zining munîsib hissàsini qo’shishi muhim àhàmiyatgà egà.

Ikkinchidàn, milliy màfkuràmiz g’îyalàrini îmmà và, àyniqsà, yoshlàr îngigà  singdirish và àmàlgà îshirishning eng muhim hàmdà zàruriy shàrtlàridàn biri – õàlqimizning tàriõini chuqur và mukàmmàl, õîlisînà o’rgànishni yo’lgà qo’yish, kåràkli shàrt-shàrîitlàr yaràtishdir.

Uchinchidàn, milliy màfkuràmizning muhim õususiyatlàridàn biri shuki, u ijtimîiy-iqtisîdiy munîsàbàtlàrni àks ettiribginà qîlmày, siyosiy bîshqàruv tizimining fàîliyatini hàm o’zidà ifîdàlàydi. SHuning uchun hàm, milliy màfkuràmizni hàyotgà tàtbiq etishdà siyosiy bilimlàrni îmmà o’rtàsidà kång yoyish, tàrg’ib-tàshviq etish, shàk-shubhàsiz, kàttà àhàmiyatgà egà. Siyosiy bilimlàr qànchàlik mukàmmàl bo’lsà, õàlqning îngi shunchàlik o’sàdi, fàîlligi îshàdi. Siyosiy màdàniyati, milliy îngi, vàtànpàrvàrlik tuyg’usi o’sgàn, o’zini-o’zi ànglàb åtgàn õàlq và  millàt o’zining istiqbîli bilàn bîg’liq bo’lgàn màsàlàlàrgà håch qàchîn båfàrq qàràmàydi.

To’rtinchidàn, hîzirgi kundà yoshlàrdà milliy qàdriyatlàrimizning bàrchà yaõshi tîmînlàrini tiklàsh và yanàdà rivîjlàntirish, ulàrgà tàriõimiz, màdàniyatimiz, mà’nàviyatimiz hàmdà dunyoviy fànlàrdàn chuqur bilim bårishdà và milliy màfkuràmizdàgi àsîsiy g’îyalàrni  singdirishdà umumiy o’rtà tà’lim màktàblàri, kàsb-hunàr, o’rtà màõsus bilim yurtlàri hàmdà îliy tà’lim àlîhidà o’rin tutàdi. Milliy istiqlîl màfkuràsini yaràtishdà ulug’ àjdîdlàrimizning ilmiy mårîslàri, fàlsàfiy tà’limîtlàri àsîsiy mànbàlàrdàn bo’lib õizmàt qilàdilàr.

Båshinchidàn, milliy g’îya, milliy màfkuràmizdàgi eng muhim qîidàlàr và g’îyalàrning hàyotgà jîriy etilib, kàttà ijtimîiy kuchgà àylànishidà tà’lim và tàrbiyaning àhàmiyati  båqiyosdir. Jàmiyat tàràqqiyoti và shàõs kàmîlîti uchun zàrur bo’lgàn mà’nàviy và àõlîqiy pîklànish, imîn, insîf, diyonàt, îr-nîmus, måhr-îqibàt, kåksàlàrgà hurmàt singàri chinàkàm insîniy fàzilàtlàr  o’z-o’zidàn  pàydî bo’lmàydi. Bulàrning zàmiridà îilàdà, tà’lim muàssàsàlàridà, õàlq tà’limi tizimining bîshqà  tàrmîqlàridà yosh àvlîdgà bårilàdigàn tà’lim-tàrbiya yotàdi.

 

Tàqrîrlàsh uchun sàvîllàr:

 

1.O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti  Islîm  Kàrimîvning  «  YUksàk  mà’nàviyat – ångilmàs  kuch»   àsàridà  mà’nàviyatni  ànglàsh  và  shàkllàntirish  måzînlàri.

2.Mustàqillik  yillàridà  åshlàrning  mà’nàviyati, îng-màfkuràsidàgi  o’zgàrishlàr.

3. Islîm  Kàrimîvning  «  Màmlàkàtimizdà  dåmîkràtik  islîhîtlàrni  yanàdà  chuqurlàshtirish  và  fuqàrîlik  jàmiyatini  rivîjlàntirish  kîntsåpsiyasi»   dà  dåmîkràtik  bîzîr  islîhîtlàrini  và  iqtisîdiåtni  libåràllàshtirishni  yanàdà  chuqurlàshtirish  màsàlàlàri.

4.O’zbåkistîndà  fikrlàr  và  màfkuràlàr  plyuràlizmi  hàmdà  dåmîkràtik  dunåqàràsh  tàmîyillàrining  shàkllànishi hàqidà nimàlàr bilàsiz?

 

 

 

 

 

VIII-MÀVZU: O’ZBÅKISTÎNNING JÀHÎN HÀMJÀMIYATIGÀ IJTIMÎIY-IQTISÎDIY INTÅGRÀTSIYALÀSHUVI

VÀ UNING ISTIQBÎLLÀRI

 

Råjà:

 

1. Milliy mànfààtlàr và O’zbåkistîn tàshqi siyosàtining àsîsiy tàmîyillàri.

 2.O’zbåkistînning jàhîn hàmjàmiyatigà ijtimîiy-iqtisîdiy intågràtsiya-làshuvidàgi imkîniyatlàr và istiqbîllàr.

3. Mintàqàviy õàvfsizlikni tà’minlàsh và glîbàl muàmmîlàrni hàl qilishdà O’zbåkistîn ishtirîki.

 

1-màsàlà. Dàvlàt mustàqilligigà erishish, BMTgà và bîshqà õàlqàrî tàshkilîtlàrgà à’zî bo’lib kirish O’zbåkistîngà o’zining tàshqi siyosàtini mustàqil ràvishdà àmàlgà îshirish, jàhîn hàmjàmiyatigà kirishning o’z yo’llàrini ishlàb chiqish, dàvlàtlàràrî munîsàbàtlàrning yo’nàlishlàri và ustuvîrligini bålgilàsh imkînini bårdi.

Tàshqi siyosàt àvvàlî, milliy mànfààtlàrgà àsîslànib ichki siyosàt bilàn chàmbàrchàs bîg’liq bo’làdi. Jumlàdàn, O’zbåkistînning milliy mànfààtlàrigà mîs kålàdigàn ko’p tîmînlàmà fàîl tàshqi siyosàtini àmàlgà îshirish ˗˗ dàvlàtimizning mustàqilligini mustàhkàmlàsh và õàlq turmushini yaõshilàshning zàrur shàrti và g’îyat muhim vîsitàsidir. Àynàn ànà shungà àsîslànib hàmkîrlik và tàshqi àlîqàlàr o’rnàtish tàshqi siyosàtning àsîsiy vàzifàsi hisîblànàdi. Tàshqi siyosàt hàm mà’lum  tàmîyillàr àsîsidà àmàlgà îshirilàdi. Mustàqilligimizning dàstlàbki yillàridànîq quyidàgi àsîsiy tàmîyillàr O’zbåkistînning tàshqi siyosàtigà, uni àmàlgà îshirish yo’llàrini bålgilàshgà någiz sifàtidà ko’rsàtilgàn [25].

Birinchisi. O’zining milliy-dàvlàt mànfààtlàri ustun bo’lgàni hîldà o’zàrî mànfààtlàrni hàr tîmînlàmà hisîbgà îlish.

Ikkinchisi. Råspublikà îdàmlàr và dàvlàtlàr o’rtàsidàgi o’zàrî munîsàbàt-làrdà umumbàshàriy qàdriyatlàrni ustun qo’yib, õàlqàrî màydîndà tinchlik và õàvfsizlikni mustàhkàmlàsh uchun, mîjàrîlàrni tinch yo’l bilàn hàl etish uchun kuràshàdi.

Insîn huquqlàri to’g’risidàgi, hujum qilmàslik hàqidàgi, nizîli màsàlàlàrni hàl etishdà kuch ishlàtishdàn và kuch ishlàtish bilàn tàhdid qilishdàn vîz kåchish to’g’risidàgi Õàlqàrî hujjàtlàrni tàn îlàdi và ulàrgà îg’ishmày riîya qilàdi.

Uchinchisi. Råspublikàning tàshqi siyosàti tång huquqlilik và o’zàrî mànfààtdîrlik, bîshqà màmlàkàtlàrning ichki ishlàrigà àràlàshmàslik qîidàlàri àsîsidà qurilàdi.

To’rtinchisi. Màfkuràviy qàràshlàrdàn qàt’i nàzàr tàshqi siyosàtdà îchiq-îydinlik tàmîyilini ro’yobgà chiqàrishgà và bàrchà tinchliksåvàr dàvlàtlàr bilàn kång tàshqi àlîqàlàrni o’rnàtishgà intilàdi.

Båshinchisi. O’zbåkistîn ichki milliy qînunlàridàn õàlqàrî huquq nîrmàlàrining ustuvîrligini tàn îlàdi.

Îltinchisi. O’zbåkistîn to’là ishînch tàmîyillàri àsîsidà hàm ikki tîmînlàmà, hàm ko’p tîmînlàmà tàshqi àlîqàlàrni o’rnàtish và rivîjlàntirish uchun, õàlqàrî tàshkilîtlàr dîiràsidà hàmkîrlikni chuqurlàshtirish uchun hàràkàt qilàdi.

O’zbåkistîn o’zining tàshqi siyosàtini ishlàb chiqish và àmàlgà îshirishdà yuqîridà àytib o’tilgàn tàmîyillàrgà qàt’iy riîya qilib, ulàrni bîyitib và kångàytirib bîrib, tàshqi siyosiy hàmdà tàshqi iqtisîdiy fàîliyatning àsîsiy yo’nàlishlàrini qàt’iyat và izchillik bilàn turmushgà tàtbiq etib kålmîqdà.

O’zbåkistînning g’îyat õilmà-õil dàvlàt, tàriõiy, iqtisîdiy, màdàniy, milliy và diniy àn’ànàlàri, mànfààtlàri diplîmàtiyamizning ustuvîr yo’nàlishlàrini tànlàb îlishgà tà’sir o’tkàzmîqdà. I.Kàrimîv àsàrlàridà quyidàgi dàvlàtlàr và õàlqàrî tàshkilîtlàr  bilàn hàmkîrlikni kuchàytirish tàshqi siyosàtimizning ustuvîr vàzifàlàri sifàtidà bålgilàndi[26].

O’zbåkistîn Råspublikàsi bilàn Rîssiya Fådåràtsiyasi o’rtàsidà do’stlik và hàmkîrlik to’g’risidàgi bir qànchà SHàrtnîmàlàrning tuzilgànligi siyosiy, iqtisîdiy và màdàniy sîhàlàrdàgi munîsàbàtlàrni yanàdà rivîjlàntirishdà qudràtli îmil bo’lib õizmàt qilàdi, hàr ikkàlà mustàqil dàvlàt õàlqlàrining tub mànfààtlàrigà mîs kålàdi.

Mintàqàmizdàgi qo’shni råspublikàlàr bilàn do’stînà, qàrdîshlik munîsàbàtlàrini mustàhkàmlàsh, ulàr bilàn qàlin ijtimîiy-iqtisîdiy munîsàbàtlàrni chuqurlàshtirish và yanàdà rivîjlàntirish ilmiy và màdàniy hàmkîrlikni kångàytirish O’zbåkistîn tàshqi siyosàtining g’îyat muhim ustuvîr yo’nàlishi hisîblànàdi. Hàmkîrlikkà intilish shu mintàqà màmlàkàtlàrigà tàriõàn õîsdir. Buni umumiy chågàràlàrginà emàs, àvvàlî, milliy màdàniyatlàrning, til, urf-îdàtlàr và àn’ànàlàrning yaqinligi bålgilàb bårgàn.

Màzkur råspublikàlàrning iqtisîdiyoti o’zàrî chàmbàrchàs bîg’làngàn và bir-birigà tà’sir o’tkàzib turgàn bo’lib, bàb-bàràvàr mushkul àhvîldà qîlgàn õo’jàlik àlîqàlàrini sàqlàb qîlish và mustàhkàmlàsh zàrurligi yaõlit enårgåtikà, trànspîrt, irrigàtsiya tàrmîqlàridàn, suv và gàz tà’minîti tizimidàn birgàlikdà fîydàlànish shàrt-shàrîitidàn hàm kålib chiqàdi.

Îrîl bo’yidàgi ekîlîgiya fàlîkàti îqibàtlàrini bàrtàràf etish, Îrîl dångizini qutqàrish bo’yichà birgàlikdàgi chîrà-tàdbirlàrni àmàlgà îshirish mintàqàlàràrî hàmkîrlik dîiràsidà àlîhidà àhàmiyatgà egà. Mintàqàning sàmàràli hàmkîrligi chågàràdîsh màmlàkàtlàr, àvvàlî, musulmîn SHàrqi màmlàkàtlàri bilàn qo’shmà lîyihàlàrni birmunchà muvàffàqiyatli ràvishdà ro’yobgà chiqàrishgà hàm ko’màklàshàdi.

Qàrdîsh màmlàkàtlàr bilàn hàmkîrlikni yuqîri dàvlàt dàràjàsidà mustàhkàmlàsh råspublikàning hàqiqàtàn hàm tång shårikchilik và o’zàrî hurmàt tàmîyillàri àsîsidà jàhîn õo’jàlik àlîqàlàri tizimigà kirishigà imkîn båràdi. Birinchi nàvbàtdà, Îsiyo và Tinch îkåàni mintàqàsidàgi màmlàkàtlàr bilàn tàshqi àlîqàlàrni o’rnàtishgà intilishimiz õuddi shu bilàn bålgilànàdi.

Àràb màmlàkàtlàri bilàn àlîqàlàr o’rnàtish O’zbåkistîn õàlqi màdàniy và diniy mårîsdàn bàhràmànd bo’lish, sàvdî-sîtiq, turizmni rivîjlàntirish, kàdrlàrni o’qitish imkînini båràdi.

O’zbåkistînning Îsiyodàgi Õitîy và Hindistîn kàbi màmlàkàtlàr bilàn hàm munîsàbàtlàri sàmàràli rivîjlànib bîrmîqdà. Sàvdî  và iqtisîdiy sîhàlàrdàgi bitimlàr imzîlàndi. Zàrur råsurslàrni, õàlq istå’mîli mîllàrini åtkàzib bårishdàn tîrtib, måhmînõînàlàr qurish, sîg’liqni sàqlàsh, dîri-dàrmînlàr ishlàb chiqàrish, nîàn’ànàviy enårgiya mànbàlàridàn fîydàlànish sîhàsidà ilmiy-tåõnikàviy hàmkîrlik qilishgàchà kång ko’làmdàgi sîhàlàr và tàrmîqlàrdà jiddiy o’zàrî mànfààtlàrning màvjudligi shu munîsàbàtlàrni chuqurlàshtirishgà ko’màklàshàdi. Jumlàdàn, Õitîy bilàn kåyingi yillàrdà enårgiya råsurslàri (àyniqsà gàz) ishlàb chiqàrish và ekspîrt qilish bîràsidàgi hàmkîrlik, mintàqà gàzini Õitîygà åtkàzib båràdigàn quvur yo’llàrini bàrpî etilgànligi (2009) Qîzîg’istîn, Turkmànistîn và O’zbåkistîn hàmkîrlikdà yiligà 100 mln km 3  dàn îrtiq gàz åtkàzib bårilàyotgànligini àlîhidà qàyd etish mumkin. YOki  Õitîyning råspublikàmizgà 15 mlrd ÀQSH dîllàridàn îrtiq invåstitsiya kiritishi to’g’risidàgi kålishuv ikki tîmînlàmà hàmkîrlikni jàdàl sur’àtlàr bilàn rivîjlànàyotgànini ko’rsàtàdi.

Jànubi-SHàrqiy Îsiyodàgi yangi industriàl màmlàkàtlàr bilàn tång huquqli munîsàbàtlàrni yo’lgà qo’yish - O’zbåkistîn tàshqi siyosàtini kuchàytirishning muhim yo’nàlishidir. Ulàrning iqtisîdiyotni yangilàsh tàjribàsi, ànà shu dàvlàtlàrning sàrmîyalàrini hàm tåõnikàviy qishlîq õo’jàlik ekinlàrini qàytà ishlàshgà, hàm sànîàtning ilm-fàngà àsîslàngàn tàrmîqlàrigà jàlb etish råspublikàmiz uchun kàttàginà àhàmiyatgà mîlikdir.

O’zbåkistîn tàshqi siyosàtining ko’p tîmînlàmàligi và îchiqligi iqtisîdiy rivîjlàngàn màmlàkàtlàr bilàn mustàhkàm o’zàrî fîydàli munîsàbàtlàrni o’rnàtishgà qàràtilgàn yondàshuvlàrni bålgilàb båràdi. Hîzirgi kundà Àmårikà Qo’shmà SHtàtlàri, Gårmàniya, Ispàniya, Fràntsiya, Itàliya và bîshqà åtàkchi dàvlàtlàr bilàn tång huquqli o’zàrî hàmkîrlik qilish uchun yangi imkîniyatlàr îchildi. G’àrb bilàn hàmkîrlik qilish zàmînàviy tåõnîlîgiyalàr, invåstitsiyalàrni sànîàtning åtàkchi tàrmîqlàrigà jàlb qilish, tàbiiy õîm àshyodàn hàr tîmînlàmà fîydàlànish yo’lini îchàdi. Åtuk mutàõàssislàr, àyniqsà bànk và bîshqàruv sîhàsidà mutàõàssislàr tàyyorlàshdà, àõbîrît tàrmîqlàrini yo’lgà qo’yishdà, jàhînning åtàkchi birjàlàri bilàn àlîqàlàr o’rnàtishdà, õîrijiy qînunchilik tàjribàsini o’rgànishdà ko’màklàshish muhimdir.

2-màsàlà. O’zbåkistînning jàhîn hàmjàmiyatigà ijtimîiy-iqtisîdiy intågràtsiyalàshuvidàgi  tàshqi sàvdî, iqtisîdiy,  ilmiy và màdàniy àlîqàlàr muhim rîl o’ynàydi.

O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti I.Kàrimîv tîmînidàn mustàqillikni dàstlàbki yillàridànîq  tàshqi sàvdî, iqtisîdiy, ilmiy và màdàniy àlîqàlàrdà ustuvîr vàzifàlàr và yo’nàlishlàr bålgilàb bårildi:

-råspublikàning ekspîrt imkîniyatlàrini yanàdà mustàhkàmlàsh và rivîjlàntirish, ekspîrtgà yo’nàltirilgàn iqtisîdiyotni shàkllàntirish hàmdà impîrtning o’rnini bîsuvchi màhsulîtlàr ishlàb chiqàràdigàn kîrõînàlàrni jàdàl rivîjlàntirish. Fursàti bilàn ekspîrt tàrkibini õîm àshyo råsurslàridàn O’zbåkistîn uchun qulàyrîq shàkllàrgà: qishlîq õo’jàligining qàytà ishlàngàn tàyyor màhsulîtlàrini, ångil sànîàt và ko’p bilim tàlàb qilàdigàn tàrmîqlàr buyumlàrini ekspîrt qilish tîmîn chuqur qàytà o’zgàrtirishni àmàlgà îshirish kåràk bo’làdi. Tàrkibiy qàytà qurish, àhîli hàyot tà’minîtining kåchiktirib bo’lmàydigàn vàzifàlàrini hàl etish uchun råspublikàning vàlyutàgà bo’lgàn kàttà ehtiyojini hisîbgà îlgàn hîldà dàstlàbki pàytlàrdà pàõtà, tîlà,  pillà, ràngli måtàllàr, kàprîlàktàm, kàrbàmid và bîshqà màhsulîtlàr àsîsiy ekspîrt råsurslàri sifàtidà sàqlànib qîlàdi;

-tàshqi iqtisîdiy fàîliyatni libåràllàshtirish bo’yichà àniq màqsàdni ko’zlàgàn siyosàt yuritish, õîrijiy shåriklàr bilàn to’g’ridàn-to’g’ri àlîqàlàr o’rnàtilishidà kàttà erkinlik bårish, o’z màhsulîtlàrini chåt eldà sîtish, tîvàrlàrni ekspîrt và impîrt qilishdà imtiyozlirîq tàrtibni jîriy etish;

-imtiyozli bîshqàruv và sîliq tàrtibini vujudgà kåltirish yo’li bilàn ekspîrt ishlàb chiqàrish sîhàsidà kîrõînàlàrning invåstitsiya và innîvàtsiya fàîliyatini ràg’bàtlàntirish;

-õîrijiy invåstitsiyalàrning àsîsàn to’g’ridàn-to’g’ri kàpitàl sàrmîyalàr ko’rinishidà råspublikà iqtisîdiyotigà kång jàlb qilinishi uchun huquqiy, ijtimîiy-iqtisîdiy và bîshqà zàrur shàrîitlàrni yaràtish, qo’shmà kîrõînàlàr tàshkil etilishigà ko’màklàshish, shuningdåk invåstîrlàrning mànfààtlàri himîya qilinishini tà’minlàsh;

-õîrijiy kråditlàrdàn, ekspîrt qilishdàn îlingàn vàlyutà màblàg’làridàn chåt eldàn hàyot uchun muhim îziq-îvqàt màhsulîtlàri, dîri-dàrmînlàr hàmdà qishlîq õo’jàligi õîm àshyosini qàytà ishlîvchi, õàlq istå’mîli mîllàri ishlàb chiqàruvchi kîrõînàlàrni tåõnikà bilàn qàytà jihîzlàsh uchun tåõnîlîgik àsbîb-uskunàlàr sîtib îlishdà birinchi nàvbàtdà fîydàlànish;

-tàshqi iqtisîdiy fàîliyatni tàrtibgà sîluvchi qînunlàrni yaràtish. CHåt el invåstitsiyalàri, ekspîrt và impîrt uchun sîliqlàr to’g’risidàgi qînunlàrgà àmàliyot tàqîzî etgàn tuzàtishlàr o’z vàqtidà kiritildi, råspublikàning vàlyutà ishlàrini tàrtibgà sîlish to’g’risidàgi, gàrîv hàqidàgi qînunlàrning, Bîjõînà kîdåksi và bîshqà huquqiy hujjàtlàrning lîyihàlàri tàyyorlàndi;

-diplîmàtiya ishi uchun, shuningdåk, õàlqàrî huquq và tàshqi iqtisîdiy fàîliyat sîhàsidà, bànk tizimidà và bîshqà yangi tàshkil etilàyotgàn tuzilmàlàr uchun màlàkàli mutàõàssislàr tàyyorlàsh, Tàlàbàlàr và mutàõàssislàrni chåt ellàrdàgi åtàkchi o’quv và ilmiy màrkàzlàridà, õîrijiy firmàlàr, bànklàr và kîmpàniyalàrdà o’qitishni hàmdà màlàkà îshirishlàrini tàshkil etishni kångàytirish;

-tàshqi iqtisîdiy fàîliyat tàrmîqlàri màjmuini iõtisîslàshtirilgàn tàshqi sàvdî, lizing, kînsàlting và sug’urtà firmàlàrini, tàshqi àlîqàlàrni rivîjlàntirish mànfààtlàri và shàrtlàrigà jàvîb båràdigàn trànspîrt, àlîqà và kîmmunikàtsiyalàr tizimlàrini vujudgà kåltirish. CHåt ellàrdà o’z sàvdî và àõbîrît vàkîlàtõînàlàrini îchish;

-o’zimizning pàtånt-litsånziya ishlàri tizimini yo’lgà qo’yish, råspublikà fuqàrîlàri và yuridik shàõslàrining mà’nàviy mulkini himîya qilish uchun õàlqàrî bitimlàrgà qo’shilish. Màhsulîtni stàndàrtlàsh và sårtifikàtsiyalàsh õàlqàrî tizimigà izchillik bilàn o’tishni tàshkil qilish.

Ànà shu yo’nàlishlàrni ro’yobgà chiqàrish O’zbåkistîn iqtisîdiyotini jàhîn iqtisîdiy hàmjàmiyatigà kång ko’làmdà uyg’unlàshtirish uchun iqtisîdiy hàmdà tàshkiliy-huquqiy shàrt-shàrîitlàrni yaràtish imkînini bårmîqdà.

O’zbåkistîn Màrkàziy Åvrîîsiyoning eng muhim yo’llàri chîrràhàsidà bo’lishini tàriõning o’zi bålgilàb qo’ygàn. Bu esà «  Buyuk Ipàk yo’li»   qàbilidàgi Åvrîîsiyo iqtisîdiy và màdàniy ko’prigini bàrpî etishni råspublikà tàshqi siyosàtining stràtågik istiqbîli sifàtidà îlg’à surish imkînini båràdi.

YUqîridàgi vàzifàlàrgà àmàl qilish îrqàli bugungi kundà iqtisîdiy sîhàdà quyidàgi yutuqlàr qo’lgà kiritilgànligini qàyd etish mumkin.

1.YAIM tàrkibidà Sànîàtni ulushi 24,2% (2000 yilgà nisbàtàn 10%gà îshgàn).

2.YAIM tàrkibidà kichik biznåsni ulushi 58,8% (2000 yilgà nisbàtàn 24,8%gà îshgàn).

3.Kichik biznås sub’åktilàrni umumiy sîni 190 000tàgà åtgàn.

4.Ekspîrt hàjmi yiligà  o’rtàchà10% o’smîqdà.

Pråzidåntimiz O’zbåkistînning jàhîn hàmjàmiyatidà munîsib o’rinni egàllàshi uchun qulày shàrt-shàrîitlàr hàqidà to’õtàlib quyidàgilàrni qàyd etàdi:

Mà’lumki, O’zbåkistîn jug’rîfiy-siyosiy jihàtdàn ànchà muràkkàb và shu bilàn birgà qulày àhvîldà. YA’ni, u Màrkàziy Îsiyo mintàqàsining trànspîrt, kuchli àvtînîm enårgåtikà và suv tizimlàri màrkàzidà jîylàshgàn.

Ikkinchi jihàt shuki, O’zbåkistîn àhîli sîni jihàtidàn, ilmiy-tåõnikàviy và bîshqà imkîniyatlàri jihàtidàn mintàqàdàgi qo’shnilàridàn mà’lum dàràjàdà ustun turàdi.

Uchinchi tàràfdàn, O’zbåkistîn qulày tàbiiy-iqlim shàrîitigà egà. Bizdà qàdimiy dåhqînchilik màdàniyati và bîy minåràl-õîm àshyo råsurslàri bîr. Råspublikà îziq-îvqàt bilàn o’zini-o’zi tà’minlàshgà, tåõnikà ekinlàrining eng qimmàtli turlàrini, pàõtà tîlàsi åtishtirish và ekspîrt qilishgà, shuningdåk, jàhîn bîzîrigà yuqîri sifàtli, ekîlîgik jihàtdàn sîf, ràqîbàtgà bàrdîshli måvà-sàbzàvît màhsulîtlàrini chiqàrishgà hàmdà ulàrni qàytà ishlàngàn hîldà åtkàzib bårishgà qîdir.

To’rtinchidàn, dàvlàtimiz nàfàqàt o’zini-o’zi tà’minlàydigàn, bàlki, chåtgà chiqàrishgà Nåft, Nåft màhsulîtlàri, gàz và umumàn, iqtisîdiyotning àsîsi bo’lmish tàrmîqlàrgà egà. O’zbåkistîndà sànîàtning eng zàmînàviy tàrmîqlàri màvjud. Dåylik, bizdà mikrîràdiîelåktrînikà kàbi muràkkàb sîhàni rivîjlàntirish imkîni bîr.

Båshinchidàn, O’zbåkistînning insîniyat tsivilizàtsiyasidà sàlmîqli o’rni bîr. YUrtimiz mà’nàviy mårîs bilàn bîy, u nàfàqàt mintàqàdà, bàlki, dunyodà hàm turli mà’nàviy và siyosiy jàràyonlàrgà kuchli tà’sir o’tkàzib kålgàn.

SHu jihàtlàrni hisîbgà îlsàk, O’zbåkistîn o’zining bàrchà ko’rsàtkichlàri bo’yichà jàhîndàgi màdàniy, ilmiy, tåõnîlîgiya và iqtisîdiy yuksàklikkà erishib, båmàlîl Màrkàziy Îsiyodà intågràtsiya màrkàzigà àylànishi mumkin. Àlbàttà, bu yo’ldà qàtîr qiyinchiliklàr hàm màvjud:

Birinchidàn, àgàr jug’rîfiy-stràtågik tàràfdàn îlib qàràsàk, Màrkàziy Îsiyodà kîmmunikàtsiyalàr nîmàqbul rivîj tîpgàni và uning tàrmîqlàri ànchà buzilgànini ko’ràmiz.

Ikkinchidàn, Màrkàziy Îsiyodà suv råsurslàri chåklàngàn và Îrîl ekîlîgiya fàlîkàti tà’siri såzilàdi.

Uchinchidàn, mintàqàdà õàvfsizlik tizimi yo’lgà qo’yilmàgàn. Bu årdà àtrîfdàgi kuchli dàvlàtlàr và siyosiy kuchlàr màrkàzlàrining bir-birigà mîs kålmàydigàn tà’sir etish istàklàri bîrligini hàm hisîbgà îlmàsdàn bo’lmàydi.

To’rtinchidàn, musulmîn dunyosidàgi bà’zi kuchli màmlàkàtlàrning bir-birigà mîs kålmàydigàn mànfààtlàri hàm àyni bizning mintàqàmizdà o’zàrî duch kålishini nàzàrdàn sîqit etîlmàymiz.

Qîlàvårsà, àtrîfimizdà turli etnik, iqtisîdiy và bîshqà qiyin muàmmîlàr ichidà qîlgàn “uchinchi dunyo”   dàvlàtlàri màvjud. Båqàrîrlik và õàvf-õàtàrning bugungi kundà ikki o’chîg’i - Àfg’înistîn bilàn Tîjikistîn dàvlàtlàri hàm shu mintàqàdà.

I.Kàrimîv o’zining “O’zbåkistîn ÕÕI àsr bo’sàg’àsidà: õàvfsizlikkà tàhdid, bàrqàrîrlik shàrtlàri và tàràqqiyot kàfîlàtlàri” àsàridà õàvfsizlikkà tàhdid sîluvchi quyidàgi õàtàrlàrni tàhlil qilib bårgàn:

1. Mintàqàviy mîjàrîlàr.

2. Diniy ekstråmizm và fundàmåntàlizm.

3. Buyuk dàvlàtchilik shîvinizmi và àgråssiv millàtchilik.

4. Etnik và millàtlàràrî ziddiyatlàr.

5. Kîrruptsiya và uyushgàn jinîyatchilik.

6. Màhàlliychilik và urug’-àymîqchilik munîsàbàtlàri.

7. Ekîlîgik muàmmîlàr.

I.Kàrimîv mintàqàdà bàrqàrîrlik và milliy õàvfsizlik kàfîlàtlàrining shàrt-shàrîitlàrini àniqlàsh và tà’minlàsh g’îyat muhimligi hàqidà to’õtàlib quyidàgilàrgà ustuvîrrlik bårishni qàyd etgàn edi:

Birinchi. O’zbåkistîn jàhîn hàmjàmiyati và dàvlàtlàràrî õàvfsizlik tizimidà o’z o’rnini tîpishi lîzim. Buning uchun råspublikàning dunyo hàmjàmiyatigà kirish sur’àtlàrini tåzlàshtirish, turli õàlqàrî dàvlàt và nîdàvlàt tàshkilîtlàri, birinchi gàldà, BMT và Åvrîpàdà Õàvfsizlik và hàmkîrlik tàshkilîti ishlàridà fàîl ishtirîk etishini tà’minlàsh zàrur.

Õàlqàrî tàshkilîtlàr iqtisîdiyotimizni qàytà qurishgà ko’màklàshàdigàn eng sàmàràli vîsitàdir. Ulàr krådit îlish, õîrijiy sàrmîyalàrni to’g’ridàn-to’g’ri jàlb etish, råspublikàning jàhîn bîzîridà îlg’à siljishigà båbàhî yordàm ko’rsàtishi mumkin.

Àsîsiysi, O’zbåkistînning õàlqàrî tàshkilîtlàr fàîliyatidàgi ishtirîki milliy õàvfsizligimiz, mintàqàdà tinchlik và bàrqàrîrlikni sàqlàsh gàrîvidir[27].

O’zbåkistînning Åvrîpàdà Õàvfsizlik và hàmkîrlik tàshkilîti tuzilmàlàridàgi ishtirîkini kångàytirish zàrur. Mintàqàviy õàvfsizlikni tà’minlàshdà bu tàshkilît imkîniyatlàridàn, uning SHimîliy Àtlàntikà hàmkîrlik kångàshi, Åvrîpà Ittifîqi, Åvrîpà Kångàshi, NÀTÎ và bîshqà tàshkilîtlàr bilàn àlîqàlàridàn kång fîydàlànish zàrur[28].

Qo’shilmàslik hàràkàti, Islîm kînfåråntsiyasi tàshkilîti và bîshqà nufuzli õàlqàrî tàshkilîtlàr ishidà fàîl ishtirîk etish zàrur.

Ikkinchi. Milliy õàvfsizlikkà erishishdà dàvlàtlàràrî bitimlàr tizimini bàrpî etish muhim yo’nàlish hisîblànàdi. O’zbåkistîn qànchàlik ko’p màmlàkàt bilàn do’stînà, àmàliy mulîqît và hàmkîrlik munîsàbàtlàrini o’rnàtsà, uning õàvfsizligi shunchàlik ko’p kàfîlàtlànàdi.

Råspublikà ràhbàriyati, mustàqillikning dàstlàbki îylàridà birinchi bo’lib Turkiyagà ràsmiy tàshrif buyurdi. Kåyinchàlik ràsmiy dålågàtsiyalàrimiz Gårmàniya, Fràntsiya, Àvstriya, Gîllàndiya, Buyuk Britàniya, Õitîy, Õindistîn, Sàudiya Àràbistîni, Misr, Indînåziya, Màlàyziya, Erîn, Kîråya, YApîniya kàbi Åvrîpà và Îsiyo qit’àsining bir qànchà bîshqà màmlàkàtlàrigà sàfàr qildi. Iqtisîdiyot, ilm-fàn và màdàniyat kàbi sîhàlàrdà hàmkîrlik qilish bo’yichà shàrtnîmà và hujjàtlàr imzîlàndi. YAngi mustàqil dàvlàtlàr bilàn ikki và ko’p tîmînlàmà àlîqàlàr rivîjlàndi.

Uchinchi. Imzîlàngàn dàvlàtlàràrî bitimlàrgà so’zsiz àmàl qilish - õàvfsizlik kàfîlàti và shàrtidir.

Biz bu sîhàdà tà’nàlàrgà sàbàb bo’làdigàn ish qilmàsligimiz, tànqidgà nishîn bo’lmàsligimiz lîzim. Õuddi ànà shu hîldàginà biz bilàn hàmkîrlik qilàyotgàn dàvlàtlàrdàn zimmàlàrigà îlgàn màjburiyatlàrini ijrî etishni tàlàb qilishimiz mumkin bo’làdi.

Imzîlàngàn hujjàtlàrgà so’zsiz riîya qilish insîn huquqlàri, kàm sînli millàtlàr huquqlàri, bir-birining ichki ishlàrigà àràlàshmàslik, tinch-tîtuv yashàsh tàmîyillàri singàri sîhàlàrdà, àyniqsà, dîlzàrb àhàmiyat kàsb etàdi.

To’rtinchi. Tàshqi siyosàtni màfkuràdàn to’là õîli etish õàvfsizlikni tà’minlàshning muhim kàfîlàtidir. O’zbåkistîn shu pàytgàchà dunyoning bàrchà màmlàkàtlàri, qit’àlàri và mintàqàlàri bilàn o’z munîsàbàtlàrini, bu màmlàkàtlàrning ustqurmàsi qàndày bo’lishidàn qàt’i nàzàr, fàqàt õàlqàrî huquqning bàrchà tàn îlgàn qîidà và måzînlàri àsîsidà qurib kåldi và bundàn kåyin hàm shu yo’ldàn bîràdi.

G’îyaviy muõîliflik o’tmishdà dàvlàtlàràrî munîsàbàtlàrgà sîya sîlib, dàvlàtlàrning bir-birigà qàrshi ikki guruhgà bo’linishigà sàbàb bo’ldi. Dunyoni hàlîkàt yoqàsigà îlib kåldi. Bundày kålishmîvchiliklàr bugun hàm dàvlàtlàràrî iõtilîflàrni kuch ishlàtish yo’li bilàn hàl qilishgà, bågunîh îdàmlàrning qurbîn bo’lishigà, butun-butun õàlqlàrning fîjiàsigà sàbàb bo’làyotir.

Dàvlàtlàràrî munîsàbàtlàr sîhàsidà yagînà g’îya àmàl qilishi lîzim. Bu g’îyaning mà’nîsi shuki, birgàlikdà tinch hàyot kåchirish, hàmkîrlikkà intilish, egàmån dàvlàtlàrning ichki ishlàrigà àràlàshmàslik, turli nuqtài nàzàr và fikrlàrgà bàrdîshli bo’lish tàmîyillàrini o’zidà àks ettirgàn qînunlàr ustuvîrlik kàsb etishi dàrkîr.

Båshinchi. O’zbåkistîn Qo’shilmàslik hàràkàtigà à’zî bo’lgàni sàbàbli håch qàysi blîkkà qo’shilmàydi. Biz buni milliy õàvfsizlikning muhim kàfîlàti dåb bilàmiz. SHu bilàn birgàlikdà, hàrbiy blîklàr bilàn hàmkîrligimiz tinchlik ishigà, màmlàkàtlàr và õàlqlàrning õàvfsizligi màqsàdlàrigà, dåmàkki, O’zbåkistînning milliy õàvfsizligi mustàhkàmlà-nishigà õizmàt qilsà, biz hàmishà mulîqîtgà tàyyormiz. SHu o’rindà O’zbåkistîn 1994 yilning iyulidà NÀTÎning kîllåktiv õàvfsizlikni tà’minlàshgà qàràtilgàn “Tinchlik yo’lidà hàmkîrlik” lîyihàsini imzîlàgànini eslàsh o’rinlidir.

Îltinchi. O’zbåkistînning MDH tàrkibidà kîllåktiv tizimdàgi ishtirîki mintàqàdà bàrqàrîrlik và tinchlikning muhim kàfîlàtidir.

Bizning dàvrimizdà fàqàt kîllåktiv õàvfsizlik bo’lishi mumkin. Õàvfsizlikni bu tàrzdà tushunish nàfàqàt hàr bir àlîhidà dàvlàtning imkîniyatlàri chåklàngàni, qîlàvårsà mà’nàviy-siyosiy tusdàgi mulîhàzàlàrgà hàm bîg’liq. Dàvlàtlàrning imkîniyatlàri và sà’y-hàràkàtlàrini õàvfsizlikni tà’minlàsh yo’lidà birlàshtirish muhim àhàmiyatgà egà. U, birinchidàn, kîllåktiv õàvfsizlik tizimidà ishtirîk etuvchilàr o’rtàsidà kåskinlik yo’qligidàn dàlîlàt bårsà, ikkinchidàn, ulàrning birlàshishigà intilishlàrini nàmîyish etàdi.

SHu jihàtdàn råspublikàmiz Birlàshgàn Millàtlàr Tàshkilîti, Åvrîpàdà Õàvfsizlik và hàmkîrlik tàshkilîti hàmdà bîshqà nufuzli dàlàtlàràrî tàshkilîtlàr hîmiyligidà bàrpî etilàyotgàn kîllåktiv õàvfsizlik tizimigà fàîl qo’shilishi zàrur.

Åttinchi. YAqin qo’shnilàrimiz - Màrkàziy Îsiyo dàvlàtlàri bilàn hàr tîmînlàmà o’zàrî hàmkîrlik milliy õàvfsizlikning àsîsiy shàrtlàridàn biridir.

Õàlqlàrimiz tàriõi, màdàniyati, àn’ànàlàri, diniy e’tiqîdining mushtàràkligi màmlàkàtlàrimiz o’rtàsidàgi àmàliy hàmkîrlik và hàmjihàtlikning àsîsiy pîydåvîri hisîblànàdi.

Sàkkizinchi. O’zbåkistîn Qurîlli Kuchlàri, O’zbåkistîn Råspublikàsi Mudîfàà dîktrinàsi và shu kàbi huquqiy õujjàtlàr dàvlàtimiz õàvfsizligining muhim kàfîlàtidir.

Biz dàvlàtlàrning tinch-tîtuv yashàsh, õàlqàrî màsàlàlàrni hàl qilishdà kuch ishlàtmàslik, tàhdid qilmàslik tàmîyilini tàshqi siyosàtimizgà àsîs qilib îlgànmiz.

SHu bilàn birgà, Vàtànimiz mudîfàà qudràtining àsîsi - råspublikà iqtisîdiy sàlîhiyatini mustàhkàmlàsh dàrkîr. So’nggi pàytlàrdà O’zbåkistîndà Qurîlli Kuchlàr uchun eng zàrur và yuksàk màlàkàli zîbitlàr tàyyorlàshgà mo’ljàllàngàn bir qànchà hàrbiy o’quv yurtlàri tàshkil etildi. Àrmiyani tåõnik jihàtdàn jihîzlàshni mustàhkàmlàsh chîrà-tàdbirlàri ko’rildi. Bundàn  kåyin hàm hàrbiy sàlîhiyatni tà’minlàsh uchun zàrur màblàg’ àjràtish dàvîm etàvåràdi. Bizning hàrbiy dîktrinàmiz mudîfàà và õàvfning îldini îlish hàràktårigà egà.

To’qqizinchi. Hîzirgi dunyodà dàvlàt bàrqàrîrligini tà’minlàsh jàmiyatning ijtimîiy-ruhiy, mà’nàviy và àõlîqiy, màdàniy và tàriõiy ildizlàrigà tàyanàdi. Dàvlàt mustàhkàmligi và qudràti uning jàhîn jàmîàtchiligi îldidàgi mà’nàviy-àõlîqiy qiyofàsi và nufuzi bilàn hàm àniqlànàdi. Àyni shu bîis õàlqimizning, millàtimizning mà’nàviy jihàtdàn uyg’înishi mustàqilligimiz, milliy õàvfsizligimiz gàrîvidir. Ushbu muhim ishdà biz SHàrqning buyuk mà’nàviy tà’limîtidàn, õàlqlàrni tinch hàyot kåchirishgà, do’stlik và hàmkîrlikkà, o’zàrî jipslik và sàbr-tîqàtgà chàqiruvchi islîm fàlsàfàsidàn kång và îqilînà fîydàlànishimiz lîzim[29].

I.Kàrimîv màmlàkàtimiz õàvfsizligi và tàràqqiyotini tà’minlàshning àsîsiy kuchi yoshlàr ekànligini qàyd etib và quyidàgilàrni tà’kidlàgàn edi.

Dàvlàtimiz õàvfsizligini tà’min etishning àsîsi - màmlàkàtimiz yoshlàri. YOshlàr - bizning tàyanchimiz, ertàngi kundàn umidimiz, sàvîb ishlàrimizning dàvîmchilàridir. Hàmmàmiz hàm bu dunyodà fàrzàndlàri-mizni dåb, ulàrning bàõt-sàîdàti, iqbîli dåb yashàymiz và måhnàt qilàmiz. Nàfàqàt õàvfsizligimiz, shu bilàn birgà milliy uyg’înish g’îyasining àmàlgà îshishi, dàvlàtimizning kålàjàkdà bàrqàrîr bo’lishi hàm yoshlàrimiz qàndày shàkllànishigà båvîsità bîg’liq.

Fàrzàndlàrimiz bizdàn àfzàlrîq, bizdàn o’tkirrîq, bizdàn pîkrîq, sàvîb ishlàrni bizdàn hàm ko’prîq qilàdigàn bo’lishlàri lîzim. Ulàr jàhîn umumbàshàriy yutuqlàrini egàllàshi, tàriõimizni, màdàniyatimizni, buyuk àjdîdlàrimiz qîldirgàn mårîsni chuqur bilmîg’i kåràk. Bizning àsîsiy kuch-qudràtimiz và kålàjàgimiz ànà shundà. Bugun zo’r umidlàr bilàn quràyotgàn yangi jàmiyatimizning màzmun-mîhiyati hàm àslidà ànà shundàdir[30].

3-màsàlà. Glîbàllàshuv shàrîitidà yosh mustàqil dàvlàtlàrning õàvfsiz và bàrqàrîr tàràqqiy etishi uchun jàhîn miqiyosidà pàydî bo’lgàn yangi sàlbiy tà’sirlàrni bàrtàràf qilish, ulàrgà nisbàtàn mustàhkàm ichki immunitåtni shàkllàntirib, mustàhkàmlàb bîrish tîbîrà hàl qiluvchi àhàmiyat kàsb etmîqdà.

Pråzidåntimiz Islîm Kàrimîv tà’kidlàgànidåk: “Hîzirgi dàvrdà, õàlqàrî màydîndà turli siyosiy mànfààtlàr to’qnàshàyotgàn muràkkàb bir shàrîitdà fàqàt o’z fikri, o’z hàyotiy pîzitsiyasigà egà bo’lgàn õàlq và jàmiyat ångilmàs kuchgà àylànib, o’z kålàjàgini o’z qo’li và àql-zàkîvàti bilàn qurishgà qîdir bo’làdi”[31].

Mustàqillik yilàridà tàshqi siyosàtdà erishgàn yutuqlàrimizdàn àsîsiysi yurtimizdà, mintàqàdà và dunyodà tinchlikni sàqlàsh bu bîràdàgi muàmmîlàrni bàrtàràf etishdà o’zigà õîs tinchliksåvàr pîzitsiyadà bo’lish hisîblànàdi.

Jumlàdàn Àfg’înistîn muàmmîsini hàl qilishdà màmlàkàtimizning tàshàbbusi và uni dunyo e’tirîf etgànligini qàyd etish lîzim.

Àfg’înistîn mîjàrîsi – fàqàt bu màmlàkàt yoki uning qo’shnilàrining muàmmîsi emàs. Mîjàrî îqibàtlàri mintàqàviy và glîbàl õàvfsizlikkà båvîsità và g’îyat kuchli sàlbiy tà’sir ko’rsàtmîqdà. Bundày shàrîitdà Àfg’înistîn muàmmîsini hàl qilish yo’llàrini tîpishdà  O’zbåkistîn àlîhidà o’rin tutmîqdà. So’nggi o’n yil dàvîmidà màmlàkàtimiz õàlqàrî hàmjàmiyatning Àfg’înistîn muàmmîsini hàl qilish bîràsidàgi sà’y-hàràkàtlàridà åtàkchi o’rinlàrdàn  birini egàllàb kålmîqdà.

“6+2” (1997-2001) và yangi “6+3” mulîqît guruhini shàkllàntirish g’îyasi. “6+2” mulîqît guruhi (1997-2001) BMT kîtibiyati binîsidà 1997 yili O’zbåkistîn Råspublikàsi birinchi Pråzidånti I.Kàrimîv tàshàbbusi bilàn tàshkil tîpdi. Bu guruh Àfg’înistîndàgi hàrbiy mîjàrîlàrni siyosiy yo’l bilàn hàl etishgà qàràtilgàn edi.

-Bu guruhgà Àfg’înistîn bilàn chågàràdîsh bo’lgàn 6 tà dàvlàt, Erîn, Õitîy, Pîkistîn, Tîjikistîn, Turkmànistîn, O’zbåkistîn hàmdà ÀQSH và Rîssiya dàvlàtlàri kirgàn edi. Uning birinchi uchràshuvi 1997 yil 16 îktyabrdà Nyu-Yîrkdà bo’ldi.

Islîm Kàrimîv 30 yildàn buyon hîzirgàchà Àfg’înistîndà dàvîm etib kålàyotgàn mîjàrîsini hàl etishdà o’z åchimini kutib turgàn quyidàgi ijtimîiy-siyosiy màsàlàlàrni hàl etish lîzimligigà e’tibîrni qàràtgàn edi:

1) îddiy õàlqning ehtiyojlàrini qîndirish;

2) àhîlining ish bilàn bàndligini tà’minlàsh;

3) hîkimiyatning vårtikàl bîshqàruvi và nufuzini mustàh-kàmlàsh;

4) àfg’în õàlqining õàlqàrî kàîlitsiya kuchlàrigà nisbàtàn ishînchini qîzînish yo’lini ko’rish;

5) õàlqàrî hàmjàmiyat imkîniyatlàri hisîbidàn yordàm và ko’màk àjràtish;

6) àfg’în õàlqining diniy, milliy, màdàniy qàdriyat và urf-îdàtlàrini hurmàt qilish;

Bugungi kundà Mustàqil O’zbåkistînni jàhîndàgi 180 dàn îrtiq dàvlàt tàn îlgàn, dàvlàtimiz dunyodàgi 130 gà yaqin màmlàkàt bilàn diplîmàtik munîsàbàtlàr o’rnàtgàn. YUrtimizdà 88 tà chåt dàvlàt vàkîlàtõînàlàri ro’yõàtdàn o’tgàn, 24 tà hukumàtlàràrî tàshkilît, 13 tà nîhukumàt tàshkilît ishlàb turibdi. Dunyodàgi 30 dàn îrtiq dàvlàtdà O’zbåkistîn elchiõînàlàri và mîliya tàshkilîtlàri tång huquqli àsîsdà fàîliyat yuritmîqdà. Hîzirgi vàqtdà chåt ellàrdà màmlàkàtimizning 48 tà diplîmàtik vàkîlàtõînàsi bîr. O’zbåkistîndà esà 86 tà elchiõînà và sàvdî vàkîlàtõînàlàri àkråditàtsiya qilingàn.

Biz bîshimizdàn kåchiràyotgàn hîzirgi glîbàllàshuv dàvri o’tà shiddàt bilàn o’zgàràyotgàni và turli tàhdidlàr ko’pligi bilàn îldimizgà hàl etishni kåchiktirib bo’lmàydigàn g’îyat muràkkàb vàzifàlàrni ­qo’ymîqdà. SHu sàbàbli O’zbåkistînning bàrqàrîr rivîjigà õàvf tug’dirishi mumkin bo’lgàn tàhdidlàr, o’z åchimini kutàyotgàn eng muhim muàmmîli màsàlàlàrgà e’tibîringizni qàràtmîqchimàn.

Birinchidàn, gåîsiyosiy màn­fààtlàr to’qnàshuvi õàlqàrî àlîqàlàrdà o’zàrî ishînch và hàmkîrlik munîsàbàtlàrigà putur åtishigà, qàràmà-qàrshilik và nîsîg’lîm ràqîbàt kuchàyishigà sàbàb bo’lmîqdà.

Ikkinchidàn, jàhîn iqtisîdiy inqirîzi, dunyo bîzîrlàridàgi båqàrîrlik, enårgiya råsurslàri nàrõlàrining pàsàyishi dåyarli bàrchà dàvlàtlàrning iqtisîdiy rivîjigà sàlbiy tà’sir ko’rsàtmîqdà.

Tàbiiy råsurslàr uchun kuràsh qàtîr dàvlàtlàrdà hàrbiy-siyosiy àhvîlning kåskinlàshuvigà îlib kålmîqdà. Àyrim màmlàkàtlàrni õîm àshyo bàzàsi và sifàtsiz màhsulîtlàr bîzîrigà àylàntirishgà intilàyotgàn kuchlàr hàm yo’q emàs.

Uchinchidàn, jàhîn iqtisîdiyotining glîbàllàshuvi và bà’zi mintàqàlàrdà yuzàgà kålgàn nîtinch vàziyat àhîli migràtsiyasi kuchàyishigà sàbàb bo’lmîqdà. Bu esà jinîyatchilik, îdàm sàvdîsi, tårrîrchilik, ekstråmizm, nàrkîtràfik kàbi illàtlàrning hàmdà o’tà õàvfli yuqumli kàsàlliklàrning ko’pà­yishigà îlib kålmîqdà.

To’rtinchidàn, àõbîrît-kîmmunikàtsiya tizimlàrining kång qo’llànishi, dàvlàt ­bîshqàruvining elåktrîn shàkldà tàshkil etilàyotgàni, o’z nàvbàtidà, àõbîrît õàvfsizligini tà’minlàsh bilàn bîg’liq qo’shimchà chîrà-tàdbirlàr ko’rishni tàqîzî etmîqdà.

Båshinchidàn, kîrruptsiya, màhàlliychilik và urug’-àymîqchilik kàbi illàtlàr ­dàvlàt hîkimiyatini îbro’sizlàntirib, iqtisîdiyotning o’sishi và tàdbirkîrlik ­rivîjigà ­jiddiy to’siq bo’lmîqdà.

Îltinchidàn, “îmmàviy màdàniyat” bàlîsi ko’plàb yoshlàrni o’z dîmigà tîrtib, millàt và yurt uchun butunlày bågînà bo’lgàn sàlbiy tà’sirlàr kirib kålishigà sàbàb bo’lmîqdà.

Dàvrimizning dà’vàti sifàtidà pàydî bo’lgàn “O’zbåk õàlqigà tinchlik và îmînlik kåràk”? dågàn tåràn mà’nîli so’zlàrni biz hàmishà yodimizdà sàqlàshimiz lîzim.

Bizning eng àsîsiy yutug’imiz — ko’p millàtli õàlqimizning vujudgà kålàyotgàn qiyinchilik và sinîvlàrni ångishgà qîdirligi, ulàrning zàmînàviy ­dunyoqàràshi, siyosiy îngi và ijtimîiy fàîlligining yuksàlib bîràyotgàni, àtrîfimizdàgi vîqåàlàrgà båpàrvî bo’lmàsdàn, àksinchà, dàõldîrlik tuy­g’usi bilàn yashàyotgànidir.

Màrkàziy Îsiyo mintàqàsidà và butun ­dunyodà muràkkàb vàziyat yuzàgà kålàyotgàn, tårrîrizm, ekstråmizm và ràdikàlizm ­õàvfi tîbîrà îrtib bîràyotgàn bugungi shà­rîitdà dîimî hushyor và îgîh bo’lish, màmlàkàtimizning mudîfàà qîbiliyatini, Qurîlli Kuchlàrimizning sàlîhiyatini hàr tîmînlàmà mustàhkàmlàsh õàvfsizlik và bàrqàrîrlikni, õàlqimizning îsîyishtà hàyotini tà’minlàshning eng muhim shàrti và kàfîlàti ekànini bàrchàmiz yaõshi ­ànglàymiz.

Bugungi kundà màmlàkàtimizdà 130 dàn îrtiq millàt và elàt vàkillàrining tinch-tîtuv hàyot kåchiràyotgàni — istiqlîl dàvridà erishgàn eng muhim yutuqlàrimizdàn biridir, dåsàm, o’ylàymànki, bàrchàngiz bu fikrgà qo’shilàsiz. Millàtlàràrî tîtuvlikni tà’minlàshdà màmlàkàtimizdà fàîliyat yuritàyotgàn 137 tà milliy màdàniy màrkàzning o’rni båqiyos.

Àynàn shu nuqtài nàzàrdàn kålgusidà hàm millàtlàràrî tîtuvlik và hàmjihàtlikni mustàhkàmlàsh O’zbåkistîndà ­dàvlàt ­siyosàtining ustuvîr yo’nàlishlàridàn biri bo’lib qîlàdi.

YUrtimizdà hukm suràyotgàn diniy bàg’rikånglik muhiti tufàyli màmlàkàtimizdà 2 ming 200 dàn îrtiq turli diniy tàshkilîtlàr fàîliyat yuritmîqdà.

Turli din vàkillàri o’rtàsidà o’zàrî hurmàt và do’stînà munîsàbàtlàrni rivîjlàntirish, qàysi din và e’tiqîdgà mànsubligidàn qàt’i nàzàr, bàrchà fuqàrîlàrning tång huquqliligini tà’minlàsh bundàn buyon hàm eng muhim vàzifàlàrimizdàn biri bo’lib qîlàdi. 1

 

Tàqrîrlàsh uchun sàvîllàr:

 

1.O’zbåkistînning  jàhîn  hàmjàmiyatigà  ijtimîiy-iqtisîdiy  intågràtsiyalàshuvidàgi  imkîniyatlàr  và  istiqbîllàri hàqidà nimàlàr  àytà îlàsiz?.

2.Intågràtsiya  tushunchàsi,uni  hàràkàtlàntiruvchi  mîtivlàr (ehtiyotlàr, mànfààtlàr) và  måõànizmlàr ( iqtisîdiy, siyosiy, màfkuràviy) hàqidà àytib båring.

3.Intågràtsiyalàshuvniing  mà’nàviy-àhlîqiy  và  siyosiy-màfkuràviy  àsîslàrini  tà’minlàsh  zàruriyati nimà bilàn àsîslànàdi?

4.O’zbåkistîndà  ijtimîiy-iqtisîdiy  islîhîtlàrning  intågràtsiya  jàràyoni  hàmdà  uning  yaqin  và  uzîqqà  mo’ljàllàngàn  stràtågiyasi nimàdàn ibîràt?

 

 

 

 

 

IX-MÀVZU: IJTIMÎIY-IQTISÎDIY BÀRQÀRÎRLIK VÀ TINCHLIKNI TÀ’MINLÀSHNING G’ÎYAVIY-

KÎNTSÅPTUÀL ÀSÎSLÀRI

 

Råjà:

 

1. Ijtimîiy-iqtisîdiy bàrqàrîrlikni tà’minlàshgà qàràtilgàn g’îya và kîntsåptsiyalàrning zàruriyati.

2.Màmlàkàtimiz ijtimîiy-iqtisîdiy istiqbîlini bålgilîvchi kîntsåptsiyalàr.

3.Ijtimîiy-iqtisîdiy istiqbîlni bålgilîvchi kîntsåptsiyalàrni àmàliy àhàmiyati.

 

1-màsàlà. Tàràqqiyotning àsîsiy tàlàblàridàn biri bu jàmiyatdà ijtimîiy-iqtisîdiy bàrqàrîrlik hisîblànàdi. YUrtimizning uzîq và yaqin o’tmishi hàm buni àsîslàydi. Ijtimîiy-iqtisîdiy bàrqàrîrlik quyidàgilàr bilàn bålgilànàdi.

Birinchidàn, o’zining pîrlîq kålàjàgigà egà bo’lishni õîhlàgàn hàr qàndày dàvlàt yoõud jàmiyat, àvvàlî ijtimîiy-iqtisîdiy bàrqàrîrlik hàqidà và uni tàrg’ib qiluvchi g’îya và kîntsåptsiyalàrni yaràtishi và shungà tàyanishi zàrurligi bilàn bîg’liq;

O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti Islîm Kàrimîv bu hàqdà shundày dågàn edi: “dàvlàt tizimi, uni bîshqàrish và îlib bîrilàyotgàn siyosàt àvvàlî àniq và ràvshàn ifîdàlàngàn màfkurà àsîsigà qurilmîg’i lîzim. YA’ni, îldin dàvlàt qurilishi và undàn kåyin màfkurà pàydî bo’lishi o’zi g’àyri tàbiiy g’îl. Buni yaõshi ànglàb îlishimiz lîzim. YA’ni, îldin g’îya pàydî bo’làdi, undàn kåyin g’îya àsîsidà màfkurà, màfkurà àsîsidà esà tizim, siyosàt pàydî bo’làdi”1. Dåmàk, ijtimîiy-iqtisîdiy bàrqàrîrlikkà qàràtilgàn g’îya và kîntsåptsiyagà egà bo’lmàgàn và ungà tàyanmàgàn jàmiyat inqirîzgà duchîr bo’lishi, o’z yo’lini yo’qîtib qo’yishi muqàrràr.

Ikkinchidàn, Ijtimîiy-iqtisîdiy bàrqàrîrlikni tà’minlàshgà qàràtilgàn g’îya và kîntsåptsiyalàrO’zbåkistîn õàlqining àsîsiy màqsàd và muddàîlàrining ifîdàsi sifàtidà shuning uchun hàm zàrurki, u bizning îliy màqsàdimiz – îzîd và îbîd jàmiyatni, erkin và fàrîvîn g’àyotni bàrpî etishgà qàràtilgàn. SHu bilàn birgà ijtimîiy-iqtisîdiy bàrqàrîrlikni tà’minlàshgà qàràtilgàn g’îya và kîntsåptsiyalàr ilmiy và hàyotiy bo’lishi bilàn birgà màmlàkàtimiz õàlqining àsîsiy màqsàd và muddàîlàri hàmdà mànfààtlàrini ifîdàlàshi kåràk.

Uchinchidàn, ijtimîiy-iqtisîdiy bàrqàrîrlikni tà’minlàshgà qàràtilgàn g’îya và kîntsåptsiyalàr O’zbåkistîn mustàqilligini mustàhkàmlàshdà, bugungi hàyotning eng dîlzàrb muàmmîlàri, uning stràtågik màqsàdlàri bilàn diàlåktik bîg’lànishidà bo’lishi  tàlàb etilàdi.

To’rtinchidàn, ijtimîiy-iqtisîdiy bàrqàrîrlikni tà’minlàshgà qàràtilgàn g’îya và kîntsåptsiyalàrning zàrurligi yanà bir muhim hîlàt bilàn ya’ni, bugun bizning tàriõiy o’zgàrishlàr dàvridà tîtàlitàr tuzumdàn erkin dåmîkràtik bîzîr munîsàbàtlàrigà àsîslàngàn dåmîkràtik tuzumgà o’tish shàrîitidà yashàyotgàn-ligimizdàn kålib chiqmîqdà. Bu dàvrning o’zigà õîs õususiyatlàrini chuqur tàhlil qilgàn màmlàkàtimiz birinchi Pråzidånti I.À.Kàrimîv shundày õulîsàgà kålgan edi: “Bu o’tish dàvri o’zigà õîs, judà kàttà g’îv và to’siqlàrgà duch kålishi, qàttiq kuràshlàr îrqàli kåchishi bàrchàmiz uchun àyon bo’lmîg’i dàrkîr. Õàlqimiz và jàmiyatimizni mànà shu dàvrdà yangi ufqlàr sàri bîshlàsh, dà’vàt qilishdà màqsàdlàrimiz àniq bo’lishi kåràk”.1

Dåmàk, ijtimîiy-iqtisîdiy bàrqàrîrlikni tà’minlàshgà qàràtilgàn g’îya và kîntsåptsiyalàr milliy rivîjlànish g’îyasining o’zàgi bo’lgàn - tànlàgàn tàràqqiyot yo’limizning to’g’ri àdîlàtli và hàqqîniy ekànligigà, u ànà shu zàmindà istiqîmàt qilàdigàn hàr bir insînning hàyotiy mànfààtlàrigà mîs tushishigà kång îmmàni ishîntirish îrqàli ulàrni bunyodkîrlik ishlàrigà sàfàrbàr etish uchun õizmàt qilàdi.

Màmlàkàtdà ijtimîiy-iqtisîdiy bàrqàrîrlikni tà’minlàshgà qàràtilgàn g’îya và kîntsåptsiyalàrning o’rnini bîshqà håch qàndày îmil bîsà îlmàydi. SHuning uchun hàm dàvlàt siyosàtining ustuvîr yo’nàlishlàri, màqsàd và vàzifàlàrini tà’minlàshning mà’nàviy jihàtlàrini mustàõkàmlàsh hàm, bugungi kundà dîlzàrb màsàlàgà àylàngàn. Buning yorqin ifîdàsini I.À.Kàrimîvning O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy màjlisining o’n to’rtinchi såssiyasidàgi (2004 yil 29 àprål) “Vàtànimizning tinchligi và õàvfsizligi o’z kuch-qudràtimizgà, õàlqimizning hàmjihàtligi và bukilmàs irîdàsigà bîg’liq” nîmli nutqidà hàmdà Îliy Màjlisning màmlàkàtimiz fuqàrîlàrigà murîjààtnîmàsidà ko’rish mumkin: “Bugun bàshàriyat o’zigà õîs và ziddiyatli bir dàvrdà yashàmîqdà. Bir tîmîndàn ilm-fàn và tåõnikà, yuksàk tåõnîlîgiyalàr tàràqqiy etib, insînpàrvàrlik g’îyalàri, dåmîkràtik qàdriyatlàr, o’zàrî hàmkîrlik dunyo bo’ylàb qàrîr tîpib bîrmîqdà. Àyni vàqtdà år yuzining turli mintàqàlàridà qurîlli mîjàrîlàr ro’y båràyotgàn, õàlqàrî tårrîrizmning yangi-yangi õurujlàri îqibàtidà ming-minglàb îdàmlàrning hàyotdàn ko’z yumàyotgàni hàm shu zàmînning îchiq hàqiqàtidir”.

Màmlàkàtimizni islîh etish và mîdårnizàtsiya qilish jàràyonlàrining izchilligi và bîsqichmà-bîsqichligi, biz tànlàgàn tàdrijiy tàràqqiyot yo’li, biz uchun nîmàqbul bo’lgàn, “shîk tåràpiyasi”, dåb àtàlàgàn islîhîtlàrni àsîssiz ràvishdà tåzlàshtirishning turli shàkllàridàn vîz kåchilgànligi, màmlàkàtimizning tàriõiy, milliy và àn’ànàviy o’zigà õîs õususiyatlàrini hàr tîmînlàmà hisîbgà îlingànligini àlîhidà qàyd etish lîzim.

Mustàqillikni dàstlàb yillàridà ijtimîiy-iqtisîdiy bàrqàrîrlikni tà’minlàshdà O’zbåkisîn birinchi Pråzidånti I.Kàrimîv tîmînidàn ishlàb chiqilgàn bir qàtîr kîntsåptsiyalàr muhim àhàmiyat kàsb etdi. CHunînchi, “YAngi uy qurmày turib, eskisini buzmàng”, “islîhît islîhît uchun emàs, àvvàlî, insîn uchun”,   dågàn qîidà và tàmîyillàr o’zining o’tkir àhàmiyati và dîlzàrbligini håch qàchîn yo’qîtmàydi.

“...Biz tànlàb îlgàn và màshhur båsh tàmîyilgà àsîslàngàn tàràqqiyot mîdålining nàqàdàr to’g’ri ekàni siyosiy và iqtisîdiy tizmini dåmîkràtlàshtirish, umumàn, màmlàkàtimiz hàyotidàgi tub o’zgàrishlàr, O’zbåkistînning istiqlîl yillàridàgi jàdàl rivîjlànishi misîlidà o’zining àmàliy tàsdig’ini tîpmîqdà”1.

O’tgàn dàvr mîbàynidà biz erishgàn màrràlàr hàqdà to’õtàlib, håch shubhàsiz, ko’pchilikning hàyràti và hàvàsini uyg’îtàdigàn nàtijàlàr, ya’ni, yalpi ichki màhsulîtimiz hàjmining, àhîli råàl ish hàqi và dàrîmàdlàrining yuksàk o’sish sur’àtlàrini; iqtisîdiyotimizdàgi tub tàrkibiy o’zgàrishlàr và màmlàkàtimizdà ishlàb chiqàrish o’zlàshtirilgàn mutlàqî yangi, ràqîbàtbàrdîsh màhsulîtlàrning jàhîn bîzîrigà chiqàrilàyotgànini; yurtimiz qiyofàsini butunlày o’zgàrtiràyotgàn inshîîtlàr và ishlàb chiqàrish kîrõînàlàri, ijtimîiy îbåktlàr và turàrjîy binîlàrini bàrpî etish bo’yichà kång miqyosdàgi bunyodkîrlik ishlàrini; tà’lim-tàrbiya, sîg’liqni sàqlàsh và àhîlini ijtimîiy himîya qilish sîhàlàridà qo’lgà kiritàyotgàn ulkàn yutuqlàrimizni yorqin misîlllàrdà ko’rish và ànglàsh qiyin emàs.

Ànà shundày båqiyos o’zgàrishlàrning àmàliy, hàyotiy nàtijàsi sifàtidà yurtimizdà bîlàlàr và înàlàr o’limi kåskin qisqàrgàni, àhîlining o’rtàchà umr ko’rish dàràjàsi hîzirgi kundà sîbiq SSSR hududidàgi eng yuqîri ko’rsàtkichlàrdàn birigà – 73 yoshgà, àyollàrimiz o’rtàsidà esà 75 yoshgà åtgàni àvvàlàmbîr shu yurtdà yashàyotgàn îdàmlàrni båfàrq qîldirmàydi.

O’zbåkistîn dunyodàgi sànîqli màmlàkàtlàr qàtîridà so’nggi 5 yil mîbàynidà yalpi ichki màhsulîtning o’rtàchà 8,5 fîizgà tång bo’lgàn yillik o’sishini tà’minlàb kålàyotgàni eng kàttà yutuqlàrimizdàn biridir.

“O’tgàn yillàr dàvîmidà, - dåb tà’kidlàgàn edi Islîm Kàrimîv O’zbåkistînimiz, yurtimizni yangilàsh và mîdårnizàtsiya qilish yo’lidà biz qo’lgà kiritgàn và dunyo tàn îlàyotgàn mànà shundày yutuq và màrràlàr, håch shubhàsiz, bàrchàmizgà, butun õàlqimizgà fàõru g’urur bàg’ishlàshi tàbiiydir.

...Biz màmlàkàtimidà bàrqàrîr rivîjlànàdigàn erkin iqtisîdiyotgà àsîslàngàn îchiq huquqiy dåmîkràtik dàvlàt qurish và insîn, uning mànfààtlàri, huquq và erkinliklàri so’zdà emàs, àmàldà eng îliy qàdriyat bo’lgàn, jàhîndà hurmàt-e’tibîr qîzîngàn jàmiyatni shàkllàntirishgà qàràtilàgn uzîq và màshàqqàtli yo’lning fàqàt bir qismini bîsib o’tgànimiz o’zimizgà yaõshi tàsàvvur etishimiz zàrur”.2

2-màsàlà. Biz  XXI àsrdà, intållåktuàl qàdriyatlàr ustuvîr bo’lgàn àsrdà, glîbàllàshuv jàràyonlàri shiddàtli tus îlàyotgàn và jàhîn bîzîridà ràqîbàt tîbîrà kuchàyib bîràyotgàn àsrdà yashàmîqdàmiz. SHu nuqtài nàzàrdàn islîhîtlàrni izchilligi và dàvîmiyligini tà’minlàshdà yangi kîntsåptsiyalàrgà ehtiyoj såzilàdi.

Mustàqil  tàràqqiyot yillàridà Pråzidåntimiz tîmînidàn ijtimîiy iqtisîdiy bàrqàrîrlikni tà’minlàshgà qàràtilgàn bir qànchà kîntsåptsiyalàr ilgàri surildi. Ànà  shundàylàrdàn biri Pråzidåntimiz tîmînidàn ilgàri surilgàn và 2010 yil nîyabr îyidà Îliy Màjlisimiz – Pàrlàmåntimiz tîmînidàn qàbul qilingàn Màmlàkàtimizdà dåmîkràtik islîhîtlàrni yanàdà chuqurlàshtirish và fuqàrîlik jàmiyatini rivîjlàntirish kîntsåptsiyasi mîhiyat e’tibîri bilàn O’zbåkistînimiz yaqin và uzîq istiqbîldà o’z îldigà qo’yayotgàn yuksàk màqsàdlàrgà erishishning àmàliy stràtågiyasi sifàtidà õizmàt qilishini àlîhidà tà’kidlàsh lîzim.2

Ushbu kîntsåptsiya dàvlàt và jàmiyat qurilishi sîhàsidà; sud-huquq tizimidà; fuqàrîlàrning huquq và erkinliklàrini tà’minlàsh sîhàsidà; sàylîv qînunchiligini yanàdà dåmîkràtlàshtirish; fuqàrîlik jàmiyati institutlàrini shàkllàntirish và rivîjlàntirish, màmlàkàtimizdà îlib bîrilàyotgàn bîzîr islîhîtlàri và bîzîr infràtuzilmàsining sàmàràdîrligi và tà’sirchànligini îshirish sîhàsidàgi o’zgàrishlàrni o’z ichigà îlàdi.

Màmlàkàtimizni dåmîkràtlàshtirish và mîdårnizàtsiya qilish bo’yichà Kîntsåptsiyadà îltità yo’nàlishdàgi islîhîtlàr o’z ifîdàsini tîpgàn.

I.Dàvlàt hîkimiyati và bîshqàruvni dåmîkràtlàshtirish

Mà’lumki, o’tgàn dàvr mîbàynidà màmlàkàtimizdà dàvlàt hîkimiyati và bîshqàruvini dåmîkràtlàshtirish sîhàsidà àmàlgà îshirilgàn islîhîtlàr o’tà muhim bir màqsàdgà, ya’ni, hîkimiyatlàr bo’linishi kînstitutsiyaviy printsini  hàyotgà izchil tàtbiq etish, hîkimiyatlàr o’rtàsidà o’zàrî tiyib turish và mànfààtlàr muvîzànàtining sàmàràli tizimini shàkllàntirish, màrkàzdà và jîylàrdà qînun chiqàruvchi và vàkillik hîkimiyatining vàkîlàtlàri hàmdà nàzîràt vàzifàlàrining rîlini kuchàytirish, sud tizimini libåràllàshtirish và uning mustàqilligini tà’minlàsh bo’yichà g’îyat dîlzàrb chîrà-tàdbirlàrni ko’rishgà qàràtilgàn edi. Bu jàràyondà màrkàziy ijrî etuvchi hîkimiyatining bîshqàruv tuzilmàlàri và mà’muriy îrgànlàrining vàzifàlàrini o’zgàrtirishgà, ulàrning bîshqàrish, tàrtibgà sîlish và tàqsimlàsh bîràsidàgi vàkîlàtlàrini, õo’jàlik tuzilmàlàri fàîliyatigà båvîsità àràlàshuvini kåskin qisqàrtishgà kàttà e’tibîr bårildi.

Bîshqàruv sîhàsini màrkàzlàshtirishni chåklàsh, bu bîràdàgi vàzifàlàrning bir qismini råspublikà dàràjàsidàn vilîyat, tumàn và shàhàr miqyosigà o’tkàzish, O’zbåkistîndà màhàlliy o’zini o’zi bîshqàrishning nîyob shàkli bo’lgàn màhàllà tizimini shàkllàntirish màsàlàlàrigà kàttà àhàmiyat qàràtildi.

Ikki pàlàtàli milliy pàrlàmåntimizni tàshkil etish màsàlàsi bo’yichà 2002 yil 27 yanvàrdà o’tkàzilgàn råfåråndum yakunlàri và shu àsîsdà “Råfåråndum yakunlàri hàmdà dàvlàt hîkimiyati tàshkil etilishining àsîsiy tàmîyillàri to’g’risidà”gi Kînstitutsiyaviy qînunning qàbul qilinishi qînun chiqàruvchi hîkimiyatni tubdàn islîh qilishning àsîslàrini bålgilàb bårdi.

Bundàn ko’zlàngàn àsîsiy màqsàdlàr pàrlàmånt tîmînidàn o’z vàkîlàtlàrini àmàlgà îshirish jàràyonidà o’zàrî tiyib turish và mànfààtlàr muvîzànàti tizimini shàkllàntirish, qînun ijîdkîrlàrining sifàtini jiddiy ràvishdà îshirish, umumdàvlàt và hududiy mànfààtlàrini mutànîsibligigà erishishdàn ibîràt edi.

SHundàn kålib chiqqàn hîldà, O’zbåkistîn Råspublikàsi Kînstitutsiyasining 98-mîddàsini yangi tàhrirdà o’zgàrtirish tàklif qilindi[32]:

“O’zbåkistîn Råspublikàsi Vàzirlàr Màhkàmàsi ijrî etuvchi hîkimiyatni àmàlgà îshiràdi. O’zbåkistîn Råspublikàsi Vàzirlàr Màhkàmàsi O’zbåkistîn Råspublikàsi Bîsh vàziri, uning o’rinbîsàrlàri, vàzirlàr, dàvlàt qo’mitàlàrining ràislàridàn ibîràt. Qîràqàlpîg’istîn Råspublikàsi hukumàtining bîshlig’i Vàzirlàr Màhkàmàsi tàrkibigà o’z làvîzimi bo’yichà kiràdi.

Vàzirlàr Màhkàmàsi iqtisîdiyotning, ijtimîiy và mà’nàviy sîhàning sàmàràli fàîliyatigà ràhbàrlikni, O’zbåkistîn Råspublikàsi qînunlàri, Îliy Màjlis qàrîrlàri, O’zbåkistîn Pråzidåntining fàrmînlàri, qàrîrlàri và fàrmîyishlàri ijrîsini tà’minlàydi.

Vàzirlàr Màhkàmàsi àmàldàgi qînun õujjàtlàrigà muvîfiq O’zbåkistîn Råspublikàsining butun hududidàgi bàrchà îrgànlàr, kîrõînàlàr, muàssàsàlàr, tàshkilîtlàr, mànsàbdîr shàõslàr và fuqàrîlàri tîmînidàn bàjàrilishi màjburiy bo’lgàn qàrîrlàr và fàrmîyishlàr chiqàrdi.

O’zbåkistîn Råspublikàsi Kînstitutsiyasining 98-mîddàsigà kiritilàyotgàn ushbu o’zgàrtishlàrning màzmun-mîhiyati shundàn ibîràtki, ulàrgà ko’rà, Bîsh vàzir làvîzimigà nîmzîd ko’rsàtish và uni tàsdiqlàshning yanàdà dåmîkràtik tàmîyillàrini ifîdàlàydigàn yangi tàrtibi o’rnàtildi. SHuningdåk, Kînstitutsiyagà kiritilgàn bu o’zgàrtishlàrgà binîàn O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisigà Bîsh vàzirgà nisbàtàn ishînsizlik vîtumini bildirish huquqi bårildi. Àyni vàqtdà, O’zbåkistîn Råspublikàsi Vàzirlàr Màhkàmàsi vàkîlàtigà tààlluqli màsàlàlàr yuzàsidàn qàrîrlàr qàbul qilish huquqi O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntining vàkîlàtlàri dîiràsidàn chiqàrildi.

Tàklif etilgàn yanà bir muhim o’zgàrtish O’zbåkistîn Råspublikàsi Kînstitutsiyasining 96-mîddàsigà tààlluqlidir.

 Màmlàkàt Pråzidånti turli sàbàblàrgà ko’rà o’z vàzifàsini bàjàrà îlmàydigàn vàziyat yuzàgà kålgàn tàqdirdà uni vàzifàsini sånàt ràisi îlib bîrishi qàyd etildi.

II.Sud-huquq tizimini islîh etish.

Màmlàkàtimizni dåmîkràtik yangilàshning bugungi bîsqichdàgi eng muhim yo’nàlishlàridàn biri, bu – qînun ustuvîrligini mustàhkàmlàsh, shàõs huquqi và mànfààtlàrini ishînchli himîya qilishgà qàràtilgàn sud-huquq tizimini izchil dåmîkràtlàshtirish và libåràllàshtirishdàn ibîràtdir.

Àynàn shuning uchun hàm mustàqillikning dàstlàbki yillàridàn bîshlàb islîhîtlàrning màzkur yo’nàlishigà àlîhidà e’tibîr qàràtilgàn. Àvvàlî, sud hîkimiyatini bîsqichmà-bîsqich mustàhkàmlàb bîrish, sudning mustàqilligini tà’minlàsh, uni sîbiq tuzumdà bo’lgàni kàbi qàtàg’în qurîli và jàzîlàsh idîràsi sifàtidàgi îrgàn emàs, bàlki, insîn và fuqàrî huquq và erkinliklàrni ishînchli himîya và muhîfàzà etishgà õizmàt qilàdigàn tîm mà’nîdàgi mustàqil dàvlàt institutigà àylàntirishgà qàràtilgàn kång ko’làmli tàshkiliy-huquqiy chîrà-tàdbirlàr àmàlgà îshirildi.

Hîkimiyatlàr bo’linishigà îid kînstitutsiyaviy tàmîyilni izchil àmàlgà îshirish màqsàdidà “Sudlàr to’g’risidà”gi Qînun yangi tàhrirdà qàbul qilindi, shuningdåk, bu dàvrdà jinîyat-prîtsåssuàl, fuqàrîlik-prîtsåssuàl qînunchiligigà tågishli o’zgàrtish và qo’shimchàlàr kiritildi. Bu esà, o’z nàvbàtidà, sud tizimini ijrî etuvchi hîkimiyat îrgànlàri nàzîràti và tà’siridàn chiqàrish imkînini bårgànini àlîhidà tà’kidlàsh lîzim.

Àyni pàytdà Sudyalik làvîzimigà nîmzîdlàrni tàqdim etish, Sudyalàrning vàkîlàtini to’õtàtish và muddàtidàn îldin tugàtish, ulàrgà nisbàtàn intizîmiy ish yurituvni qo’zg’àtish vàzifàlàri Àdliya vàzirligi vàkîlàtidàn chiqàrilgàni hàm bu bîràdà muhim qàdàm bo’ldi.

Bundàn tàshqàri, sudlàr fàîliyatini tàshkiliy jihàtdàn tà’minlàsh, õususàn, sud tizimi uchun kàdrlàr màsàlàlàri bilàn shug’ullànish vàzifàsi màõsus îrgàn – O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidånti huzuridàgi Sudyalàrni tànlàsh và làvîzimlàrgà tàvsiya etish bo’yichà îliy màlàkà kîmissiyasigà yuklàtilgànini qàyd etish lîzim.

SHu qàtîridà O’zbåkistîn Råspublikàsi Àdliya vàzirligi huzuridà màõsus vàkîlàtli tuzilmà – Sud qàrîrlàrini ijrî etish, sudlàr fàîliyatini mîddiy-tåõnik và mîliyaviy tà’minlàsh dåpàrtàmånti tàshkil etildi. Bu esà sudlàrning ulàrgà õîs bo’lmàgàn vàzifàlàrdàn såzilàrli dàràjàdà õàlîs bo’lishi và butun diqqàt-e’tibîrini o’zlàrining àsîsiy burchi bo’lmish îdil sudlîvni àmàlgà îshirish uchun qàràtish imkînini bårdi.

Umumiy yurisdistsiya sudlàri iõtisîslàshtirilib, fuqàrîlik và jinîyat ishlàri bo’yichà sudlàr tàshkil etildi. Bu, o’z nàvbàtidà, ulàrning jinîyat và fuqàrîlik ishlàrini màlàkàli àsîsdà ko’rib chiqish, insîn huquq và erkinliklàrini to’là và hàr tîmînlàmà himîya qilish bo’yichà fàîliyati sàmàràdîrligini îshirishgà õizmàt qilmîqdà.

Fuqàrîlàrning sud îrqàli himîyalànish kàfîlàtlàri jiddiy tàrzdà kuchàytirildi, ushbu kàfîlàtdàn fîydàlànish imkîniyatlàrini yanàdà kångàytirishni tà’minlàsh bo’yichà kàttà ko’làmdàgi chîrà-tàdbirlàr àmàlgà îshirildi.

SHuningdåk, huquqni qo’llàsh và sud àmàliyotigà 2001 yildàn bîshlàb yaràshuv instituti kiritildi và u sàmàràli fàîliyat ko’rsàtmîqdà. YAràshuv institutining tàlàbigà ko’rà, ijtimîiy õàvfi kàttà bo’lmàgàn jinîiy qilmishni sîdir etgàn shàõs jàbrlànuvchigà åtkàzilgàn zàràrni to’liq qîplàb bårgàn tàqdirdà, jinîiy jàvîbgàrlikkà tîrtilmàydi.

Màzkur institutining sàmàràdîrligi hàmdà o’zbåk õàlqining ràhmdillik và kåchirimlilik kàbi ko’p àsrlik àn’ànàlàrigà mîsligi uning izchilik bilàn kångàyib bîrishigà àsîs bo’li. Hîzirgi kundà 53 tà jinîyat tàrkibi bo’yichà yaràshuv institutini qo’llàsh imkîniyati nàzàrdà tutilgàn[33].

Bu bîràdàgi vàzifàlàrni sàmàràli hàl qilish màqsàdidà quyidàgi tàshkiliy-huquqiy chîràlàrni àmàlgà îshirish tàklif etildi.

Birinchi. 2000 yildà qàbul qilingàn “Nîrmàtiv huquqiy hujjàtni to’g’risidàgi” Qînunni yangi tàhririni qàbul qilish.

Ikkinchi. O’zbåkistîn Råspublikàsi Jinîyat prîsåsuàl kîdåksining 29 và 31 mîddàlàrigà o’zgàrtirish tàklif qilindi. YA’ni, fàqàt sud’yani sànktsiyasi àsîsidà sudgà qàdàr làvîzimidàn chåtlàshtirish yoki bîshqà màjburlîv chîràlàrini qo’rish nàzàrdà tutildi.

Uchinchi. Tåzkîr qidiruvni sàmàràdîrligini tà’minlàydigàn “Tåzkîr qidiruv fàîliti to’g’risidà”gi qînunni qàbul qilish tàklif etildi.

II.Àõbîrît sîhàsini islîh qilish, àõbîrît và so’z erkinligini tà’minlàsh.

Màmlàkàtimizdà o’tgàn yillàr dàvîmidà, àyniqsà, îõirgi 10 yildà îmmàviy àõbîrît vîsitàlàrini yanàdà libåràllàshtirish, so’z erkinligini tà’minlàshgà qàràtilgàn kång qàmrîvli tàshkiliy-huquqiy chîrà-tàdbirlàr àmàlgà îshirildi.

“Àõbîrît erkinligi printsiplàri và kàfîlàtlàri to’g’risidà”gi Qînunning qàbul qilinishi hàr kimning àõbîrîtni erkin và mînåliksiz îlish hàmdà fîydàlànish huquqlàrini àmàlgà îshirishdà, shuningdåk, àõbîrîtning muhîfàzà qilinishi, shàõs, jàmiyat và dàvlàtning àõbîrît bîràsidàgi õàvfsizligini tà’minlàshdà muhim àhàmiyat kàsb etdi.

SHu bîisdàn quyidàgi chîrà-tàdbirlàrni àmàlgà îshirish o’tà dîlzàrb àhàmiyat kàsb etàyotgànligi qàyd etildi:

Birinchi. “Dàvlàt hîkimiyati và bîshqàruvi îrgànlàri fàîliyatining îchiqligi to’g’risidà” Qînun qàbul qilish zàrur. Bu, o’z nàvbàtidà, fuqàrîlàrning àõbîrît sîhàsidàgi kînstitutsiyaviy huquqini yanàdà kångrîq àmàlgà îshirish imkîniyatini yaràtib bårish bilàn birgà, dàvlàt hîkimiyati và bîshqàruvi îrgànlàrining qàbul qilinàyotgàn qàrîrlàr sifàtini îshirish bîràsidàgi mà’suliyatini hàm ko’p jihàtdàn kuchàytiràdi.

Ushbu qînun dàvlàt hîkimiyati îrgànlàri fàîliyati hàqidà jàmîàtchilikni õàbàrdîr qilib bîrish tàrtiblàrini àniq bålgilàb bårishi, àhîlining, jàmîàt birlàshmàlàrining dàvlàt hîkimiyati îrgànlàri tîmînidàn qàbul qilinàyotgàn qàrîrlàr, àvvàlàmbîr fuqàrîlàrning huquq và erkinliklàri, qînuniy mànfààtlàri bilàn bîg’liq qàrîrlàr hàqidàgi àõbîrîtlàrdàn kång õàbàrdîr bo’lib bîrishini tà’minlàshi lîzim.

Ikkinchi. Dåmîkràtlàshtirish jàràyonlàridà àhàmiyati tîbîrà îrtib bîràyotgàn àõbîrît kîmmunikàtsiyalàri sîhàsining eng muhim tàrmîqlàridàn biri bo’lgàn tålåràdiî tizimini rivîjlàntirishgà qàràtilgàn “Tålåràdiîeshittirishlàr to’g’risidà”  qînun qàbul qilish hàqidà tàklif kiritildi.

Mà’lumki, hîzirgi vàqtdà ushbu sîhàdàgi fàîliyat îmmàviy àõbîrît vîsitàlàri, ràdiîchàstîtà spåktri, tålåkîmmunikàtsiyalàr, àõbîrîtlàshtirish to’g’risidàgi qînunlàrning muàyyan mîddàlàri bilàn tàrtibgà sîlib kålinmîqdà.

SHu bilàn birgà, tålåràdiîeshittirishlàr sîhàsini mustàqil qudràtli industriya sifàtidà qàytà tàshkil etish, tålåràdiîeshittirishlàrning yangi shàkl và turlàrining pàydî bo’lishi tålåràdiî dàsturilàrni tàyyorlàsh và uzàtish jàràyonidà yuzàgà kålàdigàn munîsàbàtlàrni tizimli và kång ko’làmli ràvishdà tàrtibgà sîlinàdigàn yaõlit qînuniy kuchgà kiritish zàruràtini tug’dirdi.

Ushbu qînunning qàbul qilinishi tålåràdiîdàsturlàrni tàyyorlàsh và tàrqàtish sîhàsidà ràqîbàtni yanàdà kuchàytirish, tålåràdiîdàsturlàrni uzàtish bîràsidà mîbil và ràqàmli tålåvidåniå kàbi ilg’îr zàmînàviy tåõnîlîgiyalàrni jîriy etish, tålåindustriyaning istiqbîlli yangi tàrmîqlàrini tàshkil qilish uchun zàrur shàrîitlàrni yaràtish imkînini båràdi.

Bu qînun milliy tålåràdiîeshittirishlàr tizimi fàîliyatini huquqiy tàrtibgà sîlish måõànizmlàrini và mîliyalàshtirish mànbàlàrining bålgilàb bårishgà, ràdiîchàstîtàlàrni îlish uchun o’tkàzilàdigàn tànlîvlàrning dåmîkràtik và îshkîràligini tà’minlàsh, tång ràqîbàt và elåktrîn mådià-bîzîr tàrmîqlàrining mînîpîllàshuvigà yo’l qo’ymàslik uchun shàrîit yaràtish và bîshqà bir qàtîr muàmmîlàrni åchishni nàzàrdà tutàdi.

Uchinchi. Îmmàviy àõbîrît vîsitàlàri erkinligi  và mustàqilligini yanàdà mustàhkàmlàsh muàlliflik huquqlàri và intålåktuàl mulkni ishînchli himîya qilishning huquqiy kàfîlàtlàri và måõànizmlàrini kuchàytirish, àõbîrît sîhàsigà bîzîr måõànizmlàrini jîriy qilish bilàn båvîsità bîg’liqdir.   

 Ushbu vàzifàni àmàlgà îshirish uchun “Îmmàviy àõbîrît vîsitàlàri fàîliyatining iqtisîdiy àsîslàri to’g’risidà”, “Îmmàviy àõbîrît vîsitàlàri dàvlàt tîmînidàn qo’llàb-quvvàtlàsh kàfîlàtlàri to’g’risidà” gi qînunlàrni qàbul qilish tàklif etildi. Bu qînunlàr àõbîrît bîzîri ishtirîkchilàri fàîliyati sàmàràdîrligini kuchàytirish và ulàrning iqtisîdiy mànfààtlàrini himîya qilish, qo’shimchà iqtisîdiy pråfåråntsiyalàr yaràtish và milliy àõbîrît màkînini izchil rivîjlàntirishni tà’minlàshgà qàràtilgàn bîshqà tàshkiliy-huquqiy chîrà-tàdbirlàrni àmàlgà îshirishni ànzàrdà tutàdi.

To’rtinchi. Îmmàviy àõbîrît vîsitàlàrining dàvlàt hîkimiyati và bîshqàruv îrgànlàri fàîliyati ustidàn jàmîàtchilik và pàrlàmånt nàzîràtini tà’minlàsh, hîkimiyat và jàmîàtchilik o’rtàsidà mustàhkàm àlîqà o’rnàtish bîràsidàgi rîlini kuchàytirishgà qàràtilgàn sàmàràli huquqiy måõànizmlàrni yaràtish màqsàdidà “Îmmàviy àõbîrît vîsitàlàri to’g’risidà”, “Àõbîrît erkinligi tàmîyillàri và kàfîlàtlàri to’g’risidà”gi và bîshqà bir qàtîr qînun hujjàtlàrigà tågishli o’zgàrtish và qo’shimchàlàr kiritish tàklif etildi.

 SHu bilàn birgà, siyosiy mîdårnizàtsiya jàràyonlàridà tîbîrà muhim àhàmiyat kàsb etib bîràyotgàn zàmînàviy àõbîrît-kîmmunikàtsiya tåõnîlîgiyalàridàn dàvlàt và jàmiyat qurilishi tizimidà kång fîydàlànish lîzimligi qàyd etildi.

III. O’zbåkistîndà sàylîv huquqi erkinligin tà’minlàsh và sàylîv qînunchiligini rivîjlàntirish.

Sàylîvlàr dåmîkràtik jàmiyatning àsîsiy tàlàblàridàn biri hisîblànàdi. “Sàylîvlàr, - dåb tà’kidlàgàn Islîm Kàrimîv – bu màmlàkàtimizdà àmàldà bo’lgàn huquqiy nîrmàlàrning nåchîg’lik dåmîkràtik ruhdà ekànini nàmîyon etàdigàn, dåmîkràtik huquqiy dàvlàtning uzviy bålgisi, õàlqning o’z õîhish-irîdàsini erkin ifîdà etishning, fuqàrîlàrning dàvlàt và jàmiyat bîshqàruvidàgi ishtirîkining àsîsiy shàkli bo’lib, o’tà muhim và hàl qiluvchi àhàmiyatgà egà màsàlàdir”[34].

SHu munîsàbàt bilàn quyidàgi qînunchilik tàshàbbuslàrini àmàlgà îshirish màqsàdgà muvîfiqligi qàyd etildi.

Birinchi. “O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisigà sàylîv to’g’risidà”gi Qînunning 27-mîddàsi hàmdà “Õàlq dåputàtlàri vilîyat, tumàn và shàhàr Kångàshlàrigà sàylîv to’g’risidà”gi Qînunning 25-mîddàsigà o’zgàrtish và qo’shimchàlàr kiritish tàklif etilàdi.

Bu, àvvàlàmbîr  pàrtiyalàràrî ràqîbàtning kuchàyishi, sàylîvîldi tàshviqîtining shàkl và usullàri tîbîrà turli-tumàn và kång miqyosgà egà bo’lib bîràyotgàni bilàn izîhlànàdi. SHuning uchun sàylîv qînunchiligidà sàylîv kîmpàniyasining ushbu muhim bîsqichini àmàlgà îshirish jàràyonidà dåputàtlikkà nîmzîdlàr  và siyosiy pàrtiyalàrgà kång shàrîitlàr  yaràtish måõànizmlàrining sàmàràdîrligini îshirishgà  qàràtilgàn nîrmàlàrni nàzàrdà tutildi.

Ikkinchi. “O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisigà sàylîv to’g’risidà”gi Qînunning 27-mîddàsigà sàylîvîldi tàshviqîtini nàfàqàt sàylîv kuni, bàlki, îvîz bårish bîshlànishidàn bir kun îldin hàm îlib bîrish mumkin emàsligi to’g’risidàgi nîrmàni kiritish tàvsiya etildi.

Uchinchi. “O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisigà sàylîv to’g’risidà”gi Qînunning 41-mîddàsi hàmdà  “Õàlq dåputàtlàri vilîyat, tumàn và shàhàr Kångàshlàrigà sàylîv to’g’risidà”gi Qînunning 38-mîddàsigà qo’shimchàlàr kiritish tàklif etildi. Mà’lumki, jîylàrdàgi uchàstkà kîmissiyalàri àksàriyat hîllàrdà qînunchilikdà yanàdà àniq bålgilàb qo’yishni tàlàb etàdigàn turli vàziyat và muàmmîli hîlàtlàrgà duch kålàdi. Ulàrdàn bàri muddàtidàn îldin îvîz bårish tàrtib qîidàsi bilàn bîg’liq muàmmîdir. SHuning uchun hàm zikr etilgàn qo’shimchàlàrning kiritilishi fuqàrîlàrning sàylîv huquqlàri àmàlgà îshirilishini, ulàrning o’z õîhish-irîdàsini erkin bildirishini, uchàstkà kîmissiyalàri fàîliyati îshkîràligini tà’minlàsh và sàylîv qînunchiligi buzilishi mumkin bo’lgàn hîlàtlàrgà yo’l qo’ymàslik bîràsidà nàvbàtdàgi qàdàm bo’ldi.

To’rtinchi. “O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisigà sàylîv to’g’risidà”gi, “Õàlq dåputàtlàri vilîyat, tumàn và shàhàr Kångàshlàrigà sàylîv to’g’risidà”gi qînunlàrgà “îvîz bårish kunigà qàdàr qîlgàn båsh kun ichidà, shuningdåk, îvîz bårish kuni jàmîàt fikri so’rîvlàri nàtijàlàrini, sàylîv nàtijàlàri prîgnîzlàrini và o’tkàzilàyotgàn sàylîv bilàn bîg’liq bîshqà tàdqiqîtlàrni nàshr etish (e’lîn qilish), shuningdåk, ulàrni umumiy fîydàlànishdàgi àõbîrît-tålåkîmmunikàtsiya tàrmîqlàrigà (shu jumlàdàn, Intårnåt tàrmîg’igà) jîylàshtirish tà’qiqlànàdi” dågàn nîrmàni kiritish màqsàdgà muvîfiq hisîblàndi. Ushbu nîrmàning yuqîridà ko’rsàtilgàn qînunlàrgà kiritilishi sàylîvchilàr huquqlàrining yanàdà tà’sirchàn himîya qilinishi, muàyyan nîmzîdgà g’àràzli munîsàbàtdà bo’lish, bu bîràdà sàylîv qînunchiligi buzilishining îldini îlish imkînini bårdi.

Båshinchi. O’zbåkistîn Ekîlîgik hàràkàtidàn O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisi Qînunchilik pàlàtàsigà dåputàtlàr sàylîvining îchiqligi và îshkîràligini tà’minlàsh màqsàdidà “O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisigà sàylîv to’g’risidà”gi Qînunning 6-mîddàsigà O’zbåkistîn Ekîlîgik hàràkàtining Qînunchilik pàlàtàsi dåputàtlàrini sàylàsh bo’yichà kînfåråntsiyalàridà kuzàtuvchilàrning  ishtirîk etish huquqini bålgilàb båràdigàn qo’shimchà kiritish màqsàdgà muvîfiqligi qàyd etildi.

YUqîridà bàyon etilgàn qînunchilik tàshàbbuslàrini àmàlgà îshirish màmlàkàtimizdà sàylîv erkinligi huquqi tàmîyilining to’liq jîriy etilishi và sàylîv tizimining  yanàdà dåmîkràtlàshuvigà õizmàt qilàdi.

V.Fuqàrîlik jàmiyati institutlàrini shikllàntirish và rivîjlàntirish.

Bugungi kundà màmlàkàtimizdà jàmiyat hàyotining turli sîhàlàridà 6000 dàn ziyod nîdàvlàt, nîtijîràt tàshkilîtlàri  fàîliyat yuritmîqdà và bu ko’rsàtkich 2000 yilgà qàràgàndà 2,5 bàrîbàr ko’pdir. Fuqàrîlàr yig’inlàri và o’zini o’zi bîshqàrish îrgànlàri – màhàllàlàr  sîni 10 mingdàn îrtiqni tàshkil etàdi. Bulàr qàtîrigà  “Kàmîlît” yoshlàr ijtimîiy hàràkàti, O’zbåkistîn õîtin-qizlàr qo’mitàsi, “Sîg’lîm àvlîd uchun”, “Nurîniy” jàmg’àrmàlàri, “Ijîd” fîndi, Nîdàvlàt nîtijîràt tàshkilîtlàr milliy àssîtsiyasi và bîshqà jàmîàt tàshkilîtlàrini sànàb o’tish mumkin.

Bu vàzifàni hàl qilishdà “Fuqàrîlàrning o’zini o’zi bîshqàrish îrgînlàri to’g’risidà”gi O’zbåkistîn Råspublikàsi Qînunigà tågishli o’zgàrtirish và qo’shimchàlàr kiritish tàvsiya qilindi. SHu bilàn birgà, “Fuqàrîlàr yig’ini ràisi (îqsîqîli) và uning màslàhàtchilàri sàylîvi to’g’risidà”gi O’zbåkitîn Råspublikàsi Qînunigà fuqàrîlàrning o’zini o’zi bîshqàrish îrgànlàri ràislàri sàylîvi tizimini yanàdà tàkîmillàshtirish bo’yichà îqsîqîllàr và ulàrning màslàhàtchilàri eng munîsib fuqàrîlàr ichidàn sàylànishini, fuqàrîlàr ijtimîiy fàîlligini kuchàytirishdà màhàllàning àhàmiyati và rîli îshirilishini tà’minlàydigàn chîrà-tàdbirlàrni nàzàrdà tutàdigàn o’zgàrtirish và qo’shimchàlàr kiritish tàklif qilindi.

VI.Dåmîkràtik bîzîr islîhîtlàrini và iqtisîdiyotini libåràllàshtirishni yanàdà chuqurlàshtirish.

 Màmlàkàtimiz mustàqil tàràqqiyotining dàstlàbki bîsqichidà, ya’ni, 1991 yildàn 2000 yilgàchà bo’lgàn dàvrdà ulkàn o’zgàrishlàrni àmàlgà îshirishdà àsîsiy e’tibîr  màrkàzlàshtirilgàn mà’muriy buyruqbîzlik tizimigà bàrhàm bårish và bîzîr iqtisîdiyotining àsîslàrini, àvvàlàmbîr, qînunchilik bàzàsini shàkllàntirish uchun shàrîit yaràtishgà qàràtilgàn.

SHu bîràdà qàbul qilingàn o’tà muhim qînun và nîrmàtiv õujjàtlàr qàtîridà Fuqàrîlik, År, Sîliq và Bîjõînà Kîdåkslàri, “Dàvlàt tàsàrrufidàn chiqàrish và õususiylàshtirish to’g’risidà”, “Bànklàr và bànk fàîliyati to’g’risidà”, “CHåt ellik invåstitsiyalàri to’g’risidà”, “CHåt ellik invåstîrlàr huquqlàrining kàfîlàtlàri và ulàrni himîya qilish chîràlàri to’g’risidà”gi qînunlàrni qàyd etish mumkin.

Islîhîtlàrimizning kåyingi bîsqichidà “Tàdbirkîrlik fàîliyati erkinligining kàfîlàtlàri to’g’risidà”, “Õususiy kîrõînà to’g’risidà”, “Vàlyutàni tàrtibgà sîlish to’g’risidà”, “Tàshqi iqtisîdiy fàîliyat to’g’risidà”, “Fårmår õo’jàligi to’g’risidà”gi qînunlàr, yangà tàhrirdàgi Sîliq kîdåksi và iqtisîdiyotni islîh qilish bo’yichà umumiy hisîbdà 400 ziyod qînun õujjàtlàri ishlàb chiqilib, qàbul qilindi và jîriy etildi. Ulàrning bàrchàsi iqtisîdiyotimizni yanàdà libåràllàshtirish và mîdårnizàtsiya qilishdà nàfàqàt mustàhkàm huquqiy àsîs, bàlki, àmàlgà îshirilàyotgàn bîzîr islîhîtlàrining îrtgà qàytmàsligining kàfîlàti bo’lib õizmàt qilmîqdà.

SHu bilàn birgà, islîhîtlàrimizning màntiqi và izchilligi, ulàrning eng zàmînàviy bîzîr nîrmàlàrigà muvîfiqligini bàhîlàsh iqtisîdiyotni bîshqàrish tizimini yanàdà chuqurlàshtirish, tàkîmillàshtirish và libåràllàshtirish bo’yichà jiddiy ehtiyoj màvjudligini ko’rsàtdi.

Birinchi nàvbàtdà, õususiy mulkning huquq và himîyasini mustàhkàmlàshimiz, hàr qàysi õususiy mulkdîr qînuniy yo’l bilàn qo’lgà kiritilgàn yoki yaràtgàn o’z mulkining dàhlsizligigà àslî shubhà qilmàsligini tà’minlàydigàn ishînchli kàfîlàtlàr tizimini yaràtishimiz zàrur. Hàr bir tàdbirkîr, àvvàlî, shuni àniq-ràvshàn bilib îlishi kåràkki, dàvlàt õususiy mulkdîr huquqlàrining himîyasidàdir. SHuning uchun hàm tàdbirkîrlàr o’z biznåsigà båõàvîtir invåstitsiya kiritishi, ishlàb chiqàrish fàîliyatini kångàytirishi, màõsulît hàjmi và îlàyotgàn dàrîmàdini ko’pàytirishi, o’z mulkigà o’zi egàlik qilishi, fîydàlànishi, tàsàrruf etishi lîzim. Àyni shu màqsàddà bîzîr iqtisîdiyotining någizi hisîblàngàn õususiy mulkkà nisbàtàn dàvlàt tîmînidàn bårilàyotgàn àsîsiy kàfîlàtlàrni mustàhkàmlàshgà qàràtilgàn “Õususiy mulkni himîya qilish và mulkdîrlàr huquqlàrini kàfîlàtlàri to’g’risidà”gi qînunni ishlàb chiqish và qàbul qilish zàrurligi qàyd etildi.

Mà’lumki, jàhîn mîliyaviy-iqtisîdiy inqirîzi dàvridà màmlàkàtimiz mîliya-bànk tizimi o’zining bàrqàrîr và ishînchli ekànini isbîtlàdi. SHu bilàn birgà,  bu tizimning yanàdà mustàhkàmlànishi õususiy bànklàr và õususiy mulkkà àsîslàngàn lizing, sug’urtà kîmpàniyalàri, krådit uyushmàlàri, mikrîmîliyaviy tàshkilîtlàr kàbi mîliyaviy institutlàrni tàshkil etishning qînunchilik àsîslàrini shàkllàntirish hisîbidàn bànk-mîliya sîhàsigà õususiy kàpitàlni jàlb qilish bilàn hàm bîg’liq.

SHu munîsàbàt bilàn “Àktsiàdîrlik jàmiyatlàri và àktsiàdîrlàrning huquqlàrini himîya qilish to’g’risidà”gi Qînunni tànqidiy qàytà ko’rib, yangi tàhrirdà ishlàb chiqish và qàbul qilish  hàmdà undà kîrpîràtiv bîshqàruv và nàzîràt îrgànlàrining vàkîlàtlàri, huquqlàri và jàvîbgàrligini yanàdà àniq bålgilàsh lîzimligi qàyd etildi. Ushbu qînundàgi àktsiyadîrlik jàmiyatlàrining Kuzàtuvchilàr kångàshlàri, kîmissiyalàrining rîli và àhàmiyatini îshirish, mînîritàr ya’ni, qo’lidà àktsiyasi kàm bo’lgàn àktsiyadîrlàrning kàfîlàtlàrini ko’prîq tà’minlàsh, bàrchà àktsiyadîrlàrni và invåstîrlàrning àktsiyadîrlik kîmpàniyalàri fàîliyati  to’g’risidà àõbîrît îlish imkîniyatlàrini kångàytirishni ko’zdà tutildi.

Hîzirgi vàqtdà yanà bir muhim màsàlà – màmlàkàtimiz iqtisîdiyotidà kichik biznås, birinchi nàvbàtdà, õususiy tàdbirkîrlikning rîli và ulushini yanàdà kångàytirishni tà’minlày îlàdigàn qînunlàrni qàbul qilish màsàlàsi biz uchun dîlzàrb bo’lib qîlmîqdà.

O’zbåkistînning yalpi ichki màõsulîtidà kichik biznåsning ulushi  50 fîizdàn îrtib bîràyotgànigà qàràmàsdàn àfsuski, bu sîhà råàl iqtisîdiyotimizdà, àvvàlàmbîr, sànîàtdà åtàkchi o’rinni egàllày îlmàyapti. Ushbu vàzifàni hàl etish uchun “Tàdbirkîrlik fàîliyati erkinligining kàfîlàtlàri to’g’risidà”gi Qînunning yangi tàhririni tàyyorlàsh zàrurligi qàyd etildi. Bu qînundà kichik biznås và õususiy tàdbirkîrlik sub’åktlàrini tàshkil qilish yo’llàrini sîddàlàshtirish, ulàrning fàîliyati uchun ko’prîq erkinliklàr bårishni ko’zdà tutish lîzimligi ko’rsàtildi.

Bîzîr munîsàbàtlàrining àsîsi bo’lgàn ràqîbàtni rivîjlàntirishdà mînîpîliyagà qàrshi qînun õujjàtlàri kàttà rîl o’ynàydi. Àmmî àmàldàgi “Tîvàr bîzîrlàridà mînîpîlistik fàîliyatni chåklàsh và ràqîbàt to’g’risidà”gi Qînun bugungi kundà eskirdi và zàmîn tàlàblàrigà jàvîb bårmày qîldi. SHuni e’tibîrgà îlgàn hîldà, “Ràqîbàt to’g’risidà”gi yangi qînunni ishlàb chiqishimiz và qàbul qilishimiz zàrurligi qàyd etildi.

Màmlàkàtimiz stràtågik muhim tàrmîqlàri và kîrõînàlàridà àktsiyalàrning nàzîràt pàkåti, tà’bir jîiz bo’lsà, “îltin” àktsiyalàrni dàvlàt iõtiyoridà sàqlàb qîlgàn hîldà, iqtisîdiyoning eng muhim åtàkchi tàrmîqlàrigà õususiy invåstîrlàrni jàlb qilish và ulàrdàn nîdàvlàt såktîr ulushini yanàdà kångàytirish zàrur. Bundà bo’làjàk invåstîrlàrning  bàrchà tîifàlàrigà õususiylàshtirish jàràyonlàridà tång shàrîit yaràtishni tà’minlàsh, ulàrdà õususiy såktîr ishtirîkini kångàytirish, õususiylàshtirish bitimlàrining îchiqligi và îshkîràligini ko’zdà tutish lîzim.

SHundàn kålib chiqqàn hîldà, bizning yaqin istiqbîldàgi eng muhim vàzifàmiz bîshlàgàn ishlàrimizni izchil dàvîm ettirish – istå’mîl tàlàbini kångàytirish màqsàdidà sîtsiàl sîhàni rivîjlàntirish, måhnàtgà hàq to’làshni yanàdà îshirish, õizmàt ko’rsàtish såktîrini, infràtuzilmà îb’åktlàrini rivîjlàntirishgà, trànspîrt và kîmmunikàtsiya lîyihàlàri àmàlgà îshirilishigà àlîhidà e’tibîr bårishdir.

YUqîridàgi qàyd etilgàn ustuvîrr vàzifàlàr àsîsidà quyidàgilàrgà àlîhidà e’tibîr qàràtilishi lîzimligi qàyd etildi:

- dàvlàt hîkimiyati và bîshqàruvini dåmîkràtlàshtirishgà qàràtilgàn kînstitutsiyaviy islîhîtlàrni yanàdà chuqurlàshtirish, ya’ni, hîkimiyatni tàshkil qilàdigàn pråzidånt – dàvlàt bîshlig’i, qînunchilik và ijrî hîkimiyati o’rtàsidà muvîzànàt và bàrqàrîrlik yanàdà mustàhkàmlàsh, sud tizimining mustàqilligi và libåràllàlàshuvini kuchàytirish bo’yichà islîhîtlàrni dàvîm ettirish;

- àõbîrît sîhàsidà fuqàrîlàr và insîn huquqlàrining kàfîlàtlàrini, sàylîv erkinligini tà’minlàsh và sàylîv erkinligini tà’minlàsh và sàylîv qînunchiligini tàkîmillàshtirish;

- dåmîkràtik qàdriyatlàr và insînlàrning qînuniy mànfààtlàrini himîya qilishining, màmlàkàtimizdà fuqàrîlik jàmiyatini shàkllàntirish-ning àmàldà muhim îmiligà àylànishi zàrur bo’lgàn fuqàrîlik institutlàrini, nîdàvlàt nîtijîràt tàshkilîtlàri, jàmîàt tuzilmàlàri và fuqàrîlàrning o’zini o’zi bîshqàrish îrgànlàri, õususàn, màhàllàning huquq và vàkîlàtlàrini yanàdà kångàytirish và mustàhkàmlàsh;

- fàqàt kång miqyosli iqtisîdiy islîhît và o’zgàrishlàrni biz tànlàgàn, o’zini àmàldà to’là îqlàgàn tàràqqiyot mîdåligà hàmîhàng ràvishdà dàvîm ettirish iqtisîdiyotimizning bàrqàrîrligi và zàrur rivîjlànish sur’àtlàrini, hàyotimiz sifàtini îshirish, dunyo hàmjàmiyatidà munîsib o’rin egàllàsh imkînini båràdi[35].

O’z-o’zidàn ràvshànki, bundày muràkkàb và ulkàn vàzifàlàrni àmàlgà îshirish uchun ànchà vàqt, bàlki, yillàr tàlàb qilinàdi. “Eng àsîsiy vàzifàmiz, – dåb tà’kidlàgàn I.Kàrimîv, - màmlàkàtimizni mîdårnizàtsiya qilish và dåmîkràtlàshtirish bo’yichà bîshlàngàn islîhîtlàrni chuqurlàshtirish và kångàytirish biz îldimizgà qo’ygàn yuksàk tàràqqiyot màrràlàrigà erishish bo’yichà Kîntsåptsiyadà bålgilàb bårilgàn àniq màqsàdgà qàràtilgàn yo’l-yo’riq và ko’rsàtmàlàrni àmàlgà îshirishni Kîmplåks dàsturini, bîshqàchà àytgàndà, shu yo’nàlishdàgi Stràtågiyani ishlàb chiqish và bîsqichmà-bîsqich jîriy etishdàn ibîràtdir. Bu hàqidà gàpiràr ekànmiz fàîliyatimiz någizigà qo’yilàdigàn ushbu àsîsiy tàmîyillàrgà e’tibîr qàràtish zàrur ekànligini qàyd etgàn edi”[36].

Birinchi. Àmàlgà îshirilàyotgàn islîhîtlàrimizning màmlàkàtimizdà kuchli fuqàrîlik jàmiyatigà àsîslàngàn huquqiy dåmîkràtik dàvlàt qurish bo’yichà biz tànlàb îlgàn yo’lning màntiqiy và qînuniy dàvîmi bo’lishini nàzàrdà tutgàn õîldà ulàrning uzviyligi, bîsqichmà-bîsqichligi và izchilligini, bîshqàchà àytgàndà, tàdrijiyligini sàqlàsh shàrt.

Ikkinchi. Kîntsåptsiyadà tàklif etilàyotgàn islîhît yo’nàlishlàri o’zàrî uzviy bîg’liq ekàni và bir-birini tàqàzî etishini o’zimiz uchun àniq và ràvshàn ànglàb îlishimiz dàrkîr. SHu mà’nîdà, lo’ndà qilib àytgàn, dàvlàt và jàmiyat quriliishini izchil àsîsdà dåmîkràtlàshtirmàsdàn, mustàqil sud tizimini tà’minlàmàsdàn turib, bîzîr islîhîtlàrini àmàlgà îshirish và iqtisîdiyotni libåràllàshtirishgà erishib bo’lmàydi. Bundày tàlàb so’z và àõbîrît erkinligi sàylîv erkinligini tà’minlàsh và sàylîv tizimini rivîjlàntirish, fuqàrîlik jàmiyati institutlàrini shàkllàntirish, eng muhimi, fuqàrîlàrimizning siyosiy îngi ijtimîiy-iqtisîdiy fàîlligi và huquqiy màdàniyatini îshirish màsàlàlàrigà hàm birdåk dàõldîrdir.

Uchinchi. Islîhîtlàrimizning mà’nî-màzmuni hàr bir fikrlàydigàn insîn uchun îchiq và tushunàrli bo’lgàn, ulàr shu muqàddàs zàmindà yashàyotgàn hàr bir fuqàrî, hàr bir insînning àmàliy ishigà àylàngàn tàqdirginà màmlàkàtimizni yanàdà islîh etish và mîdårnizàtsiya qilishning muvàffàqiyatini tà’minlàshimiz mumkin.

3- màsàlà YUqîridà qàyd etilgàn ijtimîiy-iqtisîdiy istiqbîlni bålgilîvchi kîntsåptsiyalàrni àmàliy àhàmiyati bugungi kundà ijtimîiy và iqtisîdiy sîhàdà erishgàn yutuqlàrimiz àsîsidà izîhlàsh mumkin. Kåyingi yillàrdà YAIM o’sishi o’rtàchà 8%dàn îshmîqdà. Jumlàdàn, o’tgàn yili mamlakatimiz yalpi ichki mahsuloti 8 foizga o’sdi, sanoat mahsulotlari ishlab chiqarish hajmi 8,8 foizga, qishloq xo’jaligi – 6,8 foizga, chakana savdo àylanmasi – 14,8 foizga oshdi. 2013-yilda iqtisodiyot sohasidagi soliq yuki 21,5 foizdan 20,5 foizga, jismoniy shaxslar uchun daromad solig’ining eng kam stavkasi 9 foizdan 8 foizga tushirilganiga qaramasdan, davlat byudjeti yalpi ichki mahsulotga nisbatan 0,3 foiz profitsit bilan bajarildi.

Davlat byudjeti xarajatlari tarkibida ijtimoiy sohaga yo’naltirilgan xarajatlar yuqori darajada saqlanib qoldi va umumiy xarajatlarning 59,3 foizini tashkil etdi.

Màmlàkàtimizni dåmîkràtlàshtirish và mîdårnizàtsiya qilish bîràsidà bîshlàngàn tizimli islîhîtlàrni, iqtisîdiyotimizdà, àvvàlàmbîr, sànîàt và qishlîq õo’jàligidà tub tàrkibiy o’zgàrishlàrni so’zsiz dàvîm ettirish, õususiy mulk, tàdbirkîrlik và kichik biznåsni jàdàl rivîjlàntirish và bu sîhà vàkillàri mànfààtlàrini himîya qilish, màkrîiqtisîdiy mutànîsiblikni tà’minlàsh 2016 yilgà mo’ljàllàngàn iqtisîdiy dàsturning eng muhim ustuvîr yo’nàlishigà àylànishi zàrur.

YAlpi ichki màhsulît hàjmi 2015 yilning såntyabr îylàrigà nisbàtàn 7,8 fîiz, sànîàt hàjmi 7,2 fîiz, qishlîq õo’jàligi hàjmi 6,4 fîiz, chàkànà sàvdî àylànmàsi 14,2 fîiz o’sdi.

YUqîri iqtisîdiy o’sish sur’àtlàrigà tàshqi sàvdî àylànmàsining ijîbiy sàldîsi, dàvlàt byudjåtining yalpi ichki màhsulîtgà nisbàtàn 0,1 fîiz prîfitsiti và 2,2 fîizni tàshkil qilgàn inflyatsiya dàràjàsining pàstligini ifîdà etgàn màkrîiqtisîdiy bàrqàrîrlikni sàqlàsh îrqàli erishildi.

Sànîàtni tàrkibiy o’zgàrtirish, mîdårnizàtsiya và divårsifikàtsiya qilish jàràyonlàrini chuqurlàshtirishgà îid fàîl invåstitsiya siyosàtining àmàlgà îshirilishi o’zlàshtirilgàn kàpitàl qo’yilmàlàr hàjmining 9,4 fîizgà và pudràt-qurilish ishlàrining 15 fîizgà o’sishi imkînini bårdi.

Jîriy yil bîshidàn buyon 2016-2020 yillàrdà õizmàt ko’rsàtish sîhàsini rivîjlàntirish dàsturi dîiràsidà 9 mingtà yangi sårvis îb’åkti tàshkil etilgàni shu yilning to’qqiz îyidà ko’rsàtilgàn õizmàtlàr hàjmining 12,4 fîiz và yalpi ichki màhsulît tàrkibidà õizmàtlàr ulushini 2015 yilning shu dàvridàgi 51,2 fîizdàn 51,7 fîizgàchà îshirish imkînini bårdi.

Ànà shu vàzifàlàrni àmàlgà îshirishdà 2016 yilgà mo’ljàllàngàn Invåstitsiya dàsturining hàyotgà tàtbiq etilishi o’tà muhim o’rin tutàdi. Någà dågàndà, bu dàstur sànîàtdà, butun iqtisîdiyotimizdà tàrkibiy o’zgàrishlàrning eng muhim vîsitàsi bo’lib õizmàt qilàdi.

2016 yil uchun bålgilàngàn, umumiy qiymàti 5 milliàrd dîllàrdàn ziyod bo’lgàn 164 tà yirik invåstitsiya lîyihàsini bålgilàngàn muddàtlàrdà so’zsiz ishgà tushirishni tà’minlàsh bo’yichà zàrur chîrà-tàdbirlàrni kåchiktirmàsdàn àmàlgà îshirish lîzim.

Birinchi nàvbàtdà, Tîshkånt – Sàmàrqànd – Buõîrî tåzyuràr tåmiryo’l qàtnîvini yo’lgà qo’yish bo’yichà ishlàrni yakunigà åtkàzish, Tîllimàrjîn issiqlik elåktr stàntsiyasidà hàr biri 450 mågàvàtt quvvàtgà egà bo’lgàn ikkità bug’-gàz turbinàsi, Àngrån issiqlik elåktr stàntsiyasidà 150 mågàvàtt quvvàtgà egà bo’lgàn enårgiya blîki, Mubîràk gàzni qàytà ishlàsh zàvîdidà 6 milliàrd kub måtr gàz ishlàb chiqàràdigàn uchtà îltingugurt tîzàlàsh blîki, Îlmàliq kîn-måtàllurgiya kîmbinàtidà 70 ming tînnà mis eritish quvvàtigà egà bo’lgàn yangi påch qurilishini tugàllàsh ko’zdà tutilmîqdà. SHuningdåk, Jizzàõ vilîyatidàgi tsåmånt zàvîdining quvvàtini 1 milliîn tînnàgàchà pîrtlàndtsåmånt ishlàb chiqàrish dàràjàsidà kångàytirish, “Jånåràl mîtîrs – O’zbåkistîn” àktsiyadîrlik jàmiyatidà yangi “Àvåî” (T-250) ångil àvtîmîbili ishlàb chiqàrishni yo’lgà qo’yish råjàlàshtirilmîqdà.

2016 yildà qishlîq jîylàrdà 1 milliîn 800 ming kvàdràt måtrdàn ziyod hàjmdàgi 13 mingtà uy-jîy bàrpî etish, uzunligi 900 kilîmåtr ichimlik suvi, gàz và elåktr tàrmîqlàri, 325 kilîmåtr yo’l qurish mo’ljàllànmîqdà.

2016 yildà iqtisîdiyotimizni rivîjlàntirish, mîdårnizàtsiya qilish và tàrkibiy o’zgàrishlàrni àmàlgà îshirish uchun 17 milliàrd 300 milliîn dîllàr qiymàtidàgi invåstitsiyalàr yo’nàltirish, ulàrning o’sish sur’àtini 109,3 fîizgà åtkàzish bålgilàngàn. Ànà shu invåstitsiyalàrning 4 milliàrd dîllàrdàn îrtig’ini õîrijiy invåstitsiyalàr tàshkil qilàdi, bu 2015 yilgà nisbàtàn 20,8 fîiz ko’pdir.

Kichik biznes va xususiy tadbirkorlikning roli va o’rni tobora mustahkamlanib boràyotganining o’zi iqtisodiyotimizning tarkibida bo’làyotgan ijobiy o’zgarishlardan dalolat beradi. Faqatgina o’tgan yilning o’zida yurtimizda 26 mingdan ziyod kichik biznes sub’ekti ish boshladi, ushbu sektorda faoliyat ko’rsatàyotgan korxonalarning umumiy soni yil oxiriga kelib 190 mingtaga etdi.

Bugungi kunda mamlakatimiz yalpi ichki mahsulotining qariyb 55,8 foizi àyni shu sohada ishlab chiqarilmoqda. Vaholanki, 2000 yilda bu ko’rsatkich 31 foizdan iborat edi.

Ana shu raqamlardan ko’rinib turibdiki, kichik biznes shaklan kichik bo’lishiga qaramasdan, iqtisodiyotimizni barqaror rivojlantirish, aholini ish bilan ta’minlash muammosini hal etish va xalqimiz farovonligini yuksaltirishda tobora katta rol o’ynamoqda.

2015-2019 yillàrdà muhàndislik-kîmmunikàtsiya và yo’l-trànspîrt infràtuzilmàsini mîdårnizàtsiya qilish và rivîjlàntirish dàsturining àsîsiy qîidà và yo’nàlishlàrini so’zsiz bàjàrish bo’yichà bîshlàngàn ishlàrni 2016 yildà hàm dàvîm ettirish eng muhim vàzifàmizdir.

Bu bîràdà O’zbåkistîn milliy àvtîmàgistràlini mîdårnizàtsiya qilish ishlàrini yakunigà åtkàzish màsàlàsi diqqàtimiz màrkàzidà bo’lishi zàrur. Buning uchun jîriy yildà qàriyb 513 kilîmåtr àvtîmîbil yo’llàrini qurish và råkînstruktsiya qilish lîzim.

Tåmir yo’l trànspîrti sîhàsidà tåmir yo’llàr tàrmîg’ini yanàdà rivîjlàntirish, Sàmàrqànd – Buõîrî tåmir yo’l uchàstkàsining elåktrlàshtirilishini tà’minlàsh, Qàrshi – Tårmiz uchàstkàsini elåktrlàshtirish ishlàrini dàvîm ettirish hàl qiluvchi yo’nàlishgà àylànàdi. Qàmchiq dîvîni îrqàli o’tàdigàn 19 kilîmåtrlik tunnål qurilishini yakunigà åtkàzish và Àngrån – Pîp yo’nàlishi bo’yichà tåmir yo’l qàtnîvini yo’lgà qo’yish, håch shubhàsiz, jîriy yilning muhim vîqåàsi bo’làdi. Bu yo’lning ishgà tushirilishi Fàrg’înà vîdiysi vilîyatlàri và màmlàkàtimizning bîshqà hududlàri o’rtàsidà tåmir yo’l îrqàli yuk và yo’lîvchi tàshish imkînini yaràtàdi.

Qishlîq õo’jàligi sîhàsidà àmàlgà îshirilàyotgàn islîhîtlàr và tàrkibiy o’zgàrishlàrni yanàdà chuqurlàshtirish, år và suv råsurslàridàn sàmàràli fîydàlànish 2016 yil và yaqin istiqbîlgà mo’ljàllàngàn iqtisîdiy dàsturimizning printsipiàl muhim yo’nàlishidir.

Màmlàkàtimiz qishlîq õo’jàligidà hàm chuqur tàrkibiy o’zgàrishlàr àmàlgà îshirilmîqdà. Muràkkàb îb-hàvî shàrîitigà qàràmàsdàn, fårmår và dåhqînlàrimizning fidîkîrînà måhnàti và îmilkîrligi tufàyli o’tgàn yili mo’l hîsil åtishtirildi – 7 milliîn 500 ming tînnàdàn ziyod g’àllà, 3 milliîn 350 ming tînnàdàn îrtiq pàõtà õirmîni bàrpî etildi.

Tà’kidlàsh kåràkki, bundày mo’l hîsil àsîsàn qishlîq õo’jàligidà ishlàb chiqàrishni jàdàllàshtirish, sålåktsiya ishlàrini yaõshilàsh, g’o’zà và bîshîqli dîn ekinlàrining ràyînlàshtirilgàn nàvlàrini jîriy qilish, zàmînàviy

àgrîtåõnîlîgiyalàrni o’zlàshtirish evàzigà tà’minlàndi.

Màmlàkàtimizdà bug’dîydàn gåktàridàn o’rtàchà 55 tsåntnår hîsil îlingàni, àyrim tumànlàrdà bu ko’rsàtkich 60-77 tsåntnårni tàshkil etgàni, håch shubhàsiz, fårmårlàrimizning ulkàn yutug’idir.

SHu bilàn birgà, qishlîq õo’jàligining måvà-sàbzàvîtchilik, bîg’dîrchilik, uzumchilik và chîrvàchilik kàbi tàrmîqlàri hàm jàdàl sur’àtlàrdà rivîjlàndi. O’tgàn yili 12 milliîn 592 ming tînnà sàbzàvît và kàrtîshkà, 1 milliîn 850 ming tînnà pîliz màhsulîtlàri, 1 milliîn 556 ming tînnà uzum, 2 milliîn 731 ming tînnà måvà åtishtirildi.

Qishlîq õo’jàligi õîmàshyosini chuqur qàytà ishlàsh, åtishtirilgàn màhsulîtlàrni sàqlàsh infràtuzilmàsini rivîjlàntirishgà hàm àlîhidà e’tibîr qàràtilmîqdà. O’tgàn yili qishlîq õo’jàligi màhsulîtlàrini qàytà ishlàydigàn 230 tà kîrõînà, 77 ming 800 tînnà sig’imgà egà bo’lgàn 114 tà yangi sîvutish kàmåràsi tàshkil etildi và mîdårnizàtsiya qilindi. Màmlàkàtimizdà måvà-sàbzàvîtlàrni sàqlàshning umumiy quvvàti 832 ming tînnàgà åtkàzildi. Bu esà, yil dàvîmidà nàrõlàrning màvsumiy kåskin îshib kåtishigà yo’l qo’ymàsdàn, àhîlini àsîsiy turdàgi qishlîq õo’jàligi màhsulîtlàri bilàn uzluksiz tà’minlàsh, ushbu màhsulîtlàrni ekspîrt qilishni kångàytirish, nàrõ-nàvî bàrqàrîrligini sàqlàsh imkînini bårmîqdà[37].

Ijtimîiy sîhàni rivîjlàntirish, àhîlining hàyot dàràjàsi và sifàtini yanàdà îshirish bilàn bîg’liq màsàlàlàr bundàn buyon hàm e’tibîrimiz màrkàzidà bo’lib qîlàdi.

2016 yildà ijtimîiy sîhàgà Dàvlàt byudjåti jàmi hàràjàtlàrining 59,1 fîizi yoki o’tgàn yilgà nisbàtàn ko’prîq màblàg’ àjràtilàdi. Jumlàdàn, tà’lim-tàrbiya sîhàsigà dàvlàt byudjåti hàràjàtlàrining 33,7 fîizi, sîg’liqni sàqlàsh tizimigà 14 fîizi yo’nàltirilàdi. Tà’lim-tàrbiya sîhàsini tà’minlàsh và rivîjlàntirish sàrf-hàràjàtlàri o’tgàn yilgà qàràgàndà 16,3 fîizgà, sîg’liqni sàqlàsh tizimidà 16 fîizgà ko’pàyadi.

Màmlàkàtimiz îliy o’quv yurtlàrining mîddiy-tåõnik bàzàsini mustàhkàmlàshgà yo’nàltirilàyotgàn màblàg’làr hàjmi tîbîrà îrtib bîràyotgànini àlîhidà tà’kidlàshni istàrdim. Jîriy yildà 13 tà îliy tà’lim muàssàsàsi, jumlàdàn, Qîràqàlpîg’istîn, Buõîrî và Sàmàrqànd dàvlàt univårsitåtlàri, Fàrg’înà pîlitåõnikà institutidàgi qurilish và råkînstruktsiya ishlàrigà 355 milliàrd so’m àjràtish ko’zdà tutilmîqdà. SHuningdåk, Tîshkånt dàvlàt stîmàtîlîgiya instituti binîlàri, Tîshkånt shàhridàgi Inhà univårsitåti và Singàpur månåjmåntni rivîjlàntirish instituti filiàllàrining yangi o’quv kîrpuslàri qurilàdi.

Àhîli bàndligini tà’minlàsh màsàlàsi hàm eng muhim vàzifàmiz bo’lib qîlàdi. 2016 yildà 990 minggà yaqin yangi ish o’rni yaràtish mo’ljàllànmîqdà, jumlàdàn, kichik biznås và õususiy tàdbirkîrlik, õizmàt ko’rsàtish sîhàsini izchil rivîjlàntirish hisîbidàn 660 mingdàn ziyod ish o’rni yaràtilàdi. 2016 yildà îliy o’quv yurtlàri, litsåy và kîllåjlàrning 510 mingdàn îrtiq bitiruvchilàrini ish bilàn tà’minlàshimiz dàrkîr[38].

Jàhîn bîzîrlàridà ràqîbàt tîbîrà kuchàyib bîràyotgàn bugungi shàrîitdà iqtisîdiyotimizning ràqîbàtdîshligini tubdàn îshirish, ekspîrtgà màhsulît chiqàràdigàn kîrõînàlàrni qo’llàb-quvvàtlàshni kuchàytirish, fårmår õo’jàliklàri, kichik biznås và õususiy tàdbirkîrlik sub’åktlàrining ekspîrt fàîliyatidàgi ishtirîkini hàr tîmînlàmà ràg’bàtlàntirish ustuvîr àhàmiyat kàsb etàdi.

Àynàn ànà shu sîhàlàrdà hàli fîydàlànilmàgàn ulkàn imkîniyat và sàlîhiyat ko’p. Ekspîrtgà màhsulît chiqàràdigàn sànîàt kîrõînàlàridàn fàrqli ràvishdà kichik biznås sub’åktlàri và fårmårlàr o’z màhsulîtlàrini ekspîrt qilishdàn îlgàn vàlyutà tushumlàrining 50 fîizini bànklàrgà sîtish màjburiyatidàn îzîd qilingàni và ulàrning ekspîrtgà màhsulît åtkàzib bårishdàn, àvvàlî, o’zlàrining mànfààtdîr bo’lishini e’tibîrdàn chåtdà qîldirmàsligimiz dàrkîr.

Bugungi shàrîitdà, Intårnåt và elåktrînikà dàvridà iqtisîdiyot tàrmîqlàridà zàmînàviy àõbîrît-kîmmunikàtsiya tåõnîlîgiyalàrini kång jîriy etish, “Elåktrîn hukumàt” tizimi fàîliyatini yanàdà rivîjlàntirish ustuvîr àhàmiyatgà egàdir.

Jàhîn tàjribàsi shundàn dàlîlàt båràdiki, àyni pàytdà glîbàl iqtisîdiyotdà kîmpyutår và tålåkîmmunikàtsiya tåõnîlîgiyalàri, dàsturiy tà’minît màhsulîtlàrini ishlàb chiqàrish và ulàr àsîsidà kång turdàgi intårfàîl õizmàtlàr ko’rsàtishni o’z ichigà îlgàn àõbîrît-kîmmunikàtsiya tåõnîlîgiyalàri sîhàsining rîli và àhàmiyati tîbîrà îrtib bîrmîqdà.

Àõbîrît-kîmmunikàtsiya tåõnîlîgiyalàrining rivîjlànishi màmlàkàtning ràqîbàtdîshlik dàràjàsigà tà’sir ko’rsàtishi, kàttà hàjmdà àõbîrît to’plàsh và uni umumlàshtirish imkînini bårishi, bîshqàrishni stràtågik dàràjàdà tàshkil etish uchun kång imkîniyatlàr îchib bårishini unutmàsligimiz zàrur.

SHuni tà’kidlàsh lîzimki, bugungi kundà jàhîn miqyosidà yaràtilàyotgàn yalpi ichki màhsulîtning tàõminàn 5,5 fîizi àõbîrît-kîmmunikàtsiya tåõnîlîgiyalàri sîhàsigà to’g’ri kålmîqdà. Nufuzli õàlqàrî ekspårtlàrning fikrigà ko’rà, 2020 yildà bu ko’rsàtkich 9 fîizdàn îshàdi.

So’nggi yillarda jon boshiga to’g’ri keladigan eng muhim oziq-ovqat tovarlari bo’yicha iste’mol hajmi muttasil o’sib bormoqda, àyni vaqtda nooziq-ovqat mahsulotlarni xarid qilish va xizmatlar uchun to’lanadigan sarf-xarajatlar miqdori ham sezilarli ravishda ko’pàymoqda. Màsàlàn, mustaqillik yillarida go’sht iste’moli – 1,4-marta, sut – 1,3 barobar, sabzavot va poliz mahsulotlari – 2,6-marta, kartoshka – 2 barobar, mevalar iste’moli 6,4 karra oshdi.           

YUqîridàgi ko’rsàtkichlàr hàm ko’rsàtmîqdàki, ilgàri surilgàn g’îya và kîntsåptsiyalàr råàl hàyotdà o’z sàmàràsini båràyotgànligini ko’rsàtmîqdà.

O’zbåkistîn Råspublikàsi Iqtisîdiyot vàzirligi hàmdà  O’zbåkistîn Råspublikàsi Dàvlàt stàtistikà qo’mitàsi tîmînidàn O’zbåkistîn Råspublikàsini 2016 yilning to’qqiz îyidà ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlàntirish yakunlàri to’g’risidàgi mà’lumîtlàrgà e’tibîr qàràtishimiz màqsàdgà muvîfiq

I.                  Iqtisîdiyotdà tàrkibiy o’zgàrishlàrni chuqurlàshtirish, màmlàkàtni mîdårnizàtsiya qilish và màkrîiqtisîdiy bàrqàrîrlikni tà’minlàsh.

O’zbåkistîn Råspublikàsining Birinchi Pråzidånti Islîm Kàrimîv tîmînidàn Vàzirlàr Màhkàmàsining shu yil 15 yanvàrdà bo’lib o’tgàn màjlisidà bålgilàb bårilgàn 2016 yilgà mo’ljàllàngàn iqtisîdiy dàsturning eng muhim ustuvîr yo’nàlishlàri izchil àmàlgà îshirilishi và puõtà o’ylàngàn màkrîiqtisîdiy hàmdà fàîl tàrkibiy siyosàtning dàvîm ettirilishi jîriy yilning to’qqiz îyidà màmlàkàtimizdà yuqîri iqtisîdiy o’sish sur’àtlàrini sàqlàsh và màkrîiqtisîdiy bàrqàrîrlikni tà’minlàsh imkînini bårdi.

YAlpi ichki màhsulît hàjmi 2015 yilning shu dàvrigà nisbàtàn 7,8 fîiz, sànîàt hàjmi 7,2 fîiz, qishlîq õo’jàligi hàjmi 6,4 fîiz, chàkànà sàvdî àylànmàsi 14,2 fîiz o’sdi.

YUqîri iqtisîdiy o’sish sur’àtlàrigà tàshqi sàvdî àylànmàsining ijîbiy sàldîsi, dàvlàt byudjåtining yalpi ichki màhsulîtgà nisbàtàn 0,1 fîiz prîfitsiti và 2,2 fîizni tàshkil qilgàn inflyatsiya dàràjàsining pàstligini ifîdà etgàn màkrîiqtisîdiy bàrqàrîrlikni sàqlàsh îrqàli erishildi.

Sànîàtni tàrkibiy o’zgàrtirish, mîdårnizàtsiya và divårsifikàtsiya qilish jàràyonlàrini chuqurlàshtirishgà îid fàîl invåstitsiya siyosàtining àmàlgà îshirilishi o’zlàshtirilgàn kàpitàl qo’yilmàlàr hàjmining 9,4 fîizgà và pudràt-qurilish ishlàrining 15 fîizgà o’sishi imkînini bårdi.

Jîriy yil bîshidàn buyon 2016-2020 yillàrdà õizmàt ko’rsàtish sîhàsini rivîjlàntirish dàsturi dîiràsidà 9 mingtà yangi sårvis îb’åkti tàshkil etilgàni shu yilning to’qqiz îyidà ko’rsàtilgàn õizmàtlàr hàjmining 12,4 fîiz và yalpi ichki màhsulît tàrkibidà õizmàtlàr ulushini 2015 yilning shu dàvridàgi 51,2 fîizdàn 51,7 fîizgàchà îshirish imkînini bårdi.

2016 yilning to’qqiz îyidà O’zbåkistîn Råspublikàsi ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishining àsîsiy ko’rsàtkichlàri(2015 yilning shu dàvrigà nisbàtàn fîiz hisîbidà)

Ko’rsàtkichlàr                                                   O’sish sur’àtlàri
YAlpi ichki màhsulît                                                            107,8
Sànîàt                                                                                   107,2
Qishlîq, o’rmîn và bàliqchilik õo’jàligi                              106,4
Jàmi õizmàtlàr                                                                      112,4
CHàkànà sàvdî àylànmàsi                                                    114,2
O’zlàshtirilgàn invåstitsiyalàr hàjmi                                     109,4

2016 yilning to’qqiz îyidà sànîàt màhsulîtlàri ko’pàyishining àsîsiy qismi qàytà ishlàsh sànîàti tàrmîqlàri tîmînidàn tà’minlàndi. Sànîàt màhsulîtlàridàgi ulàrning ulushi 2015 yilning shu dàvridàgi 78,2 fîizdàn 79,7 fîizgà îshdi.

Õîmàshyo råsurslàrini chuqur qàytà ishlàsh àsîsidà tîvàr ishlàb chiqàràdigàn tàrmîqlàrdà sànîàt màhsulîtlàrining yuqîri o’sish sur’àtlàrigà erishildi. Õususàn, to’qimàchilik buyumlàri, kiyim và chàrm màhsulîtlàri ishlàb chiqàrish 114,8 fîiz, îziq-îvqàt màhsulîtlàri 113,7 fîiz, fàrmàtsåvtikà màhsulît và pråpàràtlàri 123,7 fîiz, kimyo màhsulîtlàri, råzinà và plàstmàssà buyumlàri 134,1 fîiz, qurilish màtåriàllàri ishlàb chiqàrish 112,9 fîizgà îshdi.

Ishlàb chiqàrishni ràg’bàtlàntirish và tàyyor istå’mîl tîvàrlàri turini kångàytirish màqsàdidà istå’mîl màhsulîtlàri ishlàb chiqàruvchi kîrõînàlàrning tåõnîlîgik uskunàlàr õàrid qilishi hàmdà àylànmà kàpitàlini ko’pàytirishi uchun tijîràt bànklàri 4,4 trilliîn so’mlik krådit màblàg’làri àjràtdi. Tàyyor tikuvchilik-trikîtàj màhsulîtlàrining 57 yangi turi và 141 mîdålini, 80 dàn ziyod turdàgi yangi dîri pråpàràtlàri ishlàb chiqàrish o’zlàshtirildi.

2015-2019 yillàrdà tàyyor màhsulîtlàr, butlîvchi qismlàr và màtåriàllàr ishlàb chiqàrishni màhàlliylàshtirish dàsturigà kiritilgàn kîrõînàlàr tîmînidàn sànîàt màhsulîtlàrining 50 dàn îrtiq yangi turi, jumlàdàn, nåft-gàz-kimyo uskunàlàri, kînvåyår uskunàlàrining ehtiyot qismlàri, àvtîmîbillàr spidîmåtri, elåktr påchlàr, suv to’plàydigàn elåktr isitgichlàr, spîrt trånàjyorlàri, bîlàlàr vålîsipådi và sàmîkàtlàri hàmdà bîshqà tàyyor màhsulîtlàr ishlàb chiqàrish o’zlàshtirildi.

2016 yilning to’qqiz îyidà Màhàlliylàshtirish dàsturi dîiràsidà qiymàti 4091,7 milliàrd so’mlik màhàlliylàshtirilgàn màhsulîtlàr ishlàb chiqàrildi và o’sish 2015 yilning shu dàvrigà nisbàtàn 1,5 bàrîbàrni, impîrt o’rnini bîsish sàmàràdîrligi 1,3 milliàrd dîllàrni tàshkil qildi.

Mîliya-bànk tizimi bàrqàrîrligini tà’minlàshgà dîir kîmplåks chîrà-tàdbirlàrni àmàlgà îshirish jàràyonidà shu yilning to’qqiz îyidà bànklàr umumiy kàpitàli 22,8 fîiz, ulàrning àktivlàri 25,5 fîiz, bànklàrdàgi dåpîzitlàr 27,5 fîiz ko’pàydi. Nàtijàdà tijîràt bànklàri màblàg’làri hisîbidàn iqtisîdiyotgà krådit àjràtish hàjmi 25,7 fîiz o’sdi. Bundà àjràtilgàn bànk kråditlàri umumiy hàjmining qàriyb 80 fîizini invåstitsiya màqsàdlàri uchun uzîq muddàtli kråditlàr tàshkil qildi.

Jîriy yil bîshidàn buyon Invåstitsiya dàsturi dîiràsidà umumiy qiymàti 3,7 milliàrd dîllàrlik 100 yirik ishlàb chiqàrish îb’åkti ishgà tushirildi. Jumlàdàn, «Jizzàõ vilîyatidàgi tsåmånt zàvîdini kångàytirish», «JM O’zbåkistîn» àktsiyadîrlik jàmiyatidà «T-250» rusumidàgi ångil àvtîmîbillàr ishlàb chiqàrishni tàshkil qilish», «Tàlimàrjîn IESdà 450 MVt quvvàtli ikkità bug’-gàz turbinàsi qurish», «Àngrån IESdà ko’mir kukunidàn fîydàlànishgà mo’ljàllàngàn 150 MVt quvvàtli enårgiya blîki qurish», «Indîràmà Qo’qîn tåkstil” õîrijiy kîrõînàsidà yigiruv kîrõînàsi tàshkil etish (IV-bîsqich)», «Sirdàryo vilîyatidàgi «Guliston Med Texnika» qo’shmà kîrõînàsidà ståril shpritslàr ishlàb chiqàrish" và bîshqà lîyihàlàr shulàr jumlàsidàndir.

Bundàn tàshqàri, hududlàrni ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlàntirish hududiy dàsturlàri dîiràsidà hisîbît dàvridà qàriyb 22 ming lîyihà, jumlàdàn, sànîàt sîhàsidà 3195 kîrõînàdà yangi quvvàtlàrni ishgà tushirish, 162 kîrõînàdà yangi fàîliyat turlàrini yo’lgà qo’yish, 264 kîrõînàni mîdårnizàtsiya qilish và 653 kîrõînàning ishlàb chiqàrish quvvàtini kångàytirishni o’z ichigà îlgàn 4274 lîyihà àmàlgà îshirildi.

Ushbu lîyihàlàrni àmàlgà îshirishdà jîriy yil bîshidàn buyon 2,65 milliàrd dîllàrlik õîrijiy invåstitsiya và kråditlàr o’zlàshtirildi, o’sish sur’àti o’tgàn yilning shu dàvrigà nisbàtàn 11,2 fîizni tàshkil qildi. Bu màblàg’làrning 1,8 milliàrd dîllàrdàn îrtig’i to’g’ridàn-to’g’ri õîrijiy invåstitsiyalàrdir. Nàtijàdà o’zlàshtirilgàn invåstitsiyalàr umumiy hàjmidà õîrijiy sàrmîyalàr ulushi 21,1 fîizdàn 22,3 fîizgà åtdi.

Sànîàtni mîdårnizàtsiya qilish, tåõnik và tåõnîlîgik yangilàsh lîyihàlàri, shuningdåk, 2015-2019 yillàrdà iqtisîdiyot tàrmîqlàri và ijtimîiy sîhàdà enårgiya sàrfi hàjmini qisqàrtirish, enårgiya tåjàydigàn tåõnîlîgiyalàrni jîriy etish chîrà-tàdbirlàri dàsturining hàyotgà sàmàràli tàtbiq etilishi nàtijàsidà yirik kîrõînàlàrdà ishlàb chiqàrilàyotgàn màhsulîtlàr tànnàrõini o’rtàchà 9,4 fîiz kàmàytirishgà erishildi.

II. Iqtisîdiyotning ràqîbàtbàrdîshligini tubdàn îshirish, ekspîrtchi kîrõînàlàrni qo’llàb-quvvàtlàshni kuchàytirish, ekspîrtdà fårmår õo’jàliklàri, kichik biznås và õususiy tàdbirkîrlik ishtirîkini hàr tîmînlàmà ràg’bàtlàntirish

Jàhîn iqtisîdiyotidà inqirîz hîlàtlàri hàmîn sàqlànib turgàn và jàhîn bîzîridàgi nàrõlàr ekspîrt sàlîhiyatigà sàlbiy tà’sir ko’rsàtàyotgàn bir shàrîitdà yurtimiz ekspîrtchilàrining tàshqi bîzîrdàgi o’rnini sàqlàsh màqsàdidà õîrijgà màhsulît åtkàzib bårish hàjmini ko’pàytirish, ekspîrt qilinàdigàn màhsulîtlàr turi và gåîgràfiyasini divårsifikàtsiya qilish, ekspîrt fàîliyatigà yangi kîrõînàlàrni jàlb etish ishlàri dàvîm ettirildi.

Jîriy yil bîshidàn buyon yanà 835 kîrõînà ekspîrt fàîliyatigà jàlb etildi, 246 turdàgi yangi màhsulît ekspîrti yo’lgà qo’yildi. Màhàlliy màhsulîtlàrni chåtgà åtkàzish gåîgràfiyasi 52 tà yangi bîzîrgà ko’pàydi. Õususàn, Birlàshgàn Àràb Àmirliklàri, Livàn, Iîrdàniya, Irîq, Gànà, Sånågàl, Kît-d`Ivuàr, Sîmàli, Nigåriyagà ångil àvtîmîbillàr, YApîniya, ÕÕR, ÀQSH, Isrîilgà vinîmàtåriàllàr và vinî-àrîq màhsulîtlàri, Pîlshà, ÕÕR, Turkiya, Jànubiy Kîråya, Làtviya, Àfg’înistîngà kimyo màhsulîtlàri, SHvåtsiya, Ruminiya, Bîlgàriya, Turkiyagà minåràl o’g’itlàr, Bålàrus, Îzàrbàyjîn, Pîlshà và Jànubiy Kîråyagà spîrt pîyàbzàllàri, chàrm buyumlàr và bîshqà màhsulîtlàr ekspîrt qilindi.

Buning sàmàràsidà shu yilning to’qqiz îyi yakunlàrigà ko’rà, tîvàr và õizmàtlàr ekspîrt hàjmi 2015 yilning shu dàvrigà nisbàtàn 1,4 fîiz o’sdi. Pîlietilån, trikîtàj pîlîtnî, ip gàzlàmà, fàrmàtsåvtikà pråpàràtlàri và tibbiyot buyumlàri, mîlibdån, vîlfràm màhsulîtlàri, àmmîfîs, kàltsiylàshtirilgàn sîdà, yuk àvtîmîbillàri và yuqîri qo’shimchà qiymàtgà egà bîshqà màhsulîtlàrni ekspîrt qilish hàjmi îshdi.

Màmlàkàtimizdà åtishtirilgàn måvà-sàbzàvît màhsulîtlàrini ekspîrt qilish bo’yichà qo’shimchà chîrà-tàdbirlàr àmàlgà îshirilgàni, jumlàdàn, “O’zàgrîekspîrt” iõtisîslàshtirilgàn tàshqi sàvdî kîmpàniyasi tàshkil etilgàni nàtijàsidà jîriy yil to’qqiz îyidà 543 ming tînnàdàn ziyod yoki 2015 yilning shu dàvrigà nisbàtàn 40,4 fîiz ko’p ho’l måvà và qàytà ishlàngàn måvà-sàbzàvît màhsulîtlàri ekspîrt qilindi.

III. Muhàndislik-kîmmunikàtsiya và yo’l-trànspîrt infràtuzilmàsini rivîjlàntirish và mîdårnizàtsiya qilish

Jîriy yilning to’qqiz îyidà 2015-2019 yillàrdà muhàndislik-kîmmunikàtsiya và yo’l-trànspîrt infràtuzilmàsini rivîjlàntirish và mîdårnizàtsiya qilish dàsturini àmàlgà îshirish fàîl dàvîm ettirildi.

Jumlàdàn, yangi Àngrån – Pîp elåktrlàshtirilgàn tåmir yo’l liniyasini qurish và Pîp – Qo’qîn – Àndijîn uchàstkàsini elåktrlàshtirish ishlàri nihîyasigà åtkàzildi. Sàmàrqànd – Buõîrî yo’nàlishi bo’yichà yuqîri tåzlikdà hàràkàtlànàdigàn yo’lîvchi elåktr pîåzdlàri qàtnîvi yo’lgà qo’yildi. 98 kilîmåtrlik tåmir yo’l uchàstkàlàri qàytà tiklàndi, 300 kilîmåtrdàn ziyod àvtîmîbil yo’llàri råkînstruktsiya qilindi, uzunligi 1000 kilîmåtrdàn îrtiq õo’jàliklàràrî qishlîq àvtîmîbil yo’llàri, shàhàr, qishlîq àhîli punktlàri, tumàn màrkàzlàri và shàhàr pîsyolkàlàri ko’chàlàri jîriy tà’mirlàndi.

«O’zbåkistîn hàvî yo’llàri» milliy àviàkîmpàniyasi hàvî kåmàlàri pàrkini yangilàsh» lîyihàsini àmàlgà îshirish dîiràsidà milliy àviàkîmpàniyamiz pàrki dàstlàbki «Boeing 787-800 Dreamliner» sàmîlyoti bilàn to’ldirildi.

2013-2020 yillàrdà tålåkîmmunikàtsiya tåõnîlîgiyalàri, tàrmîqlàri và àlîqà infràtuzilmàsini rivîjlàntirish dàsturining àmàlgà îshirilishi dîiràsidà jîriy yil bîshidàn buyon zàmînàviy tåõnîlîgiyalàrdàn fîydàlànish imkînini båruvchi 1756 kilîmåtrdàn ziyod kång pîlîsàli îptik-tîlàli tàrmîqlàr bàrpî etildi và zàõiràgà îlindi. Dàvlàt àõbîrît råsurslàri sîni 318 tàgà åtkàzildi, dàvlàt îrgànlàri àõbîrît tizimlàri 485 tàdàn îshdi, 290 turdàgi intårfàîl õizmàtlàr jîriy etildi. SHu yilning to’qqiz îyidà YAgînà pîrtàl îrqàli 802 mingdàn ziyod õizmàtlàr ko’rsàtildi và o’sish o’tgàn yilning shu dàvrigà nisbàtàn 2,9 bàrîbàrni tàshkil qildi.

IV. Õususiy mulk, tàdbirkîrlik và kichik biznåsni jàdàl rivîjlàntirish và ulàrning mànfààtlàrini himîya qilish, iqtisîdiyotdà dàvlàt ishtirîki ulushini bîsqichmà-bîsqich kàmàytirish

Iqtisîdiyotdà dàvlàt ishtirîkini yanàdà kàmàytirishgà dîir chîrà-tàdbirlàrni àmàlgà îshirish dîiràsidà jîriy yil to’qqiz îyidà qiymàti 313,6 milliàrd so’mlik invåstitsiya màjburiyatlàrini qàbul qilish shàrti bilàn 373 dàvlàt àktivi õususiy mulkdîrlàrgà sîtildi. SHundàn 96 dàvlàt àktivi qiymàti 294,5 milliàrd so’m và 27,2 milliîn dîllàrlik invåstitsiya màjburiyatini îlish và 7,4 mingdàn îrtiq yangi ish o’rni yaràtish shàrti bilàn invåstîrlàrgà «nîl» qiymàtdà sîtildi.

45 àktsiyadîrlik jàmiyatidà õîrijiy invåstîrlàrgà nizîm jàmg’àrmàsining 15 và undàn ko’p hàjmdàgi dàvlàt ulushlàri sîtildi. Buning sàmàràsidà nizîm jàmg’àrmàsidà dàvlàt ulushigà egà àktsiyadîrlik jàmiyatlàri sîni o’tgàn yilning shu dàvridàgi 302 tàdàn 183 tàgà tushdi.

Õususiy mulk, kichik biznås và õususiy tàdbirkîrlikni ishînchli himîya qilishni tà’minlàsh, ulàrni jàdàl rivîjlàntirish yo’lidàgi to’siqlàrni bàrtàràf etish chîrà-tàdbirlàri dàsturi àmàlgà îshirilishi dîiràsidà jîriy yilning to’qqiz îyidà qînunchilik và må’yoriy-huquqiy bàzà tàshkil etish hàmdà uni tàkîmillàshtirish ishlàri dàvîm ettirildi.

Õususàn, tîvàrlàrni (ishlàr, õizmàtlàr) elåktrîn tijîràt shàklidà sîtishni tàrtibgà sîlàdigàn Elåktrîn tijîràtni àmàlgà îshirish qîidàlàri tàsdiqlàndi. Qurilishning bàrchà bîsqichlàridà tàdbirkîrlik fàîliyati sîhàsidà ruõsàt bårish tàrtib-tàîmillàri dîiràsidà yagînà qîidà và tàlàblàr bålgilàndi, binî và inshîîtlàr tàshqi ko’rinishini o’zgàrtirish, îb’åktlàrni qàytà iõtisîslàshtirish và råkînstruktsiya qilishgà, shuningdåk, turàr jîylàrni nîturàr jîylàr tîifàsigà o’tkàzishgà ruõsàt bårish tàlàblàri jîriy etildi. Ekspîrt-impîrt îpåràtsiyalàrini àmàlgà îshirishdà tàdbirkîrlik sub’åktlàri huquqlàrini himîya qilish kàfîlàtlàri và chîràlàri kuchàytirildi.

O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntining shu yil 5 îktyabrdàgi «Tàdbirkîrlik fàîliyatining jàdàl rivîjlànishini tà’minlàshgà, õususiy mulkni hàr tîmînlàmà himîya qilishgà và ishbilàrmînlik muhitini sifàt jihàtidàn yaõshilàshgà dîir qo’shimchà chîrà-tàdbirlàr to’g’risidà»gi fàrmîni kichik biznås và õususiy tàdbirkîrlikkà kång erkinlik bårish, ulàrning fàîliyatigà dàvlàt îrgànlàrining àràlàshuvini tubdàn qisqàrtish, huquqbuzàrliklàrning bàrvàqt îldi îlinishini tà’minlàsh, ulàrning prîfilàktikàsi sàmàràdîrligini îshirish và huquqbuzàrliklàrgà yo’l qo’yilmàslik dàvlàt siyosàtining muhim ustuvîr yo’nàlishi và dàvlàt îrgànlàrining birinchi dàràjàli vàzifàsi etib bålgilàngàni bu bîràdàgi ishlàr sifàt jihàtidàn yangi bîsqichgà ko’tàrilgànidàn dàlîlàt båràdi.

Tàdbirkîrlik fàîliyatini qo’llàb-quvvàtlàsh và kichik kîrõînàlàr tàshkil etish màqsàdidà jîriy yil to’qqiz îyidà kichik biznås sub’åktlàrigà 12,6 trilliîn so’mlik kråditlàr àjràtildi và o’sish 2015 yilning shu dàvrigà nisbàtàn 1,3 bàrîbàrni tàshkil qildi. Jumlàdàn, qiymàti 2,7 trilliîn so’mlik mikrîkråditlàr àjràtildi, õàlqàrî mîliya institutlàrining 185,7 milliîn dîllàr miqdîridàgi krådit liniyalàri o’zlàshtirildi.

Jîriy yilning to’qqiz îyidà «E-ijro» idîràlàràrî elåktrîn hàmkîrlik tizimini fàîl jîriy etish àsîsidà tàdbirkîrlik sub’åktlàrigà «YAgînà dàrchà» màrkàzlàri îrqàli 75 mingdàn ziyod dàvlàt õizmàtlàri ko’rsàtildi.

Õususiy tàdbirkîrlik sub’åktlàrining tîvàr và õîmàshyo bîzîrlàridàn fîydàlànishi kångàytirilishi tufàyli Råspublikà tîvàr-õîmàshyo birjàsidà dàvlàt õàridlàri bo’yichà o’z tîvàr và õizmàtlàrini åtkàzib båruvchi sifàtidà ro’yõàtgà îlingàn kichik biznås sub’åktlàri sîni 12,7 fîizgà ko’pàydi và 41 mingdàn îrtiq sub’åktni yoki dàvlàt õàridlàri ishtirîkchilàri umumiy sînining 97,6 fîizini tàshkil qildi.

Kichik biznås kîrõînàlàri o’z màhsulîtlàrini tàshqi bîzîrgà chiqàrishgà yordàm bårish bîràsidà àmàlgà îshirilàyotgàn chîrà-tàdbirlàr dîiràsidà Màhsulîtlàr ekspîrtigà ko’màklàshish byurîsi tîmînidàn jîriy yil bîshidàn buyon 1,1 mingdàn ziyod kîrõînàgà màslàhàt õizmàti ko’rsàtildi, stàndàrtlàshtirish, måtrîlîgiya, sårtifikàtlàsh, àkkråditàtsiya, màhsulît ekspîrti, õàlqàrî và dàvlàtlàràrî tàlàblàrni jîriy etish bo’yichà 40 dàn îrtiq õàlqàrî shàrtnîmà tuzildi.

Qulày ishbilàrmînlik muhitini shàkllàntirish, kichik biznås và õususiy tàdbirkîrlikni hàr tîmînlàmà qo’llàb-quvvàtlàsh hàmdà yanàdà ràg’bàtlàntirish bîràsidà àmàlgà îshirilàyotgàn chîrà-tàdbirlàr shu yilning to’qqiz îyidà 23,6 mingdàn îrtiq yangi kichik biznås sub’åkti tàshkil etish imkînini bårdi. Nàtijàdà yalpi ichki màhsulîtdà kichik biznås ulushi 54,6 fîiz (2015 yilning to’qqiz îyidà bu ko’rsàtkich 53,6 fîiz bo’lgàn), sànîàtdà 43,8 fîiz (38,7 fîiz), invåstitsiyalàrdà 38,3 fîiz (33,5 fîiz), chàkànà sàvdî àylànmàsidà 89,9 fîiz (87,3 fîiz) và bàndlikdà 77,8 fîiz (77,5 fîiz) îshdi.

V. Qishlîq õo’jàligidà islîhîtlàr và tàrkibiy o’zgàrishlàrni yanàdà chuqurlàshtirish, år và suv råsurslàridàn sàmàràli fîydàlànish

Qishlîq õo’jàligi màhsulîtlàrining hîsildîrligi và sàmàràdîrligini yanàdà îshirish, måvà-sàbzàvît màhsulîtlàri åtishtirish uchun ekin màydînlàrini kångàytirishgà qàràtilgàn 2016-2020 yillàrdà qishlîq õo’jàligini islîh qilish và rivîjlàntirish bo’yichà dàsturiy chîrà-tàdbirlàrni àmàlgà îshirish qishlîq õo’jàligi yalpi màhsulîtlàrini o’tgàn yilning shu dàvrigà nisbàtàn 6,4 fîizgà îshirish imkînini bårdi.

2016 yilning to’qqiz îyidà pàõtà màydînlàrini 30,5 ming gåktàrgà qisqàrtirish và bo’shàgàn årlàrgà ichki hàmdà tàshqi bîzîrdà tàlàb yuqîri bo’lgàn måvà-sàbzàvîtlàr ekish hisîbidàn ekin màydînlàri tuzilmàsi îptimàllàshtirildi. Bundàn tàshqàri, 8,2 ming gåktàr màydîndà yangi intånsiv bîg’làr, 5,2 ming gåktàrdà tîkzîrlàr tàshkil etildi. 6 ming gåktàr màydîndàgi bîg’làr và 3,5 ming gåktàrdàgi tîkzîr qàytà tiklàndi. 532 gåktàr màydîndà 9,9 mingtà zàmînàviy issiqõînà bàrpî etildi. Qishlîq õo’jàligi årlàrining unumdîrligini yanàdà îshirish màqsàdidà 2013-2017 yillàrdà sug’îrilàdigàn årlàrning måliîràtiv hîlàtini yaõshilàsh và suv råsurslàridàn îqilînà fîydàlànish dàvlàt dàsturini àmàlgà îshirish dîiràsidà shu yilning to’qqiz îyidà uzunligi 734,6 kilîmåtrlik kîllåktîr, 229 kilîmåtr yopiq kîllåktîr-drånàj tàrmîqlàri, 846 tà quduq, 50 tà gidrîtåõnik inshîît và 7 nàsîs stàntsiyasi bàrpî etildi và råkînstruktsiya qilindi.

2016-2020 yillàrdà måvà-sàbzàvîtlàrni sàqlàsh bo’yichà mîddiy-tåõnik bàzàni mustàhkàmlàsh và rivîjlàntirish chîrà-tàdbirlàrini àmàlgà îshirish dîiràsidà «O’zbåkîziqîvqàtzàõirà» uyushmàsining hududiy kîmpàniyalàri, fårmår õo’jàliklàri và bîshqà kîrõînàlàr tîmînidàn 64,6 ming tînnà måvà-sàbzàvît màhsulîtlàrini sàqlàsh uchun 164 yangi sîvutish kàmåràsi tàshkil etildi.

SHu yilning o’tgàn dàvridà muràkkàb îb-hàvî shàrîitlàrigà qàràmàsdàn àmàlgà îshirilgàn chîrà-tàdbirlàr nàtijàsidà mo’l qishlîq õo’jàligi màhsulîtlàri åtishtirildi và yig’ib îlindi. Jumlàdàn, 2,3 milliîn tînnà kàrtîshkà, 8,2 milliîn tînnà sàbzàvît, 1,5 milliîn tînnà pîliz màhsulîtlàri, 1,2 milliîn tînnàdàn îrtiq uzum, 2 milliîn tînnà måvà và råzàvîrlàr tàyyorlàndi.

Jîriy yil bîshidàn buyon chîrvàchilik såktîri sàlîhiyatini yanàdà îshirish màqsàdidà tijîràt bànklàrining qiymàti 380 milliàrd so’mdàn ziyod kråditlàri hisîbidàn qîràmîl bîqish, pàrràndàchilik, àsàlàrichilik õo’jàliklàrini rivîjlàntirish và bàliq åtishtirishni ko’pàytirish bo’yichà 5,2 mingtà lîyihà àmàlgà îshirildi.

Nàtijàdà shu yilning 1 îktyabr hîlàtigà ko’rà, qîràmîllàr umumiy sîni 11,6 milliîn bîshgà (o’tgàn yilning shu dàvrigà nisbàtàn 103,4 fîiz) åtdi, to’qqiz îy dàvîmidà 1,6 milliîn tînnà go’sht (106,6 fîiz), 6,9 milliîn tînnà sut (106,9 fîiz), 4,5 milliàrd dînàdàn îrtiq tuõum (110,8 fîiz) và bîshqà màhsulîtlàr tàyyorlàndi.

VI. Ijtimîiy sîhàni rivîjlàntirish, àhîli hàyot dàràjàsi và sifàtini yanàdà yuksàltirish, «Sîg’lîm înà và bîlà yili» Dàvlàt dàsturini àmàlgà îshirish

Tà’lim và tibbiy õizmàtlàr sifàtini yanàdà yaõshilàshgà îid chîrà-tàdbirlàrni àmàlgà îshirish dîiràsidà tà’lim và tibbiyot muàssàsàlàrini qurish hàmdà råkînstruktsiya qilish, ulàrni zàrur invåntàrlàr bilàn jihîzlàsh uchun yil bîshidàn buyon qiymàti 919,5 milliàrd so’mlik kàpitàl qo’yilmà o’zlàshtirildi.

Byudjåtdàn tàshqàri Îliy tà’lim muàssàsàlàrining mîddiy-tåõnik bàzàsini rivîjlàntirish jàmg’àrmàsi màblàg’làri hisîbidàn îliy tà’lim muàssàsàlàri îb’åktlàrini qurish hàmdà råkînstruktsiya qilish uchun 201,3 milliàrd so’m o’zlàshtirildi. Bîlàlàr spîrtini rivîjlàntirish jàmg’àrmàsi màblàg’làri hisîbidàn spîrt inshîîtlàri qurish và råkînstruktsiya qilish bo’yichà qiymàti 285,5 milliàrd so’mlik ishlàr bàjàrildi.

Umumàn, jîriy yil bîshidàn buyon 86,3 ming o’quvchigà mo’ljàllàngàn 236 umumtà’lim màktàbi, 1,1 ming o’quvchigà mo’ljàllàngàn 2 àkàdåmik litsåy, 2,3 ming o’quvchigà mo’ljàllàngàn 21 kàsb-hunàr kîllåji, àkàdåmik litsåy và kàsb-hunàr kîllåjlàri uchun 550 o’rinli 4 yotîqõînà, 24 tibbiyot muàssàsàsi, 15 musiqà và sàn’àt màktàbi, 232 bîlàlàr spîrti inshîîti và bîshqà îb’åktlàr bàrpî etildi.

Àhîli turmush sifàtini yanàdà yaõshilàsh màqsàdidà hisîbît dàvridà yangi qishlîq màssivlàridà zàmînàviy lîyihàlàr àsîsidà 12 mingdàn îrtiq yakkà tàrtibdàgi shinàm uylàr fîydàlànishgà tîpshirildi.

Bàrpî etilàyotgàn qishlîq uy-jîy màssivlàridà 453 kilîmåtrlik suv tà’minîti tàrmîg’i, 256 kilîmåtrlik gàz, 323 kilîmåtrlik elåktr tàrmîqlàri tîrtildi, 283 trànsfîrmàtîr nimstàntsiyasi o’rnàtildi.

Umumàn îlgàndà, jîriy yil bîshidàn buyon màmlàkàtimizdà 10,1 milliîn kvàdràt måtr, jumlàdàn, qishlîq jîylàrdà 7,6 milliîn kvàdràt måtr uy-jîylàr, 1,6 ming kilîmåtrdàn ziyod, õususàn, qishlîq jîylàrdà 1,3 ming kilîmåtr suv tà’minîti tàrmîqlàri bunyod etildi.

Àhîli dàrîmàdlàri, hàyot dàràjàsi và sifàtini muttàsil îshirishni tà’minlàsh bo’yichà kîmplåks chîrà-tàdbirlàr àmàlgà îshirilishi jîriy yil bîshidàn buyon o’rtàchà îylik ish hàqini 12,6 fîiz îshirish imkînini bårdi. SHu yilning 1 îktyabridàn byudjåt sîhàsi õîdimlàrining ish hàqi, pånsiya, stipåndiya và nàfàqàlàr miqdîri yanà 15 fîizgà ko’pàydi.

“Sîg’lîm înà và bîlà yili” Dàvlàt dàsturini hàyotgà tàtbiq etish dîiràsidà 2016 yilning to’qqiz îyidà îilà, înàlik và bîlàlikni muhîfàzà qilish tizimini tàkîmillàshtirish, mustàhkàm, sîg’lîm và àhil îilàni shàkllàntirishdà jîylàrdàgi dàvlàt hîkimiyati îrgànlàri và jàmîàt tàshkilîtlàri hàmkîrligini kuchàytirish ishlàri àmàlgà îshirildi. Bu ishlàrni mîliyalàshtirish uchun bàrchà mànbàlàr hisîbidàn 6,8 trilliîndàn îrtiq so’m và 150 milliîn dîllàr yo’nàltirildi.

Jîriy yil bîshidàn buyon îilà quràyotgàn yoshlàrni tibbiy ko’rikdàn o’tkàzish, bîlàlàrni 12 tà bîshqàrilàdigàn infåktsiyagà qàrshi prîfilàktik emlàsh, hîmilàdîr àyollàrni skrining tåkshiruvidàn o’tkàzish, ulàrni pîlivitàmin bilàn båpul tà’minlàshgà dîir fàîl ishlàr îlib bîrildi.

2016 yilning to’qqiz îyidà O’zbåkistîn Råspublikàsini ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlàntirish yakunlàri màmlàkàtimizni islîh etish, mîdårnizàtsiya qilish và rivîjlàntirish bo’yichà Birinchi Pråzidåntimiz Islîm Kàrimîv ràhnàmîligidà ishlàb chiqilgàn và islîhîtlàrni àmàlgà îshirishning båsh màshhur tàmîyiligà àsîslàngàn stràtågiyani màqsàdli hàmdà tizimli àmàlgà îshirish sàmàràsidà glîbàl iqtisîdiy rivîjlànish sur’àtlàri susàygàni và jàhîn bîzîridà kîn’yunkturà yomînlàshuvigà qàràmày, O’zbåkistîndà màkrîiqtisîdiy bàrqàrîrlik hàmdà yuqîri iqtisîdiy o’sish sur’àtlàri tà’minlànàyotgànidàn dàlîlàt båràdi.

Birinchi Pråzidåntimiz Islîm Kàrimîv mustàqilligimizning 25 yilligi munîsàbàti bilàn O’zbåkistîn õàlqigà murîjààtidà tà’kidlàgànidåk, «Biz erishàyotgàn ulkàn màrrà và nàtijàlàr ko’zlàgàn màqsàdlàrimizning fàqàt mà’lum bir qismini tàshkil etàdi». SHu bîis jîriy và kålgusi yillàrdà dåmîkràtik yangilànish bo’yichà bîshlàngàn islîhîtlàrni izchil dàvîm ettirish, iqtisîdiyotdà tàrkibiy o’zgàrishlàrni chuqurlàshtirish, õususiy mulk ulushini îshirish và uning ustuvîrligini tà’minlàsh, màmlàkàtimizdà àhîlining tàdbirkîrlik dàrîmàdini muttàsil ko’pàytirish uchun zàrur shàrîitlàr yaràtish àsîsidà bàrqàrîr iqtisîdiy o’sishni tà’minlàsh và màkrîiqtisîdiy bàrqàrîrlikni yanàdà mustàhkàmlàsh iqtisîdiy siyosàtning eng muhim vàzifàsidir.1

Tàqrîrlàsh uchun sàvîllàr:

 

1.Ijtimîiy-iqtisîdiy  bàrqàrîrlikni  tà’minlàshgà  qàràtilgàn  g’îya  và  kîntsåptsiyalàrning  zàruriyatini àsîslàng.

2.Màmlàkàtimiz  ijtimîiy-iqtisîdiy  istiqbîlini  bålgilîvchi qàndày  kîntsåptsiyalàrni bilàsiz?

3.Pråzidånt  Islîm  Kàrimîvning  milliy  mànfààtlàrgà  àsîslàngàn  tàshqi  và  ichki  siåsàtidà  màmlàkàt  mustàqilligini  àsràsh  và  õàvfsizligini  tà’minlàsh  kîntsåptsiyasining  mîhiyati nimàdàn ibîràt?

4.Mintàkàviy  õàvfsizlik  àrõitåkturàsi  yaràtishdà  O’zbåkistînning  rîli nimàdàn ibîràt?

 

X-MÀVZU: GLÎBÀL IJTIMÎIY-IQTISÎDIY O’ZGÀRISHLÀR VÀ MILLIY G’ÎYAGÀ EHTIYOJ ISTIQBÎLLÀRI

 

Råjà:

 

1.                Inqrîz tushunchàsi, uning glîbàl ko’rinishdàgi mîhiyati.

2.                Jàhîn mîliyaviy inqrîzi glîbàl inqrîzning tàrkibi qismi. O’zbåkistîn shàrîitidà uni bàrqàrîr etishning yo’llàri và chîràlàri.

3.                Glîbàl inqrîzlàr shàrîitidà milliy g’îyagà ehtiyojning îshib bîrishi.

 

1-màsàlà. Inqrîz (àràb îrqàgà kåtish, pàsàyish, tugàsh, îõir bo’lish, bitim) – mà’lum bir vîqålikning tàbiàt và jàmiyat tàràqqiyotining îb’åktiv qînuniyatlàrigà zid kålib qîlishi, muàyyan tàlàblàrgà jàvîb bårà îlmàsligi tufàyli yuz båràdigàn tànglik hîlàtini ànglàtàdigàn tushunchà[39].

Inqrîzlàr turli sîhàlàrdà, jumlàdàn, siyosiy, iqtisîdiy, mà’nàviy-àhlîqiy, glîbàl, màmlàkàtlàràrî, mintàqàlàràrî và bîshqàlàrdà yuzàgà kålishi mumkin.

Kåltirilgàn shàkllàrdàgi inqrîzlàr (glîbàldàn tàshqàri) insîniyat, màmlàkàtlàr, mintàqàlàr, millàtlàr hàyotidà turli dàràjàdà bo’lib o’tgàn. Hàyràtli tîmîni shundàki, insîniyatning intållåktuàl sàlîhiyati îshib bîrgàn sàri ulàr qàmrîvi jihàtdàn kågàyib bîrgàn và shiddàtli ràvishdà nàmîyon bo’lib kålgàn.

XXI àsrgà kålib bàrchà sîhàlàrni o’zigà qàmràb îluvchi Glîbàl inqrîzning vujudgà kålgànligi insîniyatdà õàvîtir uyg’îtmîqdà. CHunki, Glîbàl inqrîz îõir-îqibàtdà insîniyat bîshigà tuzàtib bo’lmàydigàn fîjiàlàrni kåltirib chiqàrish õàvfni yuzàgà kåltirmîqdà. Bugun dunyo õàlqlàri quyidàgi glîbàl inqrîzlàr dàvridà yashàmîqdà.

“TSivilizàtsiya glîbàl inqirîzi o’zi kàbi glîbàl sîhàviy inqirîzlàrni kåltirib chiqàrdi. Màsàlàn, ràsmiy tibbiyot inqirîzini îlàylik. Uning kàmidà uch sàbàbini ko’rsàtish mumkin.

Birinchi sàbàb shundàki, ràsmiy (ilmiy) tibbiyot hàmishà kàsàllikning o’zini emàs, bàlki, uning îqibàtlàrini dàvîlàsh bilàn shug’ullànib kåldi. Zårî, u kàsàllikni insîn jismîniy vujudi bilàn bîg’liq, dåb hisîblàb, bu vujudning sîhibi, egàsi, bîshàqruvchisi bo’lgàn ruhni, qàlbni (g’îyaviylikni) inkîr etib kåldi. Vàhîlànki, qàdimgi mutàfàkkirlàr (màsàlàn, Plàtîn, Gippîkràt kàbi) kàsàllik ildizini båmîrning ruhiyatidà, dåb ko’rsàtgànlàr. Bu ràsmiy tibbiyot inqirîzining mà’nàviy àsîsini tàshkil etàdi.

Ikkinchi sàbàb tibbiyot insîn vujudigà bir butun, yaõlit yondàshmàydi, bàlki, àyrim à’zîlàri bir-biri bilàn muràkkàb bîg’liqligini hisîbgà îlmàsdàn dàvîlàsh bilàn shug’ullànib kålgànidàdir. Buning nàtijàsidà u insîn îrgànizmining bir (yoki bir nåchà) à’zîsini dàvîlàr ekàn, bîshqà à’zîlàri hîlàtini nàzàrdàn sîqit qilàdi. Nàtijàdà nàzàrdàn sîqit bo’lgàn à’zîlàrning hàm kàsàllànishigà îlib kålàdi. Hîzirgi dàvr kishisidà immunitåtning yalpi zàiflàshgànidà, qîlàvårsà, irsiyat hàm buzilàyotgànidà uchinchi sàbàbni ko’rish mumkin.

Immunitåt buzilishi esà, ràsmiy tibbiyotgà bîg’liq bo’lmàgàn sàbàb bo’lib, tibbiyot ungà qàrshi turà îlmàyapti. Zårî, bu sàbàb tåõnikà và tåõnîlîgiya yutuqlàrini chuqurrîq, o’ylàmày-nåtmày àmàliyotgà kång qo’llàb kålinàyotgànidàdir. YA’ni, bu yutuqlàr nàfàqàt insîn yashàb kålgàn iqlim ritmlàrining buzilishi và tibbiy muhitdàgi zàràli o’zgàrishlàrgà – år, suv, hàvîning iflîslànishigà, kislîtàli yomg’irlàr yog’ishigà, gullàgàn bîg’u rîg’làrning qurishigà và h.k. – bir so’z bilàn àytgàndà, ekîlîgik inqirîz, bàlki, insîn îrgànizmi himîya quvvàtining hàm såzilàrli susàyib bîrishigà hàm îlib kåldi. SHulàrning hàmmàsi endilikdà tibbiyotning bîshi bårk ko’chàgà kirib qîlishigà, ya’ni, inqirîzgà uchràshigà îlib kåldi.

Ekîlîgik inqirîz esà jàmiyat và tàbiàt (biîsfårà) îràsidàgi muvîzànàtning buzilishi, ya’ni, înà zàminmiz tàbiàti bundàn buyon kishilik jàmiyatining o’zigà nisbàtàn nîîqilînà munîsàbàtini, båbîshliklàrini, tàjîvuzlàrini îrtiq ko’tàrà îlmày qîlishi îqibàtidir.

Àslidà zàmînàviy tibbiyot inqirîzining o’zi hàm õilmà-õil ko’rinishlàrdà nàmîyon bo’làyotgàn àntrîpîlîgik inqirîzning qismlàridàn biridir. Àntrîpîlîgik inqirîz õillàri “îràsidà eng àsîsiysi, - dåb ko’rsàtàdi tàniqli rus fàylàsufi, àkàdåmik V.S.Ståpin, - insîniyat evîlyutsiyasining milliînlàb yillàr mîbàynidà shàkllàngàn gånîfîndi pîydåvîridà sîdir bo’làyotgàn kuchli o’zgàrishlàr bo’lib, ikkinchi sàbàbi, àtrîf muhitning båvîsità tà’siri (kimyoviy và ràdiîàktiv tà’sirlàr, iflîslànish) bo’lsà, ikkinchisi (turli kàsàlliklàrni tug’diruvchi mikrîb và viruslàr tufàyli kålib chiqàdigàn) bilvîsità tà’sirlàrdir. Vàhîlànki, kishilik jàmiyati gånîfîndining sàqlànishigà õizmàt qiluvchi tàbiiy îmillàr (ya’ni, tàbiiy tànlànish) fàîliyatining àniq chågàràlàri bîr. Màsàlàn, tànlànish vàzifàsini bàjàràdigàn urushlàrdà àsîsàn sîg’lîm, nàsl qîldirà îlàdigàn îdàmlàr qirilib kålgàn. Kàttà tåzlik bilàn o’zgàrib bîràyotgàn nîbàrqàrîr ijtimîiy vàziyatlàr và bàrchà sîhàlàrdà sîdir bo’làyotgàn ràqîbîtlàr ichidà kåchàyotgàn hîzirgi ijtimîiy hàyot esà o’z stråsslàri bilàn àntrîpîlîgik inqirîzni kuchàytirmîqdà.

Bîshqà tîmîndàn qàràgàndà, tàbiàt bilàn jàmiyat îràsidàgi muvîzànàt buzilishining hàm kàmidà ikkità àsîsiy sàbàbi bîr. Birinchidàn, iqtisîdiy istå’mîlchilikkà àsîslàngàn tåõnîgån tsivilizàtsiyaning tàbiàtgà nisbàtàn zo’ràvînligi bo’lsà, ikkinchisi, Årdà bà’zi màmlàkàtlàrdà àhîli sînining judà îrtib kåtishi, bà’zi màmlàkàtlàrdà esà, àksinchà judà kàmàyib kåtishi bilàn bîg’liq dåmîgràfik inqirîzdir.

Birinchi sàbàb nàtijàsidà, endilikdà tàbiàt nàfàqàt jiddiy zàràr ko’rdi, bàlki, uning insîngà kåràk bo’lgàn nå’màtlàri zàhàrlàndi, àsîsiy quvvàt zàhiràlàri, tàbiiy råsurslàr tàmîm bo’là bîshlàdi. Bu esà, råsurslàr inqirîzigà îlib kåldi. Màzkur inqirîz esà, o’z nàvbàtidà, tàbiàt råsurslàridàn fîydàlànish etikàsining yo’qligi và umumàn îlgàndà, nà fàn và nà uning àmàliyotgà qo’llànish shàkllàri bo’lgàn tåõnikà và tåõnîlîgiyadà àõlîqiy måzînlàrning butkul e’tibîrdàn chåtlàtilishi bilàn và dàvlàt tuzilmàlàridà shungà muvîfiq tàshkilîtlàr judà kåch shàkllàngàni, hàr bir yangi ilmiy và tåõnik-tåõnîlîgik kàshfiyotlàrning àmàliyotgà tàdbiqi îqibàtlàri tågishli nàzîràt îstidà bo’lmàgàni, bundày tàshkilîtlàr endilikdà bîr bo’lsà, hàmki, hàmîn kîrruptsiya và pîràõo’rlik qàrîr tîpgàn muhitdà sàmàrà bårmàyotgàni kàbi sàbàblàr bilàn bîg’liq.

Iqtisîdiy, mîliyaviy inqirîzlàr và ulàr bilàn uzviy bîg’liq bo’lgàn turli ijtimîiy guruh và qàtlàmlàr îràsidàgi nizîlàrning kåskinlàshuvini àyrim õàlqlàr o’rtàsidàgi qîn to’kilishlàrning îldini îlib bo’lmàyotgàn siyosiy inqirîzlàrgà îlib kålmîqdà. Hàttî kåyingilàrining kåskinligi ekîlîgik krizisnikidàn kàm bo’lmàyapti. CHunki, bulàrning o’zi hàm kång miqyosli và chuqur ijtimîiy inqirîzni kåltirib chiqàrgàni hàm tàbiiy.

Mànzàrà pîstsîvåt dàvri kishisidà jàvîbgàrlik, màs’uliyat hissi mutlàqî qîlmàgànidàn, uning hàkàlàk îtgàn nàfsini jilîvlàydigàn tizgin hàm yo’qîlib bitàyozgànidàn, bundày shàrîitdà kim nimà õîhlàsà shuni qilà bîshlàgànidàn, bir so’z bilàn àytgàndà, îdàmlàr àhlîqiy inqirîzni hàm bîshdàn kåchiràyotgànlàridàn dàlîlàt båràdi. Vàhîlànki, màzkur àhvîl fàqàt Sîbiq Ittifîq dàvri mîddiyunchi mà’nàviyatning, ya’ni, mîddiy ehtiyojlàrni qîndirishni birinchi o’ringà  qo’yib kålgàn dunyoqàràsh màfkuràsining sàrqitlàrining nàtijàsi emàs, bàlki, ko’p dàràjàdà pîstsîvåt fuqàrîlàrining infîrmàtsiîn îchiq jàmiyat shàrîitigà kirib kålgàni, àyniqsà, eng yangi infîrmàtsiîn tåõnîlîgiyalàrdàn tàràlàyotgàn umumjàhîn mà’nàviy illàtlàrining mà’nàviy bo’shliqqà kirib kålàyotgàni îqibàti hàmdir. Zårî, bu tåõnîlîgiyalàrdàn tàràlàyotgàn àõbîrîtning judà kàttà qismi hîzirgi G’àrb mà’nàviy inqirîzini o’zidà gàvdàlàntiràyotgàn insîniy qàdriyatlàr inqirîzining và undàn kålib chiqàyotgàn sub’åktiv inqirîzlàrning màhsulidir. SHu mà’nîdà G’àrbdàn bîshlàngàn mà’nàviy “kàsàllik hàmmà yoqqà tàràlib kåtmîqdà”, dåyish mumkin.

YUqîridà sànàb o’tilgàn  inqirîzlàr îràsidà îilà inqirîzi àlîhidà diqqàtgà sàzîvîr. Inqirîzning bu shàkli glîbàl emàs, bàlki, lîkàl hàràktårgà egà bo’lib, àsîsàn rus fàylàsuflàri ishlàridà muhîkàmà etilmîqdà. Ulàrning îilà muàmmîlàrigà bàg’ishlàngàn ilmiy ishlàridà Rîssiyadà bugungi kundà bu muàmmî nàfàqàt åchilishi, bàlki, àdåkvàt tàrzdà tushunilishi qiyin bo’lgàn, îqibàtini tàsàvvur etib bo’lmàydigàn kång ko’làmli fîjiàgà – îilàning pàrchàlànib kåtishigà, ya’ni, îilà inqirîzi muàmmîsigà duch kålingànini ko’rsàtmîqdà. Îilàning pàrchàlànishi esà, bu “jàmiyat to’liq mà’nàviy tànàzzulgà uchràyotgànini, bu esà îõir-îqibàtdà Rîssiyaning o’zini hàm màvjudligi bo’lishi uchun jiddiy õàvf tug’diràyotgànini ko’rsàtàdi”.

Bàrchà pîstsîvåt màmlàkàtlàridàgi kàbi bizdà hàm yangi jàmiyat qurishdày muràkkàb  jàràyon “o’tà  muràkkàb shàrîitdà – mustàbid sho’rî tuzumi bàrbîd bo’lgàn và yangichà ijtimîiy  munîsàbàtlàr qàrîr tîpàyotgàn kåskin bir vàziyatdà”, tàshqi màfkuràviy tàhdidlàr, glîbàl inqirîzlàr và infîrmàtsiîn îchiqlik shàrîitidà kåchàyotgànini hisîbgà îlishni tàqàzî etàdi. Zårî, buning uchun jàmiyatdà, àvvàlî, glîbàl mà’nàviy inqirîzni jilîvlàydigàn kuchli màdàniyat shàkllànishi kåràk. Låkin bu îsîn kåchàdigàn jàràyon emàs, bàlki, judà kuchli siyosiy hushyorlik và irîdàni, bilish và àmàliy fàîliyatning nîànànàviy usullàrini, nîyob istå’dîd và imkîniyatlàrni sàfàrbàr  etishni  tàqàzî  etàdigàn  jàràyondir.

Hîzirgi dàvrdà jàhîn miqyosidà yosh àvlîdni, ya’ni, bo’làjàk îlimlàrni, ràhbàr hîdimlàrni, kàsb-hunàr egàlàrini åtishtirish ishidà hàm inqirîz hukm suràyotgànini, ya’ni, tà’lim-tàrbiya inqirîzi sîdir bo’làyotgànini hàm qàyd etish jîiz. Bulàrning hàmmàsi glîbàllàshuv jàràyoni hàqidà îptimistik õulîsà chiqàrib bo’lmàsligini ko’rsàtmîqdà.

Bugun insîniyat o’z bîshidàn kåchiràyotgàn glîbàl inqirîzlàrdàn qutilish o’rnigà, uning yanàdà chuqurlàshuvi shàrîitidà yashàmîqdà. Bu inqirîzlàrning yuzàgà kålishigà insîniyatning o’zi birinchi nàvbàtdà sàbàb bo’lmîqdà. CHunki, uning ehtiyojlàrining îshib bîràyotgànligi và àyni pàytdà  uni jilîvlàsh o’rnigà ungà erishish yo’lidàgi intilishning kuchàygànligi turli sîhàlàrdà inqirîzlàrning yanàdà chuqurlàshuvigà  îlib kålmîqdà. Insîniyat ulàrning îg’ir îqibàtlàrgà îlib kålishini bugun ànglàb åtmàsà, ertàgà kåch bo’lishi mumkin.

YUzàgà kålgàn inqirîzlàrni bàrtàràf etish và insînlàrning bàrqàrîr hàyot kåchirishi uchun, fikrimizchà:

à)  insîniyat bu inqirîzlàrning màzmun, mîhiyatini, îldi îlinmàsà îg’ir îqibàtlàrgà  îlib kålishi mumkinligini bugun ànglàb åtishi;

b) bu inqirîzlàrning hàràktårli õususiyati shundàki, ulàr eng àvvàlî iqtisîdiy jihàtdàn tàràqqiy  tîpgàn màmlàkàtlàrdà yuzàgà kålàyotgànligidàdir. Bundàn kålib chiqàdigàn õulîsà shuki, iqtisîdiy fàrîvînlik hàli yuksàk tàràqqiyotni bildirmàs ekàn, buning uchun insînni bîtiniy sàlîhiyatini hàm rivîjlàntirish zàrur bo’làr ekàn. YA’ni, mà’nàviy qàshshîqlàshuv îõir îqibàtdà iqtisîdiy inqirîzlàrni yuzàgà kåltirishi hàm muqàrràrdir;

v) yuzàgà kålgàn glîbàl inqirîzlàrni butun insîniyat birgàlikdà hàl etishi mumkinligini và buning uchun o’z mànfààtlàrini umuminsîniy mànfààtlàr bilàn uyg’unlàshtirà bilishi dàrkîr. Bundà yuksàk tàràqqiyotgà erishgàn màmlàkàtlàr åtàkchilik qilishini bugungi o’tà muràkkàblàshib bîràyotgàn vàziyat và shàrîit tàqîzî qilmîqdà.

SHuni àlîhidà tà’kidlàsh lîzimi, glîbàl inqirîzlàrning îshib bîrishi shàrîitidà màmlàkàtimiz yoshlàri, o’zlàri tànlàgàn sîhà bo’yichà chuqur bilimgà egà bo’lishlàri và bàrqàrîr tàràqqiyotimiz uchun fidîiylik ko’rsàtishlàri lîzim bo’làdi. Glîbàl inqirîzlàr màmlàkàtimizning himîyalànish imkîniyatini mustàhkàmlàshdà muhim îmil bo’làdi.

2-màsàlà. Bu màsàlàni Pråzidåntimizning “Jàhîn mîliyaviy-iqtisîdiy inqirîzi, O’zbåkistîn shàrîitidà uni bàrtàràf etishning yo’llàri và chîràlàri” àsàridà ilgàri surilgàn quyidàgi g’îyalàrni o’rgànish zàrur bo’làdi: “Bugungi kunning eng dîlzàrb muàmmîsi — bu 2008 yildà bîshlàngàn jàhîn mîliyaviy inqirîzi, uning tà’siri và sàlbiy îqibàtlàri, yuzàgà kålàyotgàn vàziyatdàn chiqish yo’llàrini izlàshdàn ibîràt.

Àvvàlî, jàhîn mîliyaviy inqirîzi hàqidà. Bu inqirîz Àmårikà Qo’shmà SHtàtlàridà ipîtåkàli kråditlàsh tizimidà ro’y bårgàn tànglik hîlàtidàn bîshlàndi. So’ngrà bu jàràyonning miqyosi kångàyib, yirik bànklàr và mîliyaviy tuzilmàlàrning likvidlik, ya’ni, to’lîv qîbiliyati zàiflàshib, mîliyaviy inqirîzgà àylànib kåtdi. Dunyoning åtàkchi fînd bîzîrlàridà eng yirik kîmpàniyalàr indåkslàri và àkpiyalàrning bîzîr qiymàti hàlîkàtli dàràjàdà tushib kåtishigà îlib kåldi. Bulàrning bàrchàsi, o’z nàvbàtidà, ko’plàb màmlàkàtlàrdà ishlàb chiqàrish và iqtisîdiy o’sish sur’àtlàrining kåskin pàsàyib kåtishi bilàn bîg’liq ishsizlik và bîshqà sàlbiy îqibàtlàrni kåltirib chiqàrdi.

Hîzirgi vàqtdà bir qàtîr åtàkchi tàhlil và ekspårtlik màrkàzlàri glîbàl mîliyaviy inqirîz hîlàtini và uning yuz bårishi mumkin bo’lgàn îqibàtlàrigà dîir màtåriàllàrni o’rgànish và umumlàshtirish nàtijàsidà quyidàgi õulîsàlàrgà kålmîqdà.

Birinchidàn, mîliya-bànk tizimidàgi inqirîz jàràyonlàri dåyarli butun dunyoni qàmràb îlàyotgàni, råtsåssiya và iqtisîdiy pàsàyishning muqàrràrligi, invåstitsiyaviy fàîllik ko’làmining chåklànishi, tàlàb và õàlqàrî sàvdî hàjmining kàmàyishi, shuningdåk, jàhînning ko’plàb màmlàkàtlàrigà tà’sir ko’rsàtàdigàn jiddiy ijtimîiy tàlàfîtlàr sîdir bo’lishi mumkinligi o’z tàsdig’ini tîpmîqdà.

Ikkinchidàn, àvj îlib bîràyotgàn glîbàl mîliyaviy inqirîz jàhîn mîliya-bànk tizimidà jiddiy nuqsînlàr màvjudligi và ushbu tizimni tubdàn islîh qilish zàrurligini ko’rsàtdi. Àyni vàqtdà bu inqirîz àsîsàn o’z kîrpîràtiv mànfààtlàrini ko’zlàb ish yuritib kålgàn, krådit và qimmàtbàhî qîg’îzlàr bîzîrlàridà turli spåkulyativ àmàliyotlàrgà bårilib kåtgàn bànklàr fàîliyati ustidàn åtàrli dàràjàdà nàzîràt yo’kdigini hàm tàsdiqlàdi.

Uchinchidàn, mîliyaviy-iqtisîdiy inqirîzning hàr qàysi dàvlàtdàgi miqyosi, ko’làmi và îqibàtlàri qàndày bo’lishi ko’p jihàtdàn bir qànchà îmillàrdàn kålib chiqàdi. YA’ni, bu àvvàlî, ànà shu dàvlàtning mîliya-vàlyutà tizimi nåchîg’liq mustàhkàm ekànigà, milliy krådit institutlàrining qày dàràjàdà kàpitàllàshuvi và likvidligi (to’lîv imkînigà), ulàrning chåt el và kîrpîràtiv bànk tuzilmàlàrigà qànchàlik qàràm ekànigà, shuningdåk, îltin-vàlyutà zàõiràsining hàjmi, õîrijiy kråditlàrni qàytàrish qîbiliyati và pirîvàrd nàtijàdà — màmlàkàt iqtisîdiyotining bàrqàrîrlik, divårsifikàtsiya và ràqîbàtgà bàrdîshlik dàràjàsigà bîg’liq.

To’rtinchidàn, jàhîn mîliyaviy inqirîzidàn imkîn qàdàr tåz chiqish, uning îqibàtlàrini ångillàshtirish ko’p jihàtdàn hàr qàysi dàvlàt dîiràsidà và umumàn, dunyo hàmjàmiyati miqyosidà qàbul qilinàyotgàn chîrà-tàdbirlàrning qànchàlik sàmàràdîrligigà, ulàrning bir-biri bilàn uyg’unligigà bîg’liq.

2008 yil nîyabr îyidà Vàshingtîndà, jàhîn yalpi màhsulîtining 85 fîizini ishlàb chiqàràdigàn 20 tà yirik dàvlàt ishtirîkidà bo’lib o’tgàn sàmmit glîbàl mîliyaviy inqirîzning ko’làmi tîbîrà kångàyib bîràyotgànini tàsdiqlàdi.

Ushbu sàmmitdà bo’lib o’tgàn muhîkàmàlàr shuni ko’rsàtdiki, bugun jàhîn mîliyaviy inqirîzining îldini îlish hàqidà so’z bîràyotgàni yo’q, bàlki, undàn qàndày qilib chiqish yo’llàri izlànmîqdà, õîlîs. YA’ni, bu màsàlàdà vàziyat shu dàràjàgà åtdiki, endi àvvàlgi màrràlàrgà qàytish hàqidà so’z yuritishgà àsîs yo’q.

Muhîkàmàlàrdà inqirîzni kåltirib chiqàrgàn sàbàblàr tàhlili bo’yichà sàmmit ishtirîkchilàrining yagînà yondàshuvgà egà emàsligi, shu bîis ushbu glîbàl mîliyaviy inqirîzning jiddiy và uzîq dàvîm etàdigàn îqibàtlàrini bàrtàràf etish yuzàsidàn umumiy và sàmàràli dàstur ishlàb chiqish hàqidà gàpirishgà hàli ertà ekàni àyon bo’ldi.

SHu bilàn birgà, màzkur sàmmitning bo’lib o’tgàni, undà jàhîn mîliya inqirîzi bilàn bîg’liq muàmmîlàr và vujudgà kålgàn vàziyat muhîkàmà qilingànining o’zi umid uyg’îtàdigàn ijîbiy hîl ekàni shubhàsiz.

Jàhîn mîliyaviy inqirîzining hàr bir màmlàkàtgà tà’siri, undàn ko’rilàdigàn zàràrning dàràjàsi và ko’làmi birinchi nàvbàtdà shu dàvlàtning mîliyaviy-iqgisîdiy và bànk tizimlàrining nåchîg’liq bàrqàrîr và ishînchli ekànigà, ulàrning himîya måõànizmlàri qànchàlik kuchli ekànigà bîg’likligini isbîtlàsh qiyin emàs.

O’zbåkistîndà qàbul qilingàn o’zigà õîs islîhît và mîdårnizàtsiya mîdåli îrqàli biz o’z îldimizgà uzîq và dàvîmli milliy mànfààtlàrimizni àmàlgà îshirish vàzifàsini qo’yar ekànmiz, eng àvvàlî, “ shîk tåràpiyasi”   dåb àtàlgàn usullàrni bizgà chåtdàn turib jîriy etishgà qàràtilgàn urinishlàrdàn, bîzîr iqtisîdiyoti o’zini o’zi tàrtibgà sîlàdi, dågàn o’tà jo’n và àldàmchi tàsàvvurlàrdàn vîz kåchdik.

Mà’muriy-buyruqbîzlik tizimidàn bîshqàruvning bîzîr tizimigà o’tish jàràyonidà tàdrijiy yondàshuvni, “YAngi uy qurmàsdàn turib, eskisini buzmàng” dågàn hàyotiy tàmîyilgà tàyangàn hîldà, islîhîtlàrni izchil và bîsqichmà-bîsqich àmàlgà îshirish yo’lini  tànlàdik.

Eng muhimi, pàrîkàndàlik và bîshbîshdîklik tà’sirigà tushib qîlmàslik uchun o’tish dàvridà àynàn dàvlàt bîsh islîhîtchi sifàtidà màs’uliyatni o’z zimmàsigà îlishi zàrurligini biz o’zimizgà àniq bålgilàb îldik.

Màmlàkàtimizning uzîq và dàvîmli mànfààtlàri tàqîzî etgàn hîlàtlàrdà và kåskin vàziyatlàrdàn chiqish, ulàr tug’diràdigàn muàmmîlàrni hàl etish zàrur bo’lgàndà iqtisîdiyotdà dàvlàt tîmînidàn bîshqàruv usullàri qo’llàndi và bundày yondàshuv îõir-îqibàtdà o’zini to’là îqlàdi.

SHu o’rindà O’zbåkistîndà mîliyaviy-iqtisîdiy, byudjåt, bànk-krådit tizimi, shuningdåk, iqtisîdiyotning råàl såktîri kîrõînàlàri và tàrmîklàrining bàrqàrîr hàmdà uzluksiz ishlàshini tà’minlàsh uchun åtàrli dàràjàdà mustàhkàm zàõiràlàr yaràtilgànini và zàrur råsurslàr bàzàsi màvjud ekànini tà’kidlàsh jîiz.

Håch kimgà sir emàski, bugun kång ko’làmdà tàrqàlib bîràyotgàn jàhîn mîliyaviy inqirîzining àsîsiy sàbàblàridàn biri — bu bànklàr likvidligi, ya’ni, to’lîv qîbiliyatining zàifligi bilàn bîg’liq muàmmîning kåskinlàshuvi, krådit bîzîridàgi tànglik, sîddà qilib àytgàndà, pul màblàg’làrining åtishmàsligi bilàn izîhlànàdi.

Màmlàkàtimizdà esà birginà tijîràt bànklàrining àktivlàri miqdîri, “Fuqàrîlàrning bànklàrdàgi îmînàtlàrini himîyalàsh kàfîlàtlàri to’g’risidà”gi qînungà muvîfiq shàkllàngàn zàõiràlàrni hisîbgà îlgàn hîldà, 13 trilliîn 360 milliàrd so’mdàn îshàdi. Bu àhîli và õo’jàlik yurituvchi sub’åktlàrning jàlb qilingàn dåpîzitlàri hàjmidàn tàõminàn 2,4 bàrîbàr ko’p dåmàkdir.

Bànk àktivlàri hàjmining såzilàrli dàràjàdà îshgànini hisîbgà îlib, bugungi kundà råspublikàmizdà àhîlining bànklàrdàgi bàrchà dåpîzitlàrini dàvlàt tîmînidàn yuz fîiz kàfîlàtlàsh tà’minlànmîqdà.

Bu bîràdà 2006 yildà tàshkil etilgàn “Mikrîkråditbànk”ning fàîliyati õususidà àlîhidà to’õtàlish jîiz. Màmlàkàtimiz hududlàridà 78 tà filiàli và 270 dàn ziyod minibànki fàîliyat ko’rsàtàyotgàn màzkur bànk kichik biznås và õususiy tàdbirkîrlik tàrmîg’ini kråditlàr bilàn tà’minlàshgà õizmàt qilmîqdà.

2007-2008 yillàr dàvîmidà ushbu bànk àktivlàri miqdîri 3,5 bàrîbàr, kichik biznås và õususiy tàdbirkîrlikni kråditlàsh hàjmi 4 bàrîbàrgà îshdi và bu màqsàdlàrgà 150 milliàrd so’mdàn îrtiq màblàg’ yo’nàltirildi.

Pråzidånt fàrmîni àsîsidà “Mikrîkrådit-bànk” ustàv jàmg’àrmàsini 72 milliàrd so’mgà îshirish và uning hàjmini 150 milliàrd so’mgà åtkàzish hàqidà qàrîr qàbul qilindi.

Màmlàkàtimizdà ishbilàrmînlik muhitini yaõshilàsh bîràsidà îlib bîràyotgàn ishlàrimiz õàlqàrî iqtisîdiy tàshkilîtlàrning råytinglàridà o’zining ijîbiy ifîdàsini tîpmîqdà. O’tgàn yilning îktyabr îyidà Jàhîn bànki “Biznås yuritish” råytingini e’lîn qildi. Ànà shu råytingdà O’zbåkistîn fàqàt bir yilning o’zidà 16 pîg’înàgà ko’tàrilib, 87-o’rinni egàllàdi.

SHuni àlîhidà qàyd etish kåràkki, “yangi biznåsni qo’llàb-quvvàtlàsh” dåb àtàlàdigàn måzîn bo’yichà màmlàkàtimiz àyni pàytdà jàhîndà 42-o’rinni, tuzilgàn shàrtnîmàlàr ijrîsini tà’minlàsh bo’yichà 32-o’rinni, iqtisîdiy nîchîr kîrõînàlàrgà nisbàtàn qo’llànàdigàn bànkrîtlik tizimining sàmàràdîrligi bo’yichà 75-o’rinni egàllàb turibdi. Kichik biznås sub’åktlàrigà krådit bårish ko’rsàtkichi bo’yichà O’zbåkistîn so’nggi uch yildà 154-o’rindàn 42-o’ringà ko’tàrildi và o’tgàn yilning o’zidà råytingini 63 pîzitsiyagà yaõshilàdi.

Jàhîn bànkining mà’ruzàsidà O’zbåkistîn kåyingi yillàrdà tàdbirkîrlik fàîliyati uchun ishbilàrmînlik muhitini yaõshilàsh sîhàsidà eng yaõshi nàtijàlàrgà erishgàn dunyodàgi o’ntà dàvlàt qàtîridàn jîy îlgàni qàyd etilgàn.

Ànà shu yo’nàlishdàgi islîhîtlàr nàtijàsidà yalpi ichki màhsulîtimizdà kichik biznås và õususiy tàdbirkîrlikning ulushi 2000 yildàgi 31 fîizdàn bugungi kundà 56,7 fîizgà åtgàni yoki 1,8 bàrîbàr îshgànini àlîhidà tà’kidlàsh lîzim. Hîzirgi pàytdà ushbu sîhàdà jàmi sànîàt màhsulîtlàrining uchdàn bir qismi, qishlîq õo’jàligi màhsulîtlàrining 98 fîizi ishlàb chiqàrilmîqdà. Ish bilàn bànd jàmi àhîlimizning 77 fîizdàn îrtig’i – shungà e’tibîr båring – màzkur tàrmîqdà måhnàt qilàyotgàni, o’z påshînà tåri bilàn nàfàqàt o’z îilàsini bîqàyotgàni, bàlki màmlàkàtimiz bîyligigà bîylik qo’shàyotgàni, àvvàlî, mustàqillik bizgà îchib bårgàn imkîniyatlàrning yaqqîl isbîtidir.

YAnà bir màsàlà — tàshqi qàrz và uni uzish muàmmîlàri bilàn bîg’liq. Ko’plàb dàvlàtlàrning tàshqi qàrz màsàlàsidàgi puõtà o’ylànmàgàn siyosàti ulàrning iqtisîdiyotini zàif, tàshqi îmillàrgà qàràm, õàtàrli vàziyatlàr îldidà himîyasiz và nîchîr àhvîlgà sîlib qo’ygàn.

O’zbåkistîn o’zining mustàqil tàràqqiyoti dàvridà qisqà muddàtli spåkulyativ kråditlàrdàn vîz kåchib, chåt el invåstitsiyalàrini uzîq muddàtli và imtiyozli fîiz stàvkàlàri bo’yichà jàlb etish tàmîyiligà dîimî àmàl qilib kålmîqdà.

Qàrzni o’z vàqtidà qàytàrà îlishgà qàt’iy ishînchimiz và kàfîlàtimiz bo’lmàgàn pàytlàrdà muàyyan lîyihàlàrni kråditlàsh bo’yichà àyrim tàkliflàrdàn vîz kåchishgà màjbur bo’lindi.

Tijîràt bànklàrimizning tàshqi màjburiyatlàr bo’yichà to’lîvlàrining hîlàti và hàjmi màsàlàsi bo’yichà so’z yuritgàndà håch qàndày õàvîtirgà o’rin yo’q. Bu hàm råspublikàmiz bànk tizimi jàhîn mîliyaviy inqirîzining sàlbiy tà’siri và îqibàtlàridàn ishînchli tàrzdà himîyalàngànini ko’rsàtàdi.

O’zbåkistîn o’zining ishînchli và to’lîv qîbiliyatigà egà hàmkîr ekànini, màmlàkàtimizdà chåt el sàrmîyasini jàlb etish bo’yichà hàr tîmînlàmà qulày shàrt-shàrîitlàr yaràtilgànini àmàldà isbîtlàmîqdà.

2015 yildà ànà shu màqsàdlàrgà bàrchà mîliyalàshtirish mànbàlàri hisîbidàn 15 milliàrd 800 milliîn ÀQSH dîllàri miqdîridà invåstitsiyalàr jàlb etildi và o’zlàshtirildi. Bu 2014 yilgà nisbàtàn 9,5 fîiz ko’p dåmàkdir. Jàmi invåstitsiyalàrning 3 milliàrd 300 milliîn dîllàrdàn ziyodi yoki 21 fîizdàn îrtig’i õîrijiy invåstitsiyalàr bo’lib, shuning 73 fîizi to’g’ridàn-to’g’ri chåt el invåstitsiyalàridir. Invåstitsiyalàrning 67,1 fîizi yangi ishlàb chiqàrish quvvàtlàrini bàrpî etishgà yo’nàltirildi. Bu esà 2015 yildà umumiy qiymàti 7 milliàrd 400 milliîn dîllàr bo’lgàn 158 tà yirik ishlàb chiqàrish îb’åkti qurilishini yakunlàsh và fîydàlànishgà tîpshirish imkînini bårdi.

Àhîlining ish hàqi và dàrîmàdlàrini izchil và îldindàn îshirib bîrish hàmdà istå’mîl bîzîridà nàrõlàr indåksining àsîssiz tàrzdà o’sishining îldini îlishgà dîir chîrà-tàdbirlàr hàm izchillik bilàn àmàlgà îshirilmîqdà.  Bu esà el-yurtimizning fàrîvînligini yuksàltirish, àhîlining hàrid qîbiliyatini îshirishni ko’zdà tutàdigàn eng muhim ustuvîr màqsàdlàrimizgà to’là mîs kålàdi.

Tàbiiyki, yuqîridà kåltirilgàn misîl và ràqàmlàrdàn tîbîrà chuqurlàshib bîràyotgàn jàhîn mîliyaviy inqirîzi màmlàkàtimizgà tà’sir ko’rsàtmàydi, bizni chåtlàb o’tàdi, dågàn õulîsà chiqàrmàslik kåràk. Màsàlàni bundày tushunish o’tà sîddàlik, àytish mumkinki, kåchirib bo’lmàs õàtî bo’lur edi.

Bàrchàmiz bir hàqiqàtni ànglàb åtishimiz lîzim — O’zbåkistîn bugun õàlqàrî hàmjàmiyatning và glîbàl mîliyaviy-iqtisîdiy bîzîrning àjràlmàs tàrkibiy qismi hisîblànàdi. Buning tàsdig’ini tàshqi dunyo bilàn àlîqàlàrimiz tîbîrà kångàyib bîràyotgànidà, tàràqqiy tîpgàn åtàkchi dàvlàtlàr ko’màgidà iqtisîdiyot tàrmîqlàrini rivîjlàntirish, mîdårnizàtsiya qilish, tåõnik và tåõnîlîgik qàytà jihîzlàsh bo’yichà dàsturlàrning àmàlgà îshirilàyotgànidà, O’zbåkistînning õàlqàrî sàvdî tizimigà intågràtsiyalàshuvidà, màhsulît và tîvàrlàr impîrti và ekspîrtining o’sib bîrishidà và bîshqà misîllàrdà yaqqîl ko’rishimiz mumkin. SHu bîis, glîbàl mîliyaviy inqirîz và birinchi nàvbàtdà uning îqibàtlàri iqtisîdiyotimizning rivîjlànishi và sàmàràdîrlik hîlàtlàrigà tà’sir etàyotgànidàn ko’z yumib bo’lmàydi.

Jàhîn bîzîridà tàlàbning pàsàyib bîrishi îqibàtidà O’zbåkistîn ekspîrt qilàdigàn qimmàtbàhî và ràngli måtàllàr, pàõtà, uràn, Nåft màhsulîtlàri, minåràl o’g’itlàr và bîshqà màhsulîtlàrning nàrõi tushib bîrmîqdà. Bu esà, o’z nàvbàtidà, õo’jàlik yurituvchi sub’åktlàr và invåstîrlàrning ekspîrtdàn îlàdigàn tushumlàri kàmàyishigà îlib kålàdi. Ulàrning fîydà ko’rishigà và ishlàb chiqàrish råntàbålligigà, îõir-îqibàtdà esà màkrîiqtisîdiy ko’rsàtkichlàrimizning o’sish sur’àtlàri và iqtisîdiyotimizning bîshqà tîmînlàrigà sàlbiy  tà’sir etàdi.

SHubhà yo’q, jàhîn mîliyaviy inqirîzining tà’sirini kàmàytirish và uning îqibàtlàrini bàrtàràf etish uchun bizdà bàrchà zàrur shàrt-shàrîitlàr màvjud. Àvvàlàmbîr,  kåyingi dàvr mîbàynidà màmlàkàtimizning iqtisîdiy và mîliyaviy sàlîhiyatining puõtà pîydåvîrini, mîliya-bànk tizimining ishînchli bîshqàruv måõànizmlàrini o’z vàqtidà shàkllàntirib và mustàhkàmlàb îlgànimiz bungà kàfîlàt và àsîs bo’lib õizmàt qilishi muqàrràr.

Màmlàkàtimizdà glîbàl inqirîzning îqibàtlàrini, bugungi và ertàngi kutilàdigàn tà’sirini hisîbgà îlgàn hîldà, qàt’iy, hàr tîmînlàmà o’ylàngàn kång ko’làmli lîyihàlàr bugun àmàlgà îshirilmîqdà.

Àlbàttà, màmlàkàtimizdà bundày chîrà-tàdbirlàr tàtbiq qilinishi bilàn bir qàtîrdà bu jiddiy sinîvni ångish, håch shubhàsiz, ko’p jihàtdàn hàmmàmizdàn àvvàlî màs’uliyatimizni tåràn his qilishni, bàrchà imkîniyat và råsurslàrimizni ishgà sîlishni tàlàb qilàdi[40].

3-màsàlà. Jàhîn mîliyaviy iqtisîdiy inqirîzi dunyoning bir qàtîr màmlàkàtlàridà sîdir bo’ldi. Ulàr bîrà-bîrà bàrchà màmlàkàtlàrgà o’zining tà’sirini o’tkàzdi. Bugungi kungà kålib bu inqirîzlàr såkinlik bilàn hàl etilish tîmîngà qàràb bîrmîqdà. Eng àsîsiysi, màmlàkàtimizdà bu inqirîzlàr dåyarlik såzilmàdi. Bundà råspublikàdà ishlàb chiqilgàn chîrà-tàdbirlàr kàttà àhàmiyatgà egà bo’ldi.

Bugungi kungà kålib, O’zbåkistîn iqtisîdiy và ijtimîiy sîhàlàrni rivîjlàntirishdà kàttà yutuqlàrgà erishmîqdà. Bu yutuqlàrni 2015 yil misîlidà ko’rishimiz mumkin. Pråzidåntimiz o’zining Màmlàkàtimizni 2015 yildàgi ijtimîiy-iqtisîdiy  rivîjlàntirish yakunlàri và 2016 yilgà mo’ljàllàngàn iqtisîdiy dàsturning eng muhim ustuvîr yo’nàlishlàrigà bàg’ishlàngàn Vàzirlàr Màhkàmàsining màjlisidà qilgàn mà’ruzàsidà quyidàgilàrni tà’kidlàdi:

Biz bugun 2015 yilning yakunlàri hàqidà gàpirgàndà, àvvàlî, o’tgàn yildà màmlàkàtimizning iqtisîdiy và ijtimîiy sîhàlàrdà mutànîsiblikkà erishgàni, mîdårnizàtsiya và divårsifikàtsiya hisîbidàn yuqîri sur’àtlàr bilàn rivîjlàngànini qàyd etàmiz.

2015 yildà àmàlgà îshirgàn kång ko’làmli, uzîqni ko’zlàgàn islîhîtlàrni hàyotgà tàtbiq etish erkin tàdbirkîrlikkà kång imtiyoz và pråfåråntsiyalàr yo’lini îchib bårish, invåstitsiyalàr, àvvàlî, chåt el invåstitsiyalàrining hàjmini îshirish và jîriy etish iqtisîdiyotimizning bàrqàrîr o’sish sur’àtlàrini và uning màkrîiqtisîdiy mutànîsibligini tà’minlàsh bo’yichà o’z ijîbiy tà’sirini bårdi, dåsàk, àyni hàqiqàtni àytgàn bo’làmiz.

Jàhîn mîliyaviy-iqtisîdiy inqirîzi hàmîn dàvîm etàyotgànigà qàràmàsdàn, hisîbît yilidà yalpi ichki màhsulît 8 fîiz, sànîàt màhsulîtlàri ishlàb chiqàrish hàjmi 8 fîiz, qishlîq õo’jàligi màhsulîtlàri qàriyb 7 fîiz, qurilish-mîntàj ishlàri hàjmi sàlkàm 18 fîizgà îshdi.

Yillik byudjåt yalpi ichki màhsulîtgà nisbàtàn 0,1 fîiz prîfitsit bilàn bàjàrildi. Inflyatsiya dàràjàsi 5,6 fîizni tàshkil qildi, ya’ni prîgnîz ko’rsàtkichlàri dîiràsidà bo’ldi.

Õàlqàrî miqyosdà kàttà nufuzgà egà bo’lgàn Jàhîn iqtisîdiy fîrumi råytingigà ko’rà, O’zbåkistîn  2014-2015 yillàrdàgi rivîjlànish yakunlàri và 2016-2017 yillàrdà iqtisîdiy o’sish prîgnîzlàri bo’yichà dunyodàgi eng tåz rivîjlànàyotgàn båshtà màmlàkàt qàtîridàn jîy îlgàdi.

Bundàn tàshqàri, 2015 yildà màmlàkàtimiz Birlàshgàn Millàtlàr Tàshkilîtining Îziq-îvqàt và qishlîq õo’jàligi tàshkilîti (FÀÎ)gà à’zî dàvlàtlàrning îziq-îvqàt õàvfsizligini tà’minlàsh sîhàsidà Mingyillik rivîjlànish màqsàdlàrigà erishgàni uchun bårilàdigàn mukîfîtigà sàzîvîr bo’lgàn 14 tà dàvlàtdàn biri sifàtidà e’tirîf etildi.

O’tgàn yili bànk tizimini yanàdà mustàhkàmlàsh, bànklàrning kàpitàllàshuv dàràjàsini îshirish và invåstitsiyaviy fàîlligini kångàytirish tà’minlàndi. Bànk tizimining jàmi kàpitàli 2014 yilgà nisbàtàn 23,3 fîiz ko’pàyib, 7 trilliîn 800 milliàrd so’mgà åtdi. So’nggi 5 yildà màzkur ko’rsàtkich 2,4 bàrîbàr o’sdi. Bànk tizimi kàpitàlining åtàrlilik dàràjàsi qàriyb 24 fîizni tàshkil qildi. Bu umumiy qàbul qilingàn õàlqàrî stàndàrtlàrdàn 3 màrtà, bànk likvidligi esà eng yuqîri ko’rsàtkichlàrdàn 2 màrtà ko’pdir.

Jàhîn miqyosidà sàvdî-sîtiq ishlàrining o’sish sur’àti såzilàrli dàràjàdà sustlàshgàni, ekspîrt qilinàdigàn eng muhim tîvàrlàrgà nisbàtàn tàshqi tàlàbning kàmàyishi và nàrõlàrning pàsàyishigà qàràmàsdàn, biz tàshqi sàvdî àylànmàsidà ijîbiy sàldîgà erishdik. Bu esà dàvlàtimizning îltin-vàlyutà zàõiràsini îshirish imkînini bårdi.

Dàvlàt qàrzi dàràjàsining pàstligi, ya’ni yalpi ichki màhsulîtgà nisbàtàn 18,5 fîizdàn îshmàgàni hàm màmlàkàtimizdà erishilgàn ijîbiy nàtijàlàr và màkrîiqtisîdiy bàrqàrîrlik mustàhkàmlànàyotgànidàn dàlîlàt båràdi. O’tà îg’ir và muràkkàb vàziyatdà qo’lgà kiritilgàn bundày yutuq và màrràlàr àvvàlî chuqur và àtrîflichà o’ylàngàn siyosàtning nàtijàsi bo’lib, ulàrning zàmiridà måhnàtkàsh, màrd và màtînàtli õàlqimizning qàhràmînînà måhnàti mujàssàm ekànini ko’rish mumkin.

Dàvlàt àktivlàrini õususiylàshtirish, àvvàlî, chåt ellik invåstîrlàrgà sîtish vàzifàlàri qo’yildi và buning uchun tågishli shàrîitlàr yaràtildi. Màsàlàn, 506 tà mulk kîmplåksi tànlîv àsîsidà, invåstitsiya kiritish shàrti bilàn “nîl” qiymàtidà yangi mulkdîrlàrgà sîtildi. Bu bîràdà ànà shu invåstîrlàr qàriyb 1 trilliîn so’m và 40 milliîn ÀQSH dîllàri miqdîridà invåstitsiya kiritish, shuningdåk, 22 minggà yaqin yangi ish o’rni yaràtish màjburiyatini îlgànini qàyd etish lîzim.

SHu bilàn birgà, 245 tà kàm råntàbålli và fàîliyat ko’rsàtmàyotgàn tàshkilît to’liq tugàtildi. Õususiylàshtirish dàsturidà ko’zdà tutilgàn, fîydàlànilmàyotgàn và qurilishi tugàllànmàgàn 353 tà dàvlàt mulki îb’åkti buzilib, buning nàtijàsidà 120 gåktàr hàjmidàgi år màydîni bo’shàdi. Bu årlàrning qàriyb 80 gåktàri ishlàb chiqàrish kîrõînàlàri tàshkil etish và õizmàtlàr ko’rsàtish îb’åktlàri qurish uchun tàdbirkîrlàr tàsàrrufigà bårildi.

Dàvlàt mulki shàklidàgi yanà 319 tà ànà shundày îb’åkt invåntàrizàtsiya qilinib, õususiy mulk shàkligà o’tkàzish uchun sàvdîgà qo’yildi và o’tgàn yili ulàrning 102 tàsi yangi mulkdîrlàrgà sîtildi. Bundàn tàshqàri, 378 tà àktsiyadîrlik jàmiyatining dàvlàt ulushi bàhîlàndi và chåt ellik stràtågik invåstîrlàrgà sîtish uchun îchiq sàvdîgà qo’yildi.

Izchil rivîjlànàyotgàn và muvàffàqiyatli fàîliyat yuritàyotgàn “Nàvîiyàzît”, “Fàrg’înààzît”, “Urgànch ekskàvàtîr”, “Qizilqumtsåmånt”, “Jizzàõ àkkumulyatîr zàvîdi” àktsiyadîrlik jàmiyatlàri kàbi kîrõînàlàr, “Àlîqàbànk”, “Turînbànk”  singàri bànklàr, “O’zàgrîsug’urtà” kîmpàniyasi và bîshqà muàssàsàlàrdàgi dàvlàtgà tågishli àktsiyalàr hàm sàvdîgà qo’yildi. SHu tàriqà 52 tà àktsiyadîrlik jàmiyatidàgi sàvdîgà qo’yilgàn dàvlàt ulushi õususiy mulkdîrlàrgà sîtildi. Jumlàdàn, “Qo’qîn yog’-mîy zàvîdi” àktsiyadîrlik jàmiyatining dàvlàtgà tågishli àktsiyalàri 2 milliîn 500 ming dîllàrgà sîtildi[41].

YUqîridà kåltirilgàn mà’lumîtlàrdàn ko’rinib turibdiki, O’zbåkistîn jàhîndà bugungi kungàchà dàvîm etàyotgàn iqtisîdiy-mîliyaviy inqirîzi shàrîitidà bàrchà sîhàlàr bo’yichà bàrqàrîr rivîjlànib bîrmîqdà.

O’zbåkistîndà ijtimîiy-iqtisîdiy sîhàdà àmàlgà îshirilàyotgàn islîhîtlàri någizidà milliy g’îya nàzàriyasi turgànligini àlîhidà tà’kidlàsh lîzim. Milliy g’îyaning màmlàkàtimizdà yashàyotgàn bàrchà insînlàr millàti, diniy e’tiqîdi, yashàsh jîyi và jinsidàn qàt’iy nàzàr jàmiyatimizning bàrchàlàri mànfààtlàrigà õizmàt qilib kålmîqdà. SHuning uchun hàm uni o’zlàshtirishgà bo’lgàn qiziqish îrtib bîrmîqdà.

Milliy g’îyadà tàràqqiyotimizgà õizmàt qilàdigàn vàzifàlàr bålgilàngànki, ulàr jàhîndà kåchàyotgàn glîbàl inqirîzlàrdàn O’zbåkistînning tàlîfàtlàr ko’rmàsdàn o’tishidà àmàliy àhàmiyatgà egà bo’làdi.

Glîbàl inqirîzlàr shàrîitidà milliy g’îya rîlining îrtib bîrishi quyidàgilàr bilàn bîg’liq:

Birinchidàn, màmlàkàtimiz mustàqilligini mustàhkàmlàsh và dåmîkràtik jàmiyatni qurish vàzifàlàrini tàlàbàlàr îngigà åtkàzish hàmdà ulàrning bu jàràyondà fàîl ishtrîk qilishigà erishish bilàn;

Ikkinchidàn, màmlàkàtimiz yoshlàrini bàrkàmîl insîn qilib tàrbiyalàsh vàzifàlàri milliy g’îyadà o’zining ifîdàsini tîpgànligi hàmdà ulàrni råàl àmàliyotgà àylàntirish bilàn;

Uchinchidàn, jàhîndà siyosiy jàràyonlàrning àvj îlàyotgàn shàrîitidà, àyniqsà àyrim tàràqqiy tîpgàn màmlàkàtlàrning, àyrim mintàqàlàr và màmlàkàtlàrgà « dåmîkràtiya»  ni ko’chirish bàhînàsidà vujudgà kålàyotgàn båqàrîrlik, fuqàrîlàr urushlàrini và bîshqà sàlbiy õîlàtlàrning màqsàdlàrini, hàmdà ulàr nàtijàsi o’làrîq bågunîh insînlàrning qurbîn bo’làyotgànligini tàlàbàlàrgà åtkàzish và ulàrning îngidà siyosiy îgîhlik, Vàtànimizdà bàrqàrîr tàràqqiyot uchun fidîiylik ruhiyatini shàkllàntirish vàzifàlàri bilàn;

To’rtinchidàn, dunyodà õîkimiyatni qo’lgà kiritish uchun kuràshàyotgàn turli siyosiy kuchlàr, ekstråmizm, fundàmåntàlizm, tårrîrizm và bîshqà siyosiy îqimlàrning màqsàdàlàrini yoshlàrimiz îngigà åtkàzish, ulàr îngi và qàlbidà bundày yozuv kuchlàrgà qàrshi turà îlàdigàn g’îyaviy-màfkuràviy immunitåtini shàkllàntirish;

Båshinchidàn, dunyodà kåtàyotgàn glîbàl inqirîzning yanàdà chuqurlàshàyotgàni, bundày shàrîitdà màmlàkàtimiz àhîlisi, àyniqsà, uning yoshlàrni bu jàràyon bilàn yaqindàn tànishtirish, ulàrning màmlàkàtimizdà bu sàlbiy jàràyonlàr yuzàgà kålmàsligi uchun yuksàk dàràjàdàgi vàtànpàrvàr và yaràtuvchilik yo’lidà fidîiylik ko’rsàtish ruhiyatini shàkllàntirish kàbi o’tà muràkkàb vàzifàlàrni àmàlgà îshirish bilàn bîg’liqdir.

Milliy g’îya ulàrni àmàlgà îshirishdà nàzàriy àsîs bo’làdi.

 Àyni pàytdà “milliy g’îya” fànining prådmåtini tàshkil qilgàn quyidàgi kång qàmrîvli vàzifàlàrni o’z ichigà jàmlàgàni hàm, uning jàmiyatimizdà rîlining îrtib bîrishigà îlib kålmîqdà:

1.Hîzirgi dàvrning g’îyaviy-màfkuràviy mànzàràsi qàndày? Undà qàysi màfkuràlàr ustuvîr bo’lmîqdà, dågàn màsàlàlàrning mîhiyatini tushunish nihîyatdà muhim. CHunki, hîzirgi dàvr-g’îyaviy qàràmà-qàrshiliklàr muràkkàb tus îlgàn, màfkurà pîligînlàri yadrî pîligînlàridàn hàm õàflirîq bo’lib bîràyotgàn shàfqàtsiz dàvrdir.

2.Tàjàvuzkîr millàtchilik và shîvinizm, nåîfishizm và nåîkîmmuunizm, irqchilik và diniy ekstråmizm màfkuràlàri dunyodàgi tinchlik, bàrqàrîrlik và tàràqqiyotgà ràhnà sîlishgà hàràkàt qilmîqdà. Ushbu màvzuni o’rgàtish, màzmun-mîhiyatini bilib îlish kàttà àhàmiyatgà egà.

3.Jàhîn tàràqqiyotining muhim õususiyatlàridàn biri kång miqyosli intågràtsiya và glîbàllàshuv jàràyonlàrni hàr tàmînlàmà o’rgànish, àyniqsà uning ijîbiy và sàlbiy jihàtlàrini bilish hàm hîzirgi dàvrdà muhim àhàmiyat kàsb etàdi.

4.Hîzirgi dàvrdà jàhîn màydînlàrini màfkuràviy jihàtdàn bo’lib îlishgà urinishlàr kåskin tus îlib bîrmîqdà. Buning bîisi dàvr o’zgàrdi. Endi hàrbiy zo’ràvînlik jàhîn jàmîàtchiligi tîmînidàn qîràlànmîqdà. Zàmînàviy, yalpi-qirg’in qurîllàri bîshqà dàvlàtlàrdà hàm màvjud. Bu hîlàt kimning g’îyasi kuchli, màfkuràsi hàyotiy bo’lsà, o’shà g’àlàbà qilishini ko’rsàtmîqdà. YA’ni, îdàmlàrning îngini egàllàsh uchun kuràsh màvzuni yanàdà chuqurrîq o’rgànishi tàqàzî qilàdi.

5.Màrkàziy Îsiyo mintàqàsidàgi màfkuràviy jàràyonlàrgà àlîhidà àhàmiyat bårish lîzim. CHunki, bu mintàqà o’zining iqtisîdiy sàlîhiyati, qulày gåîstràtågik màvqåi bilàn jàhîndàgi ko’pginà kuchlàrning diqqàtini tîrtib kålmîqdà. Ulàr bu mintàqàdà tàriõàn shàkllàngàn ijtimîiy-iqtisîdiy, màdàniy-mà’rifiy àlîqàlàrni izdàn chiqàrish, dàvlàtlàràrî hàmdo’stlik, milltlàràrî tîtuvlikni zàiflàshtirish, turli kåskinlik nuqtàlàrini yuzàgà kåltirish uchun màfkuràviy õurujlàr uyushtirmîqdà. “Milliy istiqlîl g’îyasi” prådmåti dîiràsidà ushbu màvzuni o’rgànish, bilish muhim àhàmiyatgà egàdir.

6.O’zbåkistînning mustàqil rivîjlànishi, tàràqqiyotninig o’zbåk mîdåli, uning mîhiyati, màzmuni, ànà shu jàràyondà yuzàgà kålgàn “g’îyaviy bo’shliq”   tushunchàsi, uni to’ldirish zàruràti màsàlàlàrini o’rgànish hàm ushbu fàn dîiràsigà kiràdi.

7.Jàmiyat tàràqqiyoti  õususàn,  mustàqil O’zbåkistîn tàràqqiyoti hàm insîn îmilisiz àmàlgà îshmàydi. Ànà shu mà’nîdà kishilàrimiz ruhiyati, tàfàkkuri, màqsàdini, e’tiqîdi và fàlsàfàsini-ya’ni,ki dunyoqàràshini o’zgàrtirish muhim àhàmiyatgà egà. Milliy màfkurà esà ànà shu jàràyongà yo’nàltirilgàn.

8.Hàr qàndày g’îya và màfkurà o’z zàmini, tàriõiy ildizlàri fàlsàfiy àsîslàrigà egà bo’làdi. Milliy istiqlîl g’îyasi và màfkuràsi hàm bundàn mustàsnî emàs. Bu fàn o’rgànàdigàn màsàlàlàr qàtîrigà milliy istiqlîl g’îyasining tàriõiy ildizlàri, fàlsàfiy àsîslàri, ilmiy någizlàri hàm kiràdi.

9.YUqîridàgilàrdàn tàshqàri bu fàn dîiràsidà milliy istiqlîl g’îyasining o’zàgini tàshkil etàdigàn quyidàgi àsîsiy g’îyalàr: Vàtàn ràvnàqi; YUrt tinchligi; Õàlq fàrîvînligi; Kîmil insîn; ijtimîiy hàmkîrlik; millàtlàràrî tîtuvlik; dinlàràrî bàg’rikånglik, tîlåràntlik màsàlàlàri hàm o’rgànilàdi.

10.Milliy g’îyani õàlqimiz, õususàn, yoshlàr îngigà singdirishning yo’llàri, usullàri và vîsitàlàri màsàlàlàrini o’rgànish hàm muhim màvzu sànàlàdi.

SHundày qilib, glîbàl ijtimîiy-inqirîzlàr shàrîitidà milliy g’îya rîlining îrtib bîràyotgànligi màmlàkàtimiz tàràqqiyoti, õàlqimiz fàrîvînligi, bàrkàmîl insînni tàrbiyalàsh và yoshlàrimiz îngidà siyosiy îgîhlikni shàkllàntirish  hàmdà màmlàkàtimiz mànfààtlàri yo’lidà fidîiylik ko’rsàtish ruhiyatini mustàhkàmlàsh vàzifàlàri bilàn bîg’liqdir.

Bu vàzifàlàrni bàjàrish àvvàlî, O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti I.À.Kàrimîvning “Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr”   risîlàsigà yozgàn so’z bîshidà bålgilàb bårilgàn quyidàgi àsîsiy màqsàd bilàn uzviy bîg’liq: “Õàlqni buyuk kålàjàk và ulug’vîr màqsàdlàr sàri birlàshtirish, màmlàkàtimizdà yashàydigàn millàti, tili và dinidàn qàt’iy nàzàr, hàr bir fuqàrîning yagînà Vàtàn bàõt-sàîdàti uchun dîimî mà’suliyat såzib yashàshgà chîrlàsh, àjdîdlàrimiz båbàhî mårîsi, milliy  qàdriyat và àn’ànàlàrimizgà munîsib bo’lishgà erishish, yuksàk fàzilàtli và kîmil insînlàrni tàrbiyalàsh, ulàrni yaràtuvchilik ishlàrigà dà’vàt qilish, shu muqàddàs zàmin uchun fidîiylikni hàyot måzînigà àylàntirish-milliy istiqlîl màfkuràsining bîsh màqsàdidir”.

Ànà shu bîsh màqsàd bu to’g’ridàgi o’quv fànining hàm àsîsiy vàzifàlàrini bålgilàydi. Àvvàlî, bu fànning àsîsiy vàzifàsi õàlqimiz, hàr bir fuqàrî, jumlàdàn, yoshlàrimiz îngidà yangi dunyoqàràshni shàkllkàntirishgà qàràtilgànligini àytish jîiz. Bu vàzifàni bàjàrish esà, màmlàkàtimiz rivîjlànishidàgi stràtågik màqsàdlàrni g’îyaviy jihàtdàn chuqur  o’zlàshtirish bilàn bîg’liq.

 

 

Tàqrîrlàsh uchun sàvîllàr:

 

1.O’zbåkistîndà  glîbàllàshuv jàràyoni sàlbiy îqibàtlàrini bàrtàràf qilishdà  milliy g’îyaning rîli nimàdàn ibîràt?

2.Glîbàl  muàmmîlàr åchimidà g’îyaviy-màfkuràviy murîsà (kînsånsus) và  bàg’rikånglikning  àhàmiyatining àsîslàb båring.

3.Hîzirgi  dàvrdà  g’îyaviy-màfkuràviy intågràtsiyaning  tàriõiy  zàruriyati  và  yo’nàlishlàri.

4.O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti  Islîm  Kàrimîvning  “Înà yurtimiz bàhtu-iqbîli và buyuk kålàjàgi yo’lidà õizmàt qilish eng îliy sàîdàtdir”   nîmli  àsàrining  tàriõiy  àhàmiyati nimàdàn ibîràt?

5.Dunyoning glîbàl  màfkuràviy  mànzàràsi  shàkllànishidà  milliy  g’îyaning o’rnini àsîslàng.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ÕULÎSÀ

 

Jàmiyat rivîjlànishidà và yuksàlishidà mà’nàviy-g’îyaviy tàràqqiyotning àhàmiyati båqiyosdir và u, eng àvvàlî, fuqàrîlàrning dunyoqàràshi, îngi, tàfàkkuri, sàviyasi, màdàniyati, mà’nàviyatigà ko’p jihàtdàn bîg’liqdir. Jàmiyatimiz yangilànish jàràyonlàrini bîshidàn kåchiràyotgàn hîzirgi pàytdà hàr bir yoshning àqliy sàlîhiyati, intållåktuàl qîbiliyati, tàfàkkurlàsh màdàniyatini yuksàltirish và yanàdà rivîjlàntirish kàttà àhàmiyat kàsb etmîqdà. Màzkur vàzifàni bàjàrishdà yosh àvlîdimizni shàrqînà àõlîq-îdîb må’yorlàri, milliy qàdriyatlàrimiz và urf-îdàtlàrimiz àsîsidà tàrbiyalàsh, ulàrdà yuksàk mà’nàviyatni shàkllàntirish kåràk. Mà’nàviyatning shàkllànishi qînuniy, diàlåktik jàràyon bo’lib, jàmiyat mà’nàviy-g’îyaviy rivîjlànishining zàruriy shàrtidir.

Insîn kàmîlîtining yuksàlishi hàyotimizning ijtimîiy-iqtisîdiy, siyosiy, màdàniy-mà’nàviy và bîshqà sîhàlàridà sîdir bo’làyotgàn ijîbiy o’zgàrishlàrning qînuniy îqibàtidir. Bundàn yaqqîl ko’rinib turibdiki, insîn kàmîlîtining rivîjlànishi và yuksàlishi kishilàrning bunyodkîrlik fàîliyati, ulàrning àql-zàkîvàti, fidîkîrînà måhnàti bilàn båvîsità bîg’liqdir.

Råspublikàmiz buyuk dàvlàt sàri sîbitqàdàmlik bilàn rivîjlànib bîràyotgàn hîzirgi pàytdà îdàmlàrning tàfàkkuri và hàyotgà bo’lgàn munîsàbàti o’zgàrmîqdà. O’tmish qîliplàridàn vîz kåchgàn jàmiyatimiz à’zîlàri hàyotdàgi o’z o’rnini yangichà tàsàvvur etmîqdà, o’z kuchigà ishînchi îrtib bîrmîqdà. Kishilàrimiz îngidà dåmîkràtik qàdriyatlàr mustàhkàmlànmîqdà. Bu yillàr dàvîmidà biz erishgàn eng kàttà và eng muhim yutuq – bu àhîli fàîlligining îshàyotgàni, hàyotimizni islîh etish và yangilàsh zàrurligigà, màmlàkàtimizning kålàjàgigà bo’lgàn qàt’iy  ishînchidir.

O’zbåkistîn birinchi Pråzidånti Islîm Kàrimîv tà’rif etgàn mà’nàviy bàrkàmîl, åtuk kishilàrginà O’zbåkistînning bugungi và kålàjàkdàgi hàyotini tà’minlàydi. Mustàqillik o’zining kång và sàlmîqli insîniy tàyanchigà egà bo’lmàs ekàn, u mustàhkàmlànmàydi hàm,  rivîjlànmàydi hàm.  Jàmiyatimizning insîniy tàyanchini àlîhidà kishilàr yoki ulàrning måõànik yig’indisi emàs, bàlki o’z màqsàdlàrini, o’z mànfààtlàrini chuqur ànglàgàn, ulàrni dàvlàt  và dàvr  tàlàblàri bilàn uyg’unlàshtirà îlàdigàn turli ijtimîiy tàbàqàlàr, guruhlàr, sinflàr tàshkil etàdi.

Màmlàkàtimizdà turli õil mulkchilik shàkllàrining  qàrîr tîpishi jàràyonidà ijtimîiy tàbàqàlànishning o’sishi kuchàymîqdà. Àmmî bundày tàbàqàlànish jàmiyatni màfkuràviy yoki siyosiy jihàtdàn bo’lib yubîrmàsligi kåràk. Buning uchun birinchidàn, umummilliy mànfààtlàrgà õizmàt qiluvchi g’îya zàrur, ikkinchidàn esà, fikrlàr và qàràshlàr ràng-bàràngligi jàmiyat uchun qàràmà-qàrshiliklàr mànbàigà emàs, bàlki muàmmîlàr åchimini tîpish mànbàigà, yangi tàshàbbuslàr, ilg’îr g’îyalàr, umumàn jàmiyat yangilànishining mà’nàviy mànbàigà àylànishi lîzim. Buning uchun  màfkuràviy plyuràlizm huquqiy jihàtdàn mustàhkàmlànib, jàmiyatdà îdàt tusigà kirishi, kång mà’nîdà jàmiyat tàfàkkurining uslubigà àylànishi lîzim.

Mà’nàviy-g’îyaviy tàràqqiyot jàmiyatdàgi milliy munîsàbàtlàrni rivîjlàntirishdà, màmlàkàtimizdà bàrqàrîrlik, tinchlikni sàqlàb, ijtimîiy-iqtisîdiy tàràqqiyotni jàdàllàshtirishdà millàt và elàtlàr o’rtàsidàgi do’stlikni kuchàytirish, ulàrning hàmkîrligini mustàhkàmlàsh kàttà àhàmiyat kàsb  etàdi. YOshlàrimizdà milliy îng, milliy o’z-o’zini ànglàsh, milliy g’ururning o’sishi dåmîkràtik o’zgàrishlàrning qînuniyat îqibàtidir. Bu qînuniyatning izchillik bilàn àmàlgà îshirilishidà dàvlàtimiz tîmînidàn  turli millàt vàkillàrining milliy mànfààtlàrini himîya qilish và milliy munîsàbàtlàrini îqilînà hàl qilish siyosàti àlîhidà o’rin tutàdi.

Mustàqillikning tàqdiri, O’zbåkistînning kålàjàgi, birinchi nàvbàtdà, îdàmlàrgà, yoshlàrgà, ulàrning àmàliy fàîliyatigà, àõlîqiy bàrkàmîlligigà, g’îyaviy-siyosiy åtuklik dàràjàsigà, milliy o’zligini qànchàlik chuqur và mukàmmàl ànglàb  îlishlàrigà båvîsità bîg’liq. Jàmiyat tàràqqiyotini, mustàqillik bilàn bîg’liq bo’lgàn ulkàn vàzifàlàrni bàjàrishgà îmmàni sàfàrbàr etishni màfkuràsiz tàsàvvur etish mumkin emàs.

Insînning, hàr bir yoshning fàîliyati uning ilg’îr màfkuràgà qàt’iy  àmàl và e’tiqîd  qilishigà bîg’liq. Jàmiyat mànfààti và milliy istiqlîl yo’lidà o’zidàgi bàrchà bilim, qîbiliyat và istå’dîdini bàõshidà etishgà tàyyor  turgàn åtuk insînlàr, yoshlàr, fidîyilàr bo’lmàsà, O’zbåkistînni  dunyodàgi eng qudràtli, ilg’îr dàvlàtgà àylàntirish mumkin emàs. Mustàqil O’zbåkistînning eng yaqin  hàmdà  uzîq kålàjàgi bilàn  båvîsità bîg’liq bo’lgàn ànà shu vàzifàlàrni màfkuràviy ishlàrni jînlàntirmàsdàn turib àmàlgà îshirib bo’lmàydi.

Màfkurà kishilàrdà, hàr bir yoshdà milliy màdàniyatning, milliy îngning, milliy g’ururning o’sishi và rivîjlànishidà muhim àhàmiyat kàsb etàdi. SHuningdåk, u õàlqimiz và millàtimizning kuch-qudràti hàmdà imkîniyatlàrigà, g’îyaviy-siyosiy jihàtdàn bir butun và yaõlitligigà sàlbiy tà’sir etishi mumkin bo’lgàn màhàlliychilik, guruhbîzlik, urug’-àymîqchilik munîsàbàtlàrigà qàrshi murîsàsiz kuràsh îlib bîrishgà kång jàmîàtchilikni dà’vàt etàdi.

Màfkurà milliy hàmkîrlik, milliy hàmjihàtlikning kuchàyishigà ko’màk  båràdi. U åtuk milliy îng, milliy g’urur, milliy qàdriyatlàr, milliy birdàmlik và hàmjihàtlik tuyg’usi zàminidà shàkllànàdigàn vàtànpàrvàrlikni hàm o’z ichigà îlàdi. YOshlàrdà înà zàmingà bo’lgàn muhàbbàt qànchàlik kuchli bo’lsà, Vàtànni såvish, yuksàk dàràjàdà e’zîzlàsh tuyg’usi kuchàyib bîrsà, hàr bir insîn o’z Vàtàni tàriõini, milliy qàdriyatlàrini, o’z õàlqining tili, màdàniyati, milliy urf-îdàtlàrini mukàmmàl bilsà, milliy mànfààtlàrini, millàt tàqdiri và istiqbîlini chuqur ànglàb åtgàn  bo’lsà, jàmiyatimiz shunchàlik  mustàhkàm và bàrqàrîr bo’làdi.

Milliy màfkurà råspublikàmiz mustàqilligini mustàhkàmlàsh, O’zbåkistînni kålàjàkdà buyuk dàvlàtgà àylàntirish, insîn hàq-huquqlàrini himîya qilish, ijtimîiy àdîlàtni, dåmîkràtiyani to’là qàrîr tîptirish, millàtimiz và màmlàkàtimiz istiqbîli  muàmmîlàrini hàl etishni birinchi o’ringà qo’yish yo’lidà àniq màqsàdlàrgà qàràtilgàn, ilmiy àsîslàngàn õilmà-õil bilimlàr và õulîsàlàrning muàyyan tizimidir.

Milliy màfkurà õàlqning milliy mànfààtlàridàn kålib chiqàdi và uni o’zidà ifîdà etàdi. Milliy istiqlîl màfkuràsi milliy hàmdà umuminsîniy qàdriyatlàrgà àsîslànàdi. Ulàr màfkuràmizning tàmàl tîshini tàshkil etàdi. Milliy, umuminsîniy qàdriyatlàr, àõlîqiy, bàdiiy, fàlsàfiy, diniy, huquqiy qàràshlàr và g’îyalàr màfkuràmizning insînpàrvàr mîhiyatini yanàdà to’ldiràdi và bîyitàdi, zàminni mustàhkàmlàydi, tà’sirchànligini îshiràdi, àmàliy àhàmiyatini kuchàytiràdi.

Bugungi kundà jàmiyatdàgi iqtisîdiy o’sish bilàn bîzîr islîhîtlàrining jàdàllàshishi o’rtàsidà ijîbiy muvîzànàt shàkllànàyotgànligi kuzàtilmîqdà. Tà’lim îlish và ish bilàn tà’minlànish imkîniyati yoshlàrning sîg’lîm turmush tàrzigà, huquqbuzàrlik sînining kàmàyishigà îlib kålishi tàbiiydir. SHuning uchun hàm yoshlàr hîlàtini yanàdà yaõshilàsh, jàmiyatimizdà dåmîkràtik  islîhîtlàrni àmàlgà  îshirish jàràyonidà ulàrgà yangi àvlîd, muhim insîniy råsurs hàmdà islîhîtlàrni àmàlgà îshirishdà kàttàlàrning fàîl hàmkîri sifàtidà qàràsh muhim àhàmiyat kàsb etàdi.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Àdàbiyotlàr:

 

Må’yoriy-huquqiy hujjàtlàr:

 

1.O’zbåkistîn Råspublikàsi Kînstitutsiyasi. – T.: “O’zbåkistîn” 2014.

2.Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturi.//Bàrkàmîl àvlîd – O’zbåkistîn tàràqqiyotining pîydåvîri. –T.: “ SHàrq”, 1998.

3.Råspublikà “Mà’nàviyat và mà’rifàt jàmîàtchilik màrkàzini tuzush to’g’risidà”gi O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntining 1994 yil 23 àpråldàgi Fàrmîni. Intårnåt sàyt// www.lex.uz

4.O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntining “Tà’lim-tàrbiya và kàdrlàr tàyyorlàsh tizimini tubdàn islîh qilish, bàrkàmîl àvlîdni vîyagà åtkàzish to’g’risidà”gi Fàrmîni. 1997 yil 6 îktyabr.// Bàrkàmîl àvlîd – O’zbåkistîn tàràqqiyotining pîydåvîri. –T.: “SHàrq”, 1998.

5.“Mà’nàviyat và mà’rifàt jàmîàtchilik màrkàzi fàîliyatini yanàdà tàkîmillàshtirish và sàmàràdîrligini îshirish to’g’risidà”. O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntining 1998 yil 9 såntyabrdàgi Fàrmîni// www.lex.uz

6.“Råspublikà Mà’nàviyat và mà’rifàt Kångàshini qo’llàb-quvvàtlàsh to’g’risidà”gi O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntining 1999 yil 3 îktyabrdàgi Fàrmîni. // www.lex.uz

7.“Milliy g’îya tàrg’ibîti và mà’nàviy-mà’rifiy ishlàr sàmàràdîrligini îshirish to’g’risidà”. O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntining 2005 yil 25 àvgustdàgi Fàrmîni.// www.lex.uz

8.“YUksàk bilimli và intållåktuàl rivîjlàngàn àvlîdni tàrbiyalàsh màmlàkàtni bàrqàrîr tàràqqiy ettirish và mîdårnizàtsiya qilishning eng muhim shàrti” màvzuidàgi õàlqàrî kînfåråntsiyaning yakuniy hujjàti – råzîlyutsiyasi// “Mà’rifàt”, 2012 yil 22 fåvràl.

9.“Tadbirkorlik faoliyatining jadal rivojlanishini ta’minlashga,  xususiy mulkni har tomonlama   ximoya qilishga va ishbilarmonlik  muxitini sifat jihatidan yaxshilashga doir qo’shimcha chora-tadbirlar to’g’risida”gi O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntining Fàrmîni.// Xalq so’zi, 2016 yil 6 oktyabr.

10.  “Sud-huquq tizimini yanada isloh qilish, fuqarolarning  huquq va erkinliklarini ishonchli himoya qilish kafolatlarini kuchaytirish chora-tadbirlari to’g’risida”gi O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntining Fàrmîni.// Xalq so’zi, 2016 yil 22 oktyabr.

11.  “ Erkin iqtisodiy zonalar faoliyatini faollashtirish va kenqaytirishga doir qo’shimcha chora-tadbirlar to’g’risida”gi O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntining Fàrmîni.// Xalq so’zi, 2016 yil 28 oktyabr.                                                                                               

 

 

 

 

 

Ràhbàriy àdàbiyotlàr:

 

1.                Kàrimîv I.À. O’zbåkistîn o’z istiqlîl và tàràqqiyot yo’li.– T.: “O’zbåkistîn”, 1992.

2.                Kàrimîv I.À. O’zbåkistîn bîzîr iqtisîdiyotigà o’tishning o’zigà õîs yo’li. – T.: “O’zbåkistîn”, 1992.

3.                Kàrimîv I.À. O’zbåkistîn iqtisîdiy islîhîtlàrni chuqurlàshtirish yo’lidà. - T.: “O’zbåkistîn”,1995.

4.                Kàrimîv I.À. O’zbåkistînning siyosiy – ijtimîiy và iqtisîdiy istiqbîlining àsîsiy tàmîyillàri. –T.: “O’zbåkistîn”,1995.

5.                Kàrimîv I. O’zbåkistîn XXI àsr bo’sàg’àsidà: õàvfsizlikkà tàhdid, bàrqàrîrlik shàrtlàri và tàràqqiyot kàfîlàtlàri. –T.: “O’zbåkistîn” 1997.

6.                Kàrimîv I.À. Õîtirà chirîg’i o’chmàydi. – Biz o’z kålàjàgimizni o’z qo’limiz bilàn quràmiz. 7 – Jild. – T. : “O’zbåkistîn”, 1999.

7.                Kàrimîv I.À. Jàmiyat màfkuràsi õàlqni õàlq, millàtni millàt qilishgà õizmàt etsin. 7-Jild. –T.: “O’zbåkistîn”, 1999.

8.                Kàrimîv I. À. Tàriõiy õîtiràsiz kålàjàk yo’q/  Biz kålàjàgimizni o’z qo’limiz bilàn quràmiz. 7-Jild.– T.: “O’zbåkistîn”, 1999.

9.                Kàrimîv I.À. O’zbåkistîn XXI àsrgà intilmîqdà.-T.: “O’zbåkistîn”, 1999.

10.           Kàrimîv I.À. Milliy istiqlîl màfkuràsi – õàlq e’tiqîdi và buyuk kålàjàkkà ishînchdir. 8 –Jild. –T.: “O’zbåkistîn”, 2000.

11.           Kàrimîv I.À. Îzîd và îbîd Vàtàn, erkin và fàrîvîn hàyot – pirîvàrd màqsàdimiz. 8 –Jild. –T.: “O’zbåkistîn”, 2000.

12.           Kàrimîv I.À. Impåriya dàvridà bizni ikkinchi dàràjàli îdàmlàr dåb hisîblàshàr edi. O’zbåk õàlqi håch qàchîn håch kimgà qàràm bo’lmàydi. 13-Jild.- T.: “O’zbåkistîn”, 2005

13.           Kàrimîv I.À. YUksàk mà’nàviyat – ångilmàs kuch.–T.: “Mà’nàviyat”, 2008.

14.           Kàrimîv I.À. Jàhîn mîliyaviy-iqtisîdiy inqirîzi, O’zbåkistîn shàrîitidà uni bàrtàràf etishning yo’llàri và chîràlàri. – T.: “O’zbåkistîn”, 2009.

15.           Kàrimîv I.À. Màmlàkàtimizdà dåmîkràtik islîhîtlàrni yanàdà chuqurlàshtirish và fuqàrîlik jàmiyatini rivîjlàntirish kîntsåptsiyasi.–T.: “O’zbåkistîn”, 2010.

16.           Kàrimîv I.À. Dåmîkràtik islîhîtlàrni yanàdà chuqurlàshtirish và fuqàrîlik jàmiyatini shàkllàntirish màmlàkàtimiz tàràqqiyotining àsîsiy måzînidir. 19-Jild. – T.: “O’zbåkistîn”, 2011.

17.           Karimov I.A. O’zbekiston mustaqillikka erishish ostonasida.–T.: “O’zbekiston”, 2011.

18.            Kàrimîv I.À.  Insîn õîtiràsi – bîqiy, qàdr-qimmàti – ulug’// “Õàlq so’zi”, 2012 yil 10 mày.

19.           Kàrimîv I.À. Bîsh màqsàdimiz – kång ko’làmli islîhîtlàr và mîdårnizàtsiya yo’lini qàt’iyat bilàn dàvîm ettirish. -T.: “O’zbåkistîn”, 2013.

20.           Kàrimîv I.À. Înà yurtimiz bàõtu iqbîli và buyuk kålàjàgi yo’lidà õizmàt qilish – eng îliy sàîdàtdir. – T.: “O’zbåkistîn”, 2015

21.           O’zbekiston Respublikasi Prezidenti Islom Karimovning mamlakatimizni 2015 yilda ijtimoiy-iqtisodiy rivojlantirish yakunlari va 2016 yilga mo’ljallangan iqtisodiy dasturning eng muhim ustuvor yo’nalishlariga bag’ishlangan Vazirlar Mahkamasining majlisidagi ma’ruzasi// “Õàlq so’zi”, 2016 yil 16 yanvàr.

22.           Dåmîkràtik islîhîtlàrni izchil dàvîm ettirish, õàlqimiz uchun tinch và îsîyishtà, munîsib hàyot dàràjàsini yaràtish – bàrqàrîr tàràqqiyot kàfîlàtidir/O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntligigàn nîmzîd SH.Mirziyoåvning Tàdbirkîrlàr và ishbilàrmînlàr hàràkàti – O’zbåkistîn Libåràl-dåmîkràtik pàrtiyasining VIII s’åzdidàgi mà’ruzàsi// “Xalq so’zi”, 2016 yil 2 noyabr.  

 

Àdàbiyotlàr:

 

1.                Bàrkàmîl àvlîd îrzusi.  -  T.: “O’zbåkistîn milliy entsiklîpådiyasi”, 2000.

2.                Bugungi dunyoning màfkuràviy mànzàràsi. –T.: “Ijîd dunyosi”, 2002.

3.                Buyuk và muqàddàssàn, mustàqil Vàtàn. (ilmiy–îmmàbîp risîlà). –T.: “O’qituvchi”, 2011.

4.                Diniy ekstråmizm và fundàmåntàlizm: tàriõi, mîõiyati, bugungi õàvfi. – T.: “G’îfur G’ulîm”, 1999.

5.                Juràåv T., Àkîbirîv S. Milliy mànfààtlàr và milliy õàvfsizlik. -T.: “Àkàdåmiya”, 2007.

6.                Islîmîv Z. M. O’zbåkistîn mîdårnizàtsiyalàsh và dåmîkràtik tàràqqiyot sàri. – T.: “O’zbåkistîn”, 2005.

7.                Låvitin L., Dînàld S. Kàrlàyl. Islîm Kàrimîv – yangi O’zbåkistîn Pråzidånti. –T.: “O’zbåkistîn”, 1996.

8.                Milliy  istiqlîl g’îyasi. O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy tà’lim bàkàlàvriàt bîsqichi uchun dàrslik. –T.: “Àkàdåmiya”, 2005.

9.                Milliy g’îya: tàrg’ibît tåõnîlîgiyalàri và àtàmàlàri lug’àti.-T.: “Akademiya”,  2007.

10.           Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr.-T.: O’zbåkistîn, 2001.

11.           Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchàlàr, tàmîyillàr và àtàmàlàr (qisqàchà izîhli tàjribàviy lug’àt). -T.: “YAngi àsr àvlîdi”, 2002.

12.           Milliy g’îya nàzàriy mànbàlàr. Õråstîmàtiya.-T.:“Àkàdåmiya”, 2007.

13.           Milliy g’îya: tàrg’ibît tåõnîlîgiyalàri và àtàmàlàr lug’àti.-T.: «  Àkàdåmiya»  , 2007

14.           Millàtlàràrî tîtuvlik và diniy bàg’rikånglik – tàràqqiyot îmili. -T.: “Fan va texnologialar”, 2003.

15.           Musàåv F. Dåmîkràtik dàvlàt qurishning fàlsàfiy-huquqiy àsîslàri. -T.: “O’zbåkistîn”, 2007

16.           Mustàqillik màfkuràsi và O’zbåkistîndà dåmîkràtik jàmiyat qurishning iqtisîdiy, ijtimîiy và mà’nàviy någizlàri.-T.: “Univårsitåt”, 2001.

17.           Mustàqillik izîhli ilmiy-îmmàbîp lug’àt.-T.:“SHàrq”, 2006.

18.           Nàzàrîv Q.N. G’îyalàr fàlsàfàsi. -T.:“Akademiya”, 2011.

19.           Nizîm F. YAngilànish àn’ànàsi. -T.:“Mà’nàviyat”, 1998

20.           Îliy tà’lim. Må’yoriy hujjàtlàr to’plàmi.-T.: “SHàrq”, 2001.

21.           Îtàmuràtîv S. Glîbàllàshuv và milliy mà’nàviy õàvfsizlik.-T.: “O’zbåkistîn”, 2013.

22.           Îtàmuràtîv S. Milliy rivîjlànish fàlsàfàsi.-T.:“Àkàdåmiya”, 2005.

23.           Îtàmurîdîv S., Màmàshîkirîv S., Õîlbåkîv À. Màrkàziy Îsiyo: g’îyaviy jàràyonlàr và màfkuràviy tàhdidlàr.-T.: “YAngi àsr àvlîdi”, 2001.

24.           Îchildiåv À. Milliy g’îya và millàtlàràrî munîsàbàtlàr.-T.: O’zbåkistîn, 2004.

25.           Tîg’àåv SH. Milliy g’îyaning dàvlàt và jàmiyat qurilishigà dîir màzmunini yoritish màsàlàsi. -T.:TÀQI, 2007.

26.           Ràõmînîv R., Fàyziåv F. YOshlàr dunyokàràshi shàkllànishidà tàriõiy îng và tàriõiy õîtirà.- T.: “O’zbåkistîn”, 2008.

27.           Siyosiy pàrtiyalàr màmlàkàtni mîdårnizàtsiyalàsh jàràyonidà.-T.: “G’àfur  G’ulîm”, 2009.

28.           Tulånîv J., Jàbbîrîv I. Tàriõiy îngni rivîjlàntirish — dàvr tàlàbi. - T.: “Måhnàt”, 2000.

29.           Tulånîv J., Tulånîvà G., Tulånîvà K. Fàlsàfà.-T.: “Fàn và tåõnîlîgiyalàr”, 2016.

30.           Tulånîv J., Tulånîvà G. Istiqlîl và millàtlàràrî munîsàbàtlàr tàràqqiyoti.-T.: “Àlîqàchi”, 2006.

31.           Tulånîvà G. Bàrkàmîl yosh àvlîd – istiqlîl tàyanchi.-T.: “Fàn và tåõnîlîgiyalàr”, 2005.

32.           Tulånîvà G. Mà’nàviy åtuklikdàn  ijtimîiy fàîllik sàri.- T.: “Àlîqàchi”, 2008

33.           Tulånîvà G. Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchàlàr, tàmîyillàr . O’zbåkistîndà dåmîkràtik jàmiyat qurish nàzàriyasi và àmàliyoti” kursidàn mà’ruzàlàr màtni.- T.: TÀTU,2014

34.           Tulånîvà G. “Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchàlàr, tàmîyillàr. O’zbåkistîndà dåmîkràtik jàmiyat qurish nàzàriyasi và àmàliyoti” fànidàn àtàmàlàr izîhli lug’àti.- T.: TÀTU,2016.

35.           To’ràåv B., Ràmàtîv J. Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy õususiyatlàri, fàlsàfiy và tàriõiy ildizlàri. -T.: “Ijîd dunyosi”, 2002.

36.           To’ràåv SH. Dåmîkràtik jàràyonlàr và milliy g’îya.-T.: “Mà’nàviyat”, 2008.

37.           Õàíãòèíãòîí Ñ. Íåóïðàâëÿåìîñòü äåìîêðàòèè? Äåìîêðàòèÿ 90-õ// “Ãëîáàëüíûå ïðîáëåìû ïåðåõîäíîãî ïåðèîäà” ñïåöèàëüíûé âûïóñê, 1993.

38.            O’zbåkistîn: siyosiy islîhîtlàr stràtågiyasi, erishilgàn nàtijàlàr và istiqbîli. –T.: “Akademiya”, 2010.

40.O’zbåkistîndà mà’nàviyat sîhàsidàgi islîhîtlàr: rivîjlànish bîsqichlàri, erishgàn nàtijàlàr và istiqbîli (S.Îtàmuràtîv và bîshq.)- T.: “Àkàdåmiya”, 2011.

41.O’zbåkistînning mustàqil tàràqqiyoti và màfkuràviy jàràyonlàr. – T.: “Ijîd dunyosi”, 2002.

42.O’zbåkistînning yangi tàriõi. 3-Jild. // Tuzuvchilàr: N. Jo’ràåv, T. Fàyzullàåv/.-T.: “SHàrq”, 2000.

 

Elåktrîn mànbàlàr:

1.                www.mfa.uz.

2.                www.press-servise.uz.

3.                www.literature.uz.

4.                www. Ziyo net.uz.

5.                www.gov.uz

6.                www.press.uz

7.                http://istiqlol.samdu.uz/uzc/article/48#nt2

8.                http://istiqlol.samdu.uz/uzc/article/74

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MUNDÀRIJÀ:

 

 

KIRISH......................................................................................................................2

 

1-Màvzu: “Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànish stràtågiyasi“  kursining prådmåti,  màqsàdi và vàzifàlàri..........................................4

 

2-Màvzu: O’zbåkistîndà ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishning milliy g’îya

nàzàriyasi và àmàliyoti bilàn uyg’unligi.................................................................15

 

3-Màvzu: O’zbåkistînning mustàqillikkà erishishi và tàràqqiyot

yo’lining bålgilàb îlinishi........................................................................................30

 

4-Màvzu: O’zbåkistînning bîzîr iqtisîdiyotigà o’tishining o’zigà õîs yo’li. Tàràqqiyotning “O’zbåk mîdåli”............................................................................46

 

5-Màvzu: Ijtimîiy-siyosiy sîhàning g’îyaviy àsîslàrini o’zgàrishi

và rivîjlànish stràtågiyasi........................................................................................66

 

6-Màvzu: Tà’lim tizimidàgi o’zgàrishlàrning ijtimîiy-iqtisîdiy

rivîjlànishigà tà’siri và kàdrlàr tàyyorlàshning milliy mîdåli................................82

 

7-Màvzu: Ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishdà insîn îmili,

erkinligi và mànfààtlàrning ustuvîrligi...................................................................92

 

8-Màvzu: O’zbåkistînning jàhîn hàmjàmiyatigà ijtimîiy-iqtisîdiy

intågràtsiyalàshuvi và uning istiqbîllàri................................................................110

 

9-Màvzu: Ijtimîiy-iqtisîdiy bàrqàrîrlik và tinchlikni tà’minlàshning

g’îyaviy-kîntsåptuàl àsîslàri................................................................................122

 

10-Màvzu: Glîbàl ijtimîiy-iqtisîdiy o’zgàrishlàr và milliy g’îyagà

ehtiyoj istiqbîllàri..................................................................................................148

 

ÕULÎSÀ...............................................................................................................162

 

ÀDÀBIYOTLÀR..................................................................................................165

 

 

 

 

 

“Milliy g’îya: O’zbåkistînning ijtimîiy-iqtisîdiy

rivîjlànish stràtågiyasi“ kursidàn mà’ruzàlàr màtni

(o’quv-uslubiy qo’llànmà)

Tîshkånt àõbîrît  tåõnîlîgiyalàri univårsitåti (TATU) “Gumanitar fanlar” kafedrasi (2016 yil  5  oktyabr,  9 – sîn bayyonnomasi) dàgi,

TATU ÀKTS KT fàkultåti ilmiy-uslubiy Kångàshi

(2016 yil  8 noyabr,   3- sîn bayyonnomasi)dàgi yig’ilishlàridà,

TATU ilmiy-uslubiy Kångàshi (2016 yil  17 noyabr , 

3 (94) - sîn bayyonnomasi)dagi

yig’ilishlàridà muhîkàmà etilib, bîsishgà tàvsiya etildi.

 

 

 

 

Tuzuvchi:                           f.f.d., prîfåssîr Tulånîvà G.J.,

                                           kàttà o’qituvchi YUnusîv L.E.

 

Muhàrrir:                            f.f.n., dîtsånt Sàgdullàåvà D.SH.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


1 Îtàmuràtîv S. Milliy rivîjlànish fàlsàfàsi. - T.: “Àkàdåmiya”, 2005.-81- båt.

1 Àbu Nàsr Fîrîbiy. Fîzil îdàmlàr shàhri. –T.: “Õàlq mårîsi”, 1993.- 188 -båt.

[1] Fàlsàfà: qîmusiy lug’àt.- T.: “SHàrq”, 2004. -294 båt.

[2] O’shà mànbà, 23-båt.

[3] Kàrimîv I.À. Jàmiyatimiz màfkuràsi õàlqni-õàlq, millàtni-millàt qilishgà õizmàt etsin.-T.: “O’zbåkistîn”, 1998. -15-båt.

[4] Kàrimîv I.À. O’zbåkistînning o’z istiqlîl và tàràqqiyot yo’li. –T.: “O’zbåkistîn”, 1992.

1 Tulånîvà G. “Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchàlàr, tàmîyillàr. O’zbåkistîndà dåmîkràtik jàmiyat qurish nàzàriyasi và àmàliyoti” fànidàn àtàmàlàr izîhli lug’àti.- T.: TÀTU, 2016.

1 Tulånîvà G. Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchàlàr, tàmîyillàr. O’zbåkistîndà dåmîkràtik jàmiyat qurish nàzàriyasi và àmàliyoti” fànidàn àtàmàlàr izîhli lug’àti.- T.: TÀTU, 2016.

2 O’shà àsàr.

3 Kàrimîv I.À. O’zbåkistînning o’z istiqlîl và tàràqqiyot yo’li.- T.: “O’zbåkistîn”,1992.

1 Låvitin L., Kàrlàyl D. Islîm Kàrimîv – yangi O’zbåkistînning pråzidånti.-–T.: “O’zbåkistîn”, 1996. - 47-båt.

[5] Kàrimîv I.À. O’zbåkistîn XXI àsrgà intilmîqdà. –T.: “O’zbåkistîn”, 1999, 8-10-båtlàr.

1 Karimov I.A. O’zbekiston mustaqillikka erishish ostonasida. –T.: “O’zbekiston”, 2011.- 51-bet.

2 O’shà mànbà, 12- bet.

1 Karimov I.A. O’zbekiston mustaqillikka erishish ostonasida.  –T.: “O’zbekiston”, 2011. -224-226-betlar.

2 O’sha manba, 148-båt.

1 Karimov I.A. O’zbekiston mustaqillikka erishish ostonasida. –T.:“O’zbekiston”,2011.-227-båt.

1 Karimov I.A. O’zbekiston mustaqillikka erishish ostonasida. –T.: “O’zbekiston”, 2011.-355-359- betlar.

1 Karimov I.A. O’zbekiston mustaqillikka erishish ostonasida.–T.: “O’zbekiston”,2011.-391-392- betlar.

1 Îtàmuràtîv S. Milliy rivîjlànish fàlsàfàsi.- T.: “Akademiya”, 2005.- 241-båt.

[6] Îchildiåv À. Milliy g’îya và millàtlàràrî munîsàbàtlàr.- T.: “O’zbåkistîn”, 2004, 65-båt.

[7] Kàrimîv I.À. Dåmîkràtiya – bîsh yo’limiz// Vàtàn sàjdàgîh kàbi muqàddàsdir. -3-Jild. T.: “O’zbåkistîn”, 1996, 8-båt.

[8] Kàrimîv I.À. Impåriya dàvridà bizni ikkinchi dàràjàli îdàmlàr dåb hisîblàshàr edi. // O’zbåk õàlqi håch qàchîn håch kimgà qàràm bo’lmàydi. 13-Jild.- T.: “O’zbåkistîn”, 2005, 136-båt.

[9] Õàíãòèíãòîí Ñ. Íåóïðàâëÿåìîñòü äåìîêðàòèè? Äåìîêðàòèÿ 90-õ// “Ãëîáàëüíûå ïðîáëåìû ïåðåõîäíîãî ïåðèîäà” ñïåöèàëüíûé âûïóñê, 1993.-ñòð.16

 

[10] Nizîm F. YAngilànish àn’ànàsi. -T.:“Mà’nàviyat”, 1998, 42-båt.

[11] Nizîm F. Mànfààt và hîlislik // “Tàfàkkur”, 2009, 3-sîn, 19-båt.

1 Bu hàqdà qàràng: Tulånîvà G. Istiqlîl và millàtlàràrî munîsàbàtlàr tàràqqiyoti.-T.: “Àlîqàchi”, 2006

1 Tulånîvà G. Mà’nàviy åtuklikdàn  ijtimîiy fàîllik sàri.- T.: “Àlîqàchi”, 2008

 

1 Kàrimîv I.À. O’zbåkistîn XXI àsr bo’sàg’àsidà: õàvfsizlikkà tàhdid, bàrqàrîrlik shàrtlàri và tàràqqiyot kàfîlàtlàri. –T.: “O’zbåkistîn”, 1997.- 159-160-båtlàr.

1 Kàrimîv I.À. O’zbåkistîn XXI àsr bo’sàg’àsidà: õàvfsizlikkà tàhdid, bàrqàrîrlik shàrtlàri và tàràqqiyot kàfîlàtlàri. –T.: “O’zbåkistîn”, 1997.- 173-båt.

1 Kàrimîv I.À. O’zbåkistîn: milliy istiqlîl, iqtisîd, siyosàt, màfkurà. 1-Jild. - T.: “O’zbåkistîn”, 1996, 44-båt.

1 Kàrimîv I.À. O’zbåkistîn buyuk kålàjàk sàri. –T.: “O’zbåkistîn”, 1998.- 15-20-båtlàr.

2 Kàrimîv I.À. Bizdàn îzîd và îbîd  vàtàn  qîlsin. –T.: “O’zbåkistîn”, 1994.- 28-båt.

1 O’zbåkistîn Råspublikàsi  Kînstitutsiyasi. –T.: “O’zbåkistîn”, 2014.- 5-båt.

2 O’shà mànbà, 4-båt.

3 O’shà joydà.

1 O’zbåkistîn Råspublikàsi  Kînstitutsiyasi. –T.: “O’zbåkistîn”, 2014.- 5-båt.

2 O’shà mànbà, 4-båt.

3 O’shà mànbà, 45-båt.

4 O’shà mànbà, 5-båt.                       

1 O’zbåkistîn Råspublikàsi  Kînstitutsiyasi. –T.: “O’zbåkistîn”, 2014.-27-28-båtlàr.

1 O’zbåkistîn Råspublikàsi  Kînstitutsiyasi. –T.: “O’zbåkistîn”, 1998, 29-båt.

1 O’zbåkistîn Råspublikàsi  Kînstitutsiyasi. –T.: “O’zbåkistîn”, 2014, 32-båt.

1 Kàrimîv I.À. Õàvfsizlik và bàrqàrîr tàràqqiyot yo’lidà. 6-Jild. –T.: “O’zbåkistîn”, 1998, 142-båt.

2 Kàrimîv I.À.  Biz kålàjàgimizni o’z qo’limiz bilàn quràmiz. 7- Jild. - T.: “O’zbåkistîn”, 1999, 379-båt.

3 Islîmîv Z. O’zbåkistîn mîdårnizàtsiyalàsh và dåmîkràtik tàràqqiyot sàri. –T.: “O’zbåkistîn”, 2005.-87-båt.

1 Kàrimîv I.À. O’zbåkistîn XXI àsrgà intilmîqdà. –T.: “O’zbåkistîn”, 1999.- 16-17-båtlàr.

1 Kàrimîv I.À. Màmlàkàtimizdà dåmîkràtik islîhîtlàrni yanàdà chuqurlàshtirish và fu­qàrîlik jàmiyatini rivîjlàntirish kîntsåptsiyasi (O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisi Qînunchilik pàlàtàsi và Sånàtining qo’shmà màjlisidàgi mà’ruzà. 2010 yil 12 nîyabrü). - T.: “O’zbåkistîn”, 2010.-30-båt.

 

1 Bu hàqidà qàràng: Tulånîvà G. Bàrkàmîl yosh àvlîd – istiqlîl tàyanchi.-T.: “Fàn và tåõnîlîgiyalàr”, 2005.

2 Bàrkàmîl àvlîd îrzusi. - T.: “O’zbåkistîn milliy entsiklîpådiyasi”, 2000, 82-83-båtlàr.

[12] Bàrkàmîl àvlîd îrzusi. - T.: “O’zbåkistîn milliy entsiklîpådiyasi”, 2000, 83-båt.

[13] “YUksàk bilimli và intållåktuàl rivîjlàngàn àvlîdni tàrbiyalàsh màmlàkàtni bàrqàrîr tàràqqiy ettirish và mîdårnizàtsiya qilishning eng muhim shàrti” màvzuidàgi õàlqàrî kînfåråntsiyaning yakuniy hujjàti – råzîlyutsiyasi.// “Mà’rifàt”,  2012 yil 22 fåvràl.

[14] O’zbåkistîn Råspublikàsining Kînstitutsiyasi - T.: “O’zbåkistîn”, 2014.- 9-båt.

[15] Bàrkàmîl àvlîd îrzusi. – T.: “O’zbåkistîn milliy entsiklîpådiyasi”, 2000.-  93-94-båtlàr.

2 O’zbåkistîn Råspublikàsidà màsîfàviy tà’lim tizimini yaràtish và rivîjlàntirish kîntsåptsiyasi(lîyihà)// “Õàbàr”, 2004 yil 20 fåvràl.

1 Bàrkàmîl àvlîd îrzusi. – T.: “O’zbåkistîn milliy entsiklîpådiyasi”, 2000.- 97-båt.

2 Îliy tà’lim. Må’yoriy hujjàtlàr to’plàmi. –T.: “SHàrq”, 2001.- 3-4-båtlàr.

[16] Bàrkàmîl àvlîd îrzusi. – T.: “O’zbåkistîn milliy entsiklîpådiyasi”, 2000.- 100-101-båtlàr.

[17] Bàrkàmîl àvlîd îrzusi. – T.: “O’zbåkistîn milliy entsiklîpådiyasi”, 2000. -108-båt.

[18] Fàlsàfà. Qisqàchà izîhli lug’àt.-“SHàrq”, 2004.- 161-båt.

[19] G’àrb fàlsàfàsi.- T.: “O’zbåkistîn fàylàsuflàri milliy jàmiyati”, 2004.- 513-båt

[20] Fàlsàfà àsîslàri.- T.: “O’zbåkistîn”, 2005.- 170-båt.

[21] Fàlsàfà. Entsiklîpådik lug’àt. –T.: “O’zbåkistîn Milliy entsiklîpådiyasi”, 2010.

[22] Kàrimîv I.À. YUksàk mà’nàviyat – ångilmàs kuch.-T.: “Mà’nàviyat”,2008.- 65-båt.

[23] Fàlsàfà àsîslàri.- T: “O’zbåkistîn”, 2005.- 279-båt.

[24] Fàlsàfà. Entsiklîpådik lug’àt.-T.: “O’zbåkistîn milliy entsiklîpådiyasi”,2010.- 174-båt.

1 Tulånîvà G. Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchàlàr, tàmîyillàr. O’zbåkistîndà dåmîkràtik jàmiyat qurish nàzàriyasi và àmàliyoti” kursidàn mà’ruzàlàr màtni.- T.: TÀTU, 2014

1 Qàràng: Àchildiåv À.S. Milliy g’îya và millàtlàràrî munîsàbàtlàr.-T.: “O’zbåkistîn”, 2004.

2 Qàràng: Milliy istiqlîl g’îyasini shàkllàntirishdà tàshkiliy-uslubiy yondàshuvlàr. -T.: “Àkàdåmiya”,2002.

1 O’zbåkistîn Råspublikàsining  Kînstitutsiyasi.-T.: “O’zbåkistîn”,2014.-5-båt.

 

1 Tulånîvà G. Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchàlàr, tàmîyillàr. O’zbåkistîndà dåmîkràtik jàmiyat qurish nàzàriyasi và àmàliyoti” kursidàn mà’ruzàlàr màtni.- T.: TÀTU, 2014

 

1 Kàrimîv I.À. Jàmiyatimiz màfkuràsi õàlqni-õàlq, millàtni-millàt qilishgà õizmàt etsin//Biz kålàjàgimizni o’z qo’limiz bilàn quràmiz.7-Jild.-T.: “O’zbåkistîn”,1999.-84-båt.

1 Milliy istiqlîl g’îyasi: àsîsiy tushunchà và tàmîyillàr.-T.: “O’zbåkistîn”, 2000.-32-33 – båtlàr.

2 Kàrimîv I.À. Jàmiyatimiz màfkuràsi õàlqni-õàlq, millàtni-millàt qilishgà õizmàt etsin//Biz kålàjàgimizni o’z qo’limiz bilàn quràmiz.7-jild.-T.: “O’zbåkistîn”,1999.-85-båt.

 

[25] Kàrimîv I.À. O’zbåkistîn: o’z istiqlîl và tàràqqiyot yo’li. – T.: “O’zbåkistîn”, 1992.- 24-40- båtlàr

[26] Kàrimîv I.À. O’zbåkistîn: o’z istiqlîl và tàràqqiyot yo’li. – T.: “O’zbåkistîn”, 1992.- 32-38- båtlàr

[27] BMTning O’zbåkistîndàgi vàkîlàtõînàsi 1993 yil fåvràlidà ish bîshlàgàn edi. 1994 yil yanvàrigà kålib, vàkîlàtõînà BMTning Tàràqqiyot dàsturi, Qîchîqlàr ishi bo’yichà vàkîlàtli îliy kîmissàri, Bîlàlàr jàmg’àrmàsi, Sànîàt tàràqqiyoti dàsturi, Nàrkîtiklàrni nàzîràt qilish bo’yichà dàstur, Jàhîn sîg’liqni sàqlàsh tàshkilîti, Àhîli jîylàshishi jàmg’àrmàsi singàri iõtisîslàshgàn muàssàsàlàrni o’z tàrkibigà birlàshtirishgà muvàffàq bo’ldi. SHundày qilib, BMT bilàn hàmkîrlik qilish råjàlàri àmàlgà îshib bîrmîqdà. Bu hàmkîrlik iqtisîdiyot, ijtimîiy sîhà, sîQliqni sàqlàsh, màdàniyatni tiklàsh, àtrîf-muhitni muhîfàzà qilish và bîshqà sîhàlàrni hàm qàmràb îlmîqdà

[28] Råspublikàmiz Åvrîpàdà Õàvfsizlik và hàmkîrlik tàshkilîtining Îsiyodàgi tàyanchi bo’là îldi. U mintàqàviy õàvfsizlik và hàmkîrlikni, ehtimîl tutilàyotgàn mîjàrîlàrning îldini îluvchi diplîmàtiyani tà’minlàshdà, ziddiyatlàrni bàrtàràf etishdà Åvrîpàdà Õàvfsizlik và hàmkîrlik tàshkilîti và BMT hàmjihàt ish yuritàdigàn màydîngà àylànmîqdà.

 

[29] Kàrimîv I.À. Insîn, uning huquq và erkinliklàri hàmdà mànfààtlàri – eng îliy qàdriyat. –T.: “O’zbåkistîn”, 2005.-11-båt.

[30] Kàrimîv I.À. O’zbåkistîn XXI àsr bo’sàg’àsidà: õàvfsizlikkà tàhdid bàrqàrîrlik shàrtlàri v tàràqqiyot kàfîlàtlàri. -  T: “O’zbåkistîn”, 1997.- 24-båt.

[31] Kàrimîv I.À. Insîn, uning huquq và erkinliklàri hàmdà mànfààtlàri – eng îliy qàdriyat. – T.: “O’zbåkistîn”, 2005, 11-båt.

 

1 Dåmîkràtik islîhîtlàrni izchil dàvîm ettirish, õàlqimiz uchun tinch và îsîyishtà, munîsib hàyot dàràjàsini yaràtish – bàrqàrîr tàràqqiyot kàfîlàtidir /O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntligigàn nîmzîd SH.Mirziyoåvning Tàdbirkîrlàr và ishbilàrmînlàr hàràkàti – O’zbåkistîn Libåràl-dåmîkràtik pàrtiyasining VIII s’åzdidàgi mà’ruzàsi// “Xalq so’zi”, 2016 yil 2 noyabr.  

 

 

1 Kàrimîv I.À. Îzîd và îbîd Vàtàn, erkin và fàrîvîn hàyot - pirîvàrd màqsàdimiz. 8-Jild. – T.: “O’zbåkistîn”, 2000.- 464-465-båtlàr.

1 Kàrimîv I.À. Îzîd và îbîd Vàtàn, erkin và fàrîvîn hàyot - pirîvàrd màqsàdimiz. 8-Jild. – T.: “O’zbåkistîn”, 2000.- 464-465-båtlàr.

 

1 Kàrimîv I.À. Dåmîkràtik islîhîtlàrni yanàdà chuqurlàshtirish và fuqàrîlik jàmiyatini shàkllàntirish màmlàkàtimiz tàràqqiyotining àsîsiy måzînidir. 19-Jild.- T: “O’zbåkistîn”, 2011.-4-5-båt.

2 O’sha asar, 47-båt.

2 Kàrimîv I.À. Dåmîkràtik islîhîtlàrni yanàdà chuqurlàshtirish và fuqàrîlik jàmiyatini shàkllàntirish màmlàkàtimiz tàràqqiyotining àsîsiy måzînidir. 19-Jild.- T: “O’zbåkistîn”, 2011.-51-69- båtlàr.

[32]O’zbåkistîn Råspublikàsi Bîsh vàziri Vàzirlàr Màhkàmàsi fàîliyatini tàshkil etàdi và ungà ràhbàrlik qilàdi, uning sàmàràli ishlàshi uchun shàõsàn jàvîbgàr bo’làdi, Vàzirlàr Màhkàmàsining màjlislàrigà ràislik qilàdi, uning qàrîrlàrini imzîlàydi, O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntining tîpshirig’igà binîàn õàlqàrî munîsàbàtlàrdà O’zbåkistîn Råspublikàsi Vàzirlàr Màhkàmàsi nîmidàn ish ko’ràdi,  O’zbåkistîn Råspublikàsi qînunlàridà, O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidåntining fàrmînlàri, qàrîrlàri và fàrmîyishlàridà nàzàrdà tutilgàn bîshqà vàzifàlàrni bàjàràdi.

Vàzirlàr Màhkàmàsi o’z fàîliyatidà O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidånti và O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisi îldidà jàvîbgàrdir. Vàzirlàr Màhkàmàsi yangi sàylàngàn Îliy Màjlis îldidà o’z vàkîlàtlàrini zimmàsidàn sîqit qilàdi. Vàzirlàr Màhkàmàsining fàîliyatini tàshkil etish tàrtibi và vàkîlàt dîiràsi qînun bilàn bålgilànàdi. O’zbåkistîn Råspublikàsi Bîsh vàziri nîmzîdi O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisining Qînunchilik pàlàtàsigà sàylîvlàrdà eng ko’p dåputàtlik o’rnini îlgàn siyosiy pàrtiya yoki tång miqdîrdàgi dåputàtlik o’rinlàrini qo’lgà kiritgàn bir nåchà siyosiy pàrtiyalàr tîmînidàn tàklif etilàdi. O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidånti tàqdim etilgàn Bîsh vàzir làvîzimigà nîmzîdni ko’rib chiqqànidàn kåyin o’n kun muddàt ichidà uni O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisi pàlàtàlàrining ko’rib chiqishi và tàsdiqlàshi uchun tàklif etàdi.

Bîsh vàzir nîmzîdi uning uchun tågishlichà O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisi Qînunchilik pàlàtàsi dåputàtlàri và Sånàti à’zîlàri umumiy sînining yarmidàn ko’pi tîmînidàn îvîz bårilgàn tàqdirdà tàsdiqlàngàn hisîblànàdi. O’zbåkistîn Råspublikàsi Vàzirlàr Màhkàmàsining à’zîlàri Bîsh vàzir tàqdimigà binîàn O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidånti tîmînidàn tàsdiqlànàdi.

O’zbåkistîn Råspublikàsi Bîsh vàziri và O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisi Qînunchilik pàlàtàsi o’rtàsidà ziddiyatlàr dîimiy tus îlgàn hîldà Qînunchilik pàlàtàsi dåputàtlàri umumiy sînining kàmidà uchdàn bir qismi tîmînidàn O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidånti nîmigà ràsmàn kiritlgàn tàklif bo’yichà O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisi pàlàtàlàrining qo’shmà màjlisi muhîkàmàsigà Bîsh vàzirgà nisbàtàn ishînchsizlik vîtumi bildirish hàqidàgi màsàlà kiritilàdi.

Bîsh vàzirgà nisbàtàn ishînchsizlik vîtumi tågishlichà O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy màjlisi Qînunchilik pàlàtàsi dåputàtlàri và Sånàti à’zîlàri umumiy sînining kàmidà uchdàn ikki qismi îvîz bårgàn tàqdirdà qàbul qilingàn hisîblànàdi. Bundày hîlàtdà O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidånti O’zbåkistîn Råspublikàsi Bîsh vàzirini làvîzimidàn îzîd etish bo’yichà qàrîr qàbul qilàdi. Bundà O’zbåkistîn Råspublikàsi Vàzirlàr Màhkàmàsining butun tàrkibi Bîsh vàzir bilàn birgà istå’fîgà chiqàdi. YAngi Bîsh vàzir nîmzîdi O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidånti tîmînidàn O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisining Qînunchilik pàlàtàlàrigà ko’rib chiqish và tàsdiqlàshlàshgà tàqdim qilish uchun tàklif etilàdi.

Îliy Màjlis tîmînidàn Bîsh vàzir làvîzimigà nîmzîd ikki màrtà ràd etilgàn tàqrizdà O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidånti Bîsh vàzir vàzifàsini bàjàruvchini tàyinlàydi và O’zbåkistîn Råspublikàsi Îliy Màjlisini tàrqàtib yubîràdi”.

 

[33] YAràshuv institutining jîriy etilishi nàtijàsidà o’tgàn dàvr mîbàynidà 100 ming nàfàrgà yaqin fuqàrî jinîiy jàvîbgàrlikdàn îzîd etildi.

[34] Kàrimîv I.À. Dåmîkràtik islîhîtlàrni yanàdà chuqurlàshtirish và fuqàrîlik jàmiyatini shàkllàntirish màmlàkàtimiz tàràqqiyotining àsîsiy måzînidir. 19-Jild.- T: “O’zbåkistîn”, 2011.- 594-båt

[35] Kàrimîv I.À. Dåmîkràtik islîhîtlàrni yanàdà chuqurlàshtirish và fuqàrîlik jàmiyatini shàkllàntirish màmlàkàtimiz tàràqqiyotining àsîsiy måzînidir. 19-Jild.- T: “O’zbåkistîn”, 2011.- 63-båt. 

[36] O’shà mànbà, 67-båt.

[37] Kàrimîv I.À. Dåmîkràtik islîhîtlàrni yanàdà chuqurlàshtirish và fuqàrîlik jàmiyatini shàkllàntirish màmlàkàtimiz tàràqqiyotining àsîsiy måzînidir. 19-Jild.- T: “O’zbåkistîn”, 2011.- 63-båt. 

[38] O’zbekiston Respublikasi Prezidenti Islom Karimovning mamlakatimizni 2015 yilda ijtimoiy-iqtisodiy rivojlantirish yakunlari va 2016 yilga mo’ljallangan iqtisodiy dasturning eng muhim ustuvor yo’nalishlariga bag’ishlangan Vazirlar Mahkamasining majlisidagi ma’ruzasi// “Õàlq so’zi”, 2016 yil 16 yanvàr.

1 O’zbåkistîn Råspublikàsini 2016 yilning to’qqiz îyidà ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlàntirish yakunlàri to’g’risidà // “Õàlq so’zi”, 2016 yil 21 îktyabr

 

[39] Mà’nàviyat. Àsîsiy tushunchàlàr izîhli lug’àti.- T., 2009, 223-båt.

[40] Kàrimîv I.À. Jàhîn mîliyaviy-iqtisîdiy inqirîzi, O’zbåkistîn shàrîitidà uni bàrtàràf etish yo’llàri và chîràlàri.- T.: “O’zbåkistîn”, 2009. -3-13 båtlàr

[41] O’zbåkistîn Råspublikàsi Pråzidånti Islîm Kàrimîvning màmlàkàtimizni 2015 yildà ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlàntirish yakunlàri và 2016 yilgà mo’ljàllàngàn iqtisîdiy dàsturning eng muhim ustuvîr yo’nàlishlàrigà bàg’ishlàngàn Vàzirlàr Màhkàmàsining màjlisidàgi  mà’ruzàsi// “Õàlq so’zi”, 2016 yil 16 yanvàr.