O’ZBEKISTON ALOQA AXBOROTLASHTIRISH AGENTLIGI
TOSHKENT AXBOROT TEXNOLOGIYALARI UNIVERSITETI
«IQTISOD VA BOSHQARUV» FAKULTETI
«IQTISODIYOT NAZARIYASI» KAFEDRASI
«IQTISODIY TA’LIMOTLAR TARIXI»
fanidan
MARUZALAR MATNI
Tuzuvchi(lar): dots. Mirzaev F.R.
i.f.n. Adilov B.B.
ass. Dehqonov G.R.
TOSHKENT – 2012
Mà’ruzàlàr mundàrijàsi
Mà’ruzàlàr mundàrijàsi............................................................................................ 4
Kirish........................................................................................................................ 10
1- Màvzu. «Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» fànining prådmåti, uslubi, vàzifàsi và mànbàlàri............................................................................... 12
Kirish........................................................................................................................ 12
1.1. «Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» fànining prådmåti........................................... 12
1.2. Fànni o’rgànish uslubi..................................................................................... 14 1.3. Fànni o’rgànish mànbàlàri............................................................................... 15
1.4. Ilmiy dàvrlàsh................................................................................................... 16
1.5. Fànni o’rgànish vàzifàsi và àhàmiyati........................................................... 17
Àsosiy tushunchà và iboràlàr.................................................................................. 20 Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr..................................................................... 20 Àsosiy àdàbiyot......................................................................................................... 20 Qo’shimchà àdàbiyot................................................................................................ 20
2–màvzu. Qàdimgi dunyo và fåodàl jàmiyati dàvridàgi iqtisodiy g’oyalàri và tà’limotlàri.............................................................................................................. 21
Kirish........................................................................................................................ 21
I - mà’ruzà. Råjà:
2.1.Qàdimgi shàrqdàgi iqtisodiy g’oyalàr............................................................. 22
2.2.Àntik dunyo iqtisodiy qàràshlàri..................................................................... 25
2.3.Àràb màmlàkàtlàridàgi dàstlàbki iqtisodiy g’oyalàr...................................... 29
2.4.G’àrbiy Åvropà dàvlàtlàridà fåodàlizm dàvridàgi iqtisodiy g’oyalàr.......... 32
2.5.O’rtà àsr utopiyalàri.......................................................................................... 35
II – mà’ruzà. Råjà:
2.6. Islom tà’limotidàgi iqtisodiy g’oyalàr............................................................ 37
2.7. Xàlq og’zàki ijodidàgi iqtisodiy qàràshlàr................................................... 39
2.8. Ilk uyg’onish dàvri g’oyalàri (Fàrobiy, Ibn Sino, Båruniy và YUsuf Xos Hojib àsàrlàridàgi iqtisodiy g’oyalàr)................................................................ 40
2.9.Àmir Tåmur dàvridàgi iqtisodiy g’oyalàr................................................... 44
2.10.Àlishår Nàvoiy và boburiylàr dàvridàgi iqtisodiy g’oyalàr...................... 45
Xulosà.................................................................................................................. 46
Àsosiy tushunchà và iboràlàr............................................................................. 48
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr............................................................... 48
Àsosiy àdàbiyot................................................................................................... 49
Qo’shimchà àdàbiyot............................................................................................ 49
3-màvzu. Mårkàntålizm tà’limoti và uning mohiyati.............................. 50
3.1. Mårkàntålizm vujudgà kålishining ijtimoiy-iqtisodiy àsoslàri…….…..... 50
3.2. Mårkàntålizm iqtisodiy tà’limotining mohiyati.......................................... 51
3.3. Ilk mårkàntålizm tà’limoti nàmoyondàlàri .............................................. 53
3.4. Rivojlàngàn mårkàntålizm xususiyatlàri...................................................... 54
3.5. Mårkàntålizm iqtisodiy tà’limotining tàrixiy tàqdiri.................................. 57
3.6. Mårkàntålizm và hozirgi zàmon.................................................................. 61
Xulosà.................................................................................................................... 63
Àsosiy tushunchà và iboràlàr.............................................................................. 64
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr................................................................. 64
Àsosiy àdàbiyotlàr................................................................................................. 65
Qo’shimchà àdàbiyotlàr......................................................................................... 65
4–màvzu. Ilk klàssik màktàbning vujudgà kålgàn dàvridàgi iqtisodiy tà’limotlàr............................................................................................................ 66
Kirish..................................................................................................................... 66
I-mà’ruzà. Råjà:
4.1. Àngliya và Frànsiyadà klàssik iqtisodiy màktàb vujudgà kålishining shàrt-shàroitlàri.............................................................................................................. 66
4.2.Vilyam Påtti – Àngliya klàssik iqtisodiy màktàbining àsoschisi................ 69
4.2à. Qiymàtning måhnàt nàzàriyasigà àsos solinishi........................................ 69
4.2b. Pulgà bo’lgàn munosàbàt............................................................................. 69
4.2v. Råntà, årning bàhosi màsàlàlàri.................................................................... 69
4.3. XVII – XVIII àsrlàrdà Frànsiya tàràqqiyotining xususiyatlàri và uni Pår Buàgilbårning iqtisodiy qàràshlàri.................................................................... 74
4.3à. Qiymàtning izohlànishi,istå’mol qiymàti.................................................... 74
II-mà’ruzà. Råjà:
.
4.4.Fiziokràtizm iqtisodiy tà’limoti................................................................. 77
4.5.Frànsuà Kåne iqtisodiy tà’limotlàri........................................................... 78
4.5à. «Iqtisodiy jàdvàl» àsàrining mohiyati....................................................... 78
4.6.Ànn Robår Jàk Tyurgo và uning iqtisodiy tà’limotlàri.......................... 84
4.7.Fiziokràtizmning àhàmiyati và uning tàrixiy tàqdiri................................ 88
Xulosà................................................................................................................. 89
Àsosiy tushunchà và iboràlàr........................................................................... 90
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr.............................................................. 90
Àsosiy àdàbiyotlàr.............................................................................................. 91
Qo’shimchà àdàbiyotlàr..................................................................................... 91
5-Màvzu. Klàssik iqtisodiy màktàbning to’là shàkllànishi À.Smit và D.Rikàrdolàrning iqtisodiy tà’limotlàri........................................................ 92
I-mà’ruzà. Råjà:
Kirish................................................................................................................... 92
5.1.Klàssik màktàb g’oyalàri shàkllànishining tàrixiy shàrt-shàroitlàri…..... 92
5.2.À.Smitning iqtisodiy g’oyalàri và tàdqiqotlàri......................................... 96
5.2.à. «Xàlqlàr boyligining tàbiàti và sàbàblàri to’g’risidàgi tàdqiqot»…... 96
5.2.b. À.Smit tàdqiqot prådmåti và uslubiyoti................................................ 97
5.2.v. À.Smit måhnàt tàqsimoti và pul to’g’risidàgi tà’limoti...................... 99
5.2.g. À.Smit. Qiymàtning måhnàt nàzàriyasi................................................... 101
5.2.d. À.Smitning dàromàdlàr to’g’risidàgi tà’limoti....................................... 102
5.2.å. À.Smit måhnàt unumdorligi to’g’risidàgi tà’limoti. .............................. 105
5.3. À.Smitning kàpitàl và tàkror ishlàb chiqàrish to’g’risidàgi nàzàriyalàri.......................................................................................................... 106
II-mà’ruzà. Råjà:
5.4. D.Rikàrdoning iqtisodiy tà’limoti................................................................ 109
5.5.Jàn Bàtist Såyning iqtisodiy tà’limoti. «Såy qonuni»................................ 112
5.6.Tomàs Robårt Màltus và uning «Nufus nàzàriyasi».................................. 116
5.7.N.V.Sånior, F.Bàstià, G.Kåri và boshqàlàrning iqtisodiy tà’limotlàri…….. 119
5.8.Klàssik màktàb tà’limoti và hozirgi zàmon................................................ 123
Xulosà.................................................................................................................... 125
Àsosiy tushunchà và iboràlàr............................................................................. 126
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr................................................................ 127
Àsosiy àdàbiyotlàr............................................................................................... 127
Qo’shimchà àdàbiyotlàr....................................................................................... 127
6–Màvzu. Klàssik iqtisodiy màktàbgà muholif iqtisodiy g’oyalàrning vujudgà kålishi.................................................................................................................. 128
Råjà:
Kirish..................................................................................................................... 128
6.1.XIX àsrning birinchi yarmidà islohotchilik konsåpsiyalàrining shàkllànishi...................................................................................................... 128
6.2.S.Sismondning iqtisodiy qàràshlàri, uning màydà ishlàb chiqàrish…....... 129 nàzàriyasi.
6.3.Pår Jozåf Prudonning iqtisodiy konsåpsiyasi................................................ 134
6.4.Kàrl Rodbårtusning iqtisodiy g’oyalàri......................................................... 137
Xulosà.................................................................................................................... 139
Àsosiy tushunchà và iboràlàr............................................................................. 140
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr................................................................. 140
Àsosiy àdàbiyotlàr.............................................................................................. 141
Qo’shimchà àdàbiyotlàr...................................................................................... 141
7–Màvzu. Iqtisodiy tà’limotlàrdà sosiàlistik yo’nàlish và ulàrning tàrixiy tàqdiri.................................................................................................................. 142
Råjà:
Kirish.................................................................................................................... 142
7.1.XIX àsrning birinchi yarmidàgi xàyoliy sosiàlizmning o’zigà xos xususiyatlàri......................................................................................................... 143
7.2.À.Sån-Simon, SH.Furå và R.Ouenlàrning iqtisodiy qàràshlàri................. 144
7.3.Sosiàlistik – rikàrdochilàrning iqtisodiy qàràshlàri...................................... 149
7.4.Màrksizm vujudgà kålishining shàrt-shàroitlàri và K.Màrksning iqtisodiy tà’limoti............................................................................................................... 152
7.5.Màrksgàchà iqtisodiy tà’limotning tàrixiy tàqdiri..................................... 155
Xulosà................................................................................................................. 157
Àsosiy tushunchà và iboràlàr........................................................................... 159
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr............................................................... 159
Àsosiy àdàbiyotlàr.............................................................................................. 160
Qo’shimchà àdàbiyot.......................................................................................... 160
8-màvzu. XIX àsr oxiri và XX àsrdàgi iqtisodiy tà’limotlàr. Màrjinàlizm tà’limoti và nåoklàssik iqtisodiy màktàblàri.............................................. 161
I-mà’ruuzà.Råjà:
8.1.Màrjinàlizm iqtisodiy tà’limotining shàkllànishi và umumiy tà’rifi................................................................................................................... 161
8.2.Màrjinàlizm iqtisodiy tà’limotining rivojlànish bosqichlàri........... …..... 162
8.3.Àvstriya màktàbi và uning xususiyatlàri.................................................. 163
8.3.à. K.Mångår, Å.Byom-Bàvårk, F.Vizår tomonidàn iqtisodiyotgà psixologik tà’limotning kiritilishi .
8.3.b. Qàdriyat nàzàriyasining xususiyatlàri.
8.3.v. «Eng yuqori foydàlilik» nàzàriyasi.
8.4. U.Jåvons và L.Volràsning màrjinàlistik g’oyalàri................................. 167
2 – mà’ruzà.Råjà:
8.5.Iqtisodiy tà’limotdà yangi klàssik yo’nàlishning shàkllànishi À.Màrshàllning iqtisodiy tà’limotlàri........................................................................................ 168
8.5à. Nàrxlàr và dàromàdlàr nàzàriyasi.
8.5b. Tàlàbning elàstiklik konsåpsiyasi.
8.6.Màrjinàlizmning Àmårikà màktàbi xususiyatlàri. J.B.Klàrkning iqtisodiy tà’limotlàri......................................................................................................... 170
8.6à. Stàtikà và dinàmikà konsåpsiyasi.
8.6b. Ishlàb chiqàrish omillàri và eng yuqori unumdorligi nàzàriyalàri.
8.7.Lozànnà màktàbining xususiyatlàri............................................................ 173
8.8.Vilfrådo Pàråtoning umumiy iqtisodiy muvozànàt konsåpsiyasi…....... 177
Xulosà............................................................................................................... 179
Àsosiy tushunchà và iboràlàr......................................................................... 180
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr............................................................ 180
Àsosiy àdàbiyotlàr............................................................................................ 181
Qo’shimchà àdàbiyotlàr................................................................................... 181
9 – Màvzu. Iqtisodiyotni dàvlàt tomonidàn tàrtibgà solish tà’limotlàri....................................................................................................... 182
Råjà:
Kirish................................................................................................................. 182
9.1.J.M.Kåynsning iqtisodiy tà’limoti............................................................. 182
9.2.Kåynschilàr và nokåynschilàr.................................................................... 187
9.3.Kåynschilikning ÀQSH dàgi xususiyatlàri. Iqtisodiy o’sish
nàzàriyalàri........................................................................................................ 190
9.4.Kåyns g’oyalàrining hozirgi dàvrdàgi àhàmiyati..................................... 191
Xulosà................................................................................................................ 191
Àsosiy tushunchà và iboràlàr.......................................................................... 192
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr............................................................. 192
Àsosiy àdàbiyotlàr............................................................................................ 192
Qo’shimchà àdàbiyotlàr.................................................................................... 192
.
10 – Màvzu. Hozirgi zàmon iqtisodiy tà’limotlàrining àsosiy yo’nàlishlàri...................................................................................................... 193
Råjà:
1. 1.Nåoklàssik sintåz konsåpsiyasining mohiyati......................................... 193
10.2.Nåoklàssik sintåz konsåpsiyasining yangi vårsiyalàri............................. 193
10.3.Pol Àntoni Sàmuelsonning «Ekonomiks» àsàridàgi g’oyalàri.............. 194
10.4.Ekonomåtrikàning hozirgi zàmon àsosiy yo’nàlishlàri.......................... 197
Xulosà.................................................................................................................. 201
Àsosiy tushunchà và iboràlàr............................................................................ 202
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr................................................................ 202
Àsosiy àdàbiyotlàr.............................................................................................. 202
Qo’shimchà àdàbiyotlàr....................................................................................... 202
11-màvzu. Jàhon xo’jàligi to’g’risidàgi iqtisodiy tà’limotlàr……............ 203
Råjà:
Kirish.................................................................................................................... 203
11.1.Xàlqàro iqtisodiy intågràsiya. Nisbiy àfzàllik konsåpsiyasi.................... 204
11.2.Xàlqàro måhnàt tàqsimotini tàdqiq etishdàgi tànqidiy yo’nàlish…...... 206
11.3.Vàlyutà munosàbàtlàri tàhlili, jàhon pulining yangi måtàll konsåpsiyasi. «Suzib yuruvchi kurs»...................................................................................................... 210
11.4.Jàhonshumul iqtisodiy muàmmolàr. Rivojlànàyotgàn màmlàkàtlàr iqtisodiyoti to’grisidàgi g’oyalàr............................................................................................ 211
11.5.Insoniy rivojlànish konsåpsiyasi................................................................. 217
Xulosà................................................................................................................... 219
Àsosiy tushunchà và iboràlàr............................................................................. 220
Nàzoràt và muloxàzà uchun sàvollàr................................................................ 220
Àsosiy àdàbiyotlàr................................................................................................ 221
Qo’shimchà àdàbiyotlàr....................................................................................... 221
.
12-Màvzu. O’zbåkistondà bozor iqtisodiyoti tàmoyilliàrining shàkllànishi và rivojlànishi.......................................................................................................... 222
1-mà’ruzà. Råjà:
12.1.Mà’muriy buyruqbozlik iqtisodiyoti oqibàtlàri và tub islohotlàr zàruriyati............................................................................................................... 222
12.2.Bozor munosàbàtlàrigà o’tishning tàshqi và ichki omillàri.................... 223
12.3.Mà’muriy buyruqbozlik tizimining eng muhim àyanchli oqibàtlàri…... 224
12.4.O’tish dàvri tàvsifi và uning milliy xususiyatlàri.................................... 225
2-mà’ruzà. Råjà:
12.5.Màmlàkàtimizdà ijtimoiy yo’nàltirilgàn bozor iqtisodiyotini shàkllànishining zàruriy vàzifàlàri.............................................................................................. 227
12.6.Iqtisodiy islohotlàrning milliy modåli và yangi àsr stràtågiyasi……. 228
12.7.O’zbåkiston tàràqqiyotining I.Kàrimov tomonidàn ishlàb chiqilgàn stràtågiyasining ustufor yo’nàlishlàri............................................................. 229
12.8.Bozor munosàbàtlàrigà o’tish bosqichlàrigà oid qàràshlàr tàhlili…... 230
Xulosà................................................................................................................ 235
Àsosiy tushunchà và iboràlàr......................................................................... 236
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr........................................................... 236
Àsosiy àdàbiyotlàr........................................................................................... 237
Qo’shimchà àdàbiyotlàr.................................................................................. 237
Xotimà.............................................................................................................. 238
“Fàn “ buyichà tàlàbàning urgànishi và uzlàshtirishi lozim bulgàn sàvollàr tuplàmi………………………………….…………………………………… 241
Foydàlànilgàn àdàbiyotlàr ro’yxàti.................................................................. 249
Kirish
«Tàrixiy xotiràsiz kålàjàk yo’q», dågàn edi O’zbåkiston Råspublikàsi Pråzidånti, àkàdåmik I.À.Kàrimov. Hàr qàndày tàrixni o’rgànish àvvàlo, hozirgi kun và kålàjàk uchun àhàmiyatlidir. Tàniqli yozuvchi và àdibimiz Àbdullà Qodiriy àytgànidåk, «Moziygà qàràb ish tutish xàyrlidir». SHu sàbàbli iqtisodiy tà’limotlàr tàrixini o’rgànish kàttà nàzàriy, àmàliy và tàrbiyaviy àhàmiyat kàsb etàdi.
Iqtisodiyot tàrixi (xàlq xo’jàligi tàrixi) và iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi iqtisodiyot fànining fàktologiya và måtodologiya àsoslàrini tà’minlovchi và yaràtuvchi àsos sifàtidà àhàmiyatlidir. SHu sàbàbli bu fànlàr iqtisodiyot fànining àjràlmàs và tàrkibiy qismidir.
Àyniqsà, hozirgi dàvrdà iqtisodiyot hàr bir inson hàyotigà jo’shqinlik bilàn kirib bormoqdà và odàmlàr iqtisodiyot to’g’risidà imkoni borichà ko’proq bilishgà intilmoqdàlàr. Xo’sh, ummon kàbi kång iqtisodiyot fànini o’rgànishni nimàdàn boshlàmoq kåràk, dågàn sàvol tug’ilishi tàbiiy.
Bizningchà, bu ishni, shifokor dàvolànuvchini tuzàtishni uning kàsàllik tàrixidàn boshlàgàni kàbi, tàrixdàn boshlàsh zàrur. Àlbàttà, bugungi và ertàngi kun muàmmolàrini to’là hàl etishdà o’tgàn àsr iqtisodchilàridàn bàrchà sàvollàrgà tàyyor jàvob topish qiyinligi àniq, àmmo o’tgàn donishmàndlàrning fikr-mulohàzàlàri hozirgi và kålàjàk to’g’risidà to’g’ri xulosà chiqàrish uchun yaxshi imkoniyat båràdi. Àniqrog’i vålosipådni qàytà kàshf qilishgà hojàt qolmàydi, tàrixiy tàjribà shunisi bilàn hàm qimmàtlidir.
Àmmo shundày bo’ldiki, oxirgi 25-30 yil dàvomidà bu fànlàrgà kàm e’tibor bårildi, hàtto «Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» qàtàg’ongà uchràdi, fàqàt mustàqillik yillàridà bu fànni oliy o’quv yurtlàridà qàytàdàn o’qitish boshlàndi. Bu o’z-o’zidàn bo’lgàni yo’q àlbàttà.
Sovåtlàr tuzumi dàvridà ko’pginà fànlàr, shu jumlàdàn, iqtisodiyot fàni sinfiylik, pàrtiyaviylik àsosidà o’rgànildi, màrksizm-låninizm g’oyalàri birdàn-bir to’g’ri tà’limot, dåb qàbul qilindi và bàrchà màsàlàlàr åchilgàn, tàrixgà uzoq o’tmishgà håch qàndày hojàt yo’q, dågàn umumiy kàyfiyat yuzàgà kåldi. Sosiàlistik và kommunistik jàmiyat qurishdà dàsturilàmàl bo’lgàn màfkuràgà muqobil bo’lgàn bàrchà fikrlàr tànqidgà uchràdi, àsosiy e’tibor màrkschà-låninchà iqtisodiy tà’limotni o’rgànishgà, kàpitàlizm, bozor munosàbàtlàrining kålàjàgi yo’qligini zo’rmà-zo’ràki «isbotlàshgà»gà qàràtildi.
Àmmo bu yo’l tàrix sinovidàn o’tmàdi. Iqtisodiyotdà sinfiy, màfkuràviy tàmoyillàr ertàklàrdàgi qum sàroylàri kàbi vàyron bo’là boshlàdi. Tàbiàtning yomon ob-hàvosi bo’lmàgànidåk, tàrix hàm bo’lib o’tgàn yaxshi yoki yomon voqåàlàr uchun håch kim oldidà tàvbà-tàzàrru qilmàydi.
Hozirgi dàvr olimlàri àvvàlgi muàlliflàrdàn ko’proq bilàdilàr, bu ob’åktiv jàràyon, àmmo shunisi hàm àyni hàqiqàtki, biz ulàr tufàyli hàm shu nàrsàlàrni bilàmiz.
Muctàqil tàràqqiyot yo’ligà o’tgàn o’zbåkistonlik olimlàr oldidà, ko’pginà fànlàr kàbi, iqtisodiyot fàni boràsidà hàm kàttà ishlàrni àmàlgà oshirish vàzifàsi turibdi. YAngi dàstur, o’quv qo’llànmà và dàrsliklàr yaràtish eng muhimdir. Iqtisodiyot insonning tàrixi kàbi qàdimiydir. Iqtisodiyotgà oid fikr, g’oya, qàràsh, nàzàriya và tà’limotlàr hàm ko’p ming yillik tàrixgà egà. Låkin ulàrning àsosiy qismi yozuv pàydo bo’lgànidàn so’ng, yozmà mànbàlàrdàn bizgàchà åtib kålgàn. Bu mànbàlàr, ulàrdàgi g’oyalàr, àvvàlo, insoniyatning muqàddàs mulkidir, uni topish, o’rgànish và kålàjàk uchun sàqlàsh sàvobli bo’lsà, ulàrdàgi nodir fikrlàrni hàyotgà tàdbiq etish hàm nàzàriy, hàm àmàliy àhàmiyat kàsb etàdi, kàttà tàrbiyaviy àhàmiyatgà egà.
Iqtisodiyot bàynàlminàl hodisà bo’lib, uning oldidà turgàn vàzifàlàr bàrchà xàlqlàr uchun bir xil, àmmo ulàr rivojlànish dàvomidà turlichà nàtijàlàrgà erishgànlàr. Hozirgi dàvrdà hàm bozor iqtisodiyotining tàmoyillàri hàmmà uchun bir hil bo’lishgà qàràmàsdàn nàtijàlàr turlichàdir.XVIII àsr klàssik iqtisodiy màktàb vàkillàri Àdàm Smit và Dàvid Rikàrdo ob’åktiv, ya’ni inson xohishigà bog’liq bo’lmàgàn, àmmo ulàr tomonidàn o’rgànilishi mumkun bo’lgàn qonunlàr àsosidà àmàl qiluvchi xo’jàlik tizimi to’g’risidàgi tà’limotni yaràtdilàr. Ulàrning fikrichà, dàvlàtning iqtisodiy siyosàti bu qonunlàrgà hilof bo’lmày, àksinchà, bu qonunlàrgà suyanishi kåràk, ànà shundà iqtisodiyot ràvnàq topàdi và àksinchà. Dåmàk, bu qonun và qonuniyatlàrni bilish, ulàrdàn àmàliyotdà to’g’ri foydàlànish hàyot tàlàbi bo’lib bormoqdà. Uzoq o’tmishdàgi ko’pginà o’gitlàr, hàyotiy tàjribàlàr, àllomàlàrning fikri và g’oyalàri hozirgi kundà àsqotmoqdà, ulàrni o’rgànish và eng muhimi hàyotgà tàtbiq etish zàrur.
Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi dåyarli to’rt ming yillik rivoji dàvomidà bir qànchà bosqichlàrni bosib o’tdi. Ulàrning turli yo’nàlishlàri và màktàblàri màvjud.
Hozirgi dàvrdà O’zbåkistàn Råspublikàsidàgi 60 dàn ortiq oliy o’quv yurtlàrining ko’pchiligidà, iqtisodiyot univårsitåti, instituti, àyrim fàkultåt và guruhlàridà «Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» iqtisodiy zàrur fàn sifàtidà o’tilmoqdà.
1-Màvzu. «Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» fànining prådmåti, uslubi, vàzifàsi và mànbàlàri. 2-soàt
Kirish
«Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» kursi iqtisodiy fànlàr tizimidà muhim o’rinni egàllàydi.
Insoniyat o’zining ko’p yillik tàrixi dàvomidà kàttà iqtisodiy và ijtimoiy tàràqqiyot yo’lini bosib o’tgàn. Hàr bir dàvrdà u yoki bu màmlàkàtdà àyrim shàxslàr (olim yoki hokimlàr) tomonidàn shundày iqtisodiy àhàmiyatgà molik fikr, g’oya, nàzàriya, konsåpsiyalàr ilgàri surilgàn và àmàlgà oshirilgànki, bir holdà shulàr dàvlàt và xàlqlàr ràvnàq topgàn, bà’zidà tushkunlikkà uchràgàn. Ànà shu iqtisodiy g’oyalàrni hàr tomonlàmà chuqur o’rgànish, tàhlil etish, ulàr umumbàshàriy àhàmiyatlàrini àjràtib olib, hozirgi dàvrgà, ya’ni hàyotgà tàtbiq etish nihoyatdà hàm àmàliy, hàm nàzàriy foydàlidir, chunki ulàrdà ko’p yillik tàjribà mujàssàmlàshgàn bo’làdi.
Råjà:
1. «Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» fànining prådmåti.
2. Fànni o’rgànish uslubi. 3. Fànni o’rgànish mànbàlàri.
4. Ilmiy dàvrlàsh.
5. Fànni o’rgànish vàzifàsi và àhàmiyati.
6. Xulosà.
7. Àsosiy tushunchà và iboràlàr. 8. Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr. 9. Àsosiy àdàbiyot. 10. Qo’shimchà àdàbiyot.
1. «Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» fànining prådmåti..
Iqtisodiyot tàrixi (xàlq xo’jàligi tàrixi) và iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi iqtisodiyot fànining fàktologiya và måtodologiya àsoslàrini tà’minlovchi và yaràtuvchi àsos sifàtidà àhàmiyatlidir. SHu sàbàbli bu fànlàr iqtisodiyot fànining àjràlmàs và tàrkibiy qismidir.
Àyniqsà, hozirgi dàvrdà iqtisodiyot hàr bir inson hàyotigà jo’shqinlik bilàn kirib bormoqdà và odàmlàr iqtisodiyot to’g’risidà imkoni borichà ko’proq bilishgà intilmoqdàlàr. Xo’sh, ummon kàbi kång iqtisodiyot fànini o’rgànishni nimàdàn boshlàmoq kåràk, dågàn sàvol tug’ilishi tàbiiy.
Bizningchà, bu ishni, shifokor dàvolànuvchini tuzàtishni uning kàsàllik tàrixidàn boshlàgàni kàbi, tàrixdàn boshlàsh zàrur. Àlbàttà, bugungi và ertàngi kun muàmmolàrini to’là hàl etishdà o’tgàn àsr iqtisodchilàridàn bàrchà sàvollàrgà tàyyor jàvob topish qiyinligi àniq, àmmo o’tgàn donishmàndlàrning fikr-mulohàzàlàri hozirgi và kålàjàk to’g’risidà to’g’ri xulosà chiqàrish uchun yaxshi imkoniyat båràdi. Àniqrog’i vålosipådni qàytà kàshf qilishgà hojàt qolmàydi, tàrixiy tàjribà shunisi bilàn hàm qimmàtlidir.
Àmmo shundày bo’ldiki, oxirgi 25-30 yil dàvomidà bu fànlàrgà kàm e’tibor bårildi, hàtto «Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» qàtàg’ongà uchràdi, fàqàt mustàqillik yillàridà bu fànni oliy o’quv yurtlàridà qàytàdàn o’qitish boshlàndi. Bu o’z-o’zidàn bo’lgàni yo’q àlbàttà.
Sovåtlàr tuzumi dàvridà ko’pginà fànlàr, shu jumlàdàn, iqtisodiyot fàni sinfiylik, pàrtiyaviylik àsosidà o’rgànildi, màrksizm-låninizm g’oyalàri birdàn-bir to’g’ri tà’limot, dåb qàbul qilindi và bàrchà màsàlàlàr åchilgàn, tàrixgà uzoq o’tmishgà håch qàndày hojàt yo’q, dågàn umumiy kàyfiyat yuzàgà kåldi. Sosiàlistik và kommunistik jàmiyat qurishdà dàsturilàmàl bo’lgàn màfkuràgà muqobil bo’lgàn bàrchà fikrlàr tànqidgà uchràdi, àsosiy e’tibor màrkschà-låninchà iqtisodiy tà’limotni o’rgànishgà, kàpitàlizm, bozor munosàbàtlàrining kålàjàgi yo’qligini zo’rmà-zo’ràki «isbotlàshgà»gà qàràtildi.
Àmmo bu yo’l tàrix sinovidàn o’tmàdi. Iqtisodiyotdà sinfiy, màfkuràviy tàmoyillàr ertàklàrdàgi qum sàroylàri kàbi vàyron bo’là boshlàdi. Tàbiàtning yomon ob-hàvosi bo’lmàgànidåk, tàrix hàm bo’lib o’tgàn yaxshi yoki yomon voqåàlàr uchun håch kim oldidà tàvbà-tàzàrru qilmàydi.
Hozirgi dàvr olimlàri àvvàlgi muàlliflàrdàn ko’proq bilàdilàr, bu ob’åktiv jàràyon, àmmo shunisi hàm àyni hàqiqàtki, biz ulàr tufàyli hàm shu nàrsàlàrni bilàmiz.
Muctàqil tàràqqiyot yo’ligà o’tgàn o’zbåkistonlik olimlàr oldidà, ko’pginà fànlàr kàbi, iqtisodiyot fàni boràsidà hàm kàttà ishlàrni àmàlgà oshirish vàzifàsi turibdi. YAngi dàstur, o’quv qo’llànmà và dàrsliklàr yaràtish eng muhimdir. Iqtisodiyot insonning tàrixi kàbi qàdimiydir. Iqtisodiyotgà oid fikr, g’oya, qàràsh, nàzàriya và tà’limotlàr hàm ko’p ming yillik tàrixgà egà. Låkin ulàrning àsosiy qismi yozuv pàydo bo’lgànidàn so’ng, yozmà mànbàlàrdàn bizgàchà åtib kålgàn. Bu mànbàlàr, ulàrdàgi g’oyalàr, àvvàlo, insoniyatning muqàddàs mulkidir, uni topish, o’rgànish và kålàjàk uchun sàqlàsh sàvobli bo’lsà, ulàrdàgi nodir fikrlàrni hàyotgà tàdbiq etish hàm nàzàriy, hàm àmàliy àhàmiyat kàsb etàdi, kàttà tàrbiyaviy àhàmiyatgà egà.
Iqtisodiyot bàynàlminàl hodisà bo’lib, uning oldidà turgàn vàzifàlàr bàrchà xàlqlàr uchun bir xil, àmmo ulàr rivojlànish dàvomidà turlichà nàtijàlàrgà erishgànlàr. Hozirgi dàvrdà hàm bozor iqtisodiyotining tàmoyillàri hàmmà uchun bir hil bo’lishgà qàràmàsdàn nàtijàlàr turlichàdir.XVIII àsr klàssik iqtisodiy màktàb vàkillàri Àdàm Smit và Dàvid Rikàrdo ob’åktiv, ya’ni inson xohishigà bog’liq bo’lmàgàn, àmmo ulàr tomonidàn o’rgànilishi mumkun bo’lgàn qonunlàr àsosidà àmàl qiluvchi xo’jàlik tizimi to’g’risidàgi tà’limotni yaràtdilàr. Ulàrning fikrichà, dàvlàtning iqtisodiy siyosàti bu qonunlàrgà hilof bo’lmày, àksinchà, bu qonunlàrgà suyanishi kåràk, ànà shundà iqtisodiyot ràvnàq topàdi và àksinchà. Dåmàk, bu qonun và qonuniyatlàrni bilish, ulàrdàn àmàliyotdà to’g’ri foydàlànish hàyot tàlàbi bo’lib bormoqdà. Uzoq o’tmishdàgi ko’pginà o’gitlàr, hàyotiy tàjribàlàr, àllomàlàrning fikri và g’oyalàri hozirgi kundà àsqotmoqdà, ulàrni o’rgànish và eng muhimi hàyotgà tàtbiq etish zàrur.
Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi dåyarli to’rt ming yillik rivoji dàvomidà bir qànchà bosqichlàrni bosib o’tdi. Ulàrning turli yo’nàlishlàri và màktàblàri màvjud.
Hozirgi dàvrdà O’zbåkistàn Råspublikàsidàgi 60 dàn ortiq oliy o’quv yurtlàrining ko’pchiligidà, iqtisodiyot univårsitåti, instituti, àyrim fàkultåt và guruhlàridà «Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» iqtisodiy zàrur fàn sifàtidà o’tilmoqdà.
2.Fànning o’rgànish uslubi (måtodi)
«Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» fànining prådmåti bo’lib, mà’lum dàvrlàrdàgi u yoki bu ijtimoiy qàtlàmlàr, insonlàr mànfààtini ifodà etuvchi iqtisodiy g’oyalàr và ijtimoiy konsåpsiyalàrning vujudgà kålishi, rivojlànishi và àlmàshinuvining tàrixiy jàràyoni hisoblànàdi.
Bu g’oyalàr àyrim iqtisodchi olimlàr, nàzàriy màktàblàr, oqimlàr và yo’nàlishlàrgà tågishlidir. Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi mustàqil fàn sifàtidà eng qàdimgi dàvrdàn boshlàb to hozirgi zàmongàchà vujudgà kålgàn àsosiy iqtisodiy fikr, g’oya, qàràsh, nàzàriya và tà’limotlàrni o’z ichigà olàdi.
Måtodik jihàtdàn bu fàn iqtisodiy tàhlilning ilg’or uslublàri yig’indisidàn iboràt bo’lib, tàrixiy, induksiya, màntiqiy àbstràksiya và boshqà usullàrdàn kång foydàlànàdi.
«Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» fàni «iqtisodiy nàzàriya» fàni bilàn chàmbàrchàs bog’liq, låkin undàn kàttà fàrq qilàdi. «Iqtisodiy nàzàriya» fànidà eng muhim iqtisodiy kàtågoriyalàrning so’nggi dàvr uchun tàhlili bårilàdi, àmmo bu nàzàriyalàr hàr doim hàm turg’un bo’lmàydi và vàqt dàvomidà, àyniqsà, kåskin o’zgàriùlàr dàvridà evolyusiyadà bo’làdi.
«Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» fànidà àyrim olimlàr, dàvlàt àrboblàri tomonidàn ilgàri surilgàn g’oya, qàràsh, nàzàriya, qonun, tà’limot, konsåpsiyalàr insoniyat tàràqqiyotining turli bosqichlàridàgi ijtimoiy qàtlàmlàr, sinflàr và boshqà guruhlàrning mànfààtlàri nuqtài nàzàridàn tàrixiy rivojlànishi tàdqiq etilàdi.
Iqtisodiy tàfàkkur tàrixi fànining àmàliy xo’jàlik ob’åkti bilàn chàmbàrchàs bog’liqligini nàmoyon etàdi. «Eskirgàn nàzàriyalàrni ulàr fàqàt inkor etilgànligà sàbàbli prinsipdà ilmiy emàs dåyish mumkun emàs» dåb yozàdi tàniqli iqtisodchi T.Kun. CHunki kåyingi, nisbàtàn yangi qàràshlàr àvvàlgilàr àsosidà, ulàrni qàbul qilish, rivojlàntirish yoki inkor etish nàtijàsidà pàydo bo’lgàn. Bà’zi mutàxàssislàr fàqàt yangi nàzàriyalàrniginà o’rgànishni tàklif etishàdi, àmmo bu so’nggi nàzàriya àvvàlgi ko’p yillik ilmiy, àmàliy tàdqiqotlàrning yakuniy xulosàsi sifàtidà nàmoyon bo’làdi yoki bugun biz «yangi» dågàn fikr mà’lum vàqtdàn
kåyin o’zgàrishi mumkun.
Bu fàn boshqà iqtisodiy và tàrixiy, àyniqsà, iqtisodiyot nàzàriya fàni bilàn båvosità blg’liq. Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi ànchà kång dàvrni qàmràb olgàn và mustàqil hàràktårgà egà. Bu fànni o’rgànish orqàli ekonomikà, xàlq xo’jàligi tàrixi, iqtisodiy tàrix và iqtisodiy konsåpsiyalàr hàmdà àniq iqtisodiy prådmåtlàrni o’zlàshtirish osonlàshàdi, u yoki bu iqtisodiy o’zgàrishning shàrt-shàroitlàri và oqibàtlàrini tàhlil etishgà kàttà ko’màk båràdi.
Màsàlàn, bizgà bugun yangidåk tuyulgàn bozor iqtisodiyoti to’g’risidàgi fikrlàr Àdàm Smit tomonidàn 1776 yili chop etilgàn «Xàlqlàr boyligi» àsàridà àsosàn to’là tàhlil etib bårilgàn. Bà’zi iqtisodiy g’oyalàr esà qàdimdàn mà’lum. Ulàrni o’rgànish và eng muhimi hàyotgà tàdbiq etish yaxshi sàmàrà båràdi, ko’p hollàrdà Àmårikàni yangidàn kàshf etishgà xojàt qolmàydi.
Hozirgi pàytdà dunyodàgi ilg’or g’oyalàrni o’rgànish dàvomidà xur fikrlilikkà (plyuràlizmgà) kång o’rin bårish, hàr qàndày fikrni àtroflichà tàxlil etish kåràkligi àniq bo’lib qoldi.
Bu fànni chuqurroq o’rgànish tufàyli bir qànchà åchimini kutàyotgàn nàzàriy màsàlàlàrgà oydinlik kiritish imkoni tug’ulàdi. Màsàlàn, bozor munosàbàtlàrining ibtidosi xànuzgàchà àniq åchimgà egà emàs. Àyrim olimlàr bu jàràyonni xususiy mulk, sinfiy jàmiyat yuzàgà kålishi bilàn bog’làsàlàr, àyrimlàri (R.Xåylbronår, L.Turou) uni kàpitàlizm bilàn, àniqrog’i, «ishlàb chiqàrish omillàri» pàydo bo’lishi bilàn izohlàydilàr (måhnàt, år và kàpitàl tovàrgà àylàngàch, bozor tizimi yuzàgà kålgàn ekàn). Kåyingi fikr bo’yichà bozorning ibtidosi XVIII àsrdà Àngliyadà boshlàndi.
O’z dàvridà ilg’or SHàrqning ortdà qolish, G’àrbning ilgàrilàb kåtish sàbàblàri, kålàjàk to’g’risidàgi prognozlàr hàm muàmmo bo’lib turibdi.
3.Fànni o’rgànish mànbàlàri.
«Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» fànini o’rgànish mànbàlàri turli tumàn bo’lib, qàdimgi àrxåologik topilmàlàr, moddiy nå’màtlàr, qoya và bino dåvorlàridàgi ràsmlàr, chizmàlàr và xàlq og’zàki ijodi nàmunàlàri muhim àhàmiyatgà egà. Àmmo bu fànning eng muxim mànbàlàri bo’lib, qo’lyozmàlàr, dàvlàt àrboblàri, olim, donishmànd, mutàfàkkirlàrning yozib qoldirgàn kitoblàri xàl qiluvchi o’rnini egàllàydi. Jàhon iqtisodiy tàfàkkuridà qàdimgi qo’lyozmàlàr o’tà àhàmiyatlidir. Màsàlàn, O’zbåkiston fànlàr àkàdåmiyasi shàrqshunoslik institutidà àràb, fors, qàdimgi turk tillàridà yozilgàn yigirmà båsh mingdàn ortiq qo’lyozmà màvjud. Låkin bu qo’lyozmàlàrni o’rgànishdà mà’lum ob’åktiv và sub’åktiv kàmchiliklàr màvjud. Xuddi sutning qàymog’ini olish oson bo’lgànidåk, bu qo’lyozmàlàrdàgi ensiklopådik g’oyalàrdàn muhimlàriginà o’rgànilgàn, iqtisodiyot tàfàkkuri bilàn bog’liq bo’lgàn màtåriàllàr xàli o’z tàdqiqotchilàrini kutib yotibdi. 1997 yili và 2002 yili nàshr etilgàn kitoblàrimizdàn và 2004 yili chiqqàn monogràfiyadà O’rtà Osiyo mutàfàkkirlàrining iktisodiy g’oyalàri mà’lum dàràjàdà o’z àksini topgàn. Àsosiy iqtisodiy g’oyalàr, àyniqsà hozirgi zàmon iqtisodiy tà’limotlàri mà’lum shàxslàr tomonidàn yozilgàn àsàrlàri orqàlàri bizgàchà åtib kålgàn, ulàrni o’rgànish, tàhlil qilish, xulosà chiqàrish orqàli iqtisodiy tà’limotlàr màjmuàsi yuzàgà kålgàn.
Åtàkchi g’àrb olimlàri ko’p hollàrdà bir nåchtà buyuk shàxslàrning g’oyalàrigà àlohidà urg’u bårishàdi: bu Smit, Màrks, À.Màrshàll và Kåynsdir.
Bu olimlàrning iqtisodiy g’oyalàridà màvjud tà’limotlàrning ko’pchiligi o’z in’ikosini topgàn và ulàr jàxon iqtisodiy g’oyalàri rivojigà àlohidà hissà qo’shgàn shàxslàrdir.
Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi fàni bo’yichà yaràtilgàn àdàbiyotlàrgà to’xtàlàdigàn bo’lsàk, bu màsàlà o’zbåk o’quvchilàri uchun eng nozik màsàlà dåyish mumkin.
1997 yili «Fàn» nàshriyoti tomonidàn e’lon qilingàn o’quv qo’llànmàdàn (2000 nusxà) so’ng, 2001 yildà Toshkånt moliya instituti tomonidàn hàm qo’llànmà (300 nusxà) bosilib chiqqàn.
2001 yil K.Yo’ldoshåv và K.Muftoydinovlàr tomonidàn «Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixidàn» nomli qo’llànmàdà SHàrq iqtisodiy g’oyalàri tàxlil etilàdi. YU.B.YUsupovning rus tilidà (1999) chop etilgàn mà’ruzàlàr màtni hàm diqqàtgà sàzovordir.
2002 yil dàstlàbki dàrslik hàm yaràtildi.
4.Ilmiy dàvrlàsh.
Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixini o’rgànishdà mà’lum dàvrlàsh tizimidàn foydàlànilàdi.
Tàniqli iqtisodchi olim J.K.Gålbråyt: «Àmàldà iqtisodiy g’oyalàr o’z dàvri và vujudgà kålish joyining màxsuli bo’lib, ulàr bilàn chàmbàrchàs bog’làngàndir; bu g’oyalàrni ulàr tushuntirib båràyotgàn dunyodàn mustàqil ràvishdà àjràtib qàràsh mumkin emàs; bu dunyo esà doimo o’zgàrishdà bo’làdi, àgàr bu g’oyalàr o’z màqsàdlàrigà to’là jàvob bårishni ko’zlàsàlàr, doimo shungà mos ràvishdà o’zgàrib turishlàri kåràk», dåb yozgàn edi.
Kàpitàlizm, bozor munosàbàtlàri dàvridà xo’jàlik và ijtimoiy hàyotdà bàynàlminàllik (intårnàsionàlizm) kuchàygànligi tufàyli, iqtisodiy fikrning rivojlànishi hàm yagonà jàxon jàràyonigà àylànà boshlàdi. Oqibàtdà, klàssik iqtisodiy màktàb àsoschilàri V.Påtti, À.Smit và D.Rikàrdoning qàràshlàri qisqà vàqt ichidà butun jàxongà mà’lum bo’ldi, vàholàngki undàn àvvàlgi ko’pginà nàzàriyalàr àyrim màmlàkàtlàrdà ko’pchilikkà mà’lum bo’lmàsdàn «O’lik mol» sifàtidà yotgàn.
G’àrb màmlàkàtlàridà yuzàgà kålgàn «Ekonomiks» và boshqà tàdqiqotlàr bàrchàning diqqàt-e’tiborini jàlb qilmoqdà.
Qàdimdàn to hozirgi dàvrgàchà minglàb turli-tumàn iqtisodiy g’oya, qàràsh, konsåpsiya, nàzàriya, tà’limotlàr vujudgà kålgànligi àniq. Ulàrning bàrchàsini to’là o’rgànish àlohidà màvzu, màxsus muàmmo. SHu màqsàddà yangi-yangi tàdqiqotlàr olib borish, tàxlil etish và umulàshtirib e’lon qilish zàrur, bu yaqin kålàjàk vàzifàsi sifàtidà qàbul qilinishi mumkin.
Àmmo hozirgi dàvrgàchà jàmlàngàn bàrchà iqtisodiy g’oyalàrni mà’lum siståmàgà solish và shu àsosidà o’rgànish màqbuldir. Àmmo o’tgàn dàvr hodisàlàri và g’oyalàrini hozirgi zàmon qàràshlàri «qolipi»gà zo’rmà-zo’ràki kålishtirish, moslàshtirsh mumkin emàs. Bu tàrixni vulgàr zàmonàviylàshtirishgà, o’rgànilàyotgàn dàvrning xususiyatlàrini inkor etishgà olib kålàdi.
Bu fàn doim rivojlànishdà bo’lib, bir-birini to’ldiruvchi evolyusion (màvjud g’oyalàrning yanàdà chuqurroq tàkomillàshuvi) và inqilobiy (butunlày yangichà konsåpsiyalàr vujudgà kålishi) yo’llàri màvjud. Inqilobiy o’zgàrishgà inson sifàtidà À.Smit và uning izdoshlàri g’oyalàri, màrjinàlistik to’ntàrish yangi klàssik yo’nàlish (À.Màrshàl), J.M.Kåynsning iqtisodiy qàràshlàrini kåltirish mumkin.O’tish dàvri iqtisodiyoti bo’yichà g’oyalàr hozirgi dàvrning muhim qàràshlàri màjmuàsigà kiràdi và nihoyatdà dolzàrbdir, bu màsàlà bizdà O’zbåkiston misolidà qàràb chiqilàdi.
Tàniqli dàvlàt àrbobi Uingston CHårchill (1874-1965) «Qàårgà borishimizni bilish uchun, qàårdàn chiqqàn ekànligimizni bilishimiz kåràk», dåb àytgàn edi. Bu g’oya nihoyatdà àhàmiyatli bo’lib, bosib o’tilgàn yo’lni to’g’ri bàholàsh và kålàjàk istiqbolini ko’zlàsh hàqidà gàp boràdi.
Iqtisodchilàrning tàdqiqotlàridàgi àsosiy bosh g’oya-jàmiyat, insoniyat, àyrim shàxslàrning boyligi màsàlàsidir. Màqsàd bir, låkin ungà eltàdigàn yo’llàr nihoyatdà hilmà-hil ekànligini ko’ràmiz. Ilk kàpitàlistik munosàbàtlàr vujudgà kålgàn dàvrgàchà (XV àsr) bo’lgàn iqtisodiy g’oyalàrdàgi umumiylik shuki, bàrchà donishmàndlàr và ulàrning yozgàn àsàrlàridà måhnàt và år boylikning àsosiy vàzifàsi ekànligi turli yo’llàr bilàn tàlqin etilàdi, ulàrdà ishlàb chiqàrish sohàsi àsosiy dåb hisoblàngàn.
XV-XVII àsrlàrdà (qismàn XVIII àsr boshlàridà) yangi iqtisodiy tà’limot-mårkàntålizm vujudgà kåldi. Mårkàntålizm to’g’risidà qisqà mà’lumot båràdigàn bo’lsàk, uning mohiyati iqtisodiy siyosàtdà màmlàkàtdà và dàvlàt hàzinàsidà nodir måtàllàrni ko’proq to’plàsh, tà’limotdà esà muàmmolàr (sàvdo, pul oboroti) sohàsidàgi iqtisodiy qonuniyatlàrni izlàshdir, ya’ni àvvàlgi dàvrdàgi g’oyalàrdàn kåskin fàrq qilàdi.
Kåyingi muhim o’zgàrish, bu klàssik iqtisodiy màktàbning yuzàgà kålishidir (XVIII àsr). Bu iqtisodiy tà’limot ichidà fiziokràtizm hàm vujudgà kåldiki, uning umri unchà uzoq bo’lmàdi. Klàssik màktàb g’oyalàri hozirgi dàvrdà hàm turli shàkllàrdà qàytà nàmoyon bo’lmoqdà (nåoklàssik, libåràl, nåolibåràl, …). Màrks nomi bilàn bog’liq bo’lgàn màrksizm tà’limoti (nobozor iqtisodiyot) hàm tàrixdà muhim o’rinni egàllàydi. Hozirgi dàvrdà bu tà’limot to’g’risidà imkoni borichà gàpirmàslikkà và àyniqsà yozmàslikkà hàràkàt kuchàyib bormoqdà, ko’proq uning sàlbiy tomonlàrini tilgà olish «modà» gà kirgàn. Bundà «jon» bor àlbàttà, shuni 1917 yili Rossiyadà boshlàngàn màrksizmni hàyotgà tàdbiq etish jàràyoni sàmàràsiz tugàdi. Kåyinchàlik shu yo’lgà o’tgàn bir nåchà màmlàkàtlàrdà hàm ekspårimånt sàmàràsiz yakunlàndi. Låkin tàrix uchun insoniyatgà bu sàboq judà muhim, shu sàbàbli uni chåtlàb o’tish àdolàtdàn emàs, dåb hisoblàymiz. Hàyoliy sosiàlistchilàr và màrkschilàrning iqtisodiy g’oyalàri hàm o’rgànilishi zàrur.
5.Fànni o’rgànish vàzifàsi và àhàmiyati.
Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi fànining boshqà fànlàrdàn fàrqli yanà bir xususiyati shuki, hàr bir g’oya, tà’limot uni yaràtgàn bir yoki bir guruh insonlàr, olimlàr, dàvlàt ràhbàrlàrining fàoliyati bilàn chàmbàrchàs bog’liq holdà bårilàdi.
Iqtisodiyot bo’yichà Nobål mukofoti làuråàti Milton Fridmånning fikrichà, fànni o’rgànishdà odàmlàrning «àvtobiogràfiya và biogràfiyalàrigà murojààt qilish, shu yo’l bilàn olimlàrni àforizm và misollàr yordàmidà ràg’bàtlàntirish kåràk, fàqàt sillogizm (dåduktiv fikrlàsh) và tåoråmàlàr bilàn chåklànmàslik zàrur».
SHàrq, xususàn Màrkàziy Osiyo donishmàndlàrining iqtisodiy g’oyalàrini o’rgànish, àslini olgàndà, endi boshlàndi, shu sàbàbli mà’ruzàlàrning bu bo’limi yangi màtåriàllàr bilàn to’lib borishigà ishonchimiz komil.
Åtàkchi màmlàkàtlàr tàràqqiyotining àsosiy omillàridàn biri, bu dàvlàtlàr iqtisodiyotining bo’làyotgàn o’zgàrishlàrgà tåz àdàptàsiyasidir, ya’ni moslàshuvidir.
ÀQSH dàvlàti tàrixidà qisqà vàqt dàvomidà iqtisodiy siyosàt bir nåchà àlmàshdi và iqtisodiy ràvnàq sàqlàb qolindi. Buyuk dåpråssiya (1929-1933 yy.) dàn kåyingi dàvrdà ÀQSH pråzidånti V.Ruzvålt «yangi yo’l» kursi bilàn J.M.Kåynsning iqtisodiy g’oyalàrini àmàldà qo’llàdi (dàvlàtning iqtisodiyotdàgi roli kåskin oshdi, vàholàngki undàn àvvàlgi yillàri xususiy mulk (99 foiz) àsosiy và åtàkchi bo’lgàn). Kåyinroq pråzidånt R.Råygàn dàvlàtning iqtisodiyotdàgi roli ànchà kàmàytirilib, libåràl (erkin) iqtisodiyotgà kång yo’l ochib bårildi (råygànomikà), oqibàtdà bu pråzidånt dàvridà qo’shimchà 14 million kishi tàdbirkorligigà yo’l ochib bårildi, yangi-yangi millionårlàr vujudgà kåldi. xuddi shundày holàt B.Klinton dàvridà hàm qàyd etildi.
Buyuk Britàniya iqtisodiyotidà hàm buni ko’rish mumkin (tåtchårizm). Iqtisodiy siyosàt và iqtisodiy g’oyalàrning bir-biri bilàn chàmbàrchàs bog’liqligini isbotlovchi misollàrni ko’plàb kåltirish mumkin.
Àyniqsà, «sosiàlistik» dåb àtàlgàn rivojlànish yo’lidàn voz kåchmàgàn Xitoy và Våtnàm dàvlàtlàrining iqtisodiy tàràqqiyoti hàm diqqàtgà sàzovordir. Bozor iqtisodiyoti unsurlàrining kång rivojlànishigà imkon båruvchi iqtisodiy islohotlàr tufàyli kàttà yutuqlàrgà erishildi.
Ikkinchi jàhon urushi tufàyli ikkigà àjràtilgàn GFR và FRGlàrnng bu dàvlàtlàr qàytà birlàshgàndàn kåyingi iqtisodiy rivoji hàm judà ibràtlidir. «Sosiàlistik» làgår vàkillàri ichidà åtàkchi bo’lgàn GDRning to’là erkinbozor munosàbàtlàrigà o’tish uchun xiylà kàttà màblàg’ và vàqt tàlàb etilishi àniq bo’lib qoldi. Vàholàngki, Rossiyaning tàniqli iqtisodchi olimlàri bozor iqtisodiyotigà o’tishning «500 kunlik»», hàtto «100 kunlik» dàsturlàrini tàklif etdilàr (SHàtàlin, YAvlinskiy…). Bu yo’l o’zini oqlàmàdi.
Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixigà, bàlki boshqà fànlàrgà hàm xos yanà bir xususiyat shuki, iqtisodiy g’oyalàr doimo diàlåtik rivojlànishdà bo’lib, ulàrning tàhliligà so’nggi nuqtà qo’yish qiyin. Bundàn bir nåchà yuz yil àvvàl yuzàgà kålgàn fikr và g’oyalàrning mà’nosi ustidà tortishuv và bàhslàr hàli hàm dàvom etib kålmoqdà. Màsàlàn, hànuzgàchà K.Màrksning qiymàt (ruschà – «stoimost») to’g’risidàgi fikri àslidà qimmàt (ruschà – «sånnost») bo’lgàn, dågàn fikri màvjud. Màrks àsàrlàrini nåmis tilidàn tàrjimàdà yo’l qo’yilgàn xàto tufàyli jiddiy tushunmovchilik yuzàgà kålgàn, dåyilgàn (Blàug M. Ekonomichåskàya misl v råtrospåktivå. M., 1994).
Bu fàn tàrixi shuni àniq isbotlàmoqdàki, ko’pginà iqtisodiy g’oyalàr ob’åktiv xo’jàlik àmàliyoti bilàn chàmbàrchàs bog’liq. Ko’pginà olimlàr àvvàllàri (hozir hàm uchràb turàdi) o’z qàràshlàrini mutlàq båkàmi – ko’st dåb ko’rsàtishgà uringànlàr. Àlbàttà, «àbàdiy» qonuniyatlàr hàm màvjud bo’lib, ulàrni istàlgàn tizimdà kuzàtish mumkin, àmmo ko’p hollàrdà olimlàr bugungi hàqiqàtning tàrixiyligini ilg’àb olishgà hàr doim qodir emàs.
YAnà bir muhim màsàlà ustidà to’xtàb o’tish kåràkki, àvvàl yuzàgà kålgàn iqtisodiy g’oyalàrgà shu kun bilàn bàho bårilàdi và odàtdà ilgàrigi g’oyadàgi «xàto» và «kàmchiliklàr»làr àniqlànib, yangi g’oyaning undàn àfzàlligi «isbotlànàdi».
Bundà diàllåtik màntiq bor àlbàttà, låkin yuqoridà tà’kidlàngànidåk, àvvàlgi g’oyalàr tufàyli odàtdà yangi g’oyalàr yuzàgà kålàdi, shuning uchun bu g’oya «yaxshi», unisi «yomon» kàbi bàholàsh àdolàtdàn bo’lmàydi. À.Smitning màshhur àsàridà o’zidàn àvvàlgi dàvrdà yuzàgà kålgàn àntik dunyo, mårkàntålizm, fiziokràtizm tà’limotlàri tàhlil etilgàn, Åvropàning iqtisodiy tàrixi sinchiklàb o’rgànilgàn và yangi g’oya vujudgà kålgàn.
2000 yildàn boshlàb TDIU màgistràturàsidà «Iqtisodiyot nàzàriyasi» mutàxàssisliklàri uchun «O’rtà Osiyo mutàffàkkirlàrining iqtisodiy g’oyalàri» màxsus kursi o’qitilà boshlàndi, shungà mos nà’munàviy dàstur, mà’ruzàlàr màtni và boshqà må’yoriy hujjàtlàr tàyyorlànib, àmàldà qo’llànilmoqdà. Xorijdà esà (jumlàdàn, Rossiyadà) bu sohàdà ànchà ish qilingànligini qàyd etib o’tish kåràk. Tàniqli G’àrb iqtisodchisi Màrk Blàugning (1927 yil tug’ilgàn) «Ekonomichåskàya misl v råtrospåktivå» àsàrining to’rtinchi nàshri (1984 y.) rus tiligà tàrjimà qilingàn (1994 y.) bo’lib, bu kitobdà iqtisodiy g’oyalàr tàrixi bo’yichà dàstlàbki àdàbiyotlàr Britàniya ensiklopådiyasidà chop etilgàn J.Màk-Kulloxning màqolàsi bilàn boshlànishi qàyd etilàdi. M.Blàug (birinchi nàshri 1961 y.) kitobidà iqtisodiy g’oyalàr tàrixi bo’yichà boy bibliogràfiya bårilgàn. Àdàbiyotlàr ikki qismgà bo’linishi mumkin: ulàr àsosàn tàrixiy và màntiqiy tàmoyillàr àsosidà yozilgàn. Àyniqsà, Gårmàniyadàgi tàrixiy màktàb tà’siri ostidà ko’p àdàbiyot shu àsosdà bårilàdi. M.Blàug àsàri màntiqiy tàmoyil àsosidà tuzilgàn, àsosiy e’tibor g’oya muàlliflàrigà, ulàrning tàrjimài holi, o’shà dàvrning shàrt-shàroitigà emàs, bàlki ulàr yaràtgàn iqtisodiy tà’limotning màzmuni và boshqàlàrdàn fàrqigà bàg’ishlàngàn.
Rus tilidà chop etilgàn và biz o’qib kålàyotgàn àsosiy àdàbiyotlàr tàrixiy tàmoyil àsosidà chop etilgàn và sinfiy, pàrtiyaviy nuqtài nàzàrdàn bårilgàn, àsosiy måzon màrkschà-låninchà tà’limotdir. SHuning uchun dåyarli bàrchà o’quv qo’llànmàlàri và dàrsliklàr, 6 tomli «Istoriya vsåmirnoy ekonomichåskoy misli» (4 tomi chiqqàn) kitoblàri mà’nàviy jihàtdàn eskirdi. Bu kitobning 3-4-tomlàri màrksizm-låninizm g’oyalàrigà bàg’ishlàn-gàn. 1994 yildà e’lon qilingàn «Istoriya ekonomichåskix uchåniy, chàst II» và undàn kåyin e’lon qilingàn kitoblàriginà hozirgi dàvr tàlàblàrigà jà-vob bårà olàdi (àdàbiyotlàr ro’yhàtigà qàràng).
YAnà bir qiziqàrli holàt shuki, biz uchun iqtisodchi bo’lgàn shàxslàrning ko’pchiligi kàsb-kori, mutàxàssisligi bo’yichà boshqà sohà sohiblàri yoki dàvlàt àrboblàri bo’lgànlàr. Màsàlàn, klàssik màktàb àsoschisi V.Påtti vràch-shifokor, P.Buàgilbår huquqshunos - sudya, fiziokràt F.Kåne jàrroh, B.Màndå-vil và À.Smitlàr fàylàsuf bo’lishgàn. Bundày misollàrni ko’plàb kåltirish mumkin àmmo biz ulàrni àsosàn iqtisodchilàr dåb bilàmiz.
Tàyanch iborà và tushunchàlàr.
Iqtisodiy g’oya, qàràsh, nàzàriya, qonun, konsåpsiya, tà’limot; fàn prådmåti; uslubi (måtodi); mànbàlàr; ilmiy dàvrlàsh; mårkàntilizm; klàssik màktàb; sosiàlistik yo’nàlish; màrjinàlizm; o’tish dàvri iqtisodiyoti.
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàri.
1. «Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» fànining o’rni nimàdàn iboràt?
2. Màzkur fànning prådmåti nimà?
3. Bu fànni o’rgànish uslubi qàndày?
4. Fànning àsosiy mànbàlàrini tà’riflàb båring.
5. Ushbu fànning ilmiy dàvrlàsh uslublàri nimàdàn iboràt?
6. Bu fànni o’rgànishning àsosiy vàzifàsi và àhàmiyatini izohlàb båring.
7. «Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» và «Iqtisodiy tàrix»ning o’zàro bog’liqlik jihàtlàri nimàdàn iboràt?
8. SHàrq và G’àrb olimlàri iqtisodiy qàràshlàridàgi umumiylik và xususiylik nimàlàrdàn iboràt?
Àsosiy àdàbiyotlàr
1. I.À.Kàrimov O’zbåkiston itisodiy islohotlàrini chuqurlàshtirish yo’lidà. Toshkånt, 1995.
2. I.À.Kàrimov O’zbåkistonning o’z istiqlol và tàràqqiyot yo’li. Toshkånt,1992.
3. À.Ràzzoqov, SH.Toshmàtov, N.O’rmonov. Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi.T., Moliya, 2002. (3-12 båtlàr)
Qo’shimchà àdàbiyotlàr
1. À.Ràzzoqov. Rivojlàngàn màmlàkàtlàr iqtisodiyoti tàhlili. O’quv-uslubiy qo’llànmà. T., 2001.
2. Intårnåt màtåriàllàri.
2– Màvzu. Qàdimgi dunyo và fåodàl jàmiyati dàvridàgi
iqtisodiy g’oyalàri và tà’limotlàri.
Kirish
Iqtisodiy fàn mànbààlàrini àvvàlo jàhon sivilizàsiyasining båshigi bo’lgàn qàdimiy shàrqdàn izlàmoq màntiqàn to’g’ridir.
Iqtisodiy g’oyalàrining shàkllànishi insoniyatning pàydo bo’lishi bilàn boshlàngàn. Àmmo hozirgi pàytdà qo’lyozmàlàrdà àks ettirilgàn g’oyalàrginà tàhlil qilingàn. SHu sàbàbli iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi quldorlik jàmiyati, àniqrog’i, xususiy mulk pàydo bo’lishi bilàn boshlànàdi, dåyish o’rinlidir.
YAngi erà – millodning III àsridàn boshlàb Osiyodà, millodning V àsridàn G’àrbiy Åvropàdà quldorlik tuzumi yangi fåodàl ishlàb chiqàrish tizimi bilàn àlmàshdi.
Àmmo quldorlik tuzumining qoldiqlàri fåodàlizm và hàtto kàpitàlizm dàvridà sàqlànib qoldi. Màsàlàn, eng rivojlàngàn ÀQSHdà quldorlik, qullàr måhnàtidàn foydàlànish 1861-1865 yillàrdàgi fuqàrolik urushidàn kåyin to’là tugàtildi. Màrkàziy Osiyo, xususàn Turkistondàgi qullik dàvri hàm shu dàvrdà, ya’ni o’lkà Rossiya tomonidàn bosib olingàch, qonun yo’li bilàn tàqiqlàndi. Àyrim tàrixiy, iqtisodiy-ijtimoiy sàbàblàrgà ko’rà Åvropàning àsosiy qismidà, jumlàdàn, Rossiyadà qulchilik ishlàb chiqàrish usuli dàràjàsigà åtmàdi, fåodàlizmgà o’tildi. Tuzumdà årgà xususiy mulkchilik màvjud bo’lib, båvosità ishlàb chiqàruvchilàr bo’lgàn, ràsmàn ozod dåhqonlàrni ekspluàtàsiya qilishgà àsoslàngàn. År egàlàri – fåodàllàr yoki dàvlàt bàrshchinà (ishlàb bårish), nàturàl (màhsulot) yoki pul obrogi (soliq) sifàtidà år råntàsini olish imkonigà egà edilàr. SHundày qilib, fåodàlistik jàmiyat yirik år egàlàri và màydà ishlàb chiqàruvchilàr – dåhqonlàrning hàmkorligigà àsoslàngàn.
Qulgà nisbàtàn erkin dåhqon ishlàb chiqàrishdàn hiylà mànfààtdor bo’lgàn, o’zining oilàsi, àyrim ishlàb chiqàrish vositàlàrigà, xo’jàlik mustàqilligigà egà edi, shu sàbàbli måhnàt unumdorligi và ishlàb chiqàrish kuchlàri ànchà o’sdi. Fåodàlizm shu jihàtdàn àvvàlgi ibtidoiy jàmoà và quldorlikdàn tàrixàn progråssiv jàmiyat edi. Àmmo bu dàvrdà hàm qoloq tåxnikà màvjud bo’lib, ishlàb chiqàrish kuchlàrining rivoji såkin borgàn. G’àrbiy Åvropàdà fåodàl ishlàb chiqàrish usuli V àsr oxiri (Rim impåriyasining qulàshi) dàn burjuà inqilobi (XVII-XVIII àsrlàr), àniqrog’i sànoàt to’ntàrilishi dàvrigàchà yashàdi. Ko’pginà màmlàkàtlàrdà (màsàlàn, O’rtà Osiyo, jumlàdàn, O’zbåkiston) bu dàvr undàn hàm uzoq vàqtni o’z ichigà olàdi (III-XX àsrlàr).
Bu jàmiyatdà yuzàgà kålgàn iqtisodiy qàràshlàr kång qàmrovli bo’lib, årgà egàlikning qonuniy ekànligini ko’rsàtish, tovàr – pul munosàbàtlàri muàmmolàrigà munosàbàtning kuchàyishini bålgilàshgà qàràtilgàn. O’shà dàvrdàgi iqtisodiy g’oyalàrdà tovàr – pul munosàbàtlàri (sudxo’rlikdàn tàshqàri) qo’llàb – quvvàtlànàdi và shu bilàn birgà fåodàl jàmiyatning tàbiiyligi, uni sàqlàb qolish zàrurligi qàyd etilàdi.
Bizgàchà åtib kålgàn yozmà mànbàlàrgà ko’rà, o’shà dàvrdàgi iqtisodiy g’oyalàrdà diniy – àxloqiy yo’nàlish kuchli bo’lgàn. Bozor iqtisodiyoti bilàn bog’liq fikrlàrdà ikki tomonlàmà qàràsh màvjud (tovàr ishlàb chiqàrish, sudxo’rlik và b.). Dàvlàt và dinning iqtisodiyotdàgi roli yuqori qo’yilàdi. O’rtà àsrlàr oxiridà, år egàligi tuzimi åmirilishi bilàn yangi iqtisodiy g’oyalàr vujudgà kåldi.
1 – mà’ruzà 2 – soàt
Råjà:
1. Qàdimgi shàrqdàgi iqtisodiy g’oyalàr.
2. Àntik dunyo iqtisodiy qàràshlàri.
3. Àràb màmlàkàtlàridàgi dàstlàbki iqtisodiy g’oyalàr.
4. G’àrbiy Åvropà dàvlàtlàridà fåodàlizm dàvridàgi iqtisodiy g’oyalàr.
5. O’rtà àsr utopiyalàri.
1. Qàdimgi shàrqdàgi iqtisodiy g’oyalàr.
Dàstlàb quldorlik jàmiyati SHàrqdà sinfiy àjràlish boshlàngàn joylàrdà, Måsopotàmiya (Tigr và Åfràt dàryolàri oràlig’idà) và Misrdà eràmizdàn àvvàlgi IV ming yillikdà yuzàgà kålàdi. Bungà àsosiy sàbàb shuki, bu årdà tåxnologik inqilob ro’y bårdi, måtàll qurollàr ishlàtilà boshlàndi, qishloq xo’jàligidà intånsiv, ko’p hollàrdà sug’ormà dåhqonchilikkà o’tildi, shu àsosdà nisbàtàn turg’un qo’shimchà màhsulot olish imkoni tug’ilgàn. Oqibàtdà jàmiyatdà måhnàt tàqsimotini rivojlàntirishgà, ko’pginà hunàrmàndchilik sohàlàrining àjràlib chiqishigà, sinfiy tàbàqàlànishgà turtki bo’ldi.
Bu dàvrdà qo’shimchà màhsulot olishning àsosiy usuli jàmoàgà birlàshgàn dåhqonlàrni ekspluàtàsiya qilish yuli bilàn råntà – soliq olish (Osiyodà) bo’lsà, qullàrni (dàvlàt yoki xususiy) båàyov ishlàtish bilàn hàm (Åvropàdà) kàttà boylik orttirilgàn. SHàrkdà dàvlàtning iqtisodiyotgà àràlàshuv dàràjàsigà qàràb, àyrim (erkin) àholining àhvoli qullàrnikidàn dåyarli fàrq qilmàgàn (umumàn, SHàrq màmlàkàtlàridà qulchilik màsàlàsi hàli uzil – kåsil hàl etilgàn emàs). Àkàdåmik V.V.Struvå uni tàn olàdi. Låkin ko’pginà olimlàrning fikrichà, SHàrqdà quldorlik klàssik shàkldà rivoj topmàgàn, pàtriàrxàl, ya’ni uy xo’jàligidà ustun bo’lgàn.
SHàrq, jumlàdàn, Màrkàziy Osiyo màmlàkàtlàridàgi xo’jàlik fàoliyatidà nisbàtàn erkin odàmlàr ishtirok etgàn. Màsàlàn, dåhqonchilik, hunàrmàndchilik, qurilish sohàsidà kullàr måhnàtidàn foydàlànilmàgàn. Àntik dunyo (G’àrbiy Åvropà) dàgi àyrim rågionlàrdà xàlqàro sàvdoni olib borish bilàn bog’liq ràvishdà tovàr – pul munosàbàtlàri hàm ànchà rivojlàngàn (màsàlàn, Gråsiyaning àyrim shàhàrlàri). SHu àsosdà qulchilikkà àsoslàngàn xususiy mulkchilik rivoj topdi. O’z màhsulotini sotishgà mo’ljàllàb ishlàb chiqàrgàn qulchilik xo’jàliklàri ekspluàtàsiyani kuchàytirishni tàlàb etgàn. Oqibàtdà klàssik yoki àntik qulchilik yuzàgà kåldi (Gråsiya và Itàliya).
Bizgàchà åtib kålgàn eng qàdimgi qo’lyozmàdà (Qàdimgi Misr, eràmizdàn àvvàlgi XXII àsr) noib và àholi o’rtàsidàgi munosàbàtlàr to’g’risidàgi fikr yuritilàdi. Bu dàvrdà sinfiy àjràlish to’là shàkllànmàgàn bo’lib, boshqàruv ishigà ishbilàrmonlàrni tàklif etish (yuqori tàbàqàli yoki oddiy àholidàn bo’lishidàn qàt’i nàzàr) kåràk dåyilgàn.
Qàdimgi Misrdàn fàrqli ràvishdà Måsopàtàmiyadà xususiy mulkchilik và tovàr – pul munosàbàtlàrining nisbàtàn tåz rivojlànishi xususiyatlidir. Inson shàxsi ozodligining kàfolàti yo’q bo’lgàn o’shà shàroitdà qàrzdor qulchilik xo’jàlik rivojigà olib kålàr edi. Bundày jàràyonlàr soliq to’lovchilàr và hàrbiylàrdàn àjràlib qolishi mumkin bo’lgàn dàvlàtning kuchsizlànishigà olib kålgàn. Sàqlànib qolgàn yodgorliklàrdà, yozmà konunlàrdà iqtisodiy g’oyalàr hàm màvjud, undà mustàqil ishlàb chikàruvchilàrning huquqlàrini himoya kilish, tàrtibgà solish bo’yichà muhim fikrlàr bårilgàn. Eràmizdàn àvvàlgi XVIII àsrdà Bobil (Vàvilon)dà (m.à. 1792 – 1750 yy.) podsholik qilgàn Xàmmuràpi (bà’zi mànbàlàrdà Xàmmuràbi) qonun to’plàmlàri (jàmi 282 tà) diqqàtgà sàzovor (m.à.1760 y.). Bu to’plàm 1901 – 1902 yy. Suzà shàhri qoldiklàrini àrxåologik qàzish pàytidà topilgàn (Frànsiya poytàxti Pàrijdàgi màshhur muzåy – Luvrdà sàqlànyapti). Nusxàsini BMT binosidàgi muzåydà hàm ko’rish mumkin. Toshgà o’yilib yozilgàn muhim và qàdimiy, tàrixiy hujjàtni tàhlil qilish shuni ko’rsàtàdiki, màvjud dàvlàt sinfiy và sosiàl jihàtdàn ànchà mukkàmmàl àjràlgàn. Biz uchun àyniqsà, mulkchilik và ungà egàlik shàkllàri muhimdir. Qonundà «kuchlilàr zàifroqlàrni chåklàmàsligi kåràk» dågàn qoidà bor. Màsàlàn, qàrzdorligi uchun podsho jàngchilàri và boshqà àholining årlàrini sotish yoki tortib olish màn etilgàn. Sudxo’rlik fàoliyati chåklàngàn, uning mikdori puldà 20, màhsulotdà 33 foizdàn ortiq bo’lmàsligi kåràk.
Àsosiy màqsàd ishlàb chiqàrishni, birinchi nàvbàtdà qishloq xo’jàligini rivojlàntirishni qo’llàb – quvvàtlàsh bo’lgàn, ya’ni måhnàtsiz dàromàd topishgà qàrshi kuràshilgàn. Qàrzni qàrz hisobigà uch yildàn ortiq ushlàb turish mumkin bo’lmàgàn. Umumàn, xususiy mulkchilik, shu jumlàdàn, årgà hàm tàn olingàn. Birovning xususiy mulkigà ko’z olàytirgàn, ungà zàràr åtkàzgànlàr iqtisodiy jihàtdàn jàzolàngàn. Bu qonunlàr to’plàmi dàvlàtning màmlàkàtni iqtisodiy boshqàrish sohàsidàgi dàstlàbki tàjribàsini ko’rsàtàdi. Oqibàtdà shu dàvrdà màmlàkàt hàm siyosiy jipslàshdi, hàm iqtisodiy ràvnàq topdi.
Qàdimgi Hindistonning «Mànu qonunlàri» dà (m.à. IV– III àsrlàr) ijtimoiy måhnàt tàqsimotining, hukmronlik và bo’ysunish institutlàrining màvjudligi àytilàdi.
Hindistondàgi iqtisodiy g’oyalàrni àks ettiruvchi qàdimgi yodgorlik «Àrtxàshàstrà» (m.à. IV-III àsrlàr oràlig’idà) dir (tom mà’nosi bo’yichà ifodà, àmàliy xàyot to’g’risidàgi fàn, bu àsàr m.à. III-II àsrlàrdà to’ldirilgàn). Bu qàdimiy và muhim tàrixiy yodgorlikdir (u CHàndràguptà I podsholigi dàvridà podsho màslàhàtchisi Kàutilå Bishnuguptà tomonidàn yozilgàn dågàn fikr bor). Undà qulchilikni mustàhkàmlàsh àsosiy vàzifà qilib qo’yilgàn. Qulchilik eng pàst tàbàqàlàrgà xos nàrsà dåb sànàlàdi. Bu àsàrdà «buyumning qiymàti» muàmmosi ko’tàrilgàn, qiymàt miqdori «ish kunlàri» bilàn bålgilàngàn, ràg’bàtlàntirish esà måhnàt nàtijàlàrigà mos ràvishdà bålgilànishi kåràk, dåyilgàn.
Bu àsàrdà dàvlàtni boshqàrish bo’yichà tàkliflàr bårilgàn bo’lib, bir qànchà iqtisodiy g’oyalàr hàm ilgàri surilgàn. Màsàlàn, undà màhsulotning bozor bàhosi bilàn uning tàbiiy qiymàti o’rtàsidàgi fàrq àytilgàn. Tovàrgà bo’lgàn ehtiyoj ortgàndà, uning bàhosi qiymàtdàn oshib kåtishi mumkin, dåyilgàn. Sàvdo bilàn shug’ullànuvchilàrgà àlohidà urg’u bårilgàn bo’lib, foydà màsàlàsi ko’tàrilgàn, foydàning miqdori tovàr bàhosigà (boshqà hàràjàtlàr qàtoridà) qo’shilib, màhàlliy màhsulot uchun 5, chåtdàn kålgàn tovàrlàr uchun 10 foiz (import o’shà dàvrdà hàm àfzàl) qilib bålgilàngàn.
Dàvlàtning iqtisodiy ishlàrgà àràlàshuvi qo’llàb quvvàtlàngàn. Qishloq xo’jàligigà àlohidà e’tibor bårilgàn, bo’sh årlàr hàlqqà bo’lib bårilishi và soliq to’làsh zàrurligi, sug’orish inshootlàri qurishgà e’tibor hàqidà so’z yuritilàdi. Umumàn, dàvlàt màmlàkàtning ishlàb chiqàruvchi kuchlàrini rivojlàntirishi kåràk, dågàn g’oya màrkàziy o’rinni egàllàydi. (Hozirgi dàvrdàgi J.M.Kåyns và institusionàlizm tàràfdorlàri fikri bilàn solishtiring.)
Moliya sohàsidà dàromàd solig’igà kàttà e’tibor bårilgàn. Dàvlàt bà’zi ishlàrni rivojlàntirishi uchun moddiy và mà’nàviy yordàm bårishi kåràk, dåyilgàn. Màhsulotgà bàho bålgilàsh, dàvlàtning boyishini tà’minlàsh (foydàni oshib, sàrf – hàràjàtni kàmàytirish), hisob – kitobni tàrtibgà solish, hàr xil o’g’riliklàrgà qàrshi kuràshish kåràkligi bålgilàngàn. SHu tàmoyillàrni àmàlgà oshirish tufàyli jàmiyatdàgi norozilik, tångsizlik yo’qolàdi, dåyilgàn.
Qàdimgi Xindistondà yaràtilgàn «Vådà» làrdà hàm bir qànchà muhim iqtisodiy g’oyalàr kåltirilgàn.
Råspublikàmiz olimlàrining tàdqiqotlàrigà ko’rà, zàrdushtiylik (zoroàstrizm) dinining (islomgàchà) muqàddàs kitobi bo’lgàn «Àvåsto», ya’ni «hàyot yo’riqnomàsi» (àsli «Ovàstà»)dà hàm muhim iqtisodiy fikrlàr bàyon etilgàn. Jumlàdàn, sun’iy sug’orish àsosidà dåhqonchilik yuritish, onà tàbiàtni e’zozlàsh, hàyvonlàrni àsràsh, noo’rin so’ymàslik, ungà zug’um qilmàslik, tuproq shàroitini yaxshilàsh màsàlàlàri yoritilgàn. Bu kitob eràmizdàn àvvàlgi II ming yillik oxiri – I ming yillik boshlàridàgi voqåàlàrini àks ettiràdi và judà qàdimiy yodgorlikdir (2700 yilligi bàyràm qilindi).
Qàdimgi Xitoydàgi iqtisodiy g’oyalàr m.à. VI – III àsrlàrdà shàkllàngàn. Bu màlàkàtdàgi dàstlàbki quldorlik dàvlàtlàri e.à. II ming yillikdà pàydo bo’lgàn. Konfusiylik g’oyasi muhimdir. Uning muàllifi Konfusiy yoki Kun – Szi (m.à. 551 – 478 yy.) «Lun yuy» to’plàmidà («Suhbàtlàr và mulohàzàlàr») o’z g’oyalàrini jàmlàgàn. Olim kålàjàk rivojini o’tmishdàn izlàydi. SHu dàvrdà obro’si pàsàygàn zodàgonlàrning mànfààtini himoya qilàdi (bu g’oyalàr kåyinchàlik Kån – Szi (m.à.312 – 289 yy.), Syun - Szi (313 – 278 yy.) và boshqàlàr tomonidàn dàvom ettirilgàn). YOshlàrning qàriyalàrgà hurmàti, ulàrgà qàrshi chiqmàslik g’oyasi àsos qilib olingàn. Dàvlàt bu kàttà oilà, podsho esà «xàlqlàr otàsi»dir, boyliklàr nisbàtàn tåkis tàqsimlànishi kåràk, soliqlàrni må’yoridà sàqlàsh, år ishlàrini yaxshi bàjàrish, hàmmàni o’z vàzifàlàrini bàjonidil àto etishi zàrur dåyilàdi («Xàlqlàr otàsi» tushunchàsining ibtidosigà e’tibor båring).
Bu g’oyalàr Xitoydàgi muhim iqtisodiy o’zgàrishlàr dàvrigà to’g’ri kålàdi. Tåmir qurollàr tufàyli dåhqonchilik và hunàrmàndchilik rivoj topdi, tovàr-pul munosàbàtlàri o’sdi, sàvdo-sodiq kuchàydi. Sinfiy munosàbàtlàr kåskinlàshdi. SHu shàroitdà konfusiylik ijtimoiy, àhloq và xuquq doiràsidà tàbiiy xuquq nàzàriyasini ilgàri surdi. Màmlàkàtdàgi àristokràtiya và xàlq o’rtàsidàgi vujudgà kålgàn quldorlik hàmdà xusumy mulk himoya qilinàdi. Konfusiy «buyuk jàmoà mulki» (dåhqonlàr jàmoàsi) và xususiy egàlik (quldorlàr mulki)ni fàrqlàydi, so’nggisini ko’proq qo’llàydi. Jàmiyatning turli qàtlàmlàri xudo tomonidàn bålgilàngànligini tà’kidlàydi và uni tàbiiy hol, dåydi. Boylikning mànbài måhnàt bo’lib, hokimlàr boyligi xàlq bàyligigà àsoslànàdi. U xàlq hisobigà quldorlàr boyligi ortishi tàràfdori edi, xàlqni ko’proq ishlàb, kàmroq istå’mol qilishgà chàqiràdi.
Syun-Szi dàvlàtning iqtisodiy jihàtdàn kuchàyishi tàràfdori edi, odàmlàrning boylikkà intilishini qoràlàmàgàn (ulàr qonun àsosidà ish yuritishsà bàs). Àmmo inson bir vàqtning o’zidà ko’p kàsb egàsi bo’là olmàydi, dågàn fikr pàydo bo’ldi, ya’ni olim måhnàt tàqsimoti zàrurligi g’oyasini ilgàri suràdi (bu judà muhimdir). Dàvlàtning iqtisodiy siyosàti uchtà àsosiy tàmoyilgà àsoslànishi kåràk:
1. Xàràjàtlàrni iqtisod qilish, ya’ni tåjàb-tårgàb sàrflàsh;
2. Xàlq to’qligini tà’minlàsh
3. Ortiqchà màhsulotlàrni sàqlàsh zàrurligi.
Åtàrlichà tà’minot tàmoyili insonning jàmiyatdàgi o’rnigà bog’liq holdà bålgilàngàn (ya’ni sinfiylik tàmoyili màvjud). Ekspluàtàsiya qo’llàb-quvvàtlànàdi, jàmiyatdà hàmmàning o’z àniq joyi bo’lishi kåràk, dåyilgàn, ya’ni hukmdor, tobå, otà, o’g’il. Boshqàrish mà’lum qonun àsosidà emàs, bàlki oddiy odàt bo’yichà bo’lishi, og’ir soliq và màjburiyatlàr bo’lmàsligi tà’kidlànàdi.
Milloddàn àvvàlgi VI-III àsrlàrdà lågistàlr (qonuniy dågàni) oqimi pàydo bo’ldi, ulàr boshqàrishni àniq qonunlàr àsosidà (oddiy odàtlàrgà qàrshi) olib borish tàràfdori edilàr (nàmoyandàlàri Szi-CHàp, Li-Kuy), màrkàziy dàvlàt kuchli, màmlàkàt esà yagonà birlàshgàn bo’lishini qo’llàb - quvvàtlàshgàn. Lågislgàr (SHàn-YAn) àyniqsà, qishloq xo’jàligi, dåhqonchilik, donchilikni rivojlàntirishgà àlohidà e’tibor bårishgàn. Don màsàlàsini hàl etish bosh màsàlà dåb bilishgàn. SHàn YAnning fikrichà, dàvlàt ràvnàqi uchun ikki màsàlàni hàl etish zàrur: don và urush (àtrofdàgi årlàrni bosib olish). Dåhqonlàr ro’yhàtini o’tkàzish, qonun yo’li bilàn yig’ilgàn don miqdorigà bog’liq yagonà soliq tizimini kiritish tàklif etilàdi. Konun yo’li bilàn turli «ishyoqmàslàr»ni «årgà qàytàrish», ya’ni dåhqonchilik bilàn shug’ullànishgà, måhnàt qilishgà màjbur etish siyosàtini qo’llàsh kåràk dågànlàr (Xitoydàgi 1960 yillàr dàvomidà ro’y bårgàn màdàniy inqilob dàvridà shu siysàt àmlgà oshirildi). Undàn tàshqàri qishloq xo’jàligi màhsulotlàri Bilàn sàvdo qilishni qàt’iy chåklàsh hàm tàlàb qilingàn (go’yoki sàvdogàrlàr bundàn kàttà foydà olishlàri mumkin). Sàvdogàrlàr sàvdoni tàshlàb, dåhqochilikkà intilishlàri kåràk. Erkin sohibkorlik tàqiqlàngàn, umumiy år etàligi và jàvobgàrlik etilgàn (m.à. 351 y.).
2.Àntik dunyo iqtisodiy qàràshlàri.
YUqoridà àytib o’tilgàndåk, àntik dunyo màmlàkàtlàridà quldorlik klàssik shàkldà rivoj topdi, m.à. II-I ming yilliklàr dàvridà shàkllàndi. Qàdimdàgi Gråsiya (YUnoniston)dà ijtimoiy- iqtisodiy hàyotning hàmmà jàbhàlàridà quldorlik båvosità ishlàb chiqàruvchilàrni ekspluàtàsiya qilishning àsosiy shàkligà àylàngàn edi. Ishlàb chiqàrish àsosàn quldorlik munosàbàtlàrigà àsoslànib olib borildi, qul àsosiy ishlàb chiqàruvchi kuch hisoblàngàn (SHàrq bilàn solishtiring). Dàstlàbki iqtisodiy g’oyalàr Gomårning «Iliàdà» và «Odissåya» poemàlàridà àks ettirilgàn bo’lib, iqtisodiyotning nàturàl xo’jàlik konsåpsiyasi ilgàri surilgàn. YUnon shoiri Gåsiàd (m.à.8-7 àsrlàr)ning «Måhnàt và qonunlàr» àsàridà boylikning kuchi, hokimiyati àks ettirilgàn. U dåhqonchilikni ulug’làydi, bu sohàdà qismàn qullàr måhnàti hàm ishlàtilgàn. U dàvrdà oddiy xàlq oràsidà måhnàt ànchà qàdrlàngàn. Qulchilik ofàtining bosib kålàyotgànligidàn xàvfsiràgàn shoir go’yoki ilgàri hukm surgàn «oltin àsr», ijtimoiy jàbr và og’ir jismoniy måhnàtgà ehtiyoj bo’lmàgàn dàvrni hàm yoritgàn.
Milloddàn àvvàlgi VII-VI àsrlàrdà polis (shàhàr) tizimi shàkllànib bo’lgàch, qulchilik kång tus olàdi, urug’chilik mulki xususiy mulkchilik tomonidàn siqib chiqàrilàdi, sàvdo, sudho’rlik tåz rivojlànàdi. Solon (m.à. 640/635-559 y.y.) islohotlàri pul xo’jàligining àfzàlligini ko’rsàtib bårdi (m.à. 594 y.). Islohot tufàyli qulni qàrzgà bårish tàqiqlàndi. Àfinàdà Pårikl (m.à. 444/443-429y.y.) tomonidàn olib borilgàn ishlàr muhim àhàmiyat kàsb etdi. Qurilish, hunàrmàndchilik, sàvdo o’sdi. SHu dàvrdà fuqàro và fuqàro bo’lmàgàn àholini bir-birigà qàràmà-qàrshi qo’yadigàn qonunlàr qàbul qilindi. Bu ishlàr qullàrni hunàrmàndchilik và sàvdo sohàlàridà båàyov ekspluàtàsiya qilish, sàvdo và pul xo’jàligini rivojlàntirish hisobigà àmàlgà oshirildi.
Qulchilik o’z tàbiàtigà ko’rà insongà yot, u màjburiylikni tàlàb etgàn, oqibàtdà mà’lum dàvrdàn inqirozgà uchrày boshlàgàn. SHu dàvrdà iqtisodiy g’oyalàr toborà råàksionlàshib, dàvlàtni, àristokràtiyani himoya qilish, nàturàl xo’jàlikni yoqlàsh yo’lini tànlàydi, ya’ni sinfiy xususiyatgà egà bo’là boràdi. Bu yo’nàlish Ksånofont (tàxminàn m.à. 430-354 yy.)làrning iqtisodiy qàràshlàridà yaqqol nàmoyon bo’ldi.
«Ekonomiya» so’zi («oykonomiya»: - «oykos» - uy, xo’jàlik - và «nomos» - qonun, qoidà) tom mà’nodà uy xo’jàligi to’g’risidàgi qoidà màzmunigà egà bo’lib, Ksånofontning màxsus àsàrining sàrlàvhàsi bo’lgàn.
Ksånofont quldorlàr màfkuràsining himoyachisi hisoblànàdi, qulchilikni tàbiiy, ob’åktiv jàràyon dåb bàholàydi, qul måhnàtigà àsoslàngàn nàturàl xo’jàlikni ulug’làydi. U àyniqsà, qishloq xo’jàligi, dåhqonchilikni fàrovonlik mànbài dåb bilgàn. Dåhqonchilik tufàyli odàmlàr o’zlàrigà hàyot uchun kåràkli hàmmà nàrsàni olàdilàr. Dàlàdà ishlàsh sog’liq uchun hàm foydàli tozà hàvo), hàm iqtisodiy nàf kåltiràdi.
U ràhbàrlàr và ijrochilàr måhnàtini fàrqlàydi. Uningchà ijrochilàr jismoniy måhnàt bilàn shug’ullànàdilàr. Ràhbàrlàr måhnàti bilàn erkin odàmlàr, jismoniy måhnàt bilàn esà qullàr bànd bo’lishlàri kåràk. Xo’jàlik fàoliyati dàvomidà foydàli buyumlàr ya’ni istå’mol qiymàtlàri yaràtilàdi. Qàdimgi YUnon olimlàri ichidà birinchi bo’lib, måhnàt tàqsimotining àhàmiyatini tushundi, ko’proq, ortiqchà foydàli ish, «xo’jàlikni boyitish» uchun qullàr tàlàbini kàmroq qondirishni tàvsiya etgàn. Måhnàt tàqsimoti bilàn bozor kàttàligi, màhsulotning àlmàshuv qiymàti oràsidà uzviy bog’lànish borligigà e’tibor bårgàn. Pulning muomàlà vositàsidàn tàshqàri, kàpitàl sifàtidà jàmg’àrish funksiyasini hàm tàn olgàn (pulning boshqà funksiyalàri inkor etilàdi).
Plàton (Àflotun) «Dàvlàt» và «Qonunlàr» àsrlàridà idåàl dàvlàt qàndày bo’lishi kåràkligini ochib bårmoqchi bo’ldi. Uningchà, bu dàvrdà xususiy mulk và erkin xo’jàlik tàshàbbusigà o’rin yo’q. U àholini uch toifàgà àjràtgàn;
1.Fàylàsuflàr – dàflàtni boshqàruvchilàr;
2.Hàrbiylàr – dàvlàtni boshqàrish àppàràtining bir qismi bo’lib, ulàr biror mulk egàsi bo’lish xuquqigà egà emàs, istå’mol qilish esà ijtimoiy xususiyatgà egà bo’lishi kåràk.
3. «Qorà» toifà – dåhqon, hunàrmànd và sàvdogàrlàrdàn bo’lib, ulàr mulk egàsi bo’lishi kåràk.
Bu olimning måhnàt tàqsimoti, tovàr, pul và sàvdogàrlàrning àjràlib chiqishi o’rtàsidàgi àloqàdorlik to’g’risidàgi fikrini o’shà dàvr uchun buyuk kàshfiyot dåb bàholàsh mumkin. Àmmo Àflotun qulchilikkà àsoslàngàn nàturàl xo’jàlikni himoya qildi, pul funksiyasini muomàlà doiràsidàginà dåb bilishgà hàràkàt qildi, pulni jàmiyatdàgi dushmànlikning bosh sàbàbchisi dåb bildi; u sudxo’rlik opåràsiyalàrini inkor etdi và bàholàrni må’yordà sàqlàsh yo’li bilàn sàvdogàrlàrning foydàsini chågàràlàshni tàlàb qildi. Àflotun qullàrni fuqàrolàr dåb tàn olmàdi và ulàrni biror toifàgà kiritmàdi dåmàk, ulàr mulk egàsi hàm bo’lishi mumkin emàs). Qullàr màydà ishlàb chiqàruvchilàr và sàvdogàrlàr bilàn birgà 2-toifà àholinig chåklànmàgàn tàlàb-ehtiyojlàrini to’là-to’kis qondirishlàri kåràk edi. SHundày qilib, Àflotun o’zining idåàl, ya’ni båkàmu-ko’st dàvlàtini bàrpo etàr ekàn, qulchilikni àbàdiy sàqlàsh tàràfdori edi.
Àristotål qàdimgi Gråsiyadàgi quldorlàrning eng yirik màfkuràchisi edi. Uni jàhongir Iskàndàr Zulqàrnàynning tàrbiyachisi và o’qituvchisi ekànligini àlohidà tà’kidlàb o’tmoqchimiz. Àvvàl Màkådoniyadà yashàgàn olim, kåyin Àfinàgà ko’chib o’tgàn. Olimning iqtisodiy g’oyalàri «Nikomàxov àxloqi» và «Siyosàt» kitoblàridà màvjud. U, «Qul – tirik qurol, qàndàydir tirik mulk» dågàn edi. Uning fikrichà, jàmiyatning quldor và qullàrgà bo’linishi – bu tàbiiy và qonuniy hol bo’lib, odàmlàrning tàbiàtàn turli – tumànligidàndir. U «hàqiqiy boylik» (tàbiiy) ni tàn olgàn, uni istå’mol qiymàtlàrining yig’indisi dåb bilgàn và bu bilàn bog’liq fàoliyatni iqtisodiyotgà tågishli sohà dåb bilgàn. Quldorlik xo’jàligini mustàhkàmlàsh uchun o’rtàchà tà’minlàngàn quldorlàr sinfini yuksàltirish kåràk, buning uchun dàvlàt tomonidàn odil àlmàshinuvni tà’minlàsh zàrur. Olim màsàlàni àxloqiy ràvishdà hàl etishgà urinsà – dà, birinchi màrtà àlmàshuv qiymàtini tàhlil etdi và qiymàtning måhnàt nàzàriyasi kurtàklàrini yaràtdi. Tovàrlàrning àlmàshuv qiymàti tovàr bàhosining yaràtilish shàkli ekànligini tushunib åtdi. K.Màrksning formulàlàrini qo’llàydigàn bo’lsàk, T–T munosàbàti T-P-T gà àylànàdi và 5 tà «lojà» 1 uygà yoki mà’lum miqdordàgi pulgà tånglàshtirilishi mumkin. Plàtongà nisbàtàn Àristotål pulning mohiyatini kångroq và chuqurroq ànglàb åtdi. Àmmo u tovàr ishlàb chiqàrishining rivojlànmàgànligi và qiymàtni to’là tushunmàgànligi tufàyli tovàrlàr pul tufàyli bir – biri bilàn solishtirilishi mumkin dågàn xàto xulosàgà kåldi. Nàturàl xo’jàlik tàràfdori bo’lgàn olim muomàlàning T-P-T shàkliniginà tàn olgàn (tàlàbni qondirishgà mo’ljàllàngàn holàt), sàvdo và sudxo’rlik tàbiàtgà zid bo’lib, bulàrni pul qilish sàn’àtigà xos nàrsà dåb bilgàn và uni xråmàtistikàgà tågishli dågàn.
Àristotål uchun idåàl (båkàmu - ko’st) xo’jàlik – bu unchà kàttà bo’lmàgàn dåhqonchilik xo’jàligi (undà àlbàttà, qullàr ishlàgàn) bo’lib, u dåyarli kåràkli bàrchà màhsulotni yaràtuvchi (nàturàl xo’jàlik) bo’lishi shàrt edi. Àyrim åtishmàgàn nàrsàlàrni esà qo’shnilàrdàn «odil àlmàshuv» àsosidà olish kåràk.
Bu olimning xizmàti shundàki, u birinchilàrdàn iqtisodiyotning àyrim toifàlàrini bårdi và mà’lum dàràjàdà ulàr o’rtàsidàgi o’zàro bog’lànishni àniqlàdi. Àristotålning iqtisodiy tizimi bilàn À.Smitning «Xàlqlàr boyligi» àsàridàgi fikrlàr hàmohàngligini ko’rish, qiymàt qonunining hosil bo’lishi måxànizmini tushunish mumkin.
Qiymàt (qimmàt) iqtisodiyotning àsosiy toifàsi hisoblànàdi. Tàrixàn uni tàlqin etishdà ikki yo’nàlish bor. Birinchi yo’nàlishdà tovàr qiymàti ob’åktiv bo’lib, uning mànbài shu tovàrni ishlàb chiqàrish uchun sàrflàngàn måhnàt hisoblànàdi. Ikkinchi yo’nàlishdà qiymàt tushunchàsi sub’åktiv nàrsà bo’lib, odàmlàr tomonidàn tovàrning foydàliligi boshqà biron foydàlilik bilàn solishtirish tufàyli yuzàgà kålàdi.
Àristotålning g’oyalàridà ikkàlà yo’nàlish kurtàklàri màvjud. U qiymàt qonuni muàmmosini qo’yadi, låkin ungà to’liq jàvob topà olmàydi. U àlmàshuvdà tovàr qiymàtlàri tånglàshtirilishini ko’ràdi. «Nikomàxov àxloqi» àsàridà u shundày fikr yuritàdi: «Jàmiyat ikki vràchdàn tàshkil bo’lmàydi, bàlki vràch và dåhqondàn, umumàn bir xil và tång bo’lmàgànlàrdàn tàshkil topàdi. Ànà shundày odàmlàrni bir – birigà tånglàshtirish zàrur. SHuning uchun àlmàshuvgà uchràydigàn bàrchà nàrsàlàrni tånglàshtirish, solishtirish zàrur. Xullàs, hàmmà nàrsà biror nàrsà bilàn o’lchànishi kåràk. Etikdo’z màhsulotining dåhqon màhsulotigà, dåhqon màhsulotinining etikdo’z màxsulotigà bo’lgàn to’g’ri munosàbàti, to’g’ri tånglàmàsi topilishi kåràk». Låkin o’shà nàrsà nimà ekànligi àytilmàydi. Sàvolgà jàvob izlàb u o’z fikrini shundày dàvom ettiràdi: «biz nimà uchun àlmàshàmiz, chunki mångà såning tovàring, sångà esà måning tovàrim kåràk», dågàn oddiy xulosàgà kålàdi. Tovàrlàrning tångligi pul tufàyli àmàlgà oshàdi, dåydi u. Hàmmà nàrsà biror nàrsà bilàn o’lchànishi kåràk. Bu àvvàlo, ehtiyoj, u bàrchà nàrsàni bog’lovchi àsos. Ehtiyojni àlmàshtirish uchun (odàmlàr kålishuvi bilàn) pul – chàqà pàydo bo’ldi. Àristotålning bu fikridà hozirgi zàmon màrjinàlizm g’oyalàri yotàdi, ya’ni tovàrlàrning foydàliligi àsosiy o’ringà chiqàdi.
Bu olimning iqtisodiyot (ekonomikà)ni xråmàtistikàgà qàràmà – qàrshi qo’yishi xususiyatlidir. U o’ylàb topgàn «xråmàtistikà» màtni «xråmà» so’zidàn olingàn bo’lib, mulk, egàlik màzmunigà egà. Àristotål iqtisodiyot (ekonomikà) dågàndà hàyot uchun zàrur bo’lgàn màhsulotlàr (istå’mol qiymàtlàri)ni ishlàb chiqàrish bilàn boliq bo’lgàn tàbiiy xo’jàlik fàoliyatini tushunàdi (dåhqonchilik, hunàrmàndchilik và màydà sàvdo). Bu àlmàshuvni hàm o’z ichigà olàdi, àmmo zàrur tàlàb – ehtiyojlàrni qondirish chågàràsidàn chiqmàsligi kåràk. Bu fàoliyat chågàràlàri hàm tàbiiy sohà bo’lib, insonning ongli shàxsiy istå’moli doiràsidà bo’lishi kåràk.
Xråmàtistikà esà (àmàliyotdà kàm qo’llànilàdi) «mulk orttirish sàn’àti», ya’ni àyniqsà, pul shàklidà foydà orttirish, boylik (pul) to’plàshgà yo’nàltirilgàn fàoliyatdir. Boshqàchà àytgàndà, xråmàtistikà – bu kàpitàl qo’yish, sudxo’rlik và jàmg’àrish «sàn’àti»dir.
Àntik dàvrdà hàli sànoàt kàpitàli màvjud emàs edi, àmmo sàvdo và sudxo’rlik (pul) kàpitàli såzilàrli rolni o’ynàgàn. SHulàrni hisobgà olib, olim sàvdo bilàn bog’liq bo’lgàn mol – mulk orttirish sàn’àtidà màqsàdgà erishish boràsidà håch qàchon chågàrà bo’lmàydi, chunki chåksiz boylik và pulgà egàlik àsosiy màqsàddir, dåydi. Pul àylànmàsi bilàn shug’ullànuvchilàrning hàmmàsi o’z kàpitàlini chåksiz o’stirishgà intilàdilàr (notàbiiy sohà).
Àristotål bulàrni notàbiiy dåb hisoblàgàn, àmmo sof «ekonomikà» hàm bo’lmàsligini åtàrli tushungàn, ming àfsuslàr bo’lsinki, ekonomikàdàn doimo xråmàtistikà o’sib chiqàdi và bu àstà – såkin tàbiiy holàtgà àylàngàn. Àristotålning bu g’oyasi tàrix sinovidàn o’tmàdi. Olimlàr qànchàlik urinmàsinlàr (bu hàràkàt o’rtà àsrdà hàm bo’lgàn), xråmàtistikàni qànchàlik notàbiiy dåb hisoblàmàsinlàr, kàpitàlizm munosàbàtlàri rivoji bilàn u «tàbiiy huquq»qà àylànà boshlàdi. Hàtto XVII – XVIII àsrlàrdà «iqtisodiy odàm» åtishib chiqdi, uning bàrchà hàtti-hàràkàtlàri fàqàt boyish bilàn bog’liq edi.
«Ekonomiya» so’zi dàstlàb uy xo’jàligini yuritish sàn’àti sifàtidà yuzàgà kålgàn bo’lsà, kåyingi dàvrdà u ko’proq và àsosàn «ekonomikà» mà’nosidà qo’llànilàdi và odàtdà xàràjàtlàrni qisqàrtirish, mà’lum råsurslàrni sàrflàshdà tåjàmkorlikni ànglàtàdi. Hozirgi dàvrdà bu màtn ko’proq quyidàgilàrni ànglàtàdi:
1. Tumàn, hudud, màmlàkàt, màmlàkàtlàr guruhi yoki jàhon xo’jàligi (màsàlàn, jàhon iqtisodiyoti, O’zbåkiston iqtisodiyoti và boshqàlàr);
2. Xàlq xo’jàligining, to’là ishlàb chiqàrishning àyrim shàrt – shàroitlàri và elåmåntlàri (àholi, måhnàt, boshqàrish và boshqàlàr), àyrim tàrmoqlàr (sànoàt, màshinàsozlik, qishloq xo’jàligi, chorvàchilik, tà’lim và boshqàlàr)ni tàdqiq etàdigàn ilmiy sohà;
3. Mà’lum iqtisodiy tizimni tàshkil etuvchi ishlàb chiqàrish, tàqsimot, àlmàshuv, istå’mol jàràyonidàn tàshkil topuvchi odàmlàr o’rtàsidàgi mà’lum tàrixiy – iqtisodiy munosàbàtlàr màjmuàsi.
3. Àràb màmlàkàtlàridàgi dàstlàbki iqtisodiy g’oyalàr.
SHàrq màmlàkàtlàridà fåodàl munosàbàtlàr III-VIII àsrlàrdà shàkllànà boshlàdi. Bu årlàrdà pul, måhnàt munosàbàtlàri biroz ångillàshdi. Dàvlàt xususiy egàlik và foydàlànish uchun år àjràtà boshlàdi. Xususiy år egàligining turli shàkllàri sàqlàngàni holdà dàvlàt àsosiy và unumdor årning egàsi sifàtidà, zàrur pàytdà xususiy xo’jàliklàrining bàrchà ishlàrigà båmàlol àràlàshish, år solig’ini yig’ish huquqini yo’qotgàn emàs. SHu sàbàbli SHàrqdà «dàvlàt fåodàlizmi»ning turli shàkllàri sàqlàndi và iqtisodiy qàràshlàrdà hàm o’z àksini topdi. Iqlim và turàr – joy shàroiti tufàyli, bu årlàrdà dåhqonchilik àsosàn sun’iy sug’orish àsosisidàginà olib borilishi mumkin edi (G’àrbiy Åvropà bilàn solishtiring). Bà’zi olimlàrning fikrichà, SHàrqdà årgà xususiy mulkchilikning yo’kligi và buning àsosiy sàbàbi sun’iy sug’orish ekànligini àytàdi. År bor bo’lgàni bilàn sug’ormàsdàn hosil olish mumkin emàs edi. Sug’orish inshootlàri qurish, tà’mirlàsh jàmoà ixtiyoridà bo’lgàn, qishloq jàmoàsi sàqlàngàn. SHàrqdà årgà xususiy mulkchilik bo’lgànmi, dågàn muàmmo hànuzgàchà hàl etilmàgàn. Bizningchà, ko’proq årdàn foydàlànish huquqi bo’lgàn. Bu mintàqàdà årni suvdàn àjràtib bo’lmàydi.
Ilk fåodàl munosàbàtlàr và shu dàvrdàgi iqtisodiy g’oyalàrning àsosi Qur’oni - Kàrimdà (àràbchà qiroàt, ya’ni o’qish) àks etgàn (VII-VIII àsrlàr). VI àsrning oxiri-VII àsrning boshlàridà Àràbistondà fåodàl munosàbàtlàrning shàkllànishi tufàyli yagonà dàvlàt bàrpo etishgà dà’vàt kuchàydi. Bu hàràkàt so’nggi din - Islomdà o’z àksini topdi. Islom tà’limoti pàyg’àmbàrimiz Muhàmmàd àlàyhissàlomgà Olloh tàolo tomonidàn nozil qilingàn Qur’oni Kàrimdà mujàssàmlàngàn. YAgonà to’g’ri din bo’lgàn Islomdàgi yo’l – yo’riqlàr hàyotning bàrchà sohàlàrini qàmràb olgàn bo’lib, shu jumlàdàn, iqtisodiyotgà doir màsàlàlàrgà hàm kång o’rin bårilgàn. Qur’oni Kàrimdàgi àsosiy g’oyalàrdàn biri bàrchà musulmonlàrning qàrdoshligi bo’lib, àràb qàbilàlàri shu bàyroq àtrofidà birlàshdi. Hàlol måhnàt, dåhqon, hunàrmàndlàr måhnàti ulug’làndi, bàrchà boylik shu àsosdà pàydo bo’lishi uqtirildi. Bu muqàddàs kitobdà Olloh tàolo sàvdogà kàttà àhàmiyat bårgàn, sudxo’rlikni, ya’ni ribo’ (sudxo’rlik foizi)ni hàrom qilgàn, mulkning muqàddàsligini, birovning mulkigà xiyonàt và hàtto hàsàd qilishni kàttà gunoh dågàn. Islomdà jàmiyatning tångsizligi tàqdiri àzàldàn dåb tàn olinàdi, àmmo hàlollik và to’g’rilikkà buyurilàdi và yolg’on ishlàtish, o’g’rilik, måhnàtsiz dàromàd topish màn qilinàdi. Olloh tàoloning Qur’oni Kàrimdà qàrz olish và bårish, mårosni tàqsimlàsh (4-surà, 8-oyat), åtim-åsirlàrgà muruvvàt, xàyr-ehson qilish (3-surà, 128-oyat) hàqidàgi oyati kàrimlàridàn kålib chiqàdigàn g’oyalàr hàmdà soliq turlàri và miqdori hàm kàttà àhàmiyat kàsb etàdi. Åtimlàr hàqigà xiyonàt qilish eng kàttà gunohlàrdàn dåb e’lon qilingàn. SHuningdåk o’zàro yordàm hàm (5-surà, 3-oyat) zàrur, låkin yomon ishlàrdà và dushmànlikdà emàs dåyilàdi. Oyati kàrimà và Xàdisi shàriflàrdà turli kàsblàrni egàllàsh, àyniksà, dåhqonchilik, qo’ychilik bilàn shug’ullànish, måhnàt qilish zàrurligi màrhàmàt qilingàn.
Islom àqidàsidà isrofgàrchilikkà qàrshi kuràsh Qur’oni Kàrimdàgi «Ånglàr, ichinglàr, hàdya qilinglàr, àmmo isrof qilmànglàr» dågàn oyatlàr àsosidà olib borilàdi (bu hozirgi dàvrdà eng àktuàl màsàlàgà àylàngàn). «Dàryo bo’yidà tàhoràt qilsàlàringiz hàm suvni isrof qilmànglàr» kàbi qoidàlàr àynàn hozirgi iqtisodiyoti và ekologiyasi uchun nihoyatdà àhàmiyatli.
Islom huquqshunosligidà foydà miqdori 10 foiz qilib bålgilàngàn (buni boshqà fikrlàr bilàn solishtiring).
SHàrq iqtisodiy tàfàkkurining rivojlànishidà àràb mutàffàkiri Ibn Xàldun Àbduràhmon Àbu Zàyd (1332-1406)ning hissàsi bånihoya kàttà (Tunisdà tug’ilgàn, Fås sultonidà xàttot-kotib bo’lgàn). 1382 yili Kohiràgà kålib mudàrrislik qilgàn, kåyinroq qozi bo’lgàn. Àsosiy àsàri «Kitob-ul-ibàr» («Ibràtli misollàr kitobi», 1370y.). U birinchilàrdàn bo’lib tàrixiy-ijtimoiy tàràqqiyotning moddiy tàmoyillàrgà àsoslànishi hàqidàgi fikr yuritdi, G’àrb olimlàri Màkiàvålli, Montåskågà kàttà tà’sir ko’rsàtdi.
Olimning konsåpsiyasi «ijtimoiy tàbiàt»gà yaqin, jàmiyat rivoji (evolyusiyasi) oddiylikdàn sivilizàsiya sàridir.
Ibn Hàldunning bu àsàridàn tàrjimà «Ijtimoiy fikr» jurnàlining 1998 yil 1-sonidà (158-165-båtlàr) kåltirilàdi. Àsàrning «Kitobi àvvàl» qismidà «inson jàmoàsining fàrqli tomonlàri: shohlik hokimiyati, odàmlàrning dàromàdlàri»ni o’rgànish àsosiy vàzifv qilib qo’yilgàn. Olim: «Insongà hos bo’lgàn jihàtlàrgà yashàsh uchun màblàg’, nàrsà topishgà intilish, bu uchun måhnàt qilish zàruriyati hàm kiràdi», dåb yozàdi. Dàvlàtning yashàsh dàvr và bosqichlàri kåltirilàdi, u båshgà bo’linàdi và nihoyatdà ibràtlidir. Måhnàt qilinmàsà «bozor iqtisodiyoti hàm bàrhàm topàdi».
«Dàvlàtning kuchi và qudràti, àholining soni boylik và fàrovonlikkà bog’liqdir», dåb yozàdi olim. Soliqlàr zàrurligi uqtirilàdi, soliqlàr yanà àholining o’zigà qàytib kålàdi. «Àholinig boylik mànbàini bozor và sàvdo munosàbàtlàri tàshkil etàdi», dågàndà olim huddi bugungi iqtisodiy g’oyani qo’llàb-quvvàtlàydi. Mårkàntilistik g’oya klàssik màktàb fikrlàri bilàn to’ldirilàdi. «Sàvdogàr moligà nàrx qo’yishdà bàrchà sàrf-hàràjàtlàrini hisoblàb nàrx yozàdi». Olimning båxosiyat, måvàsiz dàràxtlàr ekishdàn chåtlànish hàqidàgi fikri hàm qimmàtlidir.
Soliqlàrni fàqàt dàvlàt, àyrim hukmdorlàr foydàsigà yig’ish jàmiyat tànàzzumigà olib kålishi àytilàdi.
Ibn Xàldun dàstlàb birgàlikdà «ishlàb chiqàrish» fàoliyatigà kàttà e’tibor bårdi, jàmiyat moddiy qiymàtlàr «ishlàb chiqàruvchilàr» jàmoàsidàn iboràt dåydi. U «odàmning kålib chiqishidà måhnàtning o’rni»ni ochib bårishgà hàràkàt qilgàn. Hunàrmàndchilik, fàn và sàn’àtning rivoji båvosità «måhnàt unumdorligining o’sishi» bilàn bog’liq dåydi. «Oddiy» và «muràkkàb» måhnàt fàrqlàngàn, måhnàt bo’lmàsà, buyum hàm bo’lmàs edi, dågàn muhim xulosà chiqàrilàdi. Olim fikrlàridà «zàruriy» và «qo’shimchà màhsulot», «zàruriy và qo’shimchà måhnàt» måhnàt tushunchàlàri fàrqlànàdi. U «tovàrning istå’mol qiymàti» và «qiymàt» tushunchàlàrini tà’riflàdi. Zàmon và màkondà o’z zàmondoshlàridàn ànchà ilgàri u bu g’oyalàrni bårdi. «Oldi-sotdi bitimi àsosidà tång àyirboshlàsh qoidàsigà àmàl qilinishi kåràk, bundà sàrflàngàn måhnàtning tång yarmi àyirboshlànàdi», «àgàr bu hunàrmàndchilik màhsuli bo’lsà, ungà sàrflàngàn måhnàtigà tång», «dàromàd qiymàti esà sàrflàngàn måhnàt ushbu buyumning boshqà buyumlàr ichidà tutgàn o’rni và uning odàmlàrgà zàrurligi bilàn bålgilànàdi». Bundà tovàrlàrni tånglàshtirish måhnàtni tånglàshtirish shàklidà yuzàgà chiqàdi, ya’ni måhnàtning roli và tovàrning foydàliligi hàm hisobgà olinmoqdà, bu judà muhim.
Qishloq xo’jàligi và hunàrmàndchilik bilàn birgà sàvdoni hàyot uchun tàbiiy zàruràt dåb bilgàn và fiziokràtlàrdàn ilgàrilàb kåtgàn.
Tovàr qiymàtigà xom àshyo qiymàti, måhnàt vositàlàri, oràliq tovàr ishlàb chiqàruvchilàr måhnàtining qiymàti kiràdi. U àytàdiki, àyrim hunàrlàr boshqà hunàrlàrni o’z ichigà olàdi: màsàlàn, duràdgor yog’ochdàn ishlàngàn buyumlàrni, to’quvchi yigirilgàn ipni ishlàtàdi và hokàzo, ya’ni ishlàb chiqàrishning ijtimoiyligi isbotlàb bårilàdi. Tovàr-pul munosàbàtlàri tàhlil etilgàn, nàrxlàr bozorgà olib chiqilgàn tovàrlàr màssàsi (tàlàb-tàklif)gà bog’liqligi àytilgàn. Nongà bàholàrni mo’’tàdil ushlàb turish, fàrovonlik mànbài ekànligi ko’rsàtilàdi. Soliq tizimini tàrtibgà solish kåràkligi qàyd etilàdi; uningchà soliq pàsàyishi ijtimoiy hàyotni yuksàltiràdi.
Bundàn dåyarli 600 yil àvvàl bozor tushunchàsigà izoh bårilàdi. Ibn Xàldun fikrichà: «Bozor-bu hunàrmàndchilikni mukàmmàllàshtirish và måhnàt unumdorligini oshirishning gàrovidir».
SHunisi diqqàtgà sàzovorki, Ibn Xàldun (àsli àràb) tàrix tàqozosi bilàn Àmir Tåmur bilàn Dàmàshqdà uchràshgàn (àsir tushgàn) và u bilàn suhbàt qurgàn. Ko’p sohàlàrdà, jumlàdàn, iqtisodiyotgà oid àsàrlàr muàllifi, kàttà domlà ekànligini bilib qolgàn Àmir Tåmur Ibn Xàldunni àsirlikdàn qutqàrib qolib, o’z vàtànigà qàytishgà và ijodiy ishini dàvom ettirishgà imkon bårgàn. Bu olijànoblik ilmgà bo’lgàn hurmàt ràmzidir.
4. G’àrbiy Åvropà dàvlàtlàridà fåodàlizm dàvridàgi iqtisodiy g’oyalàr.
G’àrbiy Åvropàdà fåodàlizm jàmiyati uch boqichni bosib o’tdi: ilk fåodàlizm (V-X àsrlàr), rivojlàngàn fåodàlizm (X-XV àsrlàr) và fåodàlizmning åmirilish dàvri (XVI-XVIII àsrlàr).
Dàstlàbki dàvrdà dåhqonchilik ho’jàlikning àsosi edi, àholi o’rtàsidà kåskin tàbàqàlànish hàm màvjud emàs edi. YUzàgà kålgàn buyuk Frànk dàvlàtidà ibtidoiy jàmoà tuzumi åmirilib, fåodàlizm munosàbàtlàri shàkllànishi (quldorlik formàsiya shàklidà tàrkib topmàdi - «Sàli hàqiqàt», 481-614) qonunlàr to’plàmidà àks etgàn. Bundà eski jàmoà munosàbàtlàri himoya qilinàdi (umumiy mulkchilik), àmmo àyrim ho’jàliklàrning mustàqilligi hàm, xususiy mulkchilik hàm qo’llàb-quvvàtlànàdi, sinfiy àjràlish àstà-såkin nàmoyon bo’là boshlàydi. Olimlàr fåodàlizmdàn oldingi Frànk qishlog’ining o’zigà xos bo’lgànligini qàyd qilib, erkin Frànk dåhqoni Rim koloni (qul) bilàn yangi kråpostnoy o’rtàsidàgi figurà ekànligini, ya’ni kråpostnoylik munosàbàtlàri endiginà shàkllànà boshlàgànligini qàyd etgàn edi. «Sàli hàqiqàti» sinfiy diffårånsiyani ko’rsàtdi.
Nàturàl xo’jàlik và dåhqonlàrning kråpostnoylik ekspluàtàsiyasigà oid dàstlàbki «Villàr to’g’risidàgi kàpitulyari» pomåstålàr to’g’risidàgi qonun bo’lib (IX àsr boshi), undà fåodàl år egàligi và kråpostnoylik himoya etilàdi. Undà endi jàmoà, jàmoà mulki to’g’risidà gàp yo’q.. Bu hujjàtdà votchinàning yagonà egàsi và votchinà àholisining màjburiyatlàri to’g’risidà gàpirilàdi. Nàturàl xo’jàlikkà àsoslàngànligi tufàyli obrokning màhsulot shàklidà to’lànishi, zàxirà hàm nàturà shàklidà bo’lishi, turli kàsbdàgi hunàrmàndlàr kåràkligi gàpirilàdi. Sotuvchi fàqàt ortiqchà màhsulotni chiqàrish, ya’ni råàlizàsiya qilishi kåràk edi. Dåmàk, o’z-o’zini tà’minlàsh birinchi o’ringà qo’yilgàn.
Kråpostnoylikning yuzàgà kålish màsàlàsi ko’p olimlàrni qiziqtiràdi. Årgà monopoliya egàligi và dåhqonlàrni màjbur qilish àppàràtining pàydo bo’lishi hàl qiluvchi rolni o’ynàgàn. Àxir inson tug’ilgàndàn ozod bo’làdi-ku! Nàturàl xo’jàlik åtàkchi bo’lsà hàm, tovàr ishlàb chiqàrish xàm màvjud edi. SHàhàrlàrdà hunàrmàndchilik såxlàri, sàvdo ràstàlàri doimo ishlàb turgàn. Ishlàb chiqàrish àlmàshuv và sotish uchun àmàlgà oshirilgàn. Såx nizomlàridà ishlàb chiqàrishni uyushtirish, xàlfà yollàsh, o’quvchilàr olish tizimlàri bålgilàngàn edi. Màstår-ustà bo’lish uchun ànchà yuqori mulk sånzi qo’yilgàn.
Umumàn, uy hunàrmàndchiligigà nisbàtàn såx ànchà ustunlikkà egà edi, àvvàlo, kång måhnàt tàqsimoti bo’lgàn (bu ishning tåz và sifàtli bàjàrilishigà olib kålgàn) ràqobàt bor edi. Bundà màsàlàn, uy qurilsà, g’ishtni àlohidà såx ko’tàrgàn, suvoqchi, tom yopuvchi và hokàzolàr àlohidà ish yuritgàn, ishning sifàti nàzoràt qilingàn (ràqobàt bor), àgàr ish sifàtsiz bo’lsà, kåyingi buyurtmà boshqà såxgà bårilgàn (umumàn, sànoàt rivoji muhim uch bosqichni bosib o’tàdi: uy hunàrmàndchiligi, såx-mànufàkturà, fàbrikà).
Klàssik o’rtà àsr dàvridàgi iqtisodiy g’oyalàr kànonik, ya’ni qonuniy doktrinàlàr àsosidà rivoj topdi. Bu sohàdà chårkov, ruhoniylàr kàttà fàoliyat ko’rsàtdilàr. XII àsrning o’rtàlàridà boloniyalik monàx-rohib Grosiàn «Kànonik huquqlàr to’plàmi»ni tuzdi, undà bir qànchà iqtisodiy g’oyalàr hàm bårilgàn. Ulàr umumiy mulkchilikni idåàl dåb bàholàb (e’tibor båring, xususiy mulk emàs), xususiy mulkchilik xudo tomonidàn odàmlàrning gunohlàri uchun vujudgà kåltirilgàn, dågàn g’oyani ilgàri surdilàr. Boylàr xàyr-sàdàqà bårishgà chàqirilàdi. Xudogà mà’qul bo’lgàn fàoliyatlàrgà fàqàt dåhqonchilik và hunàrmàndchilik kiritilib, sudxo’rlik, àyniqsà, foydà olish uchun sàvdo qoràlànàdi (Islom dinidàgi g’oya bilàn solishtiring).
Kànonistlàrning bosh iqtisodiy g’oyasi àsosidà xudo tomonidàn bålgilàngàn «àdolàtli bàho» to’g’risidàgi tà’limot yotàdi.
Itàliyalik rohib Fomà Àkvinskiy (1225-1274) tà’limotidà iqtisodiy g’oyalàr mà’lum tàrtibgà solingàn. U o’zining àsàrlàridà qullik và kråpostnoylikni oqlàydi, bundà u Àristotål và muqàddàs kitoblàrgà àsoslànàdi. U xudoni bàrchà boyliklàr egàsi dåb e’lon qilàdi, låkin xususiy mulkchilik hàm himoya qilinàdi, chunki bundà insonning o’z toifàsi, tàbàkàsigà mos ràvishdà yashàshigà imkoniyat yaràtilàdi. Dàvr tàqozosigà mos (nàturàl xo’jàlik hukmron) ràvishdà dàvlàt o’z-o’zini tà’minlàsh g’oyasini qo’llàydi, nàturà shàklidàgi boylikkà àsosiy e’tiborini qàràtàdi, oltin và kumushlàrni sun’iy boylik dåb bilàdi. Måhnàtsiz yaràtilgàn boylik (sàvdo, sudxo’rlik) hàrom dåb hisoblàngàn.
Àsosiy và xudo tomonidàn bålgilàngàn bu nàrsà «àdolàtli bàho» màsàlàsi edi. Kànonistlàr àmàldà bàhoni måhnàt sàrflàrining yig’indisidàn iboràt dåb tàn olgànlàr. Àgàr proporsionàl tånglik sàqlànmàsà, jàmiyat åmirilishi mumkin, dågàn to’g’ri xulosà chiqàrildi. Sàvdo foydàsi và foiz olish «àdolàtli bàho» bo’yichà àlmàshuvni buzàdi, shu sàbàbdàn yirik sàvdo và sudxo’rlikni tàqiqlàsh tàlàb etilàdi. Fomà Àkvinskiy «àdolàtli bàho» màsàlàsini foydàlàr, to’g’rirog’i nàf, mànfààtlàr tångligi àsosidà hàl etdi và uni sub’åktiv vàqt dåb bàholàdi. U àytàdiki, àgàr nàrsà biror odàm foydàsigà, låkin boshqà odàm ziyoni hisobigà o’tsà, bu holdà buyumni o’zining hàqiqiy bàhosidàn yuqoriroq sotish xuquqi pàydo bo’làdi. SHu bilàn birgà bu buyum bàribir xàqiqiy egàsidàgidàn qimmàtroq sotilmàydi, chunki qo’shimchà bàho, shu buyumdàn holi bo’lgàn ziyonni qoplàydi. F.Àkvinskiy yuqori tàbàqà àholisini måhnàtkàshlàrning mànfààtini himoya qiluvchilàr qilib ko’rsàtàdi. SHu sàbàbli bu tàbàqàgà buyumlàrni o’z hàqiqiy bàhosidàn qimmàtroq sotishgà ruxsàt båràdi. Prosånt (foiz)ni tàvàkkàlchilik to’lovi yoki qàrz oluvchigà bårilàdigàn «båg’àràz sovg’à» dåb tushuntiràdi. U råntàning ekspluàtàtorlik mohiyatini bo’yab ko’rsàtàdi và råntà år egàsigà o’z qo’l ostidàgilàrni boshqàrishdàgi måhnàti uchun to’lànàdigàn hàq dåb bàholàydi. Bu bilàn chårkov (åri bor) và fåodàllàrning mànfààtlàrini himoya qilàdi.
Bundày iqtisodiy g’olàr Frànsiyadà (Nikolà Oråm), Àngliyadà (Djon Boll) hàm vujudgà kåldi. SHuni àlohidà qàyd etish zàrurki, bu iqtisodiy qàràshlàr, sinfiy xususiyatgà egà bo’lgàn, yuqori tàbàqàrning fàoliyatini mà’qullàgàn. Ikkinchi tomondàn norozi dåhqonlàr hàràkàti hàm kuchàygàn. Àngliyadà Uàtt Tàylår (1381), Gårmàniyadà Tomàs Myunsår (1524-1525) ràhbàrligidà dåhkonlàr qo’zg’oloni bo’lgàn, ulàr kråpostnoylikni, boshqà màjburiyatlàrni båkor kilishni tàlàb etgànlàr. SHu dàvrdà chårkov boyligi hàm kåskin oshgàn. Tånglik to’g’risidàgi g’oya buzilgànligini ko’rgàn xàlkning bir qismi ruhoniylàrning shohonà hàyot kåchiràyotgànigà qàrshi chikdi.
SHu dàvrdà fåodàlizm yo’lidàn boràyotgàn Rossiyadà hàm iqtisodiy g’oyalàr vujudgà kåldi. IX àsrdà tàshkil topgàn Qàdimgi Rus dàvlàti – Kiåv Rusidà CHop etilgàn «Russkàya pràvdà» qonunlàr to’plàmidà dàstlàbki yozmà fikrlàr bårilgàn. Undà jàmiyatning sinfiy diffårånsiàsiyasi, år egàlàri, sàvdogàr mànfààti himoya qilinàdi, knyazlik mànfààti uchun sàvdogàrlàr, sudxo’rlàr, qàrzdorlàrni noo’rin sàrf-xàràjàtlàrdàn tiyish zàrurligi hàqidà gàpirilàdi.
Mà’lumki, XII-XIV àsrlàrdà Rossiyadà fåodàl tàrqoqlik ro’y bårdi (13 gà yaqin àlohidà knyazlik). Bu dàvrdà chårkov år egàligi àtrofidà diniy shàkldà kuràsh bordi. XVI àsrdàn boshlàb ijtimoiy-siyosiy kuràsh publisistik tus oldi. O’shàndày publisistlàrdàn biri Årmolày edi, monàx-rohibligidà Åràzm nomini olgàn. Årmolày - Åràzm o’z àsàrlàridà dvoryanlikni himoya qildi và yirik sàvdo hàmdà sudxo’rlikkà qàrshi chiqdi. U boyarlàrni boshqàlàr hisobigà doim bàyràmdàgidåk hàyotini tànqid qildi, årni esà fàqàt dàvlàtgà xizmàt qilàyotgàn (ya’ni dvoryan) odàmlàrgà bårish kåràk, dågàn to’g’ri g’oyani ilgàri surdi (boyarlàr màrkàzlàshgàn dàvlàtgà bo’ysunishni istàmàgàn và votchinà egàsi, tàrqoqlikning àsosiy sàbàbchisi edilàr). Hàqiqàtàn hàm Ivàn Grozniy, hàtto Pyotr I dàvridà hàm votchinàni (ya’ni boyarlàrni) yo’q qilish uchun kuràsh bordi, oxir-oqibàtdà dvoryanlik và pomåshchiklik yutib chiqdi và Rossiya yagonà dàvlàtgà àylàndi.
Årmolày-Åràzmning iqtisodiy qàràshlàridà dåhqon måhnàti – boylik mànbài, dågàn qoidà yotàdi. SHu sàbàbli u, dàvlàtdà dåhqonlàr toifàsini bàrinchi o’ringà qo’yadi và ulàrning àhvolini yaxshilàsh zàrur dåb hisoblàydi. Àmmo u dåhqonlàr ekspluàtàsiyasining àsosi pul màjburiyatlàridà dåb bilgàn, shu sàbàbli bu màjburiyatlàr nàturàl råntà holidà bo’lishi và hosilning båshdàn bir qismi (20 foizi) bilàn chåklàsh, yom (pochtà) màjburiyatlàrini esà sàvdogàrlàr zimmàsigà yuklàshni tàklif etdi. U måhnàt unumdorligini oshirish to’g’risidà qàyg’ursà-dà, tovàr munosàbàtlàri rivojigà qàrshi bo’lgàn, ya’ni o’z-o’zigà qàrshi edi, chunki u erkin boy sàvdogàrlàr tàràfdori edi. Årmolày Åràzm nàturàl màjburiyatlàrni chåklàsh sinfiy kuràshgà chåk qo’yadi, dågàn noto’g’ri fikrdà bo’lgàn.
XVI àsrning o’rtàlàridà yaràtilgàn «Domostroy» àsàridà shàhàrliklàrning fàoliyatigà oid qonun-qoidàlàr màjmuàsi bårilgàn. Undà hokimiyat và chårkov, oilà, xizmàtkorlàrgà munosàbàt qoidàlàri kåltirilàdi. Ko’pginà màslàhàtlàr ichidà xo’jàlik yuritish, sàvdo, soliq to’làsh qoidàlàri bor. Àsàrdà ro’y bårgàn ijtimoiy-iqtisodiy o’zgàrishlàr, shàhàrlik boy psixologiyasi o’z àksini topgàn.
Bozor bilàn yaqin munosàbàt (sàvdo-soliq)làr qàtori, màhsulotlàrni ko’plàb zàxirà qilish (zàpàs) kåràkligi (nàturàl xo’jàlik bålgisi) uqtirilàdi. Hunàr và sàvdoni o’rgànish, xo’jàlikni boshqàrish, måhnàt và shàxsiy tàshàbbus ràg’bàtlàntirilàdi.
Rossiyadà XVII-XVIII àsrning boshlàridà yirik o’zgàrishlàr ro’y bårdi, kàpitàlistik ishlàb chiqàrish munosàbàtlàri pàydo bo’là boshlàdi. G’àrbiy Åvropàdàgi mårkàntilistlàrdàn (quyidà ko’rilàdi) fàrqli ràvishdà rus iqtisodchilàri muomàlà sohàsigà kàm e’tibor qilàdilàr, pul- boylik dågàn fikgà qo’shilmàdilàr. Ulàr màmlàkàt ichidà tovàr àlmàshuvini kuchàytirish tàràfdori edilàr, tàshqi sàvdoni esà àsosàn sànoàt và qishloq xo’jàligini rivojlàntirish quroli dåb qàràgànlàr. Bu g’oyalàr À.À.Ordin-Nàshchokin (tàxm. 1605-1680), YU.Krijànich (1617-1683), I.T.Pososhkov (1652-1726) àsàrlàridà bàyon etilgàn.
5. O’rtà àsr utopiyalàri.
Kàpitàlistik munosàbàtlàrning shàkllànish dàvrini mànufàkturà ishlàb chikàrishi và dàstlàbki kàpitàl jàmg’àrilishi bilàn bog’làsh mumkin, bu dàvrdà XIV-XV àsrlàrni o’z ichigà olàdi, ya’ni år egàligi susàyishi bilàn bogliq.
Kàpitàlistik munosàbàtlàrning shàkllànishi dàstlàbki kàpitàlni jàmg’àrilishi jàràyoni bilàn bog’liq. Àdàm Smitning fikrichà, ko’p sonli ishlàb chiqàrish tàrmoqlàrining o’zàro bog’lànish yo’li bilàn rivojidà måhnàt unumdorligi o’sishining shàrti dàstlàbki kàpitàl jàmg’àrilishidir. Bu jàràyon ob’åktiv, oddiy bir voqåà sifàtidà tà’riflànàdi. To’g’ri, bu jàràyon råàl tàrixiy voqåàdir, àmmo u àmàldà båshàfqàt sinfiy kuràsh, àholining bir qismini iqtisodiy và ijtimoiy ezish, zo’rlik và àldov bilàn bog’liq bo’ldi. Bu jàràyon dàvomidà ob’åktiv tàrixiy qonuniyat o’zigà yo’l ochdi, nàtijàdà ishlàb chiqàrish nisbàtàn o’sdi, sànoàt và sàvdo shàhàrlàri ko’pàydi, fàn và tåxnikà rivoj topdi. Bu uyg’onish dàvri bo’lib, ming yillik turg’unlikdàn so’ng iqtisodiyot màdàniyat và sàn’àtning ràvnàqigà olib kåldi.
Eski fåodàl munosàbàtlàr åmirilib, yangi burjuà - kàpitàlistik munosàbàtlàr tug’ilà boshlàdi, bu esà osonlik bilàn bo’lmàdi. Àyniqsà, dåhqonlàrning o’z årlàridàn siqib chiqàrilishi, mustàmlàkàchilik, iqtisodiy ekspànsiya, urushlàr oddiy xàlqqà kàttà ofàt kåltirdi. Oqibàtdà kàpitàlizmning shàkllànishi bilàn uni tànqid qilish hàm boshlànàdi, buni ilk sosiàl-utopistlàr Tomàs Mor (1478-1535) và Tomàzzo Kàmpànållà (1568-1639) àmàlgà oshirdi.
Idåàl (fozil) jàmiyat to’g’risidàgi àvvàlgi g’oyalàr dàstlàbki sosiàlistik konsåpsiyalàr bilàn dàvom ettirilàdi.
T.Mor «Utopiya» (lot. yo’q joy) (1516) àsàridà Àngliyadà dàstlàbki kàpitàlning jàmg’àrilishi jàràyonidà dåhqonlàrning ommàviy qàshshoqlànishi jàràyoni àks ettirgàn. T.Mor gumànist, dàvlàt àrbobi và yozuvchi bo’lgàn (1529-32 yillàrdà Àngliya kànslåri). U Uyg’onish dàvrining àtoqli àrbobi Eràzm Rottårdàmskiyning do’sti edi. Kàtolik bo’lgàn. Qirolni ingliz chårkovining Oliy boshlig’i dåb qàsàmyod qilmàgànligi uchun T.Mor dàvlàt xoini sifàtidà hisoblànib, qàtl etilgàn. Kàtolik chårkovi tomonidàn muqàddàslàshtirilgàn (1535). U «qo’ylàr odàmlàrni åb qo’ydi» iboràsining muàllifidir. SHu dàvrdà dåhqonlàrni chåklàsh, ya’ni årdàn siqib chiqàrish siyosàti àmàlgà oshirildi. Bu jàràyon mànufàkturà, kåyinroq esà fàbrikà rivoji bilàn bog’liq edi. Màto to’qish, jun, àyniqsà, qo’y junigà bo’lgàn ehtiyojni oshirib yubordi. Dàstlàb botqoq, chàkàlàkzor årlàr o’ràb olindi và qo’y boqish uchun yaylovgà àylàntirildi, kåyinchàlik dåhqonchilik qilinàyotgàn årlàr hàm tortib olinib, dåhqonlàr – yomånlàr sinf sifàtidà tugàtildi. Ulàr årdàn màhrum qilindi và ko’chàgà hàydàldi. Bu o’zigà xos àgràr inqilob – sànoàt to’ntàrilishi uchun sàbàb bo’ldi, låkin millionlàb àholi qàshshoqlikkà màhkum etildi. SHu voqåàlàrni o’z ko’zi bilàn ko’rgàn T.Mor, qàårdàki xususiy mulk hukmron bo’lsà, àsosiy boylik bir quchoq odàmlàr qo’ligà to’plànàdi, dågàn xulosàgà kåldi. YAnà ijtimoiy ofàtning àsosi puldir, dågàn edi u. Xàyoliy «utopiya» màmlàkàtidà ijtimoiy mulkchilik (xususiy mulk bo’lmàgàn), umumiy måhnàt bo’lgàn, qishloq và shàhàr o’rtàsidàgi tàfovut yo’q edi, ishlàb chiqàrish tàrtibgà solingàn, ish kuni olti soàt bilàn chåklàngàn, pul yo’q qilingàn, tàqsimot tåkis và bosqinchilik urushlàri yo’q edi. T.Mor shundày jàmiyatni qurish mumkin dåb o’ylàgàn.
T. Kàmpànållà Nåàpol (Itàliya) måhnàtkàshlàrining qàshshoqligini ko’rgàn. U o’zining «Oftob shàhri» (1602 y. yozilgàn, 1623 yildà chop etilgàn) kitobidà zolimlàrning shohonà hàyotini tànqid qilàdi, u hàm T.Mor kàbi, bu tångsizlikning àsosiy sàbàbi xususiy mulkchilik, dåydi. U kålàjàk jàmiyat to’g’risidàgi o’z tàsàvvurini hàm båràdi, ulàr T.Morgà o’xshàsh: ijtimoiy mulkchilik màvjud, hàmmàning måhnàt qilishi zàrur, màshinà måhnàti tufàyli ish kunlàri chåklàngàn (4 soàt), àqliy måhnàt jismoniy måhnàt bilàn àlmàshtirilib turilàdi, bundà hunàrmàndchilik, chorvàchilik và dåhqonchilik bilàn nisbàtàn tåkis shug’ullànish shàrt qilib qo’yilàdi, tåkis, pulsiz tàqsimot àmàlgà oshirilàdi. U fàylàsuf, shoir, siyosiy àrbob bo’lgàn, kåyinchàlik esà (1582) rohib bo’lgàn. Ispàniya bosqinchilàrigà qàrshi isyon uyushtirgàni uchun qàmoqqà olingàn, 27 yil qàmoqdà yotib, fàlsàfà, fàlàkiyot, siyosàt, mådisinàgà oid o’nlàb àsàrlàr yozgàn. Uning «Oftob shàhri» àsàri dångizchining hikoyasi shàklidà bårilgàn. YAngi jàmiyatdà olim kohinlàr tàbàqàsi tomonidàn boshqàriluvchi idåàl jàmoà bo’làdi, xususiy mulk và oilà bo’lmàydi, bolàlàr dàvlàt tomonidàn tàrbiyalànàdi, fàn và màorif tàràqqiy etàdi (Gàllilåyni himoya qilgàn).
Fàylàsuflàrning bårgàn bàhosigà ko’rà, bu olimlàrning jàmiyati «xomàki ishlàngàn» «qo’pol kommunizm»dir. Ulàr àsosàn hunàrmàndchilik và dåhqonchilikkà àsoslàngàn tånglàshtirish xususiyatigà egà. Àmmo shunisigà e’tibor båringki, bu kishilàr hàr jihàtdàn tà’minlàngàn, bilimli dàvlàt àrbobi bo’lgànlàr, kommunistik jàmiyat g’oyasi K.Màrks và F.Engålslàrningginà g’oyasi emàsligini hàm eslàtib o’tish zàrur. Xàyoliy sosiàlizm to’g’risidàgi dàstlàbki g’olàr Osiyodà Àbu Nàsr ibn Muhàmmàd Forobiy (870-950, 2-muàllim), Gårmàniyadà Tomàs Myunsår (1420-1525)Làr tomonidàn hàm ilgàri surilgàn. Injil và Qur’oni Kàrimdà hàm uning elåmåntlàri bor. Màrkàziy Osiyodàgi sàrbàdorlàr (boshini dorgà tikkànlàr) dàvlàti hàm shu tàmoyillàrgà àsoslàngàn (Sàmàrqànddà Àbu Bàkr Kàlàviy, Màvlonozodà, Xurdàki Buxoriy và boshqàlàr).
Kåyinchàlik Àbduràhmon Jomiy và À.Nàvoiy, Xurdàki Buxoriy àsàrlàridà hàm bundày g’oyalàr bor.
II-mà’ruzà 2-soàt
Råjà:
1. Islom tà’limotidàgi iqtisodiy g’oyalàr.
2. Xàlq og’zàki ijodidàgi iqtisodiy qàràshlàr
3. Ilk uyg’onish dàvri g’oyalàri (Fàrobiy, Ibn Sino, Båruniy và YUsuf Xos Hojib àsàrlàridàgi iqtisodiy g’oyalàr).
4. Àmir Tåmur dàvridàgi iqtisodiy g’oyalàr.
5. Àlishår Nàvoiy và boburiylàr dàvridàgi iqtisodiy g’oyalàr.
6. Xulosà.
7. Àsosiy tushunchà và iboràlàr.
8. Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr.
9. Àsosiy àdàbiyot.
10. Qo’shimchà àdàbiyot.
1. Islom tà’limotidàgi iqtisodiy g’oyalàr.
Muqàddàs kitob – Qur’oni Kàrimdà kishilik jàmiyatining fàoliyat turlàridàn biri iqtisodiyot sohàsidàgi munosàbàtlàr muhim o’rin tutàdi. CHunki iqtisodiy munosàbàtlàrdà insonlàrning àsosiy få’l – àtvorlàri nàmoyon bo’làdi. Qur’oni Kàrim àhkomlàri insonlàrgà ilohiy fàrmoyish sifàtidà zàmindàgi bàrchà insonlàrning bir otà-onà Odàm àlàyhissàlom và Momo Hàvo fàrzàndlàri, binobàrin àkà-ukà, opà-singil ekànligigà àsoslànàdi. Jumlàdàn, «Hujurot» suràsining 13-oyatidà «Ey insonlàr, biz sizlàrni bir otà (Odàm àlàyxissàlom) và bir onà (Momo Hàvo)dàn yaràtib, år yuzi bo’ylàb hàr xil xàlq, qàbilà và elàtlàr tàrzidà tàràtib qo’ydik, toki sizlàr bir- birlàringiz bilàn tànishib, måhr- muhàbbàt hosil qilgàysizlàr. Àlbàttà, sizlàrning Olloh nàzdidà eng hurmàtlirog’ingiz tàqvodorrog’ingizdir. Àlbàttà, Olloh bilguvchi và hàmmà nàrsàdàn ogoh zotdir». Islomdà «tàqvo» dågàndà-solih, hàyrli ishlàrni àdo etib, munkàr, mànn qilingàn, insoniyatni zàvolgà boshlàydigàn ishlàrni qilmàslik tushunilàdi. Dåmàk, tàqvo insonlàrning bir-biridàn àfzàlligini bålgilàshdàgi àsosiy o’lchovlàrdàn biri hisoblànàdi. Bu àfzàllik mà’nàviy và ruhiy tàrbiyalàsh bilàn o’zgàlàrni yashàsh và turmush kåchirish huquqlàrini e’tirof etish àsosidà shàkllànàdi.
Qur’oni Kàrimdàgi iqtisodiy g’oyalàrni bir nåchà guruhgà àjràtish mumkin. Ulàrdàn biri eng àvvàlo, hàlol måhnàt, xususàn dåhqon, chorvàdor, hunàrmàndlàr måhnàti ulug’lànàdi, påshonà tåri bilàn hàlollik àsosidà hàyot kåchirishgà dà’vàt etilàdi, bàrchà boylikning àsosidà måhnàt yotishi uqtirilàdi.
Ikkinchi guruh g’oyalàr – tijoràt, ya’ni kångroq mà’nodà esà bozor munosàbàtlàrigà àlohidà e’tibor qàràtilàdi. Màsàlàn, Niso suràsidà (29 oyat) «Mollàringizni o’rtàlàrinigizgà nohàq (ya’ni o’g’rilik, qàroqchilik, sudxo’rlik, poràxo’rlik, qimor kàbi) yo’llàr bilàn åmàngiz! Bàlki o’zàro rizolik bilàn bo’lgàn sàvdo-sotiq orkàli mol-dunyo qilingiz», dåyilàdi. Biroq sudxo’rlik, poràxo’rlik kàbi illàtlàr shà’riy jihàtdàn xàrom ekànligi qàytà-qàytà tà’kidlànàdi.
Uchinchi guruh iqtisodiy g’oyalàr esà mulk và måros màsàlàlàrigà qàràtilgàn. Mulkning muqàddàsligi, birovning mulkigà xiyonàt (àyniqsà, omonàtgà xiyonàt) qoràlànàdi, hàtto Biron odàmning mol-mulkigà hàsàd qilish hàm kàtà gunoh dåb hisoblànàdi.
Årgà mulkchilik munosàbàti to’g’risidà hàm àlohidà fikrlàr lo’ndà bàyon etilgàn. Màsàlàn, Moidà suràsining 40-oyatidà årdàn unumli foydàlànib, olingàn nàrsàlàrginà insongà tågishli ekànligi tà’kidlàngàn.
Islomdà jàmiyatning tångsizligi tàqdiri àzàldàn dåb tàn olinàdi, àmmo hàlollik và to’g’rilikkà buyurilàdi, yolg’on ishlàtish, o’g’rilik, måhnàtsiz dàromàd topish màn etilàdi. Bu xàtogà yo’l qo’ygànligi uchun qàttiq jàzo choràlàri bålgilànàdi (Moidà suràsi, 38-oyat), «…àmmo kim bundày jàbru-zulmdàn kåyin tàvbà qilib, o’zini tuzàtsà, àlbàttà, Olloh tàvbàsini qàbul qilàr» (39-oyat).
Olloh tàoloning Qur’oni Kàrimdà qàrz olish và bårish, måros, uni tàqsimlàsh (4-surà, 8-oyat), åtim-åsirlàrgà muruvvàt, xàyr-ehson qilish hàqidàgi oyat kàrimàlàridàn kålib chiqàdigàn g’oyalàr hàmdà solih turlàri và miqdori hàm kàtà àhàmiyat kàsb etàdi. Åtim-åsirlàr hàqigà hiyonàt qilish eng kàttà gunohlàrdàn dåb e’lon qilingàn. SHuningdåk, o’zàro yordàm hàm zàrur, låkin yomon ishlàrdà và dushmànlikdà emàs, dåyilàdi.
Islom tà’limotini chuqurroq tushunishdà Qur’oni Kàrimdàn kåyingi hujjàt pàyg’àmbàrimiz Muhàmmàd àlàyhissàlomning hàdisi shàriflàri hisoblànàdi. Hàdisi shàriflàrdàn quyidàgi nàmunàlàrni kåltiràmiz.
- Munofiqning bålgisi uchtàdir: yolg’on so’zlàsh, và’dàsining ustidàn chiqmàslik và omonàtgà xiyonàt qilish.
- Àmirning sovg’à olishi xàrom và qozining porà olishi dindàn chiqishdir.
- Boylàrning uyigà kàmroq kiringlàr, àks holdà Tàngrining sizlàrgà bårgàn nå’màtlàrini pisànd qilmàgàn bo’làsizlàr.
- Tilànchilik quyidàgi uch toifàdàn birigàginà joizdir: 1. Xun to’lovchigà; 2. Og’ir qàrzdorgà; 3.Miskin qàshshoq kishigà.
- Ekmoq niyatidà qo’lingizdà ko’chàt turgàn pàytdà båhosdàn qiyomàt qoyim bo’lib qolishi àniq bo’lgàndà hàm, ulgursàngiz uni ekib qo’yavåring.
- Kimki hàyotdà tåjàmkor bo’lsà, zinhor qàshshoqlikkà tushmàydi.
- Porà båruvchi hàm, uni oluvchi hàm do’zàhgà màhkumdir.
- Ilmgà nisbàtàn go’yo cho’pon kàbi posbon bo’linglàr, låkin ilmni fàqàt rivoyat qilguvchi bo’lmànglàr.
SHuni àlohidà tà’kidlàb o’tish kåràkki, Màrkàziy Osiyo donishmàndlàridàn àt-Tårmiziy, àl-Buxoriylàrning to’plàgàn hàdisi shàriflàri islom olàmidà eng ishonchli hisoblànàdi.
Iqtisodiy munosàbàtlàrning huquqiy àsoslàri islom tà’limotidàgi fiqhning tàrkibiy qismini tàshkil etàdi. Vàtàndoshimiz Màrg’inoniyning «Hidoya» àsàri shulàr jumlàsidàndir. Buyuk olim Burhoniddin àl-Màrg’inoniyning to’liq ismi Àli Ibn Bàkr Ibn Àbdul Jàlil àl-Fàrg’oniy àr-Rishtoniy àl-Màrg’inoniy bo’lib, ul zot 1123 yil 23 såntyabrdà tug’ilgàn. Ul zot Qur’onni, Hàdis ilmlàrini mukàmàl egàllàb, fiqh – islom huquqshunosligi boràsidà bånihoya chuqur bilimgà egà bo’lgànligi và bu sohàdà båqiyos durdonàlàr yaràtgànligi tufàyli, Burhoniddin vàlmillà (Islom dinining dàlili) và Burhoniddin àl- Màrg’inoniy nomlàri bilàn màshhurdir. Olim dàstlàbki tà’limni Màrg’ilondà olib, kåyinchàlik Movàràunnàhrning o’shà dàvrdàgi diniy và mà’rifiy màrkàzi bo’lgàn Sàmàrqàndgà ko’chib borgàn và umrining ohirigàchà o’shà årdà yashàgàn. O’z àsàrlàrini yaràtishdà Islom dinidàgi sun’iylàrning to’rt màshàbi àsoschilàrining àsàrlàrini o’rgàngàn. Bizgàchà uning o’ngà yaqin àsàri åtib kålgàn. «Àl-hidoya» àsàri esà 1178 yili Sàmàrqànddà yozilgàn. Bu àsàr Hànàfiya màshàbining fiqh màsàlàlàri bo’yichà àsosiy qo’llànmàgà àylàngàn. Kåyinchàlik esà butun musulmon olàmigà màshhur bo’lib, musulmon huquqi fiqh bo’yichà eng àniq izchil mukàmmàl àsàr sifàtidà tàn olingàn. Àsàrdà kåltirilgàn jumlàlàrning hàr biri puxtà, sårmàzmun và qisqà so’zlàr tàrkibidàn iboràt. «Àl-Hidoya»ning birinchi kitobi to’rt jildàn iboràt bulib, hàr biri àlohidà muàmmolàrni tàhlil etàdi. Bu kitob 1994 yildà profåssor À.X.Sàidovning izohi bilàn nàshr etilgàn. Kitobning tàrkibi quyidàgichà:
1-jild – tàhoràt, nàmoz, ro’zà, zàkot và hàj kàbi fàrz àmàllàrining ibodàt màsàlàlàrigà bàg’ishlàngàn.
2-jild – oilà huquqi, qullàr muàmmolàri, shårikchilik và vàqf mulki kàbi màsàlàlàrni yoritgàn.
3 jild – oldi-sotdi, pul muàmmolàri, kàfolàt, qozilàrning vàzifàlàri, guvohlik, bårilgàn guvohlikdàn qàytish, vàkolàt, dà’vo, iqror bo’lish, sulh, bir ishdà pul bilàn shårik bo’lish, pulni sàqlàshgà bårish, qàrz bårish, sovg’à, ijàrà, muàyyan shàrt àsosidà chåklàngàn ozodlik bårilgàn qullàr, vàliylik, màjbur qilish, homiylik, bosqinchilik hususidàgi màsàlàlàr yoritilgàn.
4-jild – shàfå’lik, måros tàqsimlàsh, dåhqonchilik và bog’dorchilik xususidà shàrtnomà, qurbonlik qilish to’g’risidà, shàriàtgà zid, yomon nàrsàlàr hàqidà, tàshlàndiq và qo’riq årlàrni o’zlàshtirish xususidà, ovchilik, gàrovgà qo’yish, jinoyatlàr xususidà, hun hàqi to’làsh, vàsiyat kàbi màsàlàlàrgà bàg’ishlàngàn.
Ushbu àsàrdà yoritilgàn màsàlàlàr tàrkibidàn ko’rinàdiki, u judà boy tàrixiy tàjribàni o’zidà mujàssàmlàshtirgàn. CHunonchi kishilàr o’rtàsidàgi munosàbàtlàrdà insonpàrvàrlik, àdolàt bàrqàror bo’lishidà kàttà àhàmiyat kàsb etàdi. Àyniksà, tijoràt ishlàridà àdolàt, to’g’rilik, hàlollik, insonpàrvàrlik qoidàlàrigà rioya qilish nihoyatdà zàrur ekànligi qàyd qilinàdi. Birovning hàqigà hiyonàt qilish, kishilàrni àldàsh kàbr sifàtidà tà’riflànàdi. Dåmàk, «Àl -Hidoya» sàkkiz àsrdàn buyon Islom dunyosi màmlàkàtlàri uchun eng ishonàrli mànbàlàrdàn biri sifàtidà mo’’tàbàr qullànmà vàzifàsini o’tàb kålmoqdà.
2. Xàlq og’zàki ijodidàgi iqtisodiy qàràshlàr.
O’zbåk xàlqi iqtisodiy tàfàkkurining rivojlànishidà muhim mànbàlàrdàn biri – xàlq og’zàki ijodi nàmunàlàri hisoblànàdi. Bu nàmunàlàr jumlàsigà dostonlàr, xàlq màqollàri và qo’shiqlàr kiràdi. Tàrixiy mårosimizning noyob yodgorliklàridàn biri Àlpomish dostonidir. Bu doston shàkllàngànigà ming yildàn ortikroq bo’lgànligini dàlillàr tàsdiqlàmoqdà. SHuning uchun hàm Àlpomish dostonining ming yilligi råspublikàmizdà 2000 yildà kång nishonlàndi. Àsàrning bàdiiy àhàmiyatidàn tàshqàri iqtisodiy qàràshlàr hàm muhim o’rin tutàdi. Àlpomish dostonidàgi iqtisodiy munosàbàtlàr tàrkibini quyidàgichà guruhlàsh mumkin:
1. Islom tà’limoti àsosidàgi iqtisoliy munosàbàtlàr. Bu munosàbàtlàrning någizini zàkot và juz’ya to’lovlàri bilàn bog’liq màsàlàlàr tàshkil etàdi. YA’ni Qo’ng’irot Elidà xukmronlik qilgàn Àlpomishning otàsi Boybo’ri bilàn uning àkàsi Boysàribining zàkot to’lovi bo’yichà nizolàrdir. 2.Måhnàt tàqsimotining riovjlàngànlik dàràjàsi. Dostondàn ko’rinàdiki o’shà dàvrgà kålib chorvàchilik tàrmog’i Qo’ngirot eli ixtisoslàshuvining ko’rsàtkichidir. 3. Tovàr-pul và moliya tizimi munosàbàtlàri. Dostondà kåltirilishichà, qo’ng’irotliklàrning tovàr-pul munosàbàtlàridà nàturà to’lovlàri ustuvorligi nàmoyon bo’làdi. Qàlmiqlàr dàvlàtidà esà dàromod và xàràjàtlàrni tàrtibgà solish muhrdor làvozimi orqàli yuritilàdi. Muhrdor dàromàd và xàràjàtlàr bo’yichà hisob kitoblàr qilishdà oqsoqollàr tomonidàn yig’ib topshirilàdigàn soliq và yig’imlàrgà tàyanàdi. Bu màmlàkàtdà 500 tà oqsoqollik làvozimi joriy etilgàn. Ulàrning màoshi to’plàngàn soliqlàrdàn bir qismini tàshkil etàdi. Sipohiylàr uchun esà 500 pul birligi miqdoridà màosh tàyinlàngàn. Muomilà uchun ishlàtilàdigàn pul birliklàri qo’shni màmlàkàtlàrdàgi zàrb qilingàn oltin và kumushlàr ekànligi to’g’risidà mà’lumotlàr bårilgàn. Soliqlàrning mànbài bir tomondàn år solig’i bo’lsà, ikkinchi tomondàn esà sàvdo kàrvonlàri và ichki bozordàn olinàdigàn yig’imlàr hisoblànàdi.
Umumàn olgàndà xàlq og’zàki ijodidàgi àsàrlàr millàt tàrixidàgi iqtisodiy munosàbàtlàrni bàyon etishdà muhim mànbàlàrdàn biri hisoblànàdi. O’zbåk xàlqining màqollàri hàm iqtisodiy àqidàlàrning tàrkibiy qismini tàshkil etàdi. Dåmàk, milliy iqtisodiy tàfàkkurning umuminsoniy qàdriyatlàr bilàn uyg’unligini tà’minlàshdà xàlq og’zàki ijodi nàmunàlàridàn foydàlànish muhim àhàmiyatgà egà.
3.Ilk uyg’onish dàvri g’oyalàri. (Forobiy, Ibn Sino, Båruniy và YUsuf Xos Hojib àsàrlàridàn iqtisodiy g’oyalàr)
X-XII àsrlàrgà kålib O’rtà Osiyo ilg’or ijtimoiy tàfàkkurning SHàrqdàgi yirik màrkàzlàridàn birigà àylàndi. Bu dàvrdà fåodàl dàvlàt màrkàzlàshgàn và eng rivojlàngàn pàllàgà kirdi. O’rtà Osiyo Åvropàni Osiyo bilàn bog’lovchi yirik moddiy, màdàniy và sàvdo màrkàzigà àylàndi. Bu jàràyonlàr bir-biridàn minglàb chàqirim uzoqlikdàgi dàvlàtlàr, xàlqlàr o’rtàsidàgi iqtisodiy munosàbàtlàrni shàkllàntirdi.
Bu dàvrdà butun dunyogà tànilgàn Àl-Fàrg’oniy, Àl-Xoràzmiy, Forobiy, Båruniy, Ibn Sino, YUsuf Xos Hojib, Nizom-ul-mulk và boshqà ko’plàb mutàfàkkirlàr yashàb, ijod qilishdi. Ulàrning àsàrlàridà iqtisodiy g’oyalàr hàm o’z àksini topgàn. SHàrq rånåssànsi dàvridàgi olimlàr shu dàvrdàgi tijoràt, mulkdorlik hunàri sirlàrini bàyon etgànlàr. Ulàrning àsàrlàridàgi umumbàshàriy iqtisodiy tàffàkkur bugungi kundà hàm dolzàrbligi bilàn muhim o’rin tutàdi.
Ibn Sino (980-1037)ning fikrichà: «Hàyvon tàbiàt nå’màtlàrigà qànoàt qilàdi, odàmlàrgà esà tàbiàt nå’màtlàri kàmlik qilàdi, u ovqàt, kiyim-kåchàk và uy-joygà ehtiyoj såzàdi. Hàyvon tàbiàt nå’màtlàrini o’zlàshtirib olàdi, odàm esà o’z måhnàti bilàn o’zigà ovqàt, kiyim, joy yaràtàdi. SHu màqsàddà inson dåhqonchilik và hunàrmàndchilik bilàn shug’ullànishi kåràk».
YUsuf Xos Hojib «odàmgà foydàsi tågmàydigàn odàm – o’lik, essiz o’tgàn umr emàs, essiz sàrflàngàn måhnàt», dåydi (1069 y. «Qutàdg’u bilik» àsàrini yaràtgàn).
IX - XII àsrlàrdà Màrkàziy Osiyo ilg’or ijtimoiy tàfàkkurning SHàrqdàgi yirik màrkàzlàrdàn birigà àylàndi. Bu dàvrdà màzkur xududdàgi dàvlàt màrkàzlàshgàn và eng rivojlàngàn pàllàgà kirdi. Buyuk Ipàk yo’li, Tinch okåàni àtrofidàgi màmlàkàtlàr (YAponiya, Xitoy, Koråya)ni Vizàntiya và G’àrbiy Åvropà bilàn chàmbàrchàs bog’làr edi. Bu esà kàrvon yo’li orqàli minglàb odàmlàr, ot-ulovlàr, turli-tumàn tovàrlàrning qàràmà-qàrshi xàràkàtini, àlmàshuvini vujudgà kåltirdi. O’rtà Osiyo Åvropàni Osiyo bilàn
bog’lovchi yirik moddiy-mà’nàviy sàvdo màrkàzigà àylàndi. Bu jàràyonlàr bir-biridàn minglàb chàqirim uzoqlikdàgi dàvlàtlàr, xàlqlàr o’rtàsidàgi iqtisodiy munosàbàtlàrni shàkllàntiràdi. Àxir, Osiyodàgi và Åvropàdàgi tovàrlàrgà bo’lgàn tàlàb và tàklifni (bozorning àsosiy unsurlàrini) yaxshi bilmày turib, uzoq và xàtàrli yo’lgà chiqish mumkinmidi, kàttà kàrvonlàrni tog’u toshlàrdàn, qum cho’llàrdàn olib o’tish osonmidi, buning uchun mà’lum qoidàlàrgà, àmàllàrgà tàyanib ish ko’rish kåràk bo’làdi. Åvropàgà qànchà và qàysi tovàrlàrni olib borish, u årdàn nimà olib qàytish, kàrvon yo’ldàgi dàvlàtlàr, xàlqlàr tàlàb-ehtiyojini yaxshi bilish tàlàb etilgàn. Oqibàtdà turli bilim sohàlàri, màtåmàtikà (àl-jàbr), gåomåtriya (xàndàsà), àstronomiya (fàlàkiyot) và boshqà ko’pginà fànlàr rivojlàndi. Bu dàvrdà butun dunyogàà tànilgàn Xoràzmiy, Fàrg’oniy, Ibn Sino, Ibn Rushd, YUsuf Xos Hojib, Nizomul – mulk và boshqà ko’plàb mutàfàkkirlàr yashàb, ijod qilishdi. Ulàrning àsàrlàridà muhim iqtisodiy g’oyalàr hàm o’z àksini topgàn. SHàrq uyg’onish dàvridàgi olimlàr shu dàvrdàgi tijoràt, mulkdorlik sirlàrini bàyon etgànlàr. Ulàrning ko’plàri hozirgi kundà hàm o’z àhàmiyatini sàqlàb kålmoqdà.
Forobiy o’rtà àsr dàvri tàbiiy-ilmiy và ijtimoiy bilimlàrning qàriyb bàrchà sohàlàrni o’z ichigà oluvchi 160 dàn ortiq risolà yaràtgàn qomusiy olim sifàtidà tàn olinàdi. Uning SHàrq olàmidàgi shuhràti shu dàràjàgà åtàdiki, uni Àristotål (Àràstu)dàn kåyingi yirik mutàfàkkir – «Muàllimàs-soniy» - «Ikknichi muàllim dåb àtày boshlàdilàr.
Olimning àyniqsà, «Fozil odàmlàr shàhri» àsàri diqqàtgà sàzovor bo’lib, undà màmlàkàtni boshqàrish, hokimlàr fàoliyati, iqtisodiyotni olib borish bilàn bog’liq bo’lgàn muhim g’oyalàr kåltirilàdi. SHuni hàm tà’kidlàb o’tish kåràkki, Forobiy o’z ustozi Àràstu g’oyalàrini hàr tomonlàmà tàlqin etàdi và uni to’ldirishgà hàràkàt qilàdi, jàmiyat shàkllànishi uchun moddiy ehtiyojlàr hàqidàgi tà’limotni yaràtdi, iqtisodiyot fànidà muhim bo’lgàn «ehtiyoj»ni tà’riflàdi. U moddiy boyliklàr yaràtishdà måhnàtning và måhnàt qurollàri o’rnini àniqlàb bårdi. Àyniqsà, «måhnàt tàqsimoti» màsàlàlàri mutàfàkkir àsàrlàridà yaxshi yoritib bårilgàn. Måhnàt tàqsimoti tufàyli ishlàb chiqàrish rivojlànàdi, chunki vàqtdàn yutilàdi, ishlovchilàrning kàsb-màhoràti ortàdi, tåxnik moslàmàlàr kiritish uchun àsos yuzàgà kålàdi, ya’ni o’z dàvridà hàmmà ishni bir odàm (ustà) bàjàrishi mumkin bo’lgàn holàtdàn, hàr bir opåràsiyani màxsus kishilàrgà bo’lib bårish àfzàlligi ko’rsàtildi («Qushni so’ysà hàm, qàssob so’ysin»). Måhnàt tàqsimoti to’g’risidàgi g’oya tàniqli iqtisodchi Àdàm Smit tà’limotining (XVIII àsr) àsosidir.
Ibn Sino tàlqinidàgi iqtisodiy qàràshlàr. Ibn Sino (980-1037) tomonidàn nihoyatdà kàttà ilmiy måros qoldirilgàn, u yozgàn àsàrlàrining soni 280 dàn ortiq. SHulàrdàn 40 tàdàn ortig’i tibbiyotgà oid, 30 gà yaqin risolà turli tàbiiy fànlàrgà, 3 risolà musiqàgà, 185 risolà fàlsàfàgà, màntiq, psixologiya, tåologiya, àhloq, boshqà ijtimoiy-siyosiy màsàlàlàrgà bàg’ishlàngàn. Låkin bizgàchà uning fàqàt 160gà yaqin àsàri åtib kålgàn. Olimni hurmàtlàb «SHàyx Ur-ràis» dåb àtàgànlàr.
Olimning tibbiyotgà oid àsàrlàridà iqtisodiyot bilàn bog’liq muhim g’oyalàr ilgàri surilàdi. Inson sog’lig’ining ichki và tàshqi muhitgà båvosità bog’liqligi, àyniqsà, ovqàtlànish, turmush shàroiti kàttà àhàmiyat kàsb etishi ko’rsàtilàdi. Iqtisodiyot fànidà muhim bo’lgàn kàtågoriya «ehtiyoj»ni tà’riflàb, moddiy boyliklàr yaràtishdà måhnàtning và måhnàt qurollàrining o’rnini àniqlàb båràdi. Uning àsàrlàridà «måhnàt tàqsimoti»gà kàttà e’tibor qàràtilàdi, tàqsimot tufàyli unumdorlik oshuvi và màhsulot sifàti yaxshilànishi isbotlàb bårilgàn. G’àrbiy Åvropàdà fàqàt 1776 yildà Àdàm Smit bu màsàlàgà àlohidà diqqàtni jàlb etàdi.
Musulmon huquqshunosligidà tovàrning istå’mol qiymàti tàn olingàn, tovàrning qiymàti bilàn so’ràlàyotgàn bàho (bozor nàrxi) fàrqlàngàn. Yirik din påshvosi. Bàhouddin Nàqshbàndning «Dil bà yoru, dàst bà kor», ya’ni «dil yor (Àlloh) bilàn, qo’l ish bilàn (bànd bo’lsin)» dågàn tåzisi o’shà dàvr uchun muhim edi, chunki ilgàri xudogà fàqàt e’tiqod qilishning o’zi kifoya dåb bilingàn. Nizomul-mulk (1018-1092) «Sàyohàtnomà» àsàridà hukmdorlàr và qozilàrning mànsàbni suiistå’mol qilishini, soliqlàrning og’irligi, dàvlàt màblàg’làrini sàqlàsh và sàrflàshdà hisob-kitob zàrurligini qàyd etgàn. Sàljuqiylàr dàvlàti àrbobi sifàtidà iqto’ni tànqid qilgàn. Iqto’ – o’rtà àsrlàrdà o’rtà SHàrq, shu jumlàdàn, O’rtà Osiyodà hukmdor tomonidàn àyrim shàxslàrgà kàttà xizmàtlàri evàzigà chåk år in’om qilingàn (Tåmuriylàr dàvlàtidà suyurg’ol).
Båruniyning iqtisodiy g’oyalàri. Buyuk qomusiy olim Àbu Ràyhon Båruniy (973-1048) 150 dàn ortiq àsàr yaràtgàn bo’lib, ulàrdà måhnàt boylikning àsosi ekànligi to’g’risidàgi g’oya àsosiydir. Uning ko’pginà fikr và qàràshlàri bugungi kun uchun hàm àhàmiyatini yo’qotmàgàn.
Olim yashàgàn dàvrdàgi munosàbàtlàr, ishlàb chiqàrishning yuksàlgànligi, sàvdo-sotiqning rivojlànishi, sug’orish inshootlàrining ishgà tushirilishi ànà shu dàvr uchun xos edi.
SHu àsosdà Båruniydà kishilik ehtiyojlàrining pàydo bo’lishi và uni qondirish àsoslàri måhnàt và hunàrgà munosàbàtlàri uyg’unlàshib kåtàdi. Uning fikrigà ko’rà kishilàr o’z zàrur ehtiyojlàrini qondirish uchun uyushgàn holdà yashàsh và ishlàshgà màjburdirlàr. Ehtiyojlàr turli-tumàn và ko’p bo’lgànligi uchun insonlàr birlàshgàn holdà turàr joy và shàhàrlàr yaràtishgà intilàdilàr, dåb hisoblàydi. SHuningdåk, u dàvlàtning pàydo bo’lishini hàm ehtiyoj tufàyli dåb o’ylàgàn. Eng muhim g’oya shuki, bàrchà qimmàtli nàrsàlàr inson måhnàti bilàn yaràtilàdi và insonning qàdr – qimmàti uning àvlod-àjdodlàrining kim bo’lgànligi emàs, bàlki uning måhnàti, àqliy và jismoniy màhoràti bilàn bålgilànàdi. Hàr bir dàvrning urf odàtlàri o’zigà xos bo’làdi và inson àqli ulàrgà rioya qilmog’i dàrkordir, àks holdà nizom và bir xillik yo’qolsà, tàrtib hàm yo’q bo’làdi dåb uqtiràdi buyuk donishmànd.
Olimning fikrlàrigà tàyanib shundày muhim xulosà chiqàrish mumkinki, inson årdàgi bunyodkor và yaràtuvchi kuchdir. Inson àvvàlo hàlol måhnàti bilàn ulug’lànàdi, kishilik jàmiyatining àsl ibtidosi hàm måhnàtdàndir.
YUsuf Xos Hojib. Àtoqli dàvlàt àrbobi ilk turkiy dostonnàvis YUsuf Xos Hojib 1020 yili qoràxoniylàrning màrkàziy shàhàrlàridàn biri Bolàsog’undà tug’ildi (olàmdàn o’tgàn yili nomà’lum). Bo’làjàk mutàfàkkir o’z dàvridàgi bàrchà bilimlàrni, àràb và forsiy tillàr và undàgi àdàbiyotlàrni puxtà egàllàydi.
U 1069-1070 yillàr oràsidà «Kutàdg’u bilig» (Qutgà, ya’ni bàxt sàodàtgà erishtiruvchi bilim) àsàrini turk tilidà yozib, Qoràxoniylàr hukmdori Tàbg’àchxon Bug’ràxongà tàqdim etdi. Xon YUsufgà «Xos Hojib» (eshik og’àsi) dågàn màrtàbàni in’om etàdi. Bu fàlsàfiy didàktik àsàrdà màrkàzlàshgàn dàvlàt tuzish, uni mustàhkàmlàsh, nizo và àdolàtgà bàrhàm bårish kàbi mà’muriy-xo’jàlik hàmdà mà’rifàt, obodonchilik và moddiy-mà’nàviy boshqà àdolàtli hukmron dàvlàtni tàdbir bilàn boshqàrish ishini o’rgànish, kàsb-xunàr egàllàsh, xàlq g’àmini åyish hàqidàgi fikrlàr ilgàri surilàdi.
Bizgàchà donishmàndning fàqàt bir àsàri åtib kålgàn, àmmo bu àsàrdà shundày durdonàlàr to’plàngànki, ulàrgà qoyil qolmày iloj yo’q. Àsàr 13 ming misrà (nàsriy và nàzmiy muqàddimàdàn tàshqàri), 73 bobdàn iboràt. Undà inson tàfàkkurining bàrchà jàbhàlàri bo’yichà so’z yuritilàdi và nihoyatdà qimmàtli fikrlàr bàyon etilgàn. Kitobdà bårilgàn bu g’oyalàr o’z dàvri uchun hàm, hozirgi dàvr uchun hàm nihoyatdà qàdrlidir.
Àyniqsà, iqtisodiyot màsàlàlàri bo’yichà dàvlàt và ràiyat munosàbàtlàri sinchiklàb o’rgànilgàn. Àsàr 18 oy – bir yarim yildà yozib tugàllàngàn (Bolàsog’undà boshlàngàn và Qàshqàrdà nihoyalàngàn) bo’lsà hàm, uni yaràtish uchun judà uzoq vàqt tàyyorgàrlik ko’rilgàn. Donishmànd fikrichà, ezgu orzulàrgà fàqàt toàt-ibodàt bilànginà åtishib bo’lmàydi. Buning uchun tàlày ezgu ishlàr qilish, foydàli fàoliyat ko’rsàtish kåràk, dågàn fikrni ilgàri suràdi.
Tàniqli iqtisodchi Àdàm Smitning iqtisodiy bo’hrondàn chiqàrish uchun 3 nàrsà:
1.Tinchlik-osoyishtàlik;
2.Må’yoridàgi soliqlàr và;
3.Iqtisodiy erkin fàoliyat yuritish imkoni tàlàb etilàdi. Ànà shu g’oya àslidà bizning mutàfàkkir tomonidàn åtti àsr àvvàl bàyon etilgàn.
Xàlq, zàiyat (soliq to’lovchilàr) màmlàkàt hukmdorlàridàn uch nàrsàni kutàdi, dåb uqtiràdi YUsuf Xos Hojib, bulàr: 1) pulning qàdrini ko’tàrish yoki (ushlàb turish); 2) xàlqqà xususiy mulk xuquqini tà’minlovchi qonunlàrni joriy etish và 3) yo’llàrni o’g’ri-qàroqchilàrdàn muhofàzà qilish. SHoh esà fuqàrolàrdàn soliqlàrni vàqtidà to’làshni (hozirgi kundà hàm shu kundà hàm nihoyatdà dolzàrb), chiqàrgàn fàrmon qonunlàrni bàjàrish hàmdà do’stigà-do’st, dushmàngà-dushmàn bo’lishni tàlàb qilàdi, dåb yozàdi. Ko’rinib turibdiki, bundà jàmiyat và siyosiy hokimiyat o’zàro mutànosib bo’lishi zàrurligi g’oyasi àniq ifodà etilàdi.
Pulnig qàdrli bo’lishi hàqidàgi g’oya, àslini olgàndà inflyasiya muàmmosi bilàn chàmbàrchàs bog’liq, bàholàrning mo’’tàdilligi hàm tà’min etilàdi. U o’z nàvbàtidà inqirozsiz iqtisodiyot, erkin muomàlàdàgi vàlyutà màsàlàlàrigà borib tàqàlàdi.
Xususiy mulk huquqini tà’minlàsh bozor munosàbàtlàrining àsosiy unsiridir, mulkkà egàlik xissi tàràqqiyot omili sifàtidà butun jàhon rivoji àsosidà isbotlàngàn và hozirgi dàvrdà råspublikàmizdà hàm jàdàllik bilàn àmàlgà oshirilmoqdà. Dàvlàt, umumxàlq mulkigà ommàviy o’tishning sàlbiy oqibàtlàrini sobiq sho’rolàr dàvridà boshimizdàn kåchirgànmiz.
Yo’llàrni o’g’rilàrdàn muhofàzà qilish ichki và àyniqsà, tàshqi sàvdo (eksport-import)ni tà’minlàsh và qo’llàb quvvàtlàshning o’zginàsidir. Bu årdà sàvdoning xàlq xo’jàligi uchun ustuvor àhàmiyati to’là tà’minlàsh và qo’llàb quvvàlàshning o’zginàsidir. Bu årdà sàvdoning xàlq xo’jàligi uchun ustuvor àhàmiyati to’g’risidà gàp yuritilàdi. Hozirgi dàvrdà bu g’oyalàr mustàqil O’zbåkiston iqtisodiy siyosàtining àsosini tàshkil etàdi. Bu g’oyalàrning àmàliy àhàmiyati àyniqsà, Sohibqiron Àmir Tåmur fàoliyatidà yorqin nàmoyon bo’lgàn.
4.Àmir Tåmur dàvridàgi iqtisodiy g’oyalàr.
Àmir Tåmur và uning àvlodlàri dàvridà màrkàzlàshgàn dàvlàt bàrpo etildi, iqtisodiyotning bàrchà sohàlàridà (hunàrmàndchilik, qurilish, qishloq xo’jàligi, àyniqsà, sàvdodà) muhim yutuqlàr qo’lgà kiritildi. Bungà to’g’ri tànlàb olingàn iqtisodiy g’oyalàr và iqtisodiy siyosàt yordàm bårdi.
Àmir Tåmur (1336-1405) dàvlàt và iqtisodiyotni boshqàrishdà o’zigà xos màktàb yaràtgàndi. Sohibqiron dàvlàtidà dåvoni buzurg (bosh vàzir)dàn tàshqàri hàr bir viloyatdà Dåvon dåyiluvchi boshqàrmà bo’lgàn. U dàvlàtning butkul ishlàrini: soliq yig’ish, tàrtib sàqlàshni, ijtimoiy binolàr – bozorlàr, hàmmomlàr, yo’llàr, suv inshootlàri tàrmoqlàrini nàzoràt qilàrdi. Xàlqning xulq àhloqi kuzàtib turilàdi. Uning xodimlàri vàqti-vàqti bilàn so’roq, tåkshirish tàftish và tårgov ishlàrini olib borishàrdi. Àyniqsà, toshu-tàrozu to’g’riligi, odil bàho tåkshirilgàn, qàllob và tovlàmàchilàr qàt’iy jàzolàngàn, eng muhimi bu ish to’ppà-to’g’ri bozordà, xàlq oldidà àmàlgà oshirilgàn. Sàvdogàrlàrgà olib kålingàn mol ustigà 10 foiz nàrx qo’yish mumkin bo’lgàn. Tåmur sàltànàtini idorà qilish uchun turli vàzirlàr fàoliyat ko’rsàtgàn. SHundày vàzirlàrdàn birinchisigà år soliqlàri, boj, o’lpon-soliq undirish hàmdà mirshàblik yumushlàrini boshqàrish yuklàtilgàn. Bu vàzir màmlàkàtdàgi muhim ishlàrni, kundàlik muàmmolàrni hàl qilgàn, ràiyat àhvolini kuzàtgàn, viloyatlàrdàn olingàn hosil, soliq, o’lponlàrni tàqsimlàgàn,
Ikkinchi vàzir sipoh vàziri hisoblànib, sipohiylàrni màoshlàri và tànho (bu årdà – toju-tàxt uchun qilgàn xizmàtlàri evàzigà bårilàdigàn in’om mà’nosidà) làrni boshqàrgàn.
Uchinchi vàzir esà egàsiz qolgàn, o’lib kåtgàn và qochgànlàrgà tågishli mollàrni, kålib-kåtàyotgànlàr, sàvdogàrlàr mol-mulkidàn olinàdigàn zàkot và bojlàrni, màmlàkàt chorvàsini boshqàrib, bulàrning bàrchàsi to’plàngàn dàromàdlàrni omonàt tàrzidà sàqlàgàn. Àgàr g’oyib bo’lgànlàr và vàfot etgànlàrning mol-mulki bo’lsà, ulàrni o’z mårosxo’rlàrigà topshirgàn.
To’rtinchi vàzir sàltànàt ishlàrini yurituvchi vàzir bo’lib, u sàltànàtdàgi jàmi idoràlàrning kirim-chiqimlàri, xàzinàdàn sàrf qilingàn xàràjàt, hàtto otxonà và sàroydàgi boshqà jonzodlàrgà qilingàn xàràjàtlàrdàn ogoh bo’lib borgàn. Vàzirlàr Dåvonbågigà bo’ysingàn.
Sohibqiron Àmir Tåmur, jumlàdàn, shundày dågàn edilàr: «Àmr qildimki, sàdrlàr sàdri (sàdr, vàqf årlàr và vàqf etilgàn boshqà mulkning hisob-kitobini olib boruvchi mànsàbdor) sàyyidlàr và boshqà àrboblàrgà suyurg’ol tàriqàsidà bårilgàn årlàr và vàqflàrning àhvolini, ulàrning vàzifàlàrini qày dàràjàdà àdo etàyotgànliklàrini tåkshirib, mångà àrz qilib tursin… Sàltànàtning hàr bir idoràsidà kirim-chiqimlàrni, kundàlik hàràjàtlàrni yozib borish uchun bir kitob tàyinlànsin».
Sohibqiron dàvridà årgà egàlikning båshtà àsosiy ko’rinishi bo’lgàn:
1. Suyurg’ol årlàr. Kàttà xàjmdàgi bu årlàr dàvlàt tomonidàn àjràtib bårilib, bir àvloddàn ikkinchisigà o’tgàn. Suyurg’ol egàsi màrkàziy xàzinàgà to’lànàdigàn soliqdàn ozod qilingàn. Bundày år egàlàri dåhqonlàrni ishlàtib, år solig’i – xiroj olgànlàr.
2. Tàrxon årlàr. Bu årlàr xususiy mulk bo’lib, ulàr odàmlàrgà biron-bir xizmàti uchun bårilgàn.
3. Ushr årlàr. Sàyyid và xo’jàlàrgà mànsub årlàrdir. Bundàn olingàn hosilning o’ndàn biri dàvlàtgà bårilgàn.
4. Vàqf årlàr – màsjid, màdràsà, xonàqoh, qàbriston và shu singàri joylàrgà doir årlàrdir. Vàqfdà år, suv, bozor, qul, pullàr và boshqàlàr mol-mulki bilàn in’om etilàdi. Màsàlàn, Àmir Tåmurning Àhmàd YAssàviy uchun qurdirgàn vàqfnomàsi kàttà àhàmiyatgà egà. Àhmàd YAssàviy và boshqà àvliyolàr, din påshvolàrining màqbàràlàri uchun vàqfdàn màblàg’ àjràtilgàn.
5. Àskàrlàrgà, àskàrlàrning ràhbàrlàrigà bårilàdigàn årlàr.
Kimdàkim biron sàhroni obod qilsà yoki qoriz (år osti suvlàrini tortib chiqàrish uchun qurilgàn inshoot) qursà, biron bog’ ko’kàrtirsà yoxud birortà hàrob bo’lib yotgàn joyni obod qilsà, birinchi yili undàn håch nàrsà olmàgànlàr. Ikkinchi yili ràiyat o’z roziligi bilàn bårgànini olgàn. Uchinchi yildàginà soliq qonun-qoidàsigà muvofiq xiroj yig’ilgàn.
Àmir Tåmur kàttàyu - kichik hàr bir shàhàr, hàr qishloqdà màsjid, màdràsà và xonàqohlàr bino qilishni, fàqiru miskinlàrgà làngàrxonà (yo’lovchilàr qo’nib o’tàdigàn, kàmbàg’àl åtim-åsirlàrgà ovqàt bårilàdigàn joy), g’àribxonà qurishni, kàsàllàr uchun shifoxonà bunyod etishni và ulàrdà ishlàsh uchun tàbiblàr tàyinlàshni buyurgàn edi. Àmir Tåmur Àngliya và Fàràngiston qirollàrigà murojààt qilib, xàlqàro sàvdo àloqàlàrini rivojlàntirdi. Màrkàziy Osiyo orqàli o’tàdigàn Buyuk Ipàk yo’lidà kàrvonlàrning xàvfsizligini tà’minlàdi. Màshriqdàn-Màg’ribgàchà bo’lgàn sàvdo-sotiq ishlàrini kuchàytirib, turli ràvotlàr, kàrvonsàroylàr, sàvdo ràstàlàri qurdirdi.
À.Tåmurning dàvlàt và iqtisodiyot sohàsidàgi àsosiy fikrlàri «Tåmur tuzuklàri»dà to’là bàyon etilgàn. Tuzuklàr Àmir Tåmurning 1342-1405 yillàr oràlig’idàgi fàoliyatini àks ettiràdi và ikki qismdàn (màqolàdàn) iboràt. Birinchi qismdà àsosàn yagonà dàvlàt bàrpo etish, uni mustàhkàmlàsh, qo’shni (27) yurt và màmlàkàtlàrni zàbt etish màsàlàlàri yoritilgàn bo’lsà, ikkinchi qismdà sohibqiron nomidàn àytilgàn o’zigà xos vàsiyat, pànd-nàsihàt, turli sohàlàrdàgi, shu jumlàdàn ijtimoiy iqtisodiyotgà oid fikr-mulohàzàlàr kåltirilgàn.
À.Tåmur màmlàkàtdà gàdoylàr bo’lmàsligi kåràk, dågàn qoidàgà àmàl qilgàn và uning yo’lini hàm bålgilàb bårgàn. Gàdoylàrning bàrchàsi to’plàngàn và ulàrgà bir yillik kåràkli åmish, kiyim-kåchàk bårilgàn, ulàrni biror foydàli ish bilàn shug’ullànishgà jàlb etilgàn. Odàtdà, ko’pchilik gàdoylikni tàrk etib, biror fàoliyat bilàn kun ko’rgàn. Gàdoylikni tàrk etmàgànlàr qul qilib sotilgàn yoki màmlàkàtdàn chiqàrib yuborilgàn.
5.Àlishår Nàvoiy và boburiylàr dàvridàgi iqtisodiy g’oyalàr.
Buyuk mutàfàkkir Àlishår Nàvoiy ijodidà hàm iqtisodiy g’oyalàr muhim o’rinni egàllàydi. Uning àsàrlàridà và fàoliyatidà àyniqsà, tijoràt, sàvdo màsàlàlàri ànchà mukàmmàl yoritilgàn. À.Nàvoiy àsàrlàridà sàvdogàrlik ishi mà’qullàndi, låkin tovlàmàchi và chàyqovchi qàttiq tànqid qilinàdi. À.Nàvoiy dàvlàt àrbobi sifàtidà màmlàkàtni tinch sàqlàsh, obodonlàshtirish ishigà kàttà hissà qo’shdi. U tirikchiligidà mingtà inshoot qurishgà và’dà bårgàn và và’dàsining ustidàn chiqqàn, ko’pginà màdràsà, shifoxonà, hàmmom, ko’prik, ràbot và boshqàlàrni o’z hisobidàn qurdirgàn. Måhnàtning inson jàmiyatdàgi o’rnigà, do’stlikkà yuksàk bàho bårgàn. Àlishår Nàvoiy (1441-1501) shoir và dàvlàtning åtàkchi vàziri sifàtidà nom qozongàn. Nàvoiyning mànà bu sifàtlàri uning ijtimoiy-iqtisodiy, fàlsàfiy qàràshlàridà yaqqol ko’zgà tàshlànàdi. Nàvoiy o’z dàvrining progråssiv kishisi sifàtidà gumànistik và vàtànpàrvàrlik xislàtlàrini uyg’otish kåràk ekànligini ertà tushunib åtdi.
Nàvoiyning dàstlàbki ijtimoiy-iqtisodiy fikrlàri shàkllàngàn àsàri – bu 1469 yildà Husàyn Boyqàroning tàxtgà kålishigà bàg’ishlàngàn «Hiloliya» àsàridir. Husàyn Bàyqàroning tàxtgà kålishini Nàvoiy zulmàt qorong’uligini yoritàdigàn «hilol», ya’ni uch kunlik oy bilàn tånglàshtiràdi. Màmlàkàtning iqtisodiy siyosiy qudràti mustàhkàmlànishigà, àholining ijtimoiy, moddiy àhvoli yaxshilànishigà, fåodàl urushlàrgà bàrhàm bårilishigà, màmlàkàtdà tinchlik o’rnàtilishigà ishongàn. Nàvoiy Husàyn Bàyqàroni shohlàr shohi dåb màqtàydi. Låkin Nàvoiy, màqtàsh bilàn birgà muhim ijtimoiy-iqtisodiy fikrlàrni hàm ilgàri suràdi. Hukmdorni màqtàsh Nàvoiy tomonidàn qo’llàngàn tàktik bir usul edi. Uning àsosiy stràtågik màqsàdi esà màmlàkàtning iqtisodiy-siyosiy àhvolini yaxshilàshgà, yagonà màrkàzgà màrkàzlàshgàn, qudràtli dàvlàt bàrpo qilishgà qàràtilgàn edi. Nàvoiy Husàyn Bàyqàroning tàxtgà kålishidàn màmlàkàtning ijtimoiy-iqtisodiy, sosiàl-siyosiy và màdàniy oqàrtuv sohàlàridà yuksàk o’zgàrishlàr àmàlgà oshirilishigà kàttà umid bog’làydi.
Nàvoiy shàxsning tàrixdàgi roligà kàttà e’tibor bårib, màmlàkàt iqtisodiy àhvoli shu màmlàkàt hukmdorining àql-idroki và qobiliyatigà bog’liq dåb hisoblàydi. Àgàr màmlàkàt hukmdori fànlàrni, àyniqsà, iqtisodiyot, tàrix, fàlsàfà và siyosiy fànlàrni mukàmmàl bilsà, u boshqàràyotgàn màmlàkàt qàshshoq và xàrob bo’làdi, dåydi. Nàvoiy boshsiz tànà bo’lgàndåk, podshosiz dàvlàt hàm bo’lmàydi, dåb tàrixdà råàlist sifàtidà nom qoldirdi.
Dàvlàt àrbobi và qomusiy olim Zàhiriddin Muhàmmàd Bobur (1843-1530) và uning àvlodlàri tomonidàn ijtimoiy, iqtisodiy và huquqiy màsàlàlàrdà kàttà ishlàr àmàlgà oshirilgànligi bizgà tàrixiy bitiklàrdàn mà’lum. Xususàn, Boburning «Boburnomà» àsàridà, «Mubàyyin» kàbi to’plàmlàridà iqtisodiyotgà oid mà’lumotlàrgà, shu jumlàdàn, soliq siyosàtigà kàttà o’rin bårilgàn. «Zàkot to’g’risidàgi kàttà kitob»dà esà o’shà dàvrdàgi soliq, uning turlàri to’g’risidà qimmàtli fikrlàr bildirilàdi. Bu àsàrlàrni mutàolà qilàr ekànmiz, ulàrdàn màmlàkàtimizning bugungi hàyotidà ro’y båràyotgàn iqtisodiy islohotlàrni, o’zgàrishlàrni tàhlil qilish, xulosàlàr chiqàrish àmàliyotdà foydàlànish uchun yangi fikrlàr, màslàhàtlàr topàmiz. Àyniqsà, iqtisodiyotgà oid, uning umumiy àsoslàri bo’lmish ishlàb chiqàrish, shuningdåk sàvdo và tijoràtgà oid, soliq và boj to’lovlàri bilàn bog’liq bo’lgàn qàràshlàri bizni to’lqinlàntiràdi. E’tirof etish kåràkki, gàrchi bizning hàyotimizdà Boburning dàvlàtni boshqàrish, ishlàb chiqàrish và sàvdoni tàshkil etish màsàlàlàrigà doir àlohidà àsàri yoki uning o’z hukmronligi dàvridà yurgizgàn iqtisodiy siyosàtigà oid birlàmchi mànbàlàr bo’lmàsà hàm, ilmiy bilish và idrok etish kuchigà suyangàn holdà shundày xulosàgà kålàmizki, u buyuk mutàfàkkir, qomusiy olim sifàtidà iqtisodiy qonunlàrning mohiyatini, iqtisodiyotning jàmiyat và dàvlàt hàyotidàgi bålgilovchi àhàmiyatini chuqur tushungàn. SHuning uchun hàm u dolzàrb và àdolàtli fàrmonlàr và hukmlàr chiqàrib, ilmiy jihàtdàn àsoslàngàn iqtisodiy siyosàt yurgizgàn, buning oqibàti o’làroq u hukmronlik qilgàn dàvrdà dàvlàtdà osoyishtàlik, milliy totuvlik, siyosiy-ijtimoiy tàràqqiyot qàror topgàn. SHu bois hàm Bobur àsos solgàn sàltànàt bir nåchà àsr dàvomidà yashàdi và tàrixdà o’chmàs iz qoldirdi. Bobur và uning vorislàri dàvridà soliq màsàlàlàri muhim o’rinni egàllàgàn.
Boburning «Mubàyyin» àsàri to’là ràvishdà qonunlàr và iqtisodiy màsàlàlàrgà bàg’ishlàngàn. Àsàrning nomi hàm «qonunlàr izohi» mà’nosigà egà.
Xulosà
Fåodàl år egàligi dàvridà nàturàl xo’jàlik, àyniqsà, qishloq xo’jàligi àsosiy edi, àmmo shu bilàn birgà bu pàytdà shàhàrlàr soni o’sdi, tovàr-pul munosàbàtlàri hàm ànchàginà rivojlàndi, nisbàtàn erkin và sàmàràli ishlàb chiqàrish usuli bo’lgàn kråpostnoylikkà o’tildi. Àvvàlgi dàvrdàgi nàturàl xo’jàlik ishlàb chiqàrishi (T-T) àstà såkin T-P-T munosàbàtlàri bilàn àlmàshà bordi (àgràr yo’nàlish hàl qiluvchi), istå’mol qiymàtlàrini yaràtish bàribir àsosiy màqsàd bo’lgàn và shu g’oya himoya etilgàn, måhnàt qurollàri tàkomillàshmàgàn dàvrdà bu tàbiiy bir hol edi.
Fåodàl munosàbàtlàr SHàrqdà nisbàtàn ertà tàrkib topdi và uzoqroq dàvom etdi. Àràb màmlàkàtlàrining iqtisodiyotigà islom àqidàlàri fàol ijobiy tà’sir etdi. Qur’oni Kàrim và hàdislàrdà kåltirilgàn iqtisodiyotgà àloqàdor qonun-qoidàlàr «Hidoya» và shu kàbi boshqà fiqh kitoblàridà kång o’rgànilib, àmàlgà oshirildi, nàtijàdà muhim iqtisodiy g’oyalàr ilgàri surildi. Måhnàt, àyniqsà, qishloq xo’jàligi, hunàrmàndchilik và sàvdo qo’llàb-quvvàtlàndi. Isrofgàrchilik, måhnàtsiz dàromàd, àyniqsà, sudxo’rlik hàrom dåb e’lon qilindi.
Bu dàvr uchun Ibn Xàldunning iqtisodiy g’oyalàri nihoyatdà muhimdir, u o’z àsàrlàridà ijtimoiy ishlàb chiqàrish, måhnàt unumdorligi, oddiy và muràkkàb måhnàt, zàruriy và qo’shimchà màhsulot, tovàrning istå’mol qiymàti và umumàn qiymàtning fàrqini tà’riflàb bårdi, àyriboshlàsh tàmoyilini (sàrflàngàn måhnàtning yarmi) to’g’ri tàlqin etdi, sàrflàngàn måhnàt bilàn birgà shu tovàrning odàmlàrgà zàrurligi hàm muhimligini tà’kidlàdi. Uning àsàrlàridà måhnàt tàqsimoti, tovàr-pul munosàbàtlàri, sàvdoning boylik yaràtishdàgi roli, soliq tizimining xàlq fàrovonligigà tà’siri àsosàn to’g’ri tàhlil etib bårilgàn.
G’àrbiy Åvropàdàgi fåodàl munosàbàtlàr nisbàtàn kåch tàrkib topgàn bo’lsà hàm, uning rivoji tåzroq bo’ldi. Dåhqonchilik, umumàn, qishloq xo’jàligi ustun bo’lishigà qàràmày, hunàrmàndchilikdà såx tizimi, kåyinroq mànufàkturà vujudgà kåldi, måhnàt tàqsimoti, unumdorlik và sifàt màsàlàlàri (àyniqsà, såxlàrdà), ràqobàt tàmoyillàri tàrkib topdi. Bu dàvrdà g’àrbdà nàturàl xo’jàlik (istå’mol qiymàti ishlàb chiqàrish) qo’llàngàn, oltin và kumush, zåb-ziynàt sun’iy boylik dåb qàràlgàn, «àdolàtli bàho» màsàlàsi ko’tàrilgàn. Bu årdà hàm din và din àhli tomonidàn iqtisodiyotdà muhim fikrlàr ilgàri surilgàn. Màsàlàn, F.Àkvinskiy «àdolàtli pul» màsàlàsini nàf và mànfààtlàr tångligi àsosidà hàl etàdi.
Rossiyadà shu dàvrdàgi iqtisodiy g’oyalàrdà hàm dåhqon måhnàti boylikning àsosi ekànligi ko’rsàtilàdi, nàturàl råntà miqdori 2 foiz bålgilànàdi, tovàr-pul munosàbàtlàrigà, àyniqsà, sàvdogà qàrshi g’oyalàr ko’p edi.
XIV-XV àsrlàrdà G’àrbiy Åvropàdà fåodàlizmning åmirilishi và ilk kàpitàlistik munosàbàtlàr shàkllànà boshlàdi. Bu jàràyon kàpitàlning dàslàbki jàmg’àrilishi jàràyoni bilàn bog’liq bo’ldi và ko’p hollàrdà og’ir shàkldà àmàlgà oshdi. Àyniqsà, dåhqonlàrni årdàn màhrum etish og’ir oqibàtlàrgà, dåhqonlàrning kàttà qismini xonàvàyron bo’lishigà olib kåldi. YAngi munosàbàtlàr yangi sinf burjuàziyaning mànfààtigà mos edi, àmmo bu jàràyon boshqàlàr hisobigà ro’y bårdi.
Ànà shundày shàroitdà xàyoliy (utopik) sosiàlizm g’oyalàri tàrkib topdi. Àslidà bu g’oyalàrning elåmåntlàri ilgàrigi dàvrdà hàm bo’lgàn. YAngi yo’nàlish tàràfdorlàri bàrchà ofàt xususiy mulkdàn kålib chiqàdi, dåb o’ylàshgàn. Ulàr boylik hàmmàning måhnàti àsosidà, ijtimoiy mulkchilik shàroitidà hosil qilinsà, xususiy mulk esà tåkis tàqsimot yo’li bilàn àmàlgà oshirilsà, bàrchàning fàrovonligi tà’minlànàdi dågàn fikrdà edilàr.
XIV àsrning ikkinchi yarmi và XV àsr tàrixiy ijtimoiy sàboqlàr dàvri hisoblàndi. Bu dàvrdà Àmir Tåmur boshchiligidà yagonà tug’ ostidà màrkàzlàshgàn kuchli và mustàqil dàvlàt tàshkil topdi. Bu dàvlàtni idorà etish và boshqàrish uchun Àmir Tåmur àsosiy qonun-qoidàlàr to’plàmi «Tuzuklàr»ni yaràtdi. «Tuzuklàr» islom dini màfkuràsigà àsoslàngàn bo’lib, màmlàkàtni obod etishgà xizmàt qildi. Xo’jàlikning àsosi bo’lgàn dåhqonchilik, hunàrmàndchilik, ichki và tàshqi sàvdo kångàydi, Fàn và màdàniyatning ràvnàqi uchun mà’lum shàrt-shàroitlàr yaràtildi.
Àmir Tåmurdàn kåyin uning o’g’li SHoxrux Mirzo và nàbiràsi Mirzo Ulug’båk dàvridàgi islohotlàr iqtisodiyotni bàrqàrorlàshuvi và ràvnàq topishuvigà shàrt-shàroit yaràtdi. Àyniqsà, 1428 yildà Ulug’båk tomonidàn o’tkàzilgàn pul islohoti kàttà ijobiy àhàmiyat kàsb etdi. XV àsrdàgi iqtisodiy g’oyalàr màjmuàsidà buyuk mutàfàkkir và dàvlàt àrbobi Àlishår Nàvoiyning iqtisodiy qàràshlàri muhim o’rin tutàdi. Àlishår Nàvoiy dàstlàbki iqtisodiy qàràshlàri «Hiloliya» (1469) àsridà o’z àksini topgàn. So’ngrà kåyinroq «Vàqfiya» (1482) àsàridà hàm boylikning to’plànishi và tàqsimlànishidàgi àdolàtlik và hàqgo’ylik jàmiyatning fàrovonligigà båvosità tà’siri àyniqsà ijtimoiy mànfààtlàrining ustunvorligi màmlàkàt ijtimoiy iqtisodiy tàràqqiyotining àsosi ekànligi àlohidà tà’kidlàngàn. «Màhbub-ul qulub» àsàridà esà ijtimoiy tàbàqàlàrgà tàvsif bårilgàn. Hàr bir kàsb hunàrning jàmiyat ijtimoiy tuzilishidàgi o’rnigà bàho bårilgàn. Bobur và boburiylàr dàvridàgi iqtisodiy g’oyalàr någizini islom tà’limotidàgi måzonlàr tàshkil etàdi. «Zàkot to’g’risidàgi kàttà kitob», «Mubàyyin» kàbi àsàrlàr shulàr jumlàsidàndir. 1601 yildà chop etilgàn «Àkbàrnomà» kitobidà soliq tàrtibi hàmdà muràkkàb iqtisodiy muàmmolàr åchimigà qàràtilgàn qàtor fikrlàr ilgàri surilgàn.
Àsosiy tushunchà và iboràlàr
Islom; ribo’; Ibn Xàldun; «Kitob – ul ibràt»; «Russkàya pràvdà»; «Domostroy»; «Båg’àràz sovg’à»; «Utopiya»; «Oftob shàhri»; ilk hàyollik sosiàlizm; «qo’ylàr odàmlàrni åb qo’ydi».
«Àvåsto», «Xidoya» àsàri; islomdàgi fàrz và sunnàt àmàllàri; zàkot; hàlol måhnàt, hàlol luqmà, ehson, sàdàqà; ehtiyoj, boylik, mulk, dàvlàt.
Iqtisodiyotni boshqàrish (Dåvoni buzruk và dåvon); nàzirlàr vàkolàti; år egàligining 5 ko’rinishi; ulufà (oziq-ovqàt, màosh); soliqqà tortish tàrtibi; tàmg’à bojidàgi o’zgàrishlàr; À.Nàvoiyning «Vàqfiya» (1482) , «Màhbub – ul qulub» (1500) àsàrlàri; Zàhiriddin Muhàmmàd Boburning «Mubàyyin», «Zokot to’g’risidà àsàr» kitoblàri; «Xiroj», «Muqàssàm», «Muvàzzàr».
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr.
1. Fåodàl år egàligi dàvri qàchon boshlàngàn và uning rivojlànish bosqichlàri qàysi? Bu dàvrdà bosh iqtisodiy g’oya nimàdàn iboràt bo’lgàn?
2. Islom dinidà qàndày iqtisodiy g’oyalàr qo’llàb - quvvàtlàngàn và qàysilàri inkor etilàdi, någà? Ribo’ nimà?
3. Islom àqidàlàri bo’yichà sàvdo foydàsining eng yuqori foizi qànchà?
4. Ibn Xàldunning bosh iqtisodiy àsàri kàysi và u qàchon yozilgàn? Àsàrdàgi àsosiy iqtisodiy g’oyalàrni tà’riflàb båring.
5. G’àrbiy Åvropàdà fåodàlizm dàvridàgi iqtisodiy g’oyalàrning àsosiy yo’nàlishlàrini àytib båring.
6. Fomà Àkvinskiyning iqtisodiy tà’minotigà qàysi màsàlàlàrgà àsosiy e’tibor bårilgàn?
7. Rossiyadàgi shu dàvrdàgi iqtisodiy g’oyalàrning àsosini nimà tàshkil etàdi?
8. Hàyoliy (utopik) sosiàlizmning àsoschilàri kim? Xususiy mulk và pulgà bo’lgàn munosàbàt hàmdà yangi jàmiyatning àsosiy àqidàlàri qàndày?
9. «Qo’ylàr odàmlàrni åb qo’ydi» iboràsining màzmuni nimà, bu iborà qàchon và kim tomonidàn àytilgàn?
10. «Buyuk ipàk yo’li» ning Màrkàziy Osiyo iqtisodiy munosàbàtlàr ràvnàq topishidàgi o’rni nimàlàrdàn iboràt?
11. «Àvåsto»dàgi iqtisodiy g’oyalàrdà ijtimoiy måhnàt tàqsimotining qàysi jihàtlàrigà ko’proq e’tibor bårilgàn?
12. «Àvåsto» àsàridà qàshshoqlikni yo’qotish boràsidà qàndày tàdbirlàr àsos qilib olingàn.
13. «Àlpomish» dostonidàgi ijtimoiy nizodà islom tà’limotidàgi qàndày måzon sàbàb bo’lgàn?
14. Xàlq màqollàridàgi iqtisodiy fikrlàrni bàyon eting.
15. Islom tà’minotidàgi iqtisodiy g’oyalàrni qàndày guruhlàrgà tàqsimlàsh mumkin?:
16. Fàrobiy, Ibn Sino, Båruniy và YUsuf Xos Hojibning iqtisodiy g’oyalàridàgi umumiy và xususiy jihàtlàrini so’zlàb båring.
17. Milliy iqtisodiy tàfàkkur shàkllànishidà Màrkàziy Osiyo donishmàndlàri iqtisodiy g’oyalàrning àhàmiyatini so’zlàb båring.
18. Àmir Tåmur dàvlàtining ilmiy qonun qoidàlàri qàysi àsàrdà kåltirilgàn?
19. Àmir Tåmur dàvridàgi dàvlàtni boshqàrish tàrtibi qàndày bo’lgàn?
20. Àmir Tåmur dàvridàgi soliq tizimi và màoshni bålgilàshning xususiyatlàrini so’zlàb båring.
21. Ulug’båk dàvridàgi islohotlàr qàysi sohàni bàrqàrorlàshtirishgà qàràtilgàn?
22. Àlishår Nàvoiy àsàrlàridàgi iqtisodiy g’oyalàrning mohiyatini gàpirib båring.
23. Àlishår Nàvoiyning «Vàqfiya» àsàridà qàndày iqtisodiy g’oyalàr bàyon etilgàn?
24. Zàhiriddin Muhàmmàd Boburning iqtisodiy g’oyalàri qàysi àsàrdà bàyon etilgàn?
25. «Àkbàrnomà»dà qàndày iqtisodiy g’oyalàr ilgàri surilgàn?
26. «Fulusiiy àdliya» dågàndà nimà tushunilàdi và u qàysi dàvrgà tågishli?
27. À.Nàvoiy boylikni to’plàshning qàndày yo’llàri hàqidà gàpirgàn?
Àsosiy àdàbiyotlàr
1. I.À.Kàrimov yangi uy qurmày turib eskisini buzmàng. T., 1993.
2. À.Ràzzoqov, SH.Toshmàtov, N.O’rmonov. Iqtisodiy tà’limotlàr
tàrixi.T., Moliya, 2002. (16-31, 39-49, 55-90, 92-94, 100 båtlàr)
3. Q.Yo’ldoshlàr và Q.Muftàydonov Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixidàn (SHàrq iqtisodiy tàfàkkuri misolidà) T., 2000.
Qo’shimchà àdàbiyotlàr
1. À. Muhàmmàdjonov À.Tåmur và tåmuriylàr sàltànàti. Toshkånt. 1994.
2. À.Ràzzoqov, H.Turàxonovà Båruniyning iqtisodiy g’oyalàri, «Hàmkor», 2001 yil iyun soni.
3. L.P.SHàrmà Boburiylàr sàltànàti. Toshkånt, Mà’nàviyat, 1998.
4. T.Màxmudov Àvåsto hàqidà. T., SHàrq, 2000.
3-màvzu. Mårkàntålizm tà’limoti và uning mohiyati.
2-soàt.
Råjà:
1. Mårkàntålizm vujudgà kålishining ijtimoiy-iqtisodiy àsoslàri.
2. Mårkàntålizm iqtisodiy tà’limotining mohiyati.
3. Ilk mårkàntålizm tà’limoti nàmoyondàlàri.
4. Rivojlàngàn mårkàntålizm xususiyatlàri.
5. Mårkàntålizm iqtisodiy tà’limotining tàrixiy tàqdiri.
6. Mårkàntålizm và hozirgi zàmon.
7. Xulosà.
8. Àsosiy tushunchà và iboràlàr.
9. Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr.
10. Àsosiy àdàbiyotlàr.
11. Qo’shimchà àdàbiyotlàr.
1. Mårkàntålizm vujudgà kålishining ijtimoiy-iqtisodiy àsoslàri.
Àvvàlgi dàvrdàgi iqtisodiy g’oyalàrdà nàturàl xo’jàlik munosàbàtlàrigà oid fikrlàr ustunlik qilgàn. YAngi bozor munosàbàtlàri shàkllànishi tufàyli, shungà oid iqtisodiy tà’limot pàydo bo’ldi, bu mårkàntilizm tà’limotidir.
«Mårkàntilizm» iboràsi birinchi bo’lib Àdàm Smitning àsàrlàridà o’z ifodàsini topdi. Lug’àviy mà’nosigà ko’rà bu so’z itàlyanchà bo’lib, sàvdogàr màzmunigà egà. Bu so’z yangi tà’limotning màzmun và mohiyatini o’zidà àks ettiràdi.
Uzoq yillàr dàvomidà boylikning, xàlq moddiy fàrovonligining àsosi måhnàt, år, dåhqonchilik và chorvàchilik, hunàrmàndchilikkà dåb kålinàr edi, biz buni yuqoridà ko’rdik. Låkin XV àsrgà kålib àhvol kåskin o’zgàrdi. Bu tà’limotning kålib chiqishigà bir qànchà sosiàl-iqtisodiy sàbàblàr turtki bo’ldi. Àvvàlo fåolàl tuzumning åmirilishi, tovàr-pul munosàbàtlàrining o’sishi, fàn và màdàniyatning rivoji, àyniqsà, yangi årlàrning ochilishi, buyuk gåogràfik kàshfiyotlàr, mustàmlàkàchilik tizimining pàydo bo’lishi, àyniqsà sàvdo-sotiqning rivojigà turtki bo’ldi. Noekvivàlånt sàvdo tufàyli måtropoliya koloniyalàr hisobigà båqiyos boyidi. Ànà shu o’zgàrishlàrni àsoslàb båruvchi iqtisodiy tà’limot – mårkàntilizm yuzàgà kåldi và muomàlà sohàsini o’rgànish bilàn shug’ullàndi. Mårkàntilizm sinfiy jihàtdàn sàvdo kàpitàlini himoya qildi. SHu dàvrgà kålib Åvropàdà oltin và kumush qàhàtchiligi boshlàndi. Hindistondà nodir måtàllàr ko’p, dågàn mish-mishlàr và u årdàgi màvjud ziràvorlàr insonlàrni yangi årlàr ochish, yangi boylik màkonlàrini izlàb topishgà otlàntirdi.
Pul vàzifàsini bàjàrgàn nodir måtàllàr (hàli qog’oz pul yo’q), ulàrning ohàngràbo kuch-qudràti hàmmàni oyoqqà turg’àzdi, insonni o’ylàshgà, ixtirolàr qilishgà, hàràkàtgà undàdi. Oqibàtdà, suvdà kåmàlàr orqàli xàvfli yo’lgà otlànish tàràddudi boshlàndi, xàritàlàr tuzildi, kompàs kàshf etildi, kåràkli odàmlàr, àsbob-ànjom, suv, oziq-ovqàt, qurol-yarog’ to’plàndi.
Mårkàntilistik siyosàt hàm ishlàb chiqildi. Uning bosh vàzifàsi dàvlàtgà ko’proq oltin và kumush kåltirish dåb àniqlàndi. Bu dàvrdà pul sifàtidà qimmàtbàho måtàllàr – oltin và kumush ishlàtilgàn, shu sàbàbli oltin và kumush zàhiràlàrini ko’pàytirish boràsidà mà’lum iqtisodiy siyosàtlàr ishlàb chiqàrildi.
1492 yildà portugàliyalik Xristofor Kolumb uchtà kåmàsi bilàn tàsodif tufàyli Àmårikà qit’àsini ochdi (u o’zini Hindistondàmàn dåb o’ylàgàn, shuning uchun qit’à nomi boshqà dångizchi – Àmårigo Våspuchchigà nàsib etdi, tàrixning bu xàtosini to’g’rilàsh uchun bu qit’àdàgi bir dàvlàtgà Kolumbiya nomi bårildi). Àmmo Àmårikà ko’pchilik o’ylàgànidåk oltin-kumushgà unchàlik boy emàs ekàn. Hindistonni qidirish yanà dàvom etdi và 1498 yildà Vàsko dà Gàmà tomonidàn ko’pchilik intizorlik bilàn kutgàn bu diyorgà yo’l ochildi. Boshqà dångizchi Màgållànning butun dunyo bo’ylàb qilgàn sàyohàti tufàyli yangi år, orollàr kàshf etildi, ulàr qisqà vàqt ichidà Åvropà dàvlàtlàrining mustàmlàkàsigà àylàntirildi, u årlàrdà oltin-kumush konlàri ochildi, yangi xom àshyo, ekin, hàyvon turlàri ochildi, ulàrning Åvropàgà kirishi boshlàndi (pàxtà, màkkàjo’xori, tàmàki, kofå, kàkào). Åvropàdàgi dàvlàtlàr o’rtàsidà (Portugàliya, Ispàniya, Nidårlàndiya – Gollàndiya, Frànsiya và Àngliya) kuràsh hàm qizidi.
SHàkllànib kålàyotgàn yangi iqtisodiy munosàbàtlàrning rivoji uchun muhim moddiy turtki pàydo bo’ldi. Kàpitàlizmning shàkllànishi và rivoji uchun kàpitàlning dàstlàbki jàmg’àrilish jàràyoni kuchàydi, ungà qulày imkoniyat yaràtildi. Àyniqsà sàvdo rivoj topdi, bosib olingàn årlàrdàgi àrzon – gàrov xom àshyolàr Åvropàgà oqib kålà boshlàdi. Bu årdà tàyyorlàngàn tàyyor màhsulotlàr esà u årlàrgà olib borib sotildi. Sàvdo kàpitàlining roli båqiyos o’sdi. Tàrixàn esà bu kàpitàl umumàn kàpitàlning dàstlàbki shàkli bo’lib qoldi. Undàn esà sànoàt kàpitàli àjràlib chiqdi.
2. Mårkàntilizm iqtisodiy tà’limotining mohiyati.
Mårkàntilizm rivojidà ikki dàvrni àjràtish mumkin:
1. Ilk mårkàntilizm yoki monåtàrizm (XV-XVI àsr o’rtàlàri).
2. Rivojlàngàn mårkàntilizm, sàvdo bàlànsi (yoki mànufàkturà siståmàsi)(XVI-XVIII àsr o’rtàlàri).
YAngi tà’limot vujudgà kålishi mànufàkturà bilàn båvosità bog’liqdir. Iqtisodiyot tàrixidà sànoàtning uch xil shàklini àjràtish mumkin: uy hunàrmàndchiligi, mànufàkturà và fàbrikà. Uy hunàrmàndchiligidà sohàlàr, tàrmoqlàràro måhnàt tàqsimoti màvjud, hàmmà ishni bir odàm yoki shogird, oilà bilàn birgà qilinàdi. Mànufàkturàdà esà koopåràsiya yuzàgà kålàdi, eng muhimi chuqur måhnàt tàqsimoti, xususiy tàdbirkor, yollànmà ishchi kuchi pàydo bo’làdi (XV àsr). Fàbrikà to’g’risidà esà quyidà àxborot bårilàdi.
Mårkàntilizmning birinchi dàvri o’shà dàvr iboràsi bilàn àytgàndà monåtàr, ya’ni oltin và kumush pullàr to’plàsh bilàn bog’liq edi. Bundà pul bàlànsi siyosàti olib borilgàn, chåtdàn imkoni borichà kàm tàyyor tovàr sotib olishgà urinilgàn. Qimmàtbàho måtàllni tàshqàrigà, chåtgà olib kåtish tàqiqlàngàn. Sàvdogàrlàrgà olib chiqilgàn màhsulotning bir qismigà pul olib kålish màjburiyati yuklàngàn (qolgàni tovàr bo’lishi mumkin). CHåt ellik sàvdogàrlàrni esà sotilgàn mol pulining hàmmàsigà yangi tovàr sotib olishgà màjbur qilingàn (pul olib chiqib kåtmàsliklàri uchun). Bu siyosàt nàzoràt kuchli bo’lishini tàlàb etgàn, tàshqi iqtisodiy àloqàlàrning rivojini susàytirgàn.
Tàniqli iqtisodchi N.D.Kondràtåv fikrichà, mårkàntilistlàrning iqtisodiy tizimi àmàliy siyosàt bo’lib, xàlq xo’jàligi qàndày bo’lishi kåràk và ungà nisbàtàn dàvlàt hokimiyatining munosàbàti màsàlàsi àsosiydir.
Mårkàntilizmni qisqàchà qilib quyidàgichà tà’riflàsh mumkin: iqtisodiy siyosàtdà: màmlàkàtdà và dàvlàt xàzinàsidà imkoni borichà nodir måtàllàrni (oltin, kumush, jàvohir, zàr và durlàrni) ko’proq to’plàsh; nàzàriya và tà’limotdà: sàvdo, pul oboroti, ya’ni muomàlà sohàsidà iqtisodiy qonuniyatlàrni izlàb topish. «Insonlàr måtàll uchun qurbon bo’lmoqdà», ya’ni oltin fåtishizmi butun kàpitàlistik jàmiyat rivojigà hàmohàng bo’lgàn yangi hàyot tàrzi và fikrlàshning tàrkibiy qismidir. Àyniqsà, sàvdo kàpitàli dàvridà bu yorqin nàmoyon bo’ldi. Sàvdo kàpitàlining àsosiy tàmoyili – qimmàtroq sotish uchun sotib olish (bu hodisà O’zbåkistondà hàm hozirgi dàvr o’zgàrishlàridà uchràb turàdi). Ulàrning, ya’ni sotib olish và sotish fàrqi esà sàriq måtàll shàklidà nàmoyon bo’làdi. Fàrq, ya’ni foydà fàqàt ishlàb chiqàrishdà, fàqàt måhnàt yo’li bilàn yuzàgà kålishi mumkinligi hàqidà o’ylànmàydi. CHåt ellàrgà ko’proq chiqàrish và ulàrdàn kàmroq olish siyosàti hàm dàvlàt siyosàtigà àylàndi. Àgàr dàvlàtdà pul ko’p bo’lsà, hàmmà nàrsà yaxshi bo’làdi dågàn fikr àsosiy bo’lgàn và bu dàvlàtning, dvoryanlàrning hàmdà burjuàziyaning tàlàb-ehtiyojlàrigà mos tushgàn. Bu kàpitàlning dàstlàbki jàg’àrilishi bilàn båvosità bog’liqdir.
Hàqiqàtdàn hàm hàr qàndày tàdbirkorlik puldàn boshlànàdi và pul kàpitàlgà àylànàdi, chunki ungà ishchilàr yollànàdi, qàytà ishlàsh yoki sotish uchun tovàrlàr sotib olinàdi. Uni àmàlgà oshirish nihoyatdà primitiv (soddà) yo’llàr bilàn àmàlgà oshirilàdi, bu ishlàr odàtdà dàvlàtning iqtisodiyotgà fàol àràlàshuvi bilàn, mà’muriy yo’llàr bilàn bàjàrilgàn. Bu jàràyondà esà dàvlàtning iqtisodiyotgà àràlàshuvi ànchà chåklàngàn bo’lib, rivojlàngàn mårkàntilizm tàràfdorlàri dàvlàt àràlàshuvini tàbiiy huquq tàmoyillàrigà mos bo’lishini istàydilàr.
Qàdimgi SHàrqdà pàydo bo’lgàn tàbiiy huquq fàlsàfàsi àntik dunyodà (Àràstu và boshqà olimlàr tomonidàn) rivojlàntirildi và àyniqsà uyg’onish dàvridà yuksàldi. Bu huquqlàr àbstràkt «inson tàbiàti» và uning «tàbiiy huquqlàri»dàn iboràt dåb qàbul qilingàn và ko’p hollàrdà o’rtà àsrdàgi chårkov hàmdà dunyoviy (dàvlàt) dåspotizmigà qàràmà-qàrshi bo’lgàn progråssiv elåmåntlàrdàn iboràt.
Fàylàsuflàr và ulàrning àqidàlàrigà àmàl qilgàn mårkàntilizm àmàliyotchilàri dàvlàtgà murojààt etib, insonlàrning tàbiiy huquqlàrini tà’minlàshni tàlàb etgànlàr. Ànà shu tàlàblàr oràsidà mulkchilik và xàvfsizlik bor. Bu tà’limotning ijtimoiy mà’nosi shuki, dàvlàt yangi jàmiyat boyligi o’sishini tà’minlovchi shàroitni yaràtishi và qo’llàshi shàrt edi. Iqtisodiy tà’limotlàrning tàbiiy huquq bilàn àloqàsi kåyinchàlik mårkàntilizmdàn klàssik iqtisodiy màktàbgà hàm o’tdi. Låkin bu àloqà màzmuni kåyingi dàvrdà ànchà o’zgàrdi (Frànsiyadàgi fiziokràtizm, Àngliyadàgi Smit), chunki bu dàvrdà burjuàziya dàvlàt homiyligigà unchàlik muhtoj emàs edi, hàtto u dàvlàtning imkoni borichà iqtisodiyotgà àràlàshuvigà qàrshi bo’lgàn.
M.Blàus fikrichà, mårkàntilistlàr ilmiy dunyoqàràshining åtàkchi tàmoyillàri quyidàgilàr: 1) oltin và boshqà qimmàtbàho måtàllàr boylikning àsosi sifàtidà qàràlàdi; 2) màmlàkàtgà oltin và kumushlàrning oqib kålishini tà’minlàsh màqsàdidà tàshqi sàvdoni tàrtibgà solish; 3) àrzon xom àshyoni import qilish yo’li bilàn sànoàtni qo’llàb-quvvàtlàsh; 4) import qilinàdigàn tàyyor sànoàt tovàrlàrigà protåksionistik (yuqori) tàriflàr; 5) eksportni, àyniqsà tàyyor màhsulot eksportini ràg’bàtlàntirish; 6) ish hàqining pàst dàràjàsini ushlàb turish uchun àholi sonining o’sishi. SHàk-shubhàsiz, milliy fàrovonlikning àsosiy shàrti sifàtidà àktiv sàvdo bàlànsi hisoblàngàn và bu mårkàntilizm g’oyasining yuràgi edi.
Bir qànchà olimlàr fikrichà, mårkàntilizm bozor iqtisodiyoti munosàbàtlàri shàkllànishi dàvrining dàstlàbki iqtisodiy màktàbi sifàtidà (àvvàlgi dàvrdà bozor iqtisodiyoti unsurlàri bo’lgàn emàs dågàn fikrdàn yiroqmiz) o’zigà xos nàzàriy-måtodologik xususiyatlàrgà egà. Ulàrning mohiyati quyidàgilàrdàn iboràt:
- Tàhlil måtodi (uslubi) sifàtidà àsosàn empirizm (tàjribà)dàn foydàlànilàdi, bundà iqtisodiy hodisàlàrning tàshqi ko’rinishlàriginà tà’riflànib, iqtisodiyotning bàrchà sohàlàrini o’z ichigà olgàn mà’lum tizim àsosidà tàhlil etish istisno etilàdi;
- Pulning kàshf etilishi insonlàrning sun’iy kàshfiyot oqibàti dåb hisoblànàdi, pulning o’zi esà àynàn boylik dåb qàràlàdi;
- Pul qiymàti (qimmàti) kålib chiqishini oltin và kumushning «ob’åktiv (jonli) tàbiàti »dàn hàmdà ulàrning màmlàkàtdàgi miqdori bilàn bålgilànàdi;
- Måhnàtgà tàklifning o’sishi ish hàqining yuqori emàs, pàst bo’lish zàruràti bilàn bog’lànàdi;
- Dàvlàtning tàrtibgà solishi tufàyli iqtisodiy o’sish màmlàkàt pul boyligining ko’pàyish oqibàti sifàtidà qàràlàdi, bundà tàshqi sàvdo và sàvdo bàlànsi sàldosining ijobiy (àktiv) bo’lishi tà’minlànishi kåràk.
Mànufàkturàlàrning rivoji mustàmlàkàlàrdàn kåltirilgàn àrzon, ko’p và sifàtli xom àshyo hisobigà ro’y bårdi, tàyyor mollàr esà o’shà và boshqà màmlàkàtlàrgà olib borilib, ànchà qimmàtgà pullàngàn. Noekvivàlånt àlmàshuv oqibàtidà måtropoliya boyib borgàn. Bu sohàdà Àngliya yuksàk yutuqlàrni qo’lgà kiritdi. Àgàr Àngliya hududini 1 dåb olsàk, u o’zidàn 120 màrtà kàttà bo’lgàn årni koloniyagà àylàntirgàn và undàn ustàlik bilàn foydàlàngàn.
Dåmàk, mårkàntilizm bo’yichà boylikning àsosi pul (dàvlàtdà qànchà pul ko’p bo’lsà, u shunchà boy dåb hisoblàngàn) và pul miqdorini dàvlàt hokimiyati yordàmidà oshirish mumkin. Àslidà mårkàntilizm buyuk gåogràfik kàshfiyotlàrdàn oldinroq pàydo bo’ldi và XVI àsrning o’rtàlàrigàchà (àsosiy oltinlàr yig’ib olingunchà) yashàdi.
3.Ilk mårkàntilizm tà’limoti nàmoyondàlàri.
Ilk mårkàntilizm dàvridà chàqàlàr àtàylàb ishdàn chiqàrilgàn, chunki bu pullàr bilàn fàqàt ichki sàvdo oborotini olib borish mumkin (tàshqi sàvdodà esà mumkin emàs), màqsàd – pulni màmlàkàtdà sàqlàb qolish.
Bu siyosàtning muhim nàmoyondàlàri Àngliyadà U.Stàffor, Itàliyadà G.Skàruffi và boshqàlàrdir. Màsàlàn, florånsiyalik (Itàliya) bànkir B.Divànzåtti (1529-1606) pul (chàqà)ni iqtisodiy orgànizmning qonigà o’xshàtàdi, dåmàk, àgàr (chàqà) bo’lmàsà (qon kàbi), orgànizm o’làdi. Kàpitàlizmning o’sishi, sàvdoning rivoji tufàyli bu siyosàt o’zini oqlàmàdi (XVII àsrdàn boshlàb XVIII àsrgàchà), pul bàlànsi siyosàti sàvdo bàlànsi siyosàti bilàn àlmàshdi. Bundà dàvlàtdàn pul olib chiqishgà ruxsàt bårildi. Àlbàttà oltin và kumush pullàrning àhàmiyati yo’qolmàgàn, àmmo endi imkon borichà chåtgà ko’proq màhsulot sotib, àksinchà chåtdàn kàmroq kåltirish siyosàti olib borildi, ya’ni fàol và ijobiy sàvdogà àmàl qilindi. Buni protåksionizm siyosàti dåyilàdi (erkin sàvdogà qàràmà-qàrshi). Bu siyosàtni àyniqsà Àngliya ko’p qo’llàgàn.
4.Rivojlàngàn mårkàntilizm xususiyatlàri.
Rivojlàngàn mårkàntilizm yoki sàvdo bàlànsi nàzàriyasi XVI àsrning ikkinchi yarmidà pàydo bo’ldi và XVII àsrning o’rtàlàridà àsosàn Àngliyadà àvj oldi. Uning àsosiy màfkuràchisi Tomàs Mànn (1571-1641) edi. Uning fikrichà, pul tàshqi sàvdo oborotidà boshlàng’ich màskàntni tàshkil etàdi, ya’ni P-T-P. T.Mànnning fikrichà hàr bir sàvdo kàpitàlisti o’z pulini mà’lum foydà olish uchun oborotgà qo’yadi. SHundày yo’l bilàn, ya’ni sàvdo yo’li bilàn boyish kåràk. Tovàr chiqàrish miqdori (eksport), uni kiritish (import) dàn ortiq bo’lishi zàrur. Ishlàb chiqàrishni rivojlàntirish sàvdoni kångàytirish vositàsi sifàtidà qàràlàdi. Tovàr, pul, foydà và kàpitàl oràsidàgi àloqàdorlikning sàbàbini topishgà hàràkàt qilingàn. U Màkådoniya podshosi Filipp Màkådonskiyning «Kuch nàtijà bårmàgàn joydà pulni ishgà solish kåràk», dågàn iboràsini yaxshi ko’rgàn.
Sàvdo bàlànsini oshirish uchun ishlàb chiqàrish hàràjàtlàrini kàmàytirishgà e’tibor bårildi, bundà birinchi nàvbàtdà yollànmà ishchilàrning ish hàqini chåklàsh và umumàn, xàlqning turmush dàràjàsini pàsàytirish kåràk, dåb topildi. Ish hàqini chåklàsh zàrurligi g’oyaviy àsosdà hàl etildi. T.Mànni yozishichà, «mo’l-ko’lchilik và kuch xàlqni qànchàlik buzsà, ehtiyojsiz qilib qo’ysà, qàshshoqlik và muhtojlik uni shunchàlik àqlli và måhnàtsåvàr qilàdi» emish. Bu àlbàttà, sàvdo kàpitàli xodimlàri hàr qàndày yo’l bilàn imkoni borichà ko’proq boyishi uchun yo’l ochib bårish, dåmàkdir. XV-XVII àsrlàrdà mårkàntilizm g’oyalàri (pul to’plàsh siyosàti, protåksionizm, xo’jàlik fàoliyatini dàvlàt tomonidàn tàrtibgà solish và boshqàlàr) Åvropàning dåyarli bàrchà màmlàkàtlàridà, Portugàliyadàn to Moskoviyagàchà yoyildi. Frànsiyadà bu g’oya XVIII àsrning ikkinchi yarmidà moliya ministri Kolbår tomonidàn rivojlàntirildi. Frànsiyadà sudxo’rlikning rivojlànishi shu siyosàt bilàn chàmbàrchàs bog’liq, uning tà’siri àsrlàr dàvomidà sàqlànib qoldi và milliy xususiyat kàsb etdi (P-P). Itàliya iqtisodchilàri hàm (À.Sårrà) bu tà’limotni kång tàdqiq etdilàr. Àgàr inglizlàrdà bu tà’limot ko’proq «sàvdo» bilàn bog’liq bo’lsà, itàliyaliklàrdà u ko’proq «pul», «chàqà» shàklidà nàmoyon bo’lgàn. Gårmàniyadà mårkàntilizm komåràlistikà shàklidà bo’lib, XIX àsr boshlàrigàchà ràsmiy iqtisodiy doktrinà edi.
Àmmo, mårkàntilizmning iqtisodiy g’oyalàri và uning nàzàriy àsosi Àngliyadà ishlàb chiqildi. O’z dàvri uchun bu tà’limot ànchà ijobiy voqåà bo’ldi.
Mårkàntilizmning nàzàriy và siyosiy siyosàt sifàtidà milliy xàràktårdà ekànligi o’zining àsosigà egà edi. Kàpitàlizmning tåz rivoji fàqàt milliy ràmkàlàrdà mumkin edi và ko’p hollàrdà dàvlàt hokimiyatigà bog’liq bo’lgàn, chunki dàvlàt kàpitàl jàmg’àrilishigà yordàm bårgàn và shu bilàn xo’jàlik o’sishini tà’minlàgàn. Mårkàntilistlàrning qàràshlàri shu dàvrdàgi iqtisodiy rivojning hàqiqiy qonuniyat và tàlàblàrini izxor etgàn. Nimà uchun «boylik», ya’ni istå’mol qilinàyotgàn và jàmlànàyotgàn boyliklàr (ya’ni istå’mol qiymàtlàri) bir màmlàkàtdà boshqàsinikidàn tåzroq o’sàdi?
Korxonà và àyniqsà dàvlàt miqyosidà boylik tåzroq ko’pàyishi uchun nimà qilish mumkin và zàrur? dågàn sàvol tug’ilàdi. Mårkàntilistlàr shu sàvolgà jàvob bårishgà urindilàr.
Dàvr tàqozosi tufàyli sànoàt hàli fåodàlistik, àniqrog’i kàpitàlizmgàchà bo’lgàn shàkldà edi và sànoàt kàpitàli hàli åtàkchi emàs edi, àsosiy kàpitàl sàvdodà to’plàndi. SHu dàvrdà Ost-Indiya, Àfrikà và boshqà koloniyalàrning àsosiy màqsàdlàri sàvdo bilàn bog’liq edi. «Milliy boylikkà» àsosàn và ko’proq sàvdo kàpitàli sifàtidà qàràlgàn và àsosiy iqtisodiy toifà – àlmàshuv qiymàtigà kàttà e’tibor bårilgàn.
Àràstu, Ibn Xàldun và boshqà olimlàrgà tågishli bo’lgàn ekvivàlånt (tång) àlmàshuv tàmoyili mårkàntilistlàrgà yot edi. Àksinchà ulàrning fikrichà àlmàshuv tàbiàtàn tångsiz noekvivàlåntdir. Bu g’oyaning kålib chiqishi tàrixàn bo’lib, ulàr àlmàshuv dågàndà birinchi nàvbàtdà tàshqi sàvdo àlmàshuvini tushunishgàn, àyniqsà rivojdà ortdà qolgàn xàlqlàr và mustàmlàkàlàrdàgi àlmàshuv oldindàn tång bo’lmàgàn.
SHuni àlohidà tà’kidlàsh kåràkki, boshqà yo’nàlish (Àràstu), o’rtà àsrdàgi tàdqiqotchilàrdàn fàrqli ràvishdà mårkàntilistlàr qiymàtning måhnàt nàzàriyasini rivojlàntirmàdilàr. Ulàrning fikrichà, kàpitàlning o’sishi và jàmg’àrilishi àlmàshuv tufàyli, àyniqsà tàshqi sàvdo tufàyli ro’y båràdi, låkin ulàr ko’p màsàlàlàrni to’g’ri hàl etishgà intilgànlàr.
Mårkàntilizm bu dàvrdà xàlq mànfààtlàridàn yiroq siyosàtni olib boràyotgànligi ochiqdàn-ochiq mà’lum bo’lib qoldi.
Bà’zi bir ingliz muàlliflàri, màsàlàn, J.CHàyld, U.Tåmpl boshqàchà yo’l, ya’ni ssudà kàpitàli miqdori (foiz)ni kàmàytirishni tàklif etgàn. Mårkàntilistlàrning g’oyalàri burjuà siyosiy iqtisodining àvvàlgi dàvr qàràshlàrini àks ettiràdi, chunki ulàr àsosiy e’tiborni muomàlà sohàsigà qàràtgàn edilàr (boylik àsosàn ishlàb chiqàrish sohàsidà yuzàgà kålàdi, buni kåyinroq ko’ràmiz). Mårkàntilizm turli dàvlàtlàrdà àsosiy sohàlàrdà bir xil nàmoyon bo’lsà hàm o’zigà xos milliy xususiyatlàrgà hàm egà.
Kàpitàlistik ishlàb chiqàrishgà imkoni borichà ko’proq àholini jàlb etish muhim dåb hisoblàngàn, chunki råàl ish hàqi pàst bo’lgàn shàroitdà foydà kålishi oshàdi và kàpitàl jàmg’àrilishi tåzlàshàdi.
Pul tizimini tàrtibgà solish, bu boràdà dàvlàtning rolini oshirish qo’llàngàn. Àyrim mutàxàssislàr, T.Mànn chåtgà nodir måtàllàr chiqàrishgà ruxsàt bårish tàràfdori edi. Uning fikrichà, dåhqon hosil olish uchun årgà don såpishi kåràk bo’lgàni kàbi, sàvdogàr hàm chåtgà pul olib chiqishi và ungà chåt el tovàrlàrini sotib olishi, uni ko’plàb olib kålib, yanà qàytàdàn sotishi và yangi qo’shimchà pul ishlàb, millàtgà foydà kåltirishi kåràk. Màmlàkàt quyidàgi hàlqàro àlmàshuv yo’llàri bilàn foydà olishi mumkin: tovàrlàr, xizmàtlàr, nodir måtàllàr eksporti yoki invåstisiya shàklidà kàpitàl importi (chåt eldàgi kàpitàl foydàsi shàklidà hàm bo’lishi mumkin). Dàvlàt sàrflàri quyidàgichà: tovàrlàr importi, yashirin import, nodir måtàllàr importi và chåt el àktivlàr shàklidàgi kàpitàl eksporti. Odàtdà bu ikki holàt tång bo’làdi. Àmmo mårkàntilistlàr shu yo’l bilàn foydà olish mumkinligigà ishongànlàr, bu xàto fikrdir (quyidà ko’rilàdi).
Mårkàntilizm tà’limot sifàtidà hàm, iqtisodiy siyosàtdàgi yo’nàlish sifàtidà hàm turlichà edi: eskiràyotgàn fåodàl munosàbàtlàrgà qàràmà-qàrshi và yangi burjuàziyani qo’llàsh orqàli o’z dàvri uchun progråssiv bo’lgàn ilk kàpitàlizmning shàkllànishigà yaxshi imkoniyat yaràtdi. Àmmo Frànsiyadà Lyudovik XIV («Dàvlàt – bu mån » dågàn) và Kolbår tomonidàn mànufàkturàlàrni ko’pàytirish usuli milliy sànoàtni rivojlàntirish uchun emàs, àbsolyutizmni mustàhkàmlàsh, qirol xonàdonining sàrf–hàràjàtlàrini qoplàshgà qàràtildi. Gårmàniyadàgi kàmåràlistlàr hàm màvjud hokimiyatni qo’llàsh, àholini esà ulàrgà so’zsiz bo’ysundirishgà hàràkàt qildilàr.
Mårkàntilizm bilàn birgà siyosiy iqtisod tushunchàsi hàm kirib kåldi. Bu tushunchà frànsiyalik Àntuàn Monkråtån Sår då Vàttåvil tomonidàn kiritildi (1565-1621). U 1615 yildà «Siyosiy iqtisod tràktàti» kitobini yozdi. Bundàgi àsosiy g’oya – «ko’p sotishu, kàm sotib olish». Olim o’z g’oyalàri bo’yichà fàol mårkàntilist edi.
«Siyosiy iqtisod» tushunchàsi và shu nomli fàn XX àsrning 90- yillàrigàchà yashàb kåldi, àyniqsà sobiq sosiàlistik dåb àtàlgàn màmlàkàtlàrdà bu nom màshhur edi, chunki dàvlàtning iqtisodiyotgà fàol àràlàshuvini qonuniyat dàràjàsigà ko’tàrgàn edi. G’àrbdà XIX àsr oxiridà (À.Màrshàll) bu iborà «ekonomiks» shàklidà qo’llànilà boshlàngàn (bu hàqidà quyidà gàp boràdi).
Àngliyadà qishloq xo’jàligi và sànoàtdà kàpitàlistik o’zgàrishlàr ertà àmàlgà oshgàn và bungà mårkàntilizm hàm yordàm bårgàn bo’lsà, Frànsiyadà àhvol o’zgàchà edi. Frànsiyadà yangi mårkàntilizm siyosàti (Lyudovik XIV) hukumàt à’zosi (moliya nàzoràtchisi và dångiz ishlàri vàziri) Jàn Bàtist Kolbår (1619-1683) tomonidàn kång olib borildi (bu siyosàt kolbårtizm dåb àtàlàdi). Bu dàvlàtdà fåodàl munosàbàtlàr (àyniqsà màydà dåhqonchilik) kång tàrqàlgàni uchun Kolbår àsosiy e’tiborni sànoàtgà qàràtdi và àgràr sohàni dåyarli e’tiborgà olmàdi. Màsàlàn, chåtdàn qishloq xo’jàligi màhsulotlàri kåltirish qo’llàngàn, chiqàrish esà chåklàngàn, don nàrxi dàvlàt tomonidàn pàst ushlàb turilgàn.
Bu siyosàt và sànoàt birinchi o’ringà qo’yilàdi và àyniqsà qishloq xo’jàligining pàsàyishigà olib kåldi, bu esà noroziliklàrgà sàbàb bo’ldi. SHundày hàqiqàtgà yaqin rivoyat borki, ungà ko’rà ishbilàrmonlàr Kolbårgà shikoyat qilishgàn, shundà u «nimà istàysizlàr» dåb so’ràgàndà fràsuzchà «laisser faier» (qilishgà ruxsàt båring, ya’ni o’z-o’zidàn dàvom etàvårsin) dågàn ekànlàr.
Bu iborà hozirgi dàvrdà hàm sof erkin iqtisodiyot prinsiplàrini, birinchi nàvbàtdà, dàvlàtning iqtisodiyotigà àràlàshmàsligini tàlàb etàdi (libåràlizàsiya, «lesse-ferr»).
Mårkàntilizmning yanà bir shàkli kàmåràlistikà (lotinchàdà-xàzinà) bo’lib, àyniqsà, Gårmàniyadà kång tàrqàlgàn. Bu g’oya tàràfdorlàri yirik fåodàllàr xo’jàliklàrini boshqàrish màsàlàsini yuqori qo’yadilàr và buni idorà doiràsidà hàl qilàdilàr.
Dåmàk, yangi tà’limot bo’yichà iqtisodiyotdà dàvlàt roli birinchi o’ringà qo’yilàdi. Àmàldà esà turli-tumàn fàrmon, fàrmoyish, qonunlàr yuzàgà erkin ràqobàtgà yo’l bårilmàs edi. Hunàrmàndchilik bo’yichà såx tizimi, fåodàllàrning imtiyozlàrini himoya qiluvchi qoidàlàr sàqlàb qolindi (tånglik yo’q). Bu tizim Frànsiyadà XVIII àsr oxirigàchà, Àngliyadà XIX àsr boshlàrigàchà sàqlàb kålindi.
Mårkàntilizm bozor iqtisodiyotining birinchi tà’limoti edi. Bu tà’limot bàrchà màmlàkàtlàrdà tàrixàn progråssiv xàràktårgà egà. Mårkàntilistlàr birinchi màrtà boylik sifàtidà istå’mol qiymàtini emàs, bàlki àlmàshuv qiymàtini qàbul qildilàr. Ulàr qiymàtni và dåmàk boylikni pul bilàn tånglàshtirib, oddiy til bilàn àytgàndà qo’pol, soddà shàkldà bozor-kàpitàlistik iqtisodiyotning siri, uning àlmàshuv qiymàtigà to’là tobå ekànligini ochib qo’ydilàr.
Xullàs, mårkàntilistlàr qiymàtning måhnàt nàzàriyasidàn ànchà uzoqdà edilàr. Mårkàntilizm (protåksionizm) siyosàti kàpitàlning dàstlàbki jàmg’àrilishini và dåmàk, fåodàlizmdàn kàpitàlizmgà o’tishni tåzlàshtirdi.
5.Mårkàntålizm iqtisodiy tà’limotining tàrixiy tàqdiri.
XVIII àsrning oxiridà mårkàntilizm iqtisodiy tà’limot yo’nàlishi sifàtidà tàrix sàhnàsidàn tushdi. Sànoàt inqilobi (to’ntàrilishi) shàroitidà bu tà’limot và ungà àsoslàngàn siyosàt hàyot tàlàbigà jàvob bårmày qo’ydi. Xo’sh, bu tà’limot någà tàrix sinovidàn o’tà olmàdi, uning «bo’sh joylàri» nimàlàrdàn iboràt?
Bu tà’limotning xàtolàrini klàssik màktàb vàkillàri, hàtto àyrim mårkàntilistlàr hàm tàn olgàn. À.Smitning fikrichà, bu «bizning sàvdogàr và sànoàtchilàr tomonidàn sotqin pàrlàmåntgà o’tkàzilgàn protåksionistik ànglàshilmovchilikning qorishmàsidàn iboràt và boylik bu pulgà egàlik bilàn bog’liq eng oddiy tushunchàdàn iboràt. Àgàr o’z boyligini oshiràmàn dåsà, hàr bir individ kàbi dàvlàt hàm olàyotgànidàn kàm sàrflàsh kåràk. Istå’mol etilgànidàn tàshqàri qàysi moddiy shàkldà bo’làdi? Oddiyroq àytgàndà, dàromàd và buromàdning fàrqi nimàdà ifodàlànàdi? Mårkàntilistlàr uni mustàhkàm pul yoki oltin, zåb-ziynàtlàrdàn iboràt dåb bilgànlàr. Pul và kàpitàl o’rtàsidà tånglik qo’yilishi xàto edi. SHuningdåk sàvdo bàlànsining àktiv sàldosi bilàn yillik foydàning istå’moldàn ortiqchàsi hàm tånglàshtirilgàn. À.Smit và uning izdoshlàri bu tà’limotni shundày izohlàydilàr.
O’shà dàvrdàgi (và hozirgi) olimlàrning fikrichà, màmlàkàt boyligi oltin và kumush zàxiràlàridànginà iboràt bo’lmày, år, qurilish và boshqà ko’plàb istå’mol mollàrdàn iboràtdir. Màsàlàn, V.Påtti Àngliyaning XVIII àsr oxiridàgi pul miqdorigà bàho bårib, bu pullàr bàrchà mulkning 3 foizidàn kàmroq ekànligini isbotlàb bårdi.
Àktiv sàvdo bàlànsi fàqàt vàqtinchà båràdi.1630 yildà T.Mànni o’zi hàm màmlàkàtgà qimmàtbàho måtàllàrning oqib kålishi ichki bàholàr ko’tàrilishigà olib kålishini và «qimmàtroq sotish, àrzonroq olish» doktrinàsi màmlàkàtning o’zigà qàrshi ekànligin tushundi.
Tàniqli ingliz iqtisodichi R.Kàntilon (1680-1734) và D.YUm (1711-1776) làr hàm mårkàntilistlàr g’oyasining noto’gri ekànligini isbotlàb bårdilàr. Sof àvtomàtik måxànizmlàr sàvdo qilàyotgàn dàvlàtlàr o’rtàsidàgi «pul måtàllàrining tàbiiy tàqsimlànishi»gà và ichki bàholàr dàràjàsining shundày o’rnàtilishigà olib kålàdiki, hàr bir màmlàkàt eksporti uning importigà tång bo’làdi. Àlohidà màmlàkàtdà hàr bir qo’shimchà oltin qàzib olish hàjmlàri boshqà màmlàkàtlàrgà nisbàtàn ichki bàholàr dàràjàsini oshiràdi. Importning eksportdàn ortiqligi oqibàtidà oltinning oqib kåtishi bilàn qoplànishi kåràk. Bu jàràyon sàvdo qilàyotgàn bàrchà dàvlàtlàrdà eksport và import o’rtàsidà oltingà yuqoriroq tàlàbgà mos bo’lgàn yangi tånglik pàydo bo’lgunchà dàvom etdi. Tàshqi sàvdo và oltin, tutàsh idishlàrdàgi suv bir sàthdà bo’lishigà igtilgàni kàbi, àktiv sàvdo bàlànsi ortidàn quvish o’z-o’zini inkor etàdi.
1690 yildà Jon Lokk bàholàrining muomàlàdàgi pulning miqdorigà mà’lum proporsiyadà o’zgàrishini àniq ko’rsàtib bårdi. Låkin import kàpitàl ko’proq qo’llànilàdigàn xom-àshyo và yarim fàbrmkàtlàrdàn, eksport và måhnàt intånsiv qo’llànilàdigàn ohirgi màxsulotdàn bo’lishi umumiy qoidà sifàtidà qàbul qilingàn, chunki måhnàtning sof eksporti màmlàkàt ichidà àholini ish bilàn bàndligi qo’llàydi và chåt el mànbàlàridàn foydàni ko’pàytiràdi. Mårkàntilistlàr o’zlàrining yuqoridàgi yaxshi mà’lum g’oyalàrigà hàrbiy và stràtågik sohàni hàmdà hàli mustàhkàm oyoqqà turmàgàn sànoàtni himoya qilish kåràkligini hàm qo’shàdilàr.
SHundày qilib klàssik iqtisodiy màktàb vàkillàri (V.Påtti, P.Buàgilbår, À.Smit vàboshqàlàr) mårkàntilizmni qàttiq tànqid ostigà oldilàr và bu hukm àsrlàr dàvomidà sàqlànib kåldi. Mårkàntilizmning g’oyalàrini àmàldà joriy qilish qàndày oqibàtlàrgà olib kålishi mumkinligi Jon Lo tàrixiy tàjribàsi misolidà ibràtlidir. SHuning uchun bu hàqdà to’làroq to’xtàlàmiz.
«Pul sàvdoni ràg’bàtlàntiràdi» doktrinàsini eng yuqori dàràjàgà ko’tàrgàn qog’oz pul mårkàntilisti Jon Lo (1671-1729)ning g’oyalàri và fàoliyati diqqàtgà sàzovordir (bà’zi mànbàlàrdà Lou). Uning «Pul và sàvdo tàhlili» (1705 y.) àsàridàgi tub g’oya bàholàrdà foydà hissàsini oshirishgà và pulning ko’pàyishi hozirgi o’zigà to’q odàmlàrni tàdbirkorlikkà jàlb etàdi» dågàn fikr àsosigà qo’yilàdi. Uning hàyoti to’g’risidà «Inflyasiya otàsi», «Krådit såhrgàri», «Bànkir Loning g’àroyib hàyoti» kàbi turli kitoblàr chop etildi.
Xo’sh, någà bu insonnig hàyoti và àyniqsà fàoliyati bàrchàni qiziqtirib qoldi?
Jon Lo SHotlàndiyaning Edinburg shàhridà zàrgàr oilàsidà tug’ildi, uning otàsi pullàrni foiz hisobigà qàrzgà båràr edi. Lo qisqà vàqt ichidà boyib kåtdi, Londongà jo’nàdi. U 1694 yil dueldà odàm o’ldirdi, sud bu duelni noqonuniy dåb topdi và uning o’zini o’limgà xukm etdi. Hàràkàti tufàyli qirol Vilgålm III uni àvf etdi, àmmo ungà qàrshi yangi sud jàràyoni boshlàndi. SHundàn so’ng Lo qàmoqdàn qochib Gollàndiyagà boràdi. Àmmo Lo uch yil Londondà bo’lgàn vàqtidà bànk ishini yaxshi o’rgànàdi, 1694 yildà birinchi bànk yuzàgà kålàdi. Uning fikrichà, bu hodisàni «Hindistonning ochilishi» bilàn tånglàshtirish mumkin edi.
O’shà dàvrdà krådit kuchi Lo timsolidà o’zining muxlisi, shoiri và bàshoràtchisigà egà bo’ldi. U Àmstårdàmdà o’shà yillàri eng yirik bo’lgàn bànkning fàoliyatini chuqur o’rgàndi. 1699 yildà u Pàrijdà pàydo bo’ldi, u årdàn esà Itàliyagà bordi. YAngi tipdàgi bànk ochish orzusi 1704 yildà uni o’z vàtànigà olib kålàdi. SHotlàndiya og’ir iqtisodiy àhvoldà, sàvdodà turg’unlik, shàhàrlàrdà ishsizlik, tàdbirkorlik ruxi kåskin pàsàygàn, ànà shundày shàroitdà u o’zining kitobini (1705 yil) yaràtdi. U håch qàndày nàzàriyotchi emàs edi, uning àsosiy iqtisodiy qiziqishlàri pul và krådit muomàlàlàrigà tågishli edi, xolos. Låkin u o’z loyihàsidàgi g’oyalàri bilàn iqtisodiyot fànidà muhim rol o’ynàdi.
Cån-Simon ungà bàho bårib, «tizim, ya’ni o’z dàvri olàmi», bo’lgànligini bir nåchà bor qàyd etdi. Lo o’z loyihàsini kång tàrg’ib etdi và muhimi uni àmàlgà oshirà boshlàdi.
Loning g’oyasi quyidàgilàrdàn iboràt bo’lgàn: uningchà, iqtisodiy ràvnàqning kàliti màmlàkàtdà pul mo’l-ko’lligidir. U pulning o’zini boylik dåb hisoblàmàgàn, tovàrlàr, korxonàlàr và sàvdo hàqiqiy boylikdir (bu fikrni sof mårkàntilistlàr fikri bilàn solishtiring). Àmmo pulning ko’pligi, uningchà årdàn, ishchi kuchidàn, tàdbirkor màhoràtlàridàn to’là foydàlànishni tà’minlàydi. U shundày yozàdi: «Ichki sàvdo odàmlàrining ish bilàn bàndligi và tovàrlàr àlmàshuvidir… Ichki sàvdo pulgà bog’liq. Pulning ko’pligi ko’p odàmlàrni ish bilàn bànd etàdi…»
Àmmo Jon Lo àvvàlgi mårkàntilistlàrdàn såzilàrli fàrq qilàdi. U iqtisodiy rivojlànish omilini muomàlà sohàsidà izlàsà hàm, måtàll pullàrni shàràflàmàydi, àksinchà, ulàrni tànqid qilàdi. 200 yildàn so’ng J.M.Kåyns oltin pullàrni «vàrvàrlàrning qolidig’i» dåb àtàydi, xuddi shulàrni Lo hàm àytishi mumkin. Loning fikrichà pullàr måtàlldàn emàs, xo’jàlik tàlàbi àsosidà bànklàr tomonidàn chiqàrilàdigàn kråditdàn iboràt bo’lmog’i kåràk, ya’ni qog’oz pullàrigà ustunlik bårilàdi. Bànklàrdàn foydàlànib, pul miqdorini o’stirish hozirgàchà qo’llànilgàn eng yaxshi usuldir. Lo tizimidà yanà ikki tàmoyil muhim o’rinni egàllàydi. Birinchidàn, u bànklàr uchun krådit ekspànsiyasi siyosàtini, ya’ni bànkdà sàqlànàyotgàn måtàll pul zàhiràlàridàn ko’p màrtà ortiq ssudà bårish huquqini ko’zdà tutgàn. Ikkinchidàn, u bànklàrning dàvlàt ixtiyoridà bo’lishi và dàvlàtning iqtisodiy siyosàtini o’tkàzishini tàlàb etgàn. Buni misolidà ko’rsàtàdigàn bo’lsàk, bànk àktividà oltin hisobidà 2 mln. funt stårling màblàg’ màvjud, ssudàlàr 10 mln. funt stårling, àktiv summàsi 12 mln. funt stårling, pàssivdà esà xususiy kàpitàl 1 mln funt stårling, qo’yilmàlàr 1 mln funt stårling, bànknotlàr 10 mln funt stårling. Turg’un bànkdà bundày xodisà bo’lmàydi, ssudà và bànknot summàsi zàhiràgà yaqin bo’lishi kåràk. SHu sàbàbli bundày bànk kàttà xàvotir, tàvàkkàlchilik bilàn ish yuritàdi. Àgàr bànknot egàlàri zàhiràdàn ortiq, màsàlàn 3 mln funt stårling àlmàshtirish uchun olib kålsà bànkning xoli nimà kåchàdi? Bànk bu holdà sovun ko’pigi kàbi yorilib kåtàdi, to’lovlàrni tugàtàdi. Àmmo Lo buni o’rinli và zàruriy tàvàkkàlchilik dåb hisoblàydi. Uningchà, àgàr bànklàr mà’lum dàvr to’lovlàrini to’xtàtsà, bu kàttà xàvf emàs emish. Bu usul bilàn bànklàr ssudà miqdorini kåskin oshirish và muomàlà doiràsini to’ldirish imkonigà egà bo’làdi. Krådit kàpitàlistik ishlàb chiqàrishdà, uning rivojidà muhimdir. Lo birinchilàrdàn bo’lib buni tushunib åtdi. Àmmo bu tàmoyildà bànk tizimi mustàhkàmlàngànligidà kàttà xàvf bor, bànk foydàni ko’proq olish màqsàdidà o’z ssudàlàrini oshirib yuboràdi. Bundàn bànklàr bànkroti và iqtisodiyotgà kàttà ziyon åtishi xàvfi tug’ilàdi. Bu xàvfning yanà bir àspåkti shuki, bànklàrning bu xususiyati dàvlàt tomonidàn suiistå’mol qilinishi mumkin. Àgàr bànklàr xo’jàliklàrning hàqiqiy tàlàblàrini qondirish uchun emàs, bàlki dàvlàt byudjåti kàmomàdini to’ldirish uchun bànknotlàr chiqàrishni yo’lgà qo’ysà nimà bo’làdi? Bu dàvrdà hàli «inflyasiya» so’zi kàshf etilmàsà-dà, u Lo bànki và shu bànk ishlàyotgàn màmlàkàt uchun xàvf solàdi.
Jon Lo bànklàrning ijobiy, ustunlik tomonlàrini ko’rà bilàdi, àmmo uning sàlbiy holàti, bo’làjàk xàvfini yo ko’rishni istàmàdi, yoki uni tushunib åtmàdi. Bu Lo tizimining bosh àmàliy, nozik xàvfi edi và u oxir-oqibàtdà ungà zàrbà bårdi. Nàzàriy jihàtdàn Lo kàttà hàtogà yo’l qo’ydi. U pul và kråditni kàpitàl bilàn àynàn bir dåb o’ylàdi. U xàto ràvishdà ssudà và pul chiqàrishni kångàytirish bilàn bànk kàpitàlini yaràtdi hàmdà shu bilàn boylik và ish bilàn bàndlik ortàdi dåb o’ylàdi. U olib borgàn krådit opåràsiyalàr àvàntyurizm bo’lib chiqdi.
SHotlàndiya pàrlàmånti Jon Loning bànk tuzish loyihàsini ràd etdi. Àngliya hukumàti uning àvvàlgi gunohini (dueldà odàm o’ldirgànligini) kåchmàdi, oqibàtdà Lo yanà kontinåntgà kåtishgà màjbur bo’ldi, u hàyotning àsosiy qismini chàyqovchilik, turli qimorlàrdà ishtirok etish bilàn o’tkàzà boshlàdi. U o’z loyihàsini Pàrijdà àmàlgà oshirishgà erishdi. Frànsiyaning iqtisodi og’ir àhvoldà, dàvlàt xàzinàsi bo’m-bo’sh edi. 1715 yildà qirol Lyudovik XIV olàmdàn o’tdi, rågånt gårsok Fillip Orlåànskiy (oldingi qirolning jiyani) Lo loyihàsini qàbul qildi, àmmo oddiy emàs, xususiy àksionårlik bànki tuzildi. Àmàldà bu ko’zbo’yamàchilik edi. 1716 yilning màyidà tuzilgàn bànk nihoyatdà kàttà yutuqqà erishdi, tàlàntli àdministràtor, ustà ishbilàrmon, mohir siyosàtchi và diplomàt bo’lgàn Lo rågånt yordàmidà màmlàkàtdàgi bàrchà pul kråditi tizimini ishonch bilàn egàllàdi. Ko’p sonli bànk bànknotlàri ustàlik bilàn tàrtibgà solib turildi và istå’molgà kång kiritilib borildi, ulàr hàtto hàqiqiy chàqàlàrdàn hàm ustun bo’lib qoldi. Pàrijdàgi sudxo’rlàrgà nisbàtàn ssudà foizi ànchà imtiyozli edi và ongli ràviùdà sànoàt hàmdà sàvdogà yo’nàltirildi. Xàlq xo’jàligidà såzilàrli jonlànish boshlàndi.
Lo vàtànpàrvàr bo’lgàn emàs. U o’z g’oyasining jonkuyari edi. U o’zining g’oyasi ko’p årdà o’tmàgàch, Frànsiyadà shu imkoniyat pàydo bo’ldi. Lo Frànsiya fuqàroligigà o’tdi, hàtto doimiy e’tiqodini o’zgàrtirib kàtolik dinini qàbul qildi. U o’z g’oyasini såvgàn, ishongàn, ungà puli và vujudini to’làligichà bàg’ishlàgàn. Jon Lo moliya tizimidà mustàhkàm tàrtib o’rnàtish, qishloq xo’jàligi, sànoàt, sàvdoni jonlàntirish, qo’llàb-quvvàtlàsh và rivojlàntirish bosh vàziri qilib bålgilàndi.
Lo 1717 yildà Frànsiyaning Missisipi dàryosi hàvzàsidàgi årlàrdà kàttà kompàniya tuzdi, bu kompàniya 1719yildà qirol bànkigà àylàngàn bànk bilàn hàmkorlikdà ish yuritdi. Bu Jon Loning ikkinchi «buyuk g’oyasi», kàpitàlni màrkàzlàshtirish và àssosiàsiyalàsh g’oyasi edi. U bu sohàdà hàm o’zigà xos bàshoràtchi bo’lib chiqdi. Àgàr G’àrbiy Åvropà và Àmårikàdà àksionårlik jàmiyatlàri fàqàtginà XIX àsrning o’rtàlàridà tuzilgàn bo’lsà (hozir hàmmà årdà), Lo bu ishni XVIII àsrning boshidà àmàlgà oshirdi.
Kompàniya fàoliyati toborà àvj oldi, àksiya chiqàrish và sotish toborà kuchàydi. Jon Lo bu sohàdà qàt’iylik ko’rsàtdi. Hàr olti oydà ikki hissà dividånt (foydà) olish imkoni tug’ildi. Kompàniya fàoliyati kångàyib, flot và sàvdoni o’zigà jàlb etdi. 1719 yildà (kompàniya 1717 yildà tuzilgà edi) nominàli 500 livr (Frànsiyaning o’shà dàvrdàgi pul birligi) bo’lgàn àksiyalàri 5000 ming livrdàn (o’n bàràvàr ortiq) sotilà boshlàdi. Àjiotàj boshlàndi, àksiyalàrni bà’zi birjàlàrdà 7-8 mingdàn pullàsh mumkin edi. Àksiyalàr bàhosi hàtto 20 ming livrgà åtdi. Ko’pchilik bundàn kàttà foydà olà boshlàdi. Ànà shu qog’oz boyligini yaràtgàn inson shotlàndiyalik moliyachi, màftunkor Jon Lo edi.
Àmàldà Jon Lo Frànsiya moliya tizimini to’là boshqàràr edi, àmmo xuddi shu dàvrdà (1720 yil) dàstlàbki xàvf-xàtàr xàbàri hàm såzilà boshlàdi, Lo tizimi ostidàgi zilzilàning dàstlàbki bålgilàri, år osti silkinishlàri boshlàndi.
Kompàniya àksiyalàr chiqàrish yo’li bilàn to’plàgàn kàttà pul màblàg’làrining oz qismini kåmà và tovàrlàrgà, àsosiy qismini esà dàvlàt qàrz obligàsiyalàrigà qo’ydi. Àmàldà egàlàridàn obligàsiyalàrni sotib olish yo’li bilàn kompàniya dàvlàtning kàttà qàrzini (2 mlrd livr) o’z ostigà olgàn edi. YAngi bànknotlàr chiqàrish yo’li bilàn moliyadà tàrtib o’rnàtish àbàdiy bo’lmàydi, Lo buni såzmàdi yoki såzishni istàmàdi. Låkin uzoqni ko’zlàgàn àyrim sàvdogàrlàr bu xàvfli holàtni såzà boshlàdilàr và o’z qo’llàridàgi àksiya và bànknotlàrdàn qutilish yo’llàrini qidirà boshlàdilàr. Àksiya kursi ushlàb turildi, bànknotlàrni måtàll pullàrgà àlmàshtirish chåklàndi. Àksiyani qo’llàsh uchun toborà qo’proq pul kåràk edi, oqibàtdà pul stànogi tåz ishlày boshlàdi. Tizim hàlokàti àniq bo’lib qoldi. 1720 yildà àksiyaning bàhosi o’z kompàniyasidàgi bàhosining to’rtdàn birigà tushib qoldi, tovàrlàrning bàhosi kåskin oshdi. Noyabrdà bànknotlàrning qonuniy to’lov quvvàti yo’qoldi, tizimni tugàtish boshlàndi. Jon Lo 1720 yil dåkàbrdà Pàrijdàn qochib Bryussål (Bålgiya)dà qo’nim topdi. Uning bàrchà mulki musodàrà etildi và kråditorlàr tàlàbini hàr qàlày qondirishgà sàrflàndi. Bir moliya àvàntyuristining fàoliyatigà chåk qo’yildi. Låkin àslidà shundàymikin? Yo’q! XIX àsrdà và XX àsrdà hàm, àyniqsà o’z boshidàn bozor iqtisodiyotigà o’tish dàvrini kåchiràyotgàn dàvlàtlàrdà bu holàt tàkrorlànmoqdà. Jon Lo tizimi, uning firibgàrliklàri o’yinchoqdåk ko’rinàdi. Àyniqsà, Rossiya Fådåràsiyasidà turli-tumàn moliyaviy kompàniyalàr («MMM», «Vàlåntinà», «Gårmås» và boshqàlàr) fàoliyati diqqàtgà sàzovordir. Àslini olgàndà iqtisodiy tà’limot tàrixini diqqàt bilàn o’qimàgàn và Jon Lo kàbi àvàntyuristlàrni bilmàgàn xàlq Màvrodi kàbilàrning ustàlik bilàn qo’ygàn tuzog’igà ilindilàr và ilinmoqdàlàr (pul topishning piràmidà usuli bungà yaxshi misoldir). Bu holàt 1997 yillàrdà Àlbàniyadà hàm kuzàtildi.
Àmmo Jon Lo tizimidàgi någàtiv tomonlàrniginà ko’rish tàrixàn àdolàtsizlikdir. CHunki uning tizimidà bir qànchà ràsionàl tomonlàr borki, ulàr kåyingi rivojgà ijobiy tà’sir etdi.
Loning moliyaviy g’oyasi – krådit-moliya sohàsi và dàvlàtning iqtisodgà àràlàshuvi yo’li bilàn xo’jàlikni rivojlàntirish. Bu g’oya (30-yillàrdàn kång tus oldi) hozirgi iqtisodiy tà’limotlàr yo’nàlishidàn biridir (Kåyns và nåokåynschilik). Bulàr to’grisidàgi mà’lumot quyidà bårilàdi.
6. Mårkàntilizm và hozirgi zàmon.
Åvropàdà protåksionizmning tiklànishi (Àngliyadà protåksionizm, Frànsiyadà kontinåntàl qàmàl (blokàdà) và boshqàlàr) và nåmis tàrixiy màktàbi (bu hàqdà quyidà gàp boràdi) vujudgà kålishi bilàn mårkàntilizm g’oyalàri yanà tilgà olinà boshlàndi. Àvvàl Roshår và SHmollår, so’ngrà ulàrning ingliz izdoshlàri Kànningåm và Eshlilàr mårkàntilizm g’oyalàrini to’là ràsionàl và mà’lum istàk-nàtijàlàrgà erishuvidà, màsàlàn, milliy àvtàkràtiya và dàvlàt hokimiyatini kuchàytirishdà yaroqli siyosàt dåb qàràdilàr.
À.Smit màshhur àsàrining bir joyidà ohistàginà «Màmlàkàt xàvsizligi fàrovonlikdàn muhimroq» dåb yozish bilàn shundày nuqtài nàzàrni oldingà surdiki, ungà ko’rà mårkàntilistlàr jiddiy qàbul qilinishlàri kåràk edi. Bu munosàbàt mårkàntilizm dàvridàgi bosh màsàlàlàrdàn birigà oydinlik kiritishgà imkon bårdi: dàvlàt qurilishining màqsàdi qo’shni dàvlàtlàr iqtisodiy kuch-qudràtini pàsàytirish hisobigà hàm erishilàdi, yuundà Ushbu dàvlàt qudràtining oshishi ro’y båràdi. Lokkning fikrichà bu shundày ro’y båràdi: «boylik» oltin và kumushning oddiy ko’pliginiginà ànglàtmàydi, bàlki boshqà dàvlàtlàrnikidàn ortiqroq bo’làdi. Hàqiqàtdàn hàm, ko’pchilik mårkàntilistlàr shundày nuqtài nàzàrni himoya qilgànlàrki, ungà ko’rà millàtlàrning iqtisodiy mànfààtlàri àntogonistik, ya’ni qàràmà-qàrshidir, go’yoki dunyodà chåklàngàn miqdordàgi råsurslàr màvjud, ulàrni esà bir dàvlàt ikkinchi dàvlàt hisobigà olishi mumkin. Bu mårkàntilistlàrning «qo’shningni tàlon-tàroj qil» dågàn siyosàtini uyalmàsdàn himoya qilishini tushuntirib båràdi. Undàn tàshqàri bu g’oyadà ichki istå’molni kàmàytirish milliy siyosàtning màqsàdi qilib ko’rsàtilàdi.
Mårkàntilizmni qàytàdàn qo’llàsh, klàssik màktàbni (bu hàqdà quyidà gàpirilàdi) tàn olmàslik, kàpitàlizm yo’ligà kåyinroq o’tgàn dàvlàtlàrdà ro’y bårdi. YAngi dàvlàtlàr iqtisodiyotidà to’là erkinlikkà qàrshi edi, yoki bu erkinlik fàqàt kuchli Àngliya uchun qulàylik và ustunlik båràdi dåb båjiz o’ylàmàgànlàr. SHu sàbàbli bu årdà mårkàntilistlàrning dàvlàtning iqtisodiyotini boshqàrish, protåksionizm, màmlàkàtdà pul mo’l-qulligini tà’minlàsh và boshqàlàr hukumàtlàr siyosàtigà àylàntirildi.
XX àsrdà dàvlàt monopolistik kàpitàlizmi rivoji bilàn dàvlàtning iqtisodiyotidàgi roli toborà oshib bordi. Inqirozlàr tåz-tåz tàkrorlànib turdi. Àyniqsà, 1929-1933 yillàrdàgi iqtisodiy inqiroz butun dunyoni làrzàgà soldi. SHu dàvrdà J.M.Kåyns nomi bilàn bog’liq tà’limot yuzàgà kåldi. U «Mårkàntilizm to’g’risidàgi mulohàzàlàr» và «Bàndlik, foiz và pulning umumiy nàzàriyasi» (1936 yil) nomli àsàrlàridà mårkàntilizmning àyrim g’oyalàrini qo’llàydi, undà «àmàliy donolik» kurtàklàri borligi tà’kidlànàdi. Eksportning importdàn ko’pligi, oltinlàrning oqib kålishi esà pulgà tàklifni kuchàytirib, foiz stàvkàlàrini pàsàytiràdi và shu bilàn invåstisiya hàmdà bàndlikni ràg’bàtlàntiràdi. Kåyns shulàrni «mårkàntilizm doktrinàsidàgi ilmiy hàqiqàt urug’làri» dåb àtàydi.
Umumàn, J.M.Kåyns màvjud shàroitlàrdà klàssik màktàb àqidàlàri ish bårmàsligin tà’kidlàydi, hozirgi til bilàn àytgàndà bozor munosàbàtlàri àvtomàtik ràvishdà bàrchà ziddiyatlàrni hàl età olmàydi, shu sàbàbli dàvlàtning iqtisodiyotigà fàol ishtirok etishi tàklif etilàdi (bulàr hàqidà to’là mà’lumot màxsus boblàrdà bårilàdi).
Kåyns o’zini mårkàntilistlàr bilàn yaqinlàshtiruvchi to’rt sohàni bårdi:
1.Mårkàntilistlàr màmlàkàtdàgi pul màssàsini oshirishgà intilib, ssudà foizini pàsàytirish và invåstisiyalàrni ràg’bàtlàntirishni o’ylàgànlàr;
2. Mårkàntilistlàr bàholàr oshuvidàn qo’rqmàgànlàr và yuqori bàholàr sàvdo và ishlàb chiqàrishni kångàytirishni ràg’bàtlàntirgàn. Kåynsning fikrichà, «mo’’tàdil inflyasiya» iqtisodiy fàollikni qo’llàb-quvvàtlàydi;
3.Mårkàntilistlàrning «pulning åtishmàsligi ishsizlikning sàbàbchisi ekànligi» to’g’risidàgi tushunchàning àsoschilàri bo’lgànlàr. Kåynsning fikrichà, bànk và dàvlàt byudjåti kàmomàdini krådit ekspànsiyasini oshirish yo’li bilàn pul miqdorini oshirish ishsizlikkà qàrshi kuràshishdà muhim qurol bo’lishi mumkin. Ishsizlik bir qànchà ob’åktiv sàbàblàrgà bog’liq edi, màsàlàn àgràr sohàdà u ko’pinchà màvsumiy edi, ya’ni qishloq xo’jàligi ishlàrining tugàshigà yoki kàm hosilli yillàrgà to’g’ri kålàdi. Hàtto sànoàtdà hàm bu holàt qàyd etilàdi, ya’ni dàryodàgi qishki muzlàr yoki bàhorgi toshqinlàr suv tågirmonlàrini to’xtàtib qo’ygànidåk:
4.Mårkàntilistlàr o’z siyosàtlàrining milliy xàràktåri và uning urushlàr ochish yo’nàlishini ochiqdàn-ochiq nàmoyon qilàdilàr. Kåyns protåksionizm màzkur màmlàkàtdà ishsizlik muàmmosini hàl etishgà yordàm bårà olàdi, dåb hisoblàgàn và iqtisodiy millàtchilik tàràfdori bo’lgàn.
Bungà yanà bir màsàlàni, båshinchi moddàni hàm qo’shmoq kåràk, chunki dàvlàt bu holàtdà iqtisodiyotdà muhim rol o’ynàydi. Buni Kåyns o’z-o’zidàn ràvshàn nàrsà dåb tushungàn bo’lsà ehtimol.
Mà’lumki, àsrimizning 60-70-yillàri mustàmlàkàchilik tizimining åmirilishi và ko’plàb yangi mustàqil dàvlàtlàrning vujudgà kålish dàvri hisoblànàdi. Bu dàvrdà «nomårkàntilizm» g’oyalàri ilgàri surilmoqdà. YOsh, rivojlànàyotgàn dàvlàtlàrning ko’pchiligidà iqtisodiytdà dàvlàt såktorining kàttàligi, xàlq xo’jàligidà råjà và dàsturlàr màvjudligi, milliy sànoàtni bojhonà tà’riflàri bilàn himoya qilish hàmdà boshqà choràlàr «nomårkàntilistik» hisoblànàdi. Ikki tomonlàmà sàvdo shàrtnomàlàri, dàvlàt zàyomlàri yo’li bilàn industriàliyazàsiyani moliyalàsh, bàholàrni tàrtibgà solish và monopoliyalàr dàromàdini chåklàsh hàm shu tà’limotgà to’g’ri kålàdi.
90-yillàrdà boshlàngàn, ilgàrigi sosiàlistik rivojlànish yo’lidàn boràyotgàn dàvlàtlàrning bozor munosàbàtlàrigà o’tish dàvridàgi iqtisodiy siyosàti hàm ko’p jihàtdàn yuqoridà kåltirilgàn holàtlàrgà judà o’xshàshdir. Àyniqsà, tàdrijiy (evolyusion) yo’lni tànlàgàn dàvlàtlàrdà bu siyosàt ànchà kuchlidir (bu to’g’ridà kåràkli mà’lumotlàr màzkur boblàrdà bårilàdi). SHu sàbàbli mårkàntilizm tà’limotini hàr tomonlàmà o’rgànish hàm nàzàriy, hàm àmàliy àhàmiyat kàsb etàdi.
Xulosà
XV àsr oxiri - XVIII àsrlàr dàvomidà yangi iqtisodiy tà’limot – mårkàntilizm và u bilàn bog’lik siyosàt pàydo bo’ldi. Bu tà’limot bo’yichà millàt (xàlq) boyligining àsosi muomàlà sohàsidà yuzàgà kålàdi (àvvàlgi qàràshlàrdàn prinsipiàl fàrq qilàdi). Bu tà’limotdà ikki dàvrni àjràtish mumkin:
1. Ilk mårkàntilizm yoki monåtàrizm (ya’ni pul dågàni) XV-XVI àsrlàrdà (qismàn XVII àsrdà) màvjud bo’ldi và boylik àsosàn oltin, kumush và boshqà qimmàtbàho jàvohirlàrdàn iboràt bo’làdi, dågàn g’oyani ilgàri surdi. SHungà oid siyosàt hàm olib borilgàn, ungà chåtdàn imkoni borichà ko’proq nodir måtàllàr kåltirish và ulàrni chåtgà kàmroq chiqàrish tàrg’ib qilingàn.
2. Rivojlàngàn mårkàntilizm tà’limotidà boylik sàvdo-sotiq sohàsidà sàvdo bàlànsi àsosidà yuzàgà kålgàn, imkoni borichà ko’proq eksport qilish và mumkin qàdàr kàmroq import qilish g’oyasi ilgàri surilgàn.
Mårkàntilizmning àyrim màmlàkàtlàrdàgi ko’rinishi milliy xususiyat kàsb etgàn, àyniqsà Frànsiyadà kolbårtizm, Gårmàniyadà kàmåràlistikà shàkllàri yaxshi mà’lum.
Bu tà’limot yangi tug’ilàyotgàn jàmiyat – kàpitàlizm rivoji uchun ijobiy progråssiv xàràktårgà egà bo’ldi. Kàpitàlning dàstlàbki jàmg’àrilishigà imkon yaràtdi, mustàmlàkàchilik tizimini qo’llàb-quvvàtlàdi, tovàr-pul muomàlàsi rivojigà olib kåldi, moliya tizimining rivoji tufàyli iqtisodiyot jonlàndi. Mårkàntilizm tà’limotidà dàvlàt iqtisodiyotgà fàol ishtirok etishi shàrt, shungà oid iqtisodiy siyosàt hàm yuzàgà kåldi.
Mårkàntilizm tàrixàn chåklàngàn bo’lsà hàm (u XVIII àsrdà to’ àsrdà to’g’ri và qàttiq tànqidgà uchràdi), tà’limotlàr tàrixidàn munosib o’rinni egàllàydi. Låkin bu tà’limot và ungà àsoslàngàn siyosàtni to’là àmàlgà oshirish qàndày oqibàtlàrgà olib kålishi mumkinligi Jon Lo tàjribàsidàn mà’lum. Mårkàntilizm moliya tizimi và sàvdo rivojigà muhim hissà qo’shdi.
Àsosiy tushunchà và iboràlàr.
Mårkàntilizm; monåtàrizm; mànufàkturà; sàvdo kàpitàlining àsosiy tàmoyili; kolbårtizm; kàmåràlistikà; protåksionizm; «siyosiy iqtisod»; àktiv sàvdo bàlànsi.
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr.
1. Mårkàntilizm tà’limotining màzmuni và uning bosqichlàri, umumiylik và fàrqlàri nimàdàn iboràt?
2. Bu tà’limot vujudgà kålishining ijtimoiy-iqtisodiy shàrt-shàroitlàri.
3. Mårkàntilizm bo’yichà boylikning àsosi nimà?
4. Bu tà’limotning àyrim màmlàkàtlàrdàgi milliy ko’rinishlàri o’rtàsidàgi o’xshàshlik và fàrqlàrni àytib båring.
5. Màmlàkàtdà qimmàtbàho måtàllàr miqdorini ko’pàytirish uchun qàndày choràlàr ko’rilgàn?
6. «Àktiv sàvdo», «sàvdo sàldosi» iboràlàri nimàni ànglàtàdi?
7. Mårkàntilizm tà’limotining tàniqli nàmoyondàlàri kimlàr?
8. «Kàpitàlning dàstlàbki jàmg’àrilishi» nimàni ànglàtàdi, uning àsosiy mànbàlàri nimà? Sànàb båring.
9. Jon Lo tizimining mohiyati, àhàmiyati, inqirozining sàbàblàri.
10. Àksionår jàmiyatlàrining moliya tizimidà «Piràmidà» usulining mohiyati.
11. Mårkàntilizm tà’limotining tàrixiy àhàmiyati và tàqdiri.
12. Bu tà’limotning hozirgi dàvr iqtisodiy tà’limotlàrigà tàsiri.
Àsosiy àdàbiyotlàr
1. I.À.Kàrimov O’zbåkiston iqtisodiy islohotlàrini chuqurlàshtirish yo’lidà. Toshkånt, 1995.
2. À.Ràzzoqov, SH.Toshmàtov, N.O’rmonov. Iqtisodiy tà’limotlàr
tàrixi.T., Moliya, 2002.
3. À.Islomov, E.Egàmov Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi. TMI, 2001.
Qo’shimchà àdàbiyotlàr
1. À.Ràzzoqov Rivojlàngàn màmlàkàtlàr iqtisodiyoti tàhlili. O’quv-uslubiy qo’llànmà. T., 2001.
2. Insoniy rivojlànish bo’yichà hisobot. O’zbåkiston. Toshkånt. 1995-2000 (o’zbåk, rus và ingliz tillàridà).
4–màvzu. Ilk klàssik màktàbning vujudgà kålgàn dàvridàgi iqtisodiy tà’limotlàr. 4 – soàt.
Kirish:
XVII - XVIII àsrlàrdà G’àrbiy Åvropàdà sànoàtning tåz rivojlànishi mànufàkturà dàvràsidàgi (tàshqi sàvdo rivojigà to’siq) protåksionizm siyosàti và (tàdbirkorlik tàshàbbusini bo’g’uvchi) dàvlàtning iqtisodiy homiyligigà muhtojlik yo’qoldi. Àngliyadàgi XVIII àsr o’rtàlàridàgi sànoàt inqilobi jàmoàtchilik diqqàtini sàvdodàn industriyagà jàlb etdi. Ishlàb chiqàrish tàdbirkorlàrni dàromàd olishning àsosiy mànbài sifàtidà yanàdà ko’proq qiziqtirà boshlàdi. Àvvàldàn mà’lum inqilobiy g’oyalàr àmàliy tàlàblàrgà jàvob bårmày qoldi. Iqtisodiy erkinlàshtirish konsåpsiyasi yangi g’oyaning àsosi edi.
Råjà:
1. Àngliya và Frànsiyadà klàssik iqtisodiy màktàb vujudgà kålishining shàrt-shàroitlàri.
2. Vilyam Påtti – Àngliya klàssik iqtisodiy màktàbining àsoschisi.
2à. Qiymàtning måhnàt nàzàriyasigà àsos solinishi.
2b. Pulgà bo’lgàn munosàbàt.
2v. Råntà, årning bàhosi màsàlàlàri.
3. XVII – XVIII àsrlàrdà Frànsiya tàràqqiyotining xususiyatlàri và uni Pår Buàgilbårning iqtisodiy qàràshlàri.
3à. Qiymàtning izohlànishi, istå’mol qiymàti.
1. Àngliya và Frànsiyadà klàssik iqtisodiy màktàb vujudgà kålishining shàrt-shàroitlàri.
Mårkàntilizm o’rnigà klàssik (lot. nàmunàli, hàqiqiy) iqtisodiy màktàb vujudgà kåldi. CHunki àvvàlgi tà’limot sànoàtlàshàyotgàn sohibkorlàr tàlàblàrigà jàvob bårmày qo’ydi («Klàssik màktàb» àtàmàsi K.Màrks tomonidàn bårilgàn). Pàydo bo’làyotgàn yangi muàmmolàrni hàl etish yangi yo’nàlish tàràfdorlàri zimmàsigà to’g’ri kåldi. Uning nàmoyandàlàri o’z ilmiy tàdqiqotlàrining àsosi qilib kishilikning ishlàb chiqàrish sohàsini oldilàr và kàpitàlizmni ilmiy tàhlil qilish bo’yichà dàstlàbki muhim qàdàmni qo’ydilàr. Klàssik màktàb ishlàb chiqàrishning yangi usuli shàkllànàyotgàn và mustàhkàmlànàyotgàn dàvrdà vujudgà kåldi. Kàpitàlizm àyrim màmlàkàtlàrdà tàrixiy shàrt-shàroitlàrgà mos ràvishdà fåodàl munosàbàtlàrning sàqlàngànlik dàràjàsigà qàràb turlichà rivojlàndi. Bu jàràyonlàr dàstlàb XVI àsrdà Àngliyadà ro’y bårà boshlàdi. Fåodàlizm åmirilib, uning zàminidà kàpitàlistik, ya’ni bozor munosàbàtlàr shàkllànà bordi. Uy hunàrmàndchiligi o’rnigà mànufàkturàning kirib kålishi kàttà ijobiy voqåà bo’ldi. Tàrix, xàlq xo’jàligi tàrixi và boshqà ijtimoiy fànlàrni o’qigàndà hunàrmàndchilik, såx và mànufàkturà nimà ekànligi bàyon etilàdi, uy hunàrmàndchiligidà hàmmà àsosiy ishlàr bir odàm yoki oilà tomonidàn bàjàrilgàn (xom àshyoni tàyyorlàsh, qàytà ishlàsh, sotish…), undà àniq måhnàt tàqsimoti yo’q, mànufàkturà esà (tàpi – qo’l, facture -tàyyorlàsh) måhnàt tàqsimoti, koopåràsiya, yollànmà ishchi kuchi, dåmàk, kàpitàlistik ishlàb chiqàrishning kurtàklàri pàydo bo’ldi. XVI àsrdàn boshlàb dàstlàb Àngliyadà dåhqonlàrning årdàn màhrum qilinishi (år yirik låndlordlàr qo’ligà o’tà boshlàdi) ro’y bårdi, yomånlàr – dåhqon sinfi tugàtildi, oqibàtdà kàpitàlistik fårmårchilik yuzàgà kåldi (ulàr årni låndlordlàrdàn uzoq muddàtli ijàràgà olgàn), ulàr yollànmà måhnàtdàn (kråpostnoylik emàs) kång foydàlàngàn, kåyinchàlik tåxnikàni, ilmiy tåxnikà yangiliklàrini kång qo’llàgànlàr. Àgràr inqilob, islohàt nomini olgàn bu o’zgàrish mànufàkturà sànoàtining rivoji bilàn bog’liq. Dàstlàbki pàytlàrdà bu sohàdà màto to’qish àsosiy edi. U nihoyatdà foydà kåltiruvchi sohàgà àylàndi. Màtogà tàlàb oshdi, uni qondirish uchun, sànoàt uchun kåràkli xom àshyo bàzàsini yaràtish tàlàb qilindi. Xom àshyo esà jun bo’lib, qo’ylàrdàn olinàrdi. Mànufàkturà rivojigà jun kåràk, buning uchun qo’ylàr sonini oshirish tàlàb etildi, ko’p qo’y boqish uchun esà yangi kång yaylovlàr zàrur, okibàtdà chàkàlàkzor, botqoq bo’z årlàr chågàràlànib,(«årlàrni chågàràlàsh» dågàn iborà shundàn kålib chiqqàn) yaylovgà àylàntirildi, dåhqon (yomån) làr o’z årlàridàn hàydàb chiqàrildilàr, årlàri esà tortib olinib, yaylovlàrgà àylàntirildi. Bu jàràyonning muhim àhàmiyati bor: 1. Mànufàkturà (sànoàt) uchun xom àshyo ko’pàydi; 2. Sànoàtgà ko’p và àrzon ishchi kuchi åtkàzib bårildi (årdàn màhrum bo’lgàn, hàydàlgàn dåhqonlàr ish qidirib shàhàrlàrgà borgànlàr). Oqibàtdà sànoàt tåz o’sà boshlàdi, yangi sinflàr pàydo bo’ldi. Dåmàk, sànoàtdàginà emàs (mànufàkturà), qishloq xo’jàligidà hàm kàpitàlistik munosàbàtlàr g’àlàbà qozondi. Màmlàkàtning iqtisodiy rivojlànishigà yo’l ochib bårildi. Låkin ko’plàb dåhqonlàrning ekspropriàsiya qilinishi (årsizlàntirilishi), ulàrni zo’rlik yo’li bilàn yollànmà måhnàtgà jàlb etilishi (chunki boshqà iloj yo’q) qàràmà-qàrshilikni kuchàytirdi, oqibàtdà 1641-1660 yillàrdà Àngliyadà inqilob bo’lib o’tdi. XVII àsrdàgi Nidårlàndiya kåyingi ikkinchi bu inqilob burjuà inqilobi bo’lib, u Àngliyadàgi fåodàl jàmiyatgà chåk qo’ydi. Àngliya råspublikà dåb e’lon qilindi, pàrlàmånt vujudgà kåldi, dåmokràtik jàràyon kuchàydi.
Àngliya iqtisodiyotidà, sohibkorlàrning boyishidà mustàmlàkàchilik siyosàti kàttà o’rin egàllàdi. Gollàndiya, kåyinchàlik Frànsiya ustidàn dångizdà erishilgàn g’àlàbà tufàyli Àngliya jàhondàgi eng yirik và kuchli dångiz dàvlàtigà àylàndi. Inqilobgàchà và to 1830 yillàrgàchà bu årdà protåksionizm (sàvdodà chåtgà ko’proq chiqàzib, chåtdàn kàmroq kiritish) siyosàti (eksport importdàn ko’p) o’tkàzilgàn, bu esà sàvdoning (àyniqsà o’z mustàmlàkàlàrigà) kåskin o’sishigà olib kåldi. Dåmàk, sàvdo, tovàr-pul munosàbàtlàri hàm kåskin oshdi.
Xàlq xo’jàligining yuksàk rivoji ilmiy kàshfiyotlàrni tàqozo etdi. SHu dàvrdà Àngliyadà tàbiiy fànlàr, àyniqsà måxànikà, àstronomiya và fizikà tåz rivoj topdi. Bu dàvrning eng buyuk vàkili Isààk Nyutondir (1643-1727 yillàr), Tomàs Gobs (1588-1679 yillàr) ingliz fàylàsufi, måxànistik màtåriàlizm tizimining àsoschisi sifàtidà kàttà àhàmiyatgà egà. Uning fikrichà, jàmiyat måxànizmgà o’xshàsh nàrsà, uning oddiy elåmånti inson dågàn g’oya yotàdi. «Inson insongà bo’ri» iboràsi shu olimgà tågishli, uningchà egoizm insonni hàràkàtlàntiruvchi kuchdir. Bu olimdà tàrixgà zid fikrlàr màvjud bo’lishigà qàràmày, uning fikrichà, ijtimoiy hàyotdà hàm xuddi tàbiàtdàgi kàbi ob’åktiv qonuniyatlàr màvjuddir. Ànà shundày shàroitdà klàssik iqtisodiy màktàb shàkllàndi và rivojlàndi. Bu dàvrdà mårkàntilizm tà’limoti tàlàbgà jàvob bårmày qo’ydi và uning buzilishi ro’y bårdi.
Mårkàntilistlàrdàn fàrqli ràvishdà (ulàr iqtisodiyotning fàqàt muomàlà sohàsiniginà tàhlil etgànlàr), klàssik màktàb nàmoyandàlàri fåodàlizm o’rnigà kålgàn nisbàtàn progråssiv kàpitàlistik munosàbàtlàrning ichki iqtisodiy àloqàlàrini o’rgàndilàr và o’z tàdqiqotlàrini àsosàn ishlàb chiqàrish sohàsigà ko’chirdilàr. Klàssik iqtisodiy màktàb dågàndà V.Påttidàn boshlànàdigàn iqtisodiy tàdqiqotlàr tàn olinàdi, bu tà’limot ishlàb chiqàrishdàgi bozor munosàbàtlàrining ichki àloqàdorligini o’rgànàdi và tàhlil etàdi. V.Påtti klàssik màktàb otàsi và stàtistikàning kàshfiyotchisidir. Àngliyadà V.Påtti, Frànsiyadà P.Buàgilbår shu màktàbning boshlovchilàri bo’lsà, Frànsiyadà shu màktàbning bir yo’nàlishi bo’lgàn fiziokràtlàr yuzàgà kåldi (F.Kåne, À.Tyurgo) và u À.Smit, D.Rikàrdolàr bilàn yakunlànàdi. Bu dàvr kàpitàlistik munosàbàtlàr rivojigà yo’l ochib bårdi. R.Xåylbronår và L.Turoulàrning fikrichà («Ekonomikà dlya vsåx»), ishlàb chiqàrish omillàri vujudgà kåldi: måhnàt, år và kàpitàl tovàrgà àylàntirildi, bungàchà ulàr tovàr bo’lmàgàn. Hozirgi dàvr tili bilàn àytgàndà, bozor tizimi, bozor jàmiyati bàrpo etilà boshlàndi.
YAngi tà’limotning klàssik (mumtoz) dåb àtàlishigà sàbàb àvvàlo shuki, hozirgi iqtisodiyotning àsosidà yotuvchi ko’pginà nàzàriya và måtodologik qoidàlàrning hàqiqiy ilmiy xàràktåri bilàn izohlànàdi. Mànà shu màktàb nàmoyondàlàrining xizmàtlàri tufàyli iqtisodiy nàzàriya ilmiy fàn dàràjàsigà ko’tàrildi. Erkin xususiy tàdbirkorlikning àhàmiyati isbotlàb bårildi. P.Sàmuelson fikrichà, yangi tà’limot to’là laisser faire (ya’ni tàdbirkorlik fàoliyatigà dàvlàtning mutlàq àràlàshmàsligi) shàroitigà o’tishgà và voqåàlàrning boshqàchà rivojigà olib kålàdi và fàqàt XIX àsrning oxirlàridà dåyarli bàrchà màmlàkàtlàrdà dàvlàt iqtisodiy funksiyalàrining doimiy kångàyishi ro’y bårdi. Bu tà’limot nàmoyandàlàri Àngliyadà V.Påttidàn to D.Rikàrdogàchà, Frànsiyadà P.Bàugilbårdàn S.Sismondigàchà (XIX àsrning o’rtàlàrigàchà) yangi jàmiyatning hàqiqiy ishlàb chiqàrish munosàbàtlàrini tàdqiq etdilàr. Ulàrning fikrichà, erkin xo’jàlik fàoliyatidà shu dàvrdàgi tuzum mukàmmàl dåb qàràlàdi.
YA.S.YAdgàrov klàssik màktàb rivojlànishidà (mà’lum shàrt bilàn) 4 bosqichni àjràtàdi: 1-bosqich XVII àsr oxiri – XVIII àsr boshigà to’g’ri kålàdi. Bu bosqichdà mårkàntilizm tà’limotining xàtolàri yoritib bårilàdi và uning àsoschilàri V.Påtti và P.Buàgilbår bir-biridàn båxàbàr qiymàtning måhnàt nàzàriyasini ilgàri surdilàr và hàr qàndày qiymàtning mànbài hàmdà o’lchovi sifàtidà tovàr màhsulot yoki boshqà boylikni yaràtish uchun sàrflàngàn måhnàt miqdori hisoblànàdi. Boylik và fàrovonlik muomàlà sohàsidà emàs, ishlàb chiqàrish sohàsidà yaràtilishi ko’rsàtilàdi.
Bu bosqich XVIII àsr o’rtàlàridà và 2-yarmidà frànsiyalik F.Kåne và À.Tyurgolàr tomonidàn ilgàri surilgàn fiziokràtizm bilàn yakunlànàdi. Sof màhsulot (milliy dàromàd) mànbàini qidirish orqàli àsosiy e’tiborni måhnàt bilàn årgà qàràtdilàr. Mårkàntilizm tànqid qilinib, tàhlildà ishlàb chiqàrish àsossiz ràvishdà muomàlà sohàsidàn to’là àjràtib qo’yilgàn.
2-bosqich XVIII àsr oxiri và XIX àsr boshigà to’g’ri kålib, À.Smit àsàrlàridàgi iqtisodiy g’oyalàrdà àks etgàn.
3-bosqich XIX àsrning 1-yarmigà to’g’ri kålib, frànsiyalik J.B.Sey và F.Bàstiya, inglizlàr D.Rikàrdo, T.Màltus và N.Sånior, àmårikàlik G.Kåri và boshqàlàr àsàrlàridàgi g’oyalàr bilàn bog’liq.
4-yakunlovchi bosqich XIX àsrning 2-yarmigà to’g’ri kålàdi và J.S.Mill g’oyalàridà o’z nihoyasigà åtàdi. K.Màrks hàm shu bosqich vàkili sifàtidà qàràlàdi låkin, bizning fikrimizchà, bu unchàlik to’g’ri emàs. Bu bosqichlàrning xususiyatlàri tågishli boblàrdà yoritilàdi.
Bizning kitobimizdà sosiàlistik g’oya vàkillàri bozor iqtisodiyotigà muqobil tà’limotlàr guruhidà qàràb chiqilàdi, chunki bu olimlàrning àsosiy fikri xususiy mulkchilikkà hàmdà bozor stixiyasigà qàrshi chiqib, yangi sosiàlistik và kommunistik jàmiyat yaràtish bo’lgàn.
2. Vilyam Påtti – Àngliya klàssik iqtisodiy màktàbining àsoschisi.
Umumiy bàhogà ko’rà, klàssik màktàb XVII àsr oxiri - XVIII àsr boshlàridà V.Påtti (Àngliya) và P.Buàgilbår (Frànsiya) àsàrlàridà yaràtildi.
Vilyam Påtti (1623-1687 yy.) Romsi shàhridà tug’ilgàn, Àngliya klàssik iqtisodiy màktàbining àsoschisidir. Ko’pchilik bu olimning iqtisodiyot fàni sohàsidàgi fàoliyatigà yuksàk bàho bårib, uni buyuk và tàkrorlànmàs iqtisodchi-tàdqiqotchi dåb bàholàgàn edi. V.Påtti fàvquloddà hàr tomonlàmà và yuksàk bilimli inson bo’lgàn. U màydà xunàrmànd-màtochi oilàsidà tug’ildi. Låydån, Pàrij và Oksford univårsitåtlàridà mådisinà sohàsidà tàhsil ko’rdi. U judà kång qobiliyatli tàlàbà bo’lgàn, 1647 yildà nusxà ko’chiràdigàn màshinàni (ksåroks) ixtiro qildi, 1649 yildà fizikà doktori ilmiy dàràjàsigà egà bo’ldi. U dångizchi, vràch sifàtidà hàm ishlàdi. Påtti shu bilàn birgà yirik år egàsi hàm edi, u yirik ingliz låndlordlàr (yirik år egàsi) sulolàsining àsoschisi bo’lib qoldi. 1652 yildà Kromvål hukumàtining topshirig’igà ko’rà Irlàndiyaning «år obzori» (kàdàstri) ni o’tkàzdi. U XVII àsrdàgi Àngliya burjuàziya inqiloblàridàn kåyin kuchàygàn ingliz tàdbirkorlàr màfkuràchisi sifàtidà tànildi.
U tàdbirkorlàr mulkini, ya’ni xususiy mulkni «muqàddàs» và «dàhlsiz» dåb bildi và uni turlichà yo’llàr bilàn himoya qildi. Ish hàqini chåklàsh tàràfdori sifàtidà ishchilàrgà fizik jihàtdàn minimum hàq to’làsh và shu bilàn birgà yangi sinfning boyishigà yordàm bårishni qo’llàdi. U måhnàtning kàpitàl tomonidàn ekspluàtàsiyasini yoqlàb chiqdi. Xuddi shuningdåk, Àngliyaning mustàmlàkàchilik siyosàtini hàm qonuniy dåb hisoblàdi. V.Påtti kàpitàlgà soliq solishgà qàrshi edi, chunki bu ishlàb chiqàrishni chåklàshi mumkin edi. SHu bilàn birgà u måhnàtkàshlàrning dàromàdlàridàn soliq olish tàràfdori edi. U iqtisodiy muàmmolàrgà bàg’ishlàngàn «Soliqlàr và yig’imlàr to’g’risidà risolà» (1662 y.), «So’z donishmàndlàrgà» (1665 y.), «Irlàndiyaning siyosiy ànàtomiyasi» (1672 y.), «Siyosiy àrifmåtikà» (1683 y.) và boshqà shu kàbi àsàrlàrni yozdi.
V.Påtti XVII àsrdàgi eng tàniqli shàxslàr qàtoridàn o’rin olàdi (Màk-Kulloxning 1845 yildà bårgàn bàhosi). U iqtisodiyotni o’rgànishdà yangi usulni qo’llàdi, ko’rinib turgàn voqåàlàrni shàrxlàshdàn ulàrning mohiyatini tàhlil etishgà o’tdi. V.Påtti tàdqiqot prådmåti sifàtidà ishlàb chiqàrish sohàsi muàmmolàrini tàhlil etishdir. Uning fikrichà, boylik pàydo bo’lishi và ko’pàyishi fàqàt moddiy nå’màtlàr yaràtish sohàsidà ruy båràdi, bu jàràyon sàvdo và sàvdo kàpitàlining håch qàndày ishtirokisiz bo’làdi.
Olimning tàdqiqot usulidà empirizm elåmåntlàri (unsurlàri) bo’lishigà qàràmàsdàn (bu màsàlàn, år bàhosini tàlqin etishdà ko’rinàdi), dàvlàtning iqtisodiy fàoliyatgà àràlàshuvini qismàn qo’llàydi (màmlàkàtdàgi sàvdogàrlàr sonini qisqàrtirishni tàlàb etàdi), u àsosàn erkin iqtisodiyot (laisser faire) tàmoyillàrini qo’llàydi và mårkàntilistlàrdàn fàrqli ràvishdà pul muomàlàsi hàmdà sàvdoni erkinlàshtirish tàràfdori bo’lgàn. U o’z tàdqiqotlàridà bir qànchà måtodik (shàrtli) soddàlàshtirishlàrdàn foydàlànilàdi:
- muomàlà sohàsining ishlàb chiqàrishgà tåskàri tà’siri inkor etilàdi;
- pul và tovàr bozorlàrining o’zàro bog’liqligi ko’zdà tutilmàydi;
- tovàrlàr và xizmàtlàr qiymàti (qimmàti) pàydo bo’lish tàbiàtdà xàràjàtlàr xàràktåristikàsi (sàbàb-oqibàt prinsipi) qo’llànilàdi;
- ish hàqini ishchi måhnàti bàhosi sifàtidà tàlqin etish, oqibàtdà erkin ràqobàt shàroitidà ish hàqining minimàl bo’lishi và boshqàlàr.
U iqtisodiy jàràyonlàrgà xos ichki qonuniy àloqàlàr và ulàrning sàbàbiy munosàbàtlàrini ko’rsàtishgà intildi. Uni «fàqàt tàbiàtdà ko’rinàrli àsosgà egà bo’lgàn sàbàblàrginà» qiziqtiràr edi. Påtti iqtisodiyotgà tàbiàtshunoslikdà qo’llànilàdigàn usulni kiritib, shu bilàn birgà iqtisodiy tàhlilning stàtistik usulidàn hàm kång foydàlàndi.
V.Påttining dàstlàbki àsàrlàridà mårkàntilistlàrning tà’siri ànchà kuchli bo’lgàn, àmmo kåyingi «Pul to’g’risidà bir nåchà og’iz so’z» (1682 y.) kitobidà u mårkàntilizmdàn butunlày voz kåchdi. Boshidà u fàol (àktiv) sàvdo siyosàtini, dàvlàtning iqtisodiyotgà àràlàshuvini qo’llàdi, àmmo bu ishlàb chiqàrishni rivojlàntirishgà yordàm bårishi kåràk, dågàn fikrdà bulgàn. U boylik và qàshshoqlikkà bàho bårib, bu hàyotning àbàdiy và o’zgàrmàs, shàfqàtsiz qonunidir, dågàn xulosàgà kåldi. «Bà’zi odàmlàrning boshqàsidàn ko’proq qàshshoqligi doim bo’lgàn và doim bo’làdi» dågàn edi u. Àmmo Påtti ortiqchà zåb-ziynàtgà bårilishdàn tiyilish zàrur dåb bilgàn.
Mårkàntilizm nuqtài nàzàridàn àmàliy, àniq màsàlàlàrni åchish boràsidà u o’z àsàrlàridà bo’làyotgàn voqåàlàrni tà’riflàshgà ko’proq o’rin bårgàn. Àmmo iqtisodiy jàràyonlàrni tàdqiq qilish dàvomidà hodisàlàrning ichki moxiyatigà kirib bordi, ulàrni izohlàshgà urindi, iqtisodiyotgà tàbiiy fàn måtodlàrini qo’llàdi, àyniqsà màtåmàtikàni kång tàdbiq etdi. U o’zining tàdqiqotlàridà àyrim odàmlàrning fikri, xohishi và ehtirosigà oid bàrchà nàrsàlàrni chåtdà qoldirib, iqtisodiy hodisàlàrning sàlbiy bog’liqligini ko’rsàtishgà intildi. SHu yo’l bilàn u iqtisodiyotdà ilmiy àbstràkt måtodni qo’llàshdà dàstlàbki qàdàmni quydi. SHundày qilib, V.Påtti iqtisodiy tàhlildà stàtistik måtod, yangi måtodologiyani qo’llày boshlàdi. SHunisi diqqàtgà sàzovorki, V.Påtti iqtisodiy màsàlàlàrni yoritgàndà tàbiiy fànlàr, àyniqsà mådisinà, ànàtomiya (àxir, V.Påttining o’zi vràch-dà!) màtnlàri và o’xshàtmàlàridàn ustàlik bilàn foydàlàngàn. U màsàlàni åchish uchun yo’lni topish, «siyosiy jonivor»ning sog’ligini tà’minlàsh uchun fàqàt uning ànàtomiyasini o’rgànish orqàli hàl etish mumkinligini isbotlàb bårdi. U mårkàntilistlàr kàbi iqtisodiy tåkshirishlàrni muomàlà sohàsidàgi voqåàlàrni umulàshtirish bilàn chåklàsh mumkin emàs dågàn xulosàgà kåldi. U xo’jàlikni àsosini ishlàb chiqàrish jàràyoni hàl etàdi, jàmiyat boyliklàri moddiy nå’màtlàr yaràtish dàvomidà yuzàgà kålàdi, dåydi. Sàvdogàrchilikni unumsiz kàsblàr kàtorigà qo’shàdi. Påttining fikrichà, ulàr håch qàndày màhsulot tàyyorlàmàydilàr và fàqàt qishloq xo’jàligi hàmdà sànoàt màhsulotlàrini xuddi insondàgi vånà và àrtåriyalàrgà o’xshàb jàmiyat tànàsidàgi qon to’yintiruvchi shàrbàtlàrni tàqsimlàgàndåk tàqsimlàydilàr. Ishlàb chiqàrishni xo’jàlikning àsosi sifàtidà o’rgànib, bàhoning tàbiàtini, ish hàqi và år råntàsi, år bàhosi miqdorini bålgilovchi sàbàblàrni àniqlàshgà intildi. V.Påttining pulgà bo’lgàn munosàbàtini ko’rib chiqàdigàn bo’lsàk, u qimmàtbàho måtàll và toshlàrni boshqà tovàrlàrgà solishtirib, ulàr àynimàydi, o’zgàrmàydi, hàr årdà và hàr qàchon boylik sifàtidà sàqlànàdi, dågàn. SHu sàbàbli bu tovàrlàrni ishlàb chiqàrish và sàvdo qilish kåràk, chunki bu boshqà ishlàb chiqàrish và sàvdodàn qulàyrokdir. SHu bilàn birgà olim hàr qàndày yo’l bilàn oltin và kumush, ya’ni pul to’làshgà qàrshi edi.
1682 yildà yozilgàn «Pul to’g’risidà bir nåchà og’iz so’z» kitobi 32 tà sàvol và jàvob tàriqàsidà Àngliyadà pul chàqàsini qàytàdàn zàrb etish màsàlàsigà bàg’ishlàngàn. Bu àslidà kichik bir pàrchà pul nàzàriyasining ustuni edi. Undà Påtti mårkàntilizmdàn butunlày voz kåchàdi và pulni umumiy ekvivàlånt vàzifàsini bàjàruvchi màxsus tovàr dåb hisoblàydi. Pulning qiymàti hàm boshqà tovàr kàbi sàrflàngàn måxnàt miqdori bilàn àniqlànàdi, àlmàshuv qiymàti esà qimmàtbàho måtàllni qàzib olishgà kåtgàn måhnàt sàrflàri bilàn bålgilànàdi. Eng muhim màsàlà, bu màmlàkàtdàgi pulning miqdori, ya’ni oborotdàgi pul màsàlàsi edi.
Muomàlàdàgi pulning miqdori tovàr-to’lov oborotlàri yoki oxir-oqibàtdà råàlizàsiya qilinàyotgàn tovàrlàr, ulàrning bàhosi (to’g’ri proporsiya) và pulning muomàlà chàstotàsi (tåskàri proporsiya) bilàn àniqlànàdi. O’shà dàvrdà qimmàtli måtàllàrdàn qilinàdigàn chàqà pullàr bànk tomonidàn chiqàrilàdigàn qog’oz pullàr bilàn (mà’lum chågàràdà) àlmàshtirilishi mumkin dågàn to’g’ri xulosà chiqàrilàdi.
Uning fikrichà, pul inson orgànizmidàgi yog’gà o’xshàydi, chunki yog’ning ortig’i hàm, kàmi hàm ziyondir, ya’ni uning må’yordà bo’lgàni yaxshi (uning vràchligini eslàng).
V.Påtti dàvlàtning iqtisodiyotigà àràlàshuvigà hàm e’tibor bårdi, bu àràlàshuv rivojlànishgà yordàm bårishi kåràk, låkin boshqà pàytdà dàvlàt iqtisodiyotdàn uzok bo’lishi kåràk. Uning fikrichà, vràch kàsàlni dàvolàgàndà iloji borichà sun’iy dorilàrdàn kàmroq foydàlàngàni, ko’prok ob’åktiv omillàrni ishlàtgàni mà’qul (dàvlàt àràlàshuvi zàrur holdà và må’yordà bo’lgàni yaxshi).
V.Påtti o’zining tàbiiy bàho to’g’risidàgà tà’limotidà qiymàtning måhnàt nàzàriyasigà àsos soldi. Bu klàssik màktàbning àsosiy nishonàsi (bålgisi) sifàtidà qàràlàdi. U vàqt và tàsodifiy omillàr tà’siridà o’zgàrib turuvchi bozor bàhosi («siyosiy bàho») gà tàbiiy bàhoni (qiymàt dåb bilgàn) qàràmà-qàrshi qo’ydi. Tàbiiy bàho ichki bozor bàhosigà tång bo’lishi kåràk. CHunki u måhnàt miqdori bilàn o’lchànàdi. U non bàhosi bilàn kumushni solishtiràdi và ulàrning bàhosi sàrflàngàn måhnàt bilàn tånglàshtirilàdi. Bu misoldà, ya’ni non kumushgà àlmàshtirilgàndà àlmàshuv proporsiyasi àsosidà shu màhsulotlàrni ishlàb chiqàrishgà sàrflàngàn måhnàt yotàdi, dåmàk qiymàt måhnàt bilàn àniqlànàdi. Undàn tàshqàri, tovàrning qiymàti kumushni qàzib olishdàgi måhnàt unumdorligigà to’g’ri proporsionàldir, sàrf-xàràjàt usuli qo’llànilàdi. SHundày qilib, V.Påtti iqtisodiyot tàrixidà qiymàtning måhnàt nàzàriyasi kurtàklàrni tà’riflàdi. Bu olimning kàttà ilmiy xizmàtidir. Àmmo Påtti qiymàtni àlmàshuv qiymàti bilàn qorishtirib yuboràdi và àlmàshuv qiymàtini àlmàshuv jàràyonidà qàndày shàkldà bo’lsà, shundày, ya’ni pul shàklidà ifodà qilàdi. U qiymàtning båvosità mànbài sifàtidà fàqàt konkråt måhnàtning àniq bir ko’rinishini, oltin và kumush qàzishdàgi måhnàt (ya’ni pul màtåriàli)ni ko’rgàn, xolos. Uningchà, tàrmoqlàrdàgi ishlàb chiqàrilgàn måhnàt màhsulotlàrining qiymàti shu màhsulotlàrni nodir måtàllàrgà àlmàshuvi nàtijàsidà àniqlànàdi. Olimning mårkàntilistik qàràshlàri bu årdà hàm sàqlàngàn (kàmchiligi). U àbstràkt måhnàt bilàn konkråt måhnàtni fàrqlàmàydi. Undà qiymàt bilàn istå’mol qiymàti tushunchàlàri o’rtàsidà àniq fàrq ko’rinmàydi, àyrim holdà ulàr qorishtirib yuborilàdi. Konkråt måhnàt istå’mol qiymàtini yaràtsà, àbstràkt måhnàt umumiy qiymàtni yaràtàdi.
Påtti mårkàntilistlàrdàn fàrqli ràvishdà boylik và pul hàqidà qimmàtbàho måtàll và toifàlàrdànginà iboràt emàs, bàlki màmlàkàtlàrdàgi årlàr, uylàr, kåmàlàr, tovàrlàr hàtto uy jihozlàrini hàm boylik dåb hisoblàydi.
Màmlàkàt boyligini oshirish uchun odàmlàrni qàmoqxonàlàrgà tàshlàsh emàs, pullik jàrimàlàr kiritish kåràk dåydi. Yirik o’g’rilàrni esà «qullik»kà sotib, ishlàtish zàrur. SHu bilàn birgà pulning jàmiyatdàgi roli to’g’ri tàlqin etilmàgàn. (sàvdogàrlàrni qisqàrtirish tàklif etilàdi).
«Måhnàt boylikning otàsi và nihoyatdà fàol tàmoyildir, år esà uning onàsidir» dågàn fikr hàm V.Påttigà tågishlidir. Bu g’oyaning shunisi to’g’riki, måhnàt boylikning yakàyu-yagonà mànbài emàs, chunki gàp moddiy boylik, istå’mol qiymàtlàri hosil qilish ustidà borgàndà fàqàt måhnàt emàs, bàlki tàbiàt hàm ishtirok etàdi, àmmo to’g’ri qoidà tovàrning qiymàtigà hàm xàto ràvishdà noo’rin qo’llànilàdi. SHundày qilib, V.Påtti o’zining qiymàtning måhnàt nàzàriyasigà qàràmà-qàrshi o’làroq, qiymàt mànbài sifàtidà måhnàt bilàn birgà tàbiàtni hàm qàbul qilishni tàlàb etàdi. Buning sàbàbi shuki, u istå’mol qiymàti mànbài sifàtidà hàm, qiymàt mànbài sifàtidà hàm bir xil gàvdàlàngàn.
Qiymàt nàzàriyasi bilàn dàromàdlàr, ish hàqi và råntà to’g’risidàgi nàzàriyalàr båvosità bir-birigà bog’liq. V.Påtti boshqà (D.Rikàrdo, T.Màltus) klàssik màktàb vàkillàri kàbi, ish kuchini emàs, bàlki måhnàtni tovàr dåb hisoblàdi (àslidà ish kuchi hàm tovàrdir).
V.Påtti måhnàtni tàhlil etishgà kirishàdi. Hàr bir konkråt måhnàt àniq nàrsàri (bàxt-sàodàtni), istå’mol qiymàtini yaràtàdi. Qiymàt ikki qismdàn iboràt: 1) istå’mol qiymàti, 2) àlmàshuv qiymàti – màhsulot àlmàshsà yoki sotilsà yuzàgà chiqàdi. Màsàlàn, dåhqon måhnàtidà shundày umumiylik borki, ungà ko’rà bàrchà måhnàtlàrni bir-biri bilàn solishtirish (chog’ishtirish) mumkin, nàrsàlàr (bàxt-sàodàt) – tovàrlàrni àlmàshuv qiymàti bilàn, ish vàqtini sàrflàsh, umumàn ishchilàrning unumli enårgiya sàrflàshi bilàn àniqlàsh mumkin. Bundàn àbstràkt måhnàt tushunchàsi kålib chiqàdi và buni birinchilàrdàn bo’lib V.Påtti tushunà boshlàdi. U måhnàtning tàbiiy bàhosini ish hàqi dåb bilàdi và uning miqdorini àniqlàshni o’zining vàzifàsi qilib qo’yadi. O’shà dàvrdà Àngliyadà ish hàqi qonun bilàn tàrtibgà solingàn, uning eng yukori pog’onàsi ishchilàrning hàyoti uchun zàrur bo’lgàn jismoniy minimum màblàg’làrdàn iboràt edi (sog’lom odàmning kunlik o’rtàchà ovqàti). Påtti hàr bir ishchi «yashàsh, måhnàt qilish và ko’pàyish uchun» kåràkli nàrsàni olsà bàs, dågàn xulosàgà kålàdi. Bu holàtni V.Påtti nàzàriy jihàtdàn isbotlàmoqchi bo’ldi. U o’ylàdiki, àgàr ishchilàrgà ko’rsàtilgàn minimumdàn màsàlàn, ikki hissà ko’p hàq to’lànsà, ulàr ikki màrtà kàmroq ishlàydilàr.
Tirikchilik uchun zàrur màblàg’làr nàzàriyasi xàto bo’lib, àvvàlo ishchi qiymàtigà kiruvchi tàrixiy và àhloqiy elåmåntlàrni o’z ichigà olàdi. SHu bilàn birgà bu nàzàriyaning ijobiy tomonlàri hàm màvjud bo’lib, ishchilàr o’zlàri yaràtgàn qiymàtning fàqàt bir qismini (tirikchilik uchun kåràkli minimum màblàg’ni) olàyotgàni mà’lum bo’lib qoldi. Måhnàt tufàyli yuzàgà kålgàn qiymàtning boshqà qismi esà qo’shimchà måhnàt nàtijàsi sifàtidà nàmoyon bo’làdi, bu qo’shimchà qiymàt uningchà råntàdir.
U ishlàb chiqàrmàydigàn àholigà – dindorlàr, àdvokàt, àmàldorlàrgà sàlbiy munosàbàtdà bo’ldi, xuddi shuningdåk u sotuvchilàr sonini kàmàytirish tàràfdori edi. Tàdbirkorlàr và år egàlàrining dàromàdlàrini bålgilàsh uchun umumiy bo’lgàn «Råntà» tushunchàsi kiritildi.
V.Påtti råntà nàzàriyasini hàm ishlàb chiqdi (siz hàm råntàni bir eslàng). Uning fikrichà, råntà màhsulot (nàturà) ko’rinishidà ish hàqi và urug’likni àjràtgàndàn kåyin qolàdigàn màhsulot miqdorigà tång bo’lishi kåràk. Dåmàk, bu holdà råntà qo’shimchà màhsulotgà tång. Pul holidàgi råntà qo’shimchà màhsulotning kumush miqdorigà tång qiymàtidir.
V.Påttidà foydà tushunchàsi àlohidà toifà shàklidà ifodàlàngàn, råntà bàrchà qo’shimchà qiymàtgà tång miqdor dåb bàholànàdi. SHu sàbàbli råntà to’g’risidàgi nàzàriyadà àmàldà qo’shimchà qiymàt hàqidà gàp boràdi. Qiymàtni måhnàt sàrflàri sifàtidà qàràb, V.Påtti kåtmà-kåt råntà (qo’shimchà qiymàt)ni qo’shimchà måhnàt nàtijàsi ekànligini àniqlàydi. Buni fårmårning foydàsi sifàtidà hàm qàràydi.
Ish hàqi và råntàni måhnàt àsosidà yuzàgà kålgàn qiymàtning bir bo’làgi sifàtidà tàhlil etib, Påtti muhim xulosà chiqàràdiki, ungà ko’rà ish hàqi và råntà bir-birigà qàrshi. Màsàlàn, dåydi u, bir bushål (36.4 kg) bug’doy oltmish pånsdàn sotilàdi, undàn 20 pånsni år råntàsi, 40 pånsi år egàsining ish hàqi sifàtidà bårilsà và ish hàqi 1/8 gà yoki kunigà 8 dàn 9 pånsgà ko’tàrilsà, år egàsining bir bushål bug’doydàgi hissàsi 40 dàn 45 gàchà ko’tàrildi, år råntàsi esà 20 dàn 15 pånsgà (ya’ni 5 pånsgà) kàmàyadi.
V.Påtti råntàning kålib chiqishi to’grisidàgi hàm muhim và qiziqàrili fikrlàrni båràdi (umumvn, råntà àbsolyut và diffårånsiàl bo’làdi). Diffårånsiàl råntàning kålib chiqishini u år uchàstkàlàrining turlichà joylàshgànligi bilàn tushuntiràdi (birinchi sàbàb, ya’ni bozorgà uzoq-yaqinligi, màsofà, trànsport sàrflàri). U råntàning ikkinchi sàbàbini hàm àniqlàb, årning tàbiiy unumdorligini turlichà qilib ko’rsàtgàn (o’zbåk xàlqidà hàm «Årdàn årning fàrqi bor, åtmish ikki xil nàrxi bor», dågàn yaxshi màqol bor). Olimlàrning fikrichà, V.Påtti diffårånsiàl råntàni Àdàm Smitdàn hàm yaxshi bàyon etgàn.
Àbsolyut råntà hàqidà gàp borgàndà shuni àytib o’tish kåràkki, bu råntà årgà xususiy mulkchilik bo’lgàndà nàmoyon bo’làdi. V.Påtti år bàhosi màsàlàsini judà qiziq và noyob ràvishdà hàl etishgà uringàn. Uning fikrichà, årni sotib oluvchi hàr yili råntà olish huquqini qo’lgà kiritgàn shàxsdir. SHu sàbàbli årning bàhosi bir yillik råntàni mà’lum bir songà ko’pàytirish orqàli àniqlànàdi. Hàmmà màsàlà shundà bo’lib, uni tànlàsh tàlàb etilàdi. Xo’sh, u nimà bo’lishi mumkin?
V.Påtti bu sàvolgà jàvobàn shundày dåydi: år sotib oluvchi o’zi và o’zigà yaqin àvlod-àjdodlàrining mànfààtlàrini e’tiborgà olib ish yuritàdi. Uningchà, odàtdà uch àvlod vàkillàri bir vàqtdà hàmkorlikdà yashàydilàr: buvà (50yosh), o’g’il (28 yosh), và nàbirà (7 yosh). U shu uch àvlodning hàmkorlik dàvridà yashàgàn råntàsi yig’indisini år bàhosi dåb qàbul qilàdi. U Àngliya uchun bundày son 21 yilgà tång ekànligini àniqlàydi. Dåmàk, årning bàhosi shunchà bir yillik råntàlàr yig’indisigà tång, dågàn xulosà chiqàrilàdi.
V.Påtti årni sotib oluvchi uchun år yillik dàromàd mànbài ekànligini tushungàn. SHungà muvofiq u årning bàhosi shundày summàgà tång bo’lishi kåràkki, bu summà hàr yili olinàdigàn råntà huquqini bårishi kåràk, dåb to’gri hisoblàgàn. Àmàldà årning bàhosini kàpitàllàshgàn råntàdåk hisoblàsh orqàli V.Påtti màsàlàsining mohiyatini to’là và to’g’ri tushungàn.
Àmmo årning bàhosi màsàlàsi hàli to’là hàl etilmàdi, chunki årning bàhosi ikki omilgà bog’liq: 1) år råntàsining miqdori, 2) prosånt (foiz) dàràjàsi. V.Påtti esà yuqoridà qàyd etilgànidåk, ssudà prosåntini år bàhosidàn chiqàrgàn. Bu qiyin àhvoldàn chiqish uchun u år bàhosi råntàning 21 gà ko’pàytirilgànigà tång dåb hisoblàgàn (uch àvlod - buvà, otà và nåvàrà birgàlikdà 21 yil yashàydilàr và årdàn birgà foydàlànàdilàr, dågàn xulosà). Årning àsl bàhosi màsàlàsini boshqà olimlàr to’g’ri hàl etdilàr.
3. XVII-XVIII àsrlàrdà Frànsiya tàràqqiyotining xususiyatlàri và uni Pår Buàgilbårning iqtisodiy qàràshlàri.
Àgàr Àngliyadà klàssik iqtisodiy g’oyalàrning boshlànishi V.Påtti nomi bilàn bog’liq bo’lsà, Frànsiyadà P.Buàgilbår bilàn boshlànàdi, bu g’oyalàr Àngliyadà Rikàrdo bilàn intihosigà åtgàn bo’lsà, Frànsiya Sismondi bilàn yakunlànàdi.
Frànsiyadàgi ijtimoiy-iqtisodiy muhim Àngliyanikidàn kåskin fàrq qilàr edi. Frànsiyadà fåodàl munosàbàtlàr hàli hàm kuchli bo’lib, qirollàr («qirol – quyosh - Lyudovik XIV») và uning àtrofidàgilàr tomonidàn qàttiq himoya qilingàn. Kolbår tomonidàn olib borilgàn siyosàt màmlàkàt iqtisodiyotining umumiy rivojigà olib kålmàdi. U sànoàtni, moliya tàràqqiy ettirish tàràfdori edi, àmmo bu ish qishloq xo’jàligining ziyonigà o’tkàzildi, fåodàl munosàbàtlàr to’là sàqlàb turildi (eslàng, Àngliya burjuà inqilobi XVII àsrdà bo’lib o’tdi, vàholàngki Frànsiyadà bu inqilob XVIII àsrdà ro’y bårdi), bu esà iqtisodiy và ijtimoiy rivojlànishgà to’siq edi. Mànufàkturàlàr pàydo bo’ldi, àmmo rivoj topmàdi. Såx tizimi sàqlàngàn bo’lib, rivojgà to’siq edi.
År màsàlàsi to’là hàl etilmàdi, «Sånorsiz år yo’q» tàmoyili sàqlàndi, màydà år egàligi, dåhqonlàrning turli soliq và yig’imlàrgà màhkum etilgànligi ulàrni bu tizimdà årni yaxshilàsh và ishlàb chiqàrishni rivojlàntirishgà ràg’bàtlàntirmàs edi, vàholànki àholining 3/4 qismi dåhqonlàr bo’lib, ulàr bu sohàdà tunkunlikdà edi. SHu sàbàbli bu sohàdà islohotlàr o’tkàzish zàrur bo’lgàn, àmmo ungà shu dàvrdàgi tizim hàlàqit båràrdi. Ichki bozor tor bo’lib, kàpitàlistik tàdbirkorlikning o’sishigà yo’l bårmàsdi. Bu sinf àsosiy soliq to’lovchi sinf edi, dvoryanlàr và dindorlàr umumàn soliq to’làmàgàn, ùàhàr burjuàziyasi hàli nisbàtàn kàm sonli, soliqlàrdàn ustàlik bilàn bosh tortàr edi.
YAnà bir muhim to’siq – bu urushlàr edi. Frànsiya olib borgàn urushlàr tufàyli màblàg’làrning àsosiy qismi shu urushlàrgà sàrflànàrdi. Qirol sàroyidàgi bàzmi jàmshidlàr hàm dàvlàt hàzinàsigà kàttà ziyon kåltiràr edi.
Dåmàk, Frànsiyadà XVII àsrning ikkinchi yarmidà fåodàl munosàbàtlàr o’zning cho’qqisigà chiqqàn edi (Àngliya bilàn solishtiring), vàholàngki Àngliyadà burjuà inqilobi bo’lib, kàpitàlistik munosàbàtlàr tåz shàkllànà boshlàdi. Frànsiyadà yuqori tàbàqà bàrchà årning egàsigà àylàndi, dåhqonlàr shàxsàn ozod bo’lsàlàr hàm, fåodàl màjburiyatlàr nihoyatdà ko’p edi. Xo’jàlikdàgi kàpitàlistik uklàd nihoyatdà såkin rivojlàndi, ichki bozor xiylà tor edi, xàlq xo’jàligidà nàturàl xo’jàlik àsosiy bo’lib, sànoàt rivoji pàst bo’lgàn. Fàqàt zåb-ziynàt buyumlàri và pàrfyumåriya màhsulotlàri tàyyorlàsh bo’yichàginà Frànsiya Åvropàdà yuqori o’rindà edi.
Ànà shundày shàroit Frànsiyaning XVII àsr oxiri – XVIII àsr boshidàgi sosiàl – iqtisodiy àhvoli klàssik iqtisodiyotning Frànsiyadàgi àsoschilàridàn biri bo’lgàn Pår Buàgilbår (1646-1714)ning iqtisodiy qàràshlàrigà kàttà tà’sir ko’rsàtdi. Pår Låpåzàn – iqtisodchining àsl fàmiliyasi bo’lib, då Buàgilbår – bu oilà år pomåst’åsining nomi edi. Låkni tàrixdà Pår Buàgàlbår nomi sàqdànib qoldi. Pår Lånizàn då Buàgilbår dvoryan normànd oilàsidàn chiqqàn, u yaxshi mà’lumot olgàch, àdàbiyot bilàn shug’ullàndi, kåyinchàlik Ruàn okrugidà oilàviy kàsb-hunàr sudya (hàkàm) làvozimini egàllàdi; dåhqonlàr ishini olib bordi; o’z ko’zi bilàn ulàrning nochor àhvoligà guvoh bo’ldi; u bu làvozimni umri oxirigàchà sàqlàb qoldi và kàttà o’g’ligà topshirdi; o’zini «qishloq xo’jàligining àdvokàti – himoyachisi» dåb àtàdi.
Olimning tàdqiqot prådmåtini qisqàchà qilib jàmoàt boyligi konsåpsiyasidàn iboràt dåyish mumkin. Bu boylik pulning fizik màssàsi bilàn emàs, bàlki turli-tumàn foydàli boylik và buyumlàrdàn, màsàlàn, non, vino, go’sht, kiyim-kåchàk và boshqàlàrdàn iboràtdir. Hàtto årgà và pulgà egàlikning o’zi boylikni tà’minlàydi. Àgàr år ishlànmàsà, pul esà hàyot uchun zàrur àshyolàr (màsàlàn, oziq-ovqàt và kiyim-kåchàk) àràlàshtirilmàsà bundày «boylik» egàsi qàshshoqlikkà màhkum etilàdi.
SHu sàbàbli jàmiyatdà pulni ko’pàytirish emàs, bàlki ishlàb chiqàrishni o’stirish màsàlàsi iqtisodiy fànning àsosiy vàzifàsi hisoblànishi kåràk.
Olimning tàdqiqot uslubigà quyidàgilàr xos:
- erkin ràqobàt shàroitidà iqtisodiyotdà àvtomàtik mo’’tàdillik màvjud bo’làdi;
- tovàrlàr và hizmàtlàr qiymàti (qimmàti)ni bålgilàshdà hàràjàtlàr qoidàsigà àmàl qilinàdi;
- milliy iqtisodiyot mànfààti uchun shàxsiy mànfààtning jàmoàt mànfààtlàridàn ustunligi tàn olinàdi;
- xo’jàlik hàyotidà pulning mustàqil hàmdà àhàmiyatli roligà åtàrli bàho bårilmàydi và boshqàlàr.
Buàgilbår sànoàt và sàvdoni kàmsitish yo’li bilàn qishloq xo’jàligining roli àtàylàb mutlàqlàshtirgàn.
Àdàm Smitdàn ànchà oldin shàxsiy mànfààt (egoizm)ning jàmiyat uchun àhàmiyatini ko’rà bildi.
1691 yildà u Frànsiyani og’ir iqtisodiy àhvoldàn chiqàrish tizimini tàklif etdi. Dàstlàbki fikrlàri bo’yichà turli islohotlàr o’tkàzib (ulàr burjuà dåmokràtik xàràktårgà egà bo’lishi kåràk edi), 1707 yildà esà uning g’oyalàri åtilib, quyidàgi uch qismdàn tàrkib topdi:
1. Soliq tizimini o’tkàzish. Soliq tizimining dåhqonlàr måhnàtidàn mànfààtdorlik tàmoyiligà àsoslànishi, undàn tàshqàri soliq bàrchàgà tågishli bo’lishi kåràk edi.
2. Ichki sàvdoni hàr hil chåklàshlàrdàn ozod qilish (ichki sàvdo erkinligi); bu chorà ichki bozorni kångàytirish, måhnàt tàqsimotining o’sishini tà’minlàsh, tovàr-pul muomàlàsini kuchàytirish kåràk edi;
3. Donning erkin sotilishigà yo’l bårish, dongà tàbiiy bàho tà’sirini chåklàmàslik. Gàp shundàki, màmlàkàtdà dongà sun’iy ràvishdà bàho bålgi-làngàn bo’lib, ishlàb chiqàrish hàràjàtlàri qoplànmàs edi, don åtishtirish o’smày qo’ygàn edi. U dàvlàt bu sohàdà dåhqonlàrgà homiylik qilishi zàrur, dåb hisoblàdi.
Bu islohotlàr màmlàkàt và xàlq fàrovonligini oshirish và xo’jàlikni rivojlàntirishning boshlàng’ich shàrtlàri bo’lishi kåràk edi. Buàgilbår o’z g’oyasini råklàmà qilish màqsàdidà bu islohot bu oydà qirolgà kåràk bo’lgàn summàni åtkàzib båràdi, dågàn fikrni tàrqàtàdi. Vàzirlàr esà ikki soàt dàvomidà kåràkli qàtor qonunlàrni tàyyorlàsh mumkin và xo’jàlik «xuddi xàmirturishdàgi kàbi» tåz o’sàdi, dåydi u. U o’z tàkliflàri bilàn bir nåchà bor murojààt qildi. Àmmo uning bu hàràkàtlàri zoya kåtdi. U o’z g’oyalàrini kitoblàrdà bàyon etdi và bu kitoblàrni nàshr ettirdi. Uning àsosiy iqtisodiy àsàrlàri «Frànsiyaning to’là tàvsifi», «Frànsiya to’g’risidà vàràqà», «Boyliklàr tàbiàti to’g’risidà tràktàt» và boshqàlàr. Uning àyrim àsàrlàri, màsàlàn, 1707y. 2 jilddà chiqàrilgàn «Frànsiya àyblàri» kitobi tà’qiqlàngàn. Ulàrdà Frànsiyaning shu dàvrdàgi og’ir iqtisodiy àhvoli to’là yoritilib bårilgàn. Xàlq xo’jàligi orqàdà qolishining bosh sàbàbi – olib borilàyotgàn iqtisodiy siyosàtning, Kolbår (moliya boshlig’i) và boshqàlàrning mårkàntilistik qàràshlàri fosh etilgàn. U fàqàt sànoàt rivojini bir tomonlàmà qo’llàb-quvvàtlàshgà qàrshi chiqdi. Qishloq xo’jàligi mànfààtlàrini himoya qildi, don eksportini chåklàshgà qàrshi chiqdi, soliq tizimini isloh qilish tàràfdori bo’ldi, u ezilgàn xàlq ommàsining àhvolini yaxshilàsh tàràfdori edi (V.Påtti bilàn solishtiring).Olib borilàyotgàn iqtisodiy siyosàt xo’jàlik xàyotining tàbiiy rivojigà tåskàri edi. Buàgilbår àytàdiki, àvvàlgi dàvrdàgi to’kin-sochinlikni qàytàrish uchun mo’’jizà qilish shàrt emàs, tàbiàt ustidàn bo’làyotgàn doimiy zo’ràvonlikkà chåk qo’yish åtàrlidir. Olimning fikrichà, shundày soliq và iqtisodiy siyosàt tàdbirlàri kåràkki, ulàr tàbiàtgà qàràmà-qàrshi bo’lmàsligi kåràk. Bu g’oya shundàn iboràtki, ungà ko’rà iqtisodiyotdà shundày qonunlàr borki, ulàrni båmàlol, jàzosiz buzish mumkin emàs (ekologiyadà hàm shundày).
2 – mà’ruzà. 2 soàt
Råjà:
1. Fiziokràtizm iqtisodiy tà’limoti
2. Frànsuà Kåne iqtisodiy tà’limotlàri.
2à. «Iqtisodiy jàdvàl» àsàrining mohiyati.
3. Ànn Robår Jàk Tyurgo và uning iqtisodiy tà’limotlàri.
4. Fiziokràtizmning àhàmiyati và uning tàrixiy tàqdiri.
5. Xulosà.
6. Àsosiy tushunchà và iboràlàr.
7. Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr.
8. Àsosiy àdàbiyotlàr.
9. Qo’shimchà àdàbiyotlàr.
1. Fiziokràtizm iqtisodiy tà’limoti.
Fiziokràtlàr (lotinchà physio – tàbiàt và kratos - hokimiyat) XVIII àsrdà Frànsiyadà ijod etgàn klàssik iqtisodiy màktàb nàmoyandàlàridir. Fiziokràtlàr màktàbi fåodàlizmdàn kàpitàlizmgà o’tish dàvridà rivojlàndi, bu iqtisodiy yo’nàlish Frànsiyadà vujudgà kåldi và bu tàsodifiy emàs edi. Frànsiya iqtisod và àyniqsà sànoàt buyichà Àngliyadàn ànchà ortdà bo’lishigà kàràmày, bu årdà hàm sànoàtning kàpitàlistik turi – mànufàkturà rivojlànà boshlàdi (bu hàqdà yuqoridà àytib o’tildi). Àmmo màmlàkàt hàli hàm àgràr holàtdà edi. Àholining àsosiy qismi qishloqlàrdà yashàr, milliy boylikning 2/3 qismi shu sohàdà yuzàgà kåltirilàr edi. Dåhqonlàrning àhvoli toborà yomonlàshdi, qishloq xo’jàligining tushkunligi esà eng yuqori cho’qqigà ko’tàrildi. Àsosàn màydà dåhqon xo’jàliklàridàn iboràt Frànsiyadà yangi, nisbàtàn sàmàràli kàpitàlistik sinf – fårmårlàr hàm pàydo bo’lib, toborà rivojlàndi. Islohotlàrni àmàlgà oshirish sust bordi, fåodàl màjburiyatlàr toborà oshdi. Oqibàtdà dåhqonlàrning norozilik hàràkàti kuchàydi. Màmlàktning moliyaviy àhvoli fojåàli edi. Màmlàkàt ishlàb chiqàrish kuchlàrining rivoji fåodàl iktisodiy munsàbàtlàr bilàn qàràmà-qàrshilikkà uchràdi. Burjuà inqilobigà olib kålàdigàn omillàr ko’pàydi. Fåodàl tuzumgà kàrshi kuràsh g’oyasi fiziokràtlàr và ulàrning àsoschisi F.Kånening iqtisodiy tà’limotidà àsosiy o’rinni egàllàdi.
Bu tà’limot fårmårlàr sinfini himoya qildi, ishlàb chiqàrishni, àsosàn qishloq xo’jàligini màmlàkàtni og’ir àhvoldàn chiqàrishning bosh yo’li dåb bålgilàdi. Tàbiiy qonun-qoidàlàrgà àmàl qilish kåràkligi, shu yo’l bilàn màmlàkàt boyligini orttirish mumkinligi ko’rsàtib bårildi.
Frànsiyadàgi qishloq xo’jàligining àhvoli và uni yaxshilàsh tàdbirlàri tàdqikotlàrning àsosi bo’ldi (P.Buàgilbår hàm shu màsàlàgà kàttà e’tibor bårgàn edi). Ekspluàtàsiyaning àsosiy shàkli obro’k bo’lib, u pul và nàturàl màhsulot shàklidà olingàn. Dåyarli bàrchà hàydàlàdigàn år, yaylov và o’rmonlàrning 80 foizi dvoryanlàrgà tågishli edi. Obro’k shàmpàr – don sifàtidà to’làngàn và hosilning 25 foizini tàshkil etgàn. Ijàràgà olingàn årning yarim hsili år egàlàrigà (pomåshchikkà) to’làngàn. 1789 yildà (inqilob boshlàngàn yil) Frànsiyadà ikki million xonàvàyron bo’lgàn dåhqon bor edi, bu pàytdà soliq doimo oshib borgàn.
Àgràr màsàlàni hàl etish fiziokràtlàrning àsosiy vàzifàsi bo’lib qoldi. Ulàr qishloq xo’jàligini màmlàkàt boyligining àsosi dåb tushundilàr.
Fiziokràtlàrning muhim tomoni shuki, ulàr mårkàntilistlàrdàn fàrq qilib, o’z tàdqiqotlàrini iqtisodiyotning muomàlà sohàsidàn ishlàb chiqàrish sohàsigà ko’chirdilàr. Olimlàr iboràsi bilàn àytgàndà ulàr “zàmonàviy siyosiy iqtisodning hàqiqiy otàlàri” edilàr. Ulàrning xizmàti shundàki, o’shà dàvr dunyoqàràshi doiràsidà kàpitàlning dàstlàbki tàhlilini bårishdi. Bu ulàrni boshqàlàrdàn àjràtib turuvchi àsosiy màsàlà edi. Àmmo fiziokràtlàr ishlàb chiqàrish sohàsini fàqàt kishloq xo’jàligi sohàsi bilàn chåklàb qo’ygàn edilàr (Frànsiyaning tà’siri) , ulàr sànoàt (hunàrmàndchilik)ni sàmàràsiz sohà dåb bilgànlàr.
Bu tà’limot, gàrchi uning ko’pginà xàtolàri bo’lsà hàm (bu hàqdà quyidà gàpirilàdi), hàqiqàtgà yaqinlàshish boràsidà nàvbàtdàgi muhim qàdàm hisoblànàdi. O’shà dàvrdà Frànsiyadà olib borilgàn iqtisodiy siyosàt (Kolbårning mårkàntilizm) qàttiq tànqid qilinàdi. Lyudovik XIV o’rnigà kålgàn yangi qirol Lyudovik XV hàm eski siyosàtni dàvom ettirdi, Frànsiya Àngliya bilàn åtti yillik urush olib borib, undà ångildi, Kànàdàdàn và SHàrqdàgi bir qànchà mustàmlàkàlàridàn àjràldi, oqibàtdà Åvropàdàgi ikkinchi dàràjàli dàvlàtgà àylàndi. SHu shàroitdà bu àhvoldàn chiqish yo’li tàbiàtdàn qidirildi.
Fiziokràtlàrning dàsturi bo’yichà Frànsiyadàgi fåodàlizm qoldiqlàri tugàtilishi, fiskàl (soliq) tizimni ràsionàlizàsiya qilib, råntàdàn yagonà soliq olinishi, màydà år uchàstkàlàri birlàshtirilib, don sàvdosigà bàrchà protåksionistik to’siqlàr bàrtàràf etilishi kåràk edi, oddiyroq qilib àytgàndà, Àngliyadàgi qishloq xo’jàligigà xos ish yuritish tàklif etildi.
2. Frànsuà Kåne iqtisodiy tà’limotlàri.
Frànsuà Kåne (1694-1774yy.) hàr tomonlàmà kång bilimli olim bo’lib, Vårsàl yaqinidà kàmbàg’àl dåhqon oilàsidà dunyogà kåldi, u yoshligidàn mådisinàgà hàvàs qo’ydi, qishloq jàrrohidàn dàrs oldi, mådisinà àmàliyoti ungà shuhràt kåltirdi. Dvoryan unvonigà egà bo’ldi và Vårsàl sàroyigà (Lyudovik XV qirol sàroyigà) o’tdi. 1718 yildà vràchlik kàsbini oldi. 1744 yildà mådisinà doktori ilmiy dàràjàsigà erishdi, 1752 yildàn esà Lyudovik XV xonàdonidà tàbiblik qildi (Låybmådik). Mådisinà và biologiyagà oid ko’pginà àsàrlàr yaràtdi. Eng muhimi shuki, u oltmish yoshdàn boshlàb iqtisodiyot muàmmolàri bilàn båvosità shug’ullànà boshlàdi.
SHuni tà’kidlàb o’tish kåràkki, F.Kånening iqtisodiy g’oyalàri qirol sàroyidà – Vårsàldà yuzàgà kåldi. Bu årdà u umrining dåyarli oxirigàchà yashàdi và ijod qildi. Bizningchà, bu årdà ob’åktiv iqtisodiy informàsiya åtàrli bo’lgàn và olim ulàrdàn yaxshi foydàlànib o’z tà’limotlàrini yaràtgàn. 1766 yildà Àdàm Smit hàm uning måhmoni và suhbàtdoshi bo’lgàn edi. Didro và D’Àlàmbår tomonidàn chop etilgàn «Qomus» dà F.Kånening dàstlàbki iqtisodiy màqolàlàri: «Fårmårlàr», «Don», «Àholi», «Soliqlàr» pàydo bo’ldi (1756-1757yy). 1758 yildà uning àsosiy và eng muhim àsàri – «Iqtisodiy jàdvàl» kitobi dunyogà kåldi. F.Kåne bu àsàrlàridà fiziokràtizm màktàbi àsoslàrini yaràtdi, uning nàzàriy và siyosiy dàsturini tà’riflàb bårdi. Uning ishini và tàdqiqotlàrini XVIII àsrning ikkinchi yarmidà Frànsiyaning tàniqli àrbobi À.Tyurgo (1727-1781yy.) dàvom ettirdi. Fiziokràtizm g’oyalàrini (àyniqsà F.Kåne tà’limotini) Dyupon då Nåmur, D’Àlàmbår, V.Miràbo, G.Låtron và boshqàlàr kång tàrg’ib etdilàr. SHundày qilib, hàqiqiy fiziokràtlàr màktàbi yoki o’shà dàvr tili bilàn àytgàndà «iqtisodchilàr màktàbi» tàrkib topdi. Uning eng rivojlàngàn dàvri XVIII àsrning 60-70 yillàrigà to’g’ri kålàdi.
Qishloq xo’jàlik ishlàb chiqàrishi muàmmolàri tàdqiqot prådmåti sifàtidà qàràlàdi. SHu bilàn birgà, xàlq xo’jàligi tàrmoqlàrining o’zàro chàmbàrchàs bog’liqligi dåyarli e’tiborgà olinmàydi.
F.Kåne «tàbiiy tàrtib» konsåpsiyasini ilgàri surdi, bu olimning uslubiy plàtformàsi edi («tàbiiy huquq» konsåpsiyasini eslàng), bundà u pàydo bo’làyotgàn và toborà mustàhkàmlànàyotgàn dàhlsiz xususiy mulkni tushundi, iqtisodiyot erkin ràqobàt àsosidà rivojlànishini, bozor bàhosining stixiyali o’zgàrishi, ya’ni dàvlàtning àràlàshuvini inkor etàdigàn jàràyonni qo’llàb-quvvàtlàdi, boylikning àdolàtli tàqsimlànishini istàr edi. Iqtisodiy rivojlànish odàmning istàk-xohishigà bog’liq bo’lmàgàn tàbiiy jàràyon bo’lib, uning mà’lum qonuniyatlàrgà bo’ysinishini tàn olish fiziokràtlàrning so’zsiz yutug’i edi. Bu qonunlàr ulàrning fikrichà tàrixiy bo’lmày, àbàdiy qonunlàr dåb qàràlgàn edi. SHu sàbàbli ishlàb chiqàrishning kàpitàlistik (bozor) shàkli tàbiiy và àbàdiy ishlàb chikàrish shàkli dåb hisoblàngàn (hozirgi rivojlànish buni ko’p jihàtjàn isbotlàmoqdà).
F.Kåne àlmàshuvning ekvivàlåntligi tà’limotini ilgàri surdi. U àlmàshuv yoki sàvdo boylik yaràtmàydi, dåmàk, àlmàshuv jàràyoni håch nàrsà ishlàb chiqàrmàydi, dåb hisoblàgàn. Erkin ràqobàt shàroitidà àlmàshuv sohàsidà tång miqdorli qiymàtlàrning àlmàshuvi ro’y båràdi. Bu qiymàt tovàrlàrdà ulàr bozorlàrgà kirmàsdàn oldin hàm màvjud bo’làdi (V.Påttining tovàr qiymàti fàqàt àlmàshuv pàytidà pàydo bo’làdi, dågàn fikri noto’g’ridir). Bundàn kålib chiqàdiki, àlmàshuv jàràyonidà boylik yaràtilmàydi, và foydà pàydo bo’lmàydi. Àlmàshuvning ekvivàlåntligi to’g’risidàgi tà’limot mårkàntilistlàrning qàràshlàrini inkor etish uchun nàzàriy àsos bo’ldi. Bu holàt shu bilàn birgà fiziokràtlàrdàn boylik mànbàini muomàlà sohàsidàn tàshqàridà izlàshni tàqozo etdi. Àmmo F.Kåne miqdorli qiymàtlàrning àlmàshuvi sàbàbini to’g’ri tushuntirib bårà olmàdi, chunki qiymàt nàzàriyasi hàli to’là ishlàb chiqilmàgàn edi và u qiymàtni ishlàb chiqàrish hàràjàtlàri bilàn àynàn bir dåb hisoblàdi.
Fiziokràtlàrning iqtisodiy tizimidà «sof màhsulot» to’g’risidàgi tà’limot màrkàziy o’rinni egàllàydi. F.Kåne yalpi ijtimoiy màhsulot và ishlàb chiqàrish hàràjàtlàri o’rtàsidàgi fàrqni sof màhsulot dåb bilgàn, boshqàchà qilib àytgàndà bu ishlàb chiqàrish chiqimlàridàn oshiqchà màhsulotdir. F.Kåne «sof màhsulot» fàqàt qishloq xo’jàligidà, dåhqonchilikdà yaràtilàdi, bu sohàdà tàbiàt kuchlàri tà’siridà istå’mol qiymàtlàri miqdori ko’pàyadi, dåb tà’kidlàydi. Sànoàtdà esà istå’mol qiymàtlàri fàqàt turli kombinàsiyalàrgà uchràydi, måhnàt jàràyonidà dåhqonchilikdà yaràtilgàn màhsulotning shàkli o’zgàràdi, låkin uning miqdori ko’pàymàydi, shuning uchun «sof màhsulot» pàydo bo’lmàydi và boylik yaràtilmàydi (kuchli, àmmo noto’g’ri màntiq bor).
À.Smitning fikrichà, shu àsosdà hunàrmàndlàr (sànoàtchilàr) unumsiz, foydà bårmàydigàn sinf dåb qàràlgàn. Àslidà esà fiziokràtlàr bu sinfni borligini tàn olàdilàr, uni unumsiz emàs, bàlki foydàgà sof qo’shimchà dàromàd kåltirmàydigàn sinf dåb qàràgànlàr. À.Tyurgo esà bu sinfgà yuqori bàho bårib, «hàq to’lànàdigàn sinf» dåb qàràydi.
Fiziokràtlàr qiymàtni istå’mol qiymàtigà, xàtto tàbiàt màhsulotigà tånglàshtirgànlàr (àlmàshuv qiymàti hàm bor). Ulàrni fàqàt miqdoriy sohà, ya’ni ishlàb chiqàrish jàràyonidà olingàn istå’mol qiymàtlàrining ortiqchà qiymàti (istå’mol qilingàndàn ortig’i) qiziqtirgàn. Bu nàrsà àsosàn dåhqonchilikdà àniq nàmoyon bo’làdi. Àmmo F.Kåne tà’limotining boshqà tomoni hàm bor, uning fikrichà «sof màhsulot» miqdori ishlàb chiqàrish chiqimlàrining miqdorigà bog’liqdir, bu chiqimlàrgà xom àshyo sàrflàri, màtåriàllàr và ish hàqi kiràdi. Màtåriàllàrning qiymàti bålgilàngànligi tufàyli, ish hàqi tirikchilikning minimum hàràjàtlàrigà kåltirilgàn ekàn, «sof màhsulot» (qo’shimchà qiymàt) qo’shimchà måhnàtning sàmàràsi sifàtidà yuzàgà kålàdi. SHundày qilib, fiziokràtlàrdà qo’shimchà qiymàt tushunchàsi qàràmà - qàrshi xàràktårgà egà. Ulàr uni tàbiàtning sof hàdyasi hàmdir, ya’ni dåhqonlàrning qo’shimchà måhnàti nàtijàsidir, dåb qàràgànlàr (qo’shimchà qiymàt yaràtishdà tàbiàt hàm ishtrok etàdi). Fiziokràtlàrning bundày fikrlàshi qiymàtni ijtimoiy tàbiàtini tushunmàslikdàn và qiymàt tushunchàsini istå’mol qiymàti bilàn qorishtirib yuborish oqibàtidà yuzàgà kåldi. Foydà tushunchàsi mustàqil kàtågoriyagà àjràtilmàgàn, hàtto inkor etilgàn. Råntà qo’shimchà qiymàtning yagonà shàkli sifàtidà qàbul qilingàn ekàn, foydà ishlàb chiqàrish chiqimlàrining fàqàt àjràlmàs qismi bo’lishi mumkin edi. Ulàr foydàni ish hàqining shàkli sifàtidà qàràgànlàr, foydà go’yoki odàtdàgi ish hàqidàn o’zining kàttàroq miqdori bilàn fàrq qilgàn và u kàpitàlistlàr tomonidàn foydà sifàtidà to’là istå’mol qilingàn.
Fiziokràtlàrning «unumli» và «unumsiz» måhnàt to’g’risidàgi tà’limoti «sof màhsulot» to’g’risidàgi tà’limot bilàn chàmbàrchàs bog’liq bo’lib, uning màntiqiy dàvomi dåb hisoblànàdi. Mårkàntilistlàrdàn fàrqli ràvishdà ulàr «sof màhsulot» yaràtuvchi måhnàt unumli bo’làdi, ya’ni qo’shimchà qiymàtni yaràtàdi, dågàn edilàr. Bu unumli måhnàtning tàbiàti to’g’risidàgi màsàlàgà prinsipiàl to’g’ri yondàshish yo’li edi. Àmmo råntà qo’shimchà qiymàtning yakkàyu-yagonà àniq shàkli sifàtidà tàn olingànligi sàbàbli dåhqon måhnàti birdàn-bir unumli måhnàt dåb hisoblànàdi, ishlàb chiqàrishning boshqà sohàlàridàgi (sànoàtdà hàm) måhnàt «unumsiz», ya’ni sàmàràsiz dåyilàdi. Bundàn dåhqonchilik måhnàtini boshqà måhnàt turlàrigà qàrshi qo’yish àsossizdir, chunki yollànmà måhnàt ishlàb chiqàrishning qàysi sohàsidà qo’llànmàsin, qo’shimchà qiymàt yaràtàdi, dåmàk bu hàm måhnàt, bu sohà hàm unumli måhnàtdir.
F.Kåne «sof màhsulot» to’g’risidàgi o’z qàràshlàri àsosidà jàmiyatni uch sinfgà bo’làdi: unumli sinf (fårmårlàr), år egàlàri sinfi và unumsiz sinf (bu sinfni u sànoàtchilàr sinfi dåb hàm àtàydi). Unumli sinfgà dåhqonchilikdàgi bàrchà xodimlàr, qishloq xo’jàlik ishchilàri hàm, fårmårlàr hàm, ya’ni uningchà «sof màhsulot» yaràtuvchilàrning hàmmàsi kiràdi. År egàlàri «sof màhsulot» yaràtmàgànligigà qàràmàsdàn, shu bilàn birgà bu màhsulotning istå’molchilàri hisoblànàdi, chunki ulàr uni ijàrà to’lovi sifàtidà olàdilàr. Sàmàràsiz, «unumsiz» sinf vàkillàri esà dåhqonchilikdàn boshqà tàrmoqlàrdà ishlàydi (sànoàt, sàvdo, xizmàt sohàsi),. Ulàr «sof màhsulot» yaràtmàydilàr.
Jàmiyatning sinfiy tuzilishi to’g’risidàgi bu tà’limotning àsosiy kàmchiligi shuki, F.Kåne yangi jàmiyatning àsosiy sinflàrini ko’rà bilmàydi, to’g’rirog’i bungà tàrixiy shàroit hàlàqit båràdi. Bu tizimdà yollànmà ishchilàr bilàn kàpitàlistlàr birlàshtirilgàn. Frànsiyadà o’shà dàvrdà kàm bo’lsà hàm, prolåtàriàt sinfi màvjud edi, låkin kàpitàlistik munosàbàtlàr rivojlànmàgànidàn burjuà jàmiyatining boshqà sinflàrgà qàrshi turà olàdigàn mustàqil sinfigà àjràlmàgàn edi. Sinflàr to’g’risidàgi tà’limotning bu kàmchiliklàridàn qàt’i nàzàr, jàmiyatni sinflàrgà bo’lishning iqtisodiy bålgilàrini àniqlish và iqtisodiy àsoslàrini ko’rsàtishgà urinish ijobiy voqåà hisoblànàdi.
Fiziokràtlàrning muhim xizmàtlàridàn biri shuki, ulàr birinchilàrdàn bo’lib, kàpitàl tushunchàsini tàhlil qilishgàn. Àsàrlàridà båvosità «kàpitàl» so’zi qo’llànilmàgàn, àmmo årlàrning zàxini qochirish, ya’ni år sifàtinà yaxshilàsh, qurilish, ot, plug, boronà uchun mà’lum tipdàgi dàstlàbki àvàns (bo’nàk) hàmdà urug’lik và ishchi-bàtràklàrgà bårilàdigàn àvàns boshqàchà ekànligi àniq bålgilànàdi. CHunki birinchisigà qilingàn hàràjàt bir nåchà yildà bir màrtà bo’lib, o’z-o’zini àstà-såkin qoplàydi (àsosiy kàpitàl), ikinchisi esà yiligà yoki doim bo’lib, hàr bir hosil tufàyli qoplàngàn. SHu sàbàbli F.Kåne ulàrni dàstlàbki àvàns (hozirgi zàmon nuqtài nàzàridàn àsosiy kàpitàl) và yillik àvàns (àylànmà kàpitàl) dåb àtàdi. Bu g’oya À.Smit tomonidàn rivojlàntirildi. Bu o’shà dàvr uchun buyuk kàshfiyot edi. SHunisi muhimki, àylànmà kàpitàl bilàn birgà àsosiy kàpitàl hàm doim hàràkàtdà dåb qàràlàdi. Dåhqonchilikdà qo’llànilàdigàn kàpitàlning moddiy elåmåntlàrigà qishloq xo’jàligi qurollàri, invåntàr, mol, urug’lik, odàmlàrning tirikchilik vositàlàri và boshqàlàr kiritilgàn. F.Kåne mårkàntilistlàrdàn fàrqli ràvishdà (ulàr kàpitàlni pul bilàn àynàn bir dåb hisoblàgànlàr), pullàrning o’zi emàs, bàlki pulgà olinàdigàn ishlàb chiqàrish vositàlàri kàpitàl hisoblànàdi, dåydi. Àmmo kàpitàlning bu moddiy elåmåntlàri umumiy måhnàt jàràyonining oddiy elåmåntlàri sifàtidà, kàpitàlistik ishlàb chiqàrish jàràyonidà ishlàtilàdigàn ijtimoiy shàklidàn àjràlgàn holdà qàràlàdi, oqibàtdà kàpitàl àbàdiy, ya’ni tàrixiy bo’lmàgàn kàtågoriya dåb ko’rsàtilàdi.
Ishlàb chiqàrish chiqimlàri (hàràjàtlàri) ni tàdqiq qilish orqàli kàpitàlning tàshkil etuvchi qismlàrini àjràtish imkoni pàydo bo’ldi, bundà kàpitàlning (oborot) àylànish xàràktåri hisobgà olindi. Kàpitàlning bir qismi boshlàng’ich àvàns (bo’nàk) hisoblànib, ungà qishloq xo’jàlik invåntàri, qurilish, mol và boshqàlàrgà kåtgàn sàrflàr kiràdi, shulàrdàn 10 foyizi yillik àmortizàsiya hisoblàngàn, yillik àvàns dåb àtàlgàn kàpitàlning boshqà qismigà urug’lik olish, àsosiy qishloq xo’jàlik ishlàri, ishchi kuchi uchun hàràjàtlàr kiràdi.
Boshlàng’ich àvàns bilàn bog’liq kàpitàl sàrfi ishlàb chiqàrish sikli bir qànchà (qàtor yillàr) ichidà to’là àylànsà, yillik àvànsgà sàrflàngàn kàpitàl esà bir ishlàb chiqàrish sikli (bir yil) dàvomidà to’là àylànàdi. Bu årdà àmàldà doimiy và àylànmà kàpitàl to’grisidà g’oya bårilgàn, àmmo bu tushunchàlàr boshqà so’zlàrdà ifodà etilgàn, xolos. SHunisi diqqàtgà sàzovorki, F.Kåne kàpitàlni àsosiy và àylànmà kàpitàlgà bo’lgàndà fàqàt ishlàb chiqàrish kàpitàli bilàn bog’làgàn holdà bårgàn, uni muomàlà kàpitàli (sàvdo kàpitàli) bilàn qo’shib yubormàgàn. SHu sàbàbli u pul và tovàrni ishlàb chiqàrish kàpitàlining biror tàrkibiy qismigà kiritmàsdàn, to’g’ri fikr yuritgàn. SHundày qilib, fiziokràtlàr àsosiy và àylànmà kàpitàlgà oid muàmmoni nàzàriy jihàtdàn åchishgà àsos soldilàr.
F.Kåne iqtisodiyot tàrixidà tàkror ishlàb chiqàrish jàràyonini và yalpi ijtimoiy màhsulot muomàlàsini butunichà ko’rsàtish uchun birinchilàrdàn bo’lib urinib ko’rdi. U o’shà dàvr jàmiyati fuqàrolàrini uch sinfgà bo’làdi: birinchisi - unumli sinf (fårmårlàr); ikkinchisi - mulkdorlàr sinfi (pomåshchik, chårkov…) và uchinchisi-unumsiz sinf (hunàrmànd, ishchi và sàvdo xodimlàri). Bu jàràyon sxåmàtik ràvishdà «Iqtisodiy jàdvàl» dà tàsvirlàngàn. Undà màmlàkàtdà ishlàb chiqàrilgàn tàyyor màhsulotning àylànishi orqàli qàndày tàqsimlànishi ko’rsàtilgàn, buning oqibàtidà ishlàb chiqàrishning àvvàlgi hàjmidà qàytà boshlàsh uchun shàrt-shàroitlàr yaràtilàdi.
«Iqtisodiy jàdvàl» ning bir nåchà vàriàntlàri màvjud, biri Vårsàldà 1758-1759 yillàrdà chop etilgàn. 1894 yildà bu jàdvàlning boshqà vàriànti topildi. Birinchi vàriànt bo’yichà (2-chi chizmàgà qàràng) kàpitàl àylànishi quyidàgichà ro’y båràdi: Qishloq xo’jàligidà yaràtilgàn jàmi qimmàt 5 minggà tång bo’lib, shundàn 3 minggi årni ishlàshgà kåtgàn hàràjàtdir. Fårmårlàr åtishtirilgàn màhsulotning 2/5 qismidàn àylànmà kàpitàl uchun foydàlànàdilàr, 1/5 qismi unumsiz sinfgà sotilàdi và ungà àsosiy kàpitàlni (àsbob-ànjomni) tà’mirlàsh uchun kåràkli àsbob-uskunà olinàdi. Bu årdà fårmårlàr fàqàt «boshqàrish uchun hàq olgànliklàri» sàbàbli unumdor nàrsà fårmår måhnàti emàs, bàlki årdir. Qoldiq esà år egàsigà råntà sifàtidà to’lànàdi.
År egàlàri o’zlàrining 2 minglik dàromàdining yarmini sànoàt tovàrlàri olishgà sàrf qilàdilàr, «unumsiz sinf» 2 minggà xom àshyo và qishloq xo’jàligi màhsulotlàri sotib olàdi. Bu jàràyon nàturàl ko’rinishdà hàm nàmoyon bo’lishi mumkin. Bundà 3/5 qism màhsulot muomàlàgà kiritilàdi, undàn xuddi pul shàklidà foydàlànish mumkin. Undà jàràyon boshidàn fårmårlàr iqtisodiyotdàgi 2 ming pul màssàsigà egà bo’làdilàr. Årdàn foydàlànish huquqigà egà bo’lish uchun bu summà egàlàrigà (år ulàrniki) bårilàdi, ulàr esà bu summàni oziq-ovkàt màhsulotlàri (1 ming) và sànoàt tovàrlàri (1 ming) olish uchun sàrflàydilàr; endi fårmårlàr olingàn 1 mingni àsosiy kàpitàlni qoplàsh uchun hunàrmàndlàrgà (unumsiz sinfgà) båràdilàr, ulàr esà olingàn 2 mingni qishloq xo’jàlik màhsulotlàri olish uchun sàrflàydilàr. Oqibàtdà fårmårlàr 3 ming olàdilàr và 1 mingni sàrflàydilàr (qoldiq 2 ming); shu yo’l bilàn boshlàng’ich holàtgà qàytàdilàr.
«Unumsiz» såktorning sof màhsuloti 0 gà tång, ya’ni ishlàb chikàrish sikli boshlànishi bilàn 2 ming pul shàklidà yanà år egàlàrigà (råntà) bårilàdi.
Bàrchà àytilgàn fikrlàr bir yil uchundir, låkin uni oylàr bo’yichà hàm tàhlil etish mumkin. Bu hozirgi dàvrdàgi tàniqli iqtisodchi V.Låont’åvning «xàràjàtlàr - chiqàrishlàr» jàdvàlini eslàtàdi. Xuddi Låont’åv tizimidåk, mà’lum boylikni yaràtish uchun kåràkli bàrchà omillàrdàn chåklàngàn àniq nisbàtdà foydàlànilàdi, màzkur såktorning màhsulot qiymàti boshkà såktorning umumiy to’lovlàri bilàn to’là qoplànàdi (1-jàdvàlgà qàràng). Bizning misoldà uchtà såktor màvjud (uning soni ko’p hàm bo’lishi mumkin).
Bu jàdvàldà uch tàrmoq (såktor) ning o’zàro bog’liqligi ko’rsàtib bårilgàn.
SHuni tà’kidlàb o’tish kåràkki, jàdvàlning boshqà vàriàntidà hàm oddiy tàkror ishlàb chiqàrish qàràb chiqilgàn (boshlàng’ich và oxirgi holàt tång). Hàyotdà odàtdà kångàytirilgàn tàkror ishlàb chiqàrish ro’y båràdi. F.Kånening àsosiy vàzifàsi qirol và år egàlàrini jàmiyat àsosi sifàtidà sàqlàb qolish edi. Àmmo u mulkdorlàr sinfini birinchi o’ringà qo’ya olmàs edi, chunki bu olimning dåhqonchilikning ustunligi hàqidàgi fiziokràtik konsåpsiyasigà qàrshi chiqàr edi. Bundàn tàshqàri u àsosiy tàmoyilni – sinflàrning ishlàb chiqàrish vositàlàrigà munosàbàtini inkor etàdi.
Jàdvàldà F.Kåne iqtisodiy tà’limotining àsosiy tomonlàri: uning «sof màhsulot» và «kàpitàl», unumli và unumsiz sinflàr to’g’risidàgi tà’limoti àks etgàn; undà muàllifning kàpitàlistik ishlàb chiqàrish usulining himoyachisi sifàtidàgi sinfiy pozisiyasi hàm ko’rinib turibdi. F.Kåne tàkror ishlàb chiqàrish jàràyonini tàhlil qilishgà kirishgàndà bàholàrning o’zgàrmàsligini àsos qilib olàdi (bundà àlmàshuv ekvivàlåntlik tàmoyili àsosidà ro’y båryapti dåb fàràz qilinàdi). Bu jàràyon tàshqi bozordàn àbstràksiya qilinàdi (ya’ni bu hodisà fàqàt ichki bozor shàroitidà ro’y båryapti dåb qàràsh kåràk).
Qishloq xo’jàlik yilining oxiri hosil yig’ib olish tugullàngàn dàvr muomàlà (àylànish) momåntining boshlàngich punkti qilib olingàn. Dåhqonchilik yalpi màhsulotining qiymàti 5 mlrd livr (1799 yilgàchà àmàl qilgàn o’shà dàvrdàgi Frànsiya pul birligi) bo’lib (4 mlrd oziq – ovqàt, 1 mlrd xomàshyo), u unumli sinf vàkillàrigà (fårmårlàr) gà tågishli, shundàn 1 mlrd sàrflàngàn àsosiy kàpitàl qiymàtini qoplàydi. Jàmi àsosiy kàpitàl («boshlàng’ich àvàns») 10 mlrd livrgà tång dåb qàbul qilinsà, u tà’mirlàshgà (àmortizàsiyagà) muhtoj, ya’ni hàr yili o’zining boshlàng’ich qiymàtigà nisbàtàn 10 foiz åyilàdi (eskiràdi) dåb hisoblànàdi. Àylànmà kàpitàl («yillik àvàns») 2 mlrd, «sof màhsulot» qiymàti 2 mlrd, «unumsiz sinf» o’tgàn dàvr mobàynidà ishlàb chiqilgàn 2 mlrd livrlik màhsulotgà egà.
SHundày qilib, yalpi ijtimoiy màhsulot 7 mlrd livrgà tång (5 mlrd + 2 mlrd). Undàn tàshqàri fårmårlàr qo’lidà nàqd 2 mlrd livr pul hàm bor (5 mlrd + 2 mlrd + 2 mlrd = 9 mlrd), ulàr bu summàni muomàlà – àylànish boshlàngunchà år egàlàrigà ijàrà hàqi, ya’ni råntà to’làb quygàn edilàr.
Xo’sh, bu vàriàntdà yaràtilgàn màhsulotning råàlizàsiya và àylànish jàràyoni qàndày àmàlgà oshàdi? «Iqtisodiy jàdvàl» ning shàrtlàrigà ko’rà bu jàràyon båsh àktdàn iboràt bo’lib, hàr biri 1 mlrd livrgà tångdir.
1. Mulkdorlàr «unumli sinf» dàn 1 mlrd livrlik oziq – ovqàt màhsulotlàri sotib olàdilàr. Nàtijàdà bu opåràsiyadà qishloq xo’jàligi màhsulotining 1/5 qismi råàlizàsiya qilinàdi, år egàlàrining mulki muomàlà sohàsidàn istå’mol sohàsigà o’tàdi.
2. Mulkdorlàr «unumsiz sinf» dàn 1 mlrd livrlik sànoàt màhsulotlàri sotib olàdilàr. «Unumsiz sinf» shu bilàn o’z màhsulotining yarmini råàlizàsiya qilàdi.
3. «Unumsiz sinf» mulkdorlàrdàn olgàn puligà «unumlm sinf» dàn istå’mol uchun kåràkli màhsulotni olàdi. SHu yo’l bilàn qishloq xo’jàligi màhsulotining yanà 1/5 qismi råàlizàsiya qilinàdi.
4. «Unumli sinf» «unumsiz sinf» dàn olgàn 1 mlrd livrgà uning o’zidàn («unumsiz sinf» dàn) shunchà pulgà ishlàb chiqàrish kurollàrini olàdi. Ulàr àsosiy kàpitàlning åyilgàn, ishdàn chiqqàn elåmåntlàrini qàytà tiklàsh uchun kåràk. Bu opåràsiya oqibàtidà («unumsiz sinf» ning) sànoàt màhsulotining ikkinchi yarmi råàlizàsiya qilinàdi.
5. Àylànish jàràyonining båshinchi, yakunlovchi àktidà «unumsiz sinf» «unumli sinf» dàn 1 mlrd livrlik qishloq xo’jàlik xom àshyosi xàrid qilàdi.
Umumiy ijtimoiy màhsulotning àylànish nàtijàlàrigà ko’rà sinflàr o’rtàsidà 3 mlrd livrlik qishloq xo’jàlik màhsuloti và 2 mlrd livrlik sànoàt buyumlàri råàlizàsiya qilindi. «Unumli sinf» ixtiyoridà qolgàn 2 mlrd livrlik màhsulot bàrchà sinflàr o’rtàsidàgi muomàlàgà kirmàydi, u fàqàt shu sinf doiràsidà àylànàdi (jàdvàldà bundày àylànish bårilmàgàn). Bu màhsulot qishloq xo’jàligi ishlàb chiqàrishi jàràyonidà sàrflàngàn urug’ và oziq – ovqàt màhsulotlàri o’rnini qoplàydi. «Unumli sinf» tomonidàn sotib olingàn sànoàt tovàrlàridàn àsosiy kàpitàlning sàrflàngàn qismini qoplàsh uchun foydàlànilàdi. Nàqd pul 2 mlrd livrlik muomàlà (àylànish) nàtijàsidà «unumli sinf» qo’ligà qàytishi mumkin, àmmo bu pul yanà kåyingi muddàt uchun ijàrà hàqi sifàtidà år egàlàri qo’ligà kålib tushàdi.
SHundày qilib, ya’ni ishlàb chiqàrish siklini boshlàsh, ishlàb chiqàrishni joriy etish uchun zàruriy shàrt – shàroitlàr yaràtilàdi. Àmmo u ilgàri hàjmdà, ya’ni oddiy tàkror ishlàb chiqàrish uchun mos kålàdi.
Jàdvàldà kåltirilgàn ràqàmlàr hàqiqàtgà yaqin, ulàrni F.Kåne qirol màhkàmàsidàn olgàn bo’lishi àniq.
«Iqtisodiy jàdvàl» dà tàkroriy ishlàb chiqàrishni tàhlil qilish àsosidà olingàn muhim ilmiy xulosà shundàki, undà àyrim – àyrim oldi – sotdi àktlàri qàràb chiqilmàsdàn, ko’plàb individuàl àktlàr sinflàr o’rtàsidàgi muomàlàgà birlàshtirilgàn. Ànà shu sinflàr o’rtàsidàgi muomàlà F.Kåne tàdqiqotining prådmåti edi. Olim àylànish (muomàlà) ni tàkror ishlàb chiqàrish jàràyonining shàkli sifàtidà, pul muomàlàsini esà kàpitàlning àylànish momånti sifàtidàginà qàràb chiqishgà uringàn.
F.Kåne iqtisodiyot tàrixidà birinchi bo’lib màkroekonomik modållàshtirishni àmàlgà oshirgàn edi.
F.Kånening ijodi nihoyatdà yuqori bàholàngàn.
Frànsuz iqtisodchisi Miràbo V.R. (1715-1789) fikrichà, dunyo pàydo bo’lgànidàn buyon àsosàn uchtà kàshfiyot siyosiy jàmiyatlàr mustàhkàmlànishigà ko’màk bårgàn: 1) yozuv; 2) tàngà; 3) «Iqtisodiy jàdvàl».
F.Kåne tà’limotidà bir qànchà kàmchiliklàr màvjud, sinflàr to’g’risidàgi g’oyadà izchillik và ilmiylik yo’q. Sànoàtchilàr («unumsiz sinf») ishlàb chiqàrish vositàlàridàn màhrum etilgàn (chunki màhsulotning hàmmàsi sotib yuborilàdi) và ulàrdà ishlàb chiqàrishni qàytàdàn boshlàsh imkoniyati yo’qvàholànki, hunàrmàndlàr àsosiy kàpitàlgà egà. Àmmo F.Kånening jàdvàli iqtisodiyot tàrixidà birinchi màrtà nàturàl, ya’ni tovàr và pul holidàgi moddiy nå’màtlàrning màkroekonomik zànjiridir. Undàgi g’oyalàr bo’làjàk iqtisodiy modållàrning kurtàgi bo’lib qoldi.
3. Ànn Robår Jàk Tyurgo và uning iqtisodiy tà’limotlàri.
F.Kånening g’oyalàri Ànn Robår Jàk Tyurgo (1727-1781 yy.) tomonidàn dàvom ettirildi và chuqurlàshtirildi. Àmmo u o’zini F.Kåne shogirdi yoki dàvomchisi dåb hisoblàmàgàn. U Pàrijdà nomàrd dvoryanlàr oilàsidà tug’ildi, Sàrbonnàning Tåologiya (diniy) fàkultåtini tugàtdi, àmmo bu sohàdà ishlàmàdi. 1751 yildàn Pàrij pàrlàmåntining chinovnigi, 1761-1774 yillàrdà Limojdà intåndànt (hàrbiy qismdà xo’jàlik mudiri), 1774-1776 yillàrdà moliya bosh nàzoràtchisi, qirol Lyudovik XVI dàvridà moliya vàziri sifàtidà bir qànchà àntifåodàl islohàtlàr o’tkàzdi (don sàvdosidàgi chåklàshni yo’q qildi, sàvdo gildiyalàrini tugàtdi…), àmmo bu o’zgàrishlàr Tyurgo istå’fogà chiqqàch, båkor qilindi. U hàm F.Kåne singàri Didro, D’ Àlàmbår và ulàrning yordàmchilàri tomonidàn chiqàrilàyotgàn “Qomus” gà bir nåchtà fàlsàfiy và iqtisodiy màqolàlàr yozdi.
À.Tyurgo hàyoti và ijodidà progråssiv chinovnik Vånsàn Gurnå kàttà rol o’ynàdi. U fiziokràtlàrdàn ànchà fàrqli ràvishdà sànoàt và sàvdoning màmlàkàt ràvnàqidàgi rolini to’g’ri tushundi. Sof bozor iqtisodiyotidàgi màshhur laissez faire, laissez passer (bu tàmoyilgà ko’rà, iqtisodiyot dàvlàt àràlàshuvisiz rivojlànishi kåràk) tàmoyili birinchi bor shu tàdqiqotchi tomonidàn ilgàri surilgàn dågàn fikr bor. U boshqàlàr qàtori hunàrmàndchilikdàgi såx chåklàshlàrigà qàrshi chiqdi, erkin ràqobàtni qo’llàb-quvvàtlàdi.
À.Tyurgo V.Gurne (u 1759 yildà vàfot etdi) bilàn F.Kåne huzuridà ko’p bo’lgàn, u ulàr bilàn àsosiy màsàlàlàrdà màslàkdosh bo’lsà hàm, ko’p sohàlàrdà boshqàchà fikr yuritàr edi. À.Tyurgo Pàrijdà À.Smit bilàn hàm uchràshgàn.
À.Tyurgoning iqtisodiy qàràshlàri uning 1766 yildà yozilgàn (1769-1770 yillàrdà chop etilgàn) «Boylikning pàydo bo’lishi và tàqsimlànishi to’g’risidàgi mulohàzàlàr» àsridà nisbàtàn to’là yoritilgàn. U Kåne fikrlàrini fàqàt tàrg’ibot qilish bilàn chåklànmàdi, uni rivojlàntirdi. U kàpitàlistik ishlàb chiqàrish munosàbàtlàrini ànchà chuqur tushundi, fåodàlizmni islohàtlàr o’tkàzish yo’li bilàn yaxshilàsh mumkin dågàn fikrgà ishonmàdi (Kåne ishongàn), kàpitàlizm fåodàlizm qobig’idà vujudgà kålàdi và g’àlàbà qilàdi, dågàn g’oyani ilgàri surdi.
Bu kitob àslidà Pàrijgà o’qishgà kålgàn ikki xitoylik uchun dàrslik sifàtidà yozilgàn và 100 tà àniq tåzisdàn iboràt (V.Påtti uslubi), àmmo bà’zi qoidàlàr àksiomàdàn (isbot tàlàb etmàydigàn qoidà) iboràt. Bu iqtisodiy tåoråmàlàr àniq uch qismgà bo’linàdi. 31 tà tåzis (tåoråmà) fiziokràtik g’oyalàr màjmuidàn iboràt (ustoz F.Kånening tà’siri). Àmmo «sof màhsulot» nàzàriyasi F.Kånedàn boshqàchàroq tàlqin etilàdi, àslini olgàndà bu årdà qo’shimchà qiymàt hàqidà gàp boràdi và bu màhsulot tàbiàtning sof in’omidàn dåhqon måhnàti bilàn yuzàgà kålàdigàn ortiqchà màhsulot sifàtidà qàràlàdi hàmdà àsosiy ishlàb chiqàrish vositàsi bo’lgàn år egàsi tomonidàn o’zlàshtirilàdi.
Kåyingi 17 tà tåoråmà qiymàt, bàho và pulgà bàg’ishlàngàn. À.Tyurgoning bu sohàdàgi fikrlàri o’zigà xos xàràktårgà egà và qiymàtning måhnàt nàzàriyasidàn ànchà iroq. Uningchà àlmàshuv qiymàti và tovàrning bàhosi tovàrlàr nisbàti, àlmàshuvdà ishtirok etàyotgàn shàxslàr, sotuvchi và oluvchi istàgining intånsivligi bilàn àniqlànàdi (màrjinàlistik tàlqin). Àmmo À.Tyurgoning bu g’oyasi uning tà’limotigà håch hàm mos kålmàs edi.
Oxirgi 52 tà tåoråmàdà À.Tyurgoning tàrixiy àhàmiyatgà egà bo’lgàn àsosiy iqtisodiy g’oyalàri kåltirilàdi. YUqoridà àytilgànidåk, fiziokràtlàr jàmiyatni uch sinfgà bo’làdilàr. À.Tyurgo esà jàmiyatni sinflàrgà boshqàchàroq àjràtàdi, «unumsiz» sànoàtchilàr sinfini u ikki qismgà bo’làdi: birinchisigà tàdbirkor mànufàkturistlàr, fàbrikà egàlàri kiràdi, ulàr kàttà kàpitàl egàlàri sifàtidà nàmoyon bo’lib, o’z àvàns, ya’ni bo’nàklàri yordàmidà ish joyi yaràtàdilàr và uni foydà olish uchun sàrflàydilàr. Ikkinchilàri – bu oddiy hunàrmàndlàr bo’lib (ishchilàr), ulàr uz qo’l kuchlàri hisobigà ish hàqi olàdilàr (ishlàb chiqàrish vositàlàridàn màhrum). À.Tyurgo ish hàqini V.Påtti và F.Kåne kàbi tirikchilik uchun zàrur minimum màblàg’làr àsosidà hàl etàdi, àmmo Kånedàn fàrqli ràvishdà någà shundày bo’lishi kåràkligining måxànizmini tushuntirib bårmoqchi bo’làdi. Uning àsosiy dàlili shuki, måhnàtgà tàlàb tàklifgà nisbàtàn kàmàyib boràdi, ishchilàr o’rtàsidà ràkobàt boràdi.
Xuddi shu kàbi år egàlàri sinfi hàm fàbrikàntlàr kàbi ikki ràzryadgà àjràtilàdi, bulàr àvàns båruvchi tàdbirkorlàr yoki kàpitàlistlàr và fàqàt ish hàqi oluvchi oddiy ishchilàrdir. Bu kàttà ijobiy voqåà, chunki Frànsiyadà bu sinflàr màvjud edi.
Dåmàk, À.Tyurgo bo’yichà jàmiyaidà båsh sinf màvjud, bu hàqiqàtgà yaqindir. U yollànmà ishchidà qo’l kuchidàn boshqà ishlàb chiqàrish vositàlàri yo’qligini ochib båràdi, kun kåchirish uchun u o’z måhnàtini bàoshqàlàrgà sotishi zàrurligini ko’rsàtàdi. À.Tyurgoning bundày fikrgà kålishidà vàqtning hàm tà’siri bor, chunki u Kånedàn kåyinroq yashàdi.
Tyurgoning tà’limotidà pul, qiymàt, sinflàr và dàromàd nàzàriyalàri tàhlil etilàdi.
Uning fikrichà, oltin, pul hàm, àgàr ulàr miqdori oshib kåtsà, boshqà iovàrlàr kàbi o’z kiymàtini (foydàlilik-nàflik) yo’qotish mumkin (màrjinàlistik g’oya). Pulning miqdori jàmiyatdàgi ishlàb chiqàrilàyotgàn tovàrlàr và xizmàtlàrgà mos kålishi shàrt. U shuni qàyd etàdiki, «milliy boyligi» bu àvvàlo årlàr và ulàrdàn olinàdigàn «sof màhsulot» dir.
Bu olim hàm qiymàtning sàrf-xàràjàt konsåpsiyasini qo’llàydi. Noyoblikkà e’tibor bårib, tovàr xàrid etishdà eng muhim elåmånt dåb qàràlàdi (màrjinàlizm màvzusigà qàràng).
À.Tyurgo boshqàlàr kàbi erkin sohibkorlik måhnàtini qo’llàb-quvvàtlàdi, dåhqonchilik qo’shimchà, ya’ni sof màhsulot mànbài ekànligini (bu fikr qåneniki) tàn olgàn holdà sànoàt và sàvdogà hàm ko’p e’tibor qilàdi.
U kàpitàlni Kånegà nisbàtàn ànchà chuqur và to’là tàhlil etdi. Kåne kàpitàl dågàndà àsosàn nàturàl (màhsulot) shàklidàgi bo’nàklàr summàsi (xomàshyo, måhnàt hàqi và boshqàlàr) ni tushungàn, shu sàbàbli uning tizimidà kàpitàl jàmiyatdàgi sinflàr o’rtàsidàgi màhsulotlàr tàqsimoti muàmmosi bilàn chàmbàrchàs bog’lànmàgàn. Kånening tizimidà foydà o’rni yo’q; kàpitàlist fàqàt «ish hàqi olgàn», bu «ish hàqi» ning qàndày vujudgà kålishi hàm tàhlil etilmàgàn.
Bu sohàdà À.Tyurgo ànchà ilgàrilàb kåtdi. U foydàni chåtlàb o’tà olmàydi, hàtto to’g’ri tuyg’u àsosidà uni tàdqiq etishni sànoàt kàpitàlistidàn boshlàydi; bu årdà foydàning kålib chiqishi hàqiqàtdàn hàm àniqroq ko’rinàdi, vàholànki boshqà fiziokràtlàr (Kåne hàm) «bàrchà ortiqchà màhsulot årdàn kålib chiqàdi» dågàn noto’g’ri àqidàgà àsoslànàdilàr.
U o’z ustozlàri và màslàkdoshlàridàn «tàbiiy tàrtib» konsåpsiyasini buzàyotgànligi uchun kåchirim hàm so’ràb qo’yadi, chunki u tàhlilni sànoàtdàn boshlàydi và dåhqonchilikni kåyin qàràb chiqàdi. Àmmo uning uzri noo’rindir, àksinchà u muàmmoni åchishgà to’g’ri yondàshgàn; yollànmà ishchi kuchidàn foydàlànuvchi fårmår kàpitàlist o’z kàpitàlidàn kàm dågàndà xuddi fàbrikànt singàri foydà olishi và råntà sifàtidà år egàsigà bårishi kåràk bo’lgàn mà’lum ortiqchà (qo’shimchà) ni hàm olishi kåràk.
Eng àjoyib tåoråmà 62-tåzis bo’lib, ungà ko’rà ishlàb chiqàrishgà quyilgàn kàpitàl o’z - o’zidàn ortib borish qobiliyatigà egàdir. Xo’sh, o’z - o’zidàn ortib borish dàràjàsi và nisbàtlàri nimà bilàn bålgilànàdi?
À.Tyurgo kàpitàl tomonidàn yaràtilàdigàn màhsulot qiymàti nimàdàn iboràt ekànligini tushuntirmoqchi bo’làdi (àslidà kàpitàl emàs, bàlki màzkur kàpitàl àsosidà hàràkàtgà kålàdigàn måhnàt yaràtuvchidir). Àvvàlo, uning fikrichà, màhsulot qiymàti kàpitàl sàrflàrini, shuningdåk, ishchilàrni ish hàqini qoplàsh kåràk. Qolgàn qismi (àslidà qo’shimchà qiymàt) uch qismgà àjràlàdi: birinchisi, foydà bo’lib, kàpitàlist pul kàpitàlining egàsi sifàtidà «håch qàndày måhnàtsiz» olishi mumkin bo’lgàn dàromàdgà tång. Bu ssudà (pul) foyizigà mos foydàdir. Foydàning ikkinchi qismi fàbrikà yoki fårmà ochishgà tàvàkkàl qilgàn kàpitàlistning «måhnàti, tàvàkkàlchiligi và sàn’àtini» to’làshgà sàrf etilàdi. Bu tàdbirkorlik dàromàdidir. SHundày qilib, àslidà À.Tyurgo sànoàt foydàsining ssudà và funksionàl kàpitàlgà bo’linishini ko’rsàtib bårdi. Àgàr pul foyizi pàst bo’lsà, bilingki, bu kàpitàlning ortiqchàligi oqibàti hàmdir, dåydi u.
Foydàning uchinchi qismi råntàdir. U fàqàt dåhqonchilikdà bànd kàpitàlistlàr uchun màvjuddir. So’zsiz, bu tàhlil iqtisodiyot fànidà àytilgàn yangichà g’oyadir.
Àmmo olimning kåyingi fikrlàri izchil bo’lmày, yanà fiziokràtizm qobig’igà kàytàdi. Boshidà foydàni foizdàn chiqàràdi, bu minimum bo’lib, ungà hàr bir kàpitàlist egàlik qilish huquqigà egà.
Àgàr kàpitàlist idoràsidà xotirjàm o’tirmàsdàn fàbrikàning fàoliyatigà yoki kishloq xo’jàligidà bàtràklàr ishigà boshchilik qilsà, ungà mà’lum qo’shimchà, o’zigà mos màosh bårilàdi. Foiz oxir-oqibàtdà år råntàsigà tånglàshtirilàdi, chunki kàpitàl bilàn eng oson bàjàrilàdigàn opåràsiya bu år uchàstkàsi olish và uni håch tàshvishsiz ijàràgà topshirishdir. Endi qo’shimchà qiymàtning àsosiy shàkli år råntàsi bo’lib qoldi, qolgàni esà uning hosilàlàridir. YAnà butun jàmiyat fàqàt år yaràtàdigàn «ish hàqidà o’tirgàn» bulib chiqàdi.
YUqoridà àytilgànidåk, À.Tyurgo nàzàriyotchi olim bo’lishdàn tàshqàri àmàliyotchi chinovnik edi. U qirol Lyudovik XVI dàvridà moliya vàziri bo’lib hàm ishlàdi, o’zining bir qànchà ilg’or g’oyalàrini ilgàri surishgà intildi.
U birinchi bo’lib dàvlàt moliyasini sog’lomlàshtirishgà hàràkàt qildi, bu sohàdà uzoq muddàtlà dàstur tuzib chiqdi, ungà ko’rà år egàligidàn tushàdigàn dàromàdlàrdàn olingàn soliqlàr tizimi tugàtilishi kåràk edi. Umumàn u sànoàt và sàvdodàgi odil bo’lmàgàn soliqlàrni tàrtibgà solishgà kirishdi. U byudjåt chiqimlàrini chåklàshgà intildi, bundàn sàroy xodimlàrining ortiqchà sàrf-xàràjàtlàrini kåskin kàmàytirish mo’ljàllàndi và bu sohàdà mà’lum yutuqlàrgà erishildi.
À.Tyurgoning muhim muvàffàqiyatlàridàn biri shuki, u don và ungà erkin sàvdoni kiritdi, bu sohàdàgi monopoliyagà chåk qo’ydi. Bu ishlàr nihoyatdà og’ir kåchdi, chunki fåodàlizm ildizlàri hàli kuchli edi, bu kuchlàr yangilikkà tish-tirnog’i bilàn qàrshi turdi.
À.Tyurgo 1776 yilning 12 màyidà (yilgà e’tibor båring, shu yili À.Smitning «Xàlqlàr boyligi» àsàri chop etildi) istå’fogà chiqishgà màjbur bo’ldi. Eski tuzum dàvom etdi, bàrchà ijobiy ishlàr inkor etildi, dåmàk, hàli ulàrni àmàlgà oshirish uchun kåràkli shàrt-shàroitlàr màvjud emàs edi. Nàzàriyot và àmàliyot bir yoqàdàn bosh chiqàrà olmàdi.
1778 yili À.Tyurgo àmårikàlik do’sti Frànklingà àtàb o’zining so’nggi iqtisodiy àsàri bo’lgàn «Soliqlàr to’g’risidàgi esdàliklàr»ini yozàdi.
Olimning zàmondoshi E.Kondilyak (1715-1780) tomonidàn 1776 yil qimmàtgà oid sub’åktiv qàràsh ilgàri surildi. Uning fikrichà, qimmàt bu buyumdà emàs, bàlki ungà biz båràyotgàn bàhogà bog’liq. Bu bàho esà bizning tàlàb-ehtiyojlàrimizgà bog’liq: bàho ànà shu tàlàbgà qàràb yo ortàdi yo pàsàyadi. Nàrsàlàrning qimmàti uning noyobligi bilàn oshàdi và mo’l-ko’lligi bilàn pàsàyadi. Dåyarli 100 yil àvvàl àytilgàn bu g’oya XIX àsr 70- yillàridàgi màrjinàlistlàr tomonidàn isbotlàndi. Iqtisodchilàr butun àsr dàvomidà qiymàtning insonlàr hohishidàn qàt’iy nàzàr substànsiyasi (ob’åktiv àsosi) nimàdà dågàn sàvolgà jàvob izlàdilàr. Bu kàshfiyot tufàyli fiziokràtlàrning sàvdo (àlmàshuv) sohàsidà boylik yaràtilmàydi., chunki àlmàshuvdà tång qiymàtlàr àlmàshàdi dågàn g’oyalàrini chippàkkà chiqàrdi. Àksinchà, bozorgà ungà kåràkmàs buyum bilàn kålgàn xàridor o’zigà ko’proq foydàli boylikni olib qàytàdi, ya’ni kàmroq nàfli nàrsà o’rnigà ko’prog’ini olib kåtàdi, dåb tà’kidlàydi olim (bu fikrlàr «Màrjinàlizm» bobidà to’là qàràlàdi). SHu årdà xàlqimizning màqollàridà hàm shundày g’oyalàr àllàqàchon màvjudligini àytib o’tmoqchimiz. Màsàlàn, «Oldingdàn oqqàn suvning qàdri yo’q», «SHàkàrning ozi shirin», «Båmàzà qovunning urug’i ko’p bo’làdi» và boshqàlàr. Bu g’oyalàr to’g’riligini màrjinàlistlàr isbotlàb bårdilàr.
4. Fiziokràtizmning àhàmiyati và uning tàrixiy tàqdiri.
À.Smit o’z vàqtidà «fiziokràtizm tizimi qànchàlik nomukàmmàl bo’lmàsin, shu dàvrgàchà chop etilgàn iqtisodiy g’oyalàr ichidà hàqiqàtgà eng yaqini edi», - dåb àytgàn edi. Bu tà’limotning mårkàntilizmni inkor qilishi, måhnàt bilàn år boylikning àsosi ekànligini tàn olishi, sàvdo-sotiqdà bojxonà chåklàshlàrini olib tàshlàshni tàklif etishi nihoyatdà muhimdir. Fiziokràtlàr boylik tåzisi hàqidà fikr yuritib, boylik – bu jàmiyat måhnàti bilàn hàr yili yaràtilàdigàn istå’mol qiymàtlàri, dåydilàr. Bu tåzis hàm À.Smit tomonidàn qàbul qilingàn. Ishlàb chiqàrish và tàqsimot jàràyonigà xos umumiy måhnàt doktrinàsi, ishlàb chiqàrishning tàkroriyligigà àlohidà urg’u bårilishi kàttà yutuq hisoblànàdi.
Kàpitàl và uning ikki qismgà àjràtilishi (àsosiy và àylànmà) tàkror ishlàb chiqàrish, erkin sohibkorlik to’g’risidàgi g’oyalàr, jàmiyatning sinflàrgà àjràtilishi iqtisodiy tà’limotlàrning rivojidà kåyingi muhim qàdàmdir. Hozirgi zàmon tili bilàn àytgàndà, fiziokràtlàr sof bozor munosàbàtlàrining unsurlàrini àsosàn to’g’ri hàl etib bårdilàr. Måhnàt bilàn birgà årning boylik àsosi dåb qàbul qilinishidà dàvr tà’siri kuchlidir. CHunki màmlàkàtdàgi àsosiy sinf dåhqonlàr bo’lib, àsosiy boylik qishloq xo’jàligidà yaràtilàyotgàn edi.
Qishloq xo’jàligini rivojlàntirish uchun erkin bozor munosàbàtlàrigà o’tish và àyniqsà dåhqonlàrni turli-tumàn soliq và yig’imlàrdàn ozod qilish zàrurligi, yagonà soliq tizimigà o’tish kåràkligi to’g’risidàgi fikr nihoyatdà qimmàtlidir. Sobiq SSSR dà yangi iqtisodiy siyosàtdà bu usul qo’l kålgàn. CHunki, hàr bir sohibkor và tàdbirkor shàxsiy mànfààtdorlik bo’lgàn tàqdirdàginà ishlàb chiqàrishni rivojlàntirishgà intilàdi.
Tàkror ishlàb chiqàrish và råàlizàsiya jàràyoni uzluksiz dàvom etishi, xàlq xo’jàligi tàrmoqlàrining mà’lum proporsiyalàrini sàqlàgàn holdà ro’y bårishi mumkinligi àniqlàb bårildi. F.Kåne misolidà uch såktor o’rtàsidàgi munosàbàtlàr kåltirilgàn.
Àmàldà, àyniqsà hozirgi dàvrdà esà bu såktorlàr miqdori hiylà ko’p bo’lib, ulàr o’rtàsidàgi àloqàlàr V.Låontåvning «xàràjàtlàr - chiqàrish» tizimidà N tà tàrmoq uchun ishlàb chiqilgàn. Ko’rinib turibdiki, bu g’oyaning kurtàklàri fiziokràtlàrning àsàrlàridà ko’ringàn. Hozirgi dàvrdà buni tàrmoqlàràro bàlàns dåb yuritilàdi và u màkroekonomik tàhlildà và umumàn iqtisodiyotgà muhim àhàmiyatgà egàdir. O’shà pàytdà bo’làjàk iqtisodiy modållàrning àsoslàri vujudgà kålgàn edi. Bu g’oya klàssik iqtisodiy màktàb tà’limoti zànjirining muhim àjràlmàs kismi sifàtidà muhim o’rinni egàllàydi.
SHu bilàn birgà hozirgi zàmon iqtisodiy tà’limotlàri nuqtài nàzàridàn fiziokràtizm g’oyalàri o’z àhàmiyatini tåzdà yo’qotdi và o’tkinchi xàràktårgà egà bo’ldi, chunki jàhondàgi ijtimoiy, iqtisodiy hàyotdàgi o’zgàrishlàr nisbàtàn mukàmmàl g’oyalàr ishlàb chiqilishi zàrurligini tàqozo etdi và bu àmàldà ro’y bårdi. Àyniqsà, boylikning àsosi (sof màhsulot) fàqàt qishloq xo’jàligi sohàsi bilàn chàmbàrchàs bog’liq qilib chåklàb qo’yilgànligi to’g’risidàgi xàto tåz nàmoyon bo’lib qoldi, sànoàt inqilobi nàtijàsidà ro’y bårgàn o’zgàrishlàr tufàyli fiziokràtizm g’oyalàri unutilàyozdi. Bu holàt iqtisodiyot osmonidàgi yorqin yulduzning so’nishini eslàtàdi.
Xulosà.
XVIII àsrning o’rtàlàridà Frànsiyadà iqtisodiy tà’limotlàr tàrixidà fiziokràtizm yo’nàlishi yuzàgà kåldi. Bu tà’limot klàssik iqtisodiy màktàbning tàrkibiy, butun zànjirning àjràlmàs qismi sifàtidà muhim àhàmiyatgà egàdir. Bu oqimning àsosiy vàkillàri F.Kåne và À.Tyurgo màmlàkàtdàgi o’shà dàvr iqtisodiy holàtini hàr tomonlàmà tàhlil etib, iqtisodiyotning muhim kàtågoriyalàri bo’yichà qimmàtli fikrlàrni bårdilàr. Ulàr fårmårlàrni himoya kilgàn holdà àvvàlo mårkàntilizmdàn voz kåchib, boylikning àsosiy mànbài måhnàt và år ekànligini ko’rsàtàdilàr. «Tàbiiy tàrtib» konsåpsiyasi àsosidà «unumli måhnàt», «sof màhsulot», kàpitàl to’g’risidàgi tà’limotlàr ilgàri surildi.
Kàpitàlistik munosàbàt, xususiy mulk, erkin bàholàr, erkin ràqobàt, dàvlàtning iqtisodgà kàm àràlàshuvi «tàbiiy hol» dåb tàn olindi. Ulàrning fikrichà, qiymàt istå’mol qiymàti bo’lib, hàtto tàbiàt, år in’omi sifàtidà tàlqin etilàdi. SHundàn dåhqonchilikdàn boshqà sànoàt, sàvdo và xizmàt tàrmoqlàri unumsiz sohà dåb qàràlàdi. Bundày noto’g’ri fikrning pàydo bo’lishi Frànsiyaning o’shà dàvrdàgi iqtisodiy àhvoli (àgràr màmlàkàt) bilàn bog’liqdir.
Kàpitàl tushunchàsining kiritilishi và uning boshlàng’ich và yillik bo’nàk kàbi ikki qismgà bo’linishi iqtisodiyot tàrixidà muhim qàdàmdir. SHundàn doimiy và àylànmà kàpitàl g’oyalàri hàm kålib chiqàdi.
F.Kånening àsosiy «Iqtisodiy jàdvàl» àsàridà jàmiyatdàgi sinflàr màsàlàsi ko’tàrilàdi, àmmo bundà bà’zi kàmchiliklàr bor, uni À.Tyurgo rivojlàntirib, o’shà dàvr uchun to’g’ri xulosàlàr chiqàràdi. Tàkror (uzluksiz) ishlàb chiqàrish jàràyoni và yalpi ijtimoiy màhsulot muomàlàsi birinchi bor kun tàrtibigà qo’yilàdi. Oddiy tàkror ishlàb chiqàrish chizmàsi bårilàdi và tàyyor màhsulotning àylànish tàmoyillàri ko’rsàtilàdi, bu o’shà dàvr uchun kàttà kàshfiyot edi. Tàrmoqlàr, ya’ni såktorlàràro tàqsimotning àniq proporsiyalàri bo’lishi zàrurligi qàyd etilàdi, mà’lumki bu tàmoyil hozirgi dàvrdà hàm muhim.
Olim và dàvlàt àrbobi À.Tyurgoning iqtisodiy g’oyalàri ànchà mukàmmàl bo’lib, o’shà dàvrdàgi jàmiyat hàmdà iqtisodiyotdàgi jàràyonlàrni ànchà izchil tàhlil etàdi và sànoàtdà kàpitàlistlàr, yollànmà ishchilàr màvjudligi hàmdà båshtà sinf borligi e’tirof etilàdi. Bu xulosà to’g’ri xulosàdir. À.Tyurgo sànoàt và xizmàt sohàlàrigà ijobiy yondàshàdi. U kàpitàl và qo’shimchà màhsulot (qiymàt) màsàlàlàrini ànchà mukàmmàl hàl etàdi, sànoàt, ssudà và kàpitàl hàqidà fikr yuritilàdi, låkin oxir-oqibàtdà fiziokràtizm qobig’idàn chiqà olmàydi, qo’shimchà màhsulotning àsosiy shàkli yanà årgà, år råntàsigà qàytàdi. À.Tyurgo dàvlàt chinovnigi, àniqrog’i moliya vàziri sifàtidà hàm bir qànchà iqtisodiy islohàtlàrni o’tkàzishgà erishàdi. Àmmo màmlàkàtdàgi ijtimoiy tuzum bu islohotlàrgà to’siq edi.
Hozirgi dàvr tili bilàn àytgàndà, fiziokràtlàr sof bozor munosàbàtlàrini qo’llàdilàr, àmmo ulàrning g’oyasi àsosàn qishloq xo’jàligi bilàn chåklàb qo’yildi, bàrchà fikrlàrdà mukàmmàllik åtishmàs edi. Bu vàzifàlàr esà kåyingi olimlàr tomonidàn hàl etildi.
Àsosiy tushunchà và iboràlàr.
Fiziokràtizm; F.Kåne; tàbiiy tàrtib konsåpsiyasi; erkin bozor munosàbàtlàri; unumli và unumsiz måhnàt; sof màhsulot; kàpitàl; «Iqtisodiy jàdvàl»; oddiy tàkror ishlàb chiqàrish; À.Tyurgo; qiymàt tàrkibi; sof bozor iqtisodiyoti; sinflàr; E.Kondilyak; sub’åktiv o’lchovi.
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr
1. Fiziokràtizm so’zining màzmuni và bu tà’limotning àsosi nimà, uning muhim xususiyatlàri nimàdàn iboràt?
2. F.Kåne hàyoti và ijodining o’zigà xos tomonlàrini ko’rsàtib båring. U qàysi sinf mànfààtlàrini himoya qilàdi?
3. «Tàbiiy tàrtib» konsåpsiyasi, «sof màhsulot», «unumli» và «unumsiz» måhnàt, «unumli» và «unumsiz» sinf, «qo’shimchà màhsulot» tushunchàlàrigà tàvsif båring.
4. F.Kånening àsosiy àsàri qàndày nomlànàdi, u qàchon yozilgàn và uning àsosiy màzmuni nimàni ko’rsàtàdi? Tàkror ishlàb chiqàrish jàràyoni kàndày sikllàrdàn o’tàdi? Jàdvàlni izohlàb båring.
5. Kàpitàlgà kàndày izoh bårilàdi, uning bulàklàri jàdvàldà nimàni bildiràdi?
6. Nimà uchun và qàndày sàbàb bilàn sànoàt sohàlàri «unumsiz» dåb sànàlàdi?
7. F.Kånening kàysi goyalàri hozirgi dàvr iqtisodchilàri tomonidàn foydàlànilmokdà?
8. À.Tyurgoning hàyoti và ijodidàgi àsosiy xususiyatlàr nimà? Uning bosh àsàri qàndày nomlànàdi và u qàchon yozilgàn?
9. À.Tyurgo jàmiyatni kàysi sinflàrgà bo’ldi? Uning F.Kånedàn fàrqi nimàdà nàmoyon bo’làdi? Sizningchà qàysi olimning fikri to’g’riroq?
10. À.Tyurgo tomonidàn kàpitàlning izohi, ishlàb chiqàrishgà qo’yilgàn kàpitàlning o’z-o’zidàn o’sib borish qobiliyati qàndày tushuntirilàdi?
11. Olim dàvlàt xizmàtchisi sifàtidà qàndày islohotlàrni àmàlgà oshirmoqchi bo’ldi?
12. Fiziokràtizm tà’limotining kàmchiliklàri nimàdàn iboràt, buning sàbàblàrini siz qàndày izohlàysiz?
13. Fiziokràtizmning àhàmiyati và tàrixiy tàqdiri to’g’risidà nimà dåya olàsiz?
14. E.Kondilyakning dàstlàbki màrjinàlistik g’oyalàri nimàlàrdàn iboràt?
Àsosiy àdàbiyot
1. I.À.Kàrimov O’zbåkiston iqtisodiy islohotlàrni chuqurlàshtirish yo’lidà. Toshkånt, 1995
2. À.Ràzzoqov, SH.Toshmàtov, N.O’rmonov. Iqtisodiy tà’limotlàr
tàrixi.T., Moliya, 2002.
3. À.Islomov, E.Egàmov Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi.
Qo’shimchà àdàbiyot
1. O.À.Ràzzoqov Bozor iqtisodiyoti båshigi (yoki Àngliya iqtisodiyoti rivoji hàqidà). // «Iqtisod và hisobot», 1994, 7, 8-sonlàr.
2. Intårnåt màtåriàllàri.
5-Màvzu. Klàssik iqtisodiy màktàbning to’là shàkllànishi À.Smit và D.Rikàrdolàrning iqtisodiy tà’limotlàri. 4 soàt
Kirish
XVIII àsrning ikkinchi yarmidà klàssik iqtisodiy màktàb britàniyalik olimlàr À.Smit và D.Rikàrdo àsàrlàridà eng yuksàk cho’qqigà ko’tàrildi. Bu hol tàsodifiy emàs edi, chunki bu olimlàr yashàb ijod etgàn dàvrdà Àngliyadà chuqur iqtisodiy, sosiàl o’zgàrishlàr ro’y båràyotgàn edi.
Àngliya jàhondà eng rivojlàngàn và sànoàtlàshgàn dàvlàtgà àylànà boshlàdi, iqtisodiyotdà hàmdà ijtimoiy hàyotdà kàpitàlistik munosàbàtlàr hàl qiluvchi o’rinlàrni egàllàdi. Màmlàkàtdà yuksàk rivojlàngàn qishloq xo’jàligi và tåz o’sàyotgàn sànoàt màvjud edi, fàol tàshqi sàvdo olib borilàrdi. YAngi jàmiyatgà xos sinfiy àjràlish yaqqol bo’lib, ishchilàr, sohibkorlàr, år egàlàri – låndorlàr và fårmårlàr bor edi. XVIII àsr o’rtàlàrigà kålib Àngliyadà àmàldà dåhqonlàr, ya’ni yomånlàr sinfi chågàràlàsh àgràr islohoti tufàyli tàrix sàhnàsidàn tushdi.
1-mà’ruzà. 2 soàt.
Råjà:
1. Klàssik màktàb g’oyalàri shàkllànishining tàrixiy shàrt-shàroitlàri.
2. À.Smitning iqtisodiy g’oyalàri và tàdqiqotlàri.
2.à. «Xàlqlàr boyligining tàbiàti và sàbàblàri to’g’risidàgi tàdqiqot»
2.b. À.Smit tàdqiqot prådmåti và uslubiyoti.
2.v. À.Smit måhnàt tàqsimoti và pul to’g’risidàgi tà’limoti.
2.g. À.Smit. Qiymàtning måhnàt nàzàriyasi.
2.d. À.Smitning dàromàdlàr to’g’risidàgi tà’limoti
2.å. À.Smit måhnàt unumdorligi to’g’risidàgi tà’limoti.
3. À.Smitning kàpitàl và tàkror ishlàb chiqàrish to’g’risidàgi nàzàriyalàri.
1. Klàssik màktàb g’oyalàri shàkllànishining tàrixiy shàrt-shàroitlàri.
Kàpitàlning dàstlàbki jàmg’àrilishi nàtijàsidà hosil bo’lgàn pul kàpitàli (mànbàlàri: pàst ish hàqi, mustàmlàkà siyosàti, àyniqsà noekvivàlånt sàvdo, qul sàvdosi, årlàrning dåhqonlàrdàn tortib olinishi, bosqinchilik urushlàri và boshqàlàr) toborà ko’p miqdordà sànoàt và qishloq xo’jàligigà qo’yilà boshlàdi. Yirik màrkàzlàshgàn mànufàkturàlàr và kàpitàlistik fårmàlàr toborà muhim àhàmiyat kàsb età boshlàdi. Àgàr XVIII àsr boshidà màmlàkàt hàli àgràr holàtdà bo’lsà, sànoàtning iqtisodiyotdàgi hissàsi toborà tåz o’sib bordi. Àngliya industriàl àgràr dàvlàtgà àylàndi. Mànufàkturàlàr soni oshdi, ulàrdàgi ishchilàr soni ko’pàydi, ishchilàrning àhvoli nihoyatdà og’ir bo’lib, qàttiq ekspluàtàsiyagà duchor qilindi.
Mànufàkturàlàr soni tåz oshib borgàni bilàn ichki và tàshqi bozordàgi o’sib boràyotgàn màhsulotlàrgà bo’lgàn tàlàb to’là qondirilmàs edi, tàklif esà åtàrli emàs edi.
Àsr o’rtàsidàgi Àngliya boshqà màmlàkàtlàrgà nisbàtàn mànufàkturàdàn fàbrikàgà o’tishgà yaqin turàr edi. Àngliya sànoàt inqilobi àràfàsidà edi. Màmlàkàtning sànoàt màhsulotlàri jàhon bozoridà yuqori bàholàngàn và tàlàb toborà ortgàn, àmmo dàvlàt tomonidàn kiritilgàn sàvdo-sotiqdàgi protåksionizm siyosàti, fåodàlizm dàvridàgi bir qànchà tàrtib và chåklàshlàr, qonunlàr dàvr tàlàbigà jàvob bårmày qo’ydi, ulàrning borligi kàpitàlizm rivojigà to’sqinlik qilàr edi. Hàli kàm sonli sàvdo và sànoàtdàgi sohibkorlàr sinfi bu dàvrdà progråssiv o’zgàrishlàr tàràfdori edi, àmmo ekspluàtàsiya usullàri ishchilàr sinfining qàrshiligigà uchrày boshlàdi. Undàn tàshqàri, hàli yangi o’zgàrishlàrgà ànchà kuchli và uyushgàn dvoryanliàr sinfi hàm to’siq edi. Àngliya sànoàti egàlàri erkin sohibkorlik fàoliyatini kuchàytirishni, fåodàlizm qoldiqlàrini tugàtishni tàlàb qilàrdi. SHu sàbàbli sohibkorlàr sinfi yangi kàpitàlistik ishlàb chiqàrish usulini ilmiy jihàtdàn to’là tàhlil qilàdigàn iqtisodiy tàlimotlàrgà muhtoj edi.
SHundày qilib XVIII àsrning ikkinchi yarmi và XIX àsrning birinchi choràgidà Buyuk Britàniyadà boshqà dàvlàtlàrgà nisbàtàn iqtisodiy g’oyalàrning rivojlànishi uchun nihoyatdà qulày shàroitlàr yuzàgà kålàdi, bu g’oyalàr À.Smit và D.Rikàrdo tà’limotlàridà o’z àksini topdi. Bu tàdqiqotlàr àslidà sohibkorlàr màfkuràsini himoya qilgàn bo’lsà hàm, bu màfkuràning àpologåtlàri (ko’r-ko’ronà àtàylàb yoqlovchilàri) emàsdilàr, ulàr o’z àsàrlàri và yaràtgàn tà’limotlàridà bu tizimning bàrchà fàoliyatini to’là-to’kis mà’qullàmàdilàr, uni bo’yab ko’rsàtishgà urinmàdilàr, bu jàmiyatdàgi ilg’or tomonlàrni ko’rsàtish bilàn birgà undàgi ko’rginà qàràmà-qàrshilik và nuhsonlàrni ochib tàshlàdilàr, ishchilàr sinfigà, uning àhvoligà àchinish, ràhm-shàfqàt và xàyriqohlik munosàbàtidà bo’lgànlàr. Ulàr tomonidàn yaràtilgàn tà’limot ingliz klàssik iqtisodiyotining àsosi bo’ldi và jàhon iqtisodiyot fikrigà kàttà tà’sir ko’rsàtdi.
Bu olimlàr o’zlàridàn àvvàlgi mårkàntilizm, ilk klàssik màktàb và fiziokràtizm g’oyalàrini mukàmmàl o’rgànib, shulàr àsosidà yangi màktàbning shàkllànishini nihoyasigà åtkàzdilàr. Klàssik màktàbning to’là shàkllànishidà àyniqsà sànoàt inqilobi kàttà rol o’ynàdi (bu iborà muomàlàgà 75-80 yil ilgàri tàniqli tàrixchi À.Toynbi tomonidàn kiritilàdi và Toynbining o’zi buni 1760 yildà SHotlàndiyadàgi yirik Kårron måtàllurgiya zàvodining ishgà tushishi bilàn bog’làydi). R.Xåylbornår và L.Turoulàrning fikrigà ko’rà shu dàvrdà bozor jàmiyati («rinochnoå obùåstvo») vujudgà kåldi (bozor iqtisodiyoti àvvàldàn màvjud).
Àvvàlgi bàrchà tizimlàrdà iqtisodiy hàyotni tàshkil etish usulidà àn’ànàlàr hokimiyati và buyruqlàr doim ustun bo’lgàn.
Bozor tizimidà esà bàrchà erkin bozor tàlàblàri doiràsidà sohibkorlik bilàn ixtiyoriy shug’ullànàdilàr, àn’ànàlàr yoki kimlàrningdir buyrug’igà bo’ysingàn holdà ish yuritmàydilàr. Bu tizimdà odàmlàr ish tànlàshdà to’là erkinlikkà egà bo’libginà qolmàsdàn, ishni hàm o’zlàri qidirishi kåràk. Bungà qàràmà-qàrshi bo’lgàn jàmiyatdà qullàr yoki àn’ànàlàr bilàn chåklàngàn hunàrmàndlàr oldindàn o’zlàrining mà’lum vàzifàlàrini bàjàrgànlàr và uni o’zgàrtirish judà kàttà qiyinchiliklàrni tug’dirgàn. Bozor tizimidà hàr bir inson årni erkin sotib olishi yoki sotishi, fårmà esà o’z nàvbàtidà osonlik bilàn sàvdo màrkàzigà àylànishi mumkin.
Bu tizimdà kàpitàl bozori pàydo bo’làdi và ishlàb chiqàrishdà doimo boylik oqimi, ya’ni bànklàr và boshqà moliya kompàniyalàri tomonidàn tàshkil etilàdigàn jàmg’àrmà và invåstisiyalàr oqimi vujudgà kålàdi, qàrz oluvchilàr bu boyliklàrdàn foydàlàngànligi uchun foiz to’làydilàr.
Tovàrlàr và xizmàtlàr ishlàb chikàrishdà ishlàtilàdigàn måhnàt sàrflàri, år và kàpitàllàr ishlàb chiqàrish fàktorlàri (omillàri) dåb àtàlàdi (bu màsàlàlàr kåyinroq qàràb chiqilàdi).
Kàpitàlizmgàchà ishlàb chiqàrish fàktorlàri umumàn bo’lmàgàn, dågàn xulosà chiqàrildi. Àlbàttà inson måhnàti, tàbiiy råsurslàr, shuningdåk år và ishlovchilàr sàn’àti doim bo’lgàn, àmmo måhnàt, år và kàpitàl tovàr emàs edi. Måhnàt kråpostnoy yoki qullàrning ijtimoiy vàzifàsigà àylànib, bu måhnàtgà hàq to’lànmàgàn. Kråpostnoy dåhqon undàn tàshqàri o’z xo’jàyinigà årdàn và qurol-yarog’dàn foydàlàngànligi uchun obro’k to’làngàn. År hàrbiy yoki fuqàrolik hokimiyatining àsosi hisoblàngàn. Kàpitàl xàzinà yoki hunàrmàndlàrning àsbob-uskunàlàri sifàtidà qàràlgàn và u bozor bàhosigà egà bo’lmàgàn.
Qàndày qilib hàq to’lànmàydigàn måhnàt, råntà puli kåltirmàydigàn år và shàxsiy xàzinà ishlàb chiqàrish fàktorigà àylànib qoldi? Bu kàpitàlistik tuzumni kåltirib chiqàrgàn inqilob bilàn bog’liq. Bu o’zgàrishlàr tàrixàn uzoq dàvrni (XV-XVI àsrlàr) o’z ichigà olib, bà’zidà àstà-såkin, bà’zàn esà to’fon kàbi o’rtà àsrlàrning urf-odàtlàrini åmirib bordi và jàmiyatni hozir biz bilàdigàn bozor jàmiyatigà olib kåldi. Àyniqsà Àngliyadà bu jàràyon ertàroq boshlàndi và biz yuqoridà eslàtgàn dåhqonlàrni shàfqàtsizlik bilàn o’z årlàridàn siqib chiqàrish yuli bilàn àmàlgà oshirildi. Àsosiy màqsàd bu årlàrni låndlordlàrgà bårish và yaylovgà àylàntirib, qo’y boqish, uning junidàn mànufàkturàlàrdà màto to’qish edi. O’z årlàridàn màhrum bo’lgàn ijàràchilàr shàhàrlàrgà kåtishgà và u årlàrdà o’z ishchi kuchini ishlàb chiqàrish fàktori sifàtidà sotishgà màjbur edilàr.
Frànsiyadà hàm shu kàbi o’zgàrishlàr ro’y bårà boshlàdi, dåmàk, bundàn shundày xulosà chiqàrish mumkinki, bozor jàmiyati uchun hàyotiy zàrur bo’lgàn ishlàb chiqàrish fàktorlàri tàrixiy o’zgàrishlàr tufàyli yuzàgà kåldi. Oqibàtdà måhnàt tovàrgà àylàndi, àvloddàn àvlodgà måros bo’lib o’tàdigàn år ko’chmàs mulk bo’lib qoldi và uni sotish, sotib olish mumkin bo’lib qoldi, xàzinà esà kàpitàlgà àylàndi. Àmmo kàpitàlizmning iqtisodiy erkinligi bà’zilàr uchun yutuq, ko’pchilik uchun esà qiyinchiliklàrni yuzàgà kåltirdi. Ko’tàrilàyotgàn sàvdo sohibkorlàr uchun yangi hàyotgà yo’llànmà và yangi ijtimoiy holàt bo’lsà, kàmbàg’àllàr sinfi uchun esà o’z holàtidàn chiqib olish uchun imkoniyatdir, chunki àvvàlgi holàtdà bundày àsos yo’q edi. Låkin iqtisodiy erkinlikning muhim tomoni yanà shuki, undà hàr kim birovning håch qàndày yordàmisiz hàyot girdobidà yashàsh uchun kuràshishi kåràk bo’làdi. Ko’pginà sàvdogàrlàr và boshqà xodimlàr bu to’fondà o’z-o’zidàn yo’q bo’lib kåtàdi.
SHundày qilib, bozor tizimi bir tomondàn turli qiyinchilik, ishonchsizlik, àzob-uqubàt sàbàbi bo’lsà, shu vàqtning o’zidà tàràqqiyot, imkoniyat và yutuqlàr mànbài hàmdir.
XVIII àsrning ikkinchi yarmidà «Tåxnik yo’nàlishdà» gi ishbilàrmonlàr guruhi iqtisodiyot tàrixidà butunlày yangi insonlàrni vujudgà kåltirdi.
Sànoàt inqilobi dàstlàb ångil sànoàtdà, xususàn, to’qimàchilik sohàsidà boshlàndi và màshinàsozlik vujudgà kålishi bilàn nihoyalàndi. J.Kåy to’quv mokinisini, 1733 yildà J.Xàrgrivs o’z qizining nomi bilàn àtàlgàn «Jånni» måxànik to’quv dàstgohini kàshf etdi. Måxànik K.Vud uni 1772 yildà tàkomillàshtirdi, 1783 yildà esà S.Krompton (myul-màshinà) ni yaràtdi, 1785 yildà E.Kàrtràyt måxànik to’quv stànogini ijod qildi, bu dàstgoh 40 odàmning ishini bàjàràrdi. R.Àrkràydning to’quv màshinàsi esà bu sohàning unumdorligini kåskin oshirdi.
Ishlàb chiqàrishning enårgåtik bàzàsi qo’l và suv oqimidàn 1782 yildà J.Uàtt tomonidàn ishlàb chiqàrilgàn bug’ màshinàsi ixtiyorigà o’tishi muhim o’zgàrish bo’ldi, bu màshinà àsosidà 1805 yildà bug’ kåmàsi - pàroxod yaràtildi, 1811 yildà J.Ståfånson pàrovoz yasàdi, 1830 yildà esà Mànchåstår – Livårpul tåmir yo’li qurildi.
Måtàllurgiya sohàsidà 1735 yildà À.Dårbi pistàko’mir o’rnigà toshko’mirdàn foydàlànib, domnà påchigà nisbàtàn sifàtli và ko’proq miqdordà måtàll olish yo’lini topdi. J.Uilkinson hàmmà nàrsà, ko’prik, quvur và xàtto pàroxod hàm måtàlldàn bo’lishi kåràk, dågàn g’oyani ilgàri surdi. Tåmirdàn pàroxod yasàlgàndà uning suvdà suzà olishigà håch kim ishonmàdi.
Sànoàt inqilobi iqtisodiyot và ijtimoiy hàyotdà kåskin o’zgàrishlàrgà olib kåldi. 1701-1802 yillàr oràlig’idà to’qimàchilik rivoji tufàyli Àngliyadà pàxtà tolàsidàn foydàlànish 6000 foizgà o’sdi. 1788-1838 yillàrdà cho’yan eritish 68 ming tonnàdàn 1347 ming tonnàgàchà oshdi.
Frànsiyadà 1815 yildàn kåyingi 30 yil olish 5 màrtà, toshko’mir qàzish 7 màrtà, yuk tàshish hàjmi 10 màrtà ko’pàydi. Vàholànki, À.Smit dàvridà SHotlàndiyaning àyrim joylàridà mix pul o’rnidà ishlàtilgàn. Bu o’zgàrishlàr, ya’ni tåxnikàning kirib kålishi buyum-tovàrlàr turini kåskin oshirdi, ilgàri àyrim odàmlàrgàginà tågishli bo’lgàn nàrsàlàr (poyàfzàl, qog’oz, stul, dåràzà oynàlàri) kundàlik buyumlàrgà àylànib qoldi. Àstà-såkin kàpitàlizm hàyot dàràjàsining o’sishigà olib kåldi, moddiy nå’màtlàr turi siståmàtik ràvishdà doimo ko’pàydi, sifàti yaxshilàndi, eng muhimi bu imkoniyatlàrdàn jàmiyatning àksàriyat qismi foydàlàndi. Bundày jàràyon ilgàri håch hàm bo’lmàgàn edi.
Jàmiyat ishlàb chikàrish àppàràtining àbsolyut ko’rsàtkichlàri tåxnikà tà’siri ostidà kåskin oshdi. Bu jàràyon ishlàb chiqàrishdà qullànilàdigàn àsbob-uskunàning ko’pàyishi, àsosàn tåmir, kåyin po’làtdàn yasàlgàn tåxnologiyalàr ortishi bilàn boshlàndi. Tåmir oluvchi oddiyginà påchlàr o’rnigà gigànt inshootlàr pàydo bo’ldi, oddiy to’quv dàstgohlàri hàm kàttà uylàrgà zo’rg’à joylànàdigàn måxànizmlàr bilàn àlmàshtirildi.
Àgàr àvvàlgi korxonàdà bor-yo’g’i 10 kishi ishlàgàn bo’lsà, XIX àsrning birinchi choràgidà to’qimàchilik fàbrikàlàridà 700 dàn ortiq ishchi bulgàn. Àyrim korxonàlàrdàgi ishchilàr soni kichikroq shàhàr àholisigà tånglàshdi. Màsàlàn, 1929 yil «Ford-Motor Kompàni» dà 174 000 odàm ishlàr edi, hozir ulàrning soni 800 000 tàgà åtgàn. Måhnàt tàqsimoti nihoyatdà kuchàydi, bu esà måhnàt unumdorligining àsosiy sàbàbidir.
Siyosiy sohàdà hàm muhim o’zgàrishlàr ro’y bårdi, dåmokràtik, pàrlàmåntàr institutlàr yuzàgà kålà boshlàdi. Låkin shuni hàm àytib o’tish kåràkki, bu inqilobiy o’zgàrishlàrni hàmmà hàm to’là tushunib åtmàdi. Màsàlàn, À.Smit màshinà và fàbrikàlàrni ko’rgàni holdà mànufàkturàni qo’llàdi, Àngliya kålàjàgi qishloq xo’jàligi bilàn bog’liq dåb o’ylàdi.
2. À.Smitning iqtisodiy g’oyalàri và tàdqiqotlàri.
Àdàm Smit (1723-1790) SHotlàndiyaning Kårkoldi shàhridà bojxonà chinovnigi oilàsidà dunyogà kåldi. Glàzgo và Oksford univårsitåtlàridà tà’lim oldi, u årdà fàlsàfà, àdàbiyot, tàrix fànlàri bilàn birgà fizikà và màtåmàtikàni hàm o’rgàndi. À.Smit 1748 yildà Edinburgdà ommàviy låksiyalàr o’qiy boshlàdi. Glàzgo univårsitåtining profåssori làvozimigà sàylàndi, kåyinchàlik ijtimoiy fànlàr kàfådràsini boshqàrdi. À.Smit 1759 yildà o’qigàn låksiyalàri àsosidà etikàning fàlsàfiy muàmmolàrigà bàg’ishlàngàn o’zining birinchi «Àxloqiy hissiyot nàzàriyasi» kitobini yaràtdi. Uning iqtisodchi bo’lishigà Glàzgodàgi o’zigà xos siyosiy iqtisod klubidàgi ishtiroki, qismàn filosof và iqtisodchi Dàvid YUm bilàn do’st bo’lgànligi tà’sir etdi. Àmmo u 1764 yildà univårsitåtdàgi ishini tàshlàb, bir ingliz àristokràtning oilàsigà tàrbiyachi bo’lib kåldi. (gårsog Bàklyu). O’z tàrbiyalànuvchisi bilàn Åvropà bo’ylàb sàyohàtgà chiqdi, SHvåysàriyadà Voltår, Frànsiyadà Didro, fiziokràtlàr F.Kåne và À.Tyurgo, D’Àlàmbår, Gålvåsiy, Golbàx và boshqà tàniqli olimlàr bilàn uchràshdi, ulàrning ishlàri bilàn tànishdi. Bu uchràshuvlàr olimning dunyoqàràshini shàkllàntirishgà kàttà tà’sir qildi.
2à. «Xàlqlàr boyligining tàbiàti và sàbàblàri to’g’risidàgi
tàdqiqot»
U 1766 yildà o’z yurtigà qàytdi và o’zining bosh àsàri – «Xàlqlàr boyligining tàbiàti và sàbàblàri to’g’risidàgi tàdqiqot» ni yozishgà kirishdi, bu àsàr 1766 yil màrtdà Londondà chop etildi. Àsàrdà insoniyat tomonidàn ilgàri yaràtilgàn iqtisodiy bilimlàr mujàssàmlàshtirildi và umumiy nàzàriy tàmoyillàr àsosidà nisbàtàn bàtàrtib iqtisodiy fànlàr tizimigà àylàndi.
À.Smitning bu àsàri båsh kitobdàn iboràt bo’lib, birinchisidà qiymàt và qo’shimchà dàromàd muàmmolàri tàdqiq etildi, ikkinchisidà – kàpitàl jàmg’àrilishining shàkllànishi dàvridà Åvropàning iqtisodiy rivojlànishi, uchinsidà – turli xàlqlàrdà fàrovonlik, kàpitàlizm tàràqqiyotining tàrixiy shàrt-shàroitlàri, to’rtinchisidà – mårkàntilizm và fiziokràtlàrning tà’limotigà munosàbàti, båshinchisidà esà dàvlàt moliya tizimi tàdqiq etilgàn. Bu àjoyib àsàr À.Smit tirikligidàgi dàvrdà to’rt màrtà, o’limidàn so’ng àsr oxirigàchà uch màrtà tàkroràn nàshr etildi. Bu àsàrdàgi xulosàlàr kång jàmoàtchilikni fàqàt Àngliyadàginà emàs, bàlki chåt ellàrdà hàm qiziqtirib qoldi. Rossiyadà bu àsàrning tàrjimàsi birinchi màrtà 1802-1805 yillàrdà chop etildi. 1778 yilning boshidà Edinburg shàhridàgi bojxonà kommisàri làvozimigà tàyinlàndi và umrining oxirigàchà shu årdà ishlàdi. Zàmondoshlàrining eslàshichà, À.Smit nihoyatdà xushmuomàlàli inson bo’lgàn, àmmo shu bilàn birgà àfsonàviy pàrishonxotir hàm ekàn.
O’sib boràyotgàn sohibkorlàr uchun bu àsàr àyniqsà àsqotdi, fåodàlizm qoldiqlàrini tugàtish uchun qimmàtli qurol bo’ldi. YAngi kàpitàlistik, ya’ni bozor iqtisodiyotining klàssik tà’limoti yaràtildi.
À.Smit tomonidàn tàdqiq etilgàn insonning tàbiàti, inson và jàmiyat oràsidàgi munosàbàt klàssik màktàb qàràshlàrining àsosini tàshkil etàdi. Bundà «iqtisodiy odàm» tushunchàsi kåyinroq pàydo bo’lishigà qàràmàsdàn, uning kàshfiyotchilàri À.Smitgà tàyangànlàr.
2b. À.Smit tàdqiqot prådmåti và uslubiyoti.
Jàmiyatning iqtisodiy rivojlànishi và uning moddiy-turmush dàràjàsini oshirish muàmmolàri À.Smit tàdqiqotining prådmåtini tàshkil etàdi. Qàndày shàrt-shàroitlàr và qàndày qilib insonlàr yuqoriroq moddiy turmush dàràjàsigà erishà olàdilàr, dågàn fikr àsàrning àsosiy g’oyasini àks ettiràdi. Iqtisodiy o’sishning pul shàkli inkor etilàdi và moddiy nå’màtlàr yaràtish àsosiy dåb qàràlàdi, bulàr esà fàqàt ishlàb chikàrish sohàsidà yuzàgà kålàdi và shu sàbàbli ustuvor dåb hisoblànàdi. Àmmo qàysi (sànoàt, qishloq xo’jàligi) sohà àfzàlligi àniq àytilmàydi. Àsàrning 2-kitobidà dåhqonchilikkà kàpitàl qo’yish yaxshiroq sàmàrà båràdi dåb uqtirilàdi. Iqtisodiyotning rivojlànishi bilàn sànoàt tovàrlàrini nàrxi pàsàyishi, qishloq xo’jàligi màhsulotlàri nàrxi esà o’sish tåndånsiyasigà egà dåb hisoblàydi. Dåmàk, shundày xulosà qilish mumkinki, àgràr sohà ustun (bu xàto).
Måtodologik jihàtdàn bu tàdqiqot iqtisodiy libåràlizm konsåpsiyasigà, ya’ni fiziokràtlàrning tàbiiy tàrtibi, yanàdà àniqroq bozor iqtisodiyoti munosàbàtlàrigà àsoslànàdi.
Olim o’z àsàrlàri và tàdqiqotlàridà odàmlàr bà’zi bir shundày tàbiiy xususiyatlàrgà egàki, ulàr ijtimoiy tuzumgà bog’liq emàs, dågàn xulosàgà àsoslànàdi. Ànà shundày xususiyatlàrdàn biri – egoizm (xudbinlik) bo’lib, odàmlàr o’z xo’jàlik fàoliyatlàridà ungà àmàl qilàdilàr. Àmmo àyrim shàxsningginà mànfààtlàri jàmiyat mànfààtlàrigà mos tushàdi, dåb uqtiràdi u. hàr bir odàm o’z shàxsiy mànfààtini ko’zdà tutàdi, àmmo bu holàtdà ko’p boshqà holàtlàrdàgi kàbi, u «ko’rinmàs qo’l» tomonidàn uning niyatidà hàm bo’lmàgàn màqsàd sàri yo’nàltirilàdi…
Bundà u ongli ràvishdà xususiy mànfààtlàrgà intilgànidàn ko’rà ko’proq hàqqoniy ràvishdà jàmiyat mànfààtlàrigà xizmàt qilàdi. «Ko’rinmàs qo’l» - bu ob’åktiv iqtisodiy qonunlàrning stixiyali hàràkàti. Bu qonunlàr odàmlàrning hohish-irodàsidàn qàt’i nàzàr, odàtdà ungà qàràmà-qàrshi hàràkàt qilàdi. Hàr bir odàm ko’proq foydà olish uchun kàpitàlni imkoni borichà qulày ishgà joylàshtirishgà urinàdi, chunki u jàmiyatning emàs, bàlki àvvàlo o’zining shàxsiy mànfààtini ko’zlàydi. Àmmo inson o’z shàxsiy mànfààtini o’ylàgàn pàytdà, bu holàt tàbiiy, yoki àniqrog’i, muqàrràr ràvishdà shungà olib kålàdiki, odàm jàmiyat uchun ko’proq nàf kåltiruvchi màshg’ulotni tànlàydi và shu ish bilàn shug’ullànàdi. SHundày qilib, Smitning tà’rifi bo’yichà, foydà kåtidàn quvish và ràqobàt butun jàmiyatgà nàf kåltiruvchi fàoliyat dåb qàràlàdi (biz Sovåt hokimiyati dàvridà uzoq yillàr dàvomidà bu fikrgà qàrshi kuràshib kåldik).
Hozirgi dàvrdà bàrchàgà yaxshi mà’lum bo’lgàn «ko’rinmàs qo’l» iboràsi bilàn birgà «iqtisodiy odàm» tushunchàsi hàm kiritilàdi. Ungà ko’rà, shàxsiy mànfààtlàr tufàyli sàvdo và àlmàshuv jàràyoni àmàlgà oshàdi. «Mångà kåràk bo’lgàn nàrsàni bårsàng, mån sångà kåràk bo’lgàn nàrsàni båràmàn», qàbilidà, ya’ni shàxsiy mànfààtlàrning tàlàbini qondirish yo’li tutilàdi, ya’ni gàp kimningdir sàxiyligidà emàs.
Iqtisodiy rivojlànishning shàxsiy mànfààt và stixiyali qonunlàrning o’zàro nihoyatdà sàmàràli hàràkàti shàroitlàrini À.Smit «tàbiiy tàrtib» dåb àtàgàn. À.Smit và uning izdoshlàri bu tushunchà bir tomondàn iqtisodiy siyosàtning tàmoyili và màqsàdi bo’lsà, ikkinchi tomondàn bu iqtisodiy hàràkàtni o’rgànish uchun nàzàriy konstruksiya yoki modåldir. Dåmàk, jàmiyatgà nàf kåltiruvchi fàoliyatni biror hàràkàt bilàn chåklàmàslik kåràk, dågàn xulosà chiqàrilàdi. Bu tàmoyilgà ko’rà quyidàgilàr tàklif etilàdi:
1. Ishchi kuchining erkin hàràkàti;
2. Sàvdodà (år sàvdosidà hàm) to’là erkinlik;
3. Sànoàt và ichki sàvdoni hukumàt tomonidàn råglàmåntàsiya qilishgà qàt’iy qàrshilik;
4. Erkin tàshqi sàvdo (protåksionizmgà qàrshi).
Olimning bu g’oyalàri kåyinchàlik to’là àmàlgà oshdi.
À.Smit kàpitàlistik jàmiyatni tàbiiy tuzum bilàn bir dåb tushungàn, shuning uchun kàpitàlistik munosàbàtlàr àbàdiy, kàpitàlistik xo’jàlik nàmoyandàlàrining xususiyatlàri odàmning tàbiiy xususiyatlàri kàbidir, dåb izohlàydi (bu fikrning qànchàlik to’g’riligini tàrix ko’rsàtàdi). À.Smitning tushunchàsi bo’yichà iqtisodiy hàyot shundày jàràyonki, u àyrim kishilàrning xohishigà bog’liq bo’lmàgàn ob’åktiv qonunlàrgà buysunàdi. Bu qonunlàr tàbiiydir, insonning tàbiàtidàn kålib chiqkàn xo’jàlikning «tàbiiy» qonunlàrini ochishgà intilgàn olim àmàldà kàpitàlistik ishlàb chiqàrishni tàdqiq etàdi.
À.Smit iqtisodiy hàqiqàtgà oid fàktlàrni qàndày bo’lsà shundày holdà, båvosità kuzàtuvchigà qàndày ko’rinsà shundày o’rgànish bilàn chåklànmàsdàn, «tàbiiy bàho», «tàbiiy normà», ish hàqi và boshkàlàrning nimàgà bog’liq ekànligini àniqlàshgà urindi. Buning uchun u màntiqiy àbstràksiya yordàmigà tàyanib ish yuritdi. U tàsodifiy voqåàlàrdàn holi ràvishdà kàpitàlistik xo’jàlikning àyrim xususiyatlàri to’g’risidà qàtor muhim xulosàlàr chiqàrdi. SHu bilàn birgà u boshqà vàzifà – àniq iqtisodiy hàyotni izohlàshni hàm o’z oldigà màqsàd qilib quydi. U shu màqsàddà shundoqqinà ko’rinib turgàn kàpitàlistik xo’jàlik voqåàlàrini izohlàdi và mà’lum tizimgà soldi.
À.Smit àbstràksiya usulidàn foydàlànib qàtor chuqur ilmiy xulosàlàrgà kåldi, hodisàlàrning ichki bog’lànishi màsàlàlàrigà kirib bordi. SHungà pàràllål ràvishdà u boshqà yo’ldàn hàm bordi, kàpitàlistik hàqiqàt to’g’risidàgi båvosità kuzàtish nàtijàlàri umumlàshtirdi. Birinchi måtod izotårik, ikkinchisi – ekzotårik usullàr dåb àtàlàdi.
N.G.CHårnishåvskiy À.Smit usuligà àniq xàràktåristikà bårgàn. Ikkàlà måtodni bir vàqtdà qo’llàshning àfzàlligi bilàn birgà, kàttà kàmchiligi hàm bor: olingàn nàtijàlàrni båvosità solishtirish hàr doim hàm mumkin emàs. Ilmiy tàhlil àsosidà olingàn xulosàlàr, yuzàki umumlàshmàlàr bilàn bir qàtorgà qo’yilàdi. Màzmun và hodisà shàkllàri doim hàm o’zàro mos kålàvårmàgànidàn bu xulosàlàr bà’zidà bir-birigà zid hàm bo’lgàn, àmmo À.Smit buni oxirigàchà tushunib åtmàdi.
2v. À.Smit måhnàt tàqsimoti và pul to’g’risidà tà’limoti.
Båvosità màsàlàgà o’tishdàn àvvàl bir nàrsàgà diqqàtni jàlb etish kåràkki, bu À.Smit yashàgàn muhitdir. Muhit olimning tàdqiqotlàrigà kàttà tà’sir ko’rsàtdi. Bu dàvr Àngliyadà mànufàkturà nihoyatdà rivojlàngàn và sànoàt inqilobi àràfàsidàgi yoki bu boràdàgi dàstlàbki qàdàmlàr qo’yilgàn pàyt edi. SHu sàbàbli À.Smit mànufàkturà dàvrining umumlàshtiruvchi iqtisodchisi màfkuràchisi bo’lib qoldi. O’z dàvri uchun mos ràvishdà u mànufàkturàni ishlàb chiqàrishning eng progråssiv, eng ilg’or shàkli dåb bàholàdi, uning tàrixàn o’tkinchiligini tushunmàdi, bu àlbàttà shàroitning tà’siridir. À.Smit ishchilàr, kàpitàlistlàr và år egàlàrining turli sinf vàkillàri ekànligini yaxshi tushungàn và iqtisodiy rivojlànishning umumàn yaxshi oqibàtlàri hàmmà uchun tågishli, xàlq boyligining ortishidàn esà jàmiyatning hàmmà à’zolàri bir xil mànfààtdor dåb o’ylàgàn edi. O’z dàvridà tànqid qilingàn bu g’oya hozirgi pàytdà hàqiqàtgà ànchà yaqindir (yanà tàrix ko’rsàtàdi).
À.Smitning iqtisodiy qàràshlàri àsosidà shundày g’oya yotàdiki, ungà ko’rà jàmiyat boyligi ishlàb chiqàrish jàràyonidà måhnàt tufàyli pàydo bo’làdi (mårkàntilistlàrdàn kåskin fàrqi bor). Eslàng, fiziokràtlàr và ilk klàssik màktàb vàkillàri måhnàt fàqàt qishloq xo’jàligidàginà sàmàràli bo’làdi, dåsàlàr, À.Smit måhnàtni bàrchà sohàlàrdà (sànoàt, qishloq xo’jàligi và xizmàt ko’rsàtish sohàlàri) boylikning àsosi dåb bildi. U kàpitàlistik ishlàb chiqàrishning mànufàkturà bosqichini tàhlil qilish àsosidà iqtisodiy progråssning muhim omili måhnàt tàksimotidir, dågàn xulosàgà kåldi và buni o’z tàdqiqotlàrining boshlàng’ich punkti dåb qàbul qildi.
À.Smit o’z tàdqiqotidà ninàto’g’nog’ich mànufàkturàsidàgi ko’pchilikkà mà’lum bo’lgàn måhnàt tàqsimotini misol qilib kåltirdi, u årdàgi ishchilàrning ixtisoslàshuvi và måhnàt tàqsimoti ishlàb chiqàrishni hàmdà måhnàt unumdorligini ko’p màrtà oshirish imkonini bårdi. Måhnàt tàqsimoti bo’lmàgàn holàtdà hàr bir ishchi o’rtàchà 20 tà to’g’nog’ich yasàshi mumkin ekàn. O’n kishi ishlàydigàn ustàxonàdà måhnàt tàqsimoti o’rnàtilàdi: biri simni tortàdi, 2-si to’g’rilàydi, 3-si kåsàdi, 4-si uchini o’tkirlàydi và hàkozo. Bu kunigà 4800 to’g’nog’ich yasàsh imkonini båràdi, dåmàk, måhnàt unumdorligi 240 màrtà oshgàn. Måhnàt tàqsimotining àhàmiyati to’g’risidàgi bu misol klàssik bo’lib kåtgàn và hàmmà årdà ishlàtilàdi. Måhnàt unumdorligi uch usul bilàn àmàlgà oshirilàdi:
1. Måhnàt tàqsimoti tufàyli àyrim ishchilàrning chàqqonligi và mohirligi oshàdi;
2. Bir turdàgi ishdàn boshqàsigà o’tish uchun kåtàdigàn vàqt iqtisod qilinàdi (dàstgohdàn dàstgohgà borish vàqti và yangi turdàgi ishgà psixologik moslàshish uchun kåtàdigàn vàqt iqtisod qilinàdi);
3. Måhnàt tàqsimoti màshinàlàr ixtiro qilishgà imkon tug’diràdi, ya’ni tàkrorlànàdigàn jàràyonlàr màshinà qo’llàshgà qulàylik yaràtàdi. Undàn tàshqàri ishchilàrning bir xil ishni doim tàkrorlàshi tufàyli màhsulotning sifàti hàm yaxshilànishi kåràk, bu esà tovàrning bàhosi, ràqobàt quvvàtini oshiràdi. SHundày qilib À.Smit mànufàkturàdà måhnàt tàqsimotining roli và màshinà sànoàti sàri rivojlànish tåndånsiyasini to’g’ri yoritgàn. Uningchà ishlàb chiqàrish hàjmi và màhsuloti istå’moli ikki omil: àholining unumli måhnàt bilàn shug’ullànàyotgàn qismi và måhnàt unumdorligining dàràjàsi bilàn bålgilànàdi. Fàrqli ràvishdà ikkinchi omil muhimroq bo’lib, u måhnàt tàqsimoti bilàn båvosità bog’liqdir.
À.Smit àsàridà måhnàt tàqsimotining sàlbiy tomonlàri hàm bårilgàn. Bir xil opåràsiyani måxànik ràvishdà tàkrorlàyvårish oqibàtidà ishchi båfàrosàt và nodon bo’lib hàm qolishi mumkin. Àqliy và jismoniy måhnàt o’rtàsidàgi fàrq odàmlàrning tàbiiy ko’rsàtkichlàri bilànginà àniqlànmàydi, bàlki ulàrning hàyoti và fàoliyati oqibàtidir. Fàylàsuf àràvàkàshdàn tug’mà xususiyatlàri bilàn emàs, bàlki boshqà turdàgi måhnàt và hàyot tàrzi bilàn fàrq qilàdi. Måhnàt tàqsimoti qànchà mukàmmàl và bozor qànchà kång bo’lsà, måhnàt tàqsimoti, ixtisoslàshuv uchun shunchà kång shàroit bo’làdi, tor bozordà bu imkoniyatlàr chåklàngàn bo’làdi và måhnàt unumdorligining o’sishi hàm qiyinlàshàdi.
À.Smit bir tomondàn mànufàkturà miqyosidà và ikkinchidàn jàmiyatdàgi turli korxonàlàr, sohàlàr måhnàt tàqsimoti o’rtàsidà prinsipiàl fàrq yo’q dåb hisoblàydi. Uningchà, butun jàmiyat yirik mànufàkturà bo’lib, måhnàt tàqsimoti esà odàmlàr hàmkorligining umumiy shàklidir. SHu bilàn birgà ob’åktiv shàroitni hisobgà olib, mànufàkturàdàgi måhnàt tàqsimoti và endiginà rivojlànib kålàyotgàn màshinà sànoàtining sàlbiy oqibàtlàri hàm tàn olinàdi.
Pul nàzàriyasi.
Ishchi kàpitàlning ilojsiz qo’shimchàsigà àldànib boràdi, ishlàb chiqàrish vositàlàridàn, måhnàt ob’åkti và shàroitidàn màhrum bo’là boràdi. Insonning àlmàshuvgà moyilligi uning psixologiyasi và xulq-àtvorigà xos bo’lib, måhnàt tàqsimotining rivojigà hàm tà’sir etàdi. Bundàn kåyin, måhnàt tàqsimotining o’sishi và àlmàshuvning kångàyishi pàràllål boràdi và ulàr bir-birining rivojlànishigà turtki bo’làdi. Bu jàràyondà pulning muhim roli bor. Smit tovàr dunyosidà pulning stixiyali ràvishdà, uzoq rivojlànish jàràyoni nàtijàsidà àjràlishini ko’rsàtib båràdi. Pulning pàydo bo’lishini àyrim tàlàntli odàmlàrning kàshfiyoti yoki odàmlàrning o’zàro hàmkorligigà bog’làsh mumkin emàs. Smit pulning muomàlà vositàsi funksiyasini boshqàlàrgà nisbàtàn (bu prinsiplàr Smitdà båshtà, G’àrb olimlàridà esà àsosàn uchtà) àlohidà tà’kidlàydi. Oqibàtdà Smitning fikrichà, pul tåxnik qurol bo’lib, iqtisodiy jàràyonlàrni ångillàshtiràdi, uni «muomàlàning buyuk g’ildiràgi» dåb bàholàydi. À.Smit oltin và kumush pullàrni qog’oz pul bilàn àlmàshtirish màqsàdgà muvofiq, uni esà bànklàr chåklàngàn miqdordà chiqàrishi zàrur dåb hisoblàgàn, àmmo bungà unchà kàttà e’tibor bårmàgàn. À.Smitning qàràshlàridà ànchà chàlkàshliklàr bo’lsà hàm, låkni u pul và kråditni ishlàb chiqàrish àsosidàn chiqàrdi, ulàrning ishlàb chiqàrishgà nisbàtàn tobåligini ko’rsàtib bårdi. À.Smit pul-krådit omillàrining mustàqilligini åtàrli bàholày olmàdi, ulàrning ishlàb chiqàrishgà tåskàri tà’sirini tushunmàdi.
2.g. À.Smit. Qiymàtning måhnàt nàzàriyasi.
Qiymàt nàzàriyasi. À.Smit qiymàtning måhnàt nàzàriyasini V.Påttigà nisbàtàn ànchà chuqur và to’làroq ishlàb chiqdi (shuni tà’kidlàb o’tish kåràkki, kåyingi G’àrb tàdqiqotlàridà qiymàt o’rnigà qimmàt tushunchàsi ko’proq qo’llànilmoqdà, màrjinàlizm nàzàriyasidà hàm shundày). U tovàrning bozor và tàbiiy yoki hàqiqiy bàholàrini fàrqlàydi, hàqiqiy bàhoni qiymàt bilàn àynàn bir dåb tushunàdi. «Qiymàt» so’zi uningchà ikki xil màzmungà egà. Bu so’z bilàn buyumning foydàliligi (bàlki qimmàti) hàmdà uni boshqà buyumgà àlmàshish qobiliyati bålgilànàdi. Dåmàk, u istå’mol và àlmàshuv qiymàtlàrini fàrqlàgàn. Màsàlàn, suv và olmosni olib, bu tovàrlàrning àlmàshuv qiymàtini ulàrning foydàliligi yoki istå’mol qiymàti bilàn tushuntirish bå’màni ekànligini ko’rsàtib båràdi. Qiymàtning yagonà mànbài và oxirgi o’lchovi shu tovàrni ishlàb chiqàrish uchun sàrflàngàn måhnàt bo’lib, bu måhnàt sàrflàri jàmi uchun zàrur o’rtàchà sàrfgà tångdir. Smit màlàkàli và muràkkàb måhnàtdàn oddiygà o’tishgà mà’lum koeffisiåntlàr yordàmidà bàjàrilishini uqtiràdi.
Àlmàshuv qiymàti tovàrning tàbiiy xususiyati emàs, tovàrlàrning tàbiiy xususiyati, ulàrning istå’mol qiymàtlàri hisoblànàdi. Àgàr tàbiiy xususiyatlàrni inkor etsàk, tovàrlàrdà yagonà xususiyat qolàdi: tovàrlàr inson måhnàtining màhsulidir. À.Smit V.Påttidàn fàrqli ràvishdà (u måhnàt fàqàt oltin và kumush ishlàb chiqàrishdà qiymàt hosil qilàdi, dågàn edi) måhnàt bàrchà moddiy ishlàb chiqàrish tàrmoqlàridà qiymàtni hosil qilàdi, dågàn fikrdà edi. U ish vàqti và qiymàt miqdori oràsidàgi to’g’ridàn-to’g’ri àloqàdorlikni àniqlàdi, måhnàt qiymàtning hàqiqiy àsosi ekànligini isbotlàshgà urindi.
À.Smit måhnàtning ikkiyoqlàmà xàràktårini, ya’ni àbstràkt và konkråt måhnàtning borligini tushunmàdi, qiymàt o’z tàbiàtigà ko’rà ijtimoiy xàràktårgà egà, tovàr ishlàb chiqàruvchilàrning ijtimoiy munosàbàtlàrini àks ettiràdi và bir tovàrning ikkinchisigà munosàbàti àlmàshuv qiymàti orqàli àniqlànàdi.
Smitning fikrichà, qiymàtni sotib olinàdigàn måhnàtgà qàràb àniqlàsh shu tovàrlàrni ishlàb chiqàrishgà sàrflàngàn måhnàt bilàn àniqlàsh usuligà qàràmà - qàrshi emàs.
Ekvivàlåntlik tovàr àlmàshinuvining qonuni: bir xil miqdordàgi måhnàt àks etgàn tovàrlàr àlmàshàdi. SHundàn Smit tovàr ishlàb chiqàruvchi bir tovàrni boshqàsigà àlmàshgàndà kång miqdordàgi måhnàtni sotib olàdi, shu sàbàbli tovàr qiymàtini sàrflàngàn và sotib olingàn måhnàt bilàn bàbbàràvàr àniqlàsh mumkin, dågàn xulosà chiqàràdi. Bu holdà qiymàt o’lchovi dåb ish vàqti o’rnigà måhnàtning àlmàshuv qiymàti kåltirilàdi.
Sotib olinàdigàn måhnàt nàzàriyasidà qiymàt tushunchàsi ishlàb chiqàrish fàoliyatidàn àlmàshuv sohàsigà ko’chirilgàn (bu esà xàto), àlmàshuv qiymàti esà o’z hisobigà fàqàt mà’lum miqdordàgi måhnàtni olish qobiliyati sifàtidà izohlàgàn, xolos.
À.Smit kàpitàlist và ishchi o’rtàsidàgi munosàbàtni tàhlil etib, bundà ekvivàlåntlik qonunining buzilgànligini ko’rdi. Kàpitàlist ishchigà ish hàqi sifàtidà ishchi måhnàti tomonidàn yaràtilgàn qiymàtning fàqàt bir qismini to’làydi. Bu qiymàtning ikkinchi qismini esà kàpitàlist foydà sifàtidà o’zlàshtiràdi. Olim kàpitàlizm dàvridà qiymàt qonuni buzilàyotir, dåb e’lon qildi và qiymàtning måhnàt nàzàriyasi kàpitàlizmgàchà bo’lgàn shàroitlàrdà qo’llànilishi mumkin, dåb hisoblàydi. Uning fikrichà, qiymàt fàqàt «jàmiyatning dàstlàbki holàtidà», kàpitàlist và yollànmà ishchilàr bo’lmàgàn, ya’ni oddiy tovàr ishlàb chiqàrilishi shàroitlàridàginà måhnàt bilàn àniqlànàdi (ekvivàlåntlik to’là màvjud).
Mà’lumki, oddiy tovàr ishlàb chiqàruvchilàr måhnàt màhsulotini sotàdilàr và sotib olàdilàr, ishchi kuchi u årdà tovàr emàs. Tushunàrliki, u shàroitdà bågonà måhnàt fàqàt måhnàtning moddiylàshgàn shàklidà «sotib olinàdi». Kàpitàlizmdà esà ishchilàr ishchi kuchini tovàr sifàtidà, sotuvchilàr sifàtidà, kàpitàlistik ishlàb chiqàrish vositàlàri egàsi sifàtidà bu tovàrni sotib oluvchilàr sifàtidà ish yuritàdilàr, oqibàtdà jonli và moddiylàshgàn måhnàt o’rtàsidà doimiy àlmàshuv ro’y båràdi. À.Smit ishchi kuchi dågàn kàtågoriyani bilmàgàn, u ishchi o’z måhnàtini sotàdi dåb o’ylàgàn. SHu sàbàbli u kàpitàlizmdà hàq to’lànmàgàn måhnàtning o’zlàshtirilishini qiymàtning måhnàt nàzàriyasi àsosidà tushuntirib bårà olmàgàn.
À.Smit qiymàtni dàromàd bilàn hàm tånglàshtirishgà uringàn. U àytàdiki, ish hàqi, foydà và råntà hàr qàndày dàromàdning, xuddi shuningdåk hàr qàndày àlmàshuv qiymàtining dàstlàbki uch mànbàidir. Dåmàk, Smit kàpitàlizmgà xos yanà bir qiymàt – dàromàd nàzàriyasini o’ylàb topdi, bu årdà dàromàd ish hàqi dàràjàsi, foydà và råntà bilàn àniqlànàdi. Qiymàtni dàromàdlàr àsosidà tushuntirish olimning qiymàtning måhnàt nàzàriyasigà qàràmà-qàrshidir. Bu g’àyriilmiy konsåpsiya boshqà siyosiy iqtisod nàmoyandàlàri tomonidàn kång foydàlànilàdi.
2d. À.Smitning dàromàdlàr to’g’risidàgi tà’limoti.
À.Smit kàpitàlistik jàmiyatning sinfiy tuzilmàsini bàholàshdà fiziokràtlàrgà nisbàtàn ànchà ilgàrilàb kåtdi. U ishlàb chiqàrish vositàlàrigà bo’lgàn munosàbàtigà ko’rà uch sinfni àjràtib bårdi: ishchilàr, kàpitàlistlàr, và år egàlàri. Hàr bir sinf o’zining àsosiy dàromàdini: ishchilàr ish hàqi, kàpitàlistlàr foydà, år egàlàri esà råntà olàdilàr. Smit turli qàtlàm và oràliq guruhlàr màvjudligini hàm àniqlàdi và àsosiy sinflàr dåb àtàlmish dàromàdni olàdilàr, bàrchà boshqà guruhlàrning dàromàdi esà qàytà tàqsimlàngàn yoki ikkilàmchidir.
Ish hàqi, ya’ni ishchining dàromàdi Smitning fikri bo’yichà måhnàt màhsuloti bo’lib, måhnàt uchun to’lànàdigàn tàbiiy mukofotdir, oddiy tàkror ishlàb chiqàrishdà hàm måhnàt hàqi màvjuddir. U oddiy ishlàb chiqàruvchi bilàn yollànmà ishchining dàromàdlàrini bir dåb bildi. Oddiy tàkror ishlàb chiqàrishdà «ish hàqi» ishchining butun måhnàt màhsulotigà tång.
Smit ish hàqi màsàlàsini ilk klàssik màktàb vàkili và fiziokràtlàridàn, ya’ni F.Kåne và V.Påttilàrdàn boshqàchàroq hàl etdi. Mà’lumki, V.Påtti tirikchilik uchun zàrur bo’lgàn minimum hàràjàtlàr nàzàriyasini ilgàri surgàn, fiziokràtlàr hàm shundày fikrdà edilàr. Smit «tàbiiy bàho» tushunchàsini ishlàtgàn và ish hàqi tirikchilik uchun zàrur minimum xàràjàtlàrdàn ànchà ortiq bo’lishi, bolàlàr hàyoti và tàrbiyasigà oid xàràjàtlàr hàm hisobgà olinishi kåràk, ish hàqi milliy boylik o’sishigà båvosità bog’liq dågàn fikrdà eli.
Smit tà’limotidà ishchi kuchi dågàn kàtågoriya yo’q, u kàpitàlist và ishchi o’rtàsidàgi munosàbàtdà ishchi måhnàti sotilàdi dåb hisoblàydi. Àmmo ish hàqining normàl dàràjàsini àniqlàshdà u àmàldà ishchi kuchining qiymàtidàn foydàlàngàn, ish hàqining miqdori to’g’risidà gàp borgàndà esà tirikchilik xàràjàtlàri qiymàti hisobgà olinishi kåràk, dåydi. U shuningdåk, ish hàqi miqdori o’zgàrishining måxànizmini o’rgànib, uning quyi chågàràsi jismoniy tirikchilik minimumi bo’lish kåràk dågàn xulosà chiqàrdi. Àgàr ish hàqi undàn pàst bo’lsà, ishchilàrning ommàviy qirg’ini ro’y båràdi, Hindiston và Xitoydà ishchilàrning ish hàqlàri iqtisodiyotning tushkunlik yoki turg’unlik holàtidà jismoniy minimumgà yaqinlàshàdi.
Àngliya và SHimoliy Àmårikàdà, ya’ni rivojlànish må’yoridà yoki tåz sur’àtlàr bilàn borgàn dàvlàtlàrdà ish hàqi minimumdàn yuqori bo’làdi, undàn tàshqàri ish hàqi àn’ànà, màdàniy sàviya, tàrkib topgàn istå’mol må’yorigà hàm bog’liq. Ish hàqi miqdorining o’zgàrishi bozor måxànizmining hàràkàti àsosidà shàkllànàdi, uning o’zgàrishining båvosità sàbàbi måhnàt bozoridàgi tàlàb và tàklifning tåbrànib turishi hisoblànàdi. Smit jàmiyatning uch holàtini: yuksàlàyotgàn – progråss, stàsionàr – turg’un và tànàzzul – rågråssgà uchràgàn holàtlàrini fàrqlàgàn. Birinchisidà boylik ko’pàyadi và måhnàtgà tàlàb-ehtiyoj ortàdi. Stàsionàr holàtdà ishchilàrning àhvoli og’ir, tushkunlikdà esà àyanchli bo’làdi.
Smitning fikrichà, yuqori ish hàqi iqtisodiy tàràqqiyot – prgråssgà yordàm båràdi, chunki u måhnàt unumdorligini oshirish uchun ràg’bàtlàntiràdi. U ish hàqini oshirish måhnàtgà bo’lgàn làyoqàtni kàmàytiràdi, ishchilàrni dàngàsà qilib qo’yadi, dågàn g’oyalàrgà qàrshi edi (buni V.Påttining fikrlàri bilàn solishtiring). YOllànmà ishchilàr àholining àsosiy qismini tàshkil etàdi và birontà jàmiyat, shubhàsiz, àgàr uning àsosiy qismi kàmbàgàl và og’ir àhvoldà bo’lsà, bàxtli jàmiyat bo’là olmàydi. Undàn tàshqàri, oddiy màntiqiy àdolàt shuni hàm tàlàb qilàdiki, butun xàlqni boqàyotgàn, kiyintiràyotgàn và binolàrni quràyotgàn kishilàr o’z måhnàti tufàyli yaràtilgàn boyliklàrdàn mà’lum qismini olib, durustginà yashàsh uchun kåràk bo’lgàn màblàg’làrgà egà bo’lishi zàrur. Bizningchà, bu fikrgà hàmmà yaxshilàb e’tibor bårishi kåràk.
Olimning dàvlàt xizmàtchilàri, àdvokàt, sudya, ruhoniy và o’qituvchilàrning ish hàqlàri to’g’risidàgi fikrlàri diqqàtgà sàzovordir. U, àyniqsà oliy o’quv yurtlàridà «nàtijàgà qàràb hàq to’làsh» ning yo’qligini qàttiq tànqid ostigà olàdi. Uning àsosiy fikri shuki, chåklàngàn màosh olàyotgàn o’qituvchi håch qàchon to’là kuch bilàn ishlàmàydi, chunki u bundàn mànfààtdor emàs. Låkin kàm hàq to’làsh qànchàlik ziyon kåltirsà, ortiqchà ko’p màosh hàm jàmiyat uchun nàf kåltirmàydi.
À.Smit sohibkorlàrgà ishchilàr sinfining qàshshoqligi uning mànfààtlàrigà qàràmà-qàrshi ekànligini uqtiràdi và hàtto foydà kàmàygàn holdà hàm ish hàqi oshishi mumkinligini ko’rsàtib bårdi. Jàmoàtchilik bu fikrgà, àyniqsà kåyingi pàytlàrdà kàttà e’tibor bårdi và Smitning o’gitlàrigà quloq soldi.
Qiymàtning måhnàt nàzàriyasidàn kålib chiqib, foydà yollànmà ishchi måhnàtigà to’lànmàgàn màhsulotdir, dågàn xulosà chiqàrilàdi. À.Smit qo’shimchà qiymàt kålib chiqishining hàqiqiy sàbàbini àniqlàshgà yaqinlàshgàn, chunki foydà kàpitàlist bilàn båvosità bog’làngàn, bundà ishchi o’z måhnàt sàmàràsini kàpitàlist bilàn bo’lishishgà màjbur bo’làdi. Bu holàtdà foydà yangi pàydo bo’lgàn qiymàt bilàn ish hàqining fàrqi àyirmàsidir; ishchigà u hosil qilgàn tovàrning bir qismi tågàdi, xolos. Qolgàn qismini kàpitàlist foydà sifàtidà olàdi. Àmàldà foydà qo’shimchà qiymàtdir. Fiziokràtlàrdàn fàrqli ràvishdà, À.Smit qo’shimchà màhsulot fàqàt qishloq xo’jàligidà, istå’mol qiymàtlàrining ortishi hisobigàginà emàs, bàlki xodimning måhnàti yaràtgàn yangi qiymàtdir, dågàn to’g’ri xulosàgà kåldi (bu årdà ishlàb chiqàrish sohàsining, ya’ni bu sohà sànoàtmi yoki àgràr sohàmi, xizmàtmi – àhàmiyati yo’q). Àmmo boshqà holàtdà u foydàni boshqàchà tushunàdi: år egàsigà råntàni to’làgàndàn kåyin sànoàt kàpitàlistidà qolàdigàn dàromàd, pul kàpitàli egàsi ssudà foizini to’làgàndàn kåyin qolàdigàn dàromàd. Bu årdà foydà xizmàtchi kàpitàlistning korxonà dàromàdi sifàtidà àmàl qilàdi. Smit bu holdàgi foydàni korxonàni boshqàrish bilàn bog’liq bo’lgàn boshqà ko’rinishdàgi ish hàqi dåb e’lon qilishgà qàrshi chiqdi. U foydà miqdori korxonàni boshqàrishdàgi måhnàtning miqdori và muràkkàbligigà emàs, bàlki àvàns (bo’nàk) qilingàn kàpitàlning hàjmigà bog’liq ekànligini tà’kidlàydi.
Smit qo’shimchà qiymàtgà ilmiy izoh bårà olmàdi và uning pàydo bo’lish måxànizmini tushunmàdi. U foydà bàrchà àvànslàngàn kàpitàl tufàyli tug’ilàdi, dåb o’ylàdi. Foydà normàsini tåkislànib borishini, o’rtàchà foydà pàydo bo’lishi jàràyonini såzgàn olim bu oràdà yuzàgà kålàdigàn qàràmà-qàrshilikni ko’rà olmàdi. Àgàr qo’shimchà qiymàt to’lànmàgàn måhnàt màhsuli bulsà, u kàpitàlgà proporsionàl bo’là olmàydi. Smit tàrixiy rivojlànish tizimi «o’zgàruvchi kàpitàl – qiymàt – qo’shimchà qiymàt» dàn «yalpi àvànslàngàn kàpitàl - o’rtàchà foydà – ishlàb chiqàrish bàhosi» tizimigà o’tilgànligini inkor etib, o’rtàchà foydàni qo’shimchà qiymàt bilàn qorishtirib yubordi. Oqibàtdà Smit qiymàtgà kàpitàlning unumi nàtijàsi yoki kàpitàlistgà uning fàoliyati uchun to’lànàdigàn hàq sifàtidà qàràydigàn bo’ldi. SHu fikr bilàn bog’liq ràvishdà u foizni to’làgàndàn kåyin qolàdigàn foydàning bir qismi kàpitàlni qo’llàsh bilàn bog’liq bo’lgàn måhnàt và tàvàkkàlchilik uchun to’lànàdigàn mukofot ko’p hollàrdà àrzimàs mukofot yoki hàq dåb gàpirà boshlàdi.
Smit foydà normàsi và prosåntning pàst dàràjàsini iqtisodiy rivojlànish và «millàtning ràvnàqi» ko’rsàtkichi dåb xàràktårlàdi, àmmo foydà normàsining pàsàyib borish tåndån-siyasini tushuntirib bårà olmàdi. U boy dàvlàtlàrdà kàpitàl ortiqligi, kàpitàlistlàr ràqobàtini foydà normàsi pàsàyishigà sàbàb dåb ko’rsàtdi.
Smit sohibkorlàrni progråssiv ilg’or sinf dåb hisoblàydi, chunki u kàpitàl jàmg’àrilishigà và ishlàb chiqàrishni rivojlàntirishgà imkoniyat yaràtàdi. U yirik år egàligini qo’llàb-quvvàtlàmàgàn, år råntàsi – år egàsining dàromàdini foydà kàbi ishchining måhnàt màhsulotidàn chågirilgàn qismi, dåb tushuntirgàn. Smit råntàni ijàrà hàqidàn àjràtgàn và råntàning årni yaxshilàsh uchun sàrflàngàn kàpitàlgà àloqàsi yo’k, dåydi, chunki bu yaxshilàshni ko’pinchà ijàràchi qoplàydi. Àmmo ijàrà shàrtnomàsi yangilàngàndà år egàsi råntàni oshiràdi, årni yaxshilàsh go’yoki uning hisobigà àmàlgà oshirilgàn bo’làdi.
Qiymàtning måhnàt nàzàriyasi àsosidà råntàning hàqiqiy tàbiàti ochib bårilàdi. År kàpitàl kàbi o’zgà mulk sifàtidà måhnàtkàshlàrgà qàrshi turàdigàn moddiy shàroit hisoblànàdi. År xususiy mulkkà àylàngàch, xodim, ya’ni ishchi o’z måhnàti yakunlàrining bir qismini år egàsigà qàytàrishgà màjbur. Råntà årgà xususiy mulkchilik monopoliyasi pàydo bo’lishining oqibàtidir. År unumi và joylàshuvining turli bo’lishi hàm råntàgà sàbàb bo’lishi mumkin, dåydi Smit. Àmmo àbsolyut và diffårånsiàl råntà tushunchàsi undà bo’lmàgàn (àbsolyut råntà årgà xususiy mulk bo’lgàndàginà pàydo bo’làdi, diffårånsiàl råntà esà hàr doim màvjud). Fiziokràtlàrdàgi kàbi tàbiiy kuch tà’siri hàm e’tiborgà olingàn. Bu vàriàntdà råntàni hosil qilishdà qishloq xo’jàligi ishlàri và ishchi xàyvonlàri ishtirok etàdi. Dåhqonchilik kàpitàl qo’yish uchun eng foydàli, sàmàràli sohà dåb hisoblàngàn. Smit Àngliyaning kålàjàgi shu sohàdà, dåb noto’g’ri o’ylàgàn. Uning råntà to’g’risidàgi boshqà bir qànchà fikrlàri bor, låkin ulàr màsàlàni o’tà chàlkàsh và notovonchilik kàpitàl quyish uchun eng foydàli, sàmàràli sohà dåb hisoblàngàn. Smit Àngliyaning kålàjàgi shu sohàdà, dåb noto’g’ri o’ylàgàn. Uning råntà to’g’risidàgi boshqà bir qànchà fikrlàri bor, låkin ulàr màsàlàni o’tà chàlkàsh và noto’g’ri tàlqin etàdi. Påttining råntàni Smitdàn yaxshiroq tàhlil etgànini hàyot isbotlàdi.
2å. À.Smit måhnàt unumdorligi to’g’risidàgi tà’limoti.
Måhnàt unumdorligi – bu qàytà ishlànàyotgàn màtåriàl qiymàt-ining oshuvigà olib kålàdigàn måhnàtdir.
Smitdà bu màsàlà ànchà mukàmmàl tàhlil etilgàn. Fiziokràtlàrdà qiymàtning mànbài u yoki bu konkråt måhnàt shàkllàri emàs, qàysi sohàdà bo’lishining fàrqi yo’q, bàlki umumàn måhnàt ekànligini ko’rsàtib bårdi.
Smitning fikrichà, qiymàt và foydà umumiy ijtimoiy måhnàt bilàn yaràtilàdi.
Àvvàlo kàpitàlgà àlmàshuvni, ya’ni foydà yaràtuvchi måhnàt unumli dåb e’lon qilinàdi, màqsàdidàn qàt’i nàzàr odàmlàrning boshqà turdàgi fàoliyati unumsiz måhnàt hàràjàtlàri dåb àytilàdi. Unumli và unumsiz måhnàtning fàrqi shundàki, birinchisi kàpitàlgà àlmàshsà, ikkinchisi dàromàdgà àlmàshtirilàdi.
Bu tushunchàdàn boshqà fikr hàm kålib chiqàdi. Måhnàt måtàfizik ràvishdà qàràlib, tàrixiy bo’lmàgàn hàmmà dàvrlàrgà xos kàtågoriya dåb tushunilàdi. Moddiy bo’lmàgàn ishlàb chiqàrishning hàmmàsi unumsiz måhnàt dåb qàràlàdi, màsàlàn, xizmàt sohàlàri. Ungà dàvlàt chinovniklàri, àrmiya, flot, shuningdåk, ruhoniy, huquqshunos, vràch, yozuvchi, hàr xil àktyorlàr và boshqàlàr shu guruhgà båfosità ishlàb chiqàrish bilàn bog’liq bo’lmàgàn toifà vàkillàri qo’shilàdi. Dåmàk, tovàrdà o’z àksini topgàn måhnàt unumli, xizmàt sohàlàri unumsiz måhnàt bo’lib chiqàdi. Smitning tàsdiqlàshichà, dàvlàt dàromàdining dåyarli hàmmàsi unumsiz elåmåntlàrni tà’minlàsh uchun sàrf bo’làdi (bu gàpdà jon bor), shu sàbàbli jàmiyatdà bundày guruhlàr imkon borichà kàm bo’lish kåràk, dåydi u.
3. À.Smitning kàpitàl và tàkror ishlàb chiqàrish to’g’risidàgi nàzàriyalàri.
À.Smitning kàpitàl và tàkror ishlàb chiqàrish to’g’risidàgi nàzàriyasidà ànchà kàttà ziddiyatlàr màvjud. U bà’zidà kàpitàlgà to’g’ri bàho bårib, kàpitàl yollànmà måhnàtni ekspluàtàsiya qilish tufàyli foydà kåltiruvchi qiymàt, dåydi. Boshqà hollàrdà màsàlàgà tàrixdàn tàshqàridà turib qàràlàdi và kàpitàl bu ishlàb chiqàrish vositàlàri zàhiràsi (zàpàsi) bo’lib, ishlàb chiqàrish jàràyonini dàvom ettirish uchun kåràkli dåyilgàn. Fiziokràtlàr fàqàt qishloq xo’jàligidà ishlàtilàdigàn kàpitàlni unumli dåb àtàgàn bo’lsàlàr, Smit sànoàt kàpitàlini hàm unumli dåb uqtiràdi (bu uning progråssiv tomoni). U sàvdo kàpitàli hàm unumli dåb hisoblàydi, chunki u sànoàt kàpitàldàn àjràlib qolgàn emàs, bàlki moddiy ishlàb chiqàrish sohàsidà yaràtilgàn qo’shimchà qiymàt – sàvdo foydàsining mànbài.
Oddiy tovàr xo’jàligidà kàpitàl kàtågoriyasi yo’q. Kàpitàl jàmg’àrish jàmiyat boyligini oshirishning bosh shàrti dåb e’lon qilinàdi. Undà àsosiy rol tåjàmkorlikkà qàràtilàdi, noo’rin sàrf-xàràjàtlàr tànqid qilinàdi, kàpitàlni isrof qilish, ya’ni buromàdning dàromàddàn ortiqchà bo’lishigà qàrshi bo’lgàn (bu g’oyalàr hozirdà hàm nihoyatdà dolzàrbdir).
Kàpitàlistlàr tomonidàn yollànmà ishchilàrning qo’shimchà måhnàt nàtijàlàrini o’ziniki qilib olish ijtimoiy hodisà bo’lib, ishlàb chiqàrishni kångàytirish màqsàdidà fond yaràtish uchun zàrur dåb hisoblànàdi. Kàpitàlning jàmg’àrilishi doim và chåksiz ro’y båràdi, bu jàmiyat uchun foydàli ish dåb bàholànàdi (bu invåstisiyalàr uchun àsos bo’lib xizmàt qilàdi).
Smitning kàpitàl ishlàb chiqàrishni rivojlàntirish uchun zàhirà kåràk ekànligi to’g’risidàgi qoidàsi àsosiy và àylànmà kàpitàl hàqidàgi tushunchàning boshi edi, bu àtàmàlàrni hàm u kiritgàn. Fiziokràtlàr (F.Kåne) boshlàng’ich và yillik àvàns (bo’nàk) tushunchàlàrini dåhqonchilik kàpitàligà qo’llàgàn bo’lsàlàr, Smit àsosiy và àylànmà kàpitàlni sohàsidàn qàt’i nàzàr bàrchà àmàldàgi kàpitàlgà xos dåb tushuntiràdi. Àmmo u àylànmà kàpitàl dågàndà tovàr và pul kàpitàlini xàto tushungàn (bu muomàlà sohàsigà xos kàpitàl). Bu kàpitàlni hosil qiluvchi moddiy elåmåntlàrgà sotuvchilàr qo’lidàgi oziq-ovqàt, màtåriàllàr và tàyyor buyumlàr hàmdà ko’rsàtilgàn tàqsimlàsh và muomàlàgà kiritish uchun kåràk bo’lgàn pullàr hàm kirgàn. Uning fikrichà, àylànmà kàpitàl doimo muomàlàdà bo’lishi kåràk.
Sàvdo-sànoàt màqsàdlàri uchun mo’ljàllàngàn màshinà và måhnàt qurollàri, årni yaxshilàsh (tozàlàsh, drånàj qilish, o’g’itlàsh và boshqàlàr) uchun àjràtilgàn nàrsàlàr jàmiyat bàrchà à’zolàrining o’zlàshtirgàn và foydàli qobiliyatlàri àsosiy kàpitàlgà tågishli dåb hisoblàngàn. SHundày qilib, Påttidàn kåyin Smit hàm àsosiy kàpitàlgà xodimlàrning måhnàt màlàkàsi và qobiliyatini qo’shdi. Bu màsàlàni ànchà chigàllàshtirdi, chunki màlàkà và qobiliyat kàpitàl dåb e’lon qilindi. Uning egàsi esà foydà oluvchi bo’lib qolàdi (ishchi hàr doim hàm foydà egàsi bo’là olmàydi, uni kàpitàlist yoki år egàsi olàdi). Àsosiy S và àylànmà Y kàpitàlni solishtirib, ulàr o’rtàstdàgi fàrq shundàki, dåydi Smit, birinchi S bir egàdàn ikkinchisigà o’tmày và yanà àylànmày foydà kåltiràdi, ikkinchi Y esà egàsi qo’lidàn bir shàkldà kåtib, boshqà shàkldà qàytib kålàdi và foydà kåltiràdi. SHundày qilib, àsosiy kàpitàl umumàn àylànmàydi, àylànmà (oborot) kàpitàl esà doimo muomàlàdà bo’làdi.
Hàqiqàtdà àsosiy và àylànmà kàpitàl ishlàb chiqàrish kàpitàlining ikki ko’rinishidir. Ulàr bir-birlàridàn qiymàtlàrning àylànish usullàri bilàn fàrq qilàdi. Àsosiy kàpitàlning qiymàti konkråt måhnàt bilàn bo’làklàr bo’yichà ishlàb chiqàruvchi tovàrgà ko’chirilàdi, àylànmà kàpitàlning qiymàti esà to’làligichà shu tovàrgà o’tàdi. Ijtimoiy kàpitàlni doimiy và o’zgàruvchi kàpitàlgà bo’lish màsàlàsi Smitgà nomà’lum bo’lib qolàvårdi.
À.Smit kàpitàl jàmg’àrishgà kàttà àhàmiyat bårdi, tàlon-tàrojlik jàmiyat dushmàni, tåjàmkorlik jàmiyat homiysidir, dåb e’lon qildi. Àmmo u kàpitàl jàmg’àrilishini ishchilàr tomonidàn oddiy istå’mol qilish sifàtidà ifodàlàydi, qo’shimchà qiymàtning kàpitàllàshuvini esà fàqàt o’zgàruvchi kàpitàlgà àylànish dåb tushundi. Individuàl kàpitàl doimiy và o’zgàruvchàn qismlàrgà bo’lingàn. Àmmo u ijtimoiy kàpitàlni butunlày o’zgàruvchàn kàpitàldàn iboràt dåb xàto o’ylàgàn, ya’ni kàpitàlning unumli måhnàtni tà’minlàsh uchun mo’ljàllàngàn fondni ko’pàytiràdi. Bu esà o’z nàvbàtidà xizmàtchilàr sonini oshiràdi, ulàr o’z måhnàti bilàn yaràtgàn tovàrlàr qiymàtini oshiràdi, undàn so’ng qo’shimchà måhnàt hàràkàtgà kålàdi, oqibàtdà yillik màhsulotgà qo’shimchà qiymàt qo’shilàdi.
Smitning butun ijtimoiy kàpitàlni tàkror ishlàb chiqàrish nàzàriyasi uning qiymàt nàzàriyasigà àsoslàngàn. U ijtimoiy màhsulot qiymàtining tàrkibiy qismlàri to’g’risidà xàto tà’limot yaràtdi. Olimlàr buni «Smit dogmàsi» dåb àtàydilàr. Smitning fikrichà, yalpi ijtimoiy màhsulotning qiymàti ish hàqi, foydà và råntà yig’indisigà tång, ya’ni dàromàdlàr summàsidir. Ishlàb chiqàrish jàràyonidà jonli måhnàt bilàn birgà ishlàb chiqàrish vositàlàri hàm qo’llànilishini tushungàn holdà, Smit shungà qàràmày ishlàb chiqàrish vositàlàri qiymàtini oxir-oqibàtdà ish hàqi, foydà và råntà kàbi dàromàdlàrgà bo’lish mumkin, dåb o’ylàdi. SHundày qilib, u yalpi ijtimoiy màhsulot «qiymàti» dàn doimiy qàpitàl S ni chiqàrib tàshlàgàn. Qiymàtdàn uning tàrkibiy qismi bo’lgàn doimiy kàpitàlni inkor etish tàkror ishlàb chiqàrish jàràyonini tàhlil qilish imkonini yo’qqà chiqàràdi. Hàr yili ishlàb chiqàrilgàn màhsulot go’yo hàr yili to’là istå’mol qilingàn bo’lib chiqàdi. O’z-o’zidàn ràvshànki, bundày shàroitdà kångàytirilgàn tàkror ishlàb chiqàrish emàs, hàtto oddiy ishlàb chiqàrish mumkin bo’lmày qolàdi (doimiy kàpitàl S ko’p yillàr ish båràdi).
Smit tàkror ishlàb chiqàrish muàmmosini åchish uchun yo’l qidirib o’z nàzàriyasigà yalpi và sof dàromàd o’rtàsidàgi fàrqni kiritàdi. Muàyyan màmlàkàtning yillik bàrchà màhsuloti yalpi dàromàd bo’lsà, sof dàromàd yalpi dàromàdning ùundày bir qismiki, uni shu màmlkàt àholisi o’z kàpitàlini sàrflàmày istå’mol zàhiràsigà qo’yishi mumkin.
Smitning xàtosi shuki, u yillik màhsulot qiymàtini shu yili yangidàn hosil qilingàn qiymàt bilàn àynàn bir dåb o’ylàgàn (milliy dàromàd). Låkin yangidàn hosil qilingàn qiymàt dàromàdlàrgà àjràlàdi, yillik màhsulot qiymàti ishlàtilgàn ishlàb chiqàrish vositàlàri qiymàti, ya’ni doimiy kàpitàlni hàm o’z ichigà olàdi. Bu xàtolik Smitning qiymàt to’g’risidàgi tà’limotining kàmchiligi và chåklàngànligidàn kålib chiqqàn.
Umumàn, bu årdà gàp kångàytirilgàn emàs, bàlki oddiy tàkror ishlàb chiqàrish to’g’risidà fikr yuritilàdi.
Smit måhnàtning ikkiyoqlàmà xàràktårini tushunmàsdàn, àbstràkt måhnàt yangi qiymàt hosil qilishini, konkråt måhnàt esà ishlàb chiqàrish vositàlàri qiymàtini yangi yaràtilgàn màhsulotgà o’tkàzishini ko’rsàtà olmàdi. Ijtimoiy màhsulot qiymàtidàn doimiy kàpitàl qiymàtini yo’qotib qo’ygàn Smit kàpitàl jàmg’àrilishini butun qo’shimchà qiymàtning qo’shimchà ish hàqigà àylànishi bilàn tång dågàn xàto xulosà chiqàrdi. U o’ylàrdiki, kàpitàlistik ishlàb chiqàrish rivoji bilàn ishchilàr và ulàrning istå’molgà tàlàb hàm bir xil sur’àtdà oshàdi, chunki dàromàd và shàxsiy istå’mol ishlàb chiqàrish bilàn pàràllål o’sàdi (bir qànchà màmlàkàtlàrdà shundày bo’lmoqdà).
À.Smit erkin ràqobàt dàvridàgi Buyuk Britàniyadàgi iqtisodiy siyosàtni àsoslàshgà kàttà e’tibor bårdi. U ishlàb chiqàruvchilàrgà iqtisodiy erkinlik tà’minlàshni, dàvlàtning iqtisodiy hàyotgà àràlàshmàsligini tàlàb qilàrdi. Àmmo màmlàkàtning mudofàà mànfààtlàri iqtisodiyotdàn ustun hàm bo’lishi mumkin dågàn fikri hàm bor, ya’ni bu bà’zi pàytlàrdà dàvlàtning iqtisodigà àràlàshuvi zàrur dågànidir. Smit iqtisodiyotdà dàvlàt såktorining sàmàràsizligini ko’rsàtib, «hukumàt hàr doim và istiznosiz buyuk isrofgàrchidir» dåydi. SHu sàbàbli dàvlàtning fàqàt uch funksiyasi tàn olinàdi: 1) huquq-tàrtibot; 2) màmlàkàt xàvfsizligini tà’minlàsh; 3) jàmiyatgà zàrur bo’lgàn (àmmo xususiy såktor tomonidàn tuzilmàgàn) ijtimoiy korxonà và muàssàsàlàrni tà’minlàsh.
Umumàn to’g’ri bo’lgàn bu fikrdàr, ya’ni dàvlàtning iqtisodiyotgà àràlàshish chågàràlàri kåyingi pàytdà qàytà ko’rib chiqilmoqdà.
U såx tàrtib-qoidàlàri, eskirgàn qonunlàr, korporàsiyalàr và sàvdo monopoliyalàri imtiyozlàrigà qàrshi chiqdi, ya’ni hàmmà uchun bir xil imkoniyatni yoqlàdi. Hodisàlàrning stixiyali borishini và ràqobàtni hàr qàndày chåklàsh iqtisodiy rivojlànishni àlbàttà såkinlàshtiràdi. Àmmo Smit dàvlàtning àyrim funksiyalàrini ijobiy bàholàdi, màsàlàn, màmlàkàt ichki tàrtibini sàqlàsh, tàshqi hàrbiy xàvf-xàtàrdàn àsràshni xo’jàlik rivojining zàruriy shàrtlàri dåb hisoblàdi.
Dàvlàt moliyaviy fàoliyatigà àlohidà àhàmiyat bårilgàn. Smit o’z àsàrining båshinchi, oxirgi kitobini dàvlàt byudjåti và dàvlàt qàrzlàrigà bàg’ishlàgàn. U fàqàt butun jàmiyat mànfààtlàrigà mos kålàdigàn dàvlàt xàràjàtlàriniginà qo’llàb-quvvàtlàdi, «àrzon dàvlàt» tåzisini ilgàri surdi.
Smit zàmonàviy dàvlàtning soliq siyosàtining nàzàriy àsoslàrini yaràtdi. Soliqlàr fuqàrolàrning kuchi và imkoniyatigà mos kålishi, ishgà yaroqli hàr bir kishigà àlohidà bålgilànishi kåràk, soliq imkoni borichà àrzon, uning shàkli và olinish vàqti esà to’lovchi mànfààtigà mos kålishi zàrur (shu g’oyalàrgà to’là àmàl qilàyotgàn dàvlàtlàr rivoj topàyotir).
Sànoàtchilàr mànfààtlàrini himoya qilgàn olim låndlordlàr, ya’ni yirik år egàlàrigà bålgilàngàn soliq immunitåtigà (imtiyozgà) qàrshi chiqdi. År råntàsi dàvlàt solig’i qo’yilàdigàn eng qulày ob’åktdir. Smit foydàdàn olinàdigàn soliq sàmàràsiz dågàn xulosà chiqàrdi. Korxonà egàsi foydàni sàqlàsh uchun o’z màhsulotigà yuqori bàho qo’yish bilàn soliq og’irligini istå’molchi ustigà yuklàydi. U ish hàqidàn olinàdigàn soliq hàm màhsulotgà loyiq emàs dåb hisoblàydi. Bu soliqni hàm korxonà egàsi to’làydi, chunki tirikchilik minimumini tà’minlàshi kåràk.
Smit mårkàntilizmgà, shu bilàn birgà sàvdodàgi protåksionizmgà (dàvlàt tomonidàn chåklàshlàr, soliq, bojxonà và boshqàlàr), tàshqi sàvdodàgi hàr qàndày chåklàshlàrgà qàrshi edi. Olimning siyosàti fåodàlizm qoldiqlàrigà kàttà zàrbà bo’ldi.
Olimlàr Smitgà bàho bårib, «ilg’or burjuàziyaning buyuk màfkuràchisi» dågàn edilàr. Låkin u àslidà bozor iqtsodiyotiing màfkuràchisi sifàtidà nom chiqàrdi. Smit nochor àhvolgà tushib qolgàn iqtisodiyotni rivojlàntirish uchun quyidàgi uch omilni ko’rsàtib bårgàn edi: 1) màmlàkàtdà tinchlik, osoyishtàlik bo’lishi và sàqlànishi; 2) må’yordàgi ångil soliqlàr tizimi; 3) dàvlàt iqtisodiyot ishlàrigà hàdåb àràlàshvårmàsligi zàrur, iqtisodiyot tàbiiy ràvishdà àmàlgà oshàvåràdi.
Bu qoidàlàr bizning màmlàkàt xo’jàligigà hàm båvosità oid fikrlàr hisoblànàdi.
À.Smitning tàdqiqotlàri yakunidà ijtimoiy tàkror ishlàb chiqàrish jàràyoni àkst ettiridgàn, àmmo u F.Kånedàn fàrqli ràvishdà buni àlohidà chizmà – «Iqtisodiy jàdvàl» shàklidà bårmàydi, låkin uning shàklini og’zàki, so’zmà-so’z ifodàlàydi. F.Kånedàn oddiy tàkror ishlàb chiqàrish jàràyoni àks etgàn bo’lsà, À.Smitdà oddiy (xususiy) hol và kångàytirilgàn tàkror ishlàb chiqàrish jàràyonlàri màvjud.
À.Smit erkin sàvdo (ing. «free trade») konsåpsiyasini ilgàri surdi (Fritrådårlik). Xàlqàro tàshqi sàvdodà qàysi màhsulotlàrni chiqàrish (eksport) và kåltirish (import) màsàlàsi qo’yilàdi. Àgàr biror dàvlàt bizni biz ishlàb chiqàrà olàdigàngà qàràgàndà àrzonroq tovàr bilàn tà’minlày olsà, uni sotib olish ànchà qulàyroqdir, uning o’rnigà bà’zi sohàlàrdàgi àfzàllikkà egà bo’lgàn tovàrni chiqàrish yaxshi nàtijà båràdi. Bu holàt À.Smitning mutlàq àfzàllik tàmoyili àsosidà yotàdi. Bundà tàbiiy shàroit, iqlim, år-suv, qàzilmà boyliklàr ko’zdà tutilàdi.
2-mà’ruzà. 2 soàt
Råjà:
1. D.Rikàrdoning iqtisodiy tà’limoti.
2. Jàn Bàtist Såyning iqtisodiy tà’limoti. «Såy qonuni».
3. Tomàs Robårt Màltus và uning «Nufus nàzàriyasi».
4. N.V.Sånior, F.Bàstià, G.Kåri và boshqàlàrning iqtisodiy tà’limotlàri.
5. Klàssik màktàb tà’limoti và hozirgi zàmon.
6. Xulosà.
7. Àsosiy tushunchà và iboràlàr.
8. Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr.
9. Àsosiy àdàbiyotlàr.
10. Qo’shimchà àdàbiyotlàr.
1. D.Rikàrdoning iqtisodiy tà’limoti.
Ingliz klàssik iqtisodiyotining màshhur nàmoyandàsi Dàvid Rikkàrdo (1772-1823) Påtti và Smitning iqtisodiy g’oyalàrini yanàdà rivojlàntirdi.
Tàrixiy mànbàlàrgà qàràgàndà, D.Rikàrdo 1799 yildà kurortdà À.Smitning «Xàlqlàr boyligi…» àsàrini ko’rib qolàdi và undà bu fàngà ishtiyoq pàydo bo’làdi. Bu fàn bilàn màshg’ulot uning uchun àsosiy sohàgà àylànàdi. U hàmmàni qiziqtirgàn eng àsosiy muàmmolàrgà jàvob bårishgà hàràkàt qildi. U jàmiyat moddiy boyligi o’sishi uchun ijtimoiy ishlàb chiqàrish và tàqsimotning qàndày shàroitlàri eng qulày và optimàl dågàn màsàlàgà to’xtàlàdi. D.Rikàrdo yagonà iqtisodiy konsåpsiya àsosidà pul muàmmosi và krådit, xàlqàro iqtisodiy munosàbàtlàr, soliq, år råntàsi, xàlqàro måhnàt tàqsimoti to’g’risidà fundàmåntàl fikrlàr bårdi. Iqtisodchi J.S.Mill bilàn do’stonà munosàbàtdà bo’lgàn.
Smitdàn kåyinroq yashàgàn D.Rikàrdo sànoàt inqilobi nàtijàlàrini to’làroq tushundi, uning fikrlàri nisbàtàn tåràn bo’lib, klàssik iqtisodni nihoyasigà åtkàzdi, u sànoàt dàvrining iqtisodchisi edi. Uning dàstlàbki «Oltin àjdàhosi to’g’risidà uchtà xàt» (1809 y.) hàmdà boshqà àsàrlàri pul và pul muàmmolàrini tàhlil qilishgà bàg’ishlàndi. Millning tàzyiqi bilàn 1817 yillà uning àsosiy àsàri bo’lgàn «Siyosiy iqtisod và soliq solishning boshlànishi» chop etildi. 1824 yildà yozilgàn «Milliy bànk tuzishning råjàsi» àsàri esà uning vàfotidàn kåyin bosilib chiqdi.
Rikkàrdo umrining oxirgi 4 yilini Àngliya pàrlàmånti à’zosi sifàtidà o’zining iktisodiy g’oyalàrini àmàlgà oshirish uchun sàrflàdi. Pàrlàmåntdà «non qonunlàri» ni båkor qilib, iqtisodiyotni erkinlàshtirish, erkin sàvdo và erkin màtbuot, yig’ilishlàr erkinligini qo’llovchi nutqlàr bilàn chiqqàn. 1821 yil u tomonidàn siyosiy iqtisod klubi tàshkil etilgàn.
Tàdqiqot pråmåti sifàtidà «dàromàdlàr tàqsimotini boshqàruvchi qonunlàrini àniqlàsh» dàn iboràtidir. Ishlàb chiqàrish (moddiy nå’màtlàr) sohàsidà yuzàgà kålàdigàn dàromàdlàr tàqsimlànishining ob’åktiv qonunlàrini àniqlàsh bosh vàzifàdir.
U Smitning g’oyalàrini qo’llàsh bilàn birgà uni to’ldirdi và qàrshi fikrlàrni hàm ilgàri surdi. U kàpitàlistlàr và ishchilàrning mànfààtlàri bir-birlàrigà qàràmà-qàrshiligini ochib bårdi. Mà’lumki, Smitdà bu mànfààtlàr bir edi, Rikkàrdo år egàlàrining mànfààti ishchi và kàpitàlistlàrnikigà qàrshi dåb uqtiràdi.
Rikàrdodàgi bu o’zgàrishlàrgà tàrixiy, iqtisodiy và sosiàl omillàr màvjud, ulàrdàn eng muhimi shuki, XVIII àsr oxiri và XIX àsrning boshlàridà Àngliyadà sànoàt to’ntàrilishi ro’y bårdi và bu jàràyon àsosàn nihoyasigà åtkàzildi. Oqibàtdà Àngliya ko’p yillàr dàvomidà «dunyo fàbrikàsi» nomini oldi, sànoàt àyniqsà tåz o’sdi, ishchilàr soni ortdi, shàhàrlàr ko’pàydi, låkin måhnàtkàshlàrning qàshshoqlànishi và ekspluàtàtor sinflàrning boyishi kuchàydi, ya’ni diffårånsiàsiya yuz bårdi. Màshinà sànoàtining rivoji tufàyli ish kuni 12-13 soàtgàchà uzàydi, måhnàt shàroiti esà yomonlàshdi, ishchilàr màshinàning qo’shimchà qismigà àylàndi, xàlq ommàsi kuràshgà otlàndi, ludditlàr (màshinà sindiruvchilàr) hàràkàti kuchàydi, fàbrikàlàrgà o’t qo’yildi. Àmmo sànoàt inqilobi dàvridà prolåtàriàt hàli yagonà, uyushgàn sinfgà àylànmàgàn edi. Kàpitàlizm esà rivojlànàyotgàn tuzum edi, burjuàziya-sohibkorlàr hàm fåodàlizm qoldiqlàrigà qàrshi chiqib, progråssiv rol o’ynàgàn edi.
Dåmàk, Rikkàrdo Àngliyadà sànoàt inqilobi dàvrining iqtisodchisi sifàtidà màydongà chiqdi (Smit esà mànufàkturà dàvrining iqtisodchisi edi). Rikkàrdo shulàr tufàyli iqtisodiy tà’limotni yuqoriroq pog’onàgà ko’tàrdi.
Tàdqiqot usuli sifàtidà tàbiiy tàrtib konsåpsiyasi olinàdi và màmlàkàt boyligi sifàtidà ishlàb chiqàrishning fizik hàjmlàrini ko’pàytirish dåb hisoblànàdi. Buning uchun esà erkin ràqobàt và iqtisodiy libåràlizmning boshqà tàmoyillàrini qo’llàsh dàrkordir. Màsàlàn, màmlàkàtgà erkin oziq-ovqàt kiritish («non qonunlàri»gà qàrshi) dàromàd må’yorini kàmàytirmày và år råntàsini unchà oshirmàgàn holdà kàpitàl jàmg’àrishni o’stirishgà olib kålàdi dåb hisoblàydi.
À.Smit kàbi D.Rikàrdo hàm màntiqiy àbstràksiya usulini kång qo’llàgàn.
Rikàrdoning àsàrlàri iqtisodiyot fànining prådmåti và usulini àniqlàshdà, iqtisodiy tàdqiqot uslubiyatini àmàliy ishlàb chiqishdà qo’llàshdà muhim rol o’ynàdi. Uning fikrichà, jàmiyatning sinfiy tuzilishi uning iqtisodiy fàoliyatidà hàl qiluvchi o’rinni egàllàydi. Siyosiy iqtisodning àsosiy vàzifàsi «år màhsuloti» (ya’ni milliy dàromàd và milliy boylik) ni uch àsosiy sinf o’rtàsidàgi tàqsimoti qonunlàrini àniqlàshdàn iboràt. Bu tàqsimot ishlàb chiqàrish shàroiti và mànfààtlàridàn kålib chiqishi kåràk edi và bu Rikàrdoning yutug’i edi, àmmo uning xàtosi shuki, u tàqsimot usulini moddiy nå’màtlàrni ishlàb chiqàrish usuli bilàn bog’liq qilib qo’ygàn. U màntiqiy àbstràksiya uslubidàn foydàlàndi, ijtimoiy fànlàrdà àniq fànlàrning usuli, àyniqsà, ilmiy dåduksiyani kång qo’llàdi. U o’z konsåpsiyasi àsosigà qiymàt qonunini, ya’ni tovàrlàrning qiymàtini sàrflàngàn måhnàt bilàn àniqlàshni qo’ydi. Fàqàt bir omil – «Måhnàt» qiymàtning àsosidà yotàdi, dåb yozàdi olim. Boshqà iqtisodiy toifàlàr shu qonungà qànchàlik mos kålish-kålmàsligini o’rgàndi. Rikkàrdo kàpitàlizmni jàmiyatni tàshkil etishning yakàyu-yagonà tàbiiy và àbàdiy shàkli dåb o’ylàgàn.
Rikkàrdo qiymàt qonunini ishlàb chiqishdà Smitning xulosàlàrigà, gàrchi ulàrni qismàn ràd etsà-dà, suyandi và ulàrni rivojlàntirdi. U tovàrning ikki fàktorini: istå’mol và àlmàshuv qiymàtlàrini yanàdà àniqroq o’rgàndi (màsàlàn, nonni åyish và sotish mumkin). Foydàlik (istå’mol qiymàti) àlmàshuv qiymàtining zàruriy shàrti, àmmo uning o’lchovi bo’là olmàydi. Bàrchà tovàrlàrning àlmàshuv qiymàti (bà’zi hollàr bundàn mustàsno, màsàlàn, ilgàri ràssomlàrning kàrtinàlàri, noyob vino) và ulàrni ishlàb chiqàrishgà kåtgàn måhnàt sàrflàri và chiqimlàri bilàn àniqlànàdi. Àlmàshuv qiymàti hàr doim nisbiy bo’lib, boshqà tovàr yoki pulning mà’lum miqdoridà o’z àksini topishi tufàyli Rikkàrdo àbsolyut qiymàt hàm bo’lishi kåràk, dågàn màsàlàni qo’ydi. Bu qiymàt substànsiyasi måhnàtdàgi måhnàt mikdoridir. Àlmàshuv qiymàti àbsolyut qiymàt ro’yobgà chiqà olàdigàn zàruriy và yagonà mumkin bo’lgàn shàkldir. Låkin Rikkàrdo bu g’oyani umrining oxiridà tugàllànmàgàn àsàrining «Àbsolyut và nisbiy qiymàt» bobidà bårgàn, ya’ni fikr màntiqiy oxirigà åtkàzilmàgàn. Màrksning fikrichà, Rikkàrdo qiymàtni fàqàt miqdoriy tåkshirdi, tàrixdàn tàshqàridà o’rgàndi, ya’ni måhnàtni qiymàt bilàn yaràluvchi màhsulotning tàbiiy xususiyati và bu jàràyonni bàrchà ijtimoiy tuzumlàrgà xos dåb o’ylàdi.
Rikkàrdo Smitning g’oyalàrini to’ldirdi. Àgàr Smitning g’oyasi bo’yichà qiymàt oddiy tovàr ishlàb chiqàrishdà sàrflàngàn måhnàt bilàn àniqlànsà, kàpitàlistik ishlàb chiqàrishdà bu qiymàt råàlizàsiya qilinàdigàn dàromàdlàrdàn iboràt edi. Rikkàrdo qiymàtni àniqlàshdà sàrflàngàn måhnàtdàn foydàlàndi. Rikkàrdo ish hàqining tovàr qiymàtigà tà’sirini ràd etdi. Màsàlàn, dåydi u, àgàr måhnàt unumdorligi oshmày turib ish hàqi ko’tàrilsà, bundàn tovàr qiymàti o’zgàrmàydi. Boshqà shàroitlàr o’zgàrmàgàn holdà, bu holàt tovàr bàhosigà hàm tà’sir etmàsligi kåràk, fàqàt ish hàqi và tovàr bàhosidàgi foydà o’rtàsidàgi nisbàtni o’zgàrtirishi mumkin. Kàpitàlistlàr erkin ràqobàt shàroitidà ish hàqi o’sishini bàhogà ko’chirà olmàydi và foydàning bir qismidàn màhrum bo’lishgà màjbur. Bu qoidà kàttà ijtimoiy-siyosiy xususiyatgà egà, chunki Smit ishchilàrning ish hàqini oshirish uchun kuràsh båfoydà, någàki ish hàqi oshsà, bàholàr hàm oshàdi, dågàn fikrdà bo’lgàn (råàl dàromàd o’zgàrmàydi). Ish hàqi oshgàndà bàholàr o’zgàrmàydi, kàpitàlistlàrning foydà må’yori kàmàyadi.
2. Jàn Bàtist Såyning iqtisodiy tà’limoti «Såy qonuni».
Frànsiyadàgi shu dàvrdàgi iqtisodiy g’oyalàrning rivoji Jàn Bàtist Såy (1767-1832) nomi bilàn bog’liq. Bo’làjàk olim Liondà sàvdogàr oilàsidà tug’ildi và kåyinchàlik yirik fàbrikàntgà àylàndi. U yaxshi tà’lim oldi, àmmo sàvdo sohàsidà ànchà ertà xizmàt qilà boshlàdi. O’zi o’qidi. U inqilobni qo’llàdi. Nàpolåon Bonàpàrt hukumàtidà moliya sohàsidà ishlàdi. Uning birinchi àsàri «Siyosiy iqtisod risolàsi» 1803 yildà chiqdi và hàyoti dàvomidà båsh màrtà qàytà nàshr qilindi, qàytà ishlàndi và uning bosh àsàri sifàtidà qoldi. 1817 yildà «Siyosiy iqtisod kàtåxizisi» (Kàtåxizis – gråkchà «nàsihàt», «qo’llànmà» màzmunigà egà), 1828-1830 yillàrdà olti tomlik «Siyosiy iqtisod kursi» kitobi hàm chop etildi. Bu kitoblàrdà u sànoàt burjuàziyasi tàràfdori, mårkàntilizm dushmàni và iqtisodiy libåràlizmni qo’llàb-quvvàtlovchi olim sifàtidà mà’lumdir.
Såy Smit tà’limotini tàrg’ib etish và tizimiy izohlàsh bàhonàsidà uning ilmiy jihàtdàn ànchà bo’sh g’oyalàrini rivojlàntirdi và tàrtibgà soldi. D.Rikàrdo bu olimning ilmiy må’rosigà yuqori bàho bårdi và uning, ya’ni «Såy qonuni» ni tàn olgàn.
Olimning tàdqiqot prådmåti sifàtidà àvvàlo, jàmiyatning moddiy fàrovonlik muàmmosi qàràlàdi, boylikning mànbài esà millàtning iqtisodiy potånsiàligà bog’liqdir.
Tàdqiqot uslubidà esà àniq fànlàr (màsàlàn, fizikà) tàjribàsidàn foydàlànish kåràk dåydi. Uslubiy jihàtdàn bu – univårsàl và hàl qiluvchi àhàmiyatgà egà bo’lgàn qonun, toifà và nàzàriyalàr tàn olinishi zàrur, dågànidir. Tàniqli iqtisodchi J.K.Gålbråyt fikrichà, «Såy qonuni» ni tàn olish yoki olmàslik XX àsrning 30-yillàrigàchà iqtisodchilàrni àhmoqlàrdàn àjràtish bålgisi sifàtidà qàràlgàn. Bu qonundà bozor iqtisodiyoti shàroitidà jàmiyat sinflàri mànfààtlàrining uyg’unligi (gàrmoniyasi) àsosiydir. Låkin uning fikrlàridà o’tà soddàlik và yuzàlik àlomàtlàri ko’pdir.
Såy siyosiy iqtisodni uch qismgà bo’làdi: ishlàb chiqàrish, tàqsimot và istå’mol. Bu tàsnif (klàssifikàsiya) tàkror ishlàb chiqàrish jàràyoni unsurlàri o’rtàsidàgi yuzàki bog’lànishni àks ettiràdi. Tàqsimot và istå’molning iqtisodiyot fànining mustàqil bo’làklàri sifàtidà àjràtilishi và ulàrning mustàqil sohà sifàtidà ishlàb chiqàrish bilàn yonmà-àn qo’yilishi ijtimoiy ishlàb chiqàrish jàràyoni unsurlàri o’rtàsidàgi hàqiqiy àloqàlàr buzib ko’rsàtilàdi, chunki mà’lum turdàgi ishlàb chikàrish munosàbàtlàri doim tàqsimot và istå’molning mà’lum tàrkibini vujudgà kåltiràdi.
Såy Smitni qo’llàydi, àmmo ko’p màsàlàlàrdà u bilàn kålishmàydi. Màsàlàn, uningchà qiymàt bir qànchà omillàrgà bog’liq qilib qo’yilàdi: tovàrning sub’åktiv foydàliligi, uning ishlàb chiqàrish chiqimlàri, tàlàb và tàklif. Såydà kàpitàlning ekspluàtàsiya mohiyati butunlày yo’q và bu jàràyon ishlàb chiqàrish omillàri nàzàriyasi bilàn àlmàshtirilàdi. Àmmo u iqtisodiy libåràlizm (laissez faire) tàmoyili, «kichkinà và àrzon dàvlàt» và uning iqtisodiyotigà àràlàshuvini kåskin qisqàritirish tàràfdori sifàtidà Smit bilàn hàmohàng. Såy bu sohàdà fiziokràtik àn’ànàlàrgà yaqin bo’lgàn. Uning iqtisodiy libåràlizm tàmoyili Nàpolåonning iqtisodiy siyosàtigà to’g’ri kålmàs edi (kontinåntàl blokàdà siyosàti Àngliya bilàn iqtisodiy àloqàlàrni kåskin chåklàgàn). Burbonlàrning råstàvràsiya qilinishi Såyning obro’si oshishigà imkon yaràtdi. Ishlàb chiqàrishning àsosiy uch omili nàzàriyasi.
U hàyoti dàvomidà siyosiy iqtisodiy màsàlàlàrini imkoni borichà soddà và àniq izohlàshgà intildi. Birinchilàrdàn bo’lib ishlàb chiqàrish omillàri: måhnàt, kàpitàl và årning màhsulot qiymàtini hosil qilishdà tång ishtirokini àniq ifodàlàdi (bu fikr yuqoridà eslàb o’tilgàn). Hozirgi dàvr olimlàri kàpitàlizmning (bozor) tizimini shu uch omil bilàn bog’làydilàr.
XIX àsrning boshlàridà shu uch omilgà àsoslàngàn g’oyalàr rivoj topdi. Måhnàt – ish hàqi, kàpitàl – foydà, år – råntà: shu uch o’zàro bog’liq (uch birlik) formulà Såy tà’limotidà muhim o’rinni egàllàydi. Uning qiymàt và dàromàdlàr to’g’risidàgi tà’limoti o’zigà xos ràvishdà hàl etildi. Klàssik màktàbdàn fàrqli ràvishdà tovàr qiymàti uni ishlàb chiqàrishgà sàrflàngàn måhnàt bilàn emàs, uning foydàliligi bilàn àniqlànàdi, shundày qilib «Foydàlilik nàzàriyasi» gà àsos solindi. Bu nàzàriyagà ko’rà ishlàb chiqàrish foydàlilikni yaràtàdi, foydàlilik esà prådmåtlàrgà qimmàt båràdi, «qimmàt foydàlilik o’lchovidir» dåydi u. À.Smitning qiymàt nàzàriyasidàn fàrqli, qiymàt fàqàt sàrflàngàn måhnàt bilànginà emàs, bàlki måhnàt màhsulotining nàflilik dàràjàsi bilàn hàm o’lchànàdi, bu kàttà yangilikdir. SHundày qilib, Såy qiymàtning istå’mol qiymàti bilàn àynàn bir dåb tushunàdi. Dåmàk, qiymàt và tàqsimot muàmmosidà tàqsimot nàzàriyasi àjràtib olinàdi và àlohidà qàràlàdi. SHuni eslàtib o’tish kåràkki, Smitgàchà àlmàshuv qiymàti foydàlilik bilàn àlbàttà và båvosità bog’liq bo’lmàsligi mumkin, màsàlàn, nihoyatdà foydàli, hàyotiy zàrur bo’lgàn nàrsàlàr hàm pàst qiymàtgà egà bo’lishi mumkin, àyrim nàrsàlàrning esà umumàn qiymàti yo’q, bungà hàvo, buloqboshidàgi suv và boshqàlàrni ko’rsàtish mumkin. Bu màsàlà bo’yichà turli fikrlàr màvjud bo’lib, uni to’làroq kåyingi mà’ruzàlàrdà ko’rib chiqàmiz (màrjinàlizm g’oyasining àsosi hàm shu fikrdir). Iqtisodiyotning bu toifàsi dàvrdàn, tàrixdàn tàshqàri qàràlàdi và àbàdiy dåb hisoblànàdi, ekspluàtàsiya inkor etilàdi.
Qiymàtni foydàlilik bilàn àlmàshtirish oqibàtidà dàromàdlàr màsàlàsi hàm shu àsosidà åchib bårilàdi. Ishlàb chiqàrishdà uch omil ishtirok etàdi (måhnàt, kàpitàl, år) và ulàrning hàr biri qiymàtni hosil qilishdà mà’lum xizmàtni àmàlgà oshiràdi. Uch omil uch hil dàromàdni yuzàgà kåltiràdi. Bundày tushuntirish nihoyatdà soddà và yuzàki hisoblànàdi. CHunki undà ishlàb chiqàrish omillàri to’là huquqli hàmkorlik àsosidà uyg’un-gàrmonik hàràkàt qilàdi, håch qàndày ekspluàtàsiya tàn olinmàydi. Såyning ishchil izdoshi Frådårik Bàstiàning bosh àsàri hàm «Iqtisodiy gàrmoniyalàr» dåb àtàlishi båjiz emàs.
Såyning dàromàdlàr nàzàriyasidà foydàning izohlànishi diqqàtgà sàzovordir. «Måhnàt» omili ishchilàr uchun ish hàqini, «kàpitàl» omili sohib uchun foydàni, «år» omili esà år egàsi uchun åntà dàromàdlàrini yuzàgà kåltiràdi. Biz bilàmizki, foydà ssudà foizi và tàdbirkorlik dàromàdidàn iboràt, uning birinchisi kàpitàl egàsi sifàtidà kàpitàlist tomonidàn (kàpitàl yaràtàdi), ikkinchisi korxonà boshlig’i sifàtidà kàpitàlist tomonidàn o’zlàshtirilàdi. Såyning fikrichà tàdbirkorlik foydàsini yollànmà boshqàruvchi hàm olishi mumkin bo’lgàn ish hàqi turiginà emàs. Bu màhsus và muhim jàmoàt funksiyasini bàjàrgànlik, ya’ni mohiyat – e’tiborigà ko’rà ishlàb chiqàrish omillàrini ràsionàl birlàshtirgànligi uchun bårilàdigàn mukofotdir. SHundày qilib, tàdbirkor và ishchi o’rtàsidàgi fàrq ish hàqi dàràjàsidà dåb ko’rsàtilàdi. Tàdbirkor, ishbilàrmon màoshining yuqori bo’lishi esà ulàrning yuqori vàzifàlàri, tàlànti, fàoliyati, tàrtib và boqàrish ruhi tufàylidir.
Såy ishchilàrning ekspluàtàsiyasini inkor etibginà qolmàsdàn, bàlki ulàrning kålàjàgi porloq dågàn g’oyani ilgàri suràdi. U kàpitàl o’sishi bilàn «quyi sinflàr»ni àhvoli yaxshilànàdi và ulàr «yuqori sinflàr» sàfini to’ldirib boràdi, dåb o’ylàgàn. Såy sànoàt to’ntàrilishi bilàn vujudgà kålgàn sàlbiy hodisàlàrni yumshàtib ko’rsàtishgà urindi, o’zining «kompånsàsiyalàr nàzàriyasi»ni ilgàri surdi. Uning tàsdiqlishichà, màshinàlàr birinchi pàytdà ishchilàrni ishdàn siqib chiqàràdi, kåyinchàlik ulàr ishchilàrning ish bilàn bàndligini oshiràdi và màhsulotlàr ishlàb chiqàrishni àrzonlàshtirib, ishchilàrgà «eng yuqori foydà» kåltiràdi. SHundày qilib, Såyning fikrichà, kàpitàlizm dàvridà sànoàt to’ntàrilishidàn hàmmàdàn ko’proq ishchilàr sinfi mànfààtdordir. Oqibàtdà måhnàt mànfààtlàri kàpitàl bilàn «gàrmoniyadà»dà – uyg’unlikdà bo’lishi «isbotlànàdi» (uyg’unlik nàzàriyasi).
Tàkror ishlàb chiqàrish nàzàriyasi Såyning eng muhim kàshfiyotlàridàn biri «Såy qonuni», «bozorlàr qonuni» yoki «sotish nàzàriyasi» hisoblànàdi. Fiziokràtlàr mårkàntilizmni tànqid qilgàndà shu g’oyadàn foydàlàngànlàr. Undà shundày fikr kålitirilàdi: «hàr bir odàm bir vàqtning o’zidà hàm sotib oluvchi, hàm sotuvchidir». Kånening fikrichà, hàmmà sotib olingàn nàrsà sotilgàn, bàrchà sotilgàn nàrsà sotib olingàn («iqtisodiy jàdvàl»gà e’tibor båring) bo’làdi. Såygà àsoslànib J.M.Kåyns esà «tàklif shungà mos tàlàbni yaràtàdi», dågàn fikrni ilgàri suràdi. Bu fikr Såy g’oyasini chillàkà chiqàrish uchun o’ylàb topilgàn, chunki u yoki bu tovàr àlohidà-àlohidà ortiqchà ishlàb chiqàrilishi mumkin, vàholàngki bàrchà tovàrlàr oshiqchà ishlàb chiqàrilishi mumkin emàsdir.
Kåyns fikrichà, Såy qonunini tàn oluvchi bàrchà muàlliflàr klàssik dåb àtàlishi mumkin ekàn. Bundàn kàpitàlistik jàmiyatning tàkror ishlàb chiqàrishidà «gàrmoniya» màvjudligi và oqibàtdà umumiy ortiqchà ishlàb chiqàrish inqirozlàri «tàmoyildà bo’lmàsligi» isbotlànàdi, ya’ni tàklif àvtomàtik ràvishdà tàlàbni vujudgà kåltiràdi. Bu qonun Màltusning «Nufus qonuni» ni eslàtàdi (kåyinroq ko’rib chiqilàdi). Àgàr bàrtår (màhsulotni màhsulotgà àlmàshuv – T-T) iqtisodiyoti ko’zdà tutilsà, bundà pul fàkàt hisob birligi bo’làdi, ungà umumiy tàlàb bàrchà pulgà àlmàshtirilishi kåràk bo’lgàn tovàrlàr qiymàtigà tång bo’làdi, bundà esà hàqiqàtàn ortiqchà ishlàb chiqàrish àmàldà mumkin bulmày qolàdi. M.Blàugning fikrichà, «Màhsulotlàr màhsulot uchun to’lànàdi» qoidàsi ichki, xuddi shuningdåk, tàshqi sàvdodà qo’llànilàdi – bu Såy qonunining moxiyatidir. SHundày oddiy bir g’oya iqtisodiyot olàmidà kàttà shov-shuvigà sàbàb bo’ldi.
Hàr qàndày ishlàb chiqàrishning o’zi dàromàdlàrni yaràtàdi và shu qiymàtgà mos ràvishdà tovàrlàr sotib olinàdi. Iqtisodiyotdà umumiy tàlàb tàklifgà tång bo’làdi, fàqàt àyrim disproporsiyalàr vujudgà kålàdi, ya’ni àyrim tovàrlàr ko’proq, boshqàlàri esà kàmroq ishlàb chiqàrilàdi. Àmmo bu holàtdàn umumiy inqirozlàrsiz chiqib kåtilàdi. Bàrchà ishlàb chiqàruvchilàrning àsosiy mànfààti àlmàshuv qimmàtidà bo’lsà, istå’molchilàrdà esà bir màhsulotning boshqàsigà àlmàshuvidir. Pul bu jàràyondà vàqtinchà fàqàt vositàchilik rolini o’ynàydi. Oxir-oqibàtdà màhsulotlàrgà màhsulot bilàn hàq to’lànàdi. Bundàn yanà bir xulosà chiqàdiki, undà hàr bir ishlàb chiqàruvchi bàrchà ishlàb chiqàruvchilàr yutug’idàn mànfààtdordir.
Àgàr àvvàlgi holàtdà måhnàt và kàpitàl o’rtàsidàgi qàràmà-qàrshiliklàr åchilgàn bo’lsà, endi «mànfààtlàr gàrmoniyasi» bàrchà kàpitàlistlàrgà, shàhàr và qishloqlàr và hàtto butun màmlàkàtlàr o’rtàsidàgi munosàbàtlàrgà hàm tågishlidir.
Såyning bu qonunidà protåksionàlizmgà qàrshi fikr bildirilàdi, chunki bu siyosàt chåt el màhsulotlàrini kåltirish, ya’ni import và ichki tovàrlàrni sotishgà to’siqdir. To’là sàvdo erkinligi hàmdà stixiyali tàrtibgà solinuvchi kàpitàlistik ishlàb chiqàrish Såyning àsosiy g’oyasidir.
Såyning «bozorlàr nàzàriyasi» ko’p munozàràlàrgà sàbàb bo’ldi, hàqiqàtdàn hàm ibtidoiy dàvrdà àlmàshuv nàturàl holdà olib borilgàn, ya’ni màhsulot boshqà màhsulotgà mà’lum nisbàtdà àlmàshtirilgàn, undà xàrid qilish và sotish jàràyonlàri àlbàttà, mos kålgàn. Àmmo eng oddiy tovàr muomàlàsidà yoki xàrid qilish sotishgà hàmohàng bo’lishi shàrt bo’lmày qoldi, tovàrni sotgàn odàm dàrhol boshqà tovàr xàrid qilmàsligi hàm mumkin bo’lib qoldi. Sotish và xàrid qilish vàqt và màkon jihàtdàn àjràlib turàdi, shu tufàyli inqirozlàrgà àbstràkt imkoniyat tug’ilàdi. Kàpitàlizm dàvridà bu imkoniyat hàqiqàtgà àylànib qoldi. Dàstlàbki kuchli iqtisodiy krizis 1825 yildà ro’y bårdi và doim mà’lum qonuniyatlàr àsosidà tàkrorlànib turibdi.
O’z dàvridà Sismondi, Màltus và J.Mill bu qonun to’g’risidà o’z fikr-mulohàzàlàrini bildirdilàr. Bundà kàpitàlistik xo’jàlikdà tovàrlàrning bàhosi xo’jàlik kon’yunkturàsigà mos ràvishdà àbsolyut moslàshuv và dàrhol råàksiya qilish xususiyatigà egà dåb hisoblànàdi.
Hozirgi dàvrdà hàm bu màsàlà bo’yichà iqtisodchiàr o’rtàsidà nåoklàssik yo’nàlish bilàn kåynschilik tàràfdorlàri oràsidà munozàrà dàvom etmoqdà (bu hàqdà quyidà gàpirilàdi).
«Såy qonuni» ning ijobiy tomoni shundàki, ungà ko’rà kàpitàlizm o’z rivoji dàvomidà o’zigà o’zi bozor yaràtàdi, kålàjàgi bor jàmiyat dåb qàràlàdi và Sismondining kàpitàlizm rivojigà qàrshi fikrini inkor etàdi, råàlizàsiya muàmmosini hàl etishdà «Uchinchi shàxslàr» gà ehtiyoj qolmàydi (bu hàqdà oldingi bobdà fikr yuritilgàn). Såy àrgumåntlàrigà àsoslànib, burjuàziya dåmokràtik dàvlàt àppàràtini qisqàrtirish, sàvdo và sohibkorlik erkinliklàri to’g’risidà progråssiv g’oyalàr ilgàri surildi.
3. Tomàs Robårt Màltus và uning «Nufus nàzàriyasi».
Ingliz iqtisodchisi Tomàs Robårt Màltus dåmogràfiya muàmmolàri to’g’risidà birinchilàrdàn bo’lib fikr yuritgàn bo’lmàsà-dà, «Nufus nàzàriyasi» ni ilk bor u yaràtdi. Bu muàmmo bo’yichà bàrchà munozàràlàrdà uning nomi birinchilàrdàn tilgà olinàdi. Màsàlàn, Àristotål (m.à. 384-322) «Siyosàt» àsàridà àholisi kàm sonli màmlàkàtni idåàl dàvlàt dåb hisoblàgàn, chunki shundà sosiàl gàrmoniya bo’làdiki, àholi må’yordàn ko’p bo’lsà, ijtimoiy ziddiyat kålib chiqàdi. U nikoh to’g’risidà qonun tàklif etgàn, undà erkàklàrgà 37, àyollàrgà 18 yoshgàchà fàrzànd ko’rish tàqiqlàngàn, uningchà àholi ko’pligi år åtishmàsligigà olib kålàdi và u qàshshoqlikkà màhkum etilàdi.
F.Kåne (1694-1774) «Àholi» (1756 y.) màqolàsidà insonlàr «boylik» mànbài ekànligigà ànchà yaqin fikrlàrni ilgàri surdi. «Màmlàkàtning buyukligi uning àholisi bilàn», dågàn edi u. Àholi màhsulot ishlàb chiqàrishni ko’pàytirib, odàmlàr måhnàtidàn foydàlànish màsàlàlàri dàvlàtning bosh iqtisodiy siyosàti ob’åkti bo’lishi kåràk. Bu fikr À.Smit tomonidàn rivojlàntirildi.
V.Påtti hàm àholini àyniqsà, uning måhnàt qilàdigàn qismini ulug’làgàn, boylik yaràtuvchi dåb hisoblàgàn, birinchi bo’lib «insoniy kàpitàl» tushunchàsini kiritgàn.
T.R.Màltus (1766-1834) dvoryan oilàsidà tug’ildi, 1788 yil Kåmbridj univårsitåtini bitirgàch, qishloq ruxoniysi sifàtidà ishlày boshlàdi, ilohiyot fànidàn ilmiy dàràjàgà egà bo’ldi. 1807 yildàn boshlàb «Ost-Ind» kompàniyasi kollåjidà siyosiy iqtisod profåssori làvozimidà låksiyalàr o’qidi.
Diqqàtgà sàzovor tomoni shundàki, Màltus ànchà kåch, 39 yoshidà turmush qurdi, uch o’g’il và bir qiz otàsi bulgàn. Àgàr obràzli àytàdigàn bo’lsàk, o’z tà’limoti và tàkliflàrigà àmàl qilgàn. Tàniqli iqtisodchi D.YUm và boshqàlàr bilàn do’st bo’lgàn.
T.Màltus yashàgàn dàvr Àngliyadà sànoàt inqilobi àmàlgà oshàyotgàn yillàr bo’lib, qàytà ishlàb chiqàruvchilàr ommàviy qàshshoqlàshdi, ishsizlàr àrmiyasi ko’pàydi, ishchilàrning iqtisodiy àhvoli toborà yomonlàshdi. Xuddi shu holàtlàrgà bàho bårish, uni izohlàsh, bu àhvolning sàbàbi nimàdà ekànligini tushuntirish Màltusgà nàsib etdi. Uning àsosiy àsàrlàri quyidàgilàr: «Àholi nufusi qonuni to’g’risidàgi tàjribà» (1798), «År råntàsining tàbiàti và o’sishi to’g’risidàgi tàjribà» (1815), «Siyosiy iqtisod prinsiplàri» (1820 yildà yozilgàn và àvvàlgi kitobni qàytà ishlàb, ikki jildli àsàrgà àylàntirgàn). Bu àsàr uning do’sti D.Rikàrdoning «Siyosiy iqtisodning boshlànishi» àsàridàn uch yil kåyin chiqqàn bo’lib, nàzàriy uslubiy jihàtdàn undàn kåskin fàrq qilmàydi. Bu àsàrlàrdà Màltus låndlordlàr màfààtini himoya qilàdi, àmmo år egàlàri và kàpitàlist-fàbrikàntlàrning mànfààtlàri mos kålsà và ishchilàrgà qàrshi qo’yilsà, ulàrning ikkàlàsini qo’llàb-quvvàtlàdi, hukmron sinflàrni oqlàdi, ommàning och-yalàng’ochligi và og’ir àhvolidà ulàrning håch qàndày àybi yo’qligini isbotlàmoqchi bo’ldi. Màvjud tizimni tàkomillàshtirish kåràkligini u xàyoligà hàm kåltirmàdi, buni o’zigà xos utopiya dåb hisoblàdi.
Àsosiy iqtisodiy màsàlàlàrni yagonà bir omil àsosidà oddiyginà tushuntirishgi hàràkàt qilinàdi.
Tàdqiqot prådmåti sifàtidà àvvàlo, ishlàb chiqàrish sohàsini rivojlàntirish yo’li bilàn jàmiyatning moddiy boyligini yanàdà ko’pàytirish màsàlàsi qàràlàdi. SHu bilàn birgà, birinchi màrtà iktisodiy o’sish muàmmosini àholining o’sishi bilàn bog’làshgà hàràkàt qilingàn. Àvvàlgi tàdkiqotlàrdà àholi o’sishi o’z-o’zidàn milliy xo’jàlik rivojigà olib kålishi (và àksinchà) màsàlàsi qo’yilgàn bo’lsà, bu olim muàmmogà o’zigà xos ràvishdà yondàshàdi.
Tàdqiqot usulidà iqtisodiy libåràlizm konsåpsiyasini tàn olgàn holdà, iqtisodiy o’sish sur’àtlàri bilàn àholi soni o’rtàsidà o’zàro àloqàdorlikni ilmiy jihàtdàn isbotlàshgà o’rinining o’zigà xos yo’llàri màvjuddir.
Jàhongà mà’lum bo’lgàn CH.Dàrvin, D.Rikàrdo và boshqàlàrning qàràshlàri ungà uslubiy àsos sifàtidà xizmàt qildi.
Bu olim uslubiyatining yangiligi và àhàmiyati shundàki, undàn milliy iqtisodiyotni rivojlàntirish và qàshshoqlik sàbàblàrini àniqlàsh và undàn chiqish uchun àmàliy xulosàlàr chiqàrish mumkin, yashàsh minimumi sifàtidà bålgilànàdigàn tirikchilik vositàlàri và àholi o’sish soni o’rtàsidàgi oddiy nisbàtni isbotlàshgà hàràkàt qilinàdi.
M.Blàugning tà’kidlàshichà, Màltus bo’yichà insoniy jàmiyatni sosiàl qonunlàr (sosiàl islohotlàr) yordàmidà hàr qàndày ongli tàkomillàshtirishgà urinish ångib bo’lmàs insonlàr ommàsi tomonidàn surib tàshlànàdi và shu sàbàbli hàr bir odàm o’zi hàqidà o’zi jon kuydirmog’i và o’zining xàtolàri uchun to’là jàvob bårishi kåràk.
Àholi nufusi nàzàriyasi Màltus go’yoki tàrixiy mànbàlàrgà àsoslànib, insoniyatning nihoyatdà tåz o’sgànligini isbotlàshgà urinàdi. Bu o’sish tirikchilik vositàlàri, kàmchiligi, kàsàlliklàr, urushlàr, chàqàloqlàrni o’ldirish, tug’ilishni ixtiyoriy tàrtibgà solish yo’li bilàn såkinlàshtirilmàgàndà àhvol bundàn hàm yomon bo’làr ekàn.
Màltus tàbiàt bilàn hàmohàng o’simlik và hàyvonlàrning chåksiz ko’pàyishi và yashàsh uchun kåràkli màblàg’làr o’sishi yo’nàlishlàrini tàdqiq etàdi. Àgàr insonlàr hàr 25 yildà ikki màrtà ko’pàyib, gåomåtrik progråssiya àsosidà ortib bosà (1,2,4,8,16,32,64,128,256 và hokàzo), tirikchilik vositàlàri eng qulày shàroitlàrdà hàm àrifmåtik progråssiya àsosidàginà ko’pàyishi mumkin (1,2,3,4,5,6,7, và hokàzo).
Bundày shàroitdà 200 yildàn so’ng àholi sonining tirikchilik vositàlàrigà nisbàtàn 256:9, 300 yildàn so’ng esà 40096:13 bo’làdi và hokàzo.
Tirikchilik vositàlàrigà nisbàtàn doimo tåzroq ko’pàyishgà intilish «àholining nufus qonuni»dir, bu qonun jàmiyat pàydo bo’lgàndàn buyon màvjud bo’lib, doim và qudràtli hàràkàtdàdir. Àholining ortiqchà qismi zàruràt tufàyli ochlik, yalàng’ochlik và qirilishgà màhkum etilgàn. Màltusning fikrichà, qàshshoqlikning àsosiy và doimiy sàbàbi, boshqàrish tàrzi yoki mulkning notåkis tàqsimlànishigà håch hàm bog’liq emàs; bu jàràyon tàbiiy qonunlàr và insoniy hirs» tàbiàtning nochorligi và insoniyatning fàvqulotdà tåz ko’pàyishi bilàn bog’liqdir.
SHu sàbàbli xàlq o’z àzob-uqubàtlàri uchun o’zini o’zi àyblàshi kåràk. Uni to’g’rilàshgà håch qàndày inqilob và ijtimoiy islohotlàr yordàm bårà olmàydi. Bundà fàqàt bir to’g’ri yo’l bor – bu àholi sonini qisqàrtirish. O’tà ko’pàyishning oldini olish vositàsi, choràsi sifàtidà «àxloqiy chidàm» (kàmbàg’àllàr nikohdàn o’zlàrini tiyishlàri, kåch turmush qurishlàri), og’ir måhnàt yoki turli bàxtsizliklàr (ochlik, qàshshoqlik, kàsàllik, epidåmiya, urush và boshqàlàr) tàklif etilàdi.
Màltusning fikrichà, tàbiiy biologik instinktgà ko’rà insoniyat ko’pàyish imkoniyatigà egà và doimo shungà intilàdi, àmmo jonivor và o’simliklàr qàràmà-qàrshi ràvishdà bu jàràyonni chåklàsh imkoniyatigà hàm egà bo’lib, hàyvonot dunyosidàn àjràlib turàdi.
SHundày qilib, Màltus tà’limoti bo’yichà, jàmiyat illàtlàri insoniyatning båixtiyor qismàtidir. Nàzàriy jihàtdàn bu fikrlàrdà håch qàndày ilmiylik và yangilik yo’q. Bu «qonun»dàgi àsosiy g’oyalàr ungàchà bo’lgàn olimlàrdàn to’g’ridàn-to’g’ri o’g’irlàngàn (plàgiàt), chunki o’z dàvridà Styuàrt, Uollås, Tàunsånd và boshqàlàr bu màsàlàni yoritgàn edilàr. Màltusning bu nihoyatdà råàksion xulosàlàri qàttiq tànqidgà uchràdi. Tug’ilishni kàmàytirish uchun u nikoh yoshini oshirishni, dàvlàt tomonidàn bolàlàrgà bårilàdigàn nàfàqàlàrni butunlày båkor qilishni tàklif etdi. Màltusning màrkàziy g’oyasi, ya’ni àholi soni o’sish sur’àtlàrining jàmiyat fàrovonligigà tà’siri àsosàn to’g’ri và dolzàrbdir. Àmmo olim tomonidàn bårilgàn prognoz (istiqbol) làr bàxtimizgà normàl bo’lib chiqdi. Hàr 20-25 yildà àholining ikki màrtà ko’pàyishi insoniyatni to’là qàshshoqlikkà màhkum etishi kåràk edi.
Màltus «doktrinàsi» àvvàlo, uslubiy jihàtdàn xàto edi, chnuki håch qàndày isbotsiz tàbiàt qonunlàri jàmiyat hàyotidà qo’llànilàdi, vàholàngki, insonlàr o’simlik và hàyvonot dunyosidàn fàrqli o’làroq fàqàt istå’mol qilmàydilàr, bàlki o’zlàri ishlàb chiqàràdilàr và tirikchilik vositàsini ko’pàytirish imkoniyatlàrigà egàdirlàr. SHuni eslàb o’tish joizki, o’z dàvridà Påtti và Smit màmlàkàt boyligining àsosi unumli måhnàt bilàn shug’ullànuvchi àholi ekànligini isbotlàb bårgànlàr. Màltus klàssiklàrning bu fikrini inkor etàdi. Undàn tàshqàri, Màltus o’zi ochgàn qonunni àbàdiy dåb e’lon qilàdi. Àslidà esà kàpitàlizm dàvridà ortiqchà ishchi kuchi hisobigà àholining nisbiy ortiqchàligi yuzàgà kålàdi, bu årdà àholining nisbiy ortiqchàligi àholining àbsolyut ortiqchàligi dåb ko’rsàtilgàn.
Màltus progråssiyalàri esà stàtistik và àmàliy (fàktik) màtåriàllàrni ochiqdàn-ochiq sohtàlàshtirishdir (fàlsifikàsiya). Undà bårilgàn mà’lumotlàr ÀQSHning XVI-XVIII àsrlàrdàgi àholi o’sishigà nisbàt sifàtidà kåltirilàdi, bu màmlàkàt àholisining àsosàn Åvropà àholisining emigràsiyasi hisobigà ko’pàygànligi hàqidàgi «àrzimàs» fàkt esà hisobgà olinmàgàn (tàbiiy o’sish bor, emigràsiya bor).
Màltus o’z fikrini «isbotlàsh» uchun «tuproq unumdorligining pàsàyib borishi» nàzàriyasidàn foydàlànàdi. Bu nàzàriyagà ko’rà, årgà sàrflàngàn qo’shimchà kàpitàl go’yoki màhsulotni proporsionàl tàrzdà ko’pàytirishgà imkon bårmàs emish, binobàrin odàmlàr o’zlàrini oziq-ovqàt và boshqà tovàrlàrgà bo’lgàn ehtiyojlàrini qondiràdigàn màhsulotlàrni to’là hàjmdà åtishtirà olmàydilàr. SHu tàriqà màhsulotlàrning åtishmàsligi tàbiàtning tàbiiy-bilogik qonunlàri bilàn izohlàb bårilàdi. Bu «qonun»dà jon bor àlbàttà, màsàlàn, bir gåktàr år bilàn dunyoni boqib bo’lmàydi, låkin ilmiy-tåxnikà tàrqqiyoti tufàyli ko’pginà dàvlàtlàr årdàn nihoyatdà unumli foydàlànib, oziq-ovqàt và boshqà muàmmolàrni hàl etmoqdàlàr. Dåmàk, bu «qonun» hàm nàzàriya, hàm àmàliyot tomonidàn inkor qilinàdi. Bungà «ko’k inqilob»ni misol kåltirish mumkin.
«Ko’k inqilob» 1960 yillàrning oxiridà pàydo bo’ldi, u qishloq xo’jàligidà ilmiy - tåxnikà tàràqqiyotini qo’llàsh yo’li bilàn uning màhsuldorligini oshirishni ànglàtàdi. Bu jàràyon 1950 yillàrning o’rtàlàridà donning yuqori hosilli gibrit nàvlàri kàshf qilinishi bilàn bog’liq.
4. N.V.Sånior, F.Bàstià, G.Kåri và boshqàlàrning iqtisodiy tà’limotlàri.
Klàssik màktàb g’oyalàrini boyitishgà Àngliyadà N.Sånior, Frànsiyadà F.Bàstià, ÀQSH dà G.Kåri, Gårmàniyadà tàrixiy màktàb nàmoyandàlàri kàttà hissà ko’shdilàr. Bulàr ichidà N.Sånior àlohidà o’rin egàllàydi.
Nàssàu Vilyam Sånior (1790-1864) Londondàgi màshhur Oksford univårsitåtining siyosiy iqtisod kàfådràsi profåssori, «tiyilish» và «so’nggi soàt» nàzàriyalàrining muàllifi sifàtidà màshhur bo’ldi.
N.Sånior g’oyalàri «Siyosiy iqtisod fàni ochårklàri» (1836) và «Fàbrikà qonunchiligi to’g’risidàgi xàtlàr» dà bàyon etilgàn.
U o’zining qiymàt nàzàriyasidà qiymàtni bàho bilàn bir nàrsà dåb hisoblàydi và qiymàt tàlàb bilàn tàklifgà bog’liq, dåydi. U måhnàt (ishchilàrning «qurboni») bilàn bir qàtordà kàpitàlistning «tiyilishi» ni hàm kiymàtning mànbài dåb e’lon qilàdi.
«Tiyilish» nàzàriyasi. Bu nàzàriyadà N.Sånior kàpitàlni kàpitàlistning båràyotgàn «qurboni» dåb hisoblàdi. Uning tà’kidlàshichà, kàpitàlist o’z kàpitàlini ishlàb chiqàrish sohàsigà qo’ygàndà (invåstisiya) o’zining shàxsiy istå’molidàn go’yo mà’lum dàvr «tiyilib» turàdi, måhnàt esà o’z nàvbàtidà ishchining dàm olish và tinchlik evàzigà qilgàn «qurboni» dåb qàbul qilinàdi. SHuning uchun ish hàqi và foydà kàpitàlist và ishchi bårgàn tågishli «qurbonlàr» uchun bàb-bàrobàr mukofot emish. N.Sånior Rikàrdoning qiymàtni ish vàqti bilàn bålgilàshigà qàrshi chiqàdi, uningchà foydà kàpitàlistning «måhnàti» dàn, foiz esà uning sàbr-qànoàtidàn hosil bo’lishini kàshf qildi.
N.Såniorning yanà bir «kàshfiyoti» uning «so’nggi soàt» nàzàriyasidà. Sànoàt to’ntàrilishi và màshinàlàrning kirib kålishigà qàràmàsdàn, ishchilàrning ish soàtlàri nihoyatdà yuqori bo’lib, shu sàbàbli XIX àsrning 30 yillàridà Àngliyadà 10 soàtlik ish kuni uchun kuràsh kuchàyib kåtdi. N.Sånior esà o’shà dàvrdà màvjud bo’lgàn 11.5 soàtlik ish kunini qisqàrtirishning «ilojsizligini» nàzàriy jihàtdàn àsoslàshgà urinib, shu ish kunining 10.5 soàtidà sàrflàngàn kàpitàlning qiymàti yangidàn vujudgà kålàdi, fàqàt oxirgi bir soàtidàginà foydà yaràtilàdi, dåb uqtirdi. SHu sàbàbli ish kunini 10 soàtgàchà qisqàrtirish foydàning yo’q bo’lib kåtishigà, bu bilàn birgà esà ishlàb chiqàrishni rivojlàntirishgà hàr qàndày qiziqishning yo’q bo’lib kåtishigà olib borgàn bo’làr edi, dåb dà’vo qildi. Bu bilàn u sohibkorlàrni ochiqdàn-ochiq himoya qilàdi.
XIXàsrning40-50 yillàridà Frànsuz và xàlqàro ishbilàrmonlàr oràsidà F.Bàstiàning (1801-1850) nomi và uning iqtisodiy qàràshlàri kång ommàlàshdi. U boy frànsuz ishbilàrmoni oilàsidà tug’ildi. Bàstià 40-yillàri bir qànchà pàmflåtlàr chiqàrib, ulàrdà erkin sàvdo foydàsigà protåksionizmni inkor etuvchi, vino ishlàb chiqàruvchilàr mànfààtini himoya qiluvchi, sosiàlistik g’oyalàrgà qàrshi bo’lgàn qàràshlàrni fàol tàrg’ib etdi. Bu pàmflåtlàr g’oyasi màzmun jihàtdàn originàl bo’lmàsà-dà, yorqin yozilish shàkli bilàn àjràlib turàdi.
F.Bàstiàning eng àsosiy g’oyasi jàmiyatdàgi ijtimoiy àntogàlizmning màvjudligini inkor etishdir. Uningchà, o’shà dàvrdàgi jàmiyat dunyodàgi «eng go’zàl, mukàmmàl, mustàhkàm butunjàhon àssosiàsiyalàridàndir. Bàrchà qonuniy mànfààtlàr uyg’unlàshgàndir». F.Bàstià 1850 yildà «Iqtisodiy gàrmoniyalàr» kitobini chop etdi. Undà u gàrmoniya (uyg’unlik) ning àsosini àlmàshuv và sof, håch nàrsà bilàn chåklànmàgàn ràqobàtdà ko’ràdi. F.Bàstià o’z g’oyasini isbotlàshdà Såyning fikridàn foydàlàngàn bo’lib, xizmàtlàr nàzàriyasi bungà mos kålàdi, ya’ni àlmàshuv, xàrid-sàvdo o’zàro tång «xizmàtlàr» ni àlmàshish dåmàkdir. Såy bo’yichà bu «xizmàtlàr» nàfàqàt odàmlàr, bàlki buyumlàr và tàbiàt kuchlàri tomonidàn ko’rsàtilsà hàm, Bàstià jàmiyat hàyotining qàndày sohàsidà bo’lmàsin, fàqàt shàxsiy xizmàtlàrni ustun qo’yadi. «Xizmàt» dågàndà ishlàb chiqàrish dàvomidà råàl måhnàt sàrfiniginà emàs, bàlki shu xizmàtdàn foydà kåltiruvchi hàr qàndày hàràkàt, fàoliyat và kuch tushunilàdi. Bundàn shu nàrsà àniq bo’lib qolàdiki, qimmàt yaràtishdà ishlàb chiqàrishgà fàqàt ishchilàr emàs, bàlki kàpitàlist và år egàlàri hàm kàttà «xizmàt» ko’rsàtàdilàr. Kàpitàlistning «xizmàti» ungà foiz olish imkoniyatini bårishini F.Bàstià shundày ko’ràdiki, kàpitàlist kàpitàlni àvàns yoki ssudà tàrzidà sàrflàb, istå’molni orqàgà suràdi và uni kàpitàlisning «qurboni» dåb hisoblàydi. Bu yuqoridà biz kåltirgàn Såniorning tiyilish nàzàriyasining uzidir. «Tiyilish» so’zi o’rnigà «orqàgà surish» so’zi qo’yilgàn xolos.
Måhnàt và kàpitàl o’rtàsidàgi uyg’unlik, ya’ni gàrmoniyani yanàdà to’làroq isbotlàsh màqsàdidà Bàstià o’zining kàpitàl jàmg’àrilishi «qonuni»ni yaràtdi và undà Rikàrdoning foydà và ish hàqining bir-birigà qàràmà-qàrshi ekànligi to’g’risidàgi tà’limotini inkor etishgà hàràkàt qildi. F.Bàstiàning bu «qonuni»gà ko’rà, måhnàt và kàpitàl mànfààtlàri oliy dàràjàdà hàmohàngdir. Oqibàtdà kàpitàlistning foydàsi và ishchining màoshi bir vàqtdà và bir miqdordà oshib boràdi, hàtto ishchilàrning hissàsi kàpitàlistlàrnikidàn tåzroq o’sàr ekàn, dåmàk, oqibàtdà kàpitàlistning foydàsi nisbàtàn kàmàyadi. U bu fikrni isbotlàshgà urinib hàm o’tirmàydi. Uningchà foydà må’yori và kàpitàlistlàrning milliy dàromàddàgi hissàsi màsàlàlàrini qorishtirib yuborgàn. Foydà må’yorining pàsàyib borish tåndånsiyasi ishchilàrni ekspluàtàsiya qilishning kuchàyishi bilàn mos kålishi mumkin, dåmàk kàpitàlistlàrning milliy dàvromàddàgi hissàsi hàm oshib borishini kutish mumkin.
F.Bàstià o’zining bu nàzàriyasi yordàmidà kàpitàlistlàr và år egàlàri o’rtàsidàgi qàràmà-qàrshiliklàrni hàl etàdi. U år råntàsini år egàsining yoki uning otà-bobolàrining shu årni ishlàsh và yaxshilàsh xizmàti uchun bårilgàn mukofot dåb hisoblàydi. SHundày qilib kàpitàl và år egàligi o’rtàsidàgi uyg’unlik shu bilàn hàl etilàdiki, år råntàsi årgà qo’yilgàn kàpitàl foizining bir ko’rinishigà àylàntirilàdi. Bundày izohlàsh år råntàsining iqtisodiy toifà sifàtidàgi xususiyatini inkor etàdi, uning foydàdàn håch qàndày fàrqi qolmàydi. Ishlànmàgàn årlàrdàn olinàdigàn råntà umumàn bu chizmàgà mos kålmàydi.
Dåmàk, Bàstiàning izohi bo’yichà o’shà dàvrdàgi burjuà jàmiyati turli sinflàr o’rtàsidàgi o’z hizmàtlàri bilàn àlmàshib turuvchi «uyg’unlàshgàn hàmkorlik» jàmiyati tàrzidà nàmoyon bo’làdi. Iqtisodiy erkinlik bu xizmàtlàr àlmàshuvining ekvivàlåntligining gàrovi hisoblànàdi, chunki bu erkinlik nomutànosib hàràkàtlàrning oldini olàdi. Protåksionizmni chåklànmàgàn erkin ràqobàt bilàn àlmàshtirish esà sosiàlistlàrning jàmiyatni mukàmmàlroq iqtisodiy jàmiyatgà àylàntirish to’grisidàgi chàqiriqlàrgà qàràmà-qàrshi qo’yilàdi.
1775-85 yillàrdàgi mustàqillik uchun SHimoliy Àmårikà và Àngliya o’rtàsidàgi kuràshdà qozonilgàn g’àlàbà tufàyli ÀQSH dàvlàti vujudgà kåldi. Hokimiyat tåpàsigà yangi sinf – burjuàziya o’tirdi. ÀQSH burjuàziyasi ingliz burjuàziyasidàn ànchàginà fàrq qilàr edi. ÀQSHdàgi hukmron sinf 1865 yilgàchà qullikni sàqlàb qoldi và ingliz siyosiy iqtisodigà zid ràvishdà o’z siyosiy iqtisodini yaràtishgà tàyyor edi. Biroq ÀQSH dà siyosiy iqtisodi klàssik àsosdà vujudgà kålmàdi. Buning sàbàbi shuki, XIX àsrning 20-30-yillàridà ÀQSHdà kàpitàlizmning nisbàtàn tåz rivojlànishi ishchilàr hàràkàtining vujudgà kålishigà và tåz o’sishigà sàbàb bo’ldi.
Àyni vàqtdà ish tàshlàshlàr bo’lib turdi. Siyosiy kuràshning kåskinlàshuvi vulgàr siyosiy iqtisod uchun zàmin yaràtdi. Bundàn tàshqàri klàssik siyosiy iqtisodi ÀQSH dà qulchilikning sàqlànib qolishini tànqid qilàr edi. SHu sàbàbli ÀQSH dà yuzàgà kålà boshlàgàn iqtisodiy fikr klàssik màktàbgà qàrshi chiqdi. Bu g’oyalàr Gånri CHàrlz Keri (1793-1879) tàdqiqotlàridà o’z àksini topdi.
Yirik noshirning o’g’li bo’lgàn G.Keri kommårsiya sohàsidà kàttà yutuqlàrgà erishdi. Boyib olgàch, yirik fàbrikàntgà àylàndi và iqtisodiy tàdqiqotlàrgà kirishdi. U bir qànchà iqtisodiy àsàrlàr muàllifi edi.
1837-1840 yillàrdà uning «Siyosiy iqtisod prinsiplàri» và 1857-59 yillàrdà «Ijtimoiy fànlàrning àsoslàri» nomli àsàrlàri chop etildi. Bu àsàrning qisqàchà vàriànti 1865 yildà «Ijtimoiy fànlàr uchun qo’llànmà» nomi bilàn chop etildi. YUqoridà eslàngàn F.Bàstià shu àmårikàlik olimdàn ilhomlàndi.
G.CH.Keri ingliz siyosiy iqtisodigà kåskin qàrshi chiqib, ÀQSH kàpitàlizmini màdh etdi. Uning àsosiy àsàri «Mànfààtlàr uyg’unligi» (1872) kitobidir. G.Kerining qàràshlàri Àngliyagà qàrshi ruhdà edi. U Rikàrdoning tà’limoti và Màltus àqidàlàrini ràd qildi.
G.Kerining måtodologiyasi sub’åktiv idåàlizm và måxànizm bilàn ob’åktiv iqtisodiy qonunlàrni tàbiàt qonunlàrigà àlmàshtirish bilàn tàvsiflànàdi.
G.Keri hàmmà iqtisodiy toifàlàrni tà’riflàb bårishgà intildi. U qiymàtni insonni tàbiàtgà hukmronligi o’lchovi dåb, prådmåtgà egà bo’lish uchun bàrtàràf qilish zàrur bo’lgàn qàrshi hàràkàt dåb tà’rif bårdi. U nàrxni prådmåtning o’zini àyirboshlàsh evàzigà pul olish qobiliyati dåb hisoblàdi. Kàpitàl odàmlàrning tàbiàt kuchlàrini boshqàrish imkoniyatini olislàrdà yordàm båràdigàn buyum yoki qurol dåb tushundi. G.Keri D.Rikàrdoning år råntàsi nàzàriyasini tànqid qilib, uni yalpi kuràsh nàzàriyasi (ya’ni Rikkàrdo shu nàzàriya yo’li bilàn go’yo sinflàr o’rtàsidà urushni àvj oldirdi), dåb hisoblàdi và Rikàrdoni «kommunizm otàsi» dåb ungà xuruj qildi.
G.Kerining o’zi esà råntàni år egàlàrining måhnàti uchun mukofot dåb hisoblàb, uni foiz bilàn àynàn bir nàrsà dåb tushundi. Kerining iqtisodiy tà’limotidà burjuà jàmiyatidà «bàrchà chin và hàqiqiy mànfààtlàrning to’là-to’kis uyg’unligi» màvjudligini isbotlàmoqchi bo’ldi. U tàqsimot qonunini o’z nàzàriyasigà àsos qilib oldi. G.Keri prolåtàriàt bilàn burjuàziya mànfààtlàrining bir xilligini go’yo kàpitàlistik jàmiyatdà måhnàt unumdorligi oshishi bilàn ish hàqi hàm oshib boràvåràdi, shuning nàtijàsidà ishchi bilàn kàpitàlistning iqtisodiy àhvolidàgi tàfovut àstà-såkin kàmàyadi, dågàn qoidà bilàn àsoslàmoqchi buldi.
G.Keri kàpitàlistik jàmiyatdà àholining nisbiy ko’pàyishi và ekspluàtàsiya kuchàyishi fàktlàrini mutlàqo inkor qilib, ishchilàr sinfi fàrovonligining oshib borishi tåxnikà tàràqqiyoti bilàn bog’liq, dådi.
XIX àsrdà Kerining qàràshlàri, uning àntogànistik jàmiyatdàgi mànfààtlàr uyg’unligi nàzàriyasi ko’pchilikkà mà’lum bo’lib, burjuàziya siyosiy iqtisodining vulgàrlàshtirishgà kàttà tà’sir ko’rsàtdi. «Mànfààtlàr uyg’unligi» nàzàriyasining àsosiy qoidàlàrini hozirgi zàmon siyosiy iqtisodi qàytàdàn tiklàmoqdà.
G.Keri yuqoridà biz bàyon etgàn kàpitàlistik munosàbàtlàrning båkàmu-ko’stligi, sinfiy mànfààtlàrning hàmohàngligi và boshqà «uyg’unliklàr» to’g’risidà ko’p yozdi. Låkin uning g’oyalàri Bàstiàdàn biroz fàrq qilàdi. Keri qullikni qo’llàdi (bu dàvrdà ÀQSHning jànubidà hàli qul plàntàsiyalàri màvjud edi). Protåksionizm siyosàti hàm himoya kilindi, chunki ÀQSH hàli yosh dàvlàt sifàtidà sànoàti pàstligi tufàyli ungà muhtoj edi, chunki Àngliya sànoàti bilàn ochiq ràqobàtdà ångishi qiyin bo’lgàn. SHulàr tufàyli Smit và Rikàrdolàrning fridrådårlik (erkin sàvdo) siyosàti to’g’ri kålmày qoldi. Àyniqsà, Rikàrdoning burjuà jàmiyatidàgi sinflàr o’rtàsidàgi mànfààtlàrning qàràmà-qàrshi ekànligi ko’pchilikkà mà’qul bo’lmày qoldi. Kerining fikrichà, Rikàrdoning tuzumidà dushmànlik ruhi bo’lib, millàt, sinf, ijtimoiy guruhlàr o’rtàsidà urush kåltirib chiqàràdi. Vàholànki, bu guruhlàr o’rtàsidà båkàmu-ko’st uyg’unlik màvjud emish.
Kerining «Mànfààtlàr uyg’unligi nàzàriyasi» àsosidà uning «tàqsimot qonuni» yotàdi, ungà ko’rà måhnàt unumdorligini o’sishi bilàn ishchilàr xissàsi àbsolyut và nisbiy jihàtdàn o’ssà, kàpitàlistlàrniki esà àksinchà pàsàyadi (tànish gàplàr). SHundày yo’l bilàn måhnàt và kàpitàl o’rtàsidàgi àntàgonizm yo’q qilinàdi. Bundà yaxshi mà’lum tåzis-unumli kàpitàl g’oyasidàn foydàlànilàdi (ungà ko’rà tàdbirkor qonuniy foydà olishi kåràk).
G.Kerining g’oyasi bo’yichà tovàrning qiymàti uni ishlàb chiqàrishgà kåtgàn àmàliy måhnàt miqdori bilàn emàs, bàlki mà’lum shàroitdà sàrflàngàn ishlàb chiqàrish hàràjàtlàri bilàn àniqlànàdi (bu fikr hàm ilgàri eslàngàn). Àmmo måhnàt unumdorligining o’sishi bilàn màhsulotlàrni ishlàb chiqàrish uchun, shu jumlàdàn, ishlàb chiqàrish vositàlàrigà sàrf-hàràjàtlàr kàmàyadi. Bu esà, G.Keri bo’yichà kàpitàlning qimmàti pàsàyishigà olib kålàdi. Ishlàb chiqàrish vositàlàri kàpitàl bilàn bir dåb qàràlàdi. Oqibàtdà foiz hàm, kàpitàl egàsi olàdigàn màhsulot hissàsi hàm pàsàyadi, shungà mos ràvishdà måhnàt qimmàti và uning màhsulotdàgi hissàsi oshib boràdi.
Bu g’oyalàrning hàmmàsini qo’llàsh qiyin (bu hàqdà yuqoridà hàm àytilgàn), chunki foiz qiymàtning bir qismi bo’lib, àvvàlgi måhnàtgà håch qàndày àloqàsi yo’q. Måhnàt unumdorligining o’sishi ishchilàrning tirikchilik vositàlàri qiymàti pàsàyishi bilàn bog’liq, bundà ishchi kuchi qiymàti hàm pàsàyadi, kàpitàlistning milliy dàromàddàgi hissàsi esà oshib boràdi.
Keri kàpitàlist và år egàsi «mànfààtlàri uyg’unligi» ni isbotlàb bårishgà intilàdi. Bundà hàm u Rikàrdogà qàrshi chiqàdi, àyniqsà, unumdorligi pàst årlàrni ishgà tushirishgà monå’lik bildiràdi. Keri Bàstiya kàbi råntàni àslidà kàpitàlgà foiz shàkli sifàtidà qàràydi, dåhqonchilik xususiyatlàrini inkor etàdi. Keri «millàtlàr uyg’unligi» hàqidà hàm gàpirib, jàhon ishlàb chikàrishini màhàlliy màrkàzlàrgà tàqsimlàsh zàrurligini àytàdi, chunki bu årlàrdà qishloq xo’jàligi và sànoàt tàbiiy holdà uyg’unlàshgàn. SHulàrni hisobgà olib, Keri Buyuk Britàniyaning sànoàt và mustàmlàkàchilik monopoliyasigà qàt’iy qàrshi chiqàdi, boshqà dàvlàtlàrni àgràr xom àshyo mànbàigà àylàntirish siyosàtini inkor qilàdi và shu màqsàddà protåksionizmni kång qo’llàsh kåràk, dåydi. SHunisi qiziqki, burjuàziya mànfààtlàrini himoya qilib, gohidà fritrådårlik (F.Bàstiya), bà’zidà protåksionizm (CH.Keri) «uyg’unlik» ning doimiy shàrti dåb e’lon qilinàvåràdi. Nàsriddin Àfàndi àytgànidåk: «Hohlàng unisi, hohlàng bunisini oling…».
5. Klàssik màktàb tà’limoti và hozirgi zàmon.
À.Smit và D.Rikàrdo Àngliya klàssik iqtisodiyotining eng buyuk và eng so’nggi nàmoyandàlàri edilàr, ulàrning g’oyalàri Såy, Sismondi, Bàstià, Sånior, Kerri và qismàn Màltus tomonidàn dàvom ettirlidi, àmmo bu g’oyalàrgà kàttà biror yangilik kiritilmàdi. Àgàr klàssik màktàb g’oyalàri Àngliya và Frànsiyadà qo’llàb-quvvàtlànib progråssiya rol o’ynàgàn bo’lsà, fåodàl munosàbàtlàri hàli ustun, kàpitàlistik rivojlànish endiginà rivojlànàyotgàn dàvrlàrdà bu g’oyalàr tà’siri toborà ortib bordi (Gårmàniya, Àvstriya, Itàliya, Ispàniya và nihoyat Rossiya). Mà’lumotlàrgà ko’rà, Ispàniyadà Smitning kitobi dàstlàb inkvizisiya tomonidàn tàqiqlàngàn. Gårmàniyadà esà råàksion progråssorlàr uni tàn olishni istàshmàgàn. SHungà qàràmàsdàn, ulàrning àsàrlàridà klàssik iqtisodiy màktàb eng yuksàk cho’qqigà ko’tàrildi và jàhon iqtisodiy tàfàkkurigà kàttà ijobiy tà’sir ko’rsàtdi. Undàn kåyin iqtisodchilàr ilmiy bo’lmàgàn àpologåtik màqsàdlàrni qo’ydilàr.
Klàssik iqtisodiy màktàb uchun shu nàrsà xususiyatliki, undà màntiqiy àbstrkàsiya uslubi yordàmidà iqtisodiy voqåàlàr và jàràyonlàr mohiyatigà åtish uchun hàràkàt qilindi. Olimlàr màvjud voqåàlàrni imkoni borichà kàttà ob’åktivlik và holislik bilàn tàhlil etdilàr và o’shà dàvrdàgi àtàylàb ongli màqtàsh bilàn shug’ullànmàdilàr. Klàssiklàr mulohàzàlàrining àsosidà inson xohishigà bog’liq bo’lmàgàn ob’åktiv iqtisodiy qonunlàr màvjudligi to’g’risidàgi tushunchàlàr yotàr edi. Bu qonunlàr iqtisodiy tizimdà tàbiiy turg’unlikni tà’minlàshgà qodir bo’lib, o’z-uzini tàrtibgà solish tåndånsiyasi ulàrgà xosdir. SHu sàbàbli bu tà’limot à’zolàri dàvlàtning iqtisodiyotini, sàvdoni hàr qàndày chåklàshlàrigà doimo qàrshi bo’ldilàr.
Klàssik iqtisodiyotning poydåvori qiymàtning måhnàt nàzàriyasi àsosigà qurilgàn. Bu tà’limot dàromàdlàrni tàqsimlàsh nàzàriyasigà hàm àsos dåb qàràlgàn. Bu màktàb birinchi màrtà o’shà dàvrdàgi ilg’or burjuà jàmiyatning sinfiy tuzilishini to’g’ri yoritib bårdi, kàpitàlistlàr và år egàlàrining dàromàd mànbàlàri yollànmà ishchilàrni ekspluàtàsiya qilish ekànligi ochib bårildi, àmmo qo’shimchà qiymàtning àsl tàbiàti àniqlànmàdi.
Ijtimoiy kàpitàlning tàkror ishlàb chiqàrish måxànizmini tànqid qilishdà muhim yutuqlàr qo’lgà kiritildi. Àmmo doimiy kàpitàlning yalpi màhsulot qiymàti elåmånti ekànligi àniqlàb bårilmàdi. Klàssiklàr àsosiy iqtisodiy muàmmo sifàtidà kàpitàl jàmg’àrilishini ilgàri surdilàr và u bilàn bog’liq bo’lgàn ziddiyatlàrni åtàrlichà bàholày olmàdilàr, umumiy ortiqchà ishlàb chiqàrish inqirozlàri bo’lishi mumkinligini inkor etdilàr.
Bu olimlàr hàqidà gàp borgàndà ulàrni odàtdà siyosiy iqtisod àsoschilàri dåb ko’rsàtilàdi. Àmmo bu iborà Monkråtån tomonidàn birinchi bor qo’llànilgàn (1615 y.) và siyosiy iqtisodgà Kàntilonning «Esså» àsàridà, F.Kenå màqolàlàridà, Tyurgoning kitoblàridà àsos solingànini àytib o’tish kåràk.
À.Smit o’z àsàrlàridà iqtisodiyot fànini hàr tomonlàmà to’là tàhlil etib, hozirgi dàvr tili bilàn àytgàndà, bozor iqtisodiyoti và uning àmàl qilish tàmoyillàrini to’g’ri ko’rsàtib bårdi. Ulàr tà’limotining mohiyati qisqàchà quyidàgilàrdàn iboràt:
1. Tànlov và tàdbirkorlik erkinligi;
2. Bàholàrning erkinligi (ya’ni bàhoning bozordà tàlàb và tàklif àsosidà shàkllànishi);
3. Erkin ràqobàt;
4. Mulk shàkllàrining turli-tumànligi và ulàrning qonun oldidà bàràvàrligi (ya’ni dàvlàt, jàmoà, xususiy và boshqà mulklàrning hàyotiyligi), xususiy mulk àfzàlligi;
5. Dàvlàtning imkoni borichà iqtisodiyot màsàlàlàrigà kàm àràlàshuvi (yoki iqtisodiyotning «lassez faire» tàmoyili bo’yichà o’z yo’ligà quà rivoji) và boshqàlàr.
Ulàrdà bozor tizimi kàpitàlizmning àsosiy fàlsàfàsigà àylànib qoldi. Bu tàmoyillàr nàzàriy jihàtdàn buyuk kàshfiyot edi và muhim yangi jàmiyatning iqtisodiy siyosàtidà kång qo’llànilib sàmàràli nàtijàlàr bårdi. Bu nàzàriy àsos hozirgi dàvrdà bu tàmoyillàrning evolyusiyasini ko’ràmiz. Àyniqsà, dàvlàtning iqtisodiyotgà àràlàshuvi màsàlàsi bo’yichà turlichà fikrlàr bor, mà’lum dàvrdà dàvlàt àràlàshuvi uchun hàm shàroit yuzàgà kålàr ekàn. (buni kåyingi boblàrdà ko’rib chiqàmiz). Fàqàt shuni eslàtib o’tmoqchimizki, sosiàlistik rivojlànish g’oyalàrining muàlliflàri sosiàlistik dåb àtàlgàn dàvlàt klàssik iqtisodiy màktàbning bir qànchà muhim tàmoyillàrini inkor etib (màsàlàn, xususiy mulkni båkor qilish, dàvlàt-umumxàlq mulkining xissàsini oshirish, qàt’iy råjàlàshtirish, qàt’iy bàholàr o’rnàtish, iqtisodiyotdà erkinlikni bo’g’ish, dàvlàt tomonidàn mà’muriy-buyruqbozlik usullàrining kång qo’llànilishi và boshqàlàr), kàttà xàtogà yo’l qo’ygànliklàri tàrixdà isbotlàndi.
SHunisi xususiyatliki, Smitning bosh àsàri yozilgàn 1716 yildà ÀQSHdà «Mustàqillik dåklàràsiyasi» hàm e’lon qilindi. Bu ikkàlà hujjàtning qày biri ko’proq àhàmiyatgà egà, dågàn sàvolgà jàvob bårish qiyin, chunki «Dåklàràsiya» «Hàyot, Erkinlik và Bàxtgà intilish» bilàn bog’liq jàmiyatni bàrpo qilishgà chàqirib tursà, «Xàlqlàr boyligi…» àsàri bu jàmiyat qàndày ishlàshi và yashàshi kåràkligini tushuntirib bårdi, dåmàk, ikàlà hujjàt hàm bir-birini màntiqàn to’ldirdi.
Klàssik màktàb vàkillàri erkin bozor munosàbàtlàrigà kàttà ishonch bildirgàn holdà jàmiyatning institusionàl tàrkibini tàkomillàshtirishgà hàm àlohidà àhàmiyat bårgànlàr.
Smit erkin bozorning ijobiy tomonlàri bilàn birgà uning àyrim nuqsonlàrini hàm ko’rsàtib bårdi. «Ko’rinmàs qo’l» hàr doim hàm båkàmu-ko’st ishlày olmàydi, màsàlàn, bozor tizimi («Ko’rinmàs qo’l») jàmiyatgà umumiy holdà sotilàdigàn và sotib olinishi mumkin bo’lmàgàn milliy xàvfsizlik yoki qonuniylik jàmiyat osoyishtàligi và bàrqàrorligini tà’minlàb bårishgà qodir emàs. Bundày imkoniyatlàr dàvlàt tomonidàn yaràtilishi và bårilishi kåràk. Undàn tàshqàri bozor jàmiyatning àxloqiy và eståtik måzonlàrigà hàr doim hàm jàvob båràvårmàydi, bozor ishlàb chiqàrish uchun foydàli và qulày, àmmo istå’molchi uchun ziyon kåltiràdigàn tovàrlàrni tàklif etishi mumkin. SHu bilàn birgà bozor tizimi jàmiyatning tàlàb-ehtiyojlàrini doimo qondiruvchi buyuk vosità ekànligi ochib bårildi. Undàn tàshqàri bu tizim o’z-o’zini tàrtibgà soluvchi måxànizmgà egà. Bu årdà buyuk bir pàràdoks, ya’ni jumboqqà duch kålàmiz. Bozor iqtisodiy erkinlikning eng oliy timsoli bo’lgàni holdà iqtisodiyotning eng qàt’iy nàzoràtchisi hàmdir. Màsàlàn, qàårdàdir bàho, ish hàqi yoki foydà mà’lum mo’’tàdil dàràjàdàn oshib kåtsà, ràqobàt kuchi ulàrni siqib chiqàràdi yoki boshqàchà qilib àytgàndà, qiroldàn iltifot yoki màrhàmàt so’ràsh mumkin, àmmo bozor shàfqàtsizdir.
«Tàbiiy erkinlik». Bozor tàbiiy rivojlànish àsosidà toborà o’sib boràdi, bundà xàlqning fàrovonligi doimo yuksàlàdi. Bu o’sishning àsosi nimà? Buning bosh sàbàbi ràg’bàtlàntiruvchi kuchlàrdir, hàr kimning o’z shàroitini yaxshilàshgà intilishi, foydà kåtidàn quvish, «pul qilish istàgi» pirovàrd nàtijàdà hàr bir ishlàb chiqàruvchi o’z kàpitàlini, korxonà boyligini doimo oshirishgà intilàdi, bu esà hàr bir ishlàb chiqàruvchini ko’proq foydà olish ilinjidà tovàrlàrni sotish imkoniyatlàrini izlàshgà màjbur qilàdi.
Hozirgi dàvrdà klàssik màktàb àsosidà nåoklàssik (yangi klàssik) qàràshlàr màvjud bo’lib, o’shà dàvrdàgi àsosiy g’oyalàr sàqlàngàn holdà ulàrning àyrim tomonlàri zàmongà mos ràvishdà to’ldirilàdi (bu hàqdà kåyinroq gàpirilàdi).
Xulosà.
XVIII àsr oxiri – XIX àsr boshlàridà klàssik iktisodiy màktàb to’là shàkllàndi, bu britàniyalik olim À.Smit tomonidàn àmàlgà oshirildi. Bu tàsodifiy voqåà bo’lmày shu dàvrdà Àngliyadà ob’åktiv shàrt-shàroitlàr màvjud edi: burjuà inqilobi mànufàkturàdàn fàbrikàgà o’tilishi, àgràr islohot, kàpitàlning dàstlàbki jàmg’àrilishi, sinfiy và mulkiy diffårånsiàsiya và boshqàlàr.
Màntiqiy àbstràksiya uslubi àsosidà iqtisodiy voqåà và jàràyonlàrning mohiyati àsosàn to’g’ri tàlqin etib bårildi. YAngi burjuà jàmiyati hàr tomonlàmà ob’åktiv àsosdà tàhlil qilinib, uning progråssiv tomonlàri ko’rsàtib bårildi. Xususiy mulkning àbàdiyligi và dàhlsizligi qo’llàb-quvvàtlàndi.
Klàssik màktàb vàkillàri inson xohishigà bog’liq bo’lmàgàn ob’åktiv iqtisodiy qonunlàrning màvjudligini tàn olàdilàr. Bu qonunlàr iqtisodiy tizimdà tàbiiy turg’unlikni tà’minlàshgà, o’z-o’zini boshqàrishgà qodir ekànligi tàn olinàdi, shu sàbàbli dàvlàtning iqtisodiyotgà àràlàshuvi iloji borichà inkor etilàdi và erkin sàvdo-sotiq qo’llànàdi. «Ko’rinmàs qo’l» yordàmidà àvtomàtik iqtisodiyot erkin bozor munosàbàtlàri doimo rivojlànish qobiliyatigà egàdir.
Birinchi bor erkin bozor iqtisodiyoti tàràqqiyotining àsosiy tàmoyillàri àniqlàb bårildi. Måhnàt tàqsimoti iqtisodiy tàràqqiyot àsosi sifàtidà to’g’ri ko’rib chiqilgàn.
Måhnàt tàqsimoti fàqàt tàrmoqlàràro emàs, bàlki màmlàkàtlàr o’rtàsidà hàm kàttà nàf kåltirishi isbotlàb bårildi (D.Rikàrdo), mutlàq và nisbiy ustunlik tàmoyillàri ishlàb chiqildi. Ishlàb chiqàrish sohàsidàn qàt’iy nàzàr (sànoàt, qishloq xo’jàligi, sàvdo và xizmàt…), måhnàt jàmiyat boyligining àsosi ekànligi àniqlàndi. Jàmiyatning sinfiy tuzilishi àsosàn to’g’ri ko’rib chiqildi, ulàr o’rtàsidàgi kåskin qàràmà-qàrshilik yo’qligi ko’rsàtilgàn, bu jàmiyatdà iqtisodiy àvtomàtik boshqàrilgàni tufàyli iqtisodiy inqirozlàr inkor etildi.
Iqtisodiyotning muhim kàtågoriyalàri bo’lgàn qiymàt, pul, bàho, foydà, ish hàqi, råntà, kàpitàl và boshqàlàrgà àsosàn to’là và to’g’ri tà’rif bårilgàn.
YAngi jàmiyatning progråssiv tomonlàri bilàn birgà bozor iqtisodiyotining båkàmu-ko’st emàsligi, uning bir qànchà jiddiy kàmchiliklàri borligi hàm qàyd etilgàn.
Klàssik màktàb rivojining bu bosqichidà D.Rikàrdo, J.B.Såy, T.Màltus và boshqàlàrning g’oyalàri muhimdir.
Rikkàrdo Smitdàn kåyin yashàgànligi sàbàbli fàbrikà àhàmiyatini to’g’ri tushundi. Klàssik g’oyalàrni to’là qo’llàgàn holdà, uning o’zigà xos fikrlàri màvjud. Màsàlàn, råntà nàzàriyasi hozirgàchà àhàmiyatini yo’qotmàgàn. Uning måhnàt tàqsimoti và tàshqi iqtisodiy àloqàlàr g’oyasi nisbiy àfzàllik tàmoyiligà àsoslànàdi. Sàvdodà fritrådårlik qo’llàb-quvvàtlànàdi, «Såy qonuni»ni mà’qullàydi.
Bu dàvrdàgi iqtisodiy qàràshlàrdà J.B.Såy àlohidà o’rin egàllàydi, uning «bozorlàr qonuni» dåyarli bir àsr hukmronlik qildi, uning ishlàb chiqàrishdàgi uch àsosiy omillàri hozirgàchà àhàmiyatini yo’qotmàgàn.
T.Màltusning «àholi nufusi nàzàriyasi», àrifmåtik (tirikchilik nå’màtlàri o’sishi) và gåomåtrik (àholi soni) progråssiyalàridà, «tuproq unumdorligi pàsàyib borish qonuni» kàttà shov-shuvlàrgà sàbàb bo’ldi. Màltusgà xos xususiyat shuki, u inqirozlàr bo’lishini tàn olàdi, àmmo ulàr vàqtinchà bo’lishini ko’rsàtàdi.
Såniorning «tiyilish» và «so’nggi soàt» nàzàriyalàri sohibkorlik (kàpitàl egàlàri) và måhnàtkàshlàr o’rtàsidà håch qàndày ziddiyat yo’q dågàn muàmmoni åchishgà bàg’ishlàngàn. Xuddi shundày fikrlàr frànsuz Bàstià và àmårikàlik Kerigà tågishli, ulàr iqtisodiyotdà to’liq gàrmoniya, uyg’unlik màvjud dågàn g’oyalàrni ko’tàrib chiqàdilàr.
Àsosiy tushunchà và iboràlàr.
À.Smit; «Xàlqlàr boyligi»; måhnàt tàqsimoti; «iqtisodiy odàm»; egoizm; «ko’rinmàs qo’l»; «muàmmoning buyuk g’ildiràgi»; qiymàtning måhnàt nàzàriyasi; sinflàr; ishlàb chiqàrish omillàri và dàromàdlàr to’g’risidàgi nàzàriya; unumli và unumsiz måhnàt; milliy boylik và Smit dogmàsi; iqtisodiyotning rivojlànish bosqichlàri; mutlàq àfzàllik nàzàriyasi; Rikkàrdo; nisbiy àfzàllik tàmoyili; diffårånsiàl råntà; fritrådårlik; Såy, «bozorlàr qonuni», ishlàb chiqàrishning uch àsosiy omili; foydàlilik; Màltus; àrifmåtik và gåomåtrik progråssiya; «àholi nufusi nàzàriyasi»; tuproq unumdorligi pàsàyishi qonuni; inqirozlàr; Sånior; tiyilish; so’nggi soàt nàzàriyalàri; Bàstià, Kerri; iqtisodiy uyg’unlik.
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr.
1. Klàssik iqtisodiy màktàbning Àngliyadà vujudgà kålishi qàndày ijtimoiy và iqtisodiy shàroitlàrdà ro’y bårdi?
2. Sànoàt to’ntàrilishi bilàn bog’liq bo’lgàn siyosiy-ijtimoiy và iqtisodiy o’zgàrishlàr nimàlàrdàn iboràt?
3. À.Smitning bosh iqtisodiy àsàri qàchon yozib tugàllàndi và undàgi àsosiy iqtisodiy g’oyalàr nimà? Olimning tàdqiqot måtodologiyasi nimàgà àsoslànàdi?
4. Nimà uchun À.Smit mànufàkturà ishlàb chiqàrishining màfkuràchisi bo’lib qoldi?
5. Måhnàt tàqsimotining ustunlik tomonlàri nimà và kàmchiligi nimàdà?
6. À.Smitning pul, qiymàt, dàromàdlàr, ish hàqi, kàpitàl và tàkror ishlàb chiqàrish to’g’risidàgi tà’limotlàrigà qisqàchà izoh båring.
7. «Smit dogmàsi» nimà? Uning kàmchiligi nimà?
8. «lassez faire» và «ko’rinmàs qo’l» tàmoyillàri nimàni ànglàtàdi?
9. Xàlq boyligi qàndày omillàrgà bog’liq?
10. Nochor àhvolgà tushgàn iqtisodiyotni rivojlàntirish uchun nimà qilmoq kåràk?
11. Mutlàq àfzàllik tàmoyili nimàdàn iboràt?
12. D.Rikàrdoning àsosiy àsàridàgi iqtisodiy g’oyalàr nimàdàn iboràt?
13. Nimà uchun Rikkàrdo fàbrikà dàvrining màfkuràchisi dåb hisoblànàdi?
14. Nisbiy àfzàllik tàmoyili nimàni ànglàtàdi?
15. «Protåksionizm» và «Fritrådårlik» o’zàro nimà bilàn fàrq qilàdi?
16. J.B.Såyning àsosiy qonuni nimàni bildiràdi? Izohlàb båring.
17. Såy fikrichà inqirozlàr bo’lishi mumkinmi?
18. T.Màltus «àholi nufusi nàzàriyasi» dàgi àsosiy g’oya nimà?
19. «Tuproq unumdorligi pàsàyib borish qonuni» oqibàtlàri qàndày bo’lishi mumkin?
20. Nimà uchun «Uchinchi shàxslàr nàzàriyasi» vujudgà kåldi?
21. Såniorning «tiyilish» và «so’nggi soàt» nàzàriyalàri mohiyatini ochib båring.
22. Bàstià và Kerining iqtisodiy uyg’unlik g’oyalàridà qàndày umumiyliklàr bor?
Àsosiy àdàbiyotlàr
1. À.Ràzzoqov, SH.Toshmàtov, N.O’rmonov. Iqtisodiy tà’limotlàr
tàrixi.T., Moliya, 2002.
2. Àntologiya ekonomichåskoy klàssiki. V dvux tomàx. T.1. M., Ekonov, 1991 (Påtti, Smit, Rikkàrdo).
3. Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi (mà’ruzàlàr màtni). T., 2001.
Qo’shimchà àdàbiyotlàr
1. À.Ràzzoqov Rivojlàngàn màmlàkàtlàr iqtisodiyot tàhlili. O’quv-uslubiy qo’llànmà. T., 2001.
2. Insoniy rivojlànish bo’yichà hisobot. O’zbåkiston. Toshkånt. 1995-2000 (o’zbåk, rus, ingliz tillàridà).
3. Intårnåt màtåriàllàri.
6–Màvzu. Klàssik iqtisodiy màktàbgà muholif iqtisodiy g’oyalàrning vujudgà kålishi.
Kirish.
XVIII-XIX àsr boshlàridàgi sànoàt to’ntàrishi kàttà ijtimoiy-iqtisodiy o’zgàrishlàrgà olib kålishi bilàn birgà, À.Smit tà’limotini turlichà tànqid qiluvchi nàzàriy màktàblàrning shàkllànishigà åtàrli zàmin tàyyorlàdi. Bu nàzàriy màktàblàr umumàn klàssik iqtisodiy màktàbgà muholif bo’lib, uch àsosiy yo’nàliùdà iqtisodiy romàntizm, hàyoliy sosiàlizm, nåmis tàrixiy màktàbi (ijtimoiy-tàrixiy) yo’nàlishidà rivojlànàdi. Bulàrning àsosiy vàkillàri klàssik iqtisodiy màktàbgà qàrshi chiqish bilàn birgà ulàrdàn o’zgàchà jàmiyatning nisbàtàn idåàl ijtimoiy-iqtisodiy tuzilish modålini tàklif qildilàr.
Mà’ruzàning bu bobidà klàssik iqtisodiy màktàbgà qàràmà-qàrshi g’oyalàrning bà’zilàri bilàn yaqindàn tànishàmiz.
Råjà:
1. XIX àsrning birinchi yarmidà islohotchilik konsåpsiyalàri-ning shàkllànishi.
2. S.Sismondning iqtisodiy qàràshlàri, uning màydà ishlàb chiqàrish nàzàriyasi.
3. Pår Jozåf Prudonning iqtisodiy konsåpsiyasi.
4. Kàrl Rodbårtusning iqtisodiy g’oyalàri.
5. Xulosà.
6. Àsosiy tushunchà và iboràlàr.
7. Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr.
8. Àsosiy àdàbiyotlàr.
9. Qo’shimchà àdàbiyotlàr.
1. XIX àsrning birinchi yarmidà islohotchilik ilmiy konsåp- siyalàrining shàkllànishi.
Kàpitàlistik rivojlànishidàn orqàdà qolgàn và màydà tovàr ishlàb chiqàrish ustun bo’lgàn shàroitdà sànoàt to’ntàrishi dàvrigà kiràyotgàn màmlàkàtlàrdà bu tizimni tànqid qilib, ungà màydà ishlàb chiqàruvchilàr, mànfààtini nisbàtàn bårgàn iqtisodchilàrni pàydo bo’lishi tàbiiy bir hol edi. Màydà ishlàb chiqàruvchilàr, nàzàriyotchilàr klàssik iqtisodiy màktàbgà hàm, hàyoliy-sosiàlistlàrgà hàm bàb-bàràvàr tång qàrshi turuvchi iqtisodiy tà’limotni ilgàri surishgà intildilàr. Ulàr kàpitàlistik jàmiyatning màydà tovàr ishlàb chiqàrishini siqib chiqàrish yollànmà måhnàtni kångàytirish bilàn bog’liq bo’lgàn ko’pginà bålgilàrini tànqid qilib, xususiy mulkchilikning sohibkorlik erkinligini yoqlàb chiqàdilàr.
XIX àsrning birinchi choràgidà iqtisodiy tà’limotlàrdà shuningdåk, ilk bor ishchilàr sinfining àhvoli àsosiy muàmmo qilib àjràtib ko’rsàtilà boshlàndi. CHunki àynàn mànà shu dàvrdàn boshlàb sànoàt ishchilàrigà ràsmàn shàkllàndi và ulàrgà xos muàmmolàr ko’zgà tàshlànà boshlàgàn edi.
Màydà ishlàb chiqàrish nàzàriyotchilàri «iqtisodiy romàntizm»gà xos islohotchilik hàràkàtlàrini tàrg’ib qilib, o’z rivojidà bir nåchà bosqichni bosib o’tdi. Àgàr birinchi bosqich vàkili hàli kàpitàlizmdàn voz kåchishni orzu qilgàn, uni chåklàb qo’yishgà intilgàn ishchilàrning kulfàtlàri xususidà àstoydil ko’z yoshi qilgàn bo’lsà, ikkinchi bosqich màktàbi vàkili esà kàpitàlizmni isloh qilish loyihàsini ilgàri surib, «kichik kàpitàlizm»ni sàqlàb qolish tàràfdori edi. Låkin shuni àlohidà tà’kidlàsh zàrurki, màrkschà-låninchà tà’limotdàn fàrq qilib, ya’ni «inqilobgà qàrshi» dåb àtàlgàn yo’nàlishdàn yuz o’girib, «Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi» àlohidà yo’nàlish hisoblàngàn isolohotchilikkà xos bu màktàb vàkillàri ijodini, tà’limotlàrni o’rgànish nihoyatdà zàrurdir. CHunki ilmiy màktàb vàkillàri o’z dàvrlàridà klàssik màktàb vàkillàrini tànqid qilib, hàyoliy sosiàlistlàr g’oyalàrigà qàrshi kuràshdilàr, màrksizm tà’limoti ommàlàshuvigà qàrshilik qilishgà urindilàr.
Biz ushbu màvzudà mànà shu màktàbning àsosiy vàkillàri S.Sismondi, P.Prudon, K.Rotbårtusning iqtisodiy tà’limotlàrigà xos xususiyatlàr, ulàrning uslubiyati bilàn yaqindàn tànishàmiz. Bu olimlàr qoldirgàn ilmiy måros mà’lum dàràjàdà uzoq dàvr dàvomidà turli màmlàkàtlàrdàgi iqtisodiy qàràshlàrning shàkllànishigà kàttà tà’sir o’tkàzib kålàdi.
2. S.Sismondining iqtisodiy qàràshlàri, uning màydà ishlàb chiqàrish nàzàriyasi.
Jàn SHàrl Låonàrdi Simond Låonàrd då Sismondi (1773-1842) SHvåysàriyadà tug’ilgàn, frànsuz klàssik iqtisodini nihoyasigà åtkàzuvchi và àyni vàqtdà màydà siyosiy iqtisodning àsoschilàridàn biridir. U mo’’tàbàr protåstànt pàstor oilàsidà tug’ilib voyagà åtdi. Protåstàntlàr kollågiyasini bitirib chiqdi, Jånåvà univårsitåtidà o’qidi, siyosàt bilàn unchàlik ko’p vàqt shug’ullàngàni yo’q, Frànsiya mà’nàviy và siyosiy fànlàr àkàdåmiyasining à’zosi etib sàylàndi. S.Sismondi iqtisod và tàrix fànlàri sohàsidà kàttà ishlàrni àmàlgà oshirib, boy ilmiy-àdàbiy måros qoldirdi. «Toskàni qishloq xo’jàligining ko’rinishi» (1801 y), «Sàvdo boyligi yoki siyosiy iqtisod tàmoyillàri và ulàrning sàvdo qonunchiligidà qo’llànishi to’g’risidà» (1803 y.), «Itàliya råspublikàlirining» (1807 y.), 1818 yildà esà «Edimburg ensiklopådiyasi» uchun «siyosiy iqtisod» màqolàsini tàyyorlàdi, låkin «Siyosiy iqtisodning yangi ibtidolàri yoki boylikning àholi nufusigà munosàbàtlàri to’g’risidà» (1819y.) kitobining nàshr qilinishi uning shuhràtini yanàdà oshirdi. Kåyingi «Siyosiy iqtisoddàn etyudlàr» (1837 y.) và fundàmåntàl tàrixiy àsàrlàr hisoblàngàn «Frànsuzlàr tàrixi» (31 tom), «Rim impåriyasi qulàshining tàrixi», «Itàliya ozodligi tiklànishining tàrixi» và boshqà àsàrlàri nàshr qilindi.
S.Sismondi g’oyalàrining shàkllànishi, sànoàt to’ntàrishi dàvri bilàn, shuningdåk, màydà ishlàb chiqàruvchilàrning iqtisodiy kuchsizlànishi bilàn bog’liq bo’lib, bu esà o’z nàvbàtidà kàpitàlizmning fåodàlizm ustidàn, yirik màshinàlàshgàn ishlàb chiqàrishning màydà ishlàb chiqàrish ustidàn g’àlàbàsini ànglàtàdi.
S.Sismondi ijodini o’rgànish måtodini àyrim xususiyatlàrini klàssik iqtisodiy màktàb vàkillàri bilàn tånglàshtirishimiz mumkin. Àynàn o’zigà xos uslubiyot iqtisodiyot fànigà quyidàgi yangiliklàrni olib kirdi.
Birinchidàn, klàssiklàrdàn fàrq qilib, hukumàtlàr boylikni tàqsimlàsh và tàrtibgà solishni boshqàrishni o’z qo’llàrigà olishlàrigà xàyrixàhlik bildiràdi. Undà àyonàn hukumàt ishlàb chiqàrishni kångàytirmàsdàn «uchinchi shàxslàr» mànfààtlàrigà mos yo’l ochib båràdi.
Ikkinchidàn, siyosiy iqtisoddà ilmiy àbstràksiya usulini qàbul qilmàslik.S.Sismondi, À.Smit izdoshlàrini àbstràksiyagà bårilib, insonlàrni umumàn unutgànliklàrini, nàtijàdà fàn ulàrni izlànishlàridà turli àmàliyotlàrdàn àjràlib qoldi, dåb xulosà qilàdi.
Uchinchidàn À.Smitning «iqtisodiy inson» doktrinàsini inkor etish. S.Sismondi klàssiklàrning hàr biri àlohidà olingàn inson mànfààtlàri umumiy mànfààtlàrini shàkllànishigà sàbàbchi dågàn fikrgà umumàn qo’shilmàydi. Uning fikrichà hàr qàysi inson o’zining shàxsiy mànfààtlàrini o’zgàlàr hisobigà àmàlgà oshirish bilàn màvjud turli imkoniyatlàrni ishgà solàr ekàn, bu årdà hàr sànoàtchining erishgàn yutug’i o’z nàvbàtidà o’zgà sànoàtchini xonàvàyron bo’lishigà olib kålàdi.
To’rtinchidàn, ilmiy tåxnikà progråssini jàdàllàshuvi jàmiyat ràvnàqidàgi ob’åktiv zàruriyatligini tàn olmàslik. Quyidàgi uslubiy holàtni izohlàb S.Sismondi shundày dåydi: «gàrchàn màshinàlàr ixtirosi insonlàr uchun kàttà qulàylik bo’lsàdà, àmmo ulàr (màshinlàr) yaràtgàn foydàni àdolàtsiz tàqsimlànishi, kàmbàg’àllàr uchun ofàt kåltiràdi».
Båshinchidàn, iqtisodiy tàhlildà funksionàl usulni qo’llàsh màqsàdgà muvoffiqligini e’tirof etish. Bu holàt siyosiy iqtisoddà toborà yangi tus olàyotgàn sàbàb và oqibàtni tàn olish dåmàkdir.
Oltinchidàn, iqtisodiy tàhlildà iqtisodiy fàktorlàr bilàn birgà noiqtisodiy fàktorlàrning hàm o’rin olishi. Din, tàrbiya, vijdoniylik và boshqàlàr insonlàrning bir màqsàdgà yaqinlàshtiruvchi fàktorlàr dåb bålgilànàdi.
S.Sismondi màydà ishlàb chiqàrish pozisiyalàridà turib, kàpitàlizmni tànqid qilib, màydà tovàr ishlàb chiqàrishgà kàytishni orzu qildi.
Uning qàràshlàri rivojidà ikki boskich ko’zgà tàshlàndi. Àvvàl boshdà S.Sismondi À.Smit tà’limotining, klàssik siyosiy iqtisodning tàràfdori bo’lib chiqdi. U o’zining dàstlàbki àsàrlàridàn biri - «sàvdo boyligi to’g’risidà…» kitobidà (1803 y)
Sànoàt to’ntàrilishining ijtimoiy-iqtisodiy màzmuni và imkoniyatlàrini yuksàk bàholàdi. S.Sismondi Àngliyagà ikkinchi màrtà borib kålgànidàn kåyin, endi kàpitàlizmni, shuningdåk, klàssik màktàbni qàttiq tànqid qilà boshlàdi.
«Siyosiy iqtisodning yangi ibtidolàri yoki boylikning àholi nufusigà munosàbàtlàri» (1819 y) kitobi uning shuhràtini yanàdà oshirdi. S.Sismondi odàmlàr vàqt và tånglikni tà’minlàsh uchun birlàshdilàr, dågàn fikrgà àsoslànàdi. U màydà ishlàb chiqàrishni ko’klàrgà ko’tàrib màqtàydi, måhnàtkàshlàrning mànfààtlàrini himoya qilishgà intilàdi, xàmmàgà hàmdàrdlik bildiràdi, fàbrikàgà oid qonunlàrni tàbriklàydi, bolàlàr måhnàtining ekspluàtàsiya qilinishini koràlàydi. Kàpitàlizmni ijtimoiy àdolàtdàn màxrum bo’lgàn jàmiyat dåb mà’lum qilàdi. S.Sismondi iqtisodiy qàràshlàrining tizimidà dàromàd tà’limot àlohidà o’rin olishini kitob nomining o’ziyoq ko’rsàtib turibdi. U tàqsimotning ko’pdàn-ko’p muàmmolàri to’g’risidà fikr bildiràdi. Kàpitàlni, krizislàrni, màhsulotni råàlizàsiya qilish màsàlàlàrini tàdqiq etàdi, jàmiyatni o’zgàrtirishning màydà burjuàchà dàsturi (progràmmàsi) ni ilgàri suràdi.
À.Smitning tà’limotidà måhnàt qiymàt và boylikning birdàn-bir mànbài dåb tàhlil qilingàn edi. Zàrur ish vàqti tushunchàsi birinchi bor joriy etildi. S.Sismondi pul ichki qiymàtgà egà bo’lgàn måhnàt màhsulotidir và shu sàbàbli qiymàtning umumiy måzoni tàrzidà nàmoyon bo’làdi, dågàn to’g’ri xulosàgà kåldi. Pulning qàdrsizlànishi ortiqchà qog’oz pullàr muomàlàgà chiqàrilishi hàddàn oshib kåtishining nàtijàsi, dåb tàlqin etilàdi. Àmmo u pulning vujudgà kålish jàràyonini, uning vàzifàsini tàdqiq etmàydi. S.Ssmondi istå’mol qiymàt o’rtàsidàgi ziddiyatni ko’rà bilgàn bo’lsà hàm, àmmo uning mohiyatini tushunmàydi. U qiymàtdàn chåtgà chiqishini qiymàt qonunining buzilishi dåb hisoblàydi.
S.Sismondining tà’birichà, ijtimoiy fàn ikki qismdàn: oliy siyosàt và siyosiy iqtisoddàn iboràt, àgàr siyosàt dàvlàt tàrtibining qàndày vujudgà kålishini o’rgàtsà, fuqàrolàrni diyonàt và din ruxidà tàrbiyalàsà, siyosiy iqtisod xo’jàlikni kàndày boshqàrishni, ijtimoiy tàrtibni boshlàshni hukumàtgà tàvsiya qilishi kåràk. Umumàn siyosiy iqtisod mà’nàviy fàn bo’lib, u odàmlàrning his-tuyg’ulàri, ehtiyojlàri và ehtiroslàrini o’rgànishi kåràk. S.Sismondining fikrichà, «odàmlàrning moddiy fàrovonligi, inson tàbiàti» siyosiy iqtisod prådmåti bo’lishi kåràk, «odàmlàrning moddiy fàrovonligi» esà dàvlàtgà bog’liq. S.Sismondi siyosiy iqtisod prådmåtini dàvlàtning iqtisodiy siyosàti bilàn àyni bir nàrsà dåb bildi, uni sinflàrdàn ustun turàdigàn fàn dåb tàlqin etdi. Ishlàb chiqàrish munosàbàtlàrini, iqtisodiy qonunlàrni bilish zàrurligini inkor qildi. U insonning få’l-àtvorini birinchi o’ringà qo’ydi.
S.Sismondi uslubiyotigà (måtodologiyasigà): 1. Ijtimoiy-iqtisodiy jàràyonlàrni sub’åktiv idåàlistik tàlqin etish; 2. Ilmiy àbstràksiya usulining yo’qligi; 3. Tàrixdàn tàshqàri yondàshuv; 4. Àyirboshlàsh konsåpsiyasi xosdir. Màydà burjuà nàzàriyotchisi bo’lgàn S.Sismondi iqtisodiy qonunlàrning ob’åktiv xususiyatini tàn olmàdi. U kàpitàlistik iqtisodiyot notåkis rivojlànishini hàqli ràvishdà ko’rsàtgàn bo’lsà hàm, bu nàrsà iqtisodiy qonunlàr àmàl qilishining o’zigà xos tàrzdà nàmoyon bo’lishi ekànligini ko’rà bilmàdi. U o’zining ràxmdillik bilàn (såntimåntàl) qilgàn tànqidining ijtimoiy fànning àlohidà usuli dàràjàsigà ko’tàrishgà intildi. S.Sismondi insonni unutib, àbstràksiyagà bårilgàn À.Smit và uning tàràfdorlàrini qàttiq tànqid qildi. U kàpitàlizm ko’p màmlàkàtlàrdà àmàl qilà boshlàgàn bo’lishigà qàràmày, kàpitàlistik rivojlànishidàn voz kåchish mumkinligini àsoslàmoqchi bo’ldi. U istå’mol ishlàb chiqàrishdàn ustun, dågàn fikrgà àsoslàndi. Butun istå’molni shàxsiy istå’moldàn iboràt dåb bildi.
S.Sismondi kàpitàlizmni àntàgonistik jàmiyat dåb bildi và shu bilàn klàssik iqtisodiy màktàbning nàmoyondàlàridàn ilgàrilàb kåtdi. U kàpitàlizmning o’zigà xos xususiyatini – boylikning oz sonli kishilàr qo’lidà to’plànishi và ko’pchilik måhnàtkàsh àholining chor-nochor kun kåchirishini, jàmiyat bilàn xususiy sohibkorning mànfààtlàri bir-birigà mos emàsligini, qishloq xo’jàligining sàvdodàn và sànoàtdàn orqàdà qolàyotgànini ko’rsàtdi. S.Sismondi burjuà boyligining ko’pàyishini bosh vàzifà và iqtisodiy tàràqqiyot måzoni dåb hisoblàshdàn voz kåchdi, «kàpitàlizmning ziddiyatlàr» màsàlàsini birinchi bo’lib màydongà tàshlàdi và shundày qilib tàhlilni yanàdà dàvom ettirish vàzifàsini qo’ydi.
Klàssik màktàbgà qàràmà-qàrshi o’làroq màydà tovàr ishlàb chiqàruvchilàrning xonàvàyron bo’làyotgànligini, «ortiqchà» àholi pàydo bo’làyotgànini, màshinàlàr ishchilàrni siqib chiqàràyotgànini ko’rsàtdi, biroq kàpitàlizm ziddiyatlàrining àsl sàbàbini pàyqày olmàdi. S.Sismondi klàssik màktàbning krizislàr bo’lishi mumkin emàs và kàpitàlizm ziddiyatlàr nimàligini bilmàydi dågàn mulohàzàlàrini tànqid qildi. Uning tàrixiy xizmàti mànà shundàn iboràt.
SHu bilàn birgà S.Sismondi kàpitàlizmning ilg’or màzmunini, uning fåodàlizmdàn ustunligini tushunmàdi. U kàpitàlizmni romàntik tàrzdà g’àyri ilmiy àsosdà tànqid qildi, kàpitàlistik tuzumning imkoniyatlàrigà màydà burjuàziya nuqtài nàzàridàn bàho bårdi. U kàpitàlizmni tàrtibgà solish, màydà hunàrmàndlàrni såx tuzumi tàrzidà orqàgà qàytish ehtimoli bor, dågànlàridà hàm màydà burjuàchà romàntizm nàmoyon bo’ldi. S.Sismondi råvolyusiyagà qàrshi, u kàpitàlizmni isloh qilish, uni tiyib turish tàràfdori.
Milliy dàromàd và kàpitàl S.Sismondining iqtisodiy qàràshlàri tizimidà åtàkchi muàmmodir. U o’zning «Siyosiy iqtisodning yangi ibtidolàri» àsàrining dàstlàbki uch bobini àyni shu muàmmogà bàg’ishlàydi. À.Smitdàn kåyin S.Sismondi hàm dàromàdlàrning uch turini: foydà, råntà và ish hàqini àlohidà àjràtib ko’rsàtàdi, dàstlàbki ikki turni umumlàshtirib, ustàmà qiymàt tushunchàsidàn foydàlànilàdi, ulàrni ichki màhsulotdàn chågirmà dåb hisoblàydi. Biroq S.Sismondi shu tàriqà qo’shimchà qiymàt nàzàriyasini màydongà tàshlàdi dåb àytish uchun àsos yo’q. U ish hàqi ishchi màhsulotning jàmi qiymàtigà tång bo’lishi kåràk dåb àytish bilàn birgà shu zàhotiyoq kàpitàlistning kàpitàl yaràtish sohàsidàgi «dàstlàbki måhnàti» uchun ungà odilonà mukofot dåb, råntàni esà årning ehsoni dåb e’lon qilàdi. À.Smitning iqtisodiy tàràqqiyot dàvomidà ish hàqi oshishi xususidàgi umidigà S.Sismondining qo’shilmàgànligi uning ijobiy jihàtidir.
YAkkà tàrtibdàgi dàromàdlàrdàn S.Sismondi «boyliklàrdàn olingàn foydà» ishchi ish hàqining yig’indisi bo’lmish milliy dàromàd muàmmosigà o’tàdi. Bu milliy dàromàd bilàn yalpi màhsulotni àynàn bir nàrsà dåb bilgànligi uning àsosiy nàzàriy xàtosidir. Àgàr u birlàmchi màhsulotdà À.Smitning izidàn borib, uch qismdàn: xom màtåriàlning và måhnàt qurollàrining o’rni qoplànishini, ish hàqi và foydàni àjràtgàn bo’lsà, yig’indi màhsu-lotdàn fàqàt so’nggi ikki qismni àjràtàdi. Doimiy qism yo’q bo’lib kåtàdi.
Kàpitàl dågàndà S.Sismondi ishlàb chiqàrish zàpàslàrini (ishlàb chiqàrish vositàlàrini) tushunàdi. U kàpitàl jàmg’àrilishini tåjàmkorlik bilàn bog’làydi. S.Sismondi àsosiy màshinàlàr, ish qurollàri và àylànmàlàr, urug’lik, xom àshyo, ish hàqi kàpitàlini bir-biridàn àjràtib, À.Smitning hàmmà xàto và yutuq-làrini tàkrorlàydi. U kàpitàlni doimiy và o’zgàruvchi kàpitàlgà àjràtà bilmàdi. Oxir-oqibàtdà S.Sismondi kàpitàlning milliy dàromàdddàn fàrqini izohlày olmàdi và buning ustigà À.Smitning shu ikkisi o’rtàsidàgi tàfovutni nàzàriy jihàtdàn isbotlàsh yo’lidàgi intilishlàrini pisànd qilmày, orqàgà qàdàm tàshlàdi.
S.Sismondi kàpitàlistik àholi nufuzi jàràyonini tàhlil etishgà hàràkàt qildi.U iqtisod fànidà birinchilàrdàn bo’lib foydàni ko’pàytirish mànfààtlàri yo’lidà màshinàlàrni joriy etish ishsizlàr vujudgà kålishigà olib boràdi, ishsizlàrning màvjudligi esà ishlàb turgànlàrning àhvolini yomonlàshtiràdi dågàn fàktni tàn olàdi. Àmmo S.Sismondi kàpitàlistik fàbrikà chor-nochor ishchini kålàjàkkà boqqàndà «kålgusi shànbàdàn nàrini» ko’rmàslikkà o’rgàtgànligini, undàgi àxloqiy tuyg’ulàrni siyqàlàsh-tirib yuborgànligini ishsizlàr pàydo bo’lishining sàbàblàridàn biri dåb hisoblàdi. U din ishchilàrining «nojo’ya nikoh» làrini qoràlàmàyotgànligini àytib, dingà hujum qildi.
«Uchinichi shàxslàr» nàzàriyasi S.Sismondi nàzàriy qàràshlàridà àsosiy o’rinni egàllàydi. U ishlàb chiqàrish và ijtimoiy dàromàd hàjmlàrining birligini ijtimoiy màhsulotini to’là-to’kis råàlizàsiya qilishning àsosiy shàrti dåb hisoblàydi. Bundày tånglikkà àvtomàtik tàrzdà o’z-o’zidàn erishilmàydi dåb hisoblàydi, u àksinchà yirik sànoàtning rivojlànishi ishlàb chiqàrishning muqàrràr ràvishdà istå’moldàn o’zib kåtishigà olib boràdi. Kàpitàlizm o’zi uchun hàl etilmàydigàn muàmmoni qiymàt và «ustàmà qiymàt»ni råàlizàsiya qilish muàmmosini kåltirib chiqàràdi, yalpi ortiqchà ishlàb chiqàrish krizisi kàpitàlizmgà xos xususiyatdir. S.Sismondining o’ylàshichà, ichki kàpitàlislik bozor qisqàrib boràdi, chunki ishchilàrning dàromàdlàri kàmàyadi. Kàpitàlistlàr o’z dàromàdining bir qismini istå’mol qilmàydi, bàlki jàmg’àràdi, màydà ishlàb chiqàruvchilàr xonàvàyron bo’làdi và ulàrning istå’moli kàmàyadi. Vàziyatni tàshqi bozorlàr ångillàsh-tirishi mumkin. Àmmo bundày bozorlàrni qidirish toborà qiyinlàshàdi. Kàpitàlizm màqbul emàs và mumkin hàm emàs.
S.Sismondi «uchinchi shàxslàr», ya’ni màydà ishlàb chiqàruvchilàrgà màdàd bårishgà umid bog’làydi. U burjuà màmlàkàtlàri hukumàtlàrigà murojààt etib, ulàr kàpitàlistik rivojlànishni to’xtàtsinlàr dåb so’ràydi. Jàmiyat màydà ishlàb chiqàrishgà qàytgàn tàqdirdàginà go’yo mo’l-ko’lchilik boshlànàr emish. S.Sismondining tutgàn o’rni – tàkror ishlàb chiqàrish àsosiy qonunlàrini tushunmàslik nàtijàsidir. Ishlàb chiqàrish bilàn istå’mol o’rtàsidàgi ziddiyatni, shàxsiy istå’molning tàkror ishlàb chiqàrish ziddiyatini, shàxsiy istå’molning tàkror ishlàb chiqàrish jàràyonlàri uchun muhimligini tàn olgànligi S.Sismondi o’rtàgà tàshlàgàn konsåpsiyaning ijobiy jihàtidir.
S.Sismondi iqtisodiy krizisni dàromàdlàr o’rtàsidàgi nomuvofiqlik dåb tushunàdi, àyrim olimlàr chinàkàm ilmiy nàzàriya kàpitàlizm shàroitidà ishlàb chiqàrish bilàn istå’mol o’rtàsidàgi nomuvofiqlikni tàn olàdi, biroq ungà tobå o’rin båràdi, dåb tà’kidlàgàn edi. Åtàrli istå’mol qilmàslik nàzàriyasi krizislàr àràfàsidàgi dàvrdà ishchilàrning istå’mol quvvàtining oshib borishi, åtàrsiz iståmol qilish esà kàpitàlimzdàn àvvàl hàm màvjudligi, àmmo krizislàr fàqàt kàpitàlizmning bålgisi ekànligi và surunkàli bo’lmàsligi vàziyatini izohlày olmàydi. Iqtisodiy krizislàrning hàqiqiy sàbàbi ishlàb chiqàrishning ijtimoiy xususiyati bilàn istå’molning xususiy xàràktåri o’rtàsidàgi ziddiyatdir.
S.Sismondi kàpitàlistik yo’ldàn voz kåchishni tàklif qildi, kàpitàlizmni tàrtibgà solishgà, ishchilàr bilàn kàpitàlist o’rtàsidà pàtriàrxàlchilik munosàbàtlàrini o’rnàtishgà, ishchilàrni foydàni tàqsimlàshdà qàtnàshtirishgà, ishsizlàr và nogironlàr hàqidà g’àmxo’rlik qilishgà và buning uchun màxsus fondlàrni vujudgà kåltirishgà, màydà ishlàb chiqàrishni sàqlàb qolish và qo’llàb quvvàtlàshgà, mànufàkturàgà bo’lgàn yirik mulkchilikni ko’p sonli kàpitàlistlàr o’rtàsidà tàqsimlàshgà chàqirdi. U yollànmà ishchilàrni hàm mulkdorlàr sinfi sàfigà qo’shishni orzu qildi. S.Sismondi dàvlàtning yordàmigà umid qildi.
Uning ijtimoiy tàdbirlàr dàsturi màydà burjuàchà và råàksion xàyolpàràstlik xususiyatigà egàdir. S.Sismondi ob’åktiv tàrixiy jàràyongà to’sqinlik qilishgà urindi. SHu sàbàbli u råàksionår bo’lib qolàdi, o’z mulohàzàlàrini Frànsiyadà hàli hàm kuchli bo’lgàn fåodàl tuzum himoyachilàrigà qo’l kålishini såzmàydi.
XIX àsr oxirlàridà rus nàrodniklàri S.Sismondining xulosàlàrini ko’klàrgà ko’tàrib màqtàgànliklàri sàbàbli Lånin S.Sismondining iqtisodiy qàràshlàrini bàtàfsil và mufàssàl tàhlil etish zàrur dåb bildi. CHunki S.Sismondining xulosàlàrini bundày màqtàsh màrksizmning iqtisodiy tà’limotini yoyishgà hàlàqit båràr edi. U o’zining «Iqtisodiy romàntizm tà’rifigà doir» àsàridà S.Sismondining màydà burjuà siyosiy iqtisodchisi ekànligini isbotlàdi, uning qàràshlàri ishchi ziddiyatli và noizchilligini, klàssik màktàbdàn o’zib kåtish yo’lidàgi urunishlàri zàifligini ko’rsàtdi. S.Sismondining iqtisodiy nàzàriya bà’zi màsàlàlàrini qo’yishdàgi hizmàtini V.Lånin tàrixiy pozisiyalàrdà turib tàn olàdi, biroq àyni vàqtdà uning qàràshlàrining màydà burjuàchà xususiyatini, uning uslubiyati ilmiy emàsligi, àmàliy dàsurining råàksion xususiyatini ochib tàshlàydi. V.Låninning iqtisodiy romàntizmni ob’åktiv và ilmiy àsoslàb, tànqidiy tàhlil qilgànligi, iqtisodiy tà’limotlàr tàrixidà S.Sismondi và libåràl nàrodniklàrning o’rnini àniq bålgilàsh imkonini bårdi, sinfiy kuràshni rivojlàntirishgà kàttà tà’sir ko’rsàtdi.
3.Pår Jozåf Prudonning iqtisodiy konsåpsiyasi.
Pår Jozåf Prudon (1809-1865) – frànsuz publisti, màydà ishlàb chiqàrish nàzàriyotchi, kàmbàg’àl kosib oilàsidà tug’ilgàn. Moddiy jihàtdàn nochorligi sàbàbli kollåjdàgi o’qishni tugàtmàgàn, shårik hàmkorining màblàg’i hisobigà kichik bir bosmà-xonàni ishlàtib, zo’r bårib o’z mà’lumotini oshirish bilàn shug’ullàngàn. Ilmu-fànni o’rgànishni àvvàlo, muhtojlikdàn qutulish usuli dåb bilgàn. 1838 yildà P.Prudon Båzànson àkàdåmiyasi tomonidàn kàm tà’minlàngàn yosh olimlàrgà àjràtilgàn uch yillik stipåndiyani olib, Pàrijgà ko’chib o’tdi. Pàrijdà u J.B.Sey, S.Sismondi, T.Màltus, K.Sån-Simon, SH.Furå và boshqà iqtisodchi olimlàr àsàrlàri bilàn yaqindàn tànishdi. 1840 yildà P.Prudonning «Mulkchilik nimà?» nomli màshhur àsàri e’lon qilindi. Ushbu àsàrdà kàpitàlizmni tànqid bosh màvzu bo’lsàdà, hàli olimning àmàliy dàsturi bàyon qilinmàgàn edi.
1846 yildà P.Prudonning «Iqtisodiy ziddiyatlàr tizimi yoki qàshshoqlik fàlsàfàsi» nomli yanà bir àsàri e’lon qilindi. Àsàrdà olim kàpitàlizmni isloh qilishning àmàliy dàsturini ishlàb chiqishgà, siyosiy kuràshning båhudàligini àsoslàshgà urindi. 1848 yildà nàshrdàn chiqqàn «Ijtimoiy màsàlàlàrning hàl etilishi» nomli yangi àsàridà olim hàr qàndày inqilobiy chiqishlàrni kåskin qoràlàydi. Xàlq bànklàri konsåpsiyasini e’lon qilib, xàlqni ijtimoiy islohotlàrgà chorlàydi. P.Prudon siyosiy iqtisodini «àql-zàkovàtning àbàdiy qonunlàri» to’grisidàgi fàn dåb bilàdi.
P.Prudon và S.Sismondi nàzàriy qàràshlàridà biz judà yaqin-lik và o’xshàshlik hollàrini uchràtishimiz mumkin. Àyniqsà, ulàrning uslubiyotlàridà bu holàt quyidàgichà àks etàdi:
Birinchidàn, iqtisodiyotdà chåksiz erkin ràqobàtni inkor etib, boshqàrish mumkin bo’lgàn ràqobàtni topib tàshkil etish.
Ikkinchidàn, xo’jàlik hàyotini tàhlil qilish jàràyonidà iqtisodiy ko’rsàtkich và mànbàlàrni àsosiy dåb hisoblàmàsdàn, bàlki måhribonlik, àhloq, ijtimoiy àdolàt, etikà và boshqà toifàlàrni, shuningdåk, inson hàyotining eng olim nå’màti tånglik và tinchlikni àsosiy dåb hisoblàsh.
Uchinchidàn, ko’p yillàr dàvomidà yaràtilgàn ilmiy àsàrlàrdà iqtisodiy hodisàlàrgà nåmis fàylàsufi Gågål diàlåktikàsi àsosiy uslub qilib olinib, ungà àlohidà e’tibor bårildi.
P.Prudon o’zining màydà ishlàb chiqàrish mànfààtlàridàn kålib chiqqàn islohotchilik konsåpsiyasini màydongà tàshlàr ekàn, judà ko’p màsàlàlàr xususidàgi fikrlàrni bàyon etàdi. Måhnàt tàqsimoti, tovàrning xususiyati, ish hàqi, mulkchilik, dàromàd và tàkror ishlàb chiqàrish kàbilàrni ilmiy izohlàshgà hàràkàt qilàdi. P.Prudon o’zining eng muhim àsàrlàridàn biri – «Iqtisodiy ziddiyatlàr tizimi…» dà àvvàlgi måhnàt tàqsimotini tàhlil qilàdi. Måhnàt tàqsimoti bir tomondàn boylikning ko’pàyishigà imkon bårsà, ikkinchi tomondàn qàshshoqlikkà, kàmbàg’àllikkà olib boràdi. P.Prudonning mulohàzàlàrigà qàràgàndà, måhnàt tàqsimotining nàf kåltiràdigàn xususiyatlàrini sàqlàb qolish và zàràrli xususiyatlàrini tugàtish kåràk. Uslubiyot jihàtidàn bu o’rindà ijtimoiy jàràyonlàr diàlåktikàsining ilmiy tàhlilidà tàrixdàn tàshqàri yondàshuv såzilib turàdi. Prudon tovàrning xususiyatini hàm mànà shundày pozisiyalàrdàn turib «tàdqiq» qilàdi. Uning fikrichà, qiymàtning àbàdiy g’oyasi màvjud, bu g’oya istå’mol qiymàti tàlàb và kàmchilik bilàn, àyirboshlàsh qiymàti esà tàklif và mo’l-ko’lchilik bilàn båligilànàdi. Tàlàb bilàn tàklif o’rtàsidàgi kuràshdà tovàrning qiymàti yoki nàrxi bålgilànàdi. Nàzàriy jihàtdàn olgàndà bu hàddàn tàshqàri vulgàr konstruksiyadir: qiymàt àyirboshlàshdà vujudgà kålàdi, u ob’åktiv àsosdàn màhrum.
U ish hàqining hàràkàti qonuniyatlàrini hàm oddiy và g’àyriilmiy pozisiyalàrdàn turib bàyon etàdi. Prudon ishchilàrning ish hàqini oshirish uchun kuràshgà qàrshi chiqàdi, chunki bu nàrsà nàrx-nàvoning yoppàsigà ko’tàrilishigà yoki muhtojlikning kuchàyishigà olib boràr emish.
P.Prudon yollànmà ishchini ekspluàtàsiya qilish måxànizmini tushunà olmàydi. U kàpitàl bilàn màhsulotni àynàn bir nàrsà dåb tàlqin etib, butun kàpitàlning hàràkàtini uning prosånt kåltiràdigàn qismi hàràkàtidàn iboràt dåb tàlqin etilàdi. Ssudà kàpitàlning hàràkàtini Prudon qàrz båruvchi bilàn qàrz oluvchi o’rtàsidàgi bitim dåb hisoblàdi. U màhsulotning bir qismini kàpitàlist o’zlàshtirib olishini ishlàb chiqàrish chiqimlàri yonigà kàpitàldàn foydàlàngànlik uchun prosånt qo’shish zàrurligi bilàn izohlàydi. Prudonning nàzàriy tizimidà prosånt måhnàti ekspluàtàsiya qilishning àsosiy shàkli tàrzidà nàmoyon bo’làdi. SHu bilàn birgà u prosånt bilàn yollànmà ishchini ekspluàtàsiya qilish måxànizmi o’rtàsidàgi o’zàro àloqàni tushunmàydi.
P.Prudon «bålgilàngàn qiymàt» nàzàriyasini o’zining butun iqtisodiy någizi dåb hisoblàdi. Bundà klàssik màktàbdàn o’zib kåtish pinhonà istàgiginà emàs, shu bilàn birgà ijtimoiy o’zgàrishlàrning yo’llàrini bålgilàsh istàgi hàm nàmoyon bo’ldi. Tovàr ishlàb chiqàrishni Prudon insoniy ozodlikning và hàr bir kishi shàxsiy mustàqilligining cho’qqisi dåb bilàdi, màydà burjuà nàzàriyotchisi bo’lgàn Prudon bozor måxànizmining bà’zi bir sàlbiy jihàtlàrini: mollàrning qàlàshib kåtishini, nomunosiblikni, xonàvàyron bo’lish và shu kàbilàrni tàn olàdi. Prudon àsosiy iqtisodiy ziddiyatlàrni «qiymàt»ning ichki ziddiyatlàridàn: istå’mol và àyirboshlàsh qiymàti g’oyalàridàn iboràt dåb bilàdi. «Bålgilàngàn yoki sun’iy» qiymàt murosàgà kåltiruvchi timsol bo’lib ko’rinàdi. Bundày qiymàt àyirboshlàshdà vujudgà kålàdi. U tovàrning ijtimoiy boylik tàrkibigà båmàlol kirib borishini bildiràdi.
Binobàrin tovàr ishlàb chiqàrishning hàmmà qiyinchiliklàrini bàrtàràf qilish uchun hàr bir tovàrgà yo bålgilàngàn qiymàt qo’yib yoki uning bozordà sotilishigà kàfolàt bårish, tovàr bilàn pul o’rtàsidàgi ziddiyatni tugàtish zàrur. Prudon tillà bilàn kumushni «bålgilàngàn» qiymàtgà egà bo’lgàn dàstlàbki tovàrlàr dåb àtàydi.
P.Prudon dàromàd to’g’risidàgi nàzàriyani siyosiy iqtisoddà dàromàdning àsosiy mànbài dåb qàbul qilingàn måhnàt, kàpitàl và årning màzmunini ko’rib chiqishdàn boshlàydi. Uning fikrichà, ishlàb chiqàrish jàràyonining o’zi hàr uchchàlà elåmåntning ishgà tushurilishi nàtijàsidà yuz båràdi. Låkin år yoki kàpitàl egàsi o’zi håch nàrsà ishlàb chiqàrmàsdàn o’z dàromàdini olishini và àyni vàqtdà ishchi o’z måhnàti nàtijàsidà hosil bo’lgàn dàromàdning fàqàt kichkinà bir qismini ish hàqi sifàtidà olishni àdolàtsizlik dåb bàholàydi. P.Prudonning tàkror ishlàb chiqàrish nàzàriyasi uning dàromàdlàr to’g’risidàgi fikrlàri àsosidà rivojlàntirilàdi.
Tàkror ishlàb chiqàrish jàràyoni olimning fikrichà, jàmiyatdàgi ishlàb chiqàrish và istå’molning muvozànàti àsosidà bo’làdi. Låkni àmàliyotdà mulkchilàrning ishlàmày qo’ygàni bu tàmoyilning buzilishigà và nàtijàdà J.B.Såy ko’rsàtib o’tgàn «iqtisodiy qonuni» hàm buzilishigà olib kålmoqdà.
P.Prudon ijtimoiy màsàlàlàrni hàl qilish loyihàlàrini o’zining ko’pginà àsàrlàridà e’lon qilàdi. Ushbu àsàrdà ijtimoiy àdolàt konsåpsiyasini àsoslàsh bilàn birgà inqilobiy chiqishlàr hàqidàgi hàr qàndày fikrni inkor etàdi. Olimning islohotchilik g’oyalàrining àyrimlàri S.Sismondi qàràshlàrigà o’xshàsh bo’lib, ulàr quyidàgilàrdà o’z àksini topdi:
- «uchinchi shàxslàr», ya’ni dåhqonlàr, hunàrmàndlàr và màydà kustàr ishlàb chiqàruvchilàrning jàmiyatdàgi o’rnigà ràhmdillik bilàn hàyrixohlik bildirish;
- «màydà mulkchilik và màydà ishlàb chiqàrishni» iqtisodiyotdàgi åtàkchilik o’rnini e’tirof etish bilàn ulàrning shàrt-shàroitlàri, tà’limotlàridà to’liq tånglikkà erishish;
- ijtimoiy àdolàt tàmoyillàrigà mos ràvishdà jàmiyat mànfààtlàridàn kålib chiqib, ishlàb chiqàrish ishtirokchilàrigà tång dàromàd bårish;
- kàpitàl và dàromàdlàr bir kishi qo’li ostidà konsåntràsiya qilinishigà và àyniqsà, måhnàti ekspluàtàsiya qilishgà yo’l qo’ymàslik. Bundàn tàshqàri fàqàt P.Prudon islohotchiligigà xos quyidàgi g’oyalàrni àlohidà àjràtib ko’rsàtishimiz mumkin:
- pulning muomàlàdàgi hàràkàtini båkor qilib, uning o’rnigà ishchi pullàri bànklàrni muomàlàgà kiritish;
- foizni yo’q qilish hisobigà foizsiz kråditlàrni tàshkil qilish;
- xàlq bànklàrini tàshkil qilish;
- islohotlàr àmàlgà oshirish jàràyonining xotimàsi sifàtidà hukumàtni båkor kilish.
Islohotchilik konsåpsiyalàridà P.Prudon xàlq bànkigà kàttà umid bog’làydi. Uning bànki sosiàlist-rikàrdochilàr tàklif qilgàn bànklàrdàn 3 xil o’zigà xoslik bilàn fàrq qilàr edi:
Birinchidàn, undàgi måtàll pullàr dàstlàbki bonlàr chiqàrilishi sàbàbli, pulgà tijoràt voqåàlàrigà àlmàshtirish yo’li bilàn àstà-såkni muomàlàdàn chiqàrilàr edi.
Ikkinchidàn, foizni birdànigà yo’k qilmàsdàn, bàlki yuqori qàyd qilingàn bosqichni àmàlgà oshirishni 2% dàn eng kàm dàràjà – 0,25% tushirish hàqdà sotilmàgàn tovàrlàrgà oldindàn ssudà bårilishi.
Uchinchidàn, xàlq bànki kàpitàlni o’zigà jàlb qilmày yuzàgà kålmàsdàn, bàlki àksinchà, kàpitàl bilàn yuzàgà kålàdi.
P.Prudonning hukumàtni båkor qilish g’oyasi islohotlàrni àmàlgà oshirish dàvridà sinflàrning umumlàshuvi và yagonà måhnàtkàshlàr, o’z måhnàtini hàqiqiy hàqini olàdigàn sinfini yuzàgà kålishi o’z nàvbàtidà hukumàt fàoliyatini kåràksiz qilib qo’yadi (ànàrxizm g’oyasi).
Prudon kàpitàlizmni isloh qilish loyihàsidà màydà tovàr ishlàb chiqàruvchining o’z moli sotilishigà kàfolàt olish, màydà do’kondorning foizsiz kråditning olish to’g’risidàgi àsriy orzusini burjuà ziyolisining kàpitàlizm shàroitidà mutlàq måhnàt erkinligi, qiymàt qonuni àsosidà tånglik imkoniyati to’g’risidàgi xom xàyollàrini ifodàlàgàn edi. Prudonning «sosiàlizm»i tovàr bilàn pul o’rtàsidàgi àloqàni soxtàlàshtirishgà àsoslàngàn. SHu loyihàning muàllifi xususiy ishlàb chiqàrishni, tovàrni sàqlàb qolishgà, àmmo pulni, àyriboshlàshni, àyriboshlàsh qiymàtini yo’q qilib tàshlàshgà intilgàn edi.
Prudon và prudonizm o’z dàvridà ishchilàr hàràkàtigà jiddiy hàtàr solgànligi sàbàbli prolåtàr tà’limotning àsoschilàri Prudonning màydà ishlàb chiqàrish råformizmigà (islohotchiligigà) qàrshi murosàsiz kuràshdilàr. Uni prolåtàriàtgà dushmàn và råvolyusion hàràkàtgà hàlàqit båruvchi bir oqim dåb fosh qildilàr. Bu kuràshni K.Màrks XIX àsrning 40-yillàri o’rtàlàridàyoq «Fàlsàfà qàshshoqligi» àsàrini tàyyorlàshdàn boshlàdi và màrksizm rivojining kåyingi dàvrlàridà hàm shu kuràsh dàvom etdi.
Prudon fàlsàfàdà Gågåldàn, siyosiy iqtisoddà esà À.Smit bilàn D.Rikàrdodàn yuqori ko’tàrilà olmàdi. Uning ijtimoiy dàsturlàridà màfkuràviy yo’nàlishni fosh qilishdà àlohidà vàzifàlàr kålib chiqdi. Prudonizm màydà ishlàb chiqàrish muhitigà và uning puch xàyollàrigà tàyanib, uzluksiz ràvishdà o’zgàrib boruvchi shàroitlàrgà moslàshàvårdi.
4. Kàrl Rodbårtusning iqtisodiy g’oyalàri.
Kàrl Iogànn Rodbårtus-YAgåsov (1805-1875) Gårmàniyadà, SHimoliy Gråyfsvolddà 1805 yildà tug’ildi. Gåttingåm và Bårlin univårsitåtlàridà huquqdàn tàhsil olib, shu mutàxàssislik bo’yichà mà’lum vàqt ishlàdi. Burjuà dåmokràtik råvolyusiyasi yillàridà pàrlàmånt à’zosi, kåyinchàlik vàzir (ministr) làvozimlàridà fàoliyat ko’rsàtdi. K.Rodbårtus Gårmàniya màydà burjuà iqtisodiy tà’limoti vàkili bo’lib, Sån-Simon và sosiàlist-rikàrdochilàr g’oyalàri tà’siridà edi. U xàyoliy sosiàlizm và konsårvàtiv råformizm g’oyalàri àsosidà o’zining eklåktik konsåpsiyasini yaràtdi.
1842 yildà K.Rotbårtus «Dàvlàt-xo’jàlik tizimimizni bilish yo’lidà» dåb nomlàngàn kitobini nàshrdàn chiqàrdi. Uning àsàrlàri «sosiàl xàtlàr» shàklidà yozilgàn. U àynàn shu kitobidà qushimchà qiymàt nàzàriyasini ko’rsàtib o’tdi. U o’z fikrlàrini yakunlàb, shundày dåb yozàdi: «àgàr ishlàb chiqàrish qànchàlik yuqori bo’lsà, ishchining yashàshi uchun zàrur vositàlàrdàn tàshqàri ko’pginà istå’mol buyumlàrini yaràtishi mumkindir. Bu chågirtmà årgà xususiy mulkchilik và kàpitàl màvjud shàroitdà råntà holigà àylànàdi và kishilàr tomonildàn måhnàtsiz o’zlàshtirilàdi. Boshqàchà qilib àytgàndà råntà olishning àsosiy usuli årgà xususiy mulkchilik và kàpitàldir». (K.Rodbårtus «K poznàniyu nàshågo gosudàrstvånno-xozyastvånnogo stroya. Pyat tåoråm».M., 1935,str.115). K.Rodbårtusning nàzàriyasi và xulosàlàrigà yuqori bàho bårish mumkin, chunki u À.Smit và D.Rikàrdoning iqtisodiy tà’limotlàri bilàn yaqindàn tànish hàmdà bu tà’limotlàrni chuqur tàhlil qilgàn edi.
SHuningdåk, olim o’z xàtlàrining biridà qo’shimchà qiymàt và uning vujudgà kålishini Màrksdàn oldinroq ko’rsàtgànligini và àniq qilib tushuntirilgànligini yozàdi. Bu bilàn u o’zining qo’shimchà qiymàt nàzàriyasidàn Màrks ijodiy foydàlàngànligini và hàtto «o’g’rilàb» o’ziniki qilgànligini isbotlàmoqchi bo’làdi. SHuni àytish zàrurki, Màrks tà’limotigà nisbàtàn àytilgàn bu tànqidlàr Màrksning o’zigà hàm mà’lum edi. Màrksning vàfotidàn kåyin nåmis kàtådår-sosiàlistlàri bu màsàlàni yanà qàytà ko’tàrdilàr. Ulàrning àsosiy màqsàdlàri Màrks tà’limotini kuchsizlàntirish và uning tà’sir doiràsini kàmàytirish edi. Z dàvridà F.Engåls bu fikrlàr uydirmà ekànligini và Rikàrdoning qiymàt nàzàriyasidàn so’lrikàrdochilàr sosiàlistik xulosàlàr uchun K.Rodbårtusdàn oldinroq ko’rsàtib foydàlàngànliklàrini àytdi. SHuningdåk, u K.Rodbårtus qo’shimchà qiymàtning foydà và år råntàsigà àylànish qonunini, kàpitàlistik sinflàr o’rtàsidàgi qo’shimchà qiymàtning tàqsimlànishi qonunini to’liq tushunmày, fàqàt råntà nàzàriyasi bilàn chåklànib qolgànligini hàm ko’rsàtib o’tdi.
Hàqiqàtdàn hàm foydà và år råntàsini ishchilàrgà hàq to’làmàslik sàmàràsi dåb hisoblàsh, bu hàli qo’shimchà qiymàtning ilmiy nàzàriyasini yaràtish dågàn gàp emàs edi. Ingliz sosiàlis-rikàrdochilàr bu màsàlàdà K.Rodbårtusdàn ànchà ilgàrilàb kåtdilàr (biz bu hàqdà kåyingi mà’ruzàlàrdà to’xtàlib o’tàmiz).
K.Rodbårtusning iqtisodiy g’oyalàri yuqoridà qàyd etilgàn àsàridàn tàshqàri, kàttà tomni tàshkil etgàn to’rttà «ijtimoiy xàti»dà bàyon etilgàndir. Undà u qiymàtning måhnàt nàzàriyasini soddà ko’rinishdà tàhlil qildi. Qiymàt ijtimoiy zàruriy måhnàt bilàn àniqlànmàsdàn, bàlki bàrchà måhnàt xàràjàtlàri bilàn àniqlànib, bu o’rindà bir hil måhnàt xàràjàtlàri hàr qàndày ishlàb chiqàrishdàn qàt’iy nàzàr bir hil qiymàt hosil qilàdi, dåb ko’rsàtilàdi. Bundàn tàshqàri måhnàt doimo qiymàt, vujudgà kåltirilishi àlohidà tà’kidlànàdi. F.Engåls «Fàlsàfà qàshshoqligi» àsàrining so’zboshisidà K.Rodbårtus qàràshlàridàgi bu holàtni kåskin tànqid qilib, o’zining qiymàt nàzàriyasidà måhnàtning ijtimoiy zàruriy xususiyatini inkor etàdi dåb yozàdi.
K.Rodbårtusning fikrichà, måhnàt qiymàt o’lchovi sifàtidà oltin và kumushdàn yuqori turàdi, chunki u ish kunini o’zgàrmàs o’lchov dåb hisoblàydi. Bu o’rindà «måhnàt kunlàri» hàm izohlànàdi. Låkin olim hàyoliy fikrlàrgà bårilib, kàpitàlistik tovàr xo’jàligi shàroitidà pulning zàruriyatini to’g’ri tushuntirib bårà olmàdi. K.Rodbårtus o’zining tàqsimot nàzàriyasidà klàssik màktàb vàkillàri yo’l qo’ygàn xàtolàrni tàkrorlàydi. Tàqsimot nàzàriyasi quyidàgi tàrtibdà tàhlil qilinàdi và uch bosqichdàn iboràt bo’làdi: Birinchi bosqichdà K.Rotbårtus ijtimoiy (milliy) màhsulotni ish hàqi và råntàgà bo’linishini ko’rib chiqàdi. Ikkinchi bosqichdà u råntàni kàpitàl và år råntàsigà bo’lishgà o’tàdi. Và nihoyat, Uchinchi bosqichdà K.Rodbårtus bàrchà foydà và år råntàsining kàpitàlist và år egàlàri o’rtàsidàgi tàqsimotini ko’rib chiqàdi. K.Rotbårtus ijodiy fàoliyatining so’nggi yillàri qiymàtning måhnàt nàzàriyasidàn uzoqlàshib, màydà ishlàb chiqàruvchilàr mànfààtlàrigà mos tushuvchi jàmiyatni qàytà qurish loyihàlàrini e’lon qilish bilàn bog’liq bo’làdi. Kàpitàlizmni Rodbårtuschàsigà isloh qilish sinfiy kuràshsiz evolyusion yo’l bilàn àmàlgà oshirishni ko’zdà tutàr edi. Bu yo’l kåyingi islohàtchilik yo’nàlishidàgi nàzàriy màktàb tomonidàn qo’llànilàdi. Bu olimning àsàrlàri rus tilidà to’là chop etilgàn. (K.Rodbårtus «Ekonomichåskiå sochinåniya» M., OGIZ. Sos Ekgiz, L; 1936. Str 436).
Xulosà
Kàpitàlizmni màydà ishlàb chiqàruvchilàr nàzàriyotchilàri tomonidàn hàr tomonlàmà kång o’rgànilishi iqtisodiy tà’limotlàr tàrixidà bu màktàbning munosib o’rnini bålgilàb bårdi. S.Sismondi và uning g’oyalàri sànoàt inqilobi, kàpitàlizmning nihoyatdà tåz sur’àtlàrdà rivojlànish dàvridà birinchilàrdàn bo’lib, shu jàmiyatning iqtisodiy någizini và ijtimoiy tuzumini tànqid qilishdà o’z àksini topdi.
Bu tànqid màydà ishlàb chiqàruvchilàr mànfààtlàrigà mos ràvishdà oshirilib, kàpitàlizmning inqirozlàr àsosidà notåkis rivojlànishini ko’rsàtib bårdi. Siyosiy iqtisod fàn sifàtidà inson bàxt-sàodàti uchun zàrur bo’lgàn ijtimoiy rivojlànishni o’rgànàdigàn fàn dåb yuritilàdi. S.Sismondi àsàrlàridà àsosiy e’tibor måhnàtkàshlàr, àyniqsà, ishchilàr sinfining àyanchli bir tàqdirigà sàmimiy hàmdàrdlik bildirishgà qàràtilgàndir. SHuningdåk, iqtisodiy toifàlàrni ilmiy tàhlil qilishdà klàssik màktàbdàn, àyniqsà, À.Smit qàràshlàridàn nàri o’tà olmàdi. Olimning ishlàb chiqàrish bilàn istå’mol o’rtàsidàgi qàràmà-qàrshilikni ko’rà bilgànligi kàttà xizmàti bo’lsà, màshinàlàshgàn ishlàb chiqàrishning ijobiy xususiyatlàrini to’g’ri bàholàmàgànligi uning jiddiy kàmchiligi edi.
P.J.Prudonning màydà ishlàb chiqàrish sosiàlizmi Frànsiyadà và G’àrbiy Åvropàning boshqà màmlàkàtlàridà kång yoyildi. Prudon qàràshlàridà hàm ikkiyoqlàmàlik và fikrlàr qorishmàligini uchràtishimiz mumkin. SHundày bo’lsà hàm Prudonizm g’oyalàridàgi kàpitàlizmni isloh qilish to’g’risidàgi fikrlàrdàn sosiàl islohàtchilikning àyrim ko’rinishlàridàn hozir hàm foydàlànilmoqdà.
Prudon kàpitàlistik tovàr ishlàb chiqàrishdàgi qàràmà-qàrshilikni shu tovàrlàrni pulgà àylàntirish yo’li bilàn bàrtàràf etish mumkin, dåb hisoblàydi. U pulning moxiyatini to’g’ri tushunmày, hàmmà àybni àyriboshlàshdàgi nohàklikdàn dåb bilàdi.
SHundày qilib u tovàr - pul munosàbàtlàrini pul, kàpitàl và foizsiz sàqlàsh kåràkligini tàklif qildi. Bàrchà kàmchiliklàrdàn qàt’iy nàzàr Prudon kàpitàlistik tàràqqiyotdàn orqàgà qàytish mumkin emàsligini tushundi, låkin màydà xususiy mulkchilikni sàqlàb qolish tàràfdori bo’ldi. K.Rotbårtus hàm o’z àsàrlàri bilàn nåmis màydà burjuà nàzàriyasigà kàttà xissà qo’shdi. U kàpitàlistlàrdàn ishchilàr sinfigà ishlàb chiqàrish màhsuldorligi oshgànligi hisobidàn mà’lum xissà bårishlàrini tàlàb qildi.
K Rudbårtus qiymàtning måhnàt nàzàriyasidà, qo’shimchà qiymàt, år råntàsi nàzàriyalàridà kàttà ijobiy nàtijàlàrgà erishdi. Olimning yaràtgàn àsàrlàri zàmondoshlàri, jumlàdàn, màrksistik tà’limot àsoschilàri tomonidàn ijtimoiy fànlàr rivojigà qo’shilgàn kàttà xissà dåb yuqori bàholàndi.
Àsosiy tushunchà và iboràlàr
Iqtisodiy romàntizm; màydà ishlàb chiqàrish; yirik sànoàt; doktrinà; såntimintàl; libåràl; eklåktik; råàksion; libåràl nàrodnik; konsåntràsiya; uchinchi shàxslàr; xàlq bànki; ishchi puli; ànàrxizm.
Nàzoràt và mulohàzà uchun sàvollàr
1.Màydà iqtisodiyot nàzàriyotchilàrigà xos xususiyatlàr nimàlàrdàn iboràt?
2. S.Sismondining iqtisodiy màvzudàgi kàndày àsàrlàrini bilàsiz?
3. S.Sismondining uslubiyotigà xos xususiyat nimàlàrdàn iboràt? Uning fikrichà boylikning mànbài nimà?
4. S.Sismondi tà’limotidà qàysi iqtisodiy nàzàriya àsosiy o’rin tutàdi?
5. Qiymàtning mànbài nimà? Uni izohlàb båring.
6. Màydà burjuà nàzàriyasining vujudgà kålish sàbàblàrini tushuntirib båring.
7. S.Sismondi kàpitàlizmni qàndày tàrzdà tànqid qildi? SHuni izohlàb båring.
8. S.Sismondi dàromàdni nåchtà turgà bo’ldi?
9. S.Sismondining fikrichà iqtisodiy krizisni izohlàb båring.
10. S.Sismondining hàyoti và ijodining dàstlàbki yillàri hàqidà nimàlàrni bilàsiz?
11. P.Prudonning qàysi àsàrlàrini bilàsiz và u bu àsàrlàridà qàndày nàzàriyalàrni ilgàri surgàn?
12. P.Prudon o’z tà’limotidà qàndày iqtisodiy muàmmolàrgà e’tibor bårgàn?
13. Qàysi iqtisodiy nàzàriyani ilgàri surdi?
14. Prudon dàvlàt tuzumining qàndày shàklini ko’rsàtib bårdi, shuni tushuntirib båring.
15. Prudonning kàpitàlizmni isloh qilish loyihàsining mohiyati nimàdàn iboràt? Ungà izoh båring.
16. K.Rodbårtus qàysi nàzàriy màktàbning vàkili?
17. K.Rodbårtusning qiymàtning måhnàt nàzàriyasi hàqidà nimàlàrni bilàsiz?
18. K.Rodbårtus qo’shimchà qiymàt nàzàriyasining o’zigà xos xususiyatlàrini àytib båring.
19. K.Rodbårtus iqtisodiy tà’limotining tutgàn o’rni.
20. Kàpitàlizmni màydà ishlàb chikàrish nuqtài nàzàridàn tànqid màktàbining iqtisodiy tà’limotlàr tàrixidà erishgàn yutuqlàri và àhàmiyati.
Àsosiy àdàbiyot
1. À.Ràzzoqov, SH.Toshmàtov, N.O’rmonov. Iqtisodiy tà’limotlàr
tàrixi.T., Moliya, 2002.
.
2. Q.Yo’ldoshåv, Q.Muftàydinov Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixidàn. (SHàrq iqtisodiy tàfàkkuri misolidà) T., 2000.
3. Iqtisodiy tà’limotlàr tàrixi (mà’ruzàlàr màtni). T., 2001.
Qo’shimchà àdàbiyot
1. S.G’ulomov Ijtimoiy yo’nàltirilgàn bozor iqtisodiyoti. O’quv qo’llànmà. T., Måhnàt,1997.
2. N.T.O’rmonov. Rivojlàngàn màmlàkàtlàr và O’zbåkiston hàmkorligi. «Hàmkor», 2001 yil noyabr.
3. N.Tuxliåv, À.Tàksànov Nàsionàlnàya ekonomichåskàya modål Uzbåkistànà. T., O’qituvchi, 2000
7–Màvzu. Iqtisîdiy tà’limîtlàrdà sîsiàlistik yo’nàlish và ulàrning tàriõiy tàqdiri. 2 sîàt.
Kirish.
Õàyoliy sîsiàlistik g’îyalàrining dàstlàbki ko’rinishlàridà, ya’ni Plàtîn àsàrlàridàn bîshlàb T.Mîr và T.Kîmpànålli àsàrlàrining bàrchàsidà õususiy mulk tànqid qilib kålindi.
Bu îlimlàr jàmiyatni qàytà tuzishni tàklif qilib nisbàtàn àdîlàtli, rivîjlàngàn jàmiyatni àsîslàb bårishgà intildilàr. Låkin, bulàrning bàrchàsi õàyoliy sîsiàlizm shàkllànishi àràfàsidàgi dàstlàbki g’îyalàr edi, õîlîs. Õàyoliy sîsiàlizmning hàqiqiy rivîjlànish dàvri XIX àsrning birinchi yarmigà to’g’ri kålàdi. Bu dàvrdà G’àrbiy Åvrîpà kàpitàlistik munîsàbàtlàr rivîjlànib, sinfiy ziddiyatlàr îshkîr bo’ldi. Àyniqsà, klàssik iqtisîdiy màktàb vàkillàrining àsîsiy àsàrlàrining tà’siri ko’pginà màktàblàrdà bo’lgàni kàbi õàyoliy sîsiàlistlàr qàràshlàrigà hàm jiddiy tà’sir o’tkàzdi. SHuningdåk, bu dàvrdà sànîàt to’ntàrilishining yakunlànishi và Åvrîpà màmlàkàtlàridà yuz bårgàn jiddiy iqtisîdiy o’zgàrishlàr hàm õàyoliy sîsiàlistlàr À.Sån-Simîn, SH.Furå và R.Îuenlàr o’z àsàrlàridà ko’rsàtib, màvjud kàpitàlizmni ichki õususiyatlàrini kångrîq îchib bårishgà intildilàr. Bu îlimlàr guruhi iqtisîdiy fàn rivîjigà kàttà hissà qo’shib, ilk bîr kàpitàlistik munîsàbàtlàr àbàdiy emàsligini, undà iqtisîdiy inqirîzlàr màvjud bo’lishini ko’rsàtib bårdilàr. SHu jumlàdàn, ulàr hàm klàssiklàr kàbi tåõnikà tàràqqiyotining jàdàllàshuvi, ilmiy kàshfiyotlàr và jàmiyat ishlàb chiqàrishini umumjàhîn rivîjini iqtisîdiy siyosàtning àsîsiy màqsàdi dåb hisîblàdilàr. Bundàn tàshqàri, õàyoliy sîsiàlistlàr tàbiiy tàrtib kînsåpsiyasigà àmàl qilib jàmiyat và àlîhidà îlingàn insînning idåàl ijtimîiy tuzilishi mîdålini ilgàri surdilàr.
Råjà:
1. XIX àsrning birinchi yarmidàgi õàyoliy sîsiàlizmning o’zigà õîs õususiyatlàri.
2. À.Sån-Simîn, SH.Furå và R.Îuenlàrning iqtisîdiy qàràshlàri.
3. Sîsiàlistik – rikàrdîchilàrning iqtisîdiy qàràshlàri.
4. Màrksizm vujudgà kålishining shàrt-shàrîitlàri và K.Màrksning iqtisîdiy tà’limîti.
5. Màrksgàchà iqtisîdiy tà’limîtning tàriõiy tàqdiri.
6. Õulîsà.
7. Àsîsiy tushunchà và ibîràlàr.
8. Nàzîràt và mulîhàzà uchun sàvîllàr.
9. Àsîsiy àdàbiyotlàr.
10. Qo’shimchà àdàbiyot.
1. XIX àsrning birinchi yarmidàgi õàyoliy sîsiàlizmning o’zigà õîs õususiyatlàri.
Õàyoliy – sîsiàlistlàr klàssik iqtisîdiy màktàb vàkillàridàn fàrq qilib, õususiy mulkchilikni và kàpitàlistik ishlàb chiqàrish munîsàbàtlàrini tànqid qilàdilàr, jàmiyatning bàrchà à’zîlàrigà bàõt kåltiràdigàn yangi jàmiyat yuzàgà kålàdi, dåb ishchilàrni ishîntiràdilàr. Ulàr yangi jàmiyat àdîlàtli ijtimîiy tuzum lîyihàlàrini bàyon etib, istå’mîl và tàqsimîtni qàytà tàshkil etish bilàn chåklànib qîlmàsdàn bàlki ishlàb chiqàrishni tubdàn o’zgàrtirishni tàklif qildilàr.
SHuningdåk, ulàrning ijtimîiy àdîlàtni tàrg’ib qilishgà qàràtilgàn g’îyalàri àynàn àdîlàtsizliklàrdàn vîz kåchishi zàrur dågàn fikrlàri àsîsidà nàfàqàt õàyoliy bàlki bîzîr iqtisîdiyotigà qàrshi qàràsh ko’rinishini îlàdi. Và nihîyat, XIX àsrning birinchi yarmidà ijîd qilgàn õàyoliy – sîsiàlistlàr tà’limîtlàridà bîzîr iqtisîdiyotigà muqîbil qàràshlàri turlichà nàmîyon bo’làdi. Bu o’rindà ushbu màktàb vàkillàrining birinchidàn, individuàl (yakkà) fàîliyatni jàmîà måhnàt fàîliyati bilàn àlmàshtirish måõànizmini qàndày izîhlàshlàri bilàn, ikkinchidàn måhnàtkàshlàrni jàmîà tàshkilîtlàrigà birlàshish tàmîyillàri õususiyatlàrini qày tàrzdà tushuntirishlàridà o’z àksini tîpàdi.
Bu shàrt-shàrîitgà e’tibîr bårib, SH.Jid và SH.Rist o’z àsàrlàridà quyidàgichà yozishàdi: «Sån-Simîn và uning izdîshlàri hàqiqiy jàmîàchilik (kîllåktivizm) tàràfdîrlàri bo’lib, ulàr jàmîàt tàshkilîtlàrigà millàtning hàmmà à’zîlàrini kirgàzishgà hàràkàt qilàdilàr và bundày birlàshuvni tåpàdàn bîshlàshni tàklif qilàdilàr, ya’ni milliylàshtirish và bîshqà jàràyonlàrni endi siyosiy hîkimiyat o’z qo’ligà îlàdi».
R.Îuen và SH.Furå hàmdà ulàrning izdîshlàri «Sîsiàlist-àssîsiàsiyachilàr» bo’lib, Sån-Simînchilàrdàn fàrqli o’làrîq indivit to’dà (màssà) ichidà yo’qîlib kåtmàsligini istàdi. Ulàrni màydà àvtînîm guruhlàr yordàmidà sàqlàb qîlishni tàklif qilib, birlàshuv jàràyonini yuqîridàn emàs bàlki quyidàn bîrishini màqsàdgà muvîfiq dåb hisîblàydilàr. (SH.Jid, SH.Rist «Istîriya ekînîmichåskiõ uchåniy» M.,Ekînîmikà, 1995. Str.170).
Nihîyat, õàyoliy-sîsiàlizm nàmîyandàlàri o’zlàrining bånuqsîn ijtimîiy tuzumlàrini turlichà: Sån-Simîn industriàlizm, Furå gàrmîniya, Îuen esà kîmmunizm dåb àtàdilàr. Låkin ulàrning bàrchàsi ekspluàtàsiyaning yo’q bo’lishi, àqliy và jismîniy måhnàt o’rtàsidàgi qàràmà-qàrshilikning bàrtàràf etilishi hàmdà õususiy mulkning yo’q bo’lishi to’g’risidàgi fikrlàrni bir õil tàkrîrlàdilàr. XVIII àsrning îõiri, XIX àsrning bîshlàridà G’àrbiy Åvrîpàdà ishlàb chiqàrishning õukmrîn shàkli mànufàkturà bo’lib, fàbrikà ishlàb chiqàrishi endiginà shàkllànàyotgàn edi. Kàpitàlizmning mîddiy shàrîitlàri và ishchilàrning jàmiyatning àsîsiy sinfi sifàtidà shàkllànishi dàstlàbki bîsqichlàrdà edi.
Õàyoliy – sîsiàlistlàr ijtimîiy àdîlàtli jàmiyatgà o’tish yo’llàrini àniq ko’rsàtà îlsàdàlàr, låkin ulàr sinfiy mànfààtlàr qàràmà – qàrshiligini tà’kidlàb o’tdilàr. Ulàr ishchilàr sinfigà ezilgàn jàbrlànuvchi sinf sifàtidà qàràb, àsîsiy e’tibîrni îngni rivîjlàntirishgà, o’z g’îyalàrini tàshviqît qilib kîmmunàlàr, «fàlànstårlàr» îrqàli hàyotgà tàtbiq etishgà qàràtdilàr. Måhnàtkàshlàrni îzîd etishning mîddiy shàrîitlàri yaràtilmàgànligi tufàyli õàyoliy – sîsiàlistlàr bo’làjàk jàmiyatning fàntàstik lîyihàlàrini tàklif etdilàr. Ulàr o’zlàrini sinflàrdàn yuqîri qo’yib, jàmiyatning bàrchà à’zîlàri mànfààtlàrini ifîdà etàyotgànliklàrini ko’rsàtmîqchi bo’ldilàr. SHuningdåk, siyosiy kuràsh, råvîlyusiyalàrni ràd etib, ijtimîiy àdîlàt g’îyalàrini tàshviqît qilish yo’li bilàn jàmiyatni qàytà tuzishni îrzu qildilàr. Mànà shulàrning bàrchàsi g’îyalàrning õàyoliy bo’lib qîlishigà sàbàbchi bo’ldi. Birîq, õàyoliy sîsiàlizm o’zining chåklàngànligigà qàràmàsdàn, kàpitàlizm îyoqqà turàyotgàn bîsqichdà prîgråssiv tà’limîtlàr qàtîridà àlîhidà o’rin egàllàgànligini àytishimiz lîzimdir.
2. Cån-Simîn, SH.Furå và R.Îuånlàrning iqtisîdiy qàràshlàri.
Frànsiyadà burjuà inqilîbidàn kåyin kàpitàlizm yanà tåz rivîjlàndi. Jàmiyat îldidà dîimiy ràvishdà ko’ndàlàng bo’lib qîlgàn yangi sàvîlllàrgà frànsuz mutàffàkkiri Sån-simîn birinchi bo’lib jàvîb bårishgà urindi.
Ànri Klîd då Råbruà Sån-Simîn (1760-1825 yy.) Frànsiya õàyoliy sîsiàlizmining nàmîyandàsi bo’lib, quyidàgi màshhur àsàrlàrning muàllifidir: «Sànîàt tizimi hàqidà», «Insîn hàqidàgi fàn îchårklàri», «Sànîàt yoki siyosiy, mà’nàviy và fàlsàfiy mulîhàzàlàr», «YAngi õristiànlik» và bîshqàlàr.
Sån-Simîn màhsus iqtisîdiy tàdqiqîtlàrni àmàlgà îshirmàdi, bàlki àsîsiy e’tibîrni ijtimîiy muàmmîlàrgà qàràtdi. U butun yaõshi jàmiyat to’g’risidàgi umidini àql-idrîkkà, mà’rifàtgà bîg’làdi, u insînning àql-idrîkini tàriõiy jàràyonning to’là hîkimi và ràhbàri sifàtidà bildi, jàmiyatni yaõshi tàrzdà qàytà qurish yo’llàrini tàshviqît qilishni esà o’z tà’limîti àmàlgà îshirilishining bîsh vîsitàsi dåb hisîblàdi.
Frànsuz mà’rifàtpàrvàrlàridàn fàrq qilib, Sån-simîn ishlàb chiqàrishdàgi insîn fàîliyati, mulkchilik fîrmàlàri kàbi iqtisîdiy fàktîrlàrgà kàttà bàhî bårdi. U «Ilk dàvr», «Qulchilik», «O’rtà àsrlàr», «Hîzirgi dàvr» và «Îltin àsr»làrni àlîhidà àjràtib, ijtimîiy-iqtisîdiy fîrmàsiyalàrni ko’rsàtib o’tdi. «Hîzirgi dàvr» (ya’ni XIX àsrlàrning ikkinchi yarmi) o’tish dàvri dåb bålgilànib,
«… bu dàvrdà, - dåb yozàdi Sån-Simîn, - îlimlàr, tàdbirkîrlàr và ishchilàrdàn ibîràt sànîàtchilàr shàkllànàdi, ulàr qirîl hukumàti bilàn birgàlikdà îdil jàmiyatni bàrpî etishlàri kåràk, bu esà o’z nàvbàtidà «Îltin àsr»gà kirib kålishni tà’minlàydi».
Sån-Simîn o’zining tàriõiy kînsåpsiyasidàn kålib chiqib, hîzirgi dàvrni o’rgànib bîrish uchun o’tgàn dàvrgà nàzàr tàshlàsh kåràkligini àytib, «hàr bir àlîhidà îlingàn dàvr mulîhàzàsidà judà yuzàki, hàttî nîto’g’ri õulîsàlàrni båràdi, so’nib bîràyotgàn o’tmish qîldiqlàri, tug’ilib kålàyotgàn kålàjàk bilàn qîrishtirib yubîrilàdi», dåb ko’rsàtàdi.
Tàriõiyligigà qàràmày Sån-Simînning jàmiyatning rivîjlànish kînsåpsiyasi idåàlistik edi, chunki uning àsîsini fàn tàràqqiyoti, îng và g’îyalàr ràvnàqi tàshkil etàrdi.
Låkin uning idåàlistik tàriõiy kînsåpsiyasidà àyrim màtåriàlistik fikrlàr hàm yo’q emàs. Jumlàdàn, Sån-Simîn shàhàrlàr, sànîàt và sàvdîning rivîjlànishi burjuàziyaning shàkllànishigà sàbàb bo’lgànligini, iqtisîdiy hîlàt esà mulkchilikkà tîbå bo’lgàn o’zigà õîs ijtimîiy-tàriõiy fîrmàlàrni vujudgà kåltirishini àytib o’tàdi. «Hîkimiyat và bîshqàruvni bålgilîvchi qînun hàm, - dåb yozàdi u, - måhnàt fàrîvînligini to’liq tà’minlày îlàdigàn mulkchilik và undàn fîydàlànishni bålgilîvchi qînundåk kàttà àhàmiyatgà egà emàs». (Hàqiqàtdàn hàm, hîzirgi vàqtdà råspublikàmiz và qo’shni mustàqil råspublikàlàr iqtisîdiy tàràqqiyotidà mulkchilik và mulkchilik fîrmàlàri hàqidà qàbul qilingàn qînunlàr àhàmiyati kàttàligini eslàng).
Sån-Simînning bo’làjàk àdîlàtli jàmiyati industriàl tizim dåb nîmlànib, u industriàl jàmiyat yirik sànîàt ishlàb chiqàrishi bàzàsi àsîsidà rivîjlànàdi, sànîàt – àlîhidà råjà àsîsidà, bîshqàruv esà yagînà industriàl màrkàz îrqàli àmàlgà îshirilàdi dåb hisîblàgàn edi.
Sànîàt ishlàb chiqàrishining tàràqqiyoti và màhsulîtlàrni tàqsimlàsh îlimlàr tîmînidàn îlib bîrilàdi. Kàttà tàjribàgà egà bo’lgàn sànîàt kàpitàlistlàri bîshqàruvni tàshkil qilish bilàn màshg’ul bo’làdilàr, ishchilàr esà ishlàb chiqàrish råjàlàrini bàjàrish uchun àstîydil måhnàt qilishlàri zàrurdir.
Sån-Simîn yangi ijtimîiy tàshkilîtni vujdgà kåltirishdà, àyniqsà, sànîàtdà ànàrõiyagà (hîkimimiyatsizlikkà) yo’l qo’yilmàsligigà và råjà àsîsidàgi màrkàziy bîshqàruvgà kàttà e’tibîr bårishni tàklif etàdi. Sån-Simîn qàràshlàrigà ko’rà, erkin ràqîbàtgà àsîslàngàn ijtimîiy tizim bu tugàb bîràyotgàn fåîdàlizmdàn yangi idåàl jàmiyatgà o’tish dàvridàginà emàs, bàlki inqilîbiy hàràkàtlàrdàn hîli, tinch và tåz sur’àtlàrdà ijtimîiy tånglikkà àsîslàngàn «industriàl jàmiyat»gà o’tish dàvri hàmdir. Àdîlàtli «industriàl jàmiyat» qurilishi hàqidàgi o’zining mulîhàzàlàridà u ilmu-fàn và ilg’îr nàzàriyalàrgà yuqîri bàhî bårib, bo’lg’usi yangiliklàrni tàriõiy muqàrràr dåb hisîblàydi. SHu bilàn bir qàtîrdà Sån-Simîn o’zining «industriàl jàmiyat»idà bîshqà hàyoliy-sîsiàlistlàr kàbi qàràmà-qàrshi sinflàrni yo’qîlib kåtishi và hîkimiyat tîmînidàn siyosiy funksiyalàrgà nisbàtàn iqtisîdiy funksiyalàrgà kàttà e’tibîr bårishini tàhmin qilàdi. Låkin shuni àlîhidà qàyd etish zàrurki, hàyoliy sîsiàlizmning bîshqà bàrchà vàkillàridàn fàrq qilib Sån-Simîn sîsiàlizmdà õususiy mulkchilik bo’lishini inkîr etmàydi, bàlki àynàn õususiy mulkchilik và undàn fîydàlànishni tàrtibgà sîlàdigàn qînun zàrurligini ko’rsàtib o’tàdi.
SHuningdåk, îlim o’z qàràshlàridà ànàrõiyagà insînlàrgà ziyon åtkàzuvchi bîshqàruv dåb qàràb, uni tànqid qilàdi. U màvjud o’zgàrishlàr tåzlik bilàn rivîjlànib, dàvlàtning to’liq kàmîlàtini tà’minlàydi, insînlàr esà erishishlàri mumkin bo’lgàn tånglik và àyniqsà, mo’l-ko’lchilikkà fàqàt shu «industriàl jàmiyat» yordàmidà åtib bîràdilàr dåydi. Gàrchi Sån-simîn yangi ijtimîiy tuzumning hàddàn tàshqàri mujmàl mànzàràsini tàsvirlàgàn, shu jàmiyatgà bîrishning nîto’g’ri yo’lini ko’rsàtgàn bo’lsà hàm uning bà’zi tàõminlàri kàttà kålàjàkkà mîlik edi. U prîlåtàriàtning nàzàriyotchisi emàs edi và shu sàbàbli uning tàriõiy rîlini tushunmàdi. Àyni vàqtdà u ishchilàr àhvîlining nàqàdàr îg’irligini ko’rdi. «Måning màqsàdim, - dåb yozgàn edi u, - Åvrîpàdàginà emàs, butun dunyodà hàm shu sinfning qismàtini ångillàshtirishdàn ibîràt». U dàvlàtni «îdàmlàrni bîshqàrish qurîli» dàn ishlàb chiqàrishni tàshkil etish, fàn và sàn’àt tàràqqiyotini tà’minlàsh, ya’ni «nàrsàlàrni bîshqàrish qurîli» gà àylàntirish tàrtib, îsîyishtàlikni nàzîràt qilishni esà jàmîàtchilikkà tîpshirish kåràk, dågàn g’îyani ilgàri surdi. Sån-Simînning yangi industriàl tizimi sîsiàlistik jàmiyat emàs edi, chunki undà õususiy mulkchilik, kàpitàl jàmg’àrish, bànkirlàr và tàdbirkîrlàr sinflàri hàli màvjud edi. Bu esà o’z nàvbàtidà umumõàlq måhnàtigà àsîslàngàn råjàli kång ishlàb chiqàrishni inkîr etàdi.
Sån-Simîn àsàrlàrining àsîsini kàpitàlizmni tànqid tàshkil etàdi. Bu ishlàb chiqàrish và tàqsimîtdàgi ànàrõiyani, ràqîbàt, õàlq îmmàsining qàshshîqlàshuvi và ishchilàrning àyanchli àhvîldàligini kàpitàlizm illàti dåb hisîblàydi. Îlim ishchilàr, kàpitàlistlàr và sàvdîgàrlàrni bir sinf vàkillàri dåb, ulàrni industriàllàr dåb àtàdi. Fåîdàl jàmiyatining hîkim sinflàri bo’lgàn dvîryanlàr, ruhîniylàr và bîshqà àmàldîrlàrni esà båfîydà, kåràksiz sinflàr dåb hisîblàydi. SHuni àytish kåràkki, Sån-Simîn kàpitàlizmni ilmiy ràvishdà tànqid qilmàdi. U burjuà jàmiyati bo’ysinishi zàrur bo’lgàn iqtisîdiy qînunlàrni e’tibîrdàn chåtdà qîldirdi.
Sån-Simîn tà’limîtlàrni tàshviqît qilishdà uning shîgirdlàri Î.Rîdrig, V.Ànfîntån và Î.Bàzàrlàr kàttà rîl o’ynàdilàr. Ulàr «Sån-Simîn tà’limîti» kitîbini nàshr qildirib, uning nàzàriy qàràshlàrini bîyitdilàr, låkin bu îlimlàr hàm burjuà jàmiyatining àsîsiy sinflàri và ulàr o’rtàsidàgi sinfiy kuràsh mîhiyatini to’liq tushunmàdilàr, nàtijàdà XIX àsrning 30- yillàrigà kålib, Sån-Simîn màktàbi tîr dîiràgà àylàndi và tàrqàlib kåtdi.
Frànsuz õàyoliy sîsiàlizmining yanà bir yirik nàmîyandàsi Frànsuà Màri SHàrl Furådir (1772-1837yy.). U Båzànsîn shàhridà sàvdîgàr îilàsidà dunyogà kålib, butun hàyoti mîbàynidà sàvdî bilàn shug’ullàndi. Bo’sh vàqtlàridà o’z mà’lumîtini to’ldirib, mustàqil ràvishdà fizikà, àstrînîmiya và fàlsàfà fànlàri bilàn shug’ullàndi, ijtimîiy tàdqiqîtlàrni àmàlgà îshirdi. SHàrl Furå o’zining «To’g’ri hàràkàt và mushtàràk tàqdirlàr nàzàriyasi», «Umumiy birlik nàzàriyasi», «Sàvdî qàllîbligi hàqidà», «YAngi sànîàt dunyosi và ijtimîiy dunyo» nîmli àsàrlàri và qàtîr màqîlàlàridà kàpitàlistik jàmiyatni kåskin tànqid qildi và ijtimîiy àdîlàtli jàmiyat bàrpî etish dàsturini ishlàb chiqdi. Uning tàsvirlàshichà, insîn o’zi yashàyotgàn jàmiyatning bàrchà yaràmàs illàtlàridàn tîzàlànishi lîzim, shundày ijtimîiy tuzum o’rnàtish kåràkki, bu tuzum insînning kàmîl tîpishigà, ehtirîslàrini to’liq nàmîyon qilishigà, ehtiyojlàrini qîndirishgà imkîniyat bårsin.
SH.Furå kishilik jàmiyatining tàriõiy rivîjlànishini o’rgànishgà o’zining kàttà õissàsini qo’shdi. F.Engåls «Ànti Dyuring» àsàridà shundày dågàn edi: «o’tmishning àsîsiy etàp (bîsqich) làridà SH.Furåning gåniàlligi kång nàmîyon bo’ldi. U jàmiyat o’z rivîjlànishidà yovvîyilik, pàtriàrõàlchilik, vàrvàrlik và sivilizàsiya (màdàniyat) bîsqichlàrini bîsib o’tgànligini ko’rsàtib bårdi». Bundày tàqsimît gàrchànd ishlàb chiqàrish tàràqqiyoti dàràjàsini hisîbgà îlgàn bo’lsà-dà, låkin ishlàb chiqàrish munîsàbàtlàrining õususiyatini và mîddiy ishlàb chiqàrishdà ishlàb chikàrish usulining turlichàligini inkîr etàdi. SHuning uchun vàrvàrlikkà quldîrlik và fåîdàlizm kàbi turlichà ijtimîiy-iqtisîdiy jàmiyatlàr kiritilàdi. Sivilizàsiya dàvrini esà u kàpitàlizm vujudgà kålishi bilàn bîg’làydi. Låkin shuni àytish kåràkki, uning qàràshlàrigà õîs õususiyat hàr bir dàvrning àsîsiy fàktîri sifàtidà fàqàt ishlàb chiqàrish dàràjàsiniginà emàs, bàlki insîn ehtirîslàri và tàbiàtni uyg’unligini hàm àlîhidà àjràtib ko’rsàtishdir.
SHundày qilib, ànà shu hîlàtlàr muàyyanligining vujudgà kålishi o’z nàvbàtidà sivilizàsiyalàr o’rnigà hàr tîmînlàmà rivîjlàngàn àssîsiàsiyalàr (uyushmàlàr) tàshkil tîpishigà sàbàb bo’làdi.
Kàpitàlizmni tànqid qilish SH.Furå tà’limîtining eng kuchli jihàtidir. Jàmiyatning yangi sîsiàl tàshkilîti bàrpî etilmàsà, ishlàb chiqàrishning rivîji måhnàt àhligà bàõt emàs, bàlki kulfàt kåltiràdi, dåydi u. «Burjuà sivilizàsiyalàrining o’zigà õîs õususiyati, - dåb yozàdi îlim, - tàrtibsiz ishlàb chiqàrishdàn ibîràt. Bîylik ko’pàymîqdà, àmmî ishlàb chiqàruvchi insîn ànà shu ko’pàyib bîràyotgàn bîylikdàn bàhràmànd bo’làyotgàn yo’q» (SH.Furå. Izbrànniå sîchinåniya. T.II, M., 1954, str.68). U àhîlining àyrim qismi båhudà, pàràzit hàyot kåchirib, ezilgàn måhnàtkàsh õàlqning ekspluàtàsiya qilinishi hisîbigà yashàyotgànini àytish bilàn birgà, bundày jàmiyat àhîlining bàrchà qàtlàmlàrini to’liq tà’minlàsh imkînigà egà emàs dågàn õulîsàgà kåldi. SH.Furå àyniqsà, kàpitàlistik sàvdî nuqsînlàrini, undàgi tîvlàmàchilik, îlibsîtàrlik và muttàhàmlikni fîsh etàdi. «Àgàr biz Sån-Simîndà, - dåb yozgàn edi. F.Engåls, - tàfàkkurning gåniàl kångligini, shuning nàtijàsidà uning qàràshlàridà eng so’nggi sîsiàlistlàr nîmuntàzàm iqtisîdiy fikrlàri dåyarli hàmmàsining kurtàklàri bàyon etilgànini ko’rsàk, SH.Furå màvjud ijtimîiy tuzumni tànqid qilgànligini, bu tànqiddà sîf frànsuzchà o’tkir zåhnning, tàhlilning g’îyat chuqurligi bilàn qo’shilgànligini ko’ràmiz, u burjuà dunyosining jàmiki mîddiy và mà’nàviy nîchîrligini tîqàtsizlik bilàn fîsh qilib tàshlàdi…» Hàqiqàtàn hàm SH.Furå o’z àsàrlàridà nàfàqàt màvjud jàmiyatni bàlki klàssik iqtisîdiy màktàb vàkillàri yuqîri bàhî båràyotgàn erkin ràqîbàtgà àsîslàngàn iqtisîdiyotni hàm và umumàn klàssiklàrning o’zlàrini hàm kåskin tànqid qilàdi. Uning fikrigà ko’rà erkin ràqîbàtgà àsîslàngàn iqtisîdiyot sàvdîgàrlàr và sàvdî àgåntlàr sînini kåràksiz dàràjàdà îshirib yubîrgàn bo’lib, bu esà àsîsiy kàmchiliklàrni e’tibîrdàn chåtdà qîldirgàn. SH.Furå sivilizàsiya jàmiyatning kàmchiliklàri dåb quyidàgilàrni bålgilàydi: ijtimîiy õàlîs; àhîli nufuzini îshib bîrishi; kàmbàg’àllikni kuchàytiruvchi industriàlizm và bîshqàlàr. Låkin SH.Furå kàpitàlizmni hàr tîmînlàmà tànkid qilgàn bo’lsà-dà, bîshqà õàyoliy sîsiàlizm nàmîyandàlàri singàri u hàm islîhîtlàr yo’li, tàshviqîtni kångàytirish bilàn ekspluàtàsiya, àdîlàtsizlikkà qàrshi kuràshib, «îdil jàmiyat» sàri bîrmîqchi bo’ldi. Kålàjàk jàmiyatning àsîsiy yachåykàsi bir nåchà ishlàb chiqàrish àssîsiàsiyalàridàn ibîràt fàlàngà (jàmîà) dir. Fàlàngàning hàr bir à’zîsi måhnàt qilish huquqigà egà bo’lib, måhnàt zàvq bàg’ishlàshi, kishilàrning ehtiyojigà àylànishi kåràk. SH.Furå o’shà pàytdà màshàqqàt dåb hisîblàngàn måhnàt qàndày qilib insîn uchun huzur-hàlîvàtgà àylànishi mumkin dågàn màsàlàni o’rtàgà qo’yadi. U burjuà huquqi tizimini tànqid qilib, måhnàt qilish huquqini birinchi o’ringà qo’yadi, måhnàt qilish huquqi bo’lmàsà qîlgàn hàmmà huquqlàrning qàdri yo’q dåb hisîblàydi. Uning måhnàt musîbàqàsi to’g’risidàgi, måhnàtni insînning g’àyràt-shijîàti nàmîyon bo’làdigàn ijîdiy jàràyongà àylàntirish hàqidàgi g’îyalàri ijîbiy àhàmiyatgà egàdir.
Àngliya – sànîàt to’ntàrishini àmàlgà îshirgàn birinchi màmlàkàt bulib, kàpitàlizm u årdà tåz và dàdillik bilàn rivîjlàndi. Bu hîl tàbiiy, Àngliya õàyoliy sîsiàlizmining o’zigà õîs õususiyatini bålgilàb bårdi. U õususiy mulkchilikning bàrchà ko’rinishlàrini inkîr etib, frànsuz sîsiàlistlàrining industriàllàr jàmiyati, turli uyushmàlàrigà mîyilligi yo’q edi. Siyosiy iqtisîdni prîlåtàriàt mànfààtlàrigà hizmàt qildirishgà hàràkàt kîmmunistik jàmîàlàr tàshkil etish tàjribàlàrini qo’llàsh và nihîyat tinch yo’l bilàn yangi «îdil jàmiyat» ni qurish imkîniyatlàrini isbîtlàshgà urinish bu màktàbgà õîsdir.
Àngliya õàyoliy sîsiàlizmining vujudgà kålishi và rivîjlànishi Rîbårt Îuenning (1771 – 1858yy.) hàyoti và ijîdiy fàîliyati bilàn bîg’liqdir. U SHimîliy Uelsdà hunàrmànd îilàsidà dunyogà kåldi. Màktàbni tugàtgàch, o’zi mustàqil shug’ullàngàn, yoshlik yillàridàyoq måhnàtkàshligi, tàdbirkîrligi bilàn àjràlib turgàn. R.Îuen 1800 yildàn bîshlàb pyu-Lånàrk (SHîtlàndiya) dàgi yigiruv kîrõînàsidà bîshqàruvchi bo’lgàn, o’shà yillàrdà undà insîniyatni qutqàrishni màqsàd qilgàn islîhîtchilik g’îyalàri shàkllànàdi. Birîz kåyinrîq (1820 yildàn bîshlàb) õàyoliy sîsiàlizmgà õîs bo’lgàn fikrlàr và tàshviqîtgà àsîsiy e’tibîrni qàràtàdi. R.Îuenning «Jàmiyatgà yangichà qàràsh yoki õàràktårni shàkllàntirish hàqidà tàjribàlàr», «YAngi àhlîqiy dunyo kitîbi», «Àdîlàtni àlmàshuv bîzîri», «Ulug’ milliy hunàr ittifîqi» àsàrlàridà uning sîsiàlistik lîyihàlàri bàyon etilgàndir. U kàpitàlistik jàmiyatni tànqid qilib, uning õàlqqà qàrshi mîhiyatini îchib båràdi. Bàrchà mulkni umumning mulkigà àylàntiràdigàn, qàshshîqlik yo’qîlàdigàn, måhnàt jàfî-zulmdàn bàõt-sàîdàtgà àylànàdigàn kîmmunistik jàmîàlàr tuzish fikrigà kåldi. SHu màqsàdgà õàlàqit båràdigàn uchtà to’siq bîr, dåydi u. Bu uchtà illàt: õususiy mulk, din và burjuàchà nikîhdir. Birîq îlim kàpitàlistik tàràqqiyotning îb’åktiv qînunini tushunmàdi, sinflàr kuràshini inkîr etdi. YAngi tuzum yangi yo’l bilàn yoki tinch yo’l bilàn qurilàdi và ungà tinch yo’l bilàn o’tilàdi, dåb ishîndi. R.Îuenning lîyihà và ijtimîiy dàsturlàri frànsuz õàyoliy-sîsiàlistlàridàn fàrq qilib, ànchà àniq và àmàliyligi bilàn àjràlib turàdi. U ishchilàr måhnàtini ångillàshtiràdigàn yoshlàr và qàriyalàr måhnàtidàn tungi ish vàqtidà fîydàlànishni mà’n etgàn, ràg’bàtlàntirishni tàshkil qilgàn, u Àngliyaning ilk fàbrikà qînunchiligining àsîschilàridàn edi.R.Îuen iqtisîdiy qàràshlàrining tàvsifli õususiyati shundàn ibîràtki, u burjuà siyosiy iqtisîdini inkîr etgàn frànsuz õàyoliy sîsiàlistlàridàn fàrq qilib, o’z nàzàriyalàrini yaràtishdà Rikàrdîning qiymàtning måhnàt nàzàriyasigà tàyanàdi. U Rikàrdîdàn kåyin qiymàtning àsîsiy mànbài dåb måhnàtni hisîblàdi. Õususiy mulk bilàn bir qàtîrdà måhnàt bilàn kàpitàl o’rtàsidàgi qàràmà - qàrshiliklàr sàbàbchisi dåb pul hisîblàndi.
R.Îuen qiymàtning sun’iy o’lchîvi bo’lmish puldàn vîz kåchib, måhnàt hàràjàtlàrining ekvivàlånti sifàtidà «ishchi pullàrini» jîriy etishni tàklif etàdi. U kàpitàlistik ishlàb chiqàrishni qàytàdàn tuzib «ishlàb chiqàrish uyushmàlàrini» tàshkil etishgà hàràkàt qildi.
Låkin bu urinishlàr båhudà bo’lib chiqdi, chunki kàpitàlistlàr o’z kîrõînàlàrini iõtiyoriy sîtish hàqidà o’ylàmàgàn bo’lsàlàr, kàsàbà uyushmàlàri sîtib îlish uchun imkîniyatlàri yo’q edi. R.Îuen birinchilàrdàn bo’lib T.Màltusning «àhîli nufuzi» qînunigà qàrshi chiqdi. U måhnàtkàshlàrning îg’ir àhvîlgà tushib qîlishigà àhîli sîni îrtib bîrishi emàs, bàlki màvjud màhsulîtlàrning àdîlàtsiz tàqsimlànishi sàbàb bo’lmîqdà, dåb ko’rsàtàdi.
R.Îuen õàyoliy sîsiàlizmi và uning islîhîtchilik fàîliyati qàràmà - qàrshi õàràktårdàdir. U ishchilàrning mànfààtlàrini himîya qilib, bîylik måhnàtdà yaràtilàdi, dåb ko’rsàtish bilàn birgà àyni vàqtdà ishchilàrgà e’tibîrsiz pàssiv rîl bålgilàydi, kàpitàlistlàrni esà àsîsiy kàmchilik qîniqàrsiz tàrbiyadà dåb îqlàshgà hàràkàt kilàdi. Låkin îlim qàràshlàri và fàîliyatidà qàràmà-qàrshiliklàr bo’lishigà qàràmày, uning àyrim tàjribàlàri bàrbîd bo’lgàn bo’lsà-dà, umumàn îlgàndà R.Îuenning g’îyalàri ijîbiy àhàmiyatgà egà bo’lib, Àngliya ishchilàr hàràkàti tàràqqiyotidà kàttà rîl o’ynàdi. U o’zining ko’pginà àsàrlàridà jàmiyatni to’g’ri tàshkil qilish kînsåpsiyalàrini ilgàri suràdi. Ulàrning bàrchàsidà hàr bir fuqàrî uchun måhnàtning màjburiyligi, jàmiyatning eng muhim tàmîyillàridàn dåb hisîblànàdi. SHuningdåk, R.Îuenning ishlàb chiqàrish uyushmàlàridà ishchi pullàrini o’rni mîddiy bîyliklàr îdilînà tàqsimlàsh màsàlàlàrini và umumàn õususiy mulkchilikkà bårilgàn bàhî o’shà dàvr uchun kàttà àhàmiyatgà mîlik edi.
3.Sîsiàlistik-Rikàrdîchilàrning iqtisîdiy qàràshlàri.
XIX àsrning 20-30 yillàridà Àngliya hunàrmàndlàri và ishchilàri îràsidà sîsiàlistik g’îyalàr shàkllàndi. Bu g’îyalàrni o’rgànish bilàn yangichà yo’nàlishni tàshkil qilgàn îlimlàr Jîn Gråy, Tîmàs Gîdskin và Jîn Bråylàr edilàr. Ulàr àsîsàn ishchilàr îràsidàn kålib chiqib, muàmmîlàrni hàl etishdà mustàqil ràvishdà o’z qàràshlàrini e’lîn qildilàr.
Tîmàs Gîdskin. O’tgàn àsrlàrdà ilmiy àõbîrît và publisistikà jànr sifàtidà hàli bir-biridàn àjràlmàgàn edi. T.Gîdskin àsàrlàri bilàn yaqindàn tànishàr ekànmiz, bu årdà biz ilmiy izlànishlàrning bizning tàfàkkurimizgà ko’rà bålgilàrini tîpàmiz. Àvvàlî bu qo’yilgàn màsàlàgà yaqindàn tààlluqlidir.
1827 yildà T.Gîdskin «Tàniqli siyosiy iqtisîd» nîmli kitîbini e’lîn qildi, låkin uning àsîsiy g’îyalàri àvvàlrîq 1825 yildà «Kàpitàlning dàf qilishigà qàrshi måhnàtni himîyalàsh» àsàridà bàyon etilgàn edi.
Dàstlàbki nàzàriyalàridà îlim kàpitàl ishlàb chiqàrishdàn tàshqàridà dågàn fikrni bildirib, o’z zàmîndîsh iqtisîdchi îlimlàrigà qàrshi chiqdi. Uning fikrichà, àylànmà kàpitàl umumàn yig’ilgàn zàpàslàr emàs, màsàlàn, ishchilàr nîvvîyõînàdà nîn yopishàdi, bîshqà ishchilàr esà uni sîtib îlishàdi, dåmàk, àylànmà kàpitàl – bu zàpàs «yig’ilmà» emàs, bàlki «màvjud» måhnàtdir.
T.Gîdskiy àsîsiy kàpitàlni to’plàngàn måhnàt dåb bilàdi, låkin ishchilàrsiz håch qàndày màshinà håch nàrsà ishlàb chiqàrà îlmàydi. Bundàn shundày õulîsà chiqàdiki, fîydà o’tgàn måhnàt hisîbigà emàs, bàlki kundàlik måhnàt tufàyli yuzàgà kålàdi. Låkin àsîsiy kàpitàl o’z egàsi uchun måhnàtdàn ustunlik qilish vîsitàsi hisîblànàdi. YUqîridà àytilgànlàrning bàrchàsidàn T.Gîdskinning ikkinchi tåzisi kålib chiqàdi: kàpitàlist tîmînidàn o’zlàshtirib îlingàn fîydà ishchilàrning måhnàtdàn îlàdigàn to’liq màhsulît huquqini buzish dåmàkdir. Bu zo’ràvînlik kàpitàlistlàr tîmînidàn måhnàtning bo’ysundirilishi bo’lsà, ulàrning hîkimiyati ishchi màhsulîtini o’zlàshtiràdi. T.Gîdskin: «…kàpitàlistlàr o’z hîllàrichà Rikàrdîning qiymàtning måhnàt nàzàriyasini buzishàdi, u hîldà bu qàndày qînun bo’ldiki, u yoki bu kishilàrning hîhishigà qàràsà!...», - dåb yozàdi.
Kàpitàlistlàr håch nàrsà ishlàb chiqàrmàydilàr, låkin ulàr o’zlàrini ish bilàn tà’minlîvchi và ràhnàmî dåb ishchilàrni ishîntiràdilàr. Bu årdà Gîdskin siyosiy iqtisîdni àyblàydi, chunki u bir vàqtning o’zidà hàm ulàrning dà’vîsini îqlàydi, hàm ulàrni õàyrîn qîlàrli dàràjàdà rivîjlànish hàmdà sivilizàsiyaning buyuk và munîsib qurîli dåb àtàydi. T.Gîdskinning àytishichà, jàmiyatdàgi bàrchà jàmg’àrmà kàpitàlistlàr tîmînidàn àmàlgà îshirilàdi. Låkin màhsulîtni ishlàb chiqàrishgà kåtàdigàn õàràjàtlàrni và kàpitàlistgà fîydà ko’rinishidà tågàdigàn màhsulîtni hàm fàqàt ishchi ishlàb chiqàràdi. Fîydà ko’p bo’lgàn sàri ish hàqi kàm bo’lishini ko’rsàtib o’tàdi. (Bu fikr Rikàrdîniki bo’lgànligini eslàb o’tàylik). Gîdskin esà bu fikrdàn uzîqlàshgànligini quyidàgi misîllàrdà ko’rishimiz mumkin. Ko’ylàk và ikki juft etikning hàqiqiy bàhîsi måhnàtning mà’lum miqdîri hisîblànàdi. Låkin u yoki bu tîvàrni qo’lgà kiritish uchun ishchi kàpitàlist fîydàsigà yanà ko’prîq måhnàt miqdîrini sàrf etishi kåràk. Gîdskin ishchi ishlàb chiqàrgàn hàmmà nàrsà uning o’zigà tågishli bo’lishi kåràk, dåb yozàdi. Låkin hàr bir ishchining tågishini qàndày bålgilàsh mumkin? Ishlàb chiqàrishdà màtî bo’làgi yigiruvchidà, to’quvchidà, îqàrtiruvchi và bo’yoqchidà, ulàrning hàmmàsi turli õil shàõslàrdir. Bu årdà måhnàt tàqsimlàngàn. Ulàrning hàr biri àlîhidà bittà îpåràsiyani bàjàràdi và buning nàtijàsidà tàyyor màhsulît yuzàgà kålàdi. Buni qàndày bo’lish mumkin? «Mån bu màsàlàni hàl etishni ishchilàrning o’zlàrigà erkin hàl qilish uchun bårishdàn bîshqà yo’lni bilmàymàn». T.Gîdskin kàpitàlistlàrdà ikkità funksiyani àjràtàdi. Ishbilàrmînlàr, tàshkilîtchi và iõtirîchilàr kàbi ulàr hàm ishchilàrdir. Låkin kàpitàlistlàr và kàpitàlning vàkillàri kàbi ulàr fàqàt ishchilàrgà zulm qiluvchi vîsitàdirlàr. T.Gîdskin bundày õo’jàyinlàrni màmlàkàtdàn chiqàrib yubîrishni màslàhàt bårmàs edi. Bågînà o’lkàlàrdà kàshfiyotchilik và uddàburînlik bo’lib, màmlàkàtdàgi qîlgàn àhîligà ziyon åtkàzish dåmàkdir. Hàqiqiy àdîlàtni tiklàshning birdàn-bir vîsitàsi yoki chîràsi, - dåb õisîblàydi îlim, - ishchilàrni kàsàbà uyushmàlàrigà birlàshtirishdir.
Jîn Gråy. YOshlik yillàridànîq R.Îuen pàfmlåtlàrini o’qib, ulàrni tàrg’ibît qildi. 1825 yildà u o’zining «Insîn bàõti hàqidà mà’ruzàlàr» kitîbini nàshr qildirdi. XIX àsrning 20-30 yillàridà ingliz ishchilàrining såvimli kitîbi bo’lgàn bu qo’llànmà R.Îuen tà’siri îstidà yozilgàn edi. J.Gråyning fikrichà, jàmiyat uch tîifàdàgi kishilàrgà bo’linàdi: birinchisi, ishchilàr, ulàr bàrchà mîddiy bîyliklàrni yaràtuvchi kishilàrdir. Ikkinchisi, shifîkîr, o’qituvchi và bîshqàlàrdir. Uchinchisi esà «mustàqil sinflàr» dir. «Bu mustàqil sinflàrni tàshkil qiluvchi kishilàr ikki õil hîlàtgà bîg’liqdir. Birinchidàn, àtrîfdàgilàrning måhnàtsåvàrligigà, ikkinchidàn, nîhàqlikning màvjudligigà. Bu esà ulàr ustidàn hukmrînlik qilish imkîniyatini båràdi.» J.Gråyning qàràshlàridà zo’rlikdàn yuz o’girishgà và àdîlàtgà tinch yo’llàr bilàn erishishgà chàqiriqni uchràtishimiz mumkin.
Îlimlàrning fikrichà, jàmiyatning àsîsini àyirbîshlàsh munîsàbàtlàri tàshkil qilàdi. Kishilàr îràsidà bîshqà bàrchà munîsàbàtlàr esà mànà shu munîsàbàtlàr ustigà qurilàdi. Qàshshîqlikning bîsh sàbàbchisi esà ràqîbàtdir. «Fàqàt sàvdî tàrtiblàrining to’liq o’zgàrishi insînlàrni bàõt-sàîdàtgà îlib kålàdi».
1831 yildà J.Gråyning «Ijtimîiy tàrtib», «Àyirbîshlàsh àsîslàri hàqidà hàràkàt» nîmli àsàrlàri e’lîn qilindi. Bu àsàrlàr siyosiy iqtisîdgà îid àsàrlàr hisîblànib, undà ishlàb chiqàrish, tàqsimît, àhîlining nufuzi, sîliq và sîliqqà tîrtish muàmmîlàri, shuningdåk, jàmiyatdà àyirbîshlàsh tàrtibini qàytà tàshkil etish ko’rsàtilàdi.
Umumiylik sàvdî pàlàtàsi tàshkil etilib, u bàrchà tàrmîqlàr – dåhqînchilik, sànîàt và sàvdî ishlàri bîshqàruvini tàshkil etàdi. År và kàpitàl egàlàri o’z mulklàrini màzkur bîshqàruv àppàràtigà bir yilchà àvvàldàn bålgilàngàn mukîfît hisîbigà tîpshirib, o’zlàrini turli tàvàkkàllàrdàn õàlîs qilàdilàr.
Bàrchà õo’jàlik ishlàrigà ràhbàrlikni pàlàtà tîpshirig’igà ko’rà àmàldîrlàr yoki ziyolilàr îlib bîràdilàr. Sànîàt và qishlîq õo’jàligi màhsulîtlàri milliy sàvdî îmbîrlàridà sàqlànib, o’shà årdàn sàvdî do’kînlàrigà sîtuvgà chiqàrilàdi.
Umummilliy idîrà tàshkiliy råjà àsîsidà ish îlib bîrib, tîvàrlàr nàrõini ishlàb chiqàrish tànnàrõini qîplàydigàn dàràjàdà và hàttî fîydà kåltiràdigàn dàràjàdà bålgilàydi. Ish hàqlàri esà håch qàndày qiymàtgà egà bo’lmàgàn qîg’îz pullàr bilàn to’lànàdi. J.Gråy o’zining «Õàlq bàõtsizligigà qàrshi to’g’ri vîsità» nîmli pàmflåtidà ishchi pullàri g’îyasini rivîjlàntiràdi. Bu ish vàqti và o’rtàchà måhnàt bàhîsini tàsdiqlîvchi kvitànsiya ishchilàrgà do’kînlàrdàn shungà lîyiq màhsulîtlàrni sîtib îlish imkînini båràdi. «Ishchi pullàri» o’shà dàvrdà turli ko’rinishlàrdà Prudîn và Bråy kàbi îlimlàr tîmînidàn hàm tàklif qilingàn edi.
Jîn Bråy. J.Bråyning «Måhnàtgà nisbàtàn àdîlàtsizlik và uni bàrtàràf etish yo’llàri» nîmli kitîbi 1839 yildà nàshr qilindi. T.Gîdskin và J.Gråyning pàmflåtlàri kàbi Bråyning kitîbi hàm kàttà shuhràt qîzîndi. U hàm ishchilàr îràsidàn åtishib chiqqàn bo’lib, bîsmàõînàdà hàrf tåruvchi và muqîvà qiluvchi bo’lib ishlàr edi. O’zining qàràshlàrigà ko’rà J.Bråy hàm Gråy singàri ishchilàrning sinfiy kuràshigà qàrshi edi. Uning àsîsiy kitîbi «Õàlq õàrtiyasi hujjàtlàri» e’lîn qilingàndàn bir yil kåyin chiqdi. Õàrtiyaning àsîsiy màzmuni Britàniya sàylîv tizimini dåmîkràtlàsh edi (umumõàlq sàylîv huquqi, yashirin îvîz bårish, nîmzîdlàr mulkiy sånzlàrini båkîr qilish và bîshqàlàr). CHàrtizm hàràkàti hàm àynàn shu dàvrdàn bîshlànib, ungà J.Bråyning àsàri chàqiriq sifàtidà õizmàt qildi. Dunyodà àdîlàtsizliklàr qàårdàn vujudgà kålishini, jàmiyat và dàvlàt nimà ekànligini, måhnàtning zàruriyati, kàpitàl jàmg’àrish và àyirbîshlàsh õususiyatlàrini o’rgànishgà o’z e’tibîrini qàràtdi. J.Bråy shundày dåb yozàdi: «Àdîlàtli tuzumdà hàmmà màhsulîtlàrni bàhîlàb, àyirbîshlàsh, ishlàb chiqàrishgà sàrf qilingàn butun õàràjàtlàrning yig’indisi bilàn bålgilànàr edi, bîylik tång àyirbîsh qilinàr edi. SHu bilàn birgàlikdà judà qàdimdàn jàmiyatdà yuksàk dàràjàdà tångsiz àyirbîshlàsh tizimi hukm suràr edi: ishchilàr kàpitàlistlàrgà yil dàvîmidà måhnàt qilàr edilàr và evàzigà yarim yillik måhnàtning qiymàtini îlàr edilàr». Õuddi shu årdàn, àslî tàõmin qilinmàgàn individlàrning jismîniy và àqliy kuchlàri ichidàn bîylik và hîkimiyatning tångsizligi kålib chiqàdi.
Õuddi shu àyirbîshlàsh tångsizligi bir sinfgà håch nàrsà bilàn shug’ullànmàslikni và dàbdàbàli yashàshni tà’minlàydi, bîshqà bir sinfni îg’ir måhnàtgà màhkum etàdi.
J.Bråy shundày dåydi: «Siyosiy iqtisîdchilàrning tàsdiqlàshichà hàr bir àyirbîshlàsh o’zàrî mànfààtlidir. Àslini îlgàndà esà kàpitàlist bilàn ishchi o’rtàsidà håch qàndày àyirbîshlàsh yo’q! Ishchi kàpitàlistgà o’zining måhnàtini båràdi, õo’sh, kàpitàlist ungà nimà båràdi? Kàpitàlist àyirbîshlàsh uchun yo måhnàtni, yo kàpitàlni bårishi mumkin. Kàpitàlist håch qàchîn måhnàtni bårà îlmàydi, chunki u måhnàt kilmàydi. SHu bilàn birgà kàpitàlist kàpitàl hàm bårmàydi, chunki uning kàpitàli kàmàymàydi, bàlki ko’pàyadi. Ishchining måhnàti evàzigà kàpitàlist nimà båràdi? Ishchining bir hàftàlik måhnàti evàzigà kàpitàlist và õususiy mulk egàlàri ungà o’zlàrining shu hàftà ichidà îlgàn bîyliklàrining bir qismini båràdilàr. Bîshqàchà qilib àytgàndà, ulàr ishchidàn birîn nàrsà îlàdilàr, àmmî o’rnigà håch nàrsà bårmàydilàr».
«Håch kim dunyodà qàndàydir tug’mà yoki tàbiiy bîylikkà egà emàs, - dåb dàvîm etàdi J.Bråy, - tàbiàt insîniyatgà nimàiki bårsà, bu måhnàtgà bo’lgàn qîbiliyatidàndir. Dåmàk, àgàr kimdir håch qàchîn måhnàt qilmàsdàn bîylikkà egàlik qilsà, bu bîylik ungà tågishli bo’lishi àdîlàtsizlikdir. U o’zlàrining måhnàtlàri evàzigà yuzàgà kåltirgàn insînlàrgà tågishli bo’lishi kåràk, chunki kàpitàl o’z-o’zidàn yuzàgà kålmàydi. Àngliyaning ulkàn kàpitàllàri yaràtilish tàmîyili bo’yichà kàpitàlistlàrgà tågishli bo’lishi kåràk emàs (ulàr uni o’zlàri ishlàb chiqàrmàydilàr). Bu àyirbîshlàsh tàmîyili àsîsidà hàm bo’lgàn emàs, ya’ni ulàr kàpitàlni o’z måhnàtlàri evàzigà àyirbîshlàb îlgànlàri yo’q. Mårîs huquqi àsîsidà hàm emàs (bu bîyliklàrning mårîsõo’ri yo’q). Qàysi eshikkà qàràmàylik, måhnàtkàsh kishi bilàn puldîr o’rtàsidàgi shàrtnîmà àdîlàtsizlik và àldàmchilik bilàn tugàllànàdi». J.Bråy õulîsà qilib, håch qàndày siyosiy sàylîv islîhîtlàri bu tàrtibni o’zgàrtirmàydi, dåydi. Màvjud tàrtibdàgi ishchilàr sinfi qànchàlik àqlli, yuqîri mà’nàviyatli yoki måhnàtsåvàr kuch bo’lishidàn qàt’i nàzàr, to’g’rilàb bo’lmàydigàn qullikkà màhkumdirlàr. SHuning bilàn birgàlikdà u ishchilàr sinfining kuràshi kishilàrgà qàrshi emàs, bàlki tuzumgà qàrshi, u kàpitàlistlàr bilàn yoki kàpitàl bilàn emàs, bàlki kàpitàlni qo’llàsh usuli bilàn ekànligini uqtiràdi.
4. Màrksizm vujudgà kålishining shàrt-shàrîitlàri và K.Màrksning
iqtisîdiy tà’limîti.
XIX àsrning o’rtàlàridà iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõidà yangi bir yo’nàlish – màrksizm vujudgà kåldi. K.Màrksning nîmi ko’pchilikdà inqilîblàr bilàn bir dåb qàràlàdi. Hàqiqàtdàn hàm bu fikrdà jîn bîr, chunki u F.Engåls bilàn birgàlikdà prîlåtàriàtning kàpitàlizmgà qàrshi kuràshi zàrurligini isbîtllîvchi nàzàriyagà àsîs sîldi, buni tàsîdifiy hîl dåyish qiyin, chunki shu dàvrdà kàpitàlistik õo’jàlik rivîji, sànîàt to’ntàrilishining àyrim (Àngliya và G’àrbiy Åvrîpà) màmlàkàtlàridà nihîyasigà åtgànligi, sànîàtning iqtisîdiyotdà åtàkchi rîlni egàllàshi, ishchilàr sinfining jàmiyatdàgi màvqåining kåskin îshgànligi, kàpitàlistik jàmiyatning fåîdàlizmdàn ustunligi nàmîyon bo’lishi bilàn birgà uning bir qànchà illàtlàri hàm màvjudligi (ishsizlik, ish vàqtining uzunligi, màîshning kàmligi, iqtisîdiy inqirîzlàr, mulkiy và sinfiy tàbàqàlàshuvning tîbîrà kuchàyishi, mustàmlàkàchilik và bîshqàlàr) qàt’iy yangi tà’limît pàydî bo’lishigà àsîs bo’ldi. O’z dàvridà burjuà îlimlàri dåb àtàlgàn tàdkiqîtchilàr (Sismîndi, Prudîn, qismàn Smit, Rikàrdî), õàyoliy sîsiàlistlàr và bîshqàlàr kàpitàlistik tizimning bir qànchà någàtiv tîmînlàrini îchib bårgàn edilàr. Ànà shu illàtlàr bu dàvrdà kåskin kuchàydi, måhnàt và kàpitàl, ishchilàr và sîhibkîrlàr o’rtàsidàgi qàràmà-qàrshilik tîbîrà îrtib bîrdi. 1831-34 yillàr Frànsiyadà Liîn to’quvchilàri, 30-40-yillàrdà Àngliyadàgi vuddistlàr và chàrtistlàr hàràkàti ishchilàr sinfining mustàqil sinf sifàtidàgi chiqishlàri edi. 1844 yildà Silåziya to’quvchilàrining qo’zg’îlîni Gårmàniyadàgi inqilîbiy hàràkàt dàràkchisi bo’ldi. 1848 yildà burjuà inqilîbi tufàyli màrksizmning vujudgà kålish jàràyoni yanàdà kuchàydi. Àvvàlgi dàvrdàgi iqtisîdiy tàlàblàr àstà-såkin siyosiy tus îlà bîshlàdi.
Vujudgà kålgàn siyosiy, ijtimîiy và iqtisîdiy shàrîit hàmdà àvvàlgi dàvrdàgi bir qànchà iqtisîdiy g’îyalàr àsîsidà, birinchi nàvbàtdà klàssik iqtisîdiy màktàb, utîpik sîsiàlizm tà’limîtlàri tufàyli màrksizm shàkllàndi. Kàpitàlistik tuzum, hîzirgi dàvr tili bilàn àytgàndà bîzîr iqtisîdining båkàmu-ko’st emàsligi, uning ijîbiy tîmînlàri bilàn birgà hàl etilishi shàrt bo’lgàn muàmmîlàrining hàm màvjudligi yangi iqtisîdiy tà’limît pàydî bo’lishigà turtki bo’ldi.
Uning bîsh iqtisîdiy àsàri «Kàpitàl» bo’lib, undà àsîsiy iqtisîdiy g’îyalàr ilgàri surilàdi (1-jildli 1867 yil nàshr etilgàn). Màrksning iqtisîdiy mårîsidà klàssik màktàb g’îyalàri àsîsiydir. Bu îlimning tàdqiqît prådmåtidà iqtisîdiyotdà ishlàb chiqàrish sîhàlàri muàmmîlàrining tàhlili ustuvîrdir. V.Påtti tàdkiqîtlàrigà bàhî bårib, ishlàb chiqàrishning burjuà munîsàbàtlàrining ichki àlîqàlàrini o’rgànish tà’kidlànàdi.
Tàdkiqît uslubi bîshqà îlimlàrdàn kåskin fàrq qilmàydi, iqtisîdiy jàràyonlàr siyosàt và dàvlàtdà nisbàtàn ustuvîr hisîblànàdi, àmmî kàpitàlizm và shungà muvîfiq õo’jàlik yuritishning bîzîr måõànizmi o’tkinchi dåb qàràlàdi.
Bàzis và uskurtmà to’g’risidàgi kînsåpsiya îlim uslubiyotidà màrkàziy o’rinni egàllàydi. Ungà ko’rà ishlàb chiqàrish åtàkchi hisîblànàdi, fîrmàsiyalàr to’g’risidàgi fikrdà esà kàpitàlistik jàmiyatning o’tkinchiligi ko’rsàtilàdi, bungà àsîsiy sàbàb ishlàb chiqàrish vîsitàlàrigà õususiy mulk và bîzîr ànàrõiyasidir. YAngi jàmiyat sîsiàlizm và kîmmunizm bo’lib, undà ishlàb chiqàrish vîsitàlàri õususiy o’zlàshtirish îb’åkti bo’lmàydi.
Sinflàr to’g’risidàgi nàzàriyadà sinfiy kuràsh màsàlàsi àsîsiydir, bundà kàpitàlistlàr và ishchilàr sinfi hisîbgà îlinàdi, uchinchi sinf to’g’risidà shu nàrsà àytilàdiki, màmlàkàtning industrlàshib bîrishi tufàyli råntàning dàrîmàd sifàtidàgi àõàmiyati kàmàyib bîràdi.
Kàpitàlgà nisbàtàn ishchilàrni ekspluàtàsiya qilish và ishchi kuchi ustidàn hîkimiyat o’rnàtish vîsitàsi sifàtidà qàràlàdi. Kàpitàlizmdàgi và dåmàk, bîzîr munîsàbàtidàgi qàràmà-qàrshiliklàr kàpitàl bilàn bîg’lànàdi. Undàn tàshqàri kàpitàl tîvàrni ishchi kuchi bilàn birlàshtirib, o’sib bîruvchi qiymàtgà àylànàdi. Qo’shimchà qiymàt bilàn kàpitàl o’zàrî chàmbàrchàs bîg’liqligi ko’rsàtilàdi. Fàqàt qo’shimchà qiymàt yaràtuvchi yoki kàpitàlning o’z-o’zidàn o’sishigà õizmàt qiluvchi ishchiginà unumli bo’làdi, dåb bàhî bårilàdi.
Kàpitàlning îrgànik tuzilishi to’g’risidàgi g’îya «yangilik» bo’lib, àsîsiy và o’zgàruvchi kàpitàlning nisbàti – S/V gà tånglàshtirilàdi. Bundàn ekspluàtàsiya må’yori (qo’shimchà qiymàt må’yori)-qo’shimchà qiymàtning o’zgàruvchàn kàpitàlgà nisbàti sifàtidà qàràlàdi (À.Smit và D.Rikàrdîlàrdà kàpitàl àsîsiy và àylànmà qismlàrgà bo’lingàn). Bu årdà àsîsiy kàpitàl (màshinà, àsbîb-uskunà, õîm àshyo….) qo’shimchà qiymàt yaràtmàydi.
Kàpitàlning jàmg’àrilishi sànîàtning màrkàzlàshuvi và kînsåntràsiya bilàn bîg’lànàdi, bu esà ishsizlik (råzårv) kuchàyishigà îlib kålàdi, bundày jàmg’àrilishning àbsîlyut, umumiy qînuni dåb àtàlàdi.
K.Màrksdà qiymàtning måhnàt nàzàriyasi to’g’risidà to’là mà’lumît bårilàdi, qiymàtning måhnàt sàrflàri bilàn o’lchànishi birdàn-bir to’g’ri dåb qàràlàdi. Àmmî tàlàb và tàklifgà ko’rà, tîvàr bàhîsi qiymàtgà nisbàtàn îshishi và kàmàyishi mumkin. «Ishlàb chiqàrish bàhîsi» kînsåpsiyasi ilgàri surilib, qiymàtgà qiyos qilinàdi (õàrid bàhîsi bilàn tånglàshtirilàdi). Îddiy tîvàr ishlàb chiqàrishdà (tî bîzîr iqtisîdiyoti) và kàpitàlizmning dàstlàbki dàvridà bàhîlàr qiymàt qînuni bilàn tàrtibgà sîlinàr ekàn. Rivîjlàngàn kàpitàlistik iqtisîdiyotidà esà bàhî À.Smit bo’yichà tàbiiy bàhî, D.Rikàrdî bo’yichà ishlàb chiqàrish bàhîsi (yoki qiymàti), fiziîkràtlàr bo’yichà zàruriy bàhî dåb qàràlàdi. Uzîq muddàt dàvîmidà ishlàb chiqàrish bàhîsi tàklifning zàruriy shàrtidir.
Màrksning bu g’îyasigà Kîndràtåv «måhnàt nàzàriyasining yuqîri shàkli» dåb bàhî båràdi. Màrk Blàug fikrichà, màrksistlàrning qàràshlàri shungà bîrib tàqàlàdiki, àgàr biz qiymàtning måhnàt nàzàriyasidàn bîshlàmàsàk, kàpitàlistlàr måhnàt jàràyonidà ishtirîk etmàsdàn turib, umumiy màhsulîtning bir qismini o’zlàshtirishni isbîtlàb bårà îlmàymiz (ya’ni ekspluàtàsiya mànbài yo’qîlàdi).
Pul nàzàriyasi Rikkàrdî – Mill g’îyalàrigà àmàl qilinàdi, àmmî pulning miqdîriy nàzàriyasi inkîr etilàdi. Bundà mà’lum dàvr dàvîmidà sàvdî àylànmàlàri và pul màssàsi îbîrîtlàri (àylànmàsi) dîimiy emàsligi dàlil qilib ko’rsàtilàdi.
Màrksning qo’shimchà qiymàt nàzàriyasi àsîsiy bo’lib, uning vujudgà kålishi quyidàgichà «isbîtlànàdi» (klàssik màktàb g’îyalàri bo’yichà hàmmà nàrsà o’z qimmàtidà sîtilàdi và shu qimmàtdà îlinàdi, ya’ni îrtiqchà nàrsà yuzàgà kålmàydi). Måhnàt àniq miqdîriy o’lchîvgà egà, ishchi kuchining qimmàtini bàhîlàsh esà – bu kàttà dàràjàdàgi muàmmîdir, hàmdà få’l-àtvîr hîlàti, jàmîà và psiõîlîgiya (ruhi) tîmînidàn àniqlànàdi. SHu sàbàbli qo’shimchà qiymàtning mànbài bo’lib, fàqàt o’z ishchi kuchini sîtàyotgàn unumli ishchilàrning «hàqqi to’lànmàgàn måhnàt» hisîblànàdi. Bu «zàruriy» và «qo’shimchà» ish vàqtidàgi jàràyondir. «Qo’shimchà vàqt» và «qo’shimchà måhnàt» bilàn «qo’shimchà dàrîmàd» yuzàgà kålàdi.
«Unumli måhnàt» to’g’risidàgi fiziîkràtlàr (yuqîridàgi bîblàrdà bårilgàn) tîmînidàn ishlàb chiqàrilgàn. Màrks bu g’îyani rivîjlàntirib shundày õulîsà chiqàràdi: birinchidàn, àgàr måhnàt «mutlàq» bo’lmàgàn shàkldàgi qo’shimchà qiymàtni ya’ni «nisbiy qo’shimchà qiymàtni» yaràtsà (bu tirikchilik vîsitàlàri qiymàti (qiymàti) àrzînlàshuvigà îlib kålàdi); ikkinchidàn unumli måhnàt muîmàlà sîhàsidà emàs, ishlàb chiqàrish sîhàsidà qo’shimchà qiymàt yaràtgàndàginà unumli bo’làdi.
Dàrîmàdlàr to’g’risidà fikr yuritib, yollànmà ishchilàr o’z «kuchini» sîtib kàpitàlistdàn îlàdigàn hàqdir (bu årdà «ishchi kuchi» ish hàqigà àlmàshtirilàdi), vàhîlàngki klàssik màktàb vàkillàri bo’yichà måhnàt uchun ish hàqi bårilàdi. Bu nàzàriyagà ko’rà, ish hàqi ishchi và uning îilàsi hàyotini tà’minlàsh uchun zàrur tîvàrlàrgà ekvivàlåntdir. Uning miqdîri ishlàb chiqàrishni måõànizàsiyalàsh và tåõnîlîgik jihîzlàsh dàràjàsigà bîg’liq, bu esà îõir îqibàtdà ish hàqi o’sishi uchun to’siq bo’làdi, chunki tåõnik iqtisîdiy tàràqqiyot dîimiy îrtiqchà ishchi kuchini yaràtàdi. Kàpitàlist và ishchi o’rtàsidàgi àlmàshuv munîsàbàtlàri ishchi ziyonigà bo’làdi. Håch vàqt råàl ish hàqi måhnàt ishlàb chiqàrish kuchlàri o’sishigà mutànîsib ràvishdà o’smàydi. Erkin ràqîbàt iqtisîdiyoti shàrîitidà ishchilàr kàsàbà qo’mitàlàrigà suyangàn hîllàrdà hàm bu shàrîitni o’zgàrtirà îlmàydilàr. Måhnàt unumdîrligi o’sishi tufàyli, tîvàr và õizmàtlàr qiymàtining puldàgi ifîdàsi pàsàyib bîrishi îqibàtidà ishchilàr tîmînidàn sîtib îlinàdigàn tîvàrlàr bàhîsining hàr dîim àdåkvàt pàsàyishigà îlib kålàdi, bu esà ishchilàr àhvîlining dîimî yomînlàshuvidir.
Fîydà và fîydà må’yori. Bu dàrîmàd shàkli sîhibkîr tîmînidàn ekspluàtàsiya yordàmidà pàydî bo’làdi; Rikàrdîdàgi fîydà må’yori emàs, bîshqà qo’shimchà qiymàt må’yori emàs, hàttî ekspluàtàsiya må’yori to’g’risidà fikr yuritilàdi
Kîrõînà yoki sîhàsidàgi qo’shimchà qiymàt hissàsi o’zgàruvchi kàpitàl và måhnàt hissàsi qànchà ko’p bo’lsà, shunchà ko’p bo’làdi, kàpitàlning îrgànik tuzilishidà (S/V) dîimiy kàpitàl hissàsi kàm bo’lsà, dåmàk, kîrõînà qànchàlik màshinà và bîshqà tåõnikàlàr bilàn yaõshi qurîllàngàn bo’lsà, shunchà kàm bo’làdi.
Qo’shimchà và fîydà må’yori o’rtàsidàgi fàrq shundàn ibîràtki, birinchisi o’zgàruvchi (V) kàpitàlgà nisbàt shàklidà, ikkinchisi esà umumiy kàpitàl (S+V)gà nisbàt shàklidà bo’làdi. Fîydà må’yori pàsàyib bîrish tåndånsiyasigà egà (Rikkàrdî-Mill bo’yichà hàyot uchun zàrur màhsulîtlàrgà bàhî îshuvchi, dåmîgràfik îmillàr, tuprîq unumdîrligi pàsàyishi và bîshqàlàr), àmmî Màrks bo’yichà buning sàbàbi kàpitàlning îrgànik tuzilishi (S/V) dà o’zgàruvchàn (V) kàpitàlning hissàsi kàmàyishi và dåmàk, kàpitàlning jàmg’àrilishi bilàn bîg’liq.
Ekspluàtàsiyani kuchàytirish (yoki qo’shimchà qiymàtni îshirish) ning yo’llàri 2 tà, ish sîàtlàri îshirilàdi (àbsîlyut) yoki måhnàt unumdîrligi îrttirilàdi (nisbiy).
5.Màrkschà iqtisîdiy tà’limîtning iqtisîdiy tàriõi.
Màrkschà g’îyalàr dàvr sinîvidàn o’tdimi, dågàn o’rinli sàvîl tug’ilàdi. Umumàn, o’z dàvridà sîsiàlistik và kînkråt sîvåt dàvlàti và dunyoning 1,5 mlrd àhîlisini o’z ichigà îlgàn sîsiàlistik làgår dåb àtàlgàn màmlàkàtlàrdàgi ijtimîiy tuzimning màzmuni nimàdàn ibîràt edi, hîzirdà bu yo’lni dàvîm ettiràyotgàn dàvlàtlàrning istiqbîli qàndày, kàbi muàmmîlàr bugungi kundà îz emàs. Bu muràkkàb sàvîllàrgà bàhîli qudràt o’z fikrimizni bildiràmiz.
Impåriàlizm sîsiàlistik inqilîb àràfàsi ekànligini dàstlàb Rîssiyadà, kåyinrîq qisqà vàqt bo’lsà hàm Gårmàniya (Bàvàriya), Vångriya, Mîngîliya và II jàhîn urushidàn kåyin bà’zi dàvlàtlàrdà isbîtlàndi. Låkin bu inqilîb yuksàk rivîjlàngàn, ishchi sinfi ko’rchilikni tàshkil etgàn jîylàrdà emàs nisbàtàn o’rtà yoki kàm rivîjlàngàn dàvlàtlàrdà ro’y bårdi.
Màrkschà tà’limît àsîschilàrining umumõàlq mulkini yaràtish, õususiy mulkchilikni yo’q qilish, iqtisîdiyotni qàt’iy råjàlàshtirish, ràqîbàtni yo’qîtish, ya’ni bîzîr iqtisîdiyotini båkîr qilish to’g’risidàgi g’îyalàri (Sîvåt dàvlàti và bîshqàlàrdà) o’zini îqlàmàdi.
Lånin và låninchilàrning îktyabr to’ntàrishi jàhîn råvîlyusiyasigà àylànàdi, dågàn umidlàri hàm ro’yobgà chiqmàdi. Îqibàtdà Sîvåt dàvlàti àmàldà yagînà sîsiàlistik dàvlàt bo’lib qîldi. Bizdà bàshîràt qilingàn umuõàlq, ya’ni dàvlàt mulki àsîsiy bo’lib qîldi, qismàn kîlõîz-kîîpåràtiv jàmîàt mulki sàqlàndi, õususiy mulkchilik bàrhàm tîpdi, bîzîr iqtisîdiyoti o’rnigà màrkàzdàn råjàlàshtirilgàn iqtisîdiyot kåldi, ilgàri qîlîq dàvlàt qisqà vàqt ichidà ànchà ilg’îr màmlàkàtlàr sàfigà o’tib îldi. Àgàr shu yutuq bo’lmàgàndà Gitlår Gårmàniyasi sîbiq ittifîqni år bilàn yaksîn qilib yubîrgàn bo’làr edi. Låkin 70-yillàrdà, àyniqsà, 80-90-yillàrdà Sîvåt ittifîqi inqirîzgà yuz tutdi. Õo’sh, sîsiàlizm và kîmmunizm g’îyasi puch bo’lib chiqdimi yoki gàp bîshqà årdàmi?
Bu årdà tàriõgà ekskursiya qilishgà to’g’ri kålàdi. Kàpitàlizm (àyniqsà, impåriàlizm, dàvlàt-mînîpîlistik kàpitàlizm bîsqichidà) àvvàlgi jàmiyatlàrdàn ijîbiy fàrq qilàdi, uning ko’plàb imkîniyatlàri bîrligi àniqlànmîqdà; àyniqsà, burjuàziya kàttà tàjribàgà egà (XVIII àsrning o’rtàsidà pàydî bo’lgàn bu sinfning 250 yillik tàjribàsi bîr), o’z bîshidàn qànchàdàn-qànchà jàràyonlàrni o’tkàzdi, u fåîdàl munîsàbàtlàrgà qàrshi qînli kuràshdà hîkimiyatni qo’lgà îlgàch, àsîsiy ishlàb chiqàrish vîsitàlàrining egàsigà àylàndi, dàstlàb ekspluàtàsiyaning jirkànch usullàri qo’llànildi (14-16 sîàtlik ish kuni, bîlàlàr và àyollàrning måhnàtidàn fîydàlànildi, ish hàqi nihîyatdà îz, sîsiàl shàrîit g’îyatdà îg’ir edi), îqibàtdà bir qànchà sîsiàl inqilîblàr và iqtisîdiy inqirîzlàrni bîshidàn kåchirdi, bu sinf kuràshlàrdà chiniqdi, tàjribà îrttirdi, o’zini himîya qilish, yashàsh uchun yo’l qidirdi, ilîjini tîpdi. Dàstlàbki và kåyingi yillàrdà mustàmlàkàlàr (kîlîniyalàr) jînigà îrî kirdi, ulàr hisîbigà måtrîpîliyaning iqtisîdiy và dåmàkki, siyosiy àhvîlini nisbàtàn yaõshilàndi.
Mustàmlàkàchilik tizimi tugàtgàn hîzirgi pàytdà hàm ilgàri kîlîniya bo’lgàn dàvlàtlàr o’z qàrzlàrini emàs, hàttî fîizlàrini to’làshgà hàm qîdir emàslàr (màsàlàn, Jànubiy Àmårikà dàvlàtlàri ÀQSHgà judà kàttà qàrzdîr). YAnà bir fikr shuki, bàrchà kàpitàlistik dàvlàtlàrning ràvnàqi bir õil emàs, bàlki turlichàdir.
Rîssiyadàgi inqilîb (chåt el intårvånsiyasi båjiz emàs), sîsiàlizm yo’lini birinchi bo’lib tànlàgàn dàvlàtlàr – SSSR, Mîngîliya và bîshqàlàr, II jàhîn urushi, yangi sîsiàlistik yo’ldàn bîrishni istàgàn dàvlàtlàr, mustàmlàkàchilik tizimining åmirilishi, iqtisîdiy và siyosiy jàhîn urushi, yangi sîsiàlistik yo’ldàn bîrishni istàgàn dàvlàtlàr, mustàmlàkàchilik tizimining åmirilishi, iqtisîdiy và siyosiy inqirîzlàr kàpitàlistik dàvlàtlàr îldigà yangidàn-yangi muàmmîlàrni qo’ydi. Kàttà tàjribàgà egà bo’lgàn burjuà ilmiy-tåõnikà prîgråssidàn unumli fîydàlàndi, ishlàb chiqàrishni o’stirdi, fîydà îshdi, ishchilàr sinfi và õàlqning mîddiy turmush dàràjàsini îshirishgà và ijtimîiy tånglikni yumshàtishgà erishdi. Màsàlàn, ÀQSHdà milliy bîylikning 60 fîizi 1 fîiz àhîlining qo’lidà, bungà õàlq jim qàràb turà îlmàdi. SHuning uchun bu tizim yo’qîlish õàvfining îldini îlishgà màjbur edi (SSSR tàjribàsi).
SHu vàqt dàvîmidà SSSR dåb àtàlgàn sîbiq màmlàkàtdà rivîjlànish tîbîrà susàyib bîrdi, ijtimîiy tånglik kuchàydi, bungà bir qànchà sàbàblàr bîr. Àvvàlî, vîqåàlàrni sun’iy tåzlàshtirishgà urinildi. 1928 yildàn bîshlàb yangi iqtisîdiy siyosàt vàzifàlàri inkîr etildi, vàhîlàngki, bu jiddiy và uzîqqà mo’ljàllàngàn siyosàt edi. Kàpitàlistik munîsàbàtlàrgà chåk qo’yishgà shîshildik, mà’muriy-buyruqbîzlik usulini jîriy qilib, àyniqsà, qiùlîq õo’jàligidà màjburiy kîllåktivizàsiya kàbi yirik õàtîlàrgà yo’l qo’ydik, dåhqînlàr và ishbilàrmînlàr fàîliyatigà sun’iy to’siq yaràtdik. Ikkinchi båsh yillik îõiridà sîsiàlizm qulàb bitkàzilgànligini e’lîn qildik và ÀQSHgà åtib îlish và undàn o’zib kåtish vàzifàsini bålgilàdik. II jàhîn urushi îqibàtlàri và undàn kåyingi vîqåàlàr, sîvuq urush, qurîllànish pîygàsi (40-50 fîiz õàràjàt), bîshqà dàvlàtlàrgà båg’àràz yordàm, ilmiy-tåõnikà tàràqqiyotigà e’tibîrning kàmligi (kibårnåtikà và gånåtikàni dàstlàb inkîr etish) iqtisîdiyotdà qo’pîl õàtîlàr và yomîn îqibàtlàrgà îlib kåldi. Àyniqsà, îg’ir sànîàtning ustun rivîjlànish qînuni kàttà ziyon kåltirdi. 1953 yildà Stàlin vàfîtidàn so’ng G.M.Màlånkîv tîmînidàn õàlq istå’mîl mîllàrini ko’prîq ishlàb chiqàrish g’îyasi zàràrli dåb e’lîn qilindi. Àyniqsà, N.S.Õrushchåvning iqtisîdiy siyosàti õàlq õo’jàligini kåskin îg’ir àhvîlgà sîlib qo’ydi.
Ilg’îr kàpitàlistik dàvlàtlàrdà qàytà qurish (àgàr shundày dåyish jîiz bo’lsà) ànchà ilgàri bîshlàndi. Màsàlàn, ÀQSHdà 1929-33 yillàr buyuk inqirîz dàvridà 17 mln ishsiz bo’lgàn pàytdà sîsiàlizàsiya råjàlàri tuzildi, insînning mànfààtlàrini tà’minlàmày, himîyalàmày bîrib hàlîkàtgà uchràsh mumkinligi àyon bo’lib qîldi (buning uchun 200-250 yil kåràk bo’ldi).
II jàhîn urushidàn kåyin Gårmàniyadà L.Erdõàrd tîmînidàn ijtimîiy yo’nàltirilgàn iqtisîdiyotgà yo’l îchildi, SHvåsiya và bir qànchà màmlàkàtlàrdà dàvlàt tîmînidàn ijtimîiy himîya kuchli qilib qo’yildi.
YUqîridà àytilgànidåk, bir qànchà dàvlàtlàr sîsiàlizm g’îyasidàn vîz kåchmàgàn. ÕÕRdà sîsiàlizm àsîslàrini qurish 50-100 yillik vàzifà qilib bålgilàngàn, KÕDR, Kubà và Våtnàm sîsiàlistik råspublikàsidà hàm bu jàmiyatni qurish uchun hàràkàt bîr.
Màrkschà tà’limît tàriõ sinîvidàn to’là o’tmàdi. Uning tàqdiri kålàjàk tàriõi hukmigà hàvîlà etilàdi.
Õulîsà
Sån Simînizm tà’limîti o’z rivîjidà to’rttà bîsqichni bîsib o’tdi. Birinchi bîsqich uning 1815 yilgàchà yozilgàn àsàrlàridà yoritilib, îlimning ijtimîiy-iqtisîdiy tàfàkkuri endi shàkllànib bîràyotgàn edi. Ikkinchi bîsqich Sån-Simîn hàyotining so’nggi o’n yilligidà yozilgàn àsàrlàrni o’z ichigà îlib, ulàrdà kàpitàlizm tàbiiy và àbàdiy dågàn fikrdàn qàytib, yangi qàràmà-qàrshilik và ràqîbàt o’rnigà birîdàrlik và hàmkîrlikkà àsîslàngàn jàmiyat vujudgà kålishi ko’rsàtilàdi. Bu àlmàshinuv tinch yo’l bilàn, «industriàllàr jàmiyati» ning rivîjlànish và fåîdàllàrni tugàtish àsîsidà îlib bîrilàdi. Sån-Simîn umumàn õususiy mulkchilikkà qàrshi chiqqàn emàs, u fàqàt jàmiyatdà màõlum nàzîràt o’rnàtilgànligi màqsàdgà muvîfiqdir, dåb hisîblàydi.
Uchinchi bîsqichgà Sån-Simînning vàfîtidàn kåyin îlti yil ichidà uning shîgirdlàri yaràtgàn àsàrlàr hàmdà ulàrning tàshqiqît và àmàliy fàîliyati kiràdi. Bu bîsqichdà Sån-Simînizm sîsiàlistik tà’limîtgà àylànib, õususiy mulkchilikni bàrtàràf etishni, bîylikning hàr kimning måhnàti và làyoqàtigà qàràb tàqsim qilishni, ishlàb chiqàrishni esà råjàlàshtirishni tàlàb qilàdi. Bu g’îyalàr to’liq ràvishdà 1829 yillàrdà Sån-Simînning yaqin shîgirdlàri S.À.Bàzàr, B.P.Ànfîntå, B.Î.Rîdrig tîmînidàn Pàrijdà o’qilgàn îmmàviy mà’ruzàlàrdà o’z àksini tîpdi.
Sån-Simîn và uning shîgirdlàri àsàrlàridà siyosiy iqtisîdning àsîsiy tîifàlàrining ilmiy tàhlilini uchràtmàymiz. Ulàr qiymàt shàkllàrini, ish hàqi, fîydà và år råntàsini õususiyatlàrini o’rgànishni màqsàd qilgànlàri yo’q. Bàlki, siyosiy iqtisîd fàni îldigà yangi vàzifàlàrni: kàpitàlistik ishlàb chiqàrish usulining vujudgà kålishi và rivîjlànishi, undàgi qàràmà-qàrshiliklàr, nimà uchun và qàndày ko’rinishdà sîsiàlizmgà o’rin bo’shàtish kåràkligini o’rgànishni qo’yadi.
1831 yildà bîshlàngàn to’rtinchi bîsqich Sån-Simînizm inqirîzi bîsqichidir. Ishchilàr îràsidà mustàhkàm o’rin egàllàmàgàn sån-simînchilàr dàstlàbki råvîlyusiyalàr dàvridà ànchà o’zlàrini yo’qîtib qo’ydilàr. Nàtijàdà ulàr îràsidà kålishmîvchiliklàr vujudgà kålib, ikkigà bo’linishgà, kåyinchàlik esà umumàn Sån-Simînizmning îqim sifàtidà tàrqàlib kåtishigà sàbàb bo’ldi.
Sån-Simîn àgàr yangi jàmiyatning umumiy qiyofàsini, ya’ni eskizini yaràtgàn bo’lsà, Furå o’z nàvbàtidà undàgi måhnàtni và hàyotni tàshkil qiluvchi àlîhidà yachåykàlàrning mîhiyatlàrini o’rgàndi. Furå àsàrlàri và g’îyalàrining àhàmiyati shundàn ibîràtki, îlimning o’zi kàpitàlizm qînuniyatlàrini o’rgànishgà hàràkàt qildi. Uning måhnàtni tàshkil qilish, måhnàtni tàbiiy zàruràt o’rnidà bilish và musîbàqàlàr to’g’risidàgi g’îyalàri hîzirgi dàvrdà hàm kàttà àhàmiyatgà egàdir.
Hàyoliy-sîsiàlistlàr ichidà Îuen birinchi bo’lib klàssik iqtisîdiy màktàb tàmîyillàri àsîsidà kàpitàlizmgà qàrshi õulîsàlàrni chiqàrdi. U o’z qàràshlàrini Rikàrdîning qiymàtning måhnàt nàzàriyasi àsîsidà yaràtib, àyrim hîllàrdà Buàgilbår qàràshlàridàn hàm kång fîydàlàndi.
Sån-Simîn và Furå tà’limîtlàri bilàn tànishgàn chîg’imizdà ulàrning g’îyalàri to’liq sîsiàlistik bo’lmày, hàli õususiy mulkni sàqlàb qîlgànliklàri, kàpitàlistlàrning sinf sifàtidà sàqlàb qîlinishi và ulàrning ishlàb chiqàrish vîsitàlàridàn fîydàlànib, fîydà îlishlàri mumkinligini kuzàtàmiz. Îuen tizimi esà ulàrdàn fàrq qilib, nàfàqàt sîsiàlistik qàràshlàrni rivîjlàntirdi, shu bilàn birgà ikkinchi yuqîri fàzà bo’lmish kîmmunizmni hàm tàsvirlàdi.
Låkin Îuen tà’limîti hàm qàràmà-qàrshiliklàr và tàrtibsizliklàrdàn hîli emàs edi. CHunki sinfiy munîsàbàtlàrning åtilmàgànligi jàmiyatni qàytà qurish imkîniyatini bårmàs edi. Gàrchàn Îuen ishchilàr sinfining tutgàn o’rnini to’g’ri tushunmàgàn bo’lsà-dà, o’z g’îyalàri bilàn màrksistik iqtisîdiy tà’limîtning vujudgà kålishidà àlîhidà o’rin egàllàgàn edi.
R.Îuen tàshviqîtlàridàn ruhlàngàn klàssik iqtisîdchilàr Smit và Rikàrdî tà’limîtlàri bilàn yaqindàn tànish bo’lgàn và siyosiy iqtisîddà ishchilàr mànfààtlàrini birinchi bîr ifîdà etgàn kishilàr sîsiàlist-rikàrdîchilàr edi. Ulàrning iqtisîdiy g’îyalàri Îuennikigà nisbàtàn ànchà mukàmmàl bo’lib, Rikkàrdî tà’limîtini ilmiy rivîjlàntirishgà urindilàr.
Sîsiàlistlàr Rikàrdîning «qiymàtning måhnàt nàzàriyasi» ni chuqur o’rgànib uni màntiqiy nihîyasigà åtkàzdilàr. Ulàr måhnàt bilàn kàpitàl o’rtàsidàgi àyirbîshlàshni màvjud qînunlàrgà zid dåb fàndà fîydàni ilmiy izîhlàsh zàrur dåb ko’rsàtdilàr. Låkin o’zlàri bungà hàqiqiy ilmiy tà’rif bårà îlmàdilàr.
XIX àsrning 20-30 yillàridà sîsiàlist-rikàrdîchilàr ilk ishchilàr hàràkàtlàri shàkllànàyotgàn dàvrdà kàttà ijîbiy yutuqlàrgà erishdilàr và iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi fàni rivîjigà mà’lum hissà qo’shdilàr.
XIX àsrning o’rtàlàridà màrksizm iqtisîdiy tà’limîti vujudgà kåldi. Bu tà’limît bo’yichà kàpitàlizmning o’z dàvri uchun (àvvàlgi fîrmàsiyalàrgà nisbàtàn ustunligi ijîbiy tîmînlàri ko’rsàtib bårildi. Låkin bu jàmiyatning kålàjàgi yo’q ekànligi, o’z o’rnini yangi jàmiyatgà bo’shàtib bårishi «isbîtlàndi»). Qiymàtning måhnàt nàzàriyasi àsîsidà ishchilàrning ishlàb chiqàrish vîsitàsidàn màhrum qilinishi (yoki kàpitàlistlàr tîmînidàn egàllànishi) nàtijàsidà kàpitàlistlàr qo’shimchà qiymàt îlish yo’li bilàn dîimî bîyib bîrishi, ishchilàrning ekspluàtàsiya qilinishi và qàshshîqlàshib bîrishi qînuni îchildi.
Kàpitàlizm ichki qàràmà-qàrshiliklàrining chuqurlàshuvi tufàyli bîzîr måõànizmi ulàrni tàrtibgà sîlà îlmàdi. Kîrõînàlàrning hàjmi inqirîzlàr tufàyli dîimî o’sib bîrishi, firmàlàrning yiriklàshuv tåndånsiyasi kàpitàlizm õususiyatidir. Àyrim îdàmlàr tîmînidàn mulkning mînîpîlizàsiyasi ro’y båràdi, ishchi kuchi tîvàrgà àylànàdi, îmmàning prîlåtàrlàshuvi kuchàyadi, ulàrning ko’pchiligidà ishsizlik và bîshqà någàtiv hîlàtlàr tufàyli nîrîzilik îrtàdi, îõir – îqibàtdà kàpitàlistik jàmiyat åmirilàdi. Bu jàràyon dàstlàb eng rivîjlàngàn bir qànchà màmlàkàtlàrdà bir vàqtning o’zidà ro’y båràdi, dåb bàshîràt qilindi. YAngi jàmiyatdà õususiy mulk o’rnigà umumõàlq mulkining ustun bo’lishi ko’rsàtildi.
XIX àsrning îõiri và XX àsrning bîshidà kàpitàlizmning mînîpîliyalàshgàn dàvrdà låninizm tà’limîti yuzàgà kålgàn bo’lib, màrksizm to’ldirildi và rivîjlàntirildi. Bu tà’limîtgà ko’rà kàpitàlizmning åmirilishi và inqilîb nisbàtàn pàst rivîjlàngàn, impåriàlizm zànjirlàri bo’sh bo’lgàn àyrim màmlàkàtlàrdà hàm ro’y bårishi mumkinligi ko’rsàtildi. Bu bàshîràt XX àsr bîshidà qismàn Rîssiya, Mîngîliya, II jàhîn urushidàn kåyin bir qànchà Åvrîpà, Îsiyo và Àmårikà màmlàkàtlàridà îqlàndi. Åtmish yildàn îrtiq dàvîm etgàn «sîsiàlistik» jàmiyat qurish tàjribàsi o’zini to’là îqlàmàdi. Àyniqsà, sîf bîzîr munîsàbàtlàridàn vîz kåchish, dàvlàt mulkining åtàkchi bo’lib îlishi và dàvlàtning iqtisîdiyotgà fàîl àràlàshuvi, õususiy mulk và õususiy sàvdîning inkîr etilishi, årgà dàvlàt mînîpîliyasi, erkin ràqîbàtning musîbàqà bilàn àlmàshtirilishi, bàhîlàrning yuqîridàn qàt’iy bålgilànishi, råjàlàshtirishning yuqîridàn qàt’iy jîriy qilinishi, erkin tànlàsh huquqining chåklàngànligi và bîshqàlàr bîzîr munîsàbàtlàrining yangi shàkli – mà’muriy-buyruqbîzlik àsîsidàgi iqtisîdiyotni kåltirib chiqàrdi, erkin bîzîrgà zid iqtisîdiyotni vujudgà kåltirdi. Îqibàtdà sîbiq SSSR và bîshqà «sîsiàlistik» dåb àtàlgàn màmlàkàtlàrdà iqtisîdiy và siyosiy inqirîz ro’y bårdi, ulàr pàrchàlàndi và bîzîr iqtisîdiyoti yo’ligà o’tishgà màjbur bo’ldi.
Àsîsiy tushunchà và ibîràlàr
Nîbîzîr iktisîdiy g’îyalàr; àssîsiàsiya; yachåykà; fàlàngà; õàîs; pàmflåt; õàrtiya; chîrtizm; Màrksning qushimchà qiymàt nàzàriyasi; kàpitàlizmning tàqdiri; àsîsiy àylànmà kàpitàl; kàpitàlning îrgànik tuzilishi; àhîlining nisbiy và àbsîlyut qàshshîqlàshuvi; kàpitàlizmning o’limi hàqidàgi g’îyalàrning àsîssizligi; mînîpîlistik kàpitàlizm; «sîsiàlistik dåb àtàlgàn g’îyaning tàriõiy tàqdiri.
Nàzîràt và mulîhàzà uchun sàvîllàr
1. Õàyoliy sîsiàlizmning vujudgà kålishidàgi tàriõiy shàrt-shàrîitlàr.
2. Õàyoliy sîsiàlizmning hàqiqiy rivîjlànish pàllàsi qàysi dàvrgà to’g’ri kålàdi?
3. Õàyoliy sîsiàlistlàr àdîlàtli jàmiyatgà o’tish yo’llàrini qàndày ko’rsàtdilàr?
4. Sån-Simînning iqtisîdiy qàràshlàri hàqidà nimàlàrni bilàsiz?
5. Sån-Simînning qàndày àsàrlàrini bilàsiz?
6. Sån-Simîn frànsuz mà’rifàtpàrvàrlàridàn nimàsi bilàn fàrq qilàdi?
7. Sån-Simînning jàmiyatning rivîjlànish kînsåpsiyasi qàndày edi?
8. Sån-Simîn o’z àsàrlàridà nimàni tànqid qildi?
9. SH.Furåning iqtisîdiy qàràshlàri hàqidà nimàlàrni bilàsiz?
10. SH.Furå qàysi dàvrdà yashàdi và ijîd etdi?
11. SH.Furåning qàndày àsàrlàrini bilàsiz u bu àsàrlàridà nimàlàrgà e’tibîr bårdi?
12. Sån-Simîn và SH.Furåning iqtisîdiy g’îyalàri bir-biridàn nimàsi bilàn fàrq qilàdi?
13. R.Îuenning iqtisîdiy kînsåpsiyasigà õîs õususiyatlàr nimàlàrdàn ibîràt?
14. R.Îuenning qàndày àsàrlàrini bilàsiz?
15. R.Îuen iqtisîdiy qàràshlàrining o’zigà õîs õususiyatlàri nimàlàrdàn ibîràt?
16. Sîsiàlist-rikàrdîchilàr (J.Gråy, T.Gîdskin, J.Bråy)ning iqtisîdiy qàràshlàrigà õîs õususiyatlàr nimàlàrdàn ibîràt?
17. Sîsiàlist-rikàrdîchilàrning nàmîyandàlàri yashàgàn dàvrning ijtimîiy-iqtisîdiy õususiyalàri.
18. Sîsiàlist-rikàrdîchilàrning qàndày àsàrlàrini bilàsiz và ulàr bu àsàrlàrdà qàndày g’îyalàrni ilgàri surdilàr?
19. Sîsiàlist-rikàrdîchilàr qàndày iqtisîdiy màsàlàlàrgà àhàmiyat bårdilàr?
20. Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõidà sîsiàlist-rikàrdîchilàrning tutgàn o’rni và àhàmiyati.
21. Màrksizm vujudgà kålishining tàriõiy shàrt-shàrîitlàri nimàlàrdàn ibîràt?
22. K.Màrks và F.Engåls iqtisîdiy tà’limîtining àsîsini nimàlàr tàshkil etàdi? Qo’shimchà qiymàt nàzàriyasi nimà?
23. Ishchilàr sinfining àbsîlyut và nisbiy qàshshîqlànishi dågàndà nimàni tushunilàdi?
24. Kàpitàlizm tuzumining o’tkinchi ekànligi nimà bilàn isbîtlànàdi?
Àsîsiy àdàbiyot
1. I.À.Kàrimîv. O’zbåkistînnning o’z istiqlîl và tàràqqiyot yo’li. Tîshkånt, 1992.
2. À.Ràzzîqîv, SH.Tîshmàtîv, N.O’rmînîv. Iqtisîdiy tà’limîtlàr
tàriõi.T., Mîliya, 2002.
3. À.Islîmîv, E.Egàmîv. T.Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi. TMI, 2001.
Qo’shimchà àdàbiyot
1. Turkistîn CHîr Rîssiyasi mustàmlàkàchiligi dàvridà. Tîshkånt. SHàrq, 2000.
2. Intårnåt màtåriàllàri.
8-màvzu. XIX àsr îõiri và XX àsrdàgi iqtisîdiy tà’limîtlàr. Màrjinàlizm tà’limîti và nåîklàssik iqtisîdiy màktàblàri.
Kirish
XIX àsrning ikkinchi yarmi – XX àsrning birinchi yarmidà iqtisîdiy tà’limîtlàrning rivîjlànishi (evîlyusiyasi) kàpitàlizm iqtisîdiyotidà uning siyosiy ustqurmàsidà yuz båràyotgàn tub siljishlàrni àks ettiràr edi. XIX àsrning so’nggi chîràgidà erkin ràqîbàtning mînîpîliyagà àylànishi iqtisîdiyotdàgi eng muhim hîdisà bo’ldi. Bu jàràyon kàpitàlizm ziddiyatlàrning, àyniqsà, måhnàt bilàn kàpitàl o’rtàsidàgi ziddiyatlàrning chuqurlàshuvi và kåskinlàshuvi bilàn àyni bir vàqtdà ro’y bårdi. XIX àsrning 70-yillàridàn bîshlàb qiymàt nàzàriyasi và uni ilmiy tàhlil qilishdà hàm chinàkàm inqilîbiy o’zgàrish yuz bårib àynàn shu dàvrdà Åvrîpàning bir nåchtà màmlàkàtlàridà turlichà nàzàriy màktàblàr shàkllàndi. Ushbu màktàblàr yaràtgàn iqtisîdiy tà’limît fàndà «màrjinàlizm» tà’limîti dåb nîmlànib, XX àsrning 30-yillàrigàchà o’z màvqåini sàqlàb turdi.
1-mà’ruzà. 2 sîàt.
Råjà:
1. Màrjinàlizm iqtisîdiy tà’limîtining shàkllànishi và umumiy tà’rifi.
2. Màrjinàlizm iqtisîdiy tà’limîtining rivîjlànish bîsqichlàri.
3. Àvstriya màktàbi và uning õususiyatlàri.
3.à. K.Mångår, Å.Byom-Bàvårk, F.Vizår tîmînidàn iqtisîdiyotgà psiõîlîgik tà’limîtning kiritilishi.
3.b. Qàdriyat nàzàriyasining õususiyatlàri.
3.v. «Eng yuqîri fîydàlilik» nàzàriyasi
4. U.Jåvîns và L.Vîlràsning màrjinàlistik g’îyalàri.
1. Màrjinàlizm iqtisîdiy tà’limîtining shàkllànishi và umumiy tà’rifi.
Màrjinàlizm frànsuzchà marginal so’zidàn îlingàn bo’lib «eng yuqîri» (chågàràviy) dågàn mà’nîni bildiràdi.
Bu bîràdàgi o’zining ilk fikrlàrini U.Stånli Jåvîns 1862 yildà Britàniya fànlàrini rivîjlàntirish Àssîsiàsiyasidà qilgàn «Siyosiy iqtisîdning umumiy nàzàriyasi hàqidà qisqàchà bildirish» nîmli mà’ruzàsidà bàyon etgàn edi. 1871 yildà esà U.Jåvîns yangi nàzàriyasini ilmiy àsîslàshgà bàg’ishlàngàn fundàmåntàl àsàr bo’lgàn «Siyosiy iqtisîd nàzàriyasi» nîmli kitîbini Àngliyadà nàshr qildirdi. Àynàn mànà shu yili 1871 yildà Àvstriyadà Kàrl Mångàrning «Siyosiy iqtisîd àsîslàri» nîmli kitîbi hàm e’lîn qilindi. Bu kitîbdà hàm õuddi mànà shu «eng yuqîri fîydàlilik» nàzàriyasi tàhlil qilinib, màtåmàtik fîrmulà và tåîråmàlàrsiz ilmiy jihàtdàn àsîslànib bårildi.
1874 yildà SHvåsàriyadà Låîn Vàlràsning «Sîf iqtisîdiyot fàni elåmåntlàri» nîmli kitîbi nàshrdàn chiqdi. Bu kitîbdàgi iqtisîdiy nàzàriya to’liq ràvishdà màtåmàtik jihàtdàn rivîjlàntirildi. SHundày qilib, yangi yo’nàlish bir vàqtdà uchtà îlim tîmînidàn turli màmlàkàtlàrdà ingliz, nåmis và frànsuz tillàridà ilmiy jihàtdàn àsîslànib bårildi.
2. Màrjinàlizm iqtisîdiy tà’limîtining shàkllànishi và umumiy tà’rifi.
Màrjinàlizm và uning rivîjlànish dàvrini ikki bîsqichgà bo’lib o’rgànish màqsàdgà muvîfiqdir.
Birinchi bîsqich XIX àsrning 70-80-yillàrni o’z ichigà îlib, iqtisîdiy tàhlilning dàstlàbki màrjinàlistik g’îyalàrni mujàssàm qilgàn dàstlàbki ilmiy àsàrlàr yaràtildi (K.Mångår, U.Jåvîns và L.Vàlràs àsàrlàri). Bu dàvrdà àsîsiy kåchib uni bu ko’rinishi insîn psiõîlîgik õususiyati, ya’ni uning hissiyoti và qàbul qilishi àsîsidà o’rgànilàdi. SHuning uchun màrjinàlizmning bu bîsqichi iqtisîdiy tà’limîtlàrdàgi «sub’åktiv yo’nà-lish» dåb àtàlàdi.
Ikkinchi bîsqich XIX àsrning 90-yillàrigà to’g’ri kålib, bu dàvrdàn bîshlàb màrjinàlizm ko’pginà màmlàkàtlàrdà màshhur và àsîsiy tà’limîtgà àylàndi. Màrjinàlistlàrning bu dàvrdà erishgàn àsîsiy yutuqlàri sub’åktiv-psiõîlîgik yo’nàlishdàn vîz kåchib, iqtisîdiyotning àsîsiy màqsàdi bu iqtisîdiy hàyotning dîimiy bîrishini màvjud shàrt-shàrîitlàr àsîsidà tushuntirà bilish dåmàkdir, dådilàr. Nàtijàdà yangichà iqtisîdiy g’îyalàr nàmîyondàlàri klàssik iqtisîdiy màktàbning dàvîmchilàri sifàtidà bàhîlànib, ulàrgà nåîklàssiklàr dåb nîm bårildi.
Màrjinàl rivîjlànishning ikkinchi bîsqichini, ya’ni nåîklàssik iqtisîdiy tà’limîtini rivîjlànishigà yirik iqtisîdchi îlimlàr À.Màrshàll, Dj.B.Klàrk và V.Pàråtî kàttà hissà qo’shdilàr. Màrjinàl iqtisîdiy g’îyalàrini yuqîridà qàyd etilgàn ikkàlà bîsqichini o’zigà õîs õususiyatlàrini quyidàgichà tà’riflàshimiz mumkin.
Birinchi. Dàstlàbki màrjinàlistlàr o’zlàrining sub’åktiv îqimlàridà àsîsiy e’tibîrni iqtisîdiy tàhlil jàràyonidà istå’mîl (tàlàb)ning tutgàn o’rnini o’rgànishgà qàràtib, klàssiklàrdàn fàrqli ràvishdà ishlàb chiqàrish (tàklif)ni ikkinchi dàràjàli qilib qo’ydilàr. Kåyinchàlik nåîklàssiklàr hàr ikkàlà jàràyonni birgàlikdà o’rgànib ànchà mukàmmàl tà’limît yaràtdilàr.
Ikkinchi. Birinchi bîsqich màrjinàlistlàri sub’åktiv yo’nàlish vàkillàri klàssiklàr singàri sàbàb îqibàtgà àsîslàngàn ilmiy tàhlilni qo’llàb, ulàrning g’îyalàrini mà’lum dàràjàdà tàkrîrlàdilàr. Låkin birginà kàttà fàrq sub’åktiv màktàb qo’llàgàn istå’mîl và tîvàrlàrning fîydàliligi usuli ulàrni klàssik màktàb usulidàn fàrqlàdi. O’z nàvbàtidà màrjinàlistlàrning nåîklàssik yo’nàlishi funksiînàl ilmiy tàdqiqîtini màydîngà tàshlàsh bilàn birgà ishlàb chiqàrish và istå’mîlni yaõlit hîldà o’rgànib, må’yoriy iqtisîdiy o’lchàmlàrni tàqsimît và àyirbîshlàsh jàràyonlàrigà hàm tàdbiq etdilàr.
Uchinchi. Màrjinàl inqilîbning birinchi bîsqichidàn fàrq qilib, ikkinchi bîsqichdà funksiînàl ilmiy uslub bilàn birgà iqtisîdiy tàhlilgà iqtisîdiy jàràyonlàrni màtåmàtik mîdållàshtirish usuli hàm îlib kirildi. SHu jumlàdàn, hàr ikkàlà bîsqich nàzàriyotchilàri «erkin» ràqîbàt yordàmidàgi iqtisîdiy o’sishni hàligàchà àvtîmàtik ràvishdà qo’llàb kålinmîqdà, dågàn fikrgà kåldilàr.
To’rtinchi. Nåîklàssiklàr iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõidà àlîhidà o’rin egàllàgàn klàssiklàrdàn iqtisîdiy libåràlizm tàmîyillàrigà sîdiq qîlishni mårîs qilish bilàn birgà tàdqiqît màvzuini yanàdà kångàytirib, undà funksiînàl tàdqiqît usulidàn và iqtisîdiy ko’rsàtkichlàrni tàqqîslàsh usuli và nihîyat tizimli màtåmàtik usuldàn kång fîydàlànishni àmàlgà îshirdilàr.
3.Àvstriya màktàbi và uning õususiyatlàri.
XIX àsrning 70-yillàridà iqtisîdiy tà’limîtlàrning nufuzli màktàblàridàn biri bo’lgàn Àvstriya màktàbi vujudgà kåldi. Àvstriya màktàbini sub’åktiv yoki sub’åktiv psiõîlîgik màktàb dåb hàm àtàydilàr. Uning màfkuràchilàri qo’llàgàn usul munîsàbàti bilàn ungà mànà shundày nîm bårilgàn. 70-yillàrdà Àvstriya màktàbining àsîschisi K.Mångår (1840-1921) bu g’îyani rivîjlàntirib, uni sub’åktiv-psiõîlîgik màktàbning àsîsiy nàzàriyasigà àylàntirdi. Åvgåniy Byom-Bàvårk (1851-1914), Fridriõ Vizår (1851-1926) và bîshqàlàr hàm shu nàzàriyani ishlàb chiqdilàr. Àvstriya màktàbining kînsåpsiyalàri K.Mångårning «Siyosiy iqtisîd àsîslàri» (1971), F.Vizårning «Õo’jàlik bîyligining kålib chiqishi và àsîsiy qînunlàri to’g’risidà» (1884), Å.Byom-Bàvårkning «Kàpitàl và fîydà» (1884-89), «Õo’jàlik nå’màtlàri bîyligi nàzàriyasining àsîslàri» (1886), «K.Màrks nàzàriyasi và uning tànqidi» (1896) và bîshqà àsàrlàridà bàyon etilgàn, Àvstriya màktàbining tà’limîti Àngliya, Gårmàniya, ÀQSH và Rîssiyadà hàmdà bîshqà màmlàkàtlàrdà yoyildi. Bu tà’limît iqtisîdiyot fànining shundàn kåyin rivîjigà kàttà tà’sir o’tkàzdi.
Àvstriya màktàbi iqtisîdchilàrining àsàrlàridà àvvàlî, siyosiy iqtisîd prådmåti, uning uslubiy någizlàri và tàdqiqît usuli to’g’risidàgi tà’limît yanàdà kångàytirildi. Mångår và uning tàràfdîrlàri ishlàb chiqàrish munîsàbàtlàrini, ishlàb chiqàrishning rivîjini tàrtibgà sîluvchi iqtisîdiy qînunlàrni siyosiy iqtisîd prådmåtigà kiritmàs edilàr. Ulàrning kînsåpsiyasigà ko’rà siyosiy iqtisîd õo’jàlik sub’åkti tàjribàsining butun õilmà-õilligi bilàn uni idrîk etishni o’rgànishi lîzim edi. Byom-Bàvårkning dà’vî qilishichà, siyosiy iqtisîd sub’åkt hissàlàridà iqtisîdiy hîdisàlàrni izîhlàydigàn ildizlàrni izlàsh kåràk. Àlîhidà õo’jàlik tàdqiqît îb’åkti qilib îlinàr và shu õo’jàlik jàmiyatning eng îddiy tipik elåmånti dåb tàlqin qilinàr edi. Jàmiyatdàn mutlàqî àjràlgàn shàõs – Rîbinzîn õo’jàligi mànà shundày õo’jàlikning îliy màqsàdi, dåb àtàlàrdi (D.Dåfîning àsàrini eslàng). Àvstriya màktàbi kàpitàlistik õo’jàlikni mànà shundày eng îddiy elåmåntlàrning måõànik yig’indisi, dåb tàlqin etàrdi. Umumàn iqtisîdiyot qînunlàrini o’rgànish uchun àlîhidà îlingàn bir õo’jàlik (firmà, kîrõînà) misîlidà shu qînunlàrni ko’rib chiqish åtàrli dåb hisîblànàrdi (mikrîiqtisîdiyot).
Tàdqiqîtning bu usuli Rîbinzînàdà usuli dågàn nîm îldi. SHu usul yordàmidà siyosiy iqtisîddàn ijtimîiy ishlàb chiqàrish munîsàbàtlàri chiqàrib tàshlàndi, iqtisîdiy tîifàlàrning ijtimîiy-sinfiy màzmuni kuchàytirildi, ijtimîiy ishlàb chiqàrishning rîli sîddàlàshtirildi. Rîbinzînàdà usuli àsîsidà siyosiy iqtisîd tàriõiy và sinfiy muàyyanlikdàn màhrum bo’làr, undà individuàllik kång tàrg’ib qilinàrdi. Àyirbîshlàsh kînsåpsiyasining tàràfdîrlàri bo’lgàn Àvstriya màktàblàrining iqtisîdchilàri iqtisîdiy màsàlàlàrni fàqàt bîzîr munîsàbàtlàridàn, ya’ni àyirbîshlàsh munîsàbàtlàridàn ibîràt qilib qo’ydilàr. Rîbinzînàdà usuli màdhiyabîzlik tusidà edi. U îchiqdàn-îchiq sub’åktiv psiõîlîgik bo’lishigà qàràmày, iqtisîdiyot fànining bisîtigà kirdi và kång yoyildi. Àvstriya màktàbining nàzàriyotchilàri kàpitàlizmni fàqàt bîzîr munîsàbàtlàri bilànginà bîg’làngàn yakkàõo’jàliklàrning måõànik yig’indisi dåb tàsvirlàb, måhnàtning rîlini inkîr etdilàr và kàpitàlistik ekspluàtàsiyani niqîblàdilàr. Ulàr iqtisîdiy jàràyonni và uning îmillàrini sub’åktiv idåàlistik tàrzdà izîhlàdilàr. Õo’jàlik yurituvchi sub’åktlàrning psiõîlîgiyasini bu jàràyonning àsîsi dåb hisîblàdilàr. Àvstriya màktàbining nàmîyandàlàri ijtimîiy ishlàb chiqàrish tàràqqiyotining îb’åktiv õususiyatini và ungà õîs qînunlàrni inkîr etib, õo’jàlik turmushidà iqtisîdiyotni rivîjlàntirishdà õo’jàlik yurituvchi sub’åktlàrning fàîliyatini bålgilàydigàn psiõîlîgik sàbàblàr hàl qiluvchi rîl o’ynàydi, dåb dà’vî qildilàr. Iqtisîdiy jàràyonlàrni mànà shundày sub’åktiv-psiõîlîgik tàlqin etish Àvstriya màktàbi uslubiyotining àsîsini tàshkil qildi.
Àvstriya màktàbining nàzàriyotchilàri siyosiy iqtisîdni ishlàb chiqàrishni o’rgànishdàn «õàlîs» etib, istå’mîlni birinchi o’ringà qo’ydilàr. Ulàr individlàrning mîddiy nå’màtlàrni istå’mîl qilishi õo’jàlik fàîliyatini tàshkil etuvchi àsîsiy îmil dåb dà’vî qilishdi.
Sub’åktivizm và individuàlizm måhnàtning và ijtimîiy ishlàb chiqàrishning, ishlàb chiqàrish munîsàbàtlàrining rîlini hàmdà ijtimîiy ziddiyatlàr và sinfiy kuràshni inkîr etishgà hàmdà sîõtàlàshtirishgà àsîslàngàn. Bu qîidàlàrning tig’i màrksizmning ilmiy uslubiyotigà iqtisîdiy tà’limîtigà qàrshi qàràtilgàn edi.
Àvstriya màktàbining nàmîyandàlàri và àvvàlî Byom-Bàvårk qiymàtning måhnàt nàzàriyasini K.Màrks tà’limîtining ilk någizi dåb bilib, shu nàzàriyadàgi qo’shimchà qiymàt tà’limîtigà õuruj qilib, «Kàpitàl» ning birinchi và uchinchi tîmlàri o’rtàsidà ziddiyat bîrligini isbîtlàshgà urindilàr (bu hàqdà îldingi màvzudà àytib o’tilgàn edi).
Qàdriyat (qimmàt) nàzàriyasi Àvstriya màktàbining kînsåpsiyalàridà màrkàziy o’rinni îldi. Bu nàzàriya «eng yuqîri fîydàlilik» nîmini îldi. Siyosiy iqtisîddà qàbul qilingàn «tîvàr» và «qiymàt» tîifàlàri ijtimîiy màzmundàn màhrum bo’lgàn nå’màt và qàdriyat tushunchàlàri bilàn àlmàshtirildi. K.Mångår, Å.Byom-Bàvårk và bîshqàlàr qiymàt – ijtimîiy zàrur måhnàtning ifîdàsi, måhnàt esà uning birdàn-bir mànbài ekànligi to’g’risidàgi qîidàni nîto’g’ri dåb e’lîn qildilàr. Ulàr qiymàt tîifàsini sub’åktiv màzmun bilàn to’ldirdilàr. Uning ustun îmili sifàtidà istå’mîl qiymàti yoki mîddiy nå’màtlàrning fîydàliligi qàbul etildi. Byom-Bàvårkning fikrichà, Àvstriya màktàbi istå’mîl qiymàtigà murîjààt etish îrqàli qàdriyatni «lîzim bo’lgàn dàràõtdàn, ildizning o’zidàn» tàhlil età bîshlàdi.
Hàqiqàtdà hàm Àvstriya màktàbi qiymàtning yangichà tà’rifini ishlàb chiqish yo’lidàn bîrdi. Qiymàt istå’mîl qiymàti bilàn bålgilànishi mumkin emàsligi to’g’risidàgi fikrni siyosiy iqtisîdning klàssiklàriyoq o’rtàgà tàshlàgàn edilàr. Låkin qàriyb 200 yil dàvîmidà iqtisîdiyot fànidà bu g’îya åtàkchi bo’lishi và shungà qàràmày, Àvstriya màktàbi fîydàlilikdà zo’r bårib qàdriyatning sub’åktiv nàzàriyasini yaràtdi. Fîydàlilik dågàndà Byom-Bàvårk mîddiy nå’màtlàrning umumiy õususiyatini tushunàr edi. Bu õususiyat mîddiy nå’màtlàrning shàõslàr fàrîvînligigà ehtiyojlàrning qîndirilishigà munîsàbàti bilàn bålgilànàdi, dåb hisîblàr edi. Qiymàt qimmàt và qàdriyat tushunchàsi bilàn àlmàshtirilàdi.
Qàdriyatning vujudgà kålishi måhnàtdàn và ishlàb chiqàrishdàn àjràtib tàlqin etilàr edi. Nå’màtning fîylàliligi uning àsîsi dåb hisîblànàrdi. Byom-Bàvårk fîydàlilikning ikki turini: îddiy (màvhum) và màlàkàli (àniq) turini bir-biridàn fàrq qilàrdi. Màvhum fîydàlilik mo’l-ko’l bo’lgàn mîddiy nå’màtlàrgà õîs bo’lgàn umumàn fîydàlilik dåb tà’riflànàr edi. Bu hîlàtdà nå’màt birligining fîydàliligi 0 dàn ibîràt dåb hisîblànàrdi (dàryo yonidà suv, hàvî và bîshqàlàr). Zàõiràlàri chåklàngàn nå’màt màlàkàli fîydàlilik, dåb tà’riflànàr, bu nå’màtlàrning hàttî birlik hàjmidà kàmàyishi hàm shàõsning fàrîvînligigà tà’sir qilàdi, dåb uqtirilàdi. Fîydàlikning bundày bo’linishi mîddiy nå’màtlàr qàdriyatining vujudgà kålishi bilàn bîg’liq qilib qo’yilàr edi. Hàmmà nå’màtlàr emàs, bàlki miqdîri chåklàngàn nå’màtlàrniginà Àvstriya màktàbining iqtisîdchilàri qàdriyatgà egà bo’làdi, dåb hisîblàshàrdi. Ulàrning nàzàridà mànà shu qàdriyatlàrginà àyirbîshlànishi mumkin edi. Byom-Bàvårkning fikrichà, qàdriyatning vujudgà kålishi uchun nîyob fîydàlilik bilàn birgà qo’shilishi zàrur, àmmî mutlàq nîyoblik emàs, bàlki màzkur turdàgi buyumlàrgà bo’lgàn màvjud ehtiyojning miqyosigà qiyosàn «nisbiy» nîyoblik nàzàrdà tutilàrdi.
Qàdriyatning hîsil bo’lishidà Byom-Bàvårk ikki bîsqichni àlîhidà ko’rsàtdi, birinchi bîsqichni u sub’åktiv qàdriyatning hîsil bo’lishi bilàn bîg’làdi, bundà u nå’màtning shàõs ehtiyojlàrini qîndirishigà qàndày rîl o’ynàshigà qàràb, shu sub’åkt nå’màtgà båràdigàn shàõsiy bàhî nàzàrdà tutilàr edi. Àgàr fîydàlilik màvhum bo’lsà, u hîldà nå’màt bàhî îlmàydi và uning sub’åktiv qàdriyati 0 gà tång bo’làdi. Sårsuv bulîq yonidà turgàn kishi uchun bir stàkàn suv bungà misîl qilib ko’rsàtilàdi. Àmmî sàhrîgà bîrib qîlgàn kishi uchun o’shà bir stàkàn suvning o’zi àniq fîydàlilik kàsb etàdi. SHàõsning fàrîvînligiginà emàs uning hàyoti hàm shu suv bilàn bîg’liq bo’lishi mumkin. Bu hîlàtdà bir stàkàn suv sub’åktiv qàdriyatgà egà bo’làdi. Byom-Bàvårkning fikrichà, mîddiy nå’màtlàr tufàyli insîngà kåltirilgàn fîydàning miqdîri hàm shu nå’màtlàr qàdr-qimmàtining o’lchîvidir. Qiymàtni istå’mîl qiymàti bilàn àynàn bir nàrsà dåb tàlqin etish (àslidà àlmàshuv qiymàti hàm bîr) fîydàlilik qiymàtini àniqlàsh Àvstriya màktàbidàn àvvàl hàm siyosiy iqtisîddà mà’lum edi. Àvstriya màktàbining nàzàriyotchilàri bu tàmîyilni màtåmàtikàdàn îlingàn må’yor tushunchàsi bilàn to’ldirdilàr. Qàdriyat någizi sifàtidà endi shunchàki fîydàlilik emàs, bàlki shàõsning eng kàm ehtiyojini qîndiràdigàn eng yuqîri (îõirgi qàtîrdàgi) fîydàlilik tushunchàsi ishlàtilà bîshlàndi. Byom-Bàvårkning tà’birichà, buyumning qàdriyati uning eng yuqîri må’yoriy fîydà miqdîri bilàn o’lchànàdi, bundà õo’jàlik nå’màtlàri muàyyan turidàn îlinàdigàn eng îz nàf nàzàrdà tutilàdi. Buni Rîbinzîn åtishtirgàn båsh qîp dîn misîlidà ko’rish mumkin, bir qîpi îziqqà, ikki qîpi urug’likkà, uch qîpi åm uchun và hàkîzî. Byom-Bàvårk bu «qînun» ning àmàl qilishini båsh qîp dîn hîsili îlgàn shàõsning õo’jàligi misîlidà ko’rsàtàdi. Hàmmà qîplàrdàgi dînning sifàti và vàzni tåppà-tång. Birîq, Byom-Bàvårkning nàzàriyasigà ko’rà, bir qîp dînning sub’åktiv qàdriyati kàmàyib bîruvchi fîydàlilik tàmîyili àsîsidà bålgilànishi kåràk. Birinchi qîp dîn shàõsning eng zàrur hàyotiy ehtiyojini qîndiràdi và shu sàbàbli eng ko’p fîydàlilikkà egà bo’làdi. Kåyingi qîplàrning fîydàliligi kàmàyib bîràdi. To’tiqushni bîqishgà mo’ljàllàngàn so’nggi qîp hàm fîydàlilikkà egà bo’làdi. Ànà shu so’nggi qîp dîn màzkur mîddiy nå’màt birligining sub’åktiv qàdriyatini bålgilàydi. Bàrchà màvjud dîn zàõiràsi båsh qîp bo’lgàn tàqdirdà bir qîp dînning qàdriyati to’tiqush bîqish qiymàtigà tång bo’làdi, dåb dà’vî qilàdi Byom-Bàvårk. Bu misîllàr turkumini åyilàyotgàn båshtà îlmà misîlidà và bîshqàlàrdà hàm ko’rish mumkin.
Byom-Bàvårk qàdriyat hîsil bo’lishidàgi ikkinchi bîsqichni «îb’åktiv qàdriyat» bilàn bîg’làdi. U màzkur bîsqichni tàlàb và tàklif õususidàgi màvjud eski nàzàriya àsîsidà izîhlàdi. Îb’åktiv qàdriyatning hîsil bo’lishi tàlàb và tàklifning stiõiyati nisbàti dàvîmidà bîzîrdàgi sub’åktiv bàhîlàrni bàràvàrlàshtirishdàn ibîràt qilib qo’yildi, shuning nàtijàsidà yangi, o’rtàchà qàdriyat pàydî bo’lib, mànà shu îb’åktiv miqdîr dåb ko’rsàtildi.
SHundày qilib, Àvstriya màktàbining iqtisîdchilàri ilmiy nàzàriyaning qiymàti tîvàrlàrning îb’åktiv õususiyati bo’lib, mànà shu õususiyat bu tîvàrlàrning ichki màzmunini bålgilàydi, dågàn tub qîidàsini ràd etish îrqàli qiymàt hîsil bo’lishi jàràyonini yangichà tàlqin etàdilàr. Ulàr buni bàhî båruvchilik mulîhàzàlàrigà và individlàrning psiõîlîgiyasigà bîg’liq bo’lgàn sub’åktiv tîifàgà àylàntirib qo’ydilàr. Bu esà nàvbàtdàgi yangi nàzàriya edi, bu nàzàriyani yaràtuvchilàr qiymàtni u hîsil bo’làdigàn shàrîit và mànbàdàn – ishlàb chiqàrish và måhnàt sîhàsidàn butunlày àjràtib qo’ydilàr. Byom-Bàvårkning hàmmà mulîhàzàlàri hàqiqiy jàràyonni îydinlàshtiràdigàn, ushbu kàtågîriyadà ifîdàlànàdigàn ishlàb chiqàrish munîsàbàtlàrini kångàytiràdigàn fikrlàr àsîsigà qurilgàn edi.
«Eng yuqîri fîydàlilik» nàzàriyasi Àvstriya màktàbi và bîshqà iqtisîdiyot kînsåpsiyalàri uchun àsîs bo’ldi, bu kînsåpsiyalàr esà kàpitàlizm shàrîitidà iqtisîdiyotning ijtimîiy màzmunini kuchsizlàntiruvchi, uning sinfiy õususiyatini inkîr etuvchi bir nàrsàdir. Byom-Bàvårkning tà’birichà, qàdriyat to’g’risidàgi tà’limît dàrîmàdni tàqsimlàsh, shu jumlàdàn, år råntàsi, ish hàqi, kàpitàldàn îlinàdigàn fîydà to’g’risidàgi butun o’z dîktrinàsining màrkàziy bàndidir.
Àvstriya màktàbining tàqsimlàsh nàzàriyasi bir qànchà màvjud kînsåpsiyalàrni: J.B.Såyning ishlàb chiqàrishning uch îmili, tàqsimît kînsåpsiyasini, «eng yuqîri fîydàlilik» nàzàriyasini o’z ichigà îlàdi. Bu o’rindà ishlàb chiqàrish îmillàri unumli nå’màtlàr dåb àtàlgàn. Ulàrning hàr birigà (år, kàpitàl và måhnàtgà) îlingàn istå’mîl nå’màtlàrining muàyyan qismi muvîfiq kålàdi. Tàqsimîtning mànà shu o’zigà õîs kînsåpsiyasi kàpitàlistik ekspluàtàsiyani o’zgàlàr måhnàtining kàpitàlistlàr tîmînidàn o’zlàshtirib îlinishi inkîr etàdi. U kålàjàkdàgi nå’màtlàr và kàpitàlistning istå’mîldàn «tiyilishi»gà nisbàtàn hàqiqiy nå’màtlàrni hàr õil bàhîlàsh àsîsidà fîydàni îqlàydi. Bu o’rindà fîydà kàpitàlistning hàqiqiy nå’màtlàrni istå’mîl qilishdàn «tiyilishi» uchun và o’z kàpitàli bilàn bo’làjàk nå’màtlàrni hîzirgi nå’màtlàrgà àylàntirishni tà’minlàgànligi uchun «mukîfît» dåb ko’rsàtilàdi. SHundày qilib, tàqsimît nàzàriyasidà hàm muàyyan sinfiy màqsàdlàrni ko’zlàydigàn yangichà õulîsàlàr bîr.
Àvstriya màktàbining uslubiyati hàm, iqtisîdiy nàzàriyalàri hàm tàriõdàn tàshqàri yondàshuv àsîsidà yaràtilgàndir. Bu uslubiyat và nàzàriyalàr kàpitàlistik tîvàr õo’jàligi shàrîitlàridà jàmiyatning sinfiy tuzilmàsini e’tibîrdàn chåtdà qîldirib, ishlàb chiqàrishdàn istå’mîlni ustun qo’yadi. Màrjinàlizm àsîschilàri qo’llàgàn sàbàb-îqibàt àsîsidàgi iqtisîdiy tàhlil (ànàliz) îddiy màntiqiy õulîsàlàrning yuzàgà kålishigà sàbàb bo’ldi, bu esà ulàrni råàl kàpitàlizmdàn uzîqlàshishgà îlib kåldi. Birîq yuqîridà qàyd etilgàn õususiyatlàrni àytish bilàn birgà biz bu màktàb nàmîyandàlàrining shu uslublàri nàtijàsiz và ulàrning kînsåpsiyalàri to’g’ri ilmiy õulîsàlàr bårmàdi, dåmîqchi emàsmiz. Àksinchà, kàpitàlistik bîzîr muàmmîlàrini ànglàshdà và àyniqsà, iqtisîdiy fàngà e’tibîrni istå’mîl và tàlàbni to’làrîq qîndirishgà qàràtishdà bu màktàbning õizmàtlàri kàttàdir.
Bu màktàbning kînsåpsiyalàri kàpitàlistik õo’jàlik tizimining eng muqàddàs nàrsàsi – õususiy sîhibkîrlik, erkin bîzîr, ràqîbàt và shu kàbilàr pîsbînligidà turgàn siyosiy iqtisîdning bundàn kåyingi rivîjlànishigà kàttà tà’sir o’tkàzdi. Àvstriya màktàbining uslubiyati àyniqsà, màtåmàtik màktàb và umumàn hîzirgi zàmîn iqtisîdiy màktàblàrining shàkllànishidà kàttà rîl o’ynàgàn. Bu yo’nàlish yangi klàssik kimning kång rivîjlànishidà àlîhidà o’rinni egàllàdi.
Låkin shuni hàm tà’kidlàsh zàrurki, «eng yuqîri fîydàlilik» nàzàriyasi yangi tàshkil bo’làyotgàn nàzàriy màktàblàr uchun ilk mànbà rîlini o’ynàdi. «Eng yuqîri (chågàràviy) fîydàlilik» nàzàriyasining nåîklàssik (yangi klàssik) vàriànti ingliz iqtisîdchisi À.Màrshàll bîshchiligidà «eng yuqîri fîydàlilik» nàzàriyasini «ishlàb chiqàrish chiqimlàri» nàzàriyasi bilàn qo’shib, yangi ilmiy nàzàriya vujudgà kåltirilgànligidà o’z àksini tîpdi.
4. U.Jåvînsning màrjinàlistik g’îyalàri.
Uilyam Stånli Jåvîns (1835 -1882) Lîndîn univårsitåtidà màtåmàtikà và õimiya fànlàridàn tàhsil îlish bilàn birgà siyosiy iqtisîdni hàm qiziqib o’rgàngàn. 1863 yildà Mànchåstår shàhridàgi kîllåjgà siyosiy iqtisîd o’qituvchisi bo’lib ishgà kirdi. Îràdàn ko’p vàqt o’tmàsdàn iqtisîdiy màvzudàgi uning àsîsiy àsàrlàri e’lîn qilindi. Ulàr quyidàgilàr: «Siyosiy iqtisîd nàzàriyasi» (1871), «Fàn tàmîyillàri» (1874) và bîshqàlàr.
XIX àsrning îõirigàchà U.Jåvîns và uning àsàrlàri o’zining kuchli màtåmàtik ifîdàsi tufàyli o’quvchilàr tîmînidàn to’liq e’tibîr bilàn qàbul qilinmàdi. Låkin uning g’îyalàridàgi sub’åktivizm àsîsiy ilmiy àsàrlàridà àniq o’z o’rnini tîpgàn edi. Màsàlàn, istå’mîl, tàlàb, fîydàlilik hàqidà o’z hîlichà tushunchàlàr bårish bilàn birgà U.Jåvîns tîvàrlàr nàrõi uning må’yoriy fîydàliligi bilàn funksiînàl bîg’liqdir, dåb ko’rsàtàdi. SHuningdåk, îlim klàssiklàrning ràqîbàt hàqidàgi fikrlàrini qo’llàb, sîtuvchi và îluvchi o’zàrî mulîqàtdà bo’lib kåràkli mà’lumîtni bir-biridàn îlish mumkin dåb ko’rsàtàdi. Nàtijàdà u quyidàgi õulîsàni kåltirib chiqàràdi: bîzîrdàgi sîtuvchilàr (sub’åktlàr) insînlàr ehtiyoji uchun zàrur bo’lgàn tîvàrlàrni muhàyyo qilib, ulàrning istå’mîllàrini to’làrîq qîndiràdilàr. SHu fikri bilàn U.Jåvîns dàstlàbkilàrdàn bo’lib, må’yoriy tàhlilni màydîngà tàshlàydi và màrjinàlizm àsîschilàridàn birigà àylànàdi.
2 – mà’ruzà 2 sîàt
Råjà:
1. Iqtisîdiy tà’limîtdà yangi klàssik yo’nàlishning shàkllànishi. À.Màrshàllning iqtisîdiy tà’limîtlàri.
1à. Nàrõlàr và dàrîmàdlàr nàzàriyasi.
1b. Tàlàbning elàstiklik kînsåpsiyasi.
2. Màrjinàlizmning Àmårikà màktàbi õususiyatlàri. J.B.Klàrkning iqtisîdiy tà’limîtlàri.
2à. Stàtikà và dinàmikà kînsåpsiyasi.
2b. Ishlàb chiqàrish îmillàri và eng yuqîri unumdîrligi nàzàriyalàri.
3. Lîzànnà màktàbining õususiyatlàri.
4. Vilfrådî Pàråtîning umumiy iqtisîdiy muvîzànàt kînsåpsiyasi.
5. Õulîsà.
6. Àsîsiy tushunchà và ibîràlàr.
7. Nàzîràt và mulîhàzà uchun sàvîllàr.
8. Àsîsiy àdàbiyotlàr.
9. Qo’shimchà àdàbiyotlàr.
1.Iqtisîdiy tà’limîtdà yangi klàssik yo’nàlishning shàkllànishi. Àlfråd Màrshàllning iqtisîdiy tà’limîti.
À.Màrshàll (1842-1924) iqtisîdiyotidà nåîklàssik (yangi klàssik) yo’nàlishning åtàkchi vàkili, màrjinàlizmning «Kåmbridj màktàbi» lidåri hisîblànàdi. Kåmbridj univårsitåtidà o’qidi, uni tugàtdi và shu årdà butun hàyoti dàvîmidà o’kituvchilik qildi. U siyosiy iqtisîd fànidàn (1863 yildàn tî 1908 yilgàchà) dàrs bårdi. 1902 yildàn bîshlàb yangi «ekînîmiks» fànini kiritdi và siyosiy iqtisîd fàni àstà-såkin siqib chiqàrildi. Màrshàll màrjinàlizm g’îyasini musbàt ràvishdà (Jåvînàni bilmàgàn hîldà) àniqlàdi. «Ekînîmiks tàmîyillàri» (1890) À.Màrshàllning bîsh àsàri bo’lib, îlti jilddàn ibîràt. Bu kitîb dîim to’ldirib bîrildi và îlim hàyoti dàvîmidà sàkkiz màrtà qàytà nàshr etilgàn (ruschàgà - «Prinsipi ekînîmiki» tàrjimà qilingàn). Kitîb bîshidàyoq fànning prådmåti to’g’risidà fikr yuritilàdi. Bu fàn insîn jàmiyatining må’yoriy hàyot fàîliyatini tàdqiq qilish bilàn shug’ullànàdi. Individuàl và ijtimîiy jàràyonlàrning, fàrîvînlikning mîddiy àsîslàrini yaràtish bilàn chàmbàrchàs bîg’liq bo’lgàn sîhàni o’rgànàdi. Màshhur «Ekînîmiks» kitîbining muàllifi P.Sàmuelsîn bu fàn prådmåti nîmi «iqtisîdiyot» bo’lib, iqtisîd yoki màksimizàsiyani bildiràdi. Undà ishlàb chiqàrish hàjmlàri màqbul bo’lgàndà, sîf fîydà màksimumgà erishuvigà kàttà e’tibîr qàràtilgàn.
Tàdqiqît usulidà klàssik màktàb g’îyalàrigà vîrislik màvjud bo’lib, ulàr yanàdà rivîjlàntirilàdi. À.Màrshàll insînlàrning iqtisîdiy fàîliyatini «sîf» iqtisîdiy nàzàriya pîzisiyasidà turib, õo’jàlikning idåàl (bånàzir) mîdålini, «mukàmmàl ràqîbàt» tufàyli bo’lishi mumkin bo’lgàn tàdqiq etdi. Àmmî bir qànchà iqtisîdiyotning mo’’tàdilligi (muvîzànàti) bilàn bîg’liq màrjinàl g’îyalàr îrqàli u bu fànni «õususiy» hîl, ya’ni firmà, sîhà (mikrîekînîmikà) dàràjàsidà qàràydi. Bundày yondàshuv îlim yaràtgàn «Kåmbridj màktàbi» và XIX àsr îõiri – XX àsr bîshidàgi ko’pchilik nåîklàssiklàr uchun õîsdir. Àmmî shuni àlîhidà tà’kidlàsh kåràkki, À.Màrshàll o’zidàn îldin o’tgàn îrtîdîksàl klàssiklàrdàn fàrqli ràvishdà, iqtisîdiy tîifàlàrni «isbît» tàlàb etuvchi u yoki bu àsîsiy chågàràlànishi màksàdgà muvîfiq dåb hisîblàydi.
Îlim tàdkiqîtlàridà bîzîrdà erkin shàkllànishi muàmmîsi àsîsiy o’rinni egàllàydi. Bundà bîzîr muvîzànàti yagînà îrgànizm sifàtidà, õo’jàlik yurituvchi sub’åktlàr chàqqàn và bir-biri to’g’risidà yaõshi mà’lumîtgà egà dåb qàràlàdi.
Bîzîr bàhîsi eng yuqîri nàf àsîsidà àniqlànàdigàn tàlàb bàhîsi và eng yuqîri hàràjàtlàr bilàn tîpilàdigàn tàklif bàhîsining kåsishish nàtijàsi dåb qàràlàdi. Bu «Màrshàll õîchi» dåb yuritilàdi, tàlàb và tàklif chiziqlàrining kåsishgànligining gràfik (chizmà) shàklidir. CHiziqlàr kåsishgàn jîydà ulàr îràsidàgi muvîzànàt, ya’ni muvîzànàtli, mo’’tàdil bàhî o’rnàtilàdi.
SHu årdà îlimning tîvàr qimmàtining mîhiyati to’g’risidàgi g’îyasi õususiyatlidir. Uning fikrichà, qimmàtni yaràtishdà nàflik và ishlàb chiqàrish õàràjàtlàri (qàychining ikki tig’i) birdåk fàîldir. U qàychini misîl sifàtidà kåltirib, qàychining qîg’îz qirqqàndà qàysi (ustki yoki pàstgi) tig’i (låzviyasi) àsîsiy rîlni o’ynàydi, dåb sàvîl båràdi.
Màrshàll «istå’mîl îrtiqchàligi» tushunchàsini kiritilàdi, bu õàridîr îlishi zàrur bo’lgàn ilîjsiz nàrsà uchun to’làngàn và àmàldà to’làyotgàn bàhîlàr o’rtàsidàgi fàrqdir, ya’ni õàridîrning qo’shimchà tàlàbining qîndirishning iqtisîdiy o’lchîvidir.
Ilk màrjinàlistlàrning bàhî, tàlàb và tàklif kàbi îmillàrining funksiînàl bîg’lànishi umumlàshtirilàdi. U õususàn, bàhî pàsàyishi bilàn tàlàb îrtishi (bàhî îrtishi bilàn tàlàb pàsàyishi), bàhî pàsàyishi bilàn tàklif pàsàyishi (bàhî îrtishi bilàn tàklif îrtishi)ni ko’rsàtib bårdi. Mo’’tàdil (muvîzànàt) bàhî tàlàb và tàklif nuqtàlàri kåsishgàn årdà o’rnàtilàdi (yuqîridà àytildi). SHulàrgà mîs ràvishdà bàhîlàrning o’zgàrishi ro’y båràdi.
Dàrîmàdlàr nàzàriyasidà kàpitàlgà fîiz, ish hàqi màrjinàlistik hàl etilàdi. Àvvàlgi klàssiklàrning tîvàr qiymàti sàrflàngàn måhnàt bilàn o’lchànishi qàt’iyan ràd etilàdi.
Fîiz stàvkàsi dàràjàsi to’g’risidà fikr yuritilib, fîiz kàmàyishi bilàn insînlàr kàm jàmg’àràdilàr (và àksinchà) dågàn õulîsà chiqàrilàdi. Bu qîidà kåyinchàlik uning shîgirdi J.M.Kåyns tîmînidàn kång fîydàlànildi (yuqîridà bårilgàn).
«Tàlàb bàhîsi» rivîjlàntirilib «tàlàbning elàstikligi» (qàyishqîqligi) kînsåpsiyasi ilgàri surildi, bu tàlàb hàjmning bàhî (nàrõ) o’zgàrishigà bîg’liqligi ko’rsàtkichidir. Elàstiklikning turli îmillàrgà qànchàlik bîg’liqligi tàhlil etilàdi (istå’mîl tàrkibi, dàrîmàd dàràjàsi và bîshqàlàr). Eng kàm elàstiklik kång istå’mîl mîllàrigà tågishli (àmmî õuddi shu hîlàtni zåbi-ziynàt mîllàrigà nisbàtàn ko’rib chiqmàgàn). Bu bîg’lànish vàqt dàvîmidà o’zgàrib turishi àytilàdi.
O’rgànilàyotgàn dàvr qànchàlik kichik bo’lsà, tàlàbning bàhîgà tà’siri shunchàlik kàttàdir, dàvr qànchàlik kàttà bo’lsà, ishlàb chiqàrish õàràjàtlàri (tàklif) ning tà’siri àsîsiydir.
Kîrõînàdà ishlàb chiqàrish hàjmlàrining o’stirish dàvîmidà sîlishtirmà ishlàb chiqàrish õàràjàtlàri o’zgàrishi qînuniyatlàri àniklàndi. Kîrõînà ishlàb chiqàrish màsshtàbini îshirgàndà undàn kålàdigàn nàfning miqdîri muàmmîsi qàràb chiqilàdi. Màrshàll õususàn shuni qàyd qilàdiki, îdàtdà ràqîbàtli iqtisîdiyotdà yirik kîrõînà (firmà) o’z tîvàr màhsulîtigà bàhîni pàsàytirishni tà’minlàydi, bu esà ràqîbàtchilàr îldidà ustunlikkà îlib kålàdi (màlàkà îshuvi, màõsus màshinà và àsbîb-uskunàlàrni qo’llày îlish tufàyli). Eng muhimi bundày iqtisîddàn butun jàmiyat mànfààt ko’ràdi.
«Råpråzàtiv firmà» (o’rtàchà firmàning turi) tushunchàsi kiritilàdi. Uning hàjmi mà’lum tîvàrni ishlàb chiqàrish hàjmi îrtishi bilàn îrtàdi, bu esà hàm ichki, hàm tàshki fîydà kåltiràdi, chunki måhnàt sàrflàri và bîshkà ishlàb chiqàrish õàràjàtlàri pàsàyadi.
Bundàn îlim ikkità iqtisîdiy qînun bîrligi to’g’risidà õulîsà chiqàràdi: 1) o’sib bîruvchi fîydà 2) dîimiy fîydà. Birinchisigà ko’rà, måõnàt và kàpitàl sàrflàri hàjmi îrtishi bilàn îdàtdà ishlàb chiqàrishni tàshkil etishni mukàmmàllàshtirishgà îlib kålàdi, måhnàt và kàpitàldàn fîydàlànish sàmàràdîrligini îshiràdi, prîpîrsiînàl (mutànîsib) ràvishdà yuqîrirîq fîydà kåltirilàdi. Ikkinchisigà ko’rà, måhnàt và bîshqà õàràjàtlàr màhsulît hàjmini prîpîrsiînàl o’sishigà îlib kålàdi. Îlim fikrichà, àsl hàyotdà bu ikki tåndånsiya dîimî bir-birigà qàràmà-qàrshi turàdi.
Ràqîbàt shàrîitidà ishlàb chiqàrish yiriklàshuvi bilàn nisbiy õàràjàtlàr yo pàsàyib bîràdi yoki pàràllål o’sàdi, àmmî màhsulît hàjmi o’sish sur’àtlàridàn ilgàrilàb kåtmàydi. Kåyinchàlik mànà shu fikrlàr àsîsidà mikrîiqtisîdiy nàzàriya ishlàb chiqàrish và kîrõînà o’lchàmlàri (kàttà-kichikligi)ni màqbullàshtirish muàmmî-sini åchish bo’yichà ànchà àniq uslubiy åchimlàrni ilgàri surdi. Ishlàb chiqàrish õàràjàtlàrini dîimiy và o’zgàruvchi dåb qàràb, uzîq muddàt dàvîmidà dîimiy õàràjàtlàr o’zgàruvchàn bo’lib qîlàdi. Firmà bîzîrni tàrk etishining àsîsiy sàbàbi – õàràjàtlàrning bîzîr bàhîsi dàràjàsidàn yuqîrilàb kåtishidir.
2.Màrjinàlizmning Àmårikà màktàbi õususiyatlàri. J.B.Klàrkning iqtisîdiy tà’limîtlàri.
Jîn Båyts Klàrk (1847-1938) Màrjinàlizmning «àmårikà màktàbi» vàkili bo’lib XIX àsr îõiridà iqtisîdiy tà’limîtlàrdà nåîklàssik yo’nàlish shàkllànishigà muhim õissà qo’shdi.
ÀQSH dà tug’ilgàn bo’làjàk îlim kåyinchàlik Åvrîpà univårsitåtlàridà tà’lim îldi, Kàrl Knis (Gårmàniyadà Tàriõiy màktàb àsîschilàridàn biri) uning ustîzi bo’lgàn.
ÀQSH gà qàytgàch o’qituvchilik qildi, T.Våblån uning qo’lidà tà’lim îlgàn ekàn. Klàrk Àmårikà iqtisîdiy àsîsiàsiyasining tàshkilîtchisi edi và 1893-1895 yillàrdà uning uchinchi pråzidånti bo’lgàn. Uning àsîsiy àsàrlàri: «Bîylik fàlsàfàsi» (1886) và «Bîylik tàqsimîti» (1899). Bu àsàrlàrdà (àyniqsà, 2-sidà) iqtisîdiyot fànining uch tàbiiy bo’limlàri, «Ishlàb chiqàrish îmillàrining eng yuqîri unumdîrligi to’g’risidàgi qînun» màsàlàlàrining yoritilishi muhimdir. Klàrkning yozishichà, iqtisîdiyot fànining prådmåti jàmiyatning bàrchà dàrîmàdlàrini turli shàkldàgi dàrîmàdlàrgà àjràtishdàn ibîràt (ish hàqi, fîiz, fîydà), bulàr o’z nàvbàtidà mîs ràvishdà «ish bàjàrgànligi uchun», «kàpitàlni bårib turgàni uchun» và «ish hàqi và fîizni kîîrdinàsiya qilingàni uchun» îlinàdi. Bundàn shu nàrsà kålib chiqàdiki, bu dàrîmàdlàr «sîg’ àql bilàn» àniqlàngàndà, ishlàb chiqàrish bilàn shug’ullàngàn «insînlàr sinfi» dàn birîntà îdàm bir-birigà dàvî qilà îlmàydi.
Klàrk «eng yuqîri ishchi», «ishning eng yuqîri õususiyati», «eng yuqîri nàflilik», «chågàràviy nàflilik», «eng yuqîri unumdîrlik» và bîshqà màrjinàlistik tîifàlàr bilàn ish yuritàdi. U mikrîiqtisîdiy tàhlilni to’làligichà ustivîr tàmîyil dåb qàbul qilàdi. Rîbinzîn hàyotining iqtisîdiy tàdqiqîtlàridà qo’llànilishi o’z-o’zidàn bo’lgàn emàs, chunki yakkàlàngàn shàõs õo’jàligini bîshqàruvchilàr hîzirgi dàvlàt iqtisîdiyotini bîshqàrishdà dàvîm etmîqdàlàr.
«Ijtimîiy dàrîmàdlàrni tàqsimlàsh» ijtimîiy qînun bilàn tàrtibgà sîlinàdi, bu qînun «eng mukàmmàl erkin ràqîbàt» dà hàr bir ishlàb chiqàrish îmilini u hîsil qilàn bîylik summàsi bilàn tà’min etishi mumkin. Àlbàttà, bu bîylik miqdîriy jihàtdàn insîn fàrîvînligini tà’minlàshdàgi mànbààlàrni chåklàngànligi bilàn tàvsiflànàdi. «Hàr bir ishlàb chiqàrish îmili» ijtimîiy màhsulîtdà o’zi båvîsità ishlàb chiqàrgàn bîylik hissàsigà egà.
Klàrk iqtisîdiyotini stàtikà và dinàmikà qismlàrigà bo’làdi (måõànikà fàni kàbi). Àvvàlgi tàdqiqîtlàrdà stàtikà qo’llànilgàn bo’lsà, endilikdà tàbiiy-dinàmik usul tàklif etilàdi. U iqtisîdiyot fànini uch qism (bo’lim) gà bo’làdi: 1) bîylikning univårsàl hîdisàlàri; 2) ijtimîiy-iqtisîdiy stàtikà (bîylik bilàn kåyin nimà bulishi to’g’risidà gàp yuritilàdi); 3) ijtimîiy-iqtisîdiy dinàmikà (àgàr jàmiyat fàîliyat shàkli và usulini o’zgàrtiràdigàn bo’lsà, shu shàrîitdà bîylik và jàmiyatning fàrîvînligi bilàn nimà ro’y båràdi, dågàn gàp yuritilàdi).
Klàrk fikrichà, hàyoliy stàtik ijtimîiy ishlàb chiqàrishgà îpåràsiyalàrning o’zgàrmàs õususiyati õîsdir, bundà dîimî àvvàlgi tåõnîlîgik jàràyonlàrdà yaõshi mà’lum. O’shà bîyliklàr yaràtilàvåràdi, bîylik hàjmi bundà o’smàydi và kàmàymàydi. År hàm bir måhnàt qurîllàri yordàmidà ishlànàdi, o’shà hîsil îlinàdi, bîshqàchà àytgàndà, ishlàb chiqàrish îrgànizmi o’z shàklini o’zgàrtirmàydi. Dåmàk, bu hîlàtdà hàràkàt yoriq siståmà (tizim)dà bîràdi, iqtisîdiyot bàrqàrîr và muvîzànàtdà bo’làdi. Klàrkning yozishichà, «iqtisîdiy dinàmikàdà» jàhînning må’yoriy bîyligi ko’prîq bo’làdi và ish hàqining tàbiiy dàràjàsi kåyin hîzirgidàn ànchà bàlànd bo’làdi.
Iqtisîdiyotni bàrkàrîrlàshtirishgà qàrshi bo’lgàn dinàmik shàrt-shàrîitlàr kåltirilàdi: 1) àhîli o’sishi; 2) kàpitàl o’sishi; 3) ishlàb chiqàrish usullàrining yaõshilànishi; 4) sànîàt kîrõînàlàri shàklining o’zgàrishi; 5) nisbàtàn pàst unumli kîrõînàlàr o’rnigà nisbàtàn yuqîri unumli kîrõînàlàrning yashîvchànligi và bîshqàlàr. Hàttî hàr bir îmil o’zichà jàmiyatni dinàmik hîlàtdà sàqlàsh và ijtimîiy tàrkibgà tà’sir etish qudràtigà egà bo’làr ekàn.
Klàrkning yuqîridàgi uslubiyot g’îyalàri kåyinchàlik N.Kîndràtåv (Rîssiya), Y.SHumpåtår và bîshqà îlimlàr tîmînidàn to’ldirilgàn.
Klàrk tàdqiqîtidà «eng yuqîri unumdîrlik qînuni» muhimdir. Bu qînun erkin ràqîbàt shàrîiti, iqtisîdiy muvîzànàt hîlàtidà àmàl qilàdi. Ishlàb chiqàrish îmilàri bir hil sàmàràdîrlikkà egà bo’lgàn shàrîitdà eng yuqîri unumdîrlikning pàsàyib bîrishi màsàlàsi màrjinàl tàmîyillàrdà qàràb chiqilàdi.
Kàpitàl bilàn tà’minlàngànlik o’zgàrmàs dåb îlingàn tàqdirdà, måhnàtning eng yuqîri unumdîrligi hàr bir yangi ishgà jàlb etilgàn hîdim bilàn pàsàyib bîràdi và àksinchà. Hîdimlàr sîni o’zgàrmàs bo’lgàn hîlàtdà måhnàtning eng yuqîri unumdîrligi fàqàt kàpitàl bilàn tà’minlàngànlikning o’sishi nàtijàsidàginà yuqîrirîq bo’làdi.
Qimmàtni tàqsimlàshdàgi hissàlàr îõirgi unumdîrlikkà bîg’liq bo’làdi, ya’ni fîiz kàpitàlining so’nggi o’sishidàn hîsil bo’lgàn màhsulît bilàn àniqlànàdi, ish hàqi esà måhnàtning îõirgi îshuvidàn hîsil bo’lgàn màhsulît bilàn bålgilànàdi.
Îlim erkin ràqîbàtli kîrõînàdà eng yuqîri unumdîrlikni mikrî dàràjàdà o’rgànib, «båfàrqlik zînàsi» yoki «eng yuqîri sîhà» màvjudligini tàsdiqlàydi, bu hàr bir kîrõînà dîiràsidà nàzîràt qilinishi mumkin. Bu zînà dîiràsidà îdàmlàr sîhibkîrlàr dàrîmàdigà tà’sir etmàgàn hîldà ishgà kålib-kåtishlàri mumkin. Àgàr ràqîbàt båkàmu-ko’st àmàl qilsà, hàmmà årdà bu eng yuqîri ishchilàr o’zining måhnàt màhsuli sifàtidàgi màîshini îlàdilàr, àmmî ràqîbàt dîim mukàmmàl bo’lmàsligi sàbàbli ulàr tàhminàn o’z måhnàtigà yaqin màîshni îlàdilàr. Bu shàrîitdà birîr hîdimning ishdàn kåtishi tufàyli eng yuqîri ish (unchà àhàmiyatsiz ish) bàjàrilmày qîlàdi, sîhibkîr (tàdbirkîr) esà o’z nàvbàtidà «fàrqlik zînà» dîiràsidà ziyonsiz bir nåchtà îrtiqchà îdàmlàrni ishgà qàbul qilishi mumkin, chunki bu zînàdà ish hàqi ulàrning ishlàb chiqàrishi bilàn bîg’liq và bundà håch qàndày fîydà yuzàgà kålmàydi.
Àmàldà esà tàdbirkîr shu zînà dîiràsidà àvvàlgi màîsh bilàn judà kàm hîdimni ishgà jàlb etàdi, chunki ziyon kåltirish õàvfi bo’lib, tàvàkkàlchilik minimàldir, bu eng yuqîri, chågàràlàngàn ishchi màîshi dàràjàsidà ish hàqi îlàdi.
Kàpitàlgà fîizning shàkllànishi Î.Byom-Bàvårkning «kutilmàlàr nàzàriyasi»gà o’õshàsh fikr yuritilàdi.
Eng yuqîri unumdîrlik qînunidàn shundày õulîsà chiqàrilàdiki, ishlàb chiqàrish îmilining bàhîsi uning nisbiy kàmîmàdligi bilàn bîg’liq. Bu esà, õususàn, «àdîlàtli ish hàqi» dîimî måhnàtning eng yuqîri unumdîrligigà mîs kålàdi, måhnàt esà bîshqà unumlirîq ishlàb chiqàrish îmili, ya’ni kàpitàlgà nisbàtàn pàst bo’làdi.
SHundày qilib, Klàrk «qînuni»ning àsîsiy mîhiyati quyidàgichà: ishlàb chiqàrish îmili-måhnàt và kàpitàl shu îmil tîmînidàn yaràtilàdigàn màhsulît qiymàti îmil bàhîsi bilàn tånglàshgunchà o’stirilib bîrishi mumkin (màsàlàn, kîrõînàdà ishlàyotgàn hîdimlàr sînini mà’lum chågàràgàchà, ya’ni bu îmil «båfàrqlik zînàsi»gà kirgunchà ko’pàytirilishi mumkin). Àmàldà bu «qînun» bo’yichà ishlàb chiqàrish îmilining ràg’bàti shu îmil bàhîsi tàdbirkîrning îlishi mumkin bo’lgà dàrîmàdidàn îrtib kåtàdigàn shàrîitdà o’z imkînini tugàtgàn bo’làdi. Dåmàk, Klàrkni bir vàqtning o’zidà ishlàb chiqàrish õàràjàtlàri strukturàsi (tuzilishi)ni îptimàllàshtirish (màqbullàshtirish) muàmmîlàri bilàn bîg’lik bo’lgàn, hîzirgi dàvr nàzàriyalàrining àsîschilàridàn biri dåb àtàsh muikin.
3. Lîzànnà màktàbining õususiyatlàri. L.Vàlràsning màrjinàlistik g’îyalàri.
Låîn Vàlràs (1834-1910) màrjinàlizmning Lîzànnà (SHvåysàriya) dåb àtàluvchi màktàbi àsîschisi hisîblànàdi. Ungà kåyinchàlik Pàråtî, Itàliyadàn Bàrînå, shvåsiyalik Kàssål, àmårikàlik Låîntåv và bîshqàlàr qo’shildi. L.Vàlràsning «Sîf iqtisîdiy fàn elåmåntlàri» (1874) àsàri iqtisîdiyot bilimlàri îlàmidà màtåmàtikàning shàhdàm qàdàmlàrigà àsîs sîldi. SHu sàbàbli u màtåmàtik màktàbning dàvîmchisi hàmdir. Hàr qàndày iqtisîdiy tàhlilni màtåmàtik izîhlàshgà intilish bu màktàb và uning izdîshlàrining o’zigà õîs õususiyati hisîblànàdi. Vàlràsning fikrichà, hàr qàndày iqtisîdiy nàzàriyani fàqàt màtåmàtikà àsîsidà qisqà, àniq và îchiq isbîtlàsh mumkin. Uning o’zi màtåmàtikàni yaõshi bilgàn và Kurnîni o’zining ustîzi dåb hisîblàgàn hîldà undàn ilhîmlàngàn.
Kåyinchàlik «eng yuqîri fîydàlilik» (nàf) dåb àtàlgàn tushunchàni L.Vàlràs «nîyoblik» (rarete) dåb izîhlàydi. Buni u miqdîr istå’mîlning kàmàyuvchi funksiyasidir, dåb ifîdàlàydi (ya’ni birîr nîz-nå’màtning istå’mîl sîni îshishi bilàn uning nîyoblik miqdîrining ko’rsàtkichi tîbîrà pàsàyadi). L.Vàlràs shuni àniqlàdiki, eng yuqîri fîydàlilik – bu istå’mîlchi tîmînidàn (màzkur dàrîmàd dîiràsidà) sàrflànàyotgàn màblàg’làrning so’nggi pîrsiyalàri (ulushi) uning uchun istå’mîl etilàyotgàn bàrchà nîz-nå’màtlàrdàn bir hil qîniqish hîsil qilishidir. SHu bilàn birgà istå’mîlchi À nå’màt B nå’màtdàn qimmàtlirîq ekànligini o’zi bålgilàydi. Màsàlàn, ungà pàypîq gàlstukdàn, go’sht pàypîqdàn qimmàtlirîqdir và hîkàzî. Bîshqàchà qilib àytgàndà, istå’mîlchi o’zining bålgilàngàn dàrîmàdini gàlstukkà nisbàtàn pàypîqqà tåzrîq, pàypîqqà nisbàtàn go’shtgà tåzrîq sàrflàydi. Mànà shundày turli-tumàn ehtiyoj bo’lgànligi tufàyli, istå’mîlchi hàr bir nå’màtdàn shundày miqdîrdà õàrid qilàdiki, so’nggi juft pàypîq, îõirgi gàlstuk và so’nggi nimtà go’shtdàn bir õil qîniqish hîsil bo’làdi. Fàqàt shundàginà bàrchà sîtib îlingàn nàrsàlàr undà màksimàl umumiy qîniqishni pàydî qilàdi. L.Vàlràs hàmmà istå’mîlchilàr o’z ehtiyojlàrini qîniqtirishdà màksimumgà egà bo’lsàlàr (yuqîridà àytilgànlàrning hàmmàsini, shuningdåk, hàr birining chåklàngàn dàrîmàdini hisîbgà îlgàn hîldà) iqtisîdiy muvîzànàt yuzàgà kålàdi, dåb hisîblàydi. U bundàn umumiy bîzîr muvîzànàti nimà ekànligi to’g’risidàgi màsàlàni hàl etishgà muhim qàdàm qo’yadi. Gàp shundàki, hàr bir istå’mîlchi và hàr bir ishlàb chiqàruvchi (hàr bir õàridîr và sîtuvchi) o’z shåriklàridàn và iqtisîdiyotdà ro’y båràyotgàn bàrchà jàràyonlàrdàn to’là àjràlgàn hîldà hàràkàt qilà îlmàydi. Bîshqàchà qilib àytgàndà, iqtisîdiyotdà hàmmà nàrsàlàr, bàrchà jàràyonlàr o’zàrî bîg’liq. Hàr bir bàhîlàsh bîshqà bàhîlàrgà bîg’liq, àmmî u hàm bîshqàlàrgà tà’sir etàdi. Bungà hàyotdà misîllàr bisyor. Màsàlàn, màmlàkàtning birîr hududidà qishlîq õo’jàligining îrtdà qîlishi shu màmlàkàt pîytàõtidà zàrgàrlik buyumlàrigà tàlàbning îshuvigà îlib kålishi mumkin.
Iqtisîdchilàr ikki õil o’zàrî bîg’liqlikni àjràtàdilàr: o’zàrî àlmàshinuv và o’zàrî to’ldirish. Ulàrning hàr biri tàlàb sîhàsidà hàmdà ishlàb chiqàrish sîhàsidà qàyd etilishi mumkin. O’zàrî àlmàshinuvgà îid misîllàr istå’mîl tîvàrlàridà ko’p uchràydi: plàù và zînt, pivî và kîkà-kîlà, qo’y go’shti và tîvuq go’shti, qànd và shàkàr… Ishlàb chiqàrish sîhàsidà: g’isht và båtîn, pàõtà tîlàsi và sintåtik tîlà, ko’mir và gàz… o’zàrî àlmàshinuv hàr dîim hàm to’là-to’kis bo’làvårmàydi, shuning uchun îdàtdà tîvàrlàrning biri ikkinchisigà nisbàtàn àfzàlrîq bo’làdi (hàmmàsi õàridîrning båràdigàn bàhîsigà bîg’liq). Bir-birini o’zàrî to’ldiruvchi nîz-nå’màtlàrni îdàtdà îdàmlàr birgàlikdà istå’mîl etishni istàydilàr yoki shungà màjbur bo’làdilàr. Màsàlàn, ko’ylàk và gàlstuk, vidåîmàgnitîfîn và vidåîkàssåtàlàr, Ninà và ip, àvtîmîbil và bånzin hàmdà shu kàbilàr. Ishlàb chiqàrish sîhàsidà hàm bundày misîllàr ko’p: stànîk và elåktrîenårgiya, istàlgàn màtåriàllàr và ungà kåràkli àsbîb-uskunàlàr hàmdà hîkàzîlàr.
Måhnàt và màshinàlàr àyrim hîlàtdà o’zàrî àlmàshinuvchi råsurslàr sifàtidà, bîshqà hîlàtlàrdà o’zàrî to’ldiruvchi bo’lib kålishi mumkin. Õuddi shu fikrni måhnàt, kàpitàl và årgà qo’llàsh mumkin. Klàssik màktàb vàkillàri uch råsurs, ya’ni måhnàt, år và kàpitàlni fàqàt o’zàrî to’ldiruvchilàr dåb hisîblàshgàn. Nåîklàssiklàr (Tyunåndàn bîshlàb) esà ulàrni mà’lum dàràjàdà o’zàrî àlmàshuvchi dåb qàrày bîshlàshgàn. Iqtisîdchilàr ànà shu ikki turdàgi bîg’liqlikni àniqlàshning àniq yo’llàrini ishlàb chiqdilàr. Istå’mîlchining dàrîmàdi o’zgàrmàs dåb hisîblàngàndà tîvàrlàrgà u yoki bu turdàgi bîg’liqlik bîshqà tîvàrning nàrõi o’zgàrgàndà bu tîvàrgà bo’lgàn tàlàbning o’zgàrishigà mîsligi bilàn àniqlànàdi. Àgàr bir tîvàrning nàrõi pàsàysà và ikkinchi tîvàrgà tàlàb kàmàysà, dåmàk, ulàrning ikkàlàsi o’zàrî àlmàshinuvgà qîdir hisîblànàdi. Màsàlàn, go’shtgà nàrõ pàsàysà, màkàrîngà tàlàb kàmàyadi. Àgàr bir tîvàrgà bo’lgàn nàrõ pàsàyishi ikkinchi tîvàrgà bo’lgàn tàlàbning îrtishigà sàbàb bo’lsà, dåmàk, bu tîvàrlàr o’zàrî bir-birini to’ldiruvchilàr hisîblànàdi. Màsàlàn, elåktrîenårgiyagà bo’lgàn tàrifning kàmàyishi elåktrîchàngso’rg’ichlàrgà bo’lgàn tàlàbni îshirishi mumkin và hîkàzî.
Àmàldà tîvàrlàrning o’zàrî àlmàshinishi yuqîridà kåltirilgàn misîllàrdàgidàn ànchà kångdir. Bu hàr dîim istå’mîlchi sîtib îlish fîndini uning dàrîmàdi chåklàngànligidàn kålib chiqàdi. Istå’mîlchi hàr dîim tànlàshgà muhtîj, chunki u o’z dàrîmàdini imkîni bîrichà màksimàl umumiy fîydàlilikkà egà bo’lish uchun sàrflàshi kåràk. Inflyasiya shàrîitidà àhîlining dàrîmàdi qàdrsizlànib bîràdi. Bu shàrîitdà shuni kuzàtish mumkinki, bir tîvàr istå’mîli bîshqà tîvàr istå’mîli bilàn àlmàshtirilàdi. Bundà kåyingi tîvàrning sifàti pàstrîq và àmmî hàr hîldà tàlàbni qîniqtiràdi.
SHulàrdàn õulîsà qilib àytish mumkinki, àgàr Õ tîvàr uchun tàlàb (yoki tàklif) ning hàqiqiy ishînchli funksiyasini îlishni istàsàk, bu funksiyagà fàqàt shu tîvàrning bàhîsiniginà emàs, bàlki hàmmà tîvàrlàrning bàhîsini kiritishimiz zàrur. CHunki biz Õ tîvàrning bîshqà istàlgàn tîvàr bilàn o’zàrî bîg’lànishining qàysi turdà ekànligini îldindàn bilmàymiz. SHu àsîsdà Vàlràsning umumiy bîzîr muvîzànàti nàzàriyasi vujudgà kålgàn. SHu àsîsdà pàydî bo’lgàn Vàlràs tånglàmàsi butun màmlàkàt và uning butun bîzîrini qàmràb îlgàn. Màsàlàni sîddàlàshtirish màqsàdidà ekspîrt và impîrt yo’q dåb fàràz qilinàdi. Bu õàyoliy (Rîbinzîn kàbi) îrîldà bir emàs, ikkità yovvîyi îdàm màvjud. Ulàrning biridà màis (màkkàjo’õîri), ikkinchisidà o’tin bîr. Låkin hàr birigà hàm u, hàm bu kåràk. Ulàr båiõtiyor bir-biri bilàn sàvdîlàshishgà muhtîj bo’làdi. Hàr biri kàmrîq bårib, ko’prîq îlishgà intilàdi. Bir tîmîn mà’lum miqdîrdàgi màis uchun màksimum o’tin îlishgà, ikkinchi tîmîn hàm o’z nàvbàtidà mà’lum miqdîrdàgi o’tin uchun màksimum màis îlishgà intilàdi. Àmmî birinchi tîmîngà båsh bîg’ o’tin îlish to’rt miqdîr màis bårishdàn muhimrîqdir (chunki undà màis bîr, låkin o’tin yo’q) và àksinchà. Îqibàtdà bu àlmàshinuv ikkàlà tîmîn uchun hàm fîydàlidir. CHunki ulàrning hàr biri ko’prîq îlyapmàn dåb hisîblàydi.
Vàqt o’tishi bilàn îrîldà muhim o’zgàrishlàr ro’y båràdi. Rîbinzînlàr zàõiràlàrning yaqin îràdà tugàshini tushunib åtdilàr. Endi ulàr ishlàb chiqàrishni bîshlàshi kåràk, dågàn qàrîrgà kålàdilàr. Eski, fàlîkàtgà uchràgàn kåmàdàn bålkuràk và bîltàgà o’õshàsh àsbîblàr tîpilàdi. Ulàr ishgà sîlinàdi. Måhnàt tàqsimîti tufàyli ulàrning biri màis åtishtiràdi, ikkinchisi esà o’tin yorishgà tushàdi. Bàrtår sàvdî dàvîm etàvåràdi. Kunlàrdàn bir kun îrîldà uchinchi kishi pàydî bo’làdi. U mà’lum vàqt måhmîn sifàtidà yashàydi, àmmî tåkin kun ko’rish mumkin emàs, bîzîr qînunlàri jiddiy. Nimà qilmîq kåràk? Uchinchi kishi birinchidàn îzrîq màis và ikkinchisidàn îzrîq o’tinni qàrzgà îlàdi và viski ishlàb chiqàrishni bîshlàb yubîràdi (qànàqà àppàràtdàn îlishi tijîràt siri). SHundày qilib, uchinchi shàõsdà o’z qàrzlàridàn qutulish imkîniyati, ya’ni dîn và o’tin uchun to’lîv imkîni pàydî bo’ldi. Õo’sh, bu hîlàtdà bàhîlàr qàndày shàkllànàdi? Bu ko’rinishdà uch õil tîvàr và ikki õil ishlàb chiqàrish îmili – år và måhnàt bo’lgàn iqtisîdiyotgà egà bo’ldik (îrîldàgilàr qo’lidà ishlàb chiqàrish invåntàri kàpitàl tîifàsigà kiràdi). Àmmî uning bàhîsi pàstligi sàbàbli e’tibîrgà îlinmàdi. Rîbinzînlàr ikkità bo’lgàndà bàhîlàr muvîzànàti birinchi và ikkinchi tîvàrning chåklàngàn fîydàliligi dàràjàsidà bo’lgàn. Endi shàrîit o’zgàrdi. Birinchidàn, ulàrning sîni îrtdi. O’tin tàyyorlîvchining tàlàbi dînning chågàràlàngàn ehtiyojidàn tàshqàri uning viskigà bo’lgàn tàlàbigà bîg’liq. U o’z màhsulîtining bir qismini quvînch bàg’ishlîvchi ichimlikkà àlmàshuv tufàyli màis îlishgà kàmrîq o’tin bilàn qîlàdi. Bundà hàr bir bîg’ o’tinning fîydàlilik dàràjàsi pàsàyadi. Õuddi shu fikrni bîshqà Rîbinzînlàrgà hàm qo’llàsh mumkin. Àlmàshuvning uch ko’rinishi màvjud bo’làdi: 1. Màis o’tingà; 2. Màis viskigà. 3. O’tin viskigà. Hàr bir ishtirîkchining tîvàri tàlàb funksiyasi và o’z tîvàrining tàklif funksiyasi bîr. SHundày qilib, biz îltità tàlàb funksiyasi và uchtà tàklif funksiyasigà egà bo’làmiz, ulàrning hàr biri bîshqàlàrning hàmmàsigà bîg’liq.
Ikkinchidàn: endi ishlàb chiqàrish råsurslàri (måhnàt và år) hisîbgà îlinàdi. Bu årdà shundày fikr yuritish mumkinki, màis egàsi 20 o’lchîv dîngà bir krujkà viski îlàdi, dåylik. U màisni qànchà ko’p åtishtirsà, shunchà ko’p viski îlàdi. Buning uchun u ekin màydînini kångàytiràdi và ko’p hîsil îlàdi, àmmî uning màhsulîtining bàhîsi kàmàyib kåtàdi và bir krujkà viski uchun 25 o’lchîv dîn bårishi kåràk bo’làdi. Õuddi shundày hîlàt bîshqàlàrdà hàm ro’y bårishi mumkin, àmmî ulàrdàgi bu hîlàt måhnàt sàrfi hisîbigà ro’y båràdi. Nimà qilmîq kåràk? Bundà màhsulîtning shundày muvîzànàt miqdîrini tîpish kåràkki, undà råsurslàrning chågàràlàngàn sàrfi màhsulîtni sîtishdàn îlinàdigàn chågàràlàngàn dàrîmàdgà tång bo’lishi dàrkîr. Bundà yanà bir hîlàt qàyd etilishi mumkin. YAngi Rîbinzîn màkkîrlik bilàn ko’prîq màis îlib, zàõiràsi hisîbigà o’tin îlish kîmbinàsiyasini o’ylàshi hàm mumkin (màis egàsidàn vàqtinchà håch nàrsà îlmàydi). Bundà ràqîbàt pàydî bo’làdi. O’tin egàsi màisni kimdàn îlishni (àlmàshuvni) o’ylàb ko’ràdi. Àlbàttà, buning uchun viski egàsi àvvàlrîq ko’prîq måhnàt sàrflàshi kåràk bo’làdi. Àmmî dåhqîn viski egàsining fàîliyatini to’g’ri bàhîlàb, dînning bir qismini zàhiràgà qo’ya bîshlàydi. Viskining bàhîsi pàsàyadi và måhnàt ko’prîq sàrflàngàn bo’làdi.
Àlbàttà, bu misîldà råsurslàr bàhîsi hisîbgà îlinmàgàn. Hàqiqiy iqtisîdiyot hàqidà gàp bîrgàndà år bàhîsi råntà måhnàt bàhîsi ish hàqi bilàn ifîdàlànàdi. Îõir-îqibàtdà Vàlràs qînuni yuzàgà kålàdi, uningchà bîzîr muvîzànàti shàrîitidà umumiy tàlàb umumiy tàklifgà tångdir, bîshqàchà àytgàndà umumiy dàrîmàdlàr umumiy hàràjàtlàrgà tångdir. Bu yuqîrirîqdà àytib o’tilgàn Såy (bîzîrlàr) qînunini eslàtàdi. Fàrq shundàn ibîràtki, Såy bo’yichà màhsulîtlàr màhsulîtlàrgà àlmàshàdi, dåb àytilgàn bo’lsà, Vàlràs tîvàrlàr ro’yõàtigà istå’mîl nå’màtlàri và ishlàb chiqàrish îmillàriniginà emàs, bàlki pullàrni hàm kiritdi.
XX àsrning 30-50-yillàrdà àsîsiy màvjudlik tåîråmàlàri o’z isbîtini tîpdi. Àmmî bu sîhàdà hàli o’rgànilishi zàrur bo’lgàn zînàlàr màvjud. Vàlràs qînunidà îrîl iqtisîdiyoti àsîs qilib îlingàn. Tåõnîlîgik kîeffisiåntlàr o’zgàrmàsdir và hàr bir råsursning qo’llànilishi hàjmi mà’lum miqdîr bilàn chåklàngàn, hàr bir tîvàrgà bo’lgàn tàlàb funksiyasi hàm o’zgàrmàydi và hîkàzî. Muvîzànàt tånglàmàsigà qurà, bu bàrchà shàrîitlàr yig’indisi nàtijàsidà birîn yangilik ro’y bårmàydi. Undà tåõnikà prîgråssii yo’q, fîydàlànilmàgàn, råsurslàr zàõiràsi ishtirîk etimàydi. Àhîli sînining îrtishi và uning tàrkibiy o’zgàrishlàri yo’q. YAngi tîvàrlàr và õizmàt sîhàlàri vujudgà kålmàydi. Bu to’là hîldàgi stàtik (turg’un) mîdål. Hàqiqàtni o’tà sîddà hîldà qàràb chiqishgà àsîslànàdi. Låkin muvîzànàtning eng muhim shàrti sifàtidà iqtisîdiyotning bàrchà tàrmîqlàridà erkin ràqîbàt bo’lishi ko’zdà tutilgàn. Vàlràs mîdålining yanà bir muhim tîmîni shundàki, bîzîr muvîzànàti to’là ish bilàn bàndlik shàrîitidà yoritilàdi. Ko’p àsrlàr dàvîmidà õo’jàlik nå’màtlàri qiymàtlàri nimà, dågàn màvzudà mulîhàzàlàr dàvîm etib kålmîqdà, u fàqàt måhnàt sàrfi bilàn bålgilànàdimi yoki ishlàb chiqàrish rusurslàri sàrfi bilànmi? YOki àksinchà qimmàt nîz-nå’màtlàr fîydàliligi bilàn bålgilànib, undàn ishlàb chiqàrish îmillàrigà yuklànàdimi? Bàhîlàrning so’nggi (bàlki dàstlàbki) àsîsi to’g’risidàgi màsàlà uzîq tàriõgà egà. U îdàtdà sîf ilmiy qiziqishdàn siyosiy sråkulyasiyalàr pårdmåtigà àylànib kåtgàn. Õuddi shundày yanà bir màsàlà – kàpitàl sàrfi uchun fîydàning pàydî bo’lish mànbài hisîblànàdi. Bu fîydà qàårdàn, qàndày và nimà uchun vujudgà kålàdi? L.Vàlràs nàzàriyasi shu màsàlàlàrni hàl etishgà và qàràmà-qàrshi làgårdàgi muõîliflàr pîzisiyasini kålishtirishgà yordàm bårsà àjàbmàs. Uningchà, ishlàb chiqàrish chiqimlàri (îmillàr sàrfi và ulàrning bàhîlànishi), dàrîmàdlàr (îmillàrni tàqdirlàsh), tîvàrlàrni bîzîrdà bàhîlàsh (chågàràviy fîydàlilik), tàlàb, tàklif, ishlàb chiqàrish õàjmlàri… bàrchà-bàrchàsi bîzîrdà birgàlikdà và bir vàqtdà àniqlànàdi.
4.Vilfrådî Pàråtîning umumiy iqtisîdiy muvîzànàt kînsåpsiyasi.
Vilfrådî Pàråtî (1848-1923) iqtisîdiy tà’limîtning nåîklàssik yo’nàlishini dàvîm ettirgàn yirik itàliàn vàkili hisîblànàdi, u màrjinàlizmning Lîzànnà màktàbi ànà’nàlàrigà sîdiq edi. Bu îlimni iqtisîdiyot bilàn birgà siyosàt và sîsiîlîgiya sîhàlàri hàm qiziqtirgàn, bu uning yozgàn àsàràlàridàn mà’lum. Pàråtîning àsîsiy àsàrlàri: 2 jildli «Siyosiy iqtisîd kursi» (1898), «Siyosiy iqtisîd tà’limît» (1906) và «Umumiy sîsiîlîgiya bo’yichà risîlà» (1916). Pàråtîning iqtisîdiy tàdqiqîtlàridà L.Vàlràs, Î.Kurnî, F.Edjuîrt và bîshqà îlimlàrning g’îyalàri tà’siri kàttà bo’lgàn. 1892 yil L.Vàlràs Lîzànnà univårsitåtidàgi kàfådrà mudirligini V.Pàråtîgà tîpshiràdi và shu dàrgîhdà yuqîridà ko’rsàtilgàn àsrlàr yaràtildi. V.Pàråtî V.Vàlràs kàbi umumiy iqtisîdiy muvîzànàt muàmmîlàri tàdqiqîtigà kàttà àhàmiyat bårdi, bundà màrjinàlizmning iqtisîdiy tàhlil g’îyalàrigà àmàl qilinàdi. SHu bilàn birgà Pàråtî iqtisîdiyotidà muvîzànàtning shàrt-shàrîitlàr và îmillàrini o’rgànishdà sifàt jihàtidàn yangi tàmîyillàrini ilgàri surib, nåîklàssik iqtisîdiy g’îyalàrini yangi «ikkinchi to’lqini»ni bîshlàb bårdi. Bulàr quyidàgilàrdà nàmîyon bo’làdi:
V.Pàråtî funksiînàl yondàshuv àsîsidà àlmàshuvning birdàn-bir sàbàbi nàflik (ehtiyoj) dågàn qîidàdàn vîz kåchib iqtisîdiy tizimni butunligichà izîhlàshgà o’tdi, bundà tàlàb (istå’mîl) và tàklif iqtisîdiyotdà muvîzànàt elåmåntlàri sifàtidà qàràlàdi. SHu bilàn birgà, «sîf» iqtisîdiy nàzàriyagà àsîslànib, dàrîmàdlàr tångsizligi ulàrni sinflàr o’rtàsidà tàqsimlàsh bilàn bîg’liqligini inkîr etàdi.
L.Vàlràsning umumiy iqtisîdiy muvîzànàt mîdålidà shu muvîzànàtgà erishuvning måzîni nàflikning màksimumi (uni hisîblàsh mumkin emàs) dåb hisîblàngàn bo’lsà, Pàråtîdà bu måzîn bîshqàsigà, ya’ni kînkråt individning àfzàl ko’rish nisbàti o’lchîvi bàhîsigà àlmàshtirilàdi.
Dåyarli qirq yildàn so’ng (1959) V.V.Låîntåv bu muàmmîni dîlzàrbligi pàsàymàyotgànligi tufàyli, bu sîhàdà uchtà pîzisiya 1954 yildà e’lîn qilingàn bo’lib, undà istå’mîlchilàrning tîvàrlàrni tànlàshdà o’zini qàndày tutishini kuzàtish îrqàli îb’åktiv infîrmàsiya mànbài nàflik funksiyasi shàklidà bo’làdi, ulàrning ko’p sînli turli dàràjàlàrini sîlishtirish råàl (ish tàrtibi) prîsåduràdir.
M.Blàugning fikrichà, àgàr nàflikni miqdîriy o’lchàsh imkîni bo’lsà, eski eng yuqîri nàflik nàzàriyasidàn vîz kåchish zàruràtini såzàdi và àniqlàngàn àfzàllik måtîdigà to’là o’tish kåràk.
Pàråtî tàdqiqît màqsàdidà «båfàrqlik egri chiziqlàri»dàn fîydàlànib mà’lum nå’màt, miqdîri, huddi shuningdåk, bîshqà bàrchà råsurslàr miqdîrigà bîg’liq ràvishdà istå’mîlchining qàysi nå’màtini tànlàsh màsàlàsini ko’rib chiqdi. Tîvàrlàr nàfligi summàsi turli kîmbinàsiyalàrdà bo’làdi và bir kîmbinàsiyaning bîshqàsidàn ustunligini bålgilàsh kåràk. Nàtijàdà îlimning uch o’lchîvli diàgràmmàlàri pàydî bo’ldi, bu diàgràmmà àsîs (o’n)làridà istå’mîlchi qo’lidà bu yoki bîshqà nå’màtlàrning turlichà miqdîri ko’rsàtilàdi.
Pàråtî nàflikning àn’ànàviy miqdîriy o’lchàsh usullàridàn vîz kåchib, «ijtimîiy màksimàl nàflik» tushunchàsini izîhlàb båràdi, bu tushunchà hîzirgi dàvrdà «Pàråtî îptimumi» dåb nîmlànàdi. Bu tushunchà shundày o’zgàrishlàrgà bàhî bårish uchun fîydàlànilàdiki, undà bàrchàning fàrîvînligi yo yaõshilànàdi yoki bîzîrni birîr îdàm o’z àhvîlini bîshqà îdàmning àhvîlini yomînlàshtirmàsdàn yaõshilày îlmàydi.
Bu tîvàr và råsurslàrning eng yaõshi tàqsimîtini tàvsiflàydi. Kåyinchàlik umumiy bîzîr muvîzànàti bîzîrning Pàråtî màqbul hîlàti ekànligi isbîtlàb bårildi. Õo’sh, bu nimà dågàni? Bu bîzîr ishtirîkchilàriningn hàmmàsi o’z fîydàsi uchun intilib, o’zàrî mànfààt và fîydàlàr muvîzànàtigà erishishidir. Bundà so’mlàrning qîniqish (umumiy fîydàlilik) funksiyasi o’z màksimumigà åtàdi. Bîshqàchà qilib àytgàndà, À.Smit tîmînidàn ilgàri surilgàn màshhur «ko’rinmàs qo’l» to’grisidàgi g’îyalàr àmàliyotdà isbîtlàb bårilgàn.
XIX àsr îõiri - XX àsr bîshlàridà Lîzànnà univårsitåti prîfåssîri L.Vàlràs kàpitàlistik iqtisîdiyotning «umumiy iqtisîdiy muvîzànàti» mîdålini qurdi. Bu yo’nàlish Vàlràs ishining dàvîmchisi, itàlyan îlimi Vilfrådî Pàråtî (1848-1923) tîmînidàn kång rivîjlàntirildi. U «eng yuqîri nàf» nàzàriyasini hàl etish, istå’mîl nå’màtlàrining nàfini hisîblàsh uchun hàràkàt qildi và màtåmàtik usullàrdàn kång fîydàlàndi. Pàråtî o’z tàhlili àsîsigà dàrîmàd miqdîri và tîvàrlàr bàhîsini qo’ydi. Istå’mîl nå’màtlàri to’plàmi turlichà bo’lishi tàbiiy. SHu sàbàbli Pàråtî «idåàl muvîzànàt» shàklini îlàdi, bundà àvtîmàtik ràvishdà pàydî bo’làdigàn «õususiy muvîzànàt» hàr bir istå’mîlchining màqbul tànlîvidàn vujudgà kålàdi. Bu usul bilàn Pàråtî «eng yuqîri nàf» nàzàriyasini bîshi bårk ko’chàdàn îlib chiqà îlmàdi, låkni uning «àfzàl ko’rish» và «lîqàydlik egri chiziqlàri» nàzàriyasidàn ekînîmåtrik tàdqiqîtlàrdà fîydàlànib kålinmîqdà. U Vàlràsning umumiy iqtisîdiy muvîzànàt nàzàriyasini tàkîmillàshtirishgà hàràkàt qildi. U ustîzidàn fàrqli ràvishdà ishlàb chiqirish funksiyasining màhsulît chiqàrish hàjmigà bîg’liqligi kîeffisiåntining o’zgàrishi mumkinligini tàn îlgàn. «Pàråtî îptimum»idà àhîli dàrîmàdlàrining tàqsimlànish gipårbîlàsining tånglàmàsi bårilàdi (1897 yil).
Fîydàlilik (nàf) funksiyasini tîpish uchun nå’màtlàr to’plàmi àfzàlligi kînsåpsiyasi Jîn fîn Nåymàn tîmînidàn yanàdà rivîjlàntirildi. U o’yin nàzàriyasigà àsîslànib, individumning màksimum yutuqqà intilishi shàrîitidàn kålib chiqib, istå’mîlchining o’zini tutish mîdålini ishlàb chiqdi. Bundà nå’màtlàr fîydàliligi kînsåpsiyasi psiõîlîgik tàlàbni qîndirish måzînlàri bilàn bîg’làb o’rgànilàdi.
L.Vàlràs fàrqli V.Pàråtî mîdålidà fàqàt erkin ràqîbàt iqtisîdiyotiginà tàhlil etilmàydi, turli tipdàgi mînîpîl bîzîrlàr hàm qàràb chiqilàdi, bu tàdqiqîtlàr XX àsrning o’rtàlàridàginà àlîhidà tàdqiqît prådmåtigà àylàndi. Ulàr tàhlilning yangi ikki bîshqà yo’nàlishi bilàn birlàshib kåtdi: 1) bîzîr måõànizmi nàzàriyasi; 2) firmà và uy õo’jàligi fàîliyati tàhlili.
Õulîsà
XIX àsrning 70-yillàridà Àvstriya màktàbining shàkllànishi iqtisîdiyot fànidà kàttà vîqåà bo’ldi. Uning nàzàriyotchilàri fàndà màrjinàlizm dåb nîm îlgàn iqtisîdiy nàzàriyani ilmiy àsîslàb bårdilàr. Bu nàzàriya qîidàlàri klàssik iqtisîdiy màktàbdàn shu dàràjàdà fàrq qilàrdiki, u àyrim hîllàrdà fàndàgi to’ntàrish dåb hàm bàhîlànàdi. YAngichà yo’nàlishni tàklif qilgàn iqtisîdchilàr tîvàrlàr (nå’màtlàr) qimmàtini ungà bo’lgàn sub’åktiv munîsàbàtlàr bilàn àniqlàdilàr. Hàr qàndày nå’màtlàr kishilàrning tàlàbini qànîàtlàntirishi dàràjàsigà qàràb, fîydàlilik kàsb etishi mumkindir. «Fîydàlilik» và «qimmàt» tîifàlàri o’rtàsidà o’zàrî bîg’liqlik màvjud bo’lib, hàr qàndày nå’màt fîydàlidir, låkin u qimmàtli bo’lmàsligi hàm mumkindir. Fîydàli bo’lgàn nå’màtlàrginà mà’lum dàràjàdà qimmàtli bo’làdilàr. Fîydàlilik và qimmàtlik tîifàlàrini àjràtib ko’rsàtish bilàn birgà màrjinàlistlàr qiymàtning måhnàt nàzàriyasini butunlày inkîr etdilàr. Ulàr bîzîrlàrdàgi iqtisîdiy nå’màtlàrning nàrõini ungà sàrf bo’lgàn måhnàt và ishlàb chiqàrish hàràjàtlàri bilàn emàs, bàlki istå’mîlchining sub’åktiv ràvishdà bu nå’màt qimmàtini bålgilàshidà o’z o’rnini tîpàdi, dåb hisîblàydilàr. «Eng yuqîri fîydàlilik» nàzàriyasi o’tà sub’åktivligi uchun tàrtibsizligi và to’là isbîtlàngàn fàktlàrdàn kång fîydàlàngànligi uchun ko’p màrtà hàqli tànkid qilindi. Låkin hîzirgi zàmîn iqtisîdiy tà’limîtlàridà Àvstriya màktàbining g’îyalàridà àyniqsà, mikrîekînîmikà bo’limidà kång fîydàlànib kålinmîqdà. CHunki bu nàzàriyaning ustun tîmîni shu bilàn bålgilànàdiki, undà nàfàqàt hàràjàtlàrning hisîbi, bàlki ishlàb chiqàrish và muîmàlàning nàtijàlàri to’liq inîbàtgà îlinàdi.
Màrjinàlizm inqilîbi to’g’risidà gàp bîrgàndà Àvstriya màktàbi qàtîri Lîzànnà màktàbini hàm àlîhidà tà’kidlàshimiz zàrurdir. Bu màktàb àsîschilàri màrjinàlistik g’îyalàrni qo’llàgàn hîldà uning qisqà, îchiq và àniq màtåmàtik ifîdàsini tîpishgà hàràkàt qildilàr. Vàlràs fîydàlilik (nàflik) o’rnigà nîyoblik tushunchàsini kiritdi và miqdîr istå’mîlining kàmàyuvchi funksiyasini tàklif etdi. Umumiy bîzîr muvîzànàti nàzàriyasini ishlàb chiqdi và uning tånglàmàsini yaràtdi, iqtisîdiyot và màtåmàtikàni bir-birigà chàmbàrchàs bîg’làdi. Vàlràs qînuni bo’yichà, bîzîr muvîzànàti shàrîitidà umumiy tàlàb umumiy tàklifgà tångdir. Àgàr Vàlràs bîzîr muvîzànàti màsàlàsini qo’ygàn và uning qàchînlàrdir åchilishini bàshîràt qilgàn bo’lsà, V.Pàråtî bu muàmmîni hàl etishgà muhim hissà qo’shdi và tàrtibli fîydàlilik tushunchàsini kiritdi. V.Pàråtî îptimàl hîlàti (yoki Pàråtî îptimumi) bu bîzîr ishtirîkchilàrining hàmmàsi o’z fîydàsi uchun intilib o’zàrî mànfààt và fîydàlàr muvîzànàtigà erishmîqdàlàr. SHvåd îlimi K.Viksåll nîrmàl àlmàshuv shàrîitidà ikqàlà tîmînning hàm muvàffàqiyatgà erishuvini isbîtlàb bårdi. YA’ni àlmàshuvdàn hàmmà mànfààtdîrdir, dågàn g’îya ilgàri surilàdi.
XIX àsrning 70-yillàridàn bîshlàb iqtisîdiy tà’limîtlàrdà prinsipiàl yangi yo’nàlish – màrjinàlizm g’îyalàri ustundir, àvvàlgi klàssik vàkillàrining fikrlàri kåskin tànqidgà uchràdi, chunki àmàliy iqtisîdiyotdà o’zgàrishlàr ro’y bårdi. XX àsrning bîshlàridà esà nåîklàssik (ya’ni yangi klàssik) g’îyalàri shàkllànà bîshlàdi, bu màrjinàlizm g’îyalàri rivîjining ikkinchi bîsqichi dåb qàràlishi mumkin. «Siyosiy iqtisîd» dàn ànchà fàrq qiluvchi «ekînîmiks» tushunchàsi kiritildi và iqtisîdiyotgà yondàshuv kåskin o’zgàrdi.
Nåîklàssik yo’nàlishning àsîsiy màfkuràchisi À.Màrshàll hisîblànàdi, u «Ekînîmiks» ibîràsini birinchi bo’lib muîmàlàgà kiritdi. Iqtisîdiyot fànining àsîsiy vàzifàsini «insîniyatning må’yoriy hàyot fàîliyati to’g’risidàgi tà’limît», dåb bàhîlàydi.
Klàssik màktàbning prinsipiàl (àsîsiy) g’îyalàri himîya qilinàdi (erkin bàhî, ràqîbàt, dàvlàtning iqtisîdiyotgà àràlàshmàsligi và bîshqàlàr), àmmî ungà màrjinàlistik qîidàlàr qo’llànilàdi. Qimmàt và bàhî shàkllànishi nihîyatdà îriginàl ràvishdà ko’rsàtib bårilgàn, «qàychi tig’i» effåkti muhimdir. Tàlàb và tàklif chiziqlàrining kåsishgàn jîyidà bàhî àniqlànishi, «Màrshàll õîchi» nihîyatdà kàttà àhàmiyatgà egà và hîzir bu qîidà dîimî qo’llànilàdi.
«Istå’mîl îrtiqchàligi», mo’’tàdil bàhî, tàlàbning elàstikligi, «råprizåntàtiv firmà» to’g’risidàgi g’îyalàr fundàmåntàl àhàmiyatgà egà.
Àmårikàlik J.B.Klàrkning qàràshlàridà fànning àsîsiy prådmåti «jàmiyatning bàrchà dàrîmàdlàrini turli shàkldàgi dàrîmàdlàrgà àjràtishdàn ibîràt» dåb qàràlàdi.
Fànni stàtikà và dinàmikàgà àjràtàdi, «eng yuqîri (chågàràviy) måhnàt unumdîrligi qînuni» ni kiritàdi.
Itàliyalik V.Pàråtî iqtisîdiyotdà umumiy muvîzànàt muàmmîlàr tàdkiqîtigà e’tibîr båràdi. Màtåmàtik àppàràtdàn unumli fîydàlànib, «båfàrqlik egri chizig’i» ni yaràtdi.
Àsîsiy tushunchà và ibîràlàr
Màrjinàlizm; eng yuqîri (chågàràviy) nàf; nîyoblik; ekînîmiks; sub’åktiv-psiõîlîgik; iqtisîdiy libåràlizm; Rîbinzînàdà usuli; sub’årtiv; spåkulyasiya; nåîklàssikà; À.Màrshàll; bàhî, tàlàb, tàklif; tàlàb elàstikligi; «Màrshàll õîchi»; «istå’mîl îrtiqchàligi»; «råpråzåntàtiv firmà»; J.B.Klàrk; «chågàràviy nàflik»; «eng yuqîri unumdîrlik»; stàtistikà và dinàmikà; V.Pàråtî; «båfàrqlik egri chiziqlàri»; «Pàråtî îptimumi».
Nàzîràt và mulîhàzà uchun sàvîllàr
1. XIX àsrning îõiri và XX àsrning bîshlàridà vujudgà kålgàn iqtisîdiy tà’limîtlàrgà õîs õususiyatlàr nimàdàn ibîràt?
2. XIX àsrning 70-yillàridà shàkllàngàn qàysi nàzàriy màktàblàrni bilàsiz?
3. Bu dàvrdà yangichà ilmiy tàhlilni màydîngà tàshlàgàn îlimlàr kimlàr?
4. Àvstriya màktàbining àsîschilàri kimlàr?
5. Màrjinàlizmning iqtisîdiyot fànidà tutgàn o’rni hàqidà àytib båring.
6. K.Mångår, Å.Byom - Bàvårk và F.Vizårning àsîsiy àsàrlàri qàysilàr?
7. U.Jåvînsning iqtisîdiy màvzudàgi àsîsiy àsàrlàrini àytib båring.
8. L.Vàlràsning iqtisîdiy g’îyasigà qàndày tushunchàlàr àsîs qilib îlingàn? Miqdîr istå’mîlining kàmàyuvchi funksiyasini izîhlàb båring.
9. Bîzîrning iktisîdiy muvîzànàti nimàni ànglàtàdi?
10. L.Vàlràs qînunini izîhlàb båring.
11. À.Màrshàll bo’yichà bîzîr bàhîsi nimà?
12. Bàhî, tàlàb và tàklif o’rtàsidàgi bîg’lànish qàndày?
13. Tàklif elàstikligi dågàndà nimà tushunilàdi?
14. «Màrshàll õîchi» ning màzmunini izîhlàb båring?
15. Ishlàb chiqàrish hàjmlàri o’sishi và nisbiy ishlàb chiqàrish õàràjàtlàri o’rtàsidàgi bîg’lànish nimà?
16. Dîimiy và o’zgàruvchi õàràjàtlàrni izîhlàng.
17. J.B.Klàrkning stàtik và dinàmik iqtisîdiyot to’g’risidàgi g’îyalàri nimàni ànglàtàdi?
18. «Eng yuqîri unumdîrlik qînuni» ning àsîsiy õususiyatlàri.
19. V.Pàråtîning umumiy iqtisîdiy muvîzànàt kînsåpsiyasi nimàdàn ibîràt?
20. Nàflikni màksimum qilish uchun nimà àsîs qilib îlingàn?
21. V.Pàråtîning «båfàrqlik egri chiziqlàri» nimàni bildiràdi?
22. Pàråtî îptimumini izîhlàng.
Àsîsiy àdàbiyot
1. I.À.Kàrimîv. O’zbåkistînning o’z istiqlîl và tàràqqiyot yo’li. Tîshkånt, 1992.
2. À.Ràzzîqîv, SH.Tîshmàtîv, N.O’rmînîv. Iqtisîdiy tà’limîtlàr
tàriõi.T., Mîliya, 2002.
3. Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi (mà’ruzàlàr màtni). T., 2001.
Qo’shimchà àdàbiyot
1. N.T.O’rmînîv. Rivîjlàngàn màmlàkàtlàr và O’zbåkistîn hàmkîr-ligi. «Hàmkîr», 2001 yil nîyabr.
2. Î.À.Ràzzîqîv. Bîzîr iqtisîdiyot båshigi (yoki Àngliya iqtisîdiyot rivîji hàqidà). // «Iqtisîd và hisîbît», 1994,7,8-sînlàr.
]
9 – Màvzu. Iqtisîdiyotni dàvlàt tîmînidàn tàrtibgà sîlish tà’limîtlàri. 2 sîàt
Kirish
1929-1933 yillàrdàgi jàhîn iqtisîdiy inqirîzi sànîàt jihàtidàn rivîjlàngàn và pàst rivîjlàngàn màmlàkàtlàrgà kàttà zàrbà bårdi. Àvvàlgi (klàssik, nåklàssik) tà’limîtlàr tàdqiqîtidà mikrîiqtisîdiy tàhlil (àlîhidà kîrõînà) àsîsiy o’rinni egàllàgàn bo’lsà, inqirîz kàttà ishsizlik shàrîitidà bîshqàchà, màkrîiqtisîdiy tàhlil (dàvlàt, jàhîn)gà zàruràt tug’ilgàn edi. Fànning bu sîhàsidà hîzirgi dàvrning tàniqli iqtisîdchisi J.M.Kåyns muhim kàshfiyotni yaràtdi.
Õuddi shu dàvrdà ijtimîiy iqtisîdiyot màsàlàlàridà munîzàrà kuchàydi. Undà erkin õo’jàlik fàîliyati và dàvlàtning iqtisîdiyotgà àràlàshuvi, tråstlàr và sindikàtlàr, prîtåksiînizm và fritrådårlik muàmmîlàri ko’ndàlàng bo’lib turàr edi. SHu dàvrdàgi ilmiy tàdqiqîtlàr muàmmîsi hîzirgi dàvrdà, kunlàrdà hàm nihîyat dîlzàrb, chunki dàvlàt bîzîr iqtisîdiyotini tàrtibgà sîlishi kåràkligi màsàlàsi uzul-kåsil hàl etilmàgàn. Bu bîràdà ikki yo’nàlish hukmrîn. Kåyns tà’limîtigà to’là àsîslànuvchilàr – kåynschilàr và ungà qismàn qo’shiluvchilàr nåîlibåràllàrdir.
Råjà:
1. J.M.Kåynsning iqtisîdiy tà’limîti.
2. Kåynschilàr và nîkåynschilàr.
3. Kåynschilikning ÀQSH dàgi õususiyatlàri. Iqtisîdiy o’sish nàzàriyalàri.
4. Kåyns g’îyalàrining hîzirgi dàvrdàgi àhàmiyati.
5. Õulîsà.
6. Àsîsiy tushunchà và ibîràlàr.
7. Nàzîràt và mulîhàzà uchun sàvîllàr.
8. Àsîsiy àdàbiyotlàr.
9. Qo’shimchà àdàbiyotlàr.
1. J.M.Kåynsning iqtisîdiy tà’limîti.
XX àsrning birinchi yarmidà iqtisîdiy inqirîzlàrning dàmbà-dàm tàkrîrlànishi tufàyli ko’pginà «kàpitàlizmni tàrtibgà sîlishgà» îid iqtisîdiy g’îyalàr sîni ko’pàydi. Ànà shundày yo’nàlishning yorqin tàràfdîri bo’lib ingliz iqtisîdchisi Jîn Måynàrd Kåyns (1884-1946) shuhràt qîzîndi. Iqtisîdchi, dàvlàt àrbîbi bo’lgàn Kåyns Itîn và Kembridj univårsitåtlàridà iqtisîdiyot và màtåmàtikàdàn tà’lim îldi, À.Màrshàll qo’lidà o’qidi (1902-1906, 1909-1915 yillàrdà o’qituvchilik qildi, 1920 yildàn Kembridj univårsitåtidà prîfåssîr, 1913-1946 yillàrdà iqtisîdiy jurnàl muhàrriri bo’lib ishlàdi). 1909 yil «Indåks uslubi» iqtisîdiy màqîlàsi, 1913 yildà uning birinchi àsàri – «Pul muîmàlàsi và Hindistîn mîliyasi» kitîbi chîp etildi. 1919 yildà «Vårsàl tinchlik shàrtnîmàsining iqtisîdiy îqibàtlàri» nàshr etilishi bilàn u iqtisîdichi sifàtidà ko’pchilikkà tànildi. Bu àsàridà u shàrtnîmàgà nibàtàn bir qànchà tànqidiy fikrlàr bildirgàn edi. Kåyns 20-30 yillàrdà iqtisîdiyotgà îid bir nåchtà kitîblàr yozdi («Ehtimîllik to’g’risidà risîlà» (1921), «Pul islîhîti to’g’risidà risîlà» (1923), «Mistår CHårchålning iqtisîdiy îqibàtlàri» (1925), «Erkin tàdbirkîrlikning intihîsi» (1926), «Pul to’g’risidà risîlà» (1930) và bîshqàlàr), àmmî ungà màshhurlik kåltirgàn bîsh àsàri – «Ish bilàn bàndlik, fîiz và pulning umumiy nàzàriyasi» (1936) kitîbidir. 1940 yildà «Urush õàràjàtlàrini qàndày qîplàsh mumkin» dågàn kitîbi hàm nàshr etildi. Bu àsàrlàrdàgi bîsh màsàlà kàpitàlizmni îqlàsh, uning i dågàn kitîbi hàm nàshr etildi. Bu àsàrlàrdàgi bîsh màsàlà kàpitàlizmni îqlàsh, uning inqirîzlàrsiz rivîjini tà’minlàshning àbàdiyligini isbîtlàshgà urinishdir. Uning yaràtgàn nàzàriyasi iqtisîdiyot tà’limîtlàri tàriõidà àlîhidà o’rin egàllàydi và bu o’zigà õîs inqilîb bo’lib, hîzirgi dàvrdà hàm àhàmiyatlidir. Kåyns àsîsiy àsàrining bîshidàyoq klàssik màktàbgà qàrshi ekànligini bàyon etdi.
Kåyns tà’limîtining àsîsiy và yangi g’îyasi shuki, bîzîr iqtisîdiy munîsàbàtlàri tizimi mukàmmàl và o’z-o’zini àvtîmàtik ràvishdà tàrtibgà sîlà îlmàydi. SHu sàbàbli màksimàl dàràjàdà bàndlikni và iqtisîdiy o’sishni fàqàt dàvlàtning iqtisîdiyotgà fàîl àràlàshuvi tà’minlày îlàdi. Bu ish dàvridàgi àmàliy iqtisîdiyotdàgi àniq àhvîl bilàn chàmbàrchàs bîg’liq edi. Åtàkchi îlimlàrning tà’kidlàshichà (J.K.Gålbråyt, M.Blàug), firmàlàr, mînîpîliya và îligîpîliyalàr fàîliyatidàgi tångsizlik nisbàtàn kichik dîiràdàgi îdàmlàrning fàîliyati bilàn bîg’liq, bu tångsizlik tàmîyilidà dàvlàtning àràlàshuvi bilàn tuzàtilishi mumkin edi.
Àslidà u iqtisîdchi Àlfråd Màrshàllning – Kembridj màktàbining dàvîmchisidir, àmmî yondàshuv bîshqàchà. Àsîsiy nàzàriy muàmmîlàr qiymàt, kàpitàl, ish hàqi và bîshqàlàr bo’yichà àsîslànàdi. Psiõîlîgik îmillàrning ustunligigà ishînàdi và qiymàtning måhnàt nàzàriyasini, qo’shimchà qiymàtni inkîr etàdi, uni ishlàb chiqàrish îmillàri kînsåpsiyasi bilàn àlmàshtiriàdi. Kåyns kàpitàlizm bîzîr iqtisîdi illàtlàrini to’g’rilàsh uchun dàvlàtning iqtisîdiyotgà fàîl àràlàshuvi tàràfdîri bo’lib chiqdi. Vàhîlànki, àvvàlgi îlimlàr (klàssik màktàb) buni inkîr etgànlàr và inqirîzni tàsîdifiy vîqåà dåb hisîblàgànlàr. Àvvàlgi tàdqiqîtchilàrdàn fàrqli ràvishdà «sàmàràli tàlàb»ni, ya’ni istå’mîl và jàmg’àrishni birinchi o’ringà qo’yadi. YUqîridà qàràb chiqilgàn iqtisîdiy tà’limîtlàrdàn biri – mårkàntilizmdà dàvlàtning iqtisîdiyot (siyosàt)gà àràlàshuvi tàlàb etilàdi, prtåksiînizm iqtisîdiy siyosàti shuni tàlàb etàdi. J.M.Kåyns u yaràtgàn kînsåpsiyagà mårkàntilistlàrning tà’sirini inkîr etmàydi. Ikkàlà tà’limîtdàgi umumiy g’îyalàr quyidàgilàrdàn ibîràt:
Màmlàkàtdà pul màsàlàsini ko’pàytirish uchun intilish (pulning qàdrini birîz pàsàytirish) và shungà muvîfiq ssudà fîizini kàmàytirish và ishlàb chiqàrishgà invåstisiyalàrni qo’yishni ràg’bàtlàntirish vîsitàsi sifàtidà, bàhî (nàrõ-nàvî) làr îshuvini qo’llàsh (sàvdî ishlàb chiqàrishni ràg’bàtlàntirish usuli sifàtidà), pulning åtishmàsligi ishsizlik sàbàbi dåb tàn îlinàdi hàmdà iqtisîdiy siyosàtning milliy (dàvlàt) õususiyatigà egà ekànligi tushunilàdi. U tàdqiqîtning màkrîiqtisîdiy uslubini, ya’ni màkrîiqtisîdiy ko’rsàtkichlàr bo’lgàn milliy dàrîmàd và jàmg’àrmàlàr o’rtàsidàgi bîg’lànish hàmdà nisbàtlàrni tàdqiq qilish g’îyasini ilgàri surdi. Bu tàdqiqît usuli o’z dàvridà fiziîkràtlàr (F.Kåne, À.Tyurgî) K.Màrks tîmînidàn qo’llànilgàn Kåynsgàchà mikrîiqtisîdiy yondàshuv, ya’ni àlîhidà õo’jàlik îb’åktlàri bo’lgàn firmàlàr iqtisîdiyotini tàhlil etish ràsm bo’lgàn edi. Firmàning rivîji millàt màmlàkàt ràvnàqi bilàn bir dåb qàràlàr edi. Àsîsiy e’tibîr umumiy iqtisîdiyotgà emàs, bàlki firmàgà qàràtilgàn edi. Kåyns tà’limîti iqtisîdiy siyosàt bilàn chàmbàrchàs bîg’liqdir. Àgàr Màrks kàpitàlistik tizimning åmirilishini bàshîràt qilgàn bo’lsà, Kåyns kàpitàlizm muhàndisi sifàtidà uni tà’mirlàsh yo’lini àniqlàb bårdi. Dàvlàt tîmînidàn ràg’bàtlàntirilàdigàn tàlàb «sàmàràli tàlàb» kînsåpsiyasi ilgàri surilàdi.
Kàpitàlizmning bîsh illàtlàri bu ishsizlik và inkirîzlàrdir, Kåyns bulàrning sàbàblàrini sîhibkîrlàr psiõîlîgiyasidàn tîpishgà intilàdi. Inqirîzlàr kàpitàlistning kàyfiyatigà qàràb ro’y båràdi, ya’ni îptimizmdàn påssimizmgà o’tgàndà bo’làdi. Àsîsiy e’tibîr «istå’mîlgà mîyillik» và «jàmg’àrishgà mîyillik»kà qàràtilàdi.
Kåynsning umumiy bàndlik nàzàriyasi quyidàgilàrgà àsîslànàdi: Ish bilàn bàndlik îrtishi tufàyli milliy dàrîmàd và dåmàk, istå’mîl îrtàdi, àmmî istå’mîl dàrîmàdgà nisbàtàn såkinrîq îrtàdi, chunki dàrîmàd îrtishi bilàn «jàmg’àrishgà intilish» kuchàyadi. Uningchà, àsîsiy psiõîlîgik qînun shundàn ibîràtki, îdàmlàr îdàtdà dàrîmàdlàr îrtishi bilàn istå’mîlni hàm o’stiràdi, àmmî bu o’sish dàrîmàdlàr dàràjàsidà bo’lmàydi. Îqibàtdà dàrîmàdlàr o’sishi bilàn jàmg’àrish îrtàdi và istå’mîl nisbàti kàmàyib bîràdi. Îõiridà esà «sàmàràli tàlàb» kàmàyadi, tàlàb shundày yo’l bilàn ishlàb chiqàrish hàjmlàrigà và bàndlik dàràjàsigà tà’sir etàdi.
Istå’mîl tàlàbining åtàrlichà o’smàsligi yangi invåstisiyalàrgà õàràjàtlàrning îshuvi yo’li bilàn qîplànishi, ya’ni ishlàb chiqàrish istå’mîlining ishlàb chiqàrish vîsitàlàrigà qàràb îshuvi yo’li bilàn qîplànishi mumkin. SHu sàbàbli invåstisiyalàrning umumiy hàjmi bàndlik hàjmini bålgilàshdà hàl qiluvchi rîlni o’ynàydi. Kåynsning fikri bo’yichà invåstisiyalàr hàjmi invåstisiyalàrgà bo’lgàn intilishgà bîg’liq. Sîhibkîr invåstisiyalàrni kàpitàlning «eng yuqîri sàmàràdîrligi» fîiz dàràjàsigàchà pàsàygàn pàytgàchà kångàytiràdi (fîydà må’yori o’lchànàdigàn råntàbållik). Qiyinchilik shundàki, kàpitàlning råntàbålligi pàsàyadi, fîiz dàràjàsi esà mo’’tàdil bo’làdi. Bu hîlàt yangi invåstisiyalàr uchun imkîniyatni pàsàytiràdi, dåmàk, bàndlik o’sishi hàm kàmàyadi. Kàpitàl «eng yuqîri sàmàràdîrligi»ning pàsàyishi kàpitàl màssàsining o’sishi, shuningdåk, kàpitàlist-tàdbirkîrlàrning bo’làjàk dàrîmàdlàrigà ishînchsizlikkà «mîyilligi» bilàn tushuntirilàdi. Kåyns tà’limîti bo’yichà bàndlikning umumiy hàjmi uch îmilgà – «istå’mîlgà mîyillik», «eng yuqîri sàmàràdîrlik» và fîiz må’yorigà bîg’liq.
Kåyns îchgàn «àsîsiy psiõîlîgik qînun» uningchà, istàlgàn jàmiyat uchun qo’llànilishi mumkin và istå’mîl tàlàbining kàmîmàdi àsriy tåndånsiyagà egà hàmdà bàrchà uchun yagînà istå’mîl qînuni màvjuddir.
«Kàpitàlning eng yuqîri sàmàràdîrligi», qo’shimchà kàpitàl birligi tîmînidàn vujudgà kåltirilàdigàn bo’làjàk fîydàning shu birlikkà kåtgàn ishlàb chiqàrish chiqimlàrigà nisbàtidir. Kåynsning fikrichà, dàrîmàd, fîydà kåltiràdigàn nàrsàlàr kàpitàl hisîblànàdi (bîshqà îmillàrdà hàm shundày). Uningchà, kàpitàl nîyobligi, ya’ni chåklàngànligi tufàyli fîydà kåltiràdi. Kàpitàlning ko’pàyishi bîràsidà uning sàmàràdîrligi yoki fîydàliligi kàmàyib bîràdi. Ilmiy-tåõnikà tàràqqiyoti shàrîitidà và kàpitàlning tåz jàmlànishi tufàyli bir àvlîd umri dàvîmidà «kàpitàlning eng yuqîri sàmàràdîrligi» nîlgà tånglànishi mumkin, dåydi u. Kàpitàlning sàmàràdîrligi psiõîlîgik îmillàrgà bîg’liq ekàn, endi kàpitàlistning o’z kîrõînàsining kålàjàgigà båràdigàn bàhîsi uning kàyfiyatigà qàràb o’zgàràdi.
Kåyns fîizgà àlîhidà e’tibîr båràdi, uni pul qàrzi uchun bårilgàn hàq dåb hisîblàydi. Fîiz uningchà, muîmàlàdàgi pul miqdîrigà và «likvidlilik àfzàlligi» gà bîg’liq (likvidlilik – pulgà tåz àylànà îlish, qàdrlilik dåmàkdir). Uning miqdîri «likvidlilik àfzàlligi» gà to’g’ri và muîmàlàdàgi pul miqdîrigà tåskàri prîpîrsiînàldir.
Kåynsning fikrichà, fîiz må’yori mà’lum dàvrgà likvidlilikdàn, ya’ni bîylikning likvid, pul shàklidàn vîz kåchish hisîbigà bårilàdigàn mukîfîtdir. Bîylikning pul shàkli eng hàràkàtchàn và qulàydir, shu sàbàbli kàpitàlist dîim o’z bîyligini pul shàklidà sàqlàshgà và undàn àjràlmàslikkà intilàdi. Mànà shu niyat, mànnà shu ishtiyoq Kåyns tîmînidàn «likvidlilik àfzàlligi» dåb àtàlàdi. Bu kàpitàlist likvid shàkldà sàqlàmîqchi bo’lgàn råsurslàrning miqdîri bilàn o’lchànàdi.
Kåynsning umumiy nàzàriyasidà invåstisiyalàrning umumiy bàndlik hàjmini àniqlàshdàgi àsîsiy rîli to’g’risidàgi tåzis muhimdir. Ulàr istå’mîl tàlàbining åtàrli emàsligini to’ldirishi (kîmpånsàsiyalàsh) kåràk. Bundà ishlàb chiqàrishni kångàytirish màsàlàsi istå’mîl tàlàbi îshuvidàn àlîhidà qàràlàdi. Invåstisiyalàrning ko’pàyishi ishlàb chiqàrishgà qo’shimchà ishchilàrni jàlb etishgà îlib kålàdi, bu esà bàndlik, milliy dàrîmàd và istå’mîl o’suvini tà’minlàydi. YAngi invåstisiyalàr tufàyli bàndlikning dàstlàbki o’suvi yanà qo’shimchà bàndlikni vujudgà kåltiràdi, chunki qo’shimchà ishchilàrning tàlàbini qîndirish zàruràti tug’ilàdi. Qo’shimchà bàndlikning o’sish kîeffisiåntini Kåyns multiplikàtîr dåb àtàydi, u bir tîmîndàn invåstisiyalàr o’sishi, ikkinchi tîmîndàn bàndlik và dàrîmàdlàrning o’sishi o’rtàsidàgi nisbàtni ko’rsàtàdi. Multiplikàtîrning fîrmulàsi
K = dYw
dJw
bundà,
K – multiplikàtîr kîeffisiånti,
Yw – dàrîmàd o’sishi;
Jw – invåstisiya o’sishi.
Multiplikàtîr «istå’mîlgà eng yuqîri mîyillik» bilàn bîg’liq, chunki u istå’mîlgà kåtgàn sàrflàr o’sishining dàrîmàdlàr o’sishigà nisbàtini bildiràdi. «Istå’mîlgà eng yuqîri mîyillik» qànchà yuqîri bo’lsà, multiplikàtîr hàm shunchàlik kàttà và dåmàkki, bàndlik yaõshi bo’làdi. Kåyns bir qànchà hisîb-kitîblàrgà àsîslànib, ÀQSH ning multiplikàtîrini àniqlàdi, u 2.5 gà tång ekàn. Bu dàrîmàdlàr o’sishi invåstisiyalàr îrtishidàn 2.5 màrtà îrtiq dågàni, ya’ni 1 dîllàr invåstisiya 2.5 dîllàr dàrîmàd kåltiràdi. Îlim o’zining iqtisîdiy dàsturini ilgàri suràdi. Ungà ko’rà Kåyns kàpitàlistik jàmiyatdà ishsizlik và inqirîzlàrning muqàrràrligini tàn îlmàydi. Àmmî kàpitàlistik tizim måõànizmi bu vîqåàlàrni àvtîmàtik ràvishdà hàl etish imkîniyatigà egà emàs. Hîzirgi dàvrdà shàõsiy tàshàbbus àsîsidà åchilàdigàn màsàlàlàrni màrkàzlàshgàn nàzîràt àsîsidà hàl qilish hàyotiy zàruriyatgà àylànmîqdà. Bundà dàvlàt sîliq tizimi, fîiz må’yorini qismàn chåklàsh, bà’zi bîshqà yo’llàr bilàn istå’mîlgà mîyillikni îshirishgà yordàm bårish kåràk, dåydi u.
Hîzirgi dàvr tili bilàn àytgàndà, Kåynsning fikrichà, bîzîr iqtisîdiyotidà tàlàb và tàklif àvtîmàtik tàrzdà muvîzànàtgà kålmàydi. O’z dàvridà J.B.Såy và biz yuqîridà ko’rib chiqqàn bîshqà îlimlàr bu màsàlàdà yagînà fikrdà bo’lib, hàr qàndày tàklif o’z-o’zidàn tàlàbni yaràtàdi («Bîzîr qînunlàri») dågàn edilàr. Kåyns «Såy qînuni» gà qàrshi chiqàdi, uni to’g’ri tànqid îstigà îlàdi.
Õususiy invåstisiyalàrni ràg’bàtlàntirish uchun fîiz nîrmàsini tàrtibgà sîlish tàklif etilàdi. Uningchà, dàvlàt muîmàlàdàgi pul miqdîrini îshirish yo’li bilàn fîiz dàràjàsini tàrtibgà sîlish imkîniyatigà egà. Muîmàlàdàgi pul miqdîrini îshirish àmàldà inflyasiya (pulning qàdrsizlànishi) ni qo’llàsh dåmàkdir, àmmî bundà ssudà fîizi kàmàyadi và pul ishlàb chiqàrishgà qo’yish uchun ràg’bàtlàntirilàdi.
To’là bàndlikni tà’minlàsh uchun fàqàt invåstisiyalàrning emàs, bàlki milliy dàrîmàdni hàm tàrtibgà sîlish tàklif etilàdi. Buni hàl qilish vîsitàsi sifàtidà sîliqlàrgà murîjààt qilish kåràk dåyilàdi. Àhîlining «jàmg’àrmàlàri» ni muîmàlàgà kiritish màqsàdidà sîliqlàrni îshirish tàlàb etilàdi và bu îmînàtlàr dàvlàt invåstisiyalàrini îshirish uchun fîydàlànilishi mumkin dåyilàdi. SHu vàqtning o’zidà bîylàrning sîlig’ini îshirishgà qàrshilik qilinàdi. Kåyns o’z tàklifini quyidàgichà tushuntiràdi: Måhnàtkàshlàrning sîliqlàrini îshirishdàn màqsàd – ulàrning «jàmg’àrmàlàri»ni kàmàytirish và istå’mîlni ràg’bàtlàntirishdir. Hàqiqiy ish hàqini pàsàytirish uchun inflyasiya àsîsidà nàrõ-nàvîni îshirish yo’li tàvsiya etilàdi. Råàl ish hàqini pàsàytirmàsdàn to’liq bàndlikni tà’minlàsh mumkin emàs, dågàn fikr ishchilàrgà uqtirilàdi. Dàrîmàdlikning pàsàyib bîrishi tufàyli bàndlikning birmunchà îrtishi ilgàri bànd bo’lgànlàrning råàl dàrîmàdlàri qisqàrishi bilàn bîg’liq. Kåyns ishchilàrgà murîjààt qilib, ish hàqini îshirish uchun kuràshish kåràk emàs, dåydi, chunki bu jàmi hàqiqiy ish hàqining ishchilàrning turli guruhlàri o’rtàsidà qàytà tàqsimlànishigà îlib kålàdi, uning o’rtàchà miqdîri esà o’zgàrmàydi. U ish hàqini «o’zgàrtirmàslik» siyosàtini o’tkàzish và shu yo’l bilàn nàrõ-nàvî o’sishi sàbàbli ish hàqini îshirish tàlàblàrini yo’qqà chiqàrishni tàklif etàdi. Uningchà, ishchilàr hàqiqiy ish hàqining pàsàyishigà chidàshlàri kåràk, chunki shu yo’l bilàn ishsizlikning îldi îlinàdi. Kàpitàlistlàrgà esà hàqiqiy ish hàqini pàsàytirishning àhàmiyati tushuntirilàdi. Kåyns bundàn tàshqàri nîminàl ish hàqini pàsàytirishgà hàm qàrshi emàs edi.
Ishsizlik và inqirîzlàrgà qàrshi kuràsh bàhînàsidà unumsiz istå’mîlning bàrchà ko’rinishlàri turli yo’llàr bilàn råklàmà qilinàdi. Iqtisîdiyotni hàrbiylàshtirish bilàn birgà hukmrîn sinflàrning pàràzitik istå’mîlini îshirish ànà shundày yo’llàr guruhigà kiritilàdi.
Kåynsni hîzirgi dàvrdà hàmmàgà yaõshi tànish ibîrà bo’lgàn «àràlàsh iqtisîdiyot»ning îtàsi dåyish mumkin, bu iqtisîdiyotdà hukumàt hàl qiluvchi rîlni egàllàydi. Sîf iqtisîdiyot dåyarli håch qàysi dàvlàtdà yo’q. Kåynsning iqtisîdiy g’îyalàri birinchi nàvbàtdà «buyuk inqirîz» tà’siri îstidà pàydî bo’ldi. 1929-1933 yillàrdàgi bu buyuk inqirîz Àmårikàni làrzàgà kåltirdi, ishlàb chiqàrish yarmigà (50%)gà qisqàrdi. 17 mln îdàm ishsiz edi (25%), 9 mln îmînàtchi kuyib qîldi. Ànà shundày shàrîitdà iqtisîdiyoni qutqàrishning muhim yo’li-hukumàt hàràjàtlàri ekànligi ko’rsàtib bårildi. Kåyns o’zining àsîsiy àsàrining birinchi sàtrlàridàn bîshlàbîq «klàssik iqtisîdiy màktàbgà qàrshi» ekànligini yozàdi (àyniqsà dàvlàtning iqtisîdiyotgà àràlàshuvi màsàlàsidà turli fikrlàr màvjud).
Kåyns yaràtgàn sifàt jihàtidàn yangi tà’limîtdà o’shà dàvrdà àsîsàn shàõsiy õususiy tàshàbbusgà bårilgàn màsàlàlàrni nàzîràt qilish uchun màrkàzlàshgàn nàzîràtni yaràtishni hàyotiy zàruràt ekànligi ko’rsàtilàdi. Dàvlàt istå’mîlgà mîyillikni îshirish uchun, qismàn, màzkur sîliqlàr tizimi îrqàli, qismàn fîiz nîrmàsini bålgilàsh và bîshqà mumkin bo’lgàn usullàr yordàmidà o’z ràhbàrlik tà’sirini o’tkàzishi kåràk bo’làdi. CHunki màvjud siståmà (tizim) eng muhimi hîzirdà ishlàyotgànlàr måhnàtini tàqsimlàshdà emàs, bàlki bàndlik hàjmini àniqlàùdà yarîqsiz bo’lib qîldi, dåb yozàdi Kåyns.
Àlbàttà, to’là bàndlikni tà’minlàshgà zàrur bo’lgàn màrkàzlàshgàn nàîzràt muàssàsàlàri tufàyli dàvlàtning àn’ànàviy funksiyalàrini ànchà kångàytirishni tàlàb etàdi. Àmmî shu bilàn birgà, shàõsiy tàshàbbus và mà’suliyatni àmàlgà îshirish uchun kång imkîniyatlàr hàm dîim màvjud bo’làdi, dåb o’ktiràdi u dàvlàt tîmînidàn iqtisîdiy jàràyonlàrni tàrtibgà sîlishning sàmàràdîrligi dàvlàt invåstisiyalàri uchun màblàg’làr tîpish, àhîlini ish bilàn to’là bànd qilish và fîiz må’yorini qàt’iy bålgilàshgà bîg’liq bo’làdi. Fîiz stàvkàlàri qànchàlik pàst bo’lsà, bu invåstisiyalàrgà ràg’bàtni shunchàlik îshiràdi, invåstisiîn tàlàb îshàdi, bàndlik o’sàdi, ishsizlik yo’qîlib bîràdi.
Ishlàb chiqàrish îmillàri (kàpitàl, måhnàt, år) qànchàlik to’là jàlb etilsà, àmàldà o’sib bîruvchi bàhîlàrgà egà bo’làmiz (pulning miqdîriy nàzàriyasi). Råsurslàr to’liq fîydàlànilmàgàn pàydî bàhîlàrning mo’’tàdilligi sàqlànishi mumkin.
Kåyns nàzàriyasi bo’yichà màssàsini 2 màrtà îshirish bàhîlàrning 2 màrtà îshuvigà îlib kålmàydi. Åtàkchi iqtisîdchilàr fikrichà, «kåynschà inqilîb hàqiqàtdà ro’y bårgàn.
2. Kåynschilàr và nåîkåynschilàr.
J.M.Kåyns g’îyalàri uning izdîshlàri tîmînidàn dàvîm ettirildi và uch îqimgà àjràldi, biz îqimlàrni kåynschilik dåb àtàymiz.
Kåyns tà’limîti àyniqsà, ÀQSHdà kàttà shuhràt qîzîndi. Gàrvàrd univårsitåti prîfåssîrlàri E.Õànsån (1887-1975), S.Õàrris, J.M.Klàrklàrning àsàrlàridà bu g’îyalàr rivîjlàntirildi và dàstlàb yangi kåynschilik, kåyinrîq esà îrtîdîksàl kåynschilik dåb àtàldi. Kåyns qîidàlàri àsîsàn to’liq qàbul qilindi, àmmî màsàlàn, Õànsån tîmînidàn stàgnàsiya nàzàriyasi bilàn to’ldirildi.
Õànsånning, kàpitàlizm qiyinchiliklàri uning ichki qàràmà-qàrshiliklàridàn emàs, bàlki «tàshqi impulslàr»ning susàygànligi tufàylidir. Dàvlàt õàràjàtlàrini o’stirish uchun sîliqlàrni îshirish tàklif etilàdi, ulàrning fikrichà ish hàqining 25-30 fîizi emàs, bàlki 60 fîzini sîliq sifàtidà îlish, shuningdåk «må’yordàgi inflyasiya» hàm tàklif etilàdi.
E.Õànsån, J.M.Klàrk và bîshqàlàr multiplikàtîr kînsåpsiyasini to’ldirdilàr. Multiplikàtîrlàr tà’siri kåyingi qàtîr dàvrlàrdà hàm bo’làdi, ya’ni uni uzluksiz jàràyon dåb qàràdilàr.
YAngi Kåynschilàr sàmàràli tàlàbdàn hàm yuqîri kåskin o’sishni tushuntirishgà hàràkàt qilàdilàr. Ulàr multiplikàtîr tàmîyilini àksålåràsiya tàmîyili bilàn to’ldirdilàr. Bu tàmîyilgà ko’rà, àniq-tiniq shàrîitlàrdà dàrîmàdlàr o’sishi invåstisiyalàr o’sishigà îlib kålishini ko’rsàtuvchi kîeffisiånt (multiplikàtîr tushunchàsigà tåskàri). Multiplikàtîr tàmîyiligà ko’rà invåstisiyaning qàndày ishlàtilishi judà muhim àhàmiyatgà egà emàs, u ish bilàn bàndlikni tà’minlàb, dàrîmàdni îshirish kåràk. YAngi kåynschilàr esà invåstisiyaning qàndày ishlàtilishigà kàttà e’tibîr bårib, industrlàshgàn invåstisiya tushunchàsini kiritdilàr. Àksålåràtîr invåstisiya o’sishining dàrîmàd o’sishigà, ya’ni invåstisiyadàn kåyingi và undàn îldingi dàrîmàdlàrning fàrqlàri nisbàti bilàn àniqlànàdi.
YAngi tàmîyilning mîhiyati shundàki, bà’zi bir àsbîb-uskunà, màshinà và måõànizmlàr ishlàb chiqàrish uchun nisbàtàn uzîq vàqt tàlàb etilàdi, shu muddàtni kutish màzkur màshinàlàr ishlàb chiqàrishni kångàytirishgà psiõîlîgik (ruhiy) tà’sir etàdi, bu esà råàl tàlàbdàn îrtiq bo’làdi và invåstisiyagà tàlàb hàm îrtàdi.
Multiplikàtîr và àksålåràtîr g’îyalàrigà àsîslànib iqtisîdiyotning uzluksiz o’sish shàkli ishlàb chiqildi, uning àsîsidà dàvlàt kàpitàl qo’yilmàlàri yotàdi. Dàvlàt byudjåti kàpitàlistik iqtisîdiyotdà tàrtibgà sîlinàdigàn bîsh måõànizm hisîblànàdi.
Sîliqlàr iqtisîdiyot o’sgàndà îshàdi và inqirîzlàr dàvridà kàmàyadi. Dàvlàt to’lîvlàri esà àksinchà, inqirîz dàvridà îshàdi và o’sish dàvridà kàmàyadi. SHu yo’l bilàn Õànsånning fikrichà sàmàràli tàlàb hàjmi må’yorlàshàdi. Bundà õususiy kàpitàl qo’yilmàlàrini tàrtibgà sîlish và dàvlàt õàràjàtlàrini shàrîitgà qàràb o’zgàrtirish chågàràlàri hàm bålgilànàdi. O’sish dàvridà dàvlàt õàràjàtlàrini chåklàsh, inqirîzlàr dàvridà uni îshirish và shu yo’l bilàn õususiy õàràjàtlàrni kîmpånsàsiyalàsh tàklif etilàdi, hàrbiy iqtisîd màqtàlàdi, uni kîn’yungturàni må’yorlàshning eng yaõshi vîsitàsi dåb qàràlàdi (ÀQSH dà hàrbiy õàràjàtlàr dîim yuqîri bo’lishigà e’tibîr båring).
Frànsiyadàgi kåynschilik õususiyatlàri. XX àsrning 40-yillàri Kåyns g’îyalàri Frànsiyadà hàm shuhràt qîzîndi. Kåyns g’îyalàrini to’làligichà (G.Àrdàn, P.Måndås-Fràns) qàbul qilgànlàr hàm bo’ldi. Bà’zilàri (F.Pårru) ssudà fîizini tàrtibgà sîlishni sàmàràsiz dåb hisîblàdilàr, bundàn ko’rà iqtisîdiyotni råjàlàshtirish tàklif etildi. Bundà dàvlàt yo’li bilàn tàrtibgà sîlishni mînîpîlistik kàpitàlning õususiy mànfààtlàrigà mîslàshtirish kåràk dåyilàdi. Frànsuz îlimlàri impåràtiv và indåkàtiv råjàlàshtirishni àjràtishàdi. Impåràtiv råjàlàr diråktiv õususiyatgà egà (sîsiàlistik råjàlàshtirish). Indåkàtiv råjàlàshtirishdà råjà màrkàzi àsîsiy màqsàdni bålgilàydi và turli usullàr bilàn tàdbirkîrlàrni mà’lum hàtti-hàràkàtlàrigà yo’nàltiràdi. Ulàr fàqàt dàvlàt såktîridàgi kîrõînàlàr uchun zàruriy hisîblànàdi (Hindistîn, Màlàyziya và bîshqà bir qànchà kàpitàlistik màmlàkàtlàrdà shu usul qo’llànilàdi). Uzîq muddàtli prîgnîzlàr và råjàlàr tuzish kång qo’llànilmîqdà (bu hàqdà to’làrîq mà’lumît quyidà bårilàdi).
Kåyns uslubi kàpitàlizmdàgi inqirîzlàrning îldini îlishgà qàràtilgàn edi, àmmî II Jàhîn urushidàn kåyin ÀQSH và bîshqà màmlàkàtlàrdà bu inqirîzlàr dàvîm etmîqdà. 1948-1949, 1953-1954, 1957-1958, 1960-1961, 1967, 1969-1971, 1974-1975 và 1981-1982 yillàrdàgi hàmdà bîshqà inqirîzlàr bu fikrimizning dàlilidir.
Bulàr Kåyns tà’limîtini tànqid qilish uchun àsîs bo’ldi. Màsàlàn, S.Õàrrisning fikrichà, Kåyns bàrchà qiyinchiliklàrni hisîbgà îlà îlmàgàn, màsàlàn, to’là bàndlikkà erishish hàqidà gàp bîràdi-yu, qàndày qilib uni dîimî tà’minlàsh hàqidà tàklif yo’q, inflyasiyaning eng kàttà dàràjàsi nîàniq, dàvlàt qàrzlàrining chågàràsi hàm bårilmàgàn.
Kåyinchàlik yangi kåynschilik o’rnigà pîstkåynschilik vujudgà kåldi. Ingliz iqtisîdchilàri J.Rîbinsîn, N.Kàldîr, P.Sràffà, àmårikàlik îlimlàr À.Eyõnår, S.Vàyntràub mànà shu pîstkåynschilàr guruhigà kiràdilàr. Ulàr kàpitàlistik tizimning ichki turg’unligi kînsåpsiyasini tànqid qilàdilàr, Kåyns bo’yichà go’yoki àsîsiy g’îya kàpitàlistik iqtisîdiyotning nîstàbilligi bo’lgàn. YAngi kåynschilik g’îyalàri hàm tànqid îstigà îlinàr ekàn, àgàr bîshqà îlimlàr Kåyns g’îyalàrini stàtik, ya’ni turg’un dåb qàràsàlàr, ulàr bu tà’limîtni dinàmik, ya’ni hàràkàtchàn nàzàriya dåb qàràydilàr.
Pîstkåynschilàrning àvvàlgi dàvrdà pàydî bo’lgàn «yuqîri nàf», «ishlàb chiqàrish îmillàrining eng yuqîri unumi» nàzàriyalàrini tànqid qilishi õususiyatlidir. Ulàr o’z g’îyalàrini D.Rikàrdîning qiymàt qînunigà àsîslànib ilgàri suràdilàr. Ulàrgà pîlshàlik iqtisîdchi M.Kàlåskiyning tàqsimît kînsåpsiyasi qo’l kåldi. Invåstisiyalàr o’sishi bilàn àyrim sinflàr istå’mîlining õissàlàri o’rtàsidàgi bîg’lànish qînuniyati qàràb chiqilàdi. Pîstkåynschilàr o’z tàdqiqîtlàrigà ijtimîiy-iqtisîdiy institutlàr, màsàlàn, kàsàbà uyushmàlàri rîlini hàm kiritàdilàr. Bu tà’limîtdà o’sish và tàqsimît muàmmîlàri màrkàziy o’rinni egàllàydi. Ishlàb chiqàrishdà o’shà sur’àtlàri milliy dàrîmàdning tàqsimîtigà bîg’liq, dàrîmàd và uning o’sishi esà jàmg’àrmàgà, umumiy jàmg’àrmà esà ish hàqi và fîydàdàn jàmg’àrilgàn jàmi summàgà bîg’liq. «Jàmg’àrishgà mîyillik» hàr kimdà hàr õil bo’lgàni sàbàbli, tàqsimîtdàgi o’zgàrishlàr jàmg’àrmàning umumiy summàsigà tà’sir etàdi. Dåmàk, milliy dàrîmàdni tàqsimlàsh uning o’sishigà tà’sir qilàdi. Undàn tàshqàri, milliy dàrîmàdni tàqsimlàsh kàpitàl jàmg’àrilishi funksiyasi hisîblànàdi. Kàpitàlning jàmg’àrilish sur’àti fîydà må’yorini bålgilàydi và dåmàk, milliy dàrîmàddàgi fîydà må’yorini àniqlàydi. Ish hàqi hissàsi qîldiq miqdîr sifàtidà qàràlàdi, àmmî ishchilàr kuràshi bu nisbàtgà mà’lum o’zgàrtirish kiritish mumkin. Bu yo’nàlish tàràfdîrlàrining fikri råàl hàqiqàtgà ànchà yaqin g’îyalàr hisîblànàdi.
Pîstkåynschilàr iqtisîdiy siyosàtlàrdà kàpitàlistik iqtisîdiyotni tàrtibgà sîlish måõànizmini yanàdà tàkîmillàshtirish tàràfdîrlàri edilàr. Ko’pchilik «dàrîmàdlàr siyosàti» ni îqlàydi, chunki bu yo’l bilàn inflyasiyagà qàrshi kuràshish mumkin.
Kåyns g’îyalàrini nåîklàssik yo’nàlish bilàn yaqinlàshtirishgà intiluvchilàr ko’p bo’lgàn. Ulàr îràsidà À.Piguning õizmàtlàri kàttà. Uning fikrichà, inkirîzlàrning àsîsiy sàbàbi - bu ish hàqining egiluvchànligidir. Bàndlik to’là bo’lmàgàn hîldà màkrîiqtisîdiy muvîzànàt fàkàt ish hàqi và bàhîlàrning elàstik (qàyishqîq) bo’lmàgàn hîlàtidà mumkin dåb qàràlàdi.
Hîzirgi dàvr kåynschiligidà ikkità tåndånsiya hukmrîn hisîblànàdi: 1) ÀQSH ning bir qàtîr iqtisîdchilàri bîg’liq Àmårikà kåynschilàri. 2) àvvàlî Frànsuz tàdqiqîtchilàri nîmi bilàn bîg’liq Åvrîpà kåynschilàri.
3. Kåynschilikning ÀQSHdàgi õususiyatlàri. Iqtisîdiy o’sish nàzàriyalàri.
50 yillàrdà kåynschilik g’îyalàri rivîjlàntirilib, yangi g’îyalàr ilgàri surildi. Ulàrning àsîsiy mîhiyati iqtisîdiy o’sish sur’àtlàri dîimligini tà’minlîvchi måõànizmlàrni àniqlàsh và isbîtlàshdàn ibîràtdir. Îqibàtdà «multiplikàtîr-àksålåràtîr» tizimini hisîblàshgà àsîslàngàn và o’zigà õîs kåynschilikning o’sish nàzàriyalàri, jàmg’àrish hàmdà istå’mîl o’rtàsidàgi o’zàrî bîg’lànish õàràktåristikàlàridàn fîydàlànib iqtisîdiy dinàmikàni mîdållàshtirish yuzàgà kåldi.
YUqîridà tilgà îlingàn iqtisîdiy o’sish nàzàriyalàrining àsîsiy nàmîyondàlàri Màssàchusåts tåõnîlîgiya instituti prîfåssîri Åvsåy Dîmàr (1914) và Îksfîrd univårsitåti prîfåssîri Rîbårt Õàrrîd (1890-1978) hisîblànàdi. Ulàrning nàzàriyasi (mîdåli) iqtisîdiyotning dîim (mo’’tàdil) sur’àtlàrdà o’sishi dinàmik bàrqàrîrlik (ilgàrilàb bîrish) ning àsîsiy shàrti sifàtidà màqsàdgà muvîfiq ekànligining umumiy õulîsàlàrini birlàshtiràdi. Ulàrning fikrichà, shundàginà ishlàb chiqàrish quvvàtlàri và måhnàt råsurslàridà to’là fîydàlànishgà erishish mumkin. Õàrrîd - Dîmàr mîdålining bîshqà bir qîidàsi bo’yichà àyrim pàràmåtrlàr, chunînchi dàrîmàdlàrdàgi jàmg’àrmà hissàsi và kàpitàl qo’yilmàlàrning o’rtàchà sàmàràdîrligi uzîq vàqt mîbàynidà dîim dåb tàn îlinishi hisîblànàdi. Muàlliflàr dinàmik bàrqàrîrlik và dîimiy o’sishgà erishish àvtîmàtik ràvishdà bo’lmàsligi, bàlki dàvlàtning shungà muvîfiq siyosàti nàtijàsidà, ya’ni dàvlàtning iqtisîdiyotgà fàîl ishtirîki tufàyli ro’y bårish mumkinligini tà’kidlàydilàr.
Dîmàr và Õàrrîd mîdållàridàgi fàrq-bîshlàng’ich pîzisiyalàrdàgi àyrim ko’rsàtkichlàrdir. Màsàlàn, Õàrrîd mîdålidàgi invåstisiya và jàmgàrmàlàr tångligi g’îyasi, Dîmàrdà esà pul dàrîmàdlàri (tàlàb) và ishlàb chiqàrish quvvàtlàri (tàklif) tång dåb qàbul qilinàdi. Ikkàlà îlim shungà ishînchlàri kîmilki, dàrîmàd o’sishini tà’minlàshdà invåstisiyalàr rîli, ishlàb chiqàrish quvvàtlàrining îshirilishi fàîldir, bundà shu nàrsà ko’zdà tutilàdiki, o’sish bàndlikkà yordàm båràdi, bu esà o’z yo’lidà, kîrõînàlàrning yarim quvvàt bilàn ishlàshi và ishsizlikning îldini îlàdi. Bu Kåynsning shu sîhàdàgi kînsåpsiyasini so’zsiz tàn îlishdir; chunki Kåyns bo’yichà, iqtisîdiy jàràyonlàr invåstisiya và jàmg’àrmàlàr îràsidàgi prîpîrsiyalàr õususiyati õàmdà dinàmikàsigà bîg’liq, àniqrîq àytilsà invåstisiyalàrning ildàm o’sishi, bàhîlàr dàràjàsi o’sishigà sàbàb bo’làdi, jàmg’àrmàlàr o’sishi esà kîrõînàlàrning to’là ishlàmàsligi và ishsizlikning sàbàbidir.
4. Kåyns g’îyalàrining hîzirgi dàvrdàgi àhàmiyati.
SHuni àniq qilib àytish kåràkki, Kåyns tà’limîti inqirîzlàr, urushlàr và urushdàn kåyingi dàvrlàr uchun sàmàràli bo’ldi, chunki fàvqulîtdà hîlàtlàr dàvridà dàvlàtning rîli kuchli bo’lishi kåràk. Àmàldà esà àyniqsà, 2-jàhîn urushidàn so’ng G’àrb màmlàkàtlàrini sîsiàlistik îråntàsiyasi kuchàydi (dàvlàt mulki îshib bîrdi). Dàvlàt byudjåti qàrzlàri ko’pàyib, ishsizlik hàm o’sgàn, inflyasiya kuchli. Bu ijtimîiy ishlàrni ko’pàytirishgà qàràtilgàn tàdbirlàr îqibàtidir dåb tàn îlinmîqdà. Ishsizlikning ish hàqini pàsàytirish yo’li bilàn hàl etish tàràfdîrlàri hàm màvjud, àmmî pul màssàsini ko’pàytirish (inflyasiyagà îlib kålàdi), ya’ni emissiya yo’li ko’pchilikkà îsîn ko’rinàdi. Bu kînsåpsiya mà’lum dàvr mîbàynidà inflyasiya bo’lmàgàn hîldà minimàl ishsizlik dàràjàsini isbîtlàshgà imkîn båràdi.
70-yillàrdàn bîshlàb kåyns tà’limîtgà nisbàtàn dàvlàtning iqtisîdiyotgà àràlàshuvi bo’yichà nåîlibåràlizm g’îyalàri àsîsiy bo’lib qîldi, chunki bu dàvrdà jàhînning ko’pginà màmlàkàtlàridà inqirîz hîlàtlàri dîim vîqåàgà àylànib qîldi. Inflyasiya, dàvlàt byudjåtining kàmîmàdi, ishsizlik tîbîrà kuchàydi. Nåîlibåràllàr kåynschilàrni tànqid qilàr ekànlàr, iqtisîdiyotdà dàvlàt såktîrining îshuvi, erkin ràqîbàtning kàmàyishi, iqtisîdiyotning muhim tàrmîqlàrigà invåstisiyalàr kàmàygànligi ulàr g’îyalàrining sàyozligidàn dàlîlàt båràdi, dåb hisîblàydilàr.
70-80-yillàr nåîlibåràl g’îyalàr iqtisîdiyotdà tîbîrà ustunligini egàllày bîshlàdi. Ko’p dàvlàtlàrdà iqtisîdiyotni dånàsiînàlizàsiya qilish kuchàydi (nîdàvlàt shàkllàrigà o’tildi). Buning îqibàtidà Buyuk Britàniya (Tåtchårizm), Frànsiya, YApîniya, CHili (Pinîchåt), Ispàniya và bîshqà màmlàkàtlàrdà dàvlàtning iqtisîdiyotgà àràlàshuvi minimàllàshtirildi và iqtisîdiy àhvîl yahshilàndi.
Õulîsà
1929-1933 yillàrdàgi iqtisîdiy jàhîn inqirîzi àvvàlgi «sîf tà’limît» nàzàriyotchilàrining fikrigà qo’shimchà kiritishni tàlàb etdi. Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõidà Kåyns inqilîbi dåb nîm îlgàn o’zgàrish ro’y bårdi. Àgàr àvvàllàri bîzîr iqtisîdiyoti bàrchà muàmmîlàrni àvtîmàtik ràvishdà hàl qilàdi dågàn g’îya ustun bo’lsà, Kåyns ulàrgà bîshqàchà qàràb, dàvlàtning iqtisîdiyotgà àràlàshuvini zàrur dåb hisîblàdi. Bàndlik, fîiz, milliy dàrîmàd, invåstisiyalàr o’rtàsidàgi munîsàbàtlàr o’rgànilib, «àràlàsh iqtisîdiyot», multiplikàtîr tushunchàlàri kiritildi. Kåynschi và Nåîkåynschilàr dàvlàtning iqtisîdiyotgà àràlàshuvini qo’llàb, «àksålåràtîr kîeffisiånti»ni qo’llàdilàr, ungà ko’rà dàrîmàdlàrning invåstisiyalàrgà tà’sirini ko’rish mumkin. Kåynschilikning àyrim shàkllàridà indikàtiv råjàlàshtirish hàm qo’llàb-quvvàtlànàdi. Ishsizlik và inflyasiyani bàndlik yo’li bilàn hàl etish mumkin dågàn g’îya ustun.
Àsîsiy tushunchà và ibîràlàr
Kåyns; dàvlàtning iqtisîdiyotgà àràlàshuvi; «Umumiy nàzàriya…», àràlàsh iqtisîdiyot; psiõîlîgik qînun; bàndlik, milliy dàrîmàd, invåstisiya; fîiz, likvidlik; multiplikàtîr; kåynschilik; ÀQSHdàgi kåynschilik; àksålåràtîr; Frànsiya kåynschilàri; indikàtiv råjàlàshtirish.
Nàzîràt và mulîhàzà uchun sàvîllàr
1. Kåyns tà’limîtining mîhiyati, «Bàndlik, fîiz và pulning umumiy nàzàriyasi» àsàri to’g’risidà nimà bilàsiz?
2. Dàvlàt iqtisîdiyotgà nimà uchun àràlàshuvi kåràk?
3. Kåyns tà’limîtigà qàndày shàrt-shàrîitlàr àsîs qilib îlingàn?
4. Kåynsning «psiõîlîg qînuni» nimàni ànglàtàdi?
5. Invåstisiya, multiplikàtîr kîeffisånti nimà?
6. Fîiz, likvidlikning mîhiyati nimàdà?
7. Dàvlàtning iqtisîdiyotgà àràlàshuvi dîiràlàri qàndày?
8. Àmårikà và Åvrîpàdàgi kåynschilik õususiyatlàri nimà?
9. Dîmàr Õàrrîdning iktisîdiy o’sish nàzàriyalàri nimàni bildiràdi?
10. Kåyns tà’limîtining hîzirgi dàvrdàgi àhàmiyati nimàdàn ibîràt?
Àsîsiy àdàbiiyot
1. I.À.Kàrimîv. O’zbåkistîn iqtisîdiy islîhîtlàrni chuqurlàshtirish yo’lidà. Tîshkånt, 1995.
2. À.Ràzzîqîv, SH.Tîshmàtîv, N.O’rmînîv. Iqtisîdiy tà’limîtlàr
tàriõi.T., Mîliya, 2002.
3. À.Islîmîv, E.Egàmîv. Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi. TMI, 2001.
Qo’shimchà àdàbiyot
1. À.Ràzzîqîv. Rivîjlàngàn màmlàkàtlàr iqtisîdiyoti tàhlili. O’quv-uslubiy qo’llànmà. T., 2001.
2. Intårnåt màtåriàllàri.
10 – Màvzu. Hîzirgi zàmîn iqtisîdiy tà’limîtlàrining àsîsiy yo’nàlishlàri. 2 sîàt.
Råjà:
2. Nåîklàssik sintåz kînsåpsiyasining mîhiyati.
3. Nåîklàssik sintåz kînsåpsiyasining yangi vårsiyalàri.
4. Pîl Àntîni Sàmuelsînning «Ekînîmiks» àsàridàgi g’îyalàri.
5. Ekînîmåtrikàning hîzirgi zàmîn àsîsiy yo’nàlishlàri.
6. Õulîsà.
7. Àsîsiy tushunchà và ibîràlàr.
8. Nàzîràt và mulîhàzà uchun sàvîllàr.
9. Àsîsiy àdàbiyotlàr.
10. Qo’shimchà àdàbiyotlàr.
1. Nåîklàssik sintåz kînsåpsiyasining mîhiyati.
Iqtisîdiyotdà bir qànchà îfàtlàr, õususàn, îmmàviy ishsizlik và inflyasiya ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishdà àsîsiy muàmmîlàrdàn biri bo’lib qîlmîqdà. Qàndày qilib àhîlining mo’’tàdil và to’là bàndligini, råàl dàrîmàdlàr o’sishini tà’minlàsh mumkin dågàn sàvîllàr hàmmàni, iqtisîdiyot fàni nàmîyondàlàrini hàm qiziqtirib kålmîqdà. Àyniqsà inqirîzsiz iqtisîdiy siklning sirlàri nimàdà muhimdir.
Bu và bîshqà màsàlàlàr bilàn nåîklàssik sintåz yo’nàlishi shug’ullànib, undà klàssik iqtisîdiy tà’limît tîmînidàn ilgàri àniqlàngàn hàqiqàt và qîidàlàr hîzirgi dàvrdàgi dàrîmàdlàr shàkllànishi nàzàriyalàri bilàn sintåz qilinàdi. Bu sîhàdà bàràkàli ijîd etgàn P.Sàmuelsîn fikrichà, «nåîklàssik sintåz» bu àslidà hîzirgi nåîkåyns và nåîlibåràl qîidà và «hàqiqàt» làrning ilk nåîklàssik g’îyalàr bilàn, shuningdåk klàssik màktàbning àyrim pîstulàtlàri và àvvàlî hîzirgi dàvrdàgi dàrîmàdlàr shàkllànishi nàzàriyalàri bilàn birlàshtirib qàràshidir.
2. Nåîklàssik sintåz kînsåpsiyasining yangi vårsiyalàri.
Bu yangi g’îyaning pàydî bo’lishi bilàn iqtisîdiy tàhlildà àràlàsh shàkldàgi qàràshlàr ustundir, iqtisîdiyotni tàrtibgà sîlishning turli shàkllàri tàklif etilàdi. Hîzirgi dàvrdà iqtisîdiyotni màkrîiqtisîdiy tàrtibgà sîlishdà àsîsàn uchtà tà’limît qàràshlàri sitbiîzm (qîrishmàsi) ishtirîk etàdi. Bulàr: 1) turli mîdifikàsiyadàgi kåynschilik tà’limîtlàri, 2) tàklif iqtisîdiyoti nàzàriyalàri và 3) mînåtàrizm. Kåynschilik qàràshlàridà àsîsàn dàvlàtning iqtisîdiyotgà fàîl ishtirîki kång tàrg’ib etilàdi. Bundà kîn’yunkturàning o’zgàrishi bilàn ishlàb chiqàrishning yuqîri dàràjàsini tà’minlàsh, ish bilàn bàndlik, siklik rivîjlànishni yumshàtish àsîs qilib îlinàdi. Bundà àsîsiy e’tibîr dàvlàt byudjåtigà qàràtilàdi, shu yo’l bilàn to’lîv imkîniyatlàrigà tàlàb to’g’ridàn-to’g’ri tàrtibgà sîlinàdi. Mînåtàristlàr fikrichà esà iqtisîdiy hàyotgà umumàn àràlàshmàslik tàmîyili qo’llàb - quvvàtlànàdi.
Àyrim fikrlàr bo’yichà nåîklàssik sintåz fàqàt iqtisîdiyotni dàvlàt tîmînidàn tàrtibgà sîlishniginà emàs, bàlki umumiy iqtisîdiy muvîzànàtni mîdållàshtirishni hàm o’z ichigà îlàdi. Àyrim îlimlàrning àytishichà (À.B.Ànikin) Sàmuelsînning nåîklàssik sintåzi àvvàlî klàssik mikrîiqtisîdiyotni yangi miqrîiktisîdiyot bilàn qo’shilishi dåb qàràlàdi. YUqîridà kåltirilgàn qàràshlàrni uch qismgà bo’lish mumkin: ulàrning birinchisi iqtisîdiyotdà to’là bàndlikni tà’minlàsh và bu tàmîyilini erkin bîzîr iqtisîdiyoti elåmåntlàri bilàn birgàlikdà (iqtisîdiy libåràlizm) shuningdåk, erkin bîzîr stiõiyasini chågàràlîvchi Kåynschilik kînsåpsiyasi elåmåntlàri hàm qo’llànilishi mumkin. Àyniqsà, dàvlàt siyosàtidà Fiskàl và pul-krådit tizimlàri hàmdà «ishsizlikning tàbiiy nîrmàsi» (M.Fridmån) kînsåpsiyasidàgi àntiinflyasiîn imkîniyatlàr, hàmdà Erõàrd-Ryopkålàrning «Ijtimîiy bîzîr õo’jàligi» prinsiplàri birgàlikdà hàràkàt qilàdi. Ikkinchi qàràshlàrdà XIX àsrning îõiridà nåîklàssiklàr tîmînidàn ilgàri surilgàn qiymàt (kimmàt) nàzàriyasidà eski và yangi qiymàt nàzàriyalàri yotàdi, yoki hàràjàt nàzàriyasi và eng yuqîri fîydàlilik nàzàriyasi yotàdi. Bu årdà màrjinàlistlàrning ikkinchi to’lqini vàkili À.Màrshàll ilgàri surgàn yondàshuv siståmàsi to’g’risidà gàp bîrmîqdà. Bu årdà V.Pàråtî và bîshqàlàrning bàhî, tàlàb và tàklif hàmdà umumiy iqtisîdiy muvîzànàt màsàlàlàri ko’zdà tutilàdi.
Uchinchi qàràsh bo’yichà umumiy iqtisîdiy muvîzànàtning hîzirgi mîdåli bir vàqtning o’zidà màkrî và mikrî iqtisîdiy tàdqiqîtlàrgà àsîslànàdi. Bu tàdqiqîtlàrdà àvvàlgi sîf iqtisîdiy nàzàriya và mukàmmàl ràqîbàt qàràshlàrdàn vîz kåchilàdi, ishlàb chiqàrish và istå’mîl sîhàlàrini bir-birigà qàràmà-qàrshi qo’yilmàydi. Bu qàràshlàrdà Kåynsning «Psiõîlîgik qînuni» ya’ni, dàrîmàdlàrning istå’mîlgà nisbàtàn tåzrîq o’sishi, «Våblån Effåkti» và bîshqà nîiqtisîdiy îmillàrning tà’siri hàm hisîbgà îlinàdi.
3. Pîl Àntîni Sàmuelsînning «Ekînîmiks» àsàridàgi g’îyalàri.
SHuni eslàtib o’tmîqchimizki, 1901 yildàn bîshlàb fizikà, kimyo, mådisinà (biîlîgiya), àdàbiyot và tinchlikni sàqlàsh sîhàlàridà Nîbål mukîfîti bårilib kålàdi. 1968 yili SHvåsiyadàgi Riksbànkning 300 yilligi munîsàbàti bilàn và àlbàttà iqtisîdiyot fànining insîniyat hàyotidàgi yuksàk rîlini tàn îlish và ràg’bàtlàntirish màksàdidà iqtisîdiyot bo’yichà (îltinchi) Nîbål mukîfîti jîriy etildi và 1969 yildàn buyon hàr yili bårib kålinmîqdà. Birinchi bo’lib bu mukîfît iqtisîdchi-màtåmàtik îlimlàr gîllàndiyalik YAn Tinbårgån và nîrvågiyalik Ràgnàr Frishgà «iqtisîdiy jàràyonlàrni màtåmàtik tàhlil etishdà dinàmik mîdållàrni rivîjlàntirish và qo’llàsh bo’yichà tàdqiqîtlàri uchun» bårildi (bîshqà Nîbål mukîfîti làuråàtlàri to’g’risidàgi mà’lumîtni À.Ràzzîqîvning 1998 yildà chîp etilgàn kitîbidàn îlish mumkin).
1970 yildà (ikkinchi bo’lib) Nîbål mukîfîti P.Sàmuelsîngà «stàtik và dinàmik iqtisîdiy nàzàriyani rivîjlàntirgàni và shu bilàn iqtisîdiyot fàni tàhlilini yanàdà yuqîrirîq pîg’înàgà ko’tàrishgà hissà qo’shgàn ilmiy ishi uchun» bårildi. Quyidà shu iqtisîdchining iqtisîdiy g’îyalàri to’g’risidà fikr yuritilàdi.
Pîl Àntînii Sàmuelsîn (1915) CHikàgî univårsitåtidà tà’lim îlgàn (1932-1935) Gàrvàrd îliy màktàbidà À.Õànsån, V.Låîntåv, Y.SHumpåråtlàrdàn ilm o’rgàndi. 1941 yildàn Màssàchusåts tåõnîlîgik institutidà ishlày bîshlàdi (dàstlàb prîfåssîr àssistånti). Àmårikà iqtisîdiy àssîsiàsiyasi (1961), Ekînîmåtrik jàmiyat (1951). Hàlqàrî iqtisîdiy àssîsiàsiya (1965-1968) pråzidånti bo’lib sàylàngàn. Îlim nàzàriyotchi bo’lish bilàn birgà, ÀQSH pråzidånti yordàmchi, «News-week» jurnàlidà fàîl ishtirîk hàm etdi. Biz bu îlimni àsîsàn «Ekînîmiks» kitîbi muàllifi sifàtidà yaõshi tàniymiz. Sàmuelsînning bu kitîbi dàstlàb 1948 yili chîp etildi và 14 màrtà qàytà nàshr etilib, hîzirgi iqtisîdiy tà’limîtlàrning àsîsiy yo’nàlishlàridàn birini tàshkil etàdi.
1992 yildà bu kitîb Vilyam Nîrdõàus bilàn hàm muàlliflikdà nàshr etildi. «Ekînîmiks» kitîbi «Ekînîmikà» nîmi bilàn rus tiligà o’girildi.
Mà’lumki, hîzirgi zàmîn (XX àsr) iqtisîdiy tà’limîtlàridà uch àsîsiy: 1) nåîklàssik; 2) kåynschilik và 3) institusiînàl yo’nàlishlàr màvjud bo’lib, Sàmuelsîn shulàrdàn birinchisining vàkili sifàtidà ijîd etgàn.
Klàssik (mumtîz) màktàb iqtisîdchilàri àllàqàchînlàr (XVIII àsrdà) dàvlàt õususiy tàdbirkîrlàr kirishà îlmàydigàn yoki kirishni hîõlàmàydigàn àyrim tîvàrlàrni ishlàb chiqàrish và õizmàtlàr ko’rsàtishni (màsàlàn, milliy mudîfàà sîhàsigà tààlluqli) uning o’zi zimmàsigà îlish kåràk dågàn fikrgà rîzi bo’lgànlàr. Låkin shu bilàn birgà ulàr bundày ishtirîk judà kàm dàràjàdà bo’lishi kåràk, dåb hisîblàr edilàr.
Sàmuelsîn hàl qilishni mumtîz màktàb bîzîr iõtiyorigà qîldirishni istàgàn hàddàn tàshqàri ko’p muàmmîlàrgà bîzîrning tà’siri unchàlik o’tàb bårmàsligini såzdi. Qo’shimchà îqibàtlàr, sîg’liqni sàqlàsh, tà’lim, sànîàtning iflîslàntirishi muàmmîlàrigà tàlàb và tàklif qînuni tà’sir etmàydi. Binîbàrin, dàvlàt iqti-sîdiyot uchun màqsàdlàrni àniqlàshni o’z zimmàsigà îlishi và bu màqsàdlàrgà erishish uchun o’z kuchidàn fîydàlànishi kåràk. Sàmuelsîn eng kàm ish hàqi to’g’risidàgi qînuni dàrîmàdlàr pillàpîyasining eng pàstidà turgàn ishchilàrgà yordàm bårish usuli dåb hisîblàydi; u dàvlàtning uy-jîy qurilish dàsturlàrini mîliyalàshtirishni và îziq-îvqàt yordàmini qàshshîqlikni kàmàytirish usuli sifàtidà qo’llàb-quvvàtlàydi. «Ekînîmiks» àsàridà tàriõiy-iqtisîdiy ekskurs màvjud bo’lib, XVIII àsr îõiridàgi Màltusning àhîli nufusi nàzàriyasi eslànàdi; À.Smitning «Ko’rinmàs qo’l» hàqidàgi g’îyalàr tàhlil etilàdi. Àsàrdà o’tgàn dàvrdàgi dåyarli bàrchà dîktrinàlàr qàràb chiqilàdi (bulàr to’g’risidà yuqîridà o’qishingiz mumkin).
Uning fikrichà, hîzirgi dàvr iqtisîdchilàri «nåîklàssik sintåz» gà erishish uchun sàmàràli krådit-pul và fiskàl siyosàtni Smit và Màrshàllning klàssik mikrîiqtisîdiyotini hîzirgi dàrîmàdning dàràjàsini àniqlàsh bo’yichà màvjud màkrîiqtisîdiyot bilàn birlàshtirish, ikkàlà yondàshuvdàgi bàrchà sîg’lîm fikrlàrni jàmlàshtirishgà hàràkàt qilmîqdàlàr.
Kitîbning dàstlàbki bîblàridà À.Smitdàn hîzirgi dàvrgàchà bo’lgàn iqtisîdiy tà’limîtlàr mîhiyati tàriõiy-iqtisîdiy jihàtdàn qàràb chiqilàdi. Àyniqsà À.Smit, T.Màltus, D.Rikàrdî àsàr-làri hàr tîmînlàmà tàhlil etilgàn.
Uning fikrichà 1820-1870 yillàr – 50 yil dàvîmidà iqtisîdchilàr và siyosàtchilàr gipnîz hîlàtidà bo’lgàn, bungà àsîsiy sàbàb «sànîàt inqilîbi» bo’lib, bir qànchà g’îyalàr, àyniqsà T.Màl-tus, D.Rikàrdîlàrning àhîlining o’sishi bilàn dàrîmàdlàr pàsàyishi to’g’risidàgi fikrlàr chippàkkà chiqdi.
Nåîklàssik iqtisîdiyot to’g’risidà fikr yuritib XX àsrning 70-yillàri iqtisîdiy qàràshlàrdà ikki yo’nàlish pàydî bo’lgànligi qàyd etilàdi: 1) Kåyns và kåynschilik; 2) Màrks g’îyalàri. Àyniqsà nåîklàssik yo’nàlishdà màtåmàtik usullàrning kång qo’llànilishi, tàlàb, fîydàlilik, umumiy iqtisîdiy muvîzànàt màsàlàlàrining yangichà tàhlili yanàdà ilmiyrîq bo’lib qîldi. À.Màrshàll, J.B.Klàrk, U.Jåvîns, L.Vàlràs, V.Pàråtî tàdqiqîtlàridà màtåmàtik elåmåntlàr «iqtisîdiy tàhlilning nîzik måtîdlàri» gà îlib kåldi. J.M.Kåynsning tàdqiqîti yuqîri bàhîlànàdi, «Såy qînuni» gà ehtiyoj qîlmàdi, dåb yozàdi P.Sàmuelsîn. Kåyns và Kåynschilàr tà’siridà «àràlàsh iqtisîdiyot» yaõshi fàîliyat ko’rsàtà bîshlàgànligi tà’kidlànàdi. Ikkinchi jàhîn urushidàn so’ng ishlàb chiqàrish nihîyatdà tåz o’sgànligi, àhîli turmush dàràjàsi îshgànligi tà’kidlànàdi. Àmmî, dåb tà’kidlàydi îlim, hàli bizni to’là bàndlik và mo’’tàdil bàhîlàr o’rtàsidà tànlàsh imkîniyatidàn õàlîs qilà îlàdigàn yagînà mukàmmàl iqtisîdiy siyosàt mîdåli yaràtilmàdi.
Sàmuelsîn CHikàgî màktàbi vàkillàri fàîliyatigà, õususàn, M.Fridmånning mînåtàr tizimigà yuksàk bàhî båràdi, chunki bu îlimlàrdà «erkin ràqîbàt», «bîzîr bàhîlàri» àsîsiydir.
Îlim iqtisîdiy tàràqqiyotning îmillàrigà bàhî bårib, uni to’rttà dåb hisîblàydi:
1. Måõnàt råsurslàri (insîn birinchi và àsîsiy);
2. Tàbiiy råsurslàr;
3. Kàpitàl;
4. Tåõnîlîgiyalàr.
Îlimning bu îmillàri «tàràqqiyotning to’rt g’ildiràgi» dåb yuritilàdi. E’tibîr bårib qàràng, insîn rîli eng yuksàk qo’yilgàn. Hàqiqàtàn hàm insîn bo’lmàsà bîshqà îmillàr ishgà tushmàydi (màsàlàn, YApîniya, GFR…).
SHu sàbàbli yuqîridà kåltirilgàn Umàr Õàyyomning fikri nàqàdàr hàyotiy, hîzirgidåk jàrànglàb turibdi.
Hîzirgi dàvr iqtisîdiy nàzàriyalàridà À.Làffårning sîliqlàr hàjmi và yalpi milliy màhsulît o’rtàsidàgi bîg’lànish tàhlil etilgàn. Làffår effåkti bo’yichà sîliqlàrni îshiràvårish bilàn milliy dàrîmàd mà’lum miqdîrgà îshàdi, kåyin pàsàyadi. Sîliklàr miqdîrini pàsàytirish kisqà dàvr mîbàynidà byudjåtgà tushumlàr kàmàyishigà îlib kålsà hàm, istiqbîldà jàmg’àrmàlàr, invåstisiya và dàrîmàdlàr ko’pàyishi tufàyli byudjåt tushumlàri îshàdi. Sîliq stàvkàsi îptimumigà åtish uchun egri chiziq (Làffår egri chizig’i) chizilgàn.
Ungà ko’rà, sîliq îrtishi bilàn dàvlàt byudjåtigà tushumlàr îrtàvårmàydi. Àksinchà, shundày mà’lum chågàrà bîrki, undàn îrtiq sîliq stàvkàsi byudjåtgà tushumlàrni kàmàytiràdi, chunki yuqîri sîliqlàr õo’jàlik fàîliyatigà bo’lgàn qiziqishni (ràg’bàtni) kàmàytiràdi và ishlàb chiqàrish õàjmlàrining pàsàyishigà îlib kålàdi. Dåmàk, mà’lum hîllàrdà sîliq stàvkàlàri pàsàytirilishi ishlàb chiqàrishning fàqàt o’sishiginà îlib kålmàsdàn, byudjåtgà sîliq tushumlàrining o’sishigà hàm îlib kålàdi.
Bundày siyosàt RF dà 2000 yildàn bîshlàb àmàlgà îshirildi, sîliq stàvkàlàri bàrchà uchun 13% gà tushirildi và yaõshi nàtijà bårmîqdà.
4.Ekînîmåtrikàning hîzirgi zàmîn àsîsiy yo’nàlishlàri.
YUqîridà iqtisîdiyotdàgi màtåmàtik uslublàr to’g’risidà fikr yuritgàn Edik (Kurnî, Tyunån). Undà iqtisîdiyotni dàstlàb màtåmàtikà, stàtistikàdàn fîydàlànib tàhlil etish usullàri bårilgàn. XX àsrdà bu yo’nàlish yanà yuqîri bîsqichgà ko’tàrildi. Bu yo’nàlishning muhim õususiyati shuki, uning nàmîyandàlàri iqtisîdiy tà’limîtlàr và iqtisîdiy tàhlillàrdà màtåmàtikà uslublàrini kång qo’llàydilàr, iqtisîdiyotgà libåràl yondàshuv màvjud.
Dàvr tàqîzîsi tufàyli iqtisîdiyotdàgi ekînîmåtrikà yo’nàlishi hàm tîbîrà rivîjlànib, tàkîmillàshib bîrmîqdà. Evîlyusiya dàvîmidà uning nàmîyandàlàri qo’llàydigàn tushunchàlàr o’zgàrmîqdà, bugungi kungà kålib miqdîriy tàhlil usullàri hàm rivîjlànmîqdà, tàhlil sîhàsi hàm kångàyib bîrmîqdà. Quyidàgi îmillàr bu yo’nàlishning rivîjini zàrur qilib qo’ydi:
1. Tàhlilning màtåmàtik và stàtistik uslublàrining rivîji, àyniqsà màtåmàtik prîgràmmàlàsh, turli o’yinlàr nàzàriyasi, màtåmàtik stàtistikàgà îid ishlàrning ko’pàyishi;
2. Ilmiy-tåõnikà tàràqqiyotining rivîji, fànning yangi tàrmîqlàrining pàydî bo’lishi, õususàn kibårnåtikà, elåktrî-hisîblàsh tåõnikàsi, kîmpyutårlàr tizimi, iqtisîdiyot sîhàsidàgi infîrmàsiyaning tîbîrà ko’pàyishi, bu infîrmàsiyani tàyyorlàsh, uzàtish, qàbul qilish và qàytà ishlàsh hàjmlàrining kåskin îrtib kåtishi;
Umumàn hîzirgi dàvrdà hàyotni, uning muhim qismi bo’lgàn iqtisîdiyotni bu yo’nàlishsiz tàsàvvur etib bo’lmàydi. SHu sàbàbli ekînîmåtrikà hàm ilmiy, hàm àmàliy jihàtdàn muhim bo’lib qîldi.
XIX àsrning îõiri – XX àsr bîshlàridà Lîzànnà univårsitåti prîfåssîri L.Vàlràs kàpitàlistik iqtisîdiyotining «umumiy iqtisîdiy muvîzànàti» mîdålini qurdi. Bu yo’nàlish Vàlràs ishining dàvîmchisi, itàlyan îlimi Vilfrådî Pàråtî (1848-1923) tîmînidàn kång rivîjlàntirildi. U «eng yuqîri nàf» nàzàriyasini hàl etish, istå’mîl nå’màtlàrining nàfi (fîydàliligi)ni hisîblàsh uchun hàràkàt qildi và màtåmàtik usullàrdàn kång fîydàlàndi. Pàråtî o’z tàhlili àsîsigà dàrîmàd miqdîri và tîvàrlàr bàhîsini qo’ydi.
Istå’mîl nå’màtlàri to’plàmi turlichà bo’lishi tàbiiy. SHu sàbàbli Pàråtî «idåàl muvîzànàt» shàklini îlàdi, bundà àvtîmàtik ràvishdà pàydî bo’làdigàn «õususiy muvîzànàt» hàr bir istå’mîlchining îptimàl tànlîvidàn vujudgà kålàdi. Bu usul bilàn Pàråtî «eng yuqîri nàf» nàzàriyasini bîshi bårk ko’chàdàn îlib chiqà îlmàdi, låkin uning «àfzàl ko’rish» và «lîqàydlik egri chiziqlàri» nàzàriyasidàn ekînîmåtrik tàdqiqîtlàrdà fîydàlànib kålinmîqdà. U Vàlràsning umumiy iqtisîdiy muvîzànàt nàzàriyasini tàkîmillàshtirishgà hàràkàt qildi. U ustîzidàn fàrqli ràvishdà ishlàb chiqàrish funksiyasining màhsulît chiqàrish hàjmigà bîg’liqligi kî-effisiåntining o’zgàrishi mumkinligini tàn îlgàn. «Pàråtî qînuni» dà kàpitàlistik màmlàkàtlàrdà àhîli dàrîmàdlàrining tàqsimlànish gipårbîlàsining tånglàmàsi bårilàdi (1897).
Fîydàlilik (nàf) funksiyasini tîpish uchun nå’màtlàr to’plàmi àfzàlligi kînsåpsiyasi Jîn fîn Nåymàn tîmînidàn yanàdà rivîjlàntirildi. U o’yin nàzàriyasigà àsîslànib, individuumning màksimum yutuqqà intilishi shàrîitidàn kålib chiqib, istå’-mîlchining o’zini tutish mîdålini ishlàb chiqdi. Bundà nå’màtlàr fîydàliligi kînsåpsiyasi psiõîlîgik tàlàbni qîndirish måzînlàri bilàn bîg’làb o’rgànilàdi.
R.Õukår (Buyuk Britàniya) tîmînidàn kîrrålyasiîn tàhlil o’tkàzilgàn, bungà rus stàtisti À.À.CHuprîv hàm ànchà hissà qo’shgàn. Ekînîmåtrikà àlîhidà ilmiy yo’nàlish sifàtidà iqtisîdiy nàzàriya, màtåmàtikà và stàtistikàdàn 20-30 yillàrdà àjràlib chiqdi, bu õususàn G.Mur và G.SHuls (ÀQSH) àsàrlàri tufàyli ro’y bårdi. «Ekînîmåtriya» màtni birinchi bîr pîlshàlik iqtisîdchi P.CHîmpà (1910) tîmînidàn ishlàtildi (ekînîmåtrikà và ekînîmåtriya ibîràlàri tång kuchli hisîblànàdi), ilmiy qo’llànuvgà esà nîrvågiyalik iqtisîdchi R.Frisk (1926) kiritdi. U I.Fishår, I.SHumpåtår, CH.Rîuz và bîshqà àmårikàlik îlimlàr bilàn birgà «Õàlqàrî ekînîmåtriya jàmiyati» ning tàshkilîtchisi hàmdir (1930). Bu jàmiyat 1933 yildàn «Ekînîmåtrikà» jurnàlini nàshr etàdi.
U.Mitchåll và u bîshqàrgàn «iqtisîdiy bàrîmåtrlàr» ning Gàrvàrd màktàbi vàkillàri hàm bu yo’nàlishgà kàttà hissà qo’shmîqdàlàr. Kåyingi dàvrdà itàliyalik iqtisîdchilàr E.Bàrînå và M.Pàntàlåîni, àmårikàlik I.Fishår, G.L.Mur, E.CHåmbårlin, shvåsiyalik K.Viksåll, G.Kàssål và bîshqàlàr bu sîhàdà muhim yutuq-làrni qo’lgà kiritdilàr.
30-yillàrdàgi tàdqiqîtlàr àsîsàn iqtisîdiy sikl muàmmîlàri bilàn bîg’liq bo’lib, ulàr bu sikl sàbàblàri và iqtisîdiy kîn’yunkturà õususiyatini àniqlàshgà bàg’ishlàngàn. I.Fishår, R.Frish, M.Kàlåskiy và àyniqsà YA.Tinbårgån bu sîhàdà qàtîr tàdqiqîtlàrni o’tkàzdilàr. Nidårlàndlik îlim Tinbårgån bà’zi sikllàr kînsåpsiyalàrini iqtisîdiy mîdållàr yordàmidà tåkshirishgà urinib ko’rdi. U bundày sikllàrdàn 1919-1932 yillàrdàgi ÀQSH, 1870-1913 yillàrdàgi Àngliya và 1923-1937 yillàrdàgi Nidårlàndiya iqtisîdiy mîdållàrini tuzib chiqdi: ulàr àhàmiyatgà egà bo’lmàsà-dà, màtåmàtik-stàtistik uslublàrning rivîjigà kàttà turtki bo’ldi. SHuni tà’kidlàb o’tish kåràkki, îdàtdà o’zgàruvchilàr yoki ulàrning lîgàrifmlàri îràsidàgi bîg’lànish chiziqli bo’làdi, ya’ni ulàrning gràfigi to’g’ri chiziq bo’làdi. SHundày tånglàmàlàr yo’li bilàn tàlàb (nàrõlàr, màhsulît hàjmi, dàrîmàd, sîliq và bîshqàlàr), tàklif, chiqimlàr, impîrt-ekspîrt và bîshqà funksiyalàrni ifîdàlàsh mumkin. Ishlàb chiqàrish funksiyalàri hàm shu turdàgi tånglàmàlàr guruhigà kiràdi. Birinchi, eng îddiy ishlàb chiqàrish funksiyasi CH.Kîbb và P.Duglàs (ÀQSH, 1928) tîmînidàn tuzildi, kåyin R.Sîlîu, K.Àrrîu (ÀQSH) làr tîmînidàn umumlàshtirildi, undà ishlàb chiqàrish ko’làmi, tåõnikà tàràqqiyoti và bîshqà îmillàr hàm hisîbgà îlindi. Bundày prîgråssiv mîdållàr àlîhidà màhsulîtlàr uchun, kîrõînà, firmà, tàrmîq và umumõàlq õo’jàligi uchun hàm tuzilishi mumkin.
30-yillàrdà YA.Tinbårgån (Nidårlàndiya), 50-yillàrdà L.Klàyn (ÀQSH), R.Stîun (Buyuk Britàniya) kîrrålyasiîn ko’p fàktîrli mîdållàrni tuzdilàr, undà àlîhidà kàpitàlistik màmlàkàtlàr iqtisîdiyotidàgi ishlàb chiqàrish, shàõsiy và dàvlàt tàlàbi, nàrõ, sîliq, tàshqi sàvdî îbîrîti, kàpitàlning ishlàtilishi và jàmg’àrilishi, ishchi kuchi tàklifi hàmdà bîshqà o’zgàruvchilàr o’rtàsidàgi stàtistik àlîqàdîrlik o’z àksini tîpgàn.
Õàlq õo’jàligi tàrkibini tàhlil etish màqsàdidà tàrmîqlàràrî bàlàns tipidàgi mîdållàrdàn fîydàlànilàdi. Dàstlàb bundày mîdål 1925-1926 yillàrdà sîbiq SSSR dà P.I.Pîpîv (1872-1950) ràhbàrligidà ishlàb chiqildi. Kåyinchàlik bu uslub V.Låîntåv (àsli rîssiyalik, ÀQSH, 1906-1999) tîmînidàn rivîjlàntirildi và mîliya îqimlàri tàrkibini o’rgànish uchun R.Frish tîmînidàn tàdbiq qilindi. Màrksning qàytà ishlàb chiqàrish shàkli mîdåli sîvåt iqtisîdchisi G.À.Fåldmàn (1928) tîmînidàn tàyyorlàndi. Kàpitàlistik sikllàrning iqtisîdiy dinàmikà mîdållàri Tinbårgån, Frish, M.Kàlåskiy, J.Õiks, R.Õàrrît, P.Sàmuelsîn và bîshkàlàr tîmînidàn ishlàb chiqildi.
Ekînîmåtrikà uslublàri ko’pinchà ekstràpîlyasiya tåndånsiyalàrigà àsîlàngàn.
Sîvåt îlimi L.V.Kàntîrîvich chiziqli prîgàrmmàlàsh uslubining àsîschichi hisîblànàdi. U V.V.Nîvîjilîv, À.L.Lurå (SSSR), T.Kumpàns, J.Dànsing (ÀQSH) và bîshqàlàr bilàn birgà råsurslàrni îptimàl tàqsimlàsh và fîydàlànishgà îid iqtisîdiy màsàlàlàrni hàl qilishgà imkîn båràdi.
Låkin shuni àlîhidà tà’kidlàb o’tish kåràkki, sîbiq SSSRdà bu yo’nàlish, àyniqsà kibårnåtikà, elåktrîn hisîblàsh màshinàlàridàn fîydàlànishgà màvkuràviy tus bårilàdi, kibårnåtikà, gånåtikà fànlàri burjuà mànfààtlàri uchun õizmàt qilàdigàn sîhà dåb qàràldi, bu sîhà îlimlàri tàzyiq îstigà îlindi. Fàqàt kåyingi yillàrdà bu hàtîlik to’g’rilàndi và ekînîmåtrikà fànigà e’tibîr kuchàydi.
Ekînîmåtrikàning muhim õususiyati shuki, u hàm ilmiy, àyniqsà àmàliy àhàmiyatgà egà. Ko’pginà åtàkchi màmlàkàtlàrdà iqtisîdiy màtåmàtik uslublàrdàn fîydàlànish iqtisîdiyotning mà’lum sîhàlàri, tàrmîqlàri bo’yichà sikl mîdållàri ishlàb chiqilmîqdà và àmàldà qo’llànilmîqdà. Àyniqsà, ÀQSHdà bu sîhàdà muhim yutuqlàr qo’lgà kiritildi. L.Klåyn và À.Gîldbårgår ÀQSHning (1929-1952 yillàr) mukàmmàl mîdålini tuzib chiqdilàr. Kvàrtà, yillik, båsh yillik và bîshqà mîdållàr màvjud.
Buyuk Britàniyadà hàm qàytà ishlàb chiqàrish iqtisîdiy mîdåli (1961) 1948-56 yillàrdàgi pàràmåtrlàr àsîsidà À.Klåyn, R.Bîll, E.Õåzlvud, P.Vàndîm tîmînidàn tuzilgàn. R.Stàun Kåmbridj mîdåli (1960-70-yillàr) hàm diqqàtgà sàzîvîr.
Ekînîmåtrik mîdållàshtirish YApîniya, Frànsiya, Nidårlàndiya và Nîrvågiyadà kång qo’llànilàdi và iqtisîdiy prîgnîzlàshtirishdà båvîsità fîydàlànilàdi. Iqtisîdiy tàhlilning tàrmîqlàràrî bàlàns måtîdini tuzish 30-yillàrdà àmårikàlik iqtisîdchi (àsli rîssiyalik) V.Låîntåvning tàdqiqîtlàri àsîsidà yuzàgà kåldi và bu tàdqiqîtlàr «õàràjàt – chiqàrish» mîdåli nîmi bilàn mà’lum. 1973 yildà Nîbål mukîfît làuråàti bo’lgàn V.Låîntåv (1906-1999) måtîdi iqtisîdiyotdà bir màhsulîtning bîshqà turdàgi màhsulît bilàn to’ldirilishi jàràyonlàrini tàdqiq qilishgà yo’nàltirilgàn. U 1941 yil «1919-29 yillàrdà «Àmårikà iqtisîdiyotining strukturàsi» kitîbini nàshr qildi và undà o’z uslubini tàklif etdi. Hîzirgi dàvrdà dåyarli bàrchà màmlàkàtlàrdà «õàràjàt – chiqàrish» jàdvàllàri màvjud. Bu måtîd àyniqsà prîgnîzlàsh, kålàjàkni àniqlàsh bîràsidà ko’l kålmîqdà. Àyniqsà turli shàrîitlàrdà (àgàr…, undày yoki bundày bo’lsà…) iqtisîdiy siyosàt îqibàtlàri tàhmin qilinàdi và shungà õîs tàktikà, stràtågiya ishlàb chiqilàdi.
Hîzirgi dàvrdà chîp etilàyotgàn iqtisîdiyotgà îid kitîblàr, àyniqsà g’àrb àsàrlàri turli-tumàn shàkl, jàdvàl, gràfiklàr bilàn jihîzlàngàn, hàr bir fikr, g’îya, màtåmàtik và stàtistik mà’lumîtlàr bilàn izîhlàb bîrilàdi, bu esà màtåriàlni yaõshi o’zlàshtirish, uni to’g’ri và tåz tushunishgà yordàm båràdi (màsàlàn, «Ekînîmiks» kitîbi).
Kåyingi yillàrdà iqtisîdiyotdà prîgnîz và kålàjàk màsàlàlàri muhim bo’lib qîlmîqdà và futurîlîgiya («kålàjàk» dågàni) nàzàriyalàri vujudgà kålmîqdà. Bu bîràdà turli sîhà mutàõàssislàri D.Båll, J.Ellyul, G.Kàn, L.Màrtål, V.Bràun, R.Õåylbrînårlàrning g’îyalàri diqqàtgà sàzîvîrdir. Ulàr 200 yildàn kåyin bo’làdigàn (supårindustriàl) jàmiyat to’g’risidà îptimistik fikr yuritmîqdàlàr. SHu bilàn birgà påssimistik, tàshvishli và hàlîkàtli prîgnîzlàr hàm bîr (E.Frîmm, Î.Tîfflår), glîbàl, umumbàshàriy o’zgàrishlàr îqibàti hàlîkàtli bo’lishi hàm tàõmin etilmîqdà. Rim klubi và V.Låîntåvning muàlliflàr bilàn birgà bildirgàn fikrlàri «Jàhîn iqtisîdiyoti kålàjàgi» (1979) kitîbidà àks ettirilgàn bo’lib, undà hîzirgi zàmîn qàràmà-qàrshiliklàri, tåõnik-iqtisîdiy và sîsiàl màsàlàlàrning o’zàrî bîg’liqligi ko’rsàtilgàn.
Sîbiq SSSR dàvridà iqtisîdiyotdà màtåmàtik usullàrni qo’llàsh bîràsidà hàm muhim tàdqiqîtlàr îlib bîrildi. Màrkàz (Mîskvà), Ukràinà (Kiåv) và O’zbåkistîndà (Tîshkånt) ilmiy màrkàzlàr vujudgà kåldi. Tîshkåntdà O’zbåkistîn Fànlàr àkàdåmiyasi qîshidà Kibårnåtikà (1966) ilmiy tàdqiqît instituti (hîzir ilmiy ishlàb chiqà-rish birlàshmàsi) tàshkil etildi. Uni tàshkil etish, shàkllàntirish và rivîjlàntirishgà, màlàkàli kàdrlàr tàyyorlàshgà àkàdåmik V.Qîbulîv (1921 yildà tug’ilgàn) kàttà hissà qo’shdi. Bu îlimning ilmiy fàîliyati hisîblàsh tåõnikàsini fàn-tåõnikà và õàlq õo’jà-ligining turli sîhàlàrigà jîriy etish bilàn bîg’liq. U àyniqsà iqtisîdiy kibårnåtikà sîhàsidà sàmàràli ijîd qildi. U råspublikàdà kibårnåtikà màktàbi àsîschisidir. Iqtisîdiyotgà màtåmàtik uslublàrni qo’llàsh bîràsidà Tîshkånt Õàlq õo’jàligi instituti (hîzirdà Tîshkånt Dàvlàt iqtisîdiyot univårsitåti) îlimlàrining rîli nihîyatdà kàttà. Univårsitåt qîshidà råspublikàdà yagînà «Iqtisîdiy kibårnåtikà» (1969) – hîzirgi «Infîrmàtikà và bîshqàrish» (1992) fàkultåti tàshkil etilgàn và u kàdrlàr tàyyorlàsh o’chîg’i hisîblànàdi. Bu årdà «Iqtisîdiy kibårnåtikà», «Iqtisîdiy infîrmàtikà», «Iqtisîdiy infîrmàsiyani àvtîmàtik qàytà ishlàsh siståmàlàri» và bîshqà kàfådràlàr màvjud.
Àkàdåmik S.S.G’ulîmîv, i.f.d., prîfåssîrlàr T.SHîdiåv, B.Bårkinîv, À.Qîdirîv, I.Ubàydullàåv, R.Àlimîv, Q.Àlimîv, SH.Kîmilîv và bîshqàlàr màtåmàtik måtîdlàrni iqtisîdiyotdà qo’llàsh, àyniqsà ishlàb chiqàrish tàrmîqlàrini mîdållàshtirish yo’nàlishidà muhim tàdqiqîtlàrni àmàlgà îshirgànlàr. V.Qîbulîv àsîs sîlgàn ijtimîiy-iqtisîdiy jàràyonlàrni àlgîritmlàsh bo’yichà màõsus yo’nàlish kàttà ilmiy và àmàliy àhàmiyatgà egà.
Ijtimîiy-iqtisîdiy tizimlàrni, àyni pàytdà ulàrdàgi jàràyonlàrni tàdqiq etishdà àkàdåmik V.Q.Qîbulîv tîmînidàn àsîs sîlingàn àlgîritmlàshtirish uslubiyoti màrkàziy o’rinni egàllàydi. Àlgîritmlàshtirish uslubiyoti ijtimîiy-iqtisîdiy jàràyonlàrgà màtåmàtikà và u bilàn bîg’liq fànlàrni qo’llàshning tub mîhiyatini îchib båràdi. Màzkur uslubiyot iqtisîdiy nàzàriya và àmàliyot uchun zàrur bo’lgàn vîsità hàmdà usullàrni, yo’nàlishlàr và tàmîyillàrni, «insîn – kîmpyutår» mulîqàtidàgi sàmàràdîrlikni tà’minlàshdà õizmàt qilàdi, hàr qàndày màkrî yoki mikrî iqtisîdiy jàràyonlàrning àsl hîlàti bilàn ulàr to’g’risidàgi sub’åktiv bilimlàr o’rtàsidàgi fàrqlànishning eng kichik dàràjàdà bo’li-shigà erishish vîsitàsi hisîblànàdi.
Iqtisîdiy jàràyonlàrdàgi yaõlitlik và qismiylikkà, uzluksiz và uzilishlàrni bàrqàrîrlik hàmdà bîshbîshdîqlikni, dàvriylik và dàvîmiylikni, bîg’liqlik, àlîqàdîrlik và bîshqà hîlàtlàrni sifàt hàmdà miqdîriy jihàtdàn muqîbillikdà tàdqiq etuvchi vîsità và usullàrning màjmuàsi àlgîritmlàshtirish fànini tàshkil etàdi.
Àlgîritmlàshtirish ijtimîiy-iqtisîdiy tizimlàr fàîliyatini tàdqiq etishdà bir nåchà bîsqichlàrni o’z ichigà îlàdi. Bulàr àmàliyot-tàjribà, qînunlàr, màsàlàlàr, màtåmàtik àndîzàlàr, àlgîritmlàr, dàsturiy-màtåmàtik tà’minît, hisîblàshlàrdir. Àlbàttà, bu kåltirib o’tilgàn bîsqichlàr tåskàri àlîqàgà àsîslàngàn yopiq bîshqàruv tizimini tàshkil etàdi. Ulàr o’z õususiyatlàrigà ko’rà tàsniflànàdi. Hàr bir bîsqich àyrim àmàliy o’zgàrishlàr àsîsidà ràmziy mà’nîdàgi «bànk»làr nîmi bilàn àtàlàdi. Àlgîritmlàshtirilgàn tizimning àmàliy tàrkibi V.Q.Qîbulîvning tàvsiya-sigà ko’rà îltità àsîsiy và ikkità yordàmchi àlgîritmik bànklàrdàn ibîràt bo’làdi. Àsîsiy bànklàr: mà’lumîtlàr bànki ¹1, qînunlàr bànki ¹2, bålgi-õususiyatlàr bànki ¹3, àndîzàlàr bànki ¹4, àlgîritmlàr bànki ¹5, àmàliy dàsturlàr bànki ¹6. YOrdàmchi bànklàr: màsàlàlàr qo’yish bànki ¹0 và îpåràsiîn bànk ¹7.
Hàr bir bànk ikki qismgà: mà’lumît qismi và shu mà’lumîtlàrni qàytà ishlàsh (kiritish-chiqàrish, o’chirish, o’zgàrtirish, sàqlàsh và bîshqàlàr) vîsitàlàri qismigà bo’linàdi.
SHundày qilib, àlgîritmlàshtirish uslubiyoti ijtimîiy-iqtisîdiy tuzumlàr tàràqqiyotini hisîbgà îlishdà và fàîl tà’sir o’tkàzish bo’yichà vîsità hisîblànàdi. Màzkur uslubiyotni sun’iy tàfàkkur («intållåkt») yaràtishning àlifbîsi, dåsàk mubîlàg’à bo’lmàydi. CHunki hàr qàndày ijtimîiy-iqtisîdiy jàràyonlàrni zàmînàviy kîmpyutårlàrdà kuzàtish, tàhlil etish và bîshqàrish uchun kåltirilgàn uslubiyotni qo’llàsh tàlàb etilàdi.
V.Q.Qîbulîv màzkur yo’nàlishni «àlgîritmik kibårnåtikà» dåb tà’riflàgàn. Bu yo’nàlishni àmàliyotgà tàdbiq etish turli yirik ijtimîiy-iqtisîdiy muàmmîlàrni hàl etishni tåzlàshtiràdi. CHunki àlgîritmlàshtirish yo’nàlishidà màtåmàtik stàtistikà, ekînîmåtriya, iqtisîdiy kibårnåtikà và bîshqà sîhàlàrdà erishilgàn yutuqlàrni o’zàrî uyg’unlik àsîsidà qo’llàsh ko’zdà tutilgàn.
Õulîsà.
Eng so’nggi dàvrdàgi iqtisîdiy tà’limîtlàrdà nåîklàssik sintåz åtàkchi bo’lib qîldi, bu yangi yo’nàlish îdàtdà àmårikàlik P.Sàmuelsîn và uning «Ekînîmiks» kitîbidàgi g’îyalàr bilàn bîg’liq. SHuni hàm tà’kidlàb o’tish kåràkki, bu kitîbning bîshqà muàlliflàr tîmînidàn chiqàrilgàn vàriàntlàri hàm màvjud bo’lib, ulàrdà hàm àynàn shu màsàlàlàr tàhlil etilàdi. YAngi qàràshdàgi o’zigà õîs õususiyat shuki, undà àvvàlgi dàvrdà pàydî bo’lgàn iqti-sîdiy g’îya, nàzàriya và tà’limîtlàr hàr tîmînlàmà o’rgànilib, ulàrning bàrchàsidàgi ràsiînàl fikrlàr jàmlànàdi, bundà eng àsîsiy màqsàd «fîydà màksimumigà erishgàndà, îptimàl hàjm qànchà bo’lishi kåràkligi» tàhlil etilàdi.
Buni bîshqàchà tàlqin etilàdigàn bo’linsà, «chåklàngàn råsurs-làrdàn fîydàlànib, dîimî o’sib bîruvchi ehtiyojlàrni to’làrîq qîndirish» màsàlàsi ko’rib chiqilàdi.
Nåîklàssik sintåzdà kåynschilik, nåîklàssik, nåîlibåràl g’îyalàrning ijîdiy qîrishmàsidàn fîydàlànilàdi.
Àyniqsà iqtisîdiyotgà ekînîmåtrikà uslublàri tîbîrà chuqur kirib bîrmîqdà. Ekînîmåtrikà uslublàri bàrchà iqtisîdiy tà’limît yo’nàlishlàri tîmînidàn àmàliyotdà kång qo’llànilmîqdà. Bu bîràdà Råspublikàmizdà hàm yaõshi nàtijà to’plàngàn.
Àsîsiy tushunchà và ibîràlàr
Nåîklàssik sintåz; Sàmuelsîn; inqirîzsiz iqtisîdiy sikl; Nîbål mukîfîti làuråàtlàri; «Ekînîmiks»; chåklàngàn råsurs; o’sib bîruvchi istå’mîl; Ekînîmåtrikà evîlyusiyasi; ekînîmåtrikà sîhàsidàgi råspublikàmiz îlimlàri.
Nàzîràt và mulîhàzà uchun sàvîllàr
1. Nåîklàssik sintåzning mîhiyati.
2. P.Sàmuelsînning «Ekînîmiks» àsàridàgi àsîsiy g’îyalàr.
3. «Ekînîmiks» àsàridà qàysi îlimlàrning fikrlàri tànqid qilinàdi?
4. YAngi yo’nàlishning o’zigà õîs õususiyatlàri.
5. Iqtisîdiyot bo’yichà Nîbål mukîfîtlàri qàchîndàn båri tîpshirilàdi? Bir nåchà màshhur làuråàtlàrgà tà’rif båring.
6. Ekînîmåtrikàning hîzirgi dàvrdàgi àsîsiy yo’nàlishlàri qàndày muàmmîlàrni hàl etàdi?
7. Råspublikàmiz îlimlàrining ekînîmåtrikà sîhàsidàgi ishlàrni izîhlàb båring.
Àsîsiy àdàbiyotlàr
1. I.À.Kàrimîv O’zbåkistîn iqtisîdiy islîhîtlàrni chuqurlàshtirish yo’lidà. Tîshkånt, 1995.
2. À.Ràzzîqîv, SH.Tîshmàtîv, N.O’rmînîv Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi. Tîshkånt, 2002 (389-402 båtlàr).
3. À.Islîmîv, E. Egàmîv Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi. TMI, 2001.
Qo’shimchà àdàbiyot
1. Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi (mà’ruzàlàr màtni). T., 2001
2. N.Tuõliåv, À.Tàksànîv Nàsiînàlnàya ekînîmichåskàya mîdål Uzbåkistànà. T., O’qituvchi, 2000
11-màvzu. Jàhîn õo’jàligi to’g’risidàgi iqtisîdiy tà’limîtlàr.
Kirish
Hîzirgàchà biz àsîsàn àyrim màmlàkàtlàrdàgi milliy iqtisîdiyot, iqtisîdiy jàràyonlàr to’g’risidà fikr yuritdik. Àmmî iqtisîdiyotgà õîs bo’lgàn muhim bir õususiyat shuki, u chågàrà bilmàydi, bàynàlminàl õususiyatgà egà. Àgàr bu màsàlàgà tàriõàn yondàshilsà, iqtisîdiyotning, õo’jàliklàrning
yaqinlàshuv jàràyoni ilgàridàn mà’lum. Màsàlàn, eràmizdàn àvvàlgi II àsrdàyoq Buyuk ipàk yo’li bilàn Õitîy, YApîniya, Kîråya mîllàri Hindistîn, Erîn, o’rtà Îsiyo îrqàli Vizàntiya và Itàliyagà îlib kålingàn, u årdàn sîtib îlingàn mîllàr bîshqà màmlàkàtlàrgà îlib bîrilgàn. Tàriõiy fàktlàrgà murîjààt etilsà, hàr bir kàrvîndà ko’p sînli îdàmlàr, yuk îrtilgàn ît, tuya, õàchir và bîshqàlàr bo’lgàn, yo’l bir nåchà îylàb dàvîm etgàn. Bu õàlqàrî sàvdî yo’li XIV-XV àsrlàrdà Àmir Tåmurning îlib bîrgàn iqtisîdiy siyosàti tufàyli kång rivîjlàndi (kàm bîj îlingàn, kàrvîn yo’llàri qàrîqchilàrdàn himîya qilingàn, bir kunlik yo’l îõiridà kàrvînsàrîy bo’lgàn, u årdà suv uchun quduqlàr, sàrdîbàlàr qurilgàn, ît-ulîv, åm-õàshàk và îziq-îvqàtlàri sàqlàngàn).
Àmir Tåmur «Dunyo sàvdî bilàn îbîd bo’lur» dågàn fikr bildirilgàn, bu fikrning hîzirgi dàvrdà qànchàlik dîlzàrbligi hàmmàgà àyon. Bîbur Hindistîndà pîdshîlik qilgàn dàvrdà hàm bu sîhàdà muhim ishlàr qilingàn. Àgràdàn Qîbulgàchà bo’lgàn yo’l bo’ylàb hàr 15 mil (1 mil=1.6 km) màsîfàgà 6 tàdàn ît và ungà qàràydigàn õizmàtchilàr qo’yilib, ulàr õàlqqà õizmàt qilgàn (U.Erskin Bîbur Hindistîndà T., «CHo’lpîn», 111-båt).
Jàhîn bîzîrining vujudgà kålishi ko’pinchà XV àsr îõiri và XVI àsr bîshi bilàn bålgilànàdi. Bu fikrdà hàm jîn bîr àlbàttà, chunki buyuk gåîgràfik kàshfiyotlàr tufàyli Àmårikà qit’àsi, ko’plàb yangi îrîl và màmlàkàtlàr îchildi. Ulàr bilàn dångiz îrqàli iqtisîdiy àlîqà kuchàydi, mustàmlàkàchilik tizimi vujudgà kåldi. Iqtisîdiyotning bàynàlminàllàshuv jàràyoni dîim rivîjlànishdà bo’ldi và àyniqsà ikkinchi jàhîn urushidàn kåyin bu jàràyon màzmun jihàtdàn tîbîrà chuqurlàshib, hududi kångàyib bîrmîqdà. Jàhîn õo’jàligi, uning pàydî bo’lishi, rivîjlànishi và tàkîmmillàshuv qînuniyatlàri, tàmîyillàri dîim îlim và mutàõàssislàrning diqqàt màrkàzidà bo’lgàn.
Råjà:
1. Õàlqàrî iqtisîdiy intågràsiya. Nisbiy àfzàllik kînsåpsiyasi.
2. Õàlqàrî måhnàt tàqsimîtini tàdqiq etishdàgi tànqidiy yo’nàlish.
3. Vàlyutà munîsàbàtlàri tàhlili, jàhîn pulining yangi måtàll kînsåpsiyasi. «Suzib yuruvchi kurs»
4. Jàhînshumul iqtisîdiy muàmmîlàr. Rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàr iqtisîdiyoti to’grisidàgi g’îyalàr.
5. Insîniy rivîjlànish kînsåpsiyasi.
6. Õulîsà
7. Àsîsiy tushunchà và ibîràlàr.
8. Nàzîràt và mulîõàzà uchun sàvîllàr.
9. Àsîsiy àdàbiyotlàr.
10. Qo’shimchà àdàbiyotlàr.
1. Õàlqàrî iqtisîdiy intågràsiya. Nisbiy àfzàllik kînsåpsiyasi.
Hîzirgi dàvrdà dunyodà 200 dàn îrtiq màmlàkàt màvjud bo’lsà, ulàrning tàbiiy iqlimiy shàrîitlàri nihîyatdà turli-tumàn. Ulàrning àhîlisi, õo’jàlik fàîliyati, turmush tàrzi hàm õilmà-õildir. Tàriõiy, àn’ànàviy shàrîit tàqîzîsi tufàyli hàr bir màmlàkàtdà o’zigà õîs õo’jàlik fàîliyati, màhsulît turlàri yuzàgà kålgàn. Màsàlàn, bizgà yaõshi tànish bo’lgàn kàrtîshkà, màkkàjo’õîri, pîmidîr, tàmàki Àmårikà kàshf etilgàndàn kåyin bizgà îlib kålindi và rivîjlàndi. Huddi shundày yo’l bilàn o’zàrî bîg’lànish, sàvdî-sîtiq, màdàniy àlîqàlàr kuchàyib bîrmîqdà. Àyniqsà, õàlqàrî sàvdî munîsàbàtlàri bu bîràdà åtàkchi o’rinni egàllàydi và iqtisîdiy tà’limîtlàrdà hàm bu sîhàdà muhim yutuqlàr màvjud. Õàlqàrî iqtisîdiy intågràsiya dàstlàb sàvdî sîhàsidà kång tus îlgàn.
Õàlqàrî sàvdî rivîjlànishi jàràyonlàri iqtisîdiyoti àllàqàchîn milliy dàvlàtlàr dîiràsidàn chiqqàn và bu bîràdà bir qànchà iqtisîdiy tà’limîtlàr màvjud. Ulàr klàssik, nåîklàssik và nåîkåynschilik nàzàriyalàridà o’z àksini tîpgàn. Àyniqsà, XIX-XX àsrlàrdàgi iqtisîdchilàr À.Smit, D.Rikàrdî, R.Tîrråns, J.S.Mill, À.Màrshàll (yuqîridà ulàr bilàn tànishgànmiz) J.Vàynår, G.Õàbårlår, G.Jînsîn, P.Sàmuelsîn và bîshqàlàr bu sîhàdà bàràkàli ijîd qildilàr.
À.Smit tîmînidàn mutlàq àfzàllik prinsipi ishlàb chiqilgàn, ungà ko’rà, eng kàm hàràkàt tàlàb etuvchi tîvàrlàr ishlàb chiqàrish và ekspîrt qilish sàmàràlidir và àksinchà.
Klàssik iqtisîdiy màktàb vàkili D.Rikàrdî birinchilàrdàn bo’lib måhnàt tàqsimîti fàqàt àyrim ishlàb chiqàrish sîhàsidàginà emàs (À.Smit fikri), bàlki õàlqàrî ko’làmdà hàm îb’åktiv zàruràt ekànligini isbîtlàb bårdi. Îlimning fikri shundàn ibîràtki, prinsipiàl jihàtdàn qàràlsà, hàr bir dàvlàt o’zigà kåràkli bàrchà nàrsàni (tîvàrlàrni) ishlàb chiqàrishi mumkin, àmmî bu iqtisîdiy jihàtdàn qànchàlik to’g’ri, dågàn sàvîl tug’ilàdi. Ungà jàvîb bårib, Rikàrdî àytàdiki, hàr bir dàvlàt mà’lum bir màhsulîtlàrni ishlàb chiqàrishgà iõtisîslàshàdi, måhnàt unumdîrligi bo’yichà turlichà ko’rsàtkichgà, dåmàk, nisbiy àfzàllikkà, ustunlikkà egà bo’làdi. Màsàlàn, SHîtlàndiyadà suli, Pîrtugàliyadà fàqàt vinî ishlàb chiqàrish sàmàràlirîqdir, chunki sàrf-õàràjàtlàr miqdîri eng kàm bo’lgàn sîhàni rivîjlàntirish àfzàldir. Bundà àlbàttà, tàbiiy shàrîit, àn’ànàlàr, tàriõiy tàjribà, år, suv, insîn råsurslàri, õàlqning måntàlitåti và bîshqàlàr hisîbgà îlinishi kåràk. Màsàlàn, musulmîn dàvlàtlàridà cho’chqàchilikni rivîjlàntirish hàqidà so’z hàm bo’lishi mumkin emàs và bîshqàlàr.
Sîlishtirmà õàràjàtlàr tàmîyili hàm bàrchà màmlàkàtlàr uchun tågishlidir và qàysi màhsulîtni ishlàb chiqàrish và ekspîrt qilish muàmmîsi hàl etilgàndà hisîbgà îlinishi shàrt. SHu sàbàbli àyrim dàvlàtlàrdà u yoki bu sîhà «mustàqilligi» uchun kuràsh e’lîn qilingàndà bu îmil àlbàttà yaõshi o’rgànib chiqilishi màqsàdgà muvîfiqdir. (D.Rikàrdî tà’limîti yuqîri bîblàrdà to’là bårilgàn).
Nåîklàssik, ya’ni «sîf» iqtisîdiyotni tàrg’ib etuvchilàr õàlqàrî måhnàt tàqsimîtining rivîji và sàvdî shàrîitlàrining o’zgàrishi sàbàblàrini àniqlàshni bîsh vàzifà qilib qo’ygànlàr, àmmî ulàr sàvdî àlmàshuvidà pul måõànizmi yo’lini inkîr etàdilàr. R.Õàrrît, F.Màõlup, K.Kuriõàrà kàbi nåîkåynschilik tàràfdîrlàri esà õàlqàrî sàvdîning pul måõànizmigà àlîhidà e’tibîr båràdilàr, shu bilàn bir vàqtdà õàlqàrî måhnàt tàqsimîti, bàynàlminàl qiymàt, bàhîlàr nisbàti dåyarli e’tibîrgà îlinmàydi.
«Sîf» tà’limît tàràfdîrlàri fikrichà, jàhîn bîzîridà «mukàmmàl ràqîbàt» màvjud; bàrchà kîngràgåntlàr õàlqàrî sàvdîdà bir hil imkîniyatgà egà; tàklif dîimî tàlàbni vujudgà kåltiràdi; sàvdî bàlànsi o’zini-o’zi tàrtibgà sîlish prinsipi bîr. Ekspîrt và impîrt bàhîlàri nisbàtini tushuntirishdà ulàr uzîq muddàtli råjàlàrdà «sàvdî shàrîitlàri» industriàl dàvlàtlàr ziyonigà và àgràr màmlàkàtlàr fîydàsigà o’zgàrmîqdà, dåb o’ylàmîqdàlàr và buni år unumdîrligining pàsàyib bîrishi dågàn qînun bilàn bîg’làmîqdàlàr. Ulàr tîvàr ekspîrti và impîrtining fizik hàjmlàri o’sishini hisîbgà îlmàgàn hîldà õàlqàrî sàvdî rivîji tåndånsiyalàri àgràr õîm àshyo yo’nàlishidàgi dàvlàtlàr iqtisîdiyoti tàshqi sàvdî pîzisiyalàri yaõshilàshuvigà îlib kålmîqdà, dåmîqdàlàr. Õàlqàrî sàvdîning nåîkåynschilik tà’limîti vàkillàrining fikrichà, hàr bir màmlàkàt ichki bîzîrdà ko’prîq tîvàr ishlàb chiqàrishgà intilgàni sàbàbli måhnàt và kàpitàl bilàn bàndlikning to’là emàsligi tufàyli ko’prîq ekspîrt qilishgà và kàmrîq impîrt qilishgà intilàdi. SHu sàbàbli hàm õàlqàrî sàvdî o’zini-o’zi tàrtibgà sîluvchi jàràyon bo’là îlmàydi, àksinchà tîvàr ekspîrti kàpitàl ishlàb chiqàrish bilàn ràg’bàtlàntirilishi kåràk, impîrt esà prîtåksiînistik chîràlàr bilàn chåklànishi zàrur. Bu chîràlàr umummilliy mànfààtlàrgà mîs kålàr emish.
Kåyingi dàvrdà vujudgà kålgàn iqtisîdiy tà’limîtlàrdà E.Õåkshår, B.Îlin (SHvåsiya), P.Sàmuelsîn tîmînidàn yaràtilgàn «ishlàb chiqàrish îmillàrining õàlqàrî tàqsimîti» nàzàriyasi (mîdåli) tipik hisîblànàdi. Ulàrning fikrichà, hàr màmlàkàt iqtisîdiyoti ishlàb chiqàrish îmillàri (kàpitàl, måhnàt, tàbiiy råsurslàr) bilàn bir õil tà’minlànmàgànligi bilàn, dåmàk, hàr bir îmilning turlichà bàhîgà egàligi (ish hàqi, fîiz, råntà) bilàn tàvsiflànàdi. Àyrim màmlàkàtlàrdà måhnàt àsîsiy îmil (bîshqàsidàn sîn jihàtdàn ko’p) bo’lsà, uning nàrõi kàpitàl và årgà nisbàtàn pàst bàhîlànàdi; kàpitàl mo’l bo’lgàn màmlàkàtdà u bîshqà ikki ishlàb chiqàrish îmiligà nisbàtàn àrzîn bo’làdi. Hàr bir màmlàkàt o’zining ustunligini råàlizàsiya qilishgà intilàdi, jàhîn bîzîrigà ishlàb chiqàrish îmili nisbàtàn àrzîn yo’l bilàn tàyyorlàngàn tîvàrlàr ko’prîq chiqàrilàdi. Bundày ishlàb chiqàrish iõtisîslàshuvi shungà îlib kålàdiki, bàrchà dàvlàtlàr o’zigà qulày và fîydàli bo’lgàn õo’jàlik tàrmîqlàrini rivîjlàntirib, qulày shàrîit bo’lmàgàn bîshqàlàridàn vîz kåchàdi. Bu nàzàriya ishlàb chiqàrishning chiqimlàrini mutlàqlàshtiràdi và õàlqàrî iõtisîs-làshuvining yagînà måzînigà àsîslànàdi. SHu sàbàbli jàhîn sàvdîsi uyg’un (gàrmînik) jàràyon dåb qàràlàdi. Bundà jàhîndàgi råàl shàrt-shàrîitlàr to’là hisîbgà îlinmàydi, màsàlàn o’z dàvridà mustàmlàkà egàsi (måtrîpîliya) bilàn kîlîniyalàr o’rtàsidàgi munîsàbàtlàrni håch hàm uyg’un dåb bo’lmàydi. Iqtisîdiy yuksàk dàvlàt bilàn qîlîq màmlàkàtlàr o’rtàsidàgi àlîqàlàrdà hàm gàrmîniya bo’lishi àmri màhîl. Låkin kålàjàkdà idåàl shàkl sifàtidà bu hîdisà ro’y bårishi mumkin.
60-yillàrdà tåõnîlîgik õususiyatdàgi yangi õàlqàrî måhnàt tàqsimîti kînsåpsiyalàri pàydî bo’ldi. Bulàr îràsidà eng yaõshi mà’lum bo’lgàni «tîvàr hàyotining sikli» nàzàriyasidàr, uning muàlliflàri àmårikàlik iqtisîdiyotchilàr G.Õîfbàuer, R.Vårnîn, M.Pîznår và bîshqàlàr hisîblànàdi. Uning àsîsini qàytà ishlàsh sànîàtidàgi õàlqàrî måhnàt tàqsimîti tàshkil etàdi. Sànîàtdà pàydî bo’làdigàn tåõnîlîgik jihàtdàn hàr bir yangi màhsulît kirish, ekspînånt o’sish, såkinlàshuv và tugàsh siklini o’tàdiki, bu tàrtib ishlàb chiqàrishgà jîriy etish, kångàyish, kàmîlît và eskirish jàràyonigà to’g’ri kålàdi (jàmi 5 stàdiya). Ishlàb chiqàrishni jîriy etish fàzàsidà yangi màhsulîtni tàyyorlàsh àsîsàn yuqîri rivîjlàngàn ilmiy-tåõnik bàzàgà và bîzîrdà shu màhsulîtning ràqîbàtbàrdîshligini sinîvchi shàrîitning màvjudligigà bîg’liq. O’sish và kångàyish fàzàsi uchun industriàl bàzàning quvvàti bilàn bålgilànàdigàn màhsulîtni îmmàviy ràvishdà ishlàb chiqàrishni tàshkil etish õususiyatlidir. Åtuklik, kàmîlît fàzàsidà màhsulît ishlàb chiqàrish sîddàlàshib, îmmàviy tus îlàdi. So’nggi (eskirish) fàzàsi màzkur màhsulît o’rnini qîplîvchi yangi tàkîmillàshgàn màhsulîtning pàydî bo’lishi bilàn båvîsità bîg’liq, undàn tàshqàri àvvàlgi màhsulîtgà tàlàb hàm kåskin kàmàyadi. SHundày tåõnîlîgik jàràyon màvjud nàmunàviy màmlàkàt sifàtidà ÀQSH misîl qilib kåltirilàdi. Õàlqàrî måhnàt tàqsimîtining rivîji esà bîshqà màmlàkàtlàrning Àmårikà iqtisîdiyotigà tåõnîlîgik qàràmligi àsîsidà shàkllànishi tàsàvvur etilàdi.
Ilmiy-tåõnik prîgråss bilàn bîg’liq iqtisîdiy qàràshlàr ingliz iqtisîdchisi Jîn Õiks (1904-1989) tîmînidàn ilgàri surilgàn. Uning mîdåli bo’yichà tåõnikà prîgråssi nåytràl, måhnàtni iqtisîd qiluvchi và kàpitàlni iqtisîd qiluvchi guruhlàrgà bo’linàdi. Tåõnikà prîgråssi îqibàtidà ishlàb chiqàrish và istå’mîl õàlqàrî sàvdîgà nåytràl, ijîbiy và sàlbiy tàsir ko’rsàtishi mumkin.
2. Õàlqàrî måhnàt tàqsimîtini tàqdim etishdàgi tànqidiy yo’nàlish.
Hîzirgi dàvrdà àmårikàliklàr yapîn àvtîmîbillàrini minàdilàr, shvådlàr frànsuzlàr pishlîg’ini istå’mîl qilàdilàr, kànàdàliklàr kîråys kîmpyutårlàrini sîtib îlàdilàr, itàliyaliklàr Liviya nåftidàn fîydàlànàdilàr, ruslàr àmårikàliklàr dînidàn nîn pishiràdilàr. Bu sàvdî munîsàbàtidà ichki sàvdîgà nisbàtàn ikkità o’zigà õîslik màvjud. Birinchidàn, õàlkàrî sàvdîdà ishtirîk etuvchi firmàlàr và istå’mîlchilàr turli màmlàkàtlàrdà yashàydilàr. Birinchi pàydî bo’làdigàn sàvîl shundàn ibîràtki, någà o’zi õàlqàrî sàvdî màvjud?
Hîzirgi dàvrdà õàlqàrî måhnàt tàqsimîti butun jàhîn yo’li bilàn ishlàb chiqàrilàdi. Ko’pinchà dàvlàt hukumàtlàri bu sàvdîni tàrtibgà sîlish uchun tàriflàr, ya’ni impîrt qilinàyotgàn tîvàrlàr uchun sîliqlàr sîlinàdi. Ikkinchi muhim o’zigà õîslik shuki, sàvdî qilàyotgànlàrning hàr biri bîshqà-bîshqà vàlyutà (pul) dàn fîydàlànàdilàr. Màsàlàn, Àmårikà õàridîrlàri yapîn àvtîmîbillàrini dîllàrdà sîtib îlàdilàr. Àvtîmîbillàrni ishlàb chiqàràyotgàn yapîn ishchilàri o’z màîshlàrini iånlàrdà îlishni istàydilàr. Dåmàk, bu årdà õàlqàrî hisîb-kitîb màsàlàsi ko’tàrilàdi.
Hîzirgi dàvrdà õàlqàrî måhnàt tàqsimîti butun jàhîn õo’jàligining tàshkil tîpishi và rivîjlànishining hàl qiluvchi îmilidir. Bundà kàpitàl chiqàrish màsàlàlàri hàm åtàkchi o’rinni egàllàydi. SHu sàbàbli ulàrgà bàg’ishlàngàn bir qànchà nàzàriyalàr màvjud. Tàriõàn birinchi bo’lib nåîklàssik tà’limîtlàr vujudgà kåldi. Ulàrning àsîsi B.Îlin (SHvåsiya), K.Ivårsîn (Dàniya), R.Nurkså (Àvstriya-ÀQSH) àsàrlàridà o’z àksini tîpgàn. Ulàr o’z tà’limîtlàridà màrjinàlizm kînsåpsiyasigà àsîslàngàn hîldà, kàpitàlning hàràkàtchànligi, «kàpitàlning eng yuqîri unumi» (fîiz stàvkàsi bilàn ifîdà qilinàdi) u yoki bu màmlàkàt kàpitàlining mo’l-ko’lligining turlichà ekànligi bilàn izîhlàydilàr. Kàpitàlning «mo’l-ko’lligi» yoki «kàmligi» uning migràsiya sàbàbi qilib ko’rsàtilàdi. Bu jàràyon tî kàpitàl unumi bir õil bo’lgunchà dàvîm etàdi. Bu esà ishlàb chiqàrish îmillàri sàmàràdîrligining o’sishi, milliy dàrîmàdning îrtishi, butun màmlàkàtlàr iqtisîdiy rivîjlànish dàràjàsining tåkislànishigà îlib kålàdi.
Kàpitàl chiqàrishning nåîkåynschilik tà’limîti 30-50-yillàrdà shàkllàndi, F.Màõlup, Å.Dîmàr và R.Õàrrît bu nàzàriyaning àsîschilàri hisîblànàdilàr. Ulàrning fikrichà, kångàytirilgàn tàkrîr ishlàb chiqàrishdà sàvdî, to’lîv bàlànsining o’zgàrishi tufàyli, ya’ni àktiv sàvdî bàlànsi bo’lgàn màmlàkàtlàrdà kàpitàl îrtiqchàligi (jàmg’àrmàlàrning invåstisiyalàrdàn ko’pligi), pàssiv bàlànsli màmlàkàtlàrdà esà àksinchà, kàpitàl åtishmàsligi sàbàbli kàpitàl hàràkàti ro’y båràdi. «Jàmg’àrmàlàr» ning îrtiqchàligi màmlàkàtni iqtisîdiy dåpråssiya và ishsizlikkà îlib bîràdigàn eng muhim îmil dåb qàràlàdi. Ungà qàrshi kuràsh yoki uning îldini îlish uchun «jàmg’àrmàlàr» hisîbigà qo’shimchà tîvàr ekspîrtini mîliyalàsh zàrur dåb tîpilàdi. Àmmî bundà impîrt îshmàsligi, ya’ni kàpitàl chiqàrish yo’li bilàn hàl etilishi kåràk.
Bu yo’nàlish vàkillàri kàpitàlistik tuzumdà kàpitàlni råàlizàsiya qilishdàgi qàràmà-qàrshiliklàrni tàn îlàdilàr và buni hàl etish uchun kàpitàl chiqàrilàdi, bu esà îrtiqchà tîvàrni ko’pàytirish hisîbigà ro’y båràdi. Bu nàzàriya rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàrdà «yordàm» kînsåpsiyasini isbîtlàsh uchun hàm àsîs bo’làdi.
60-70-yillàrdà kàpitàl chiqàrishning «dinàmik mîdåli» îmmàlàshdi, undà R.Õàrrîtning iqtisîdiy dinàmikà nàzàriyasi àsîsidà màmlàkàtlàr o’rtàsidàgi o’zàrî kàpitàl ekspîrti sàbàblàri và îqibàtlàrini àniqlàshgà urinish bîr. U kàpitàl ekspîrti và impîrtini yalpi milliy màhsulît o’sishi, invåstisiîn dàrîmàd và to’lîvlàr bilàn bîg’làshgà intilàdi. Undà nîkåynschilikning õàlqàrî kàpitàl hàràkàti kînsåpsiyasigà àsîslànàdilàr. SHu vàqtning o’zidà iqtisîdiy o’sishning nåîklàssik nàzàriyasi hàm hisîbgà îlinàdi. Bulàrning hàmmàsi o’nlàb o’zgàruvchi pàràmåtrlàrni o’z ichigà îluvchi iqtisîdiy màtåmàtik mîdållàr àsîsidà hàl qilinàdi. Màsàlàn, àmårikàlik iqtisîdchilàr J.Bîrts và K.Kîpåkilàr tuzgàn ànà shundày mîdåldà 20 dàn îrtiq o’zgàruvchi và shunchà tånglàmà màvjud; undà màtåmàtik àppàràt ustun bo’lib, u nàzàriy àsîsning bo’shligini kîmpånsàsiyalàydi.
Ulàr kàpitàl îrtiqchàligi màsàlàsini tushuntirishdà nåîkåynschilàrgà àsîslànàdilàr và uni jàmg’àrmàlàr và invåstisiyalàr îràsidàgi fàrq sifàtidà e’lîn qilàdilàr. Bu fàrq ishchi kuchi åtishmàsligi và tåz o’suvchi kàpitàl miqdîri o’rtàsidàgi tåõnik-iqtisîdiy disprîpîrsiyadàn kålib chiqàdi, dåb tushuntirilàdi.
Kàpitàl o’sishi to’lîv bàlànsi sàldîsi musbàt bo’lgàndà invåstisiîn dàrîmàdlàr invåstisiîn to’lîvlàrdàn îrtiq hîllàrdà ro’y båràdi. Dàrîmàdi to’lîvlàrdàn yuqîri bo’lgàn màmlàkàtlàr kàpitàlni sîf ekspîrt qilàdigàn, àksinchà, to’lîvlàri dàrîmàddàn ustun bo’lgànlàr esà kàpitàlni sîf impîrt qilàdigàn màmlàkàtlàrdir. CHunki ulàrdàgi kàpitàl miqdîri màvjud måhnàt råsurslàridàn ànchà kàm bo’làdi. Bundà chåt el invåstisiyalàri bilàn sîf kråditîr yoki dåbitîr màmlàkàtlàr àhvîli o’rtàsidàgi o’zàrî bîg’lànish tà’kidlànàdi.
Båvîsità invåstisiyalàr nàzàriyasi hàm 60-70-yillàrdà ishlàb chiqilgàn bo’lib, kàpitàl chiqàrish và kiritishning sàbàb hàmdà îqibàtlàrini àniqlàsh màsàlàlàri àsîs qilib îlingàn. Ulàrning fikrichà, kàpitàl chiqàrish àsîsàn yirik kîrpîràsiyalàr tîmînidàn àmàlgà îshirilàdi và bîshqà màmlàkàt kîmpàniyalàrining chåt eldàgi iqtisîdiy pîzisiyalàri bilàn ràqîbàtgà duch kålàdi. Buning sàbàbi shuki, hîzirgi shàrîitdà råntàbål ishlàb chiqàrishni tàshkil etish àsîsàn chåt eldàgi bîzîrlàrni egàllàsh bilàn bîg’liq. E.Õ.CHåmbårlin mînîpîlistik kînkurånsiya nàzàriyasini ishlàb chiqdi, ungà ko’rà mînîpîlistik kînkurånsiya ishlàb chiqàrish và kàpitàl kînsåntràsiyasi tufàyli emàs, bàlki firmàning bîzîrgà, istå’mîlchilàrning shàõsiy tàlàblàrigà muvàffàqiyatli mîslàshishi nàtijàsidir.
Båvîsità invåstisiyalàrni àmàlgà îshiruvchi kîrpîràsiyalàr õuddi ànà shundày mînîpîlistik ustunliklàrgà egà bo’lishlàri kåràk. S.Õàymår – CH.Kindlåbårgårlàrning «îligîpîlik strukturàlàr» (mînîpîlistik ustunliklàr) mîdålidà bu jàràyon kîrpîràsiya-invåstîrdà «diffårånsiyalàsh-gàn màhsulît», màõsus bîzîr bilimlàri, kåràkli tåõnîlîgiya, yuqîri màlàkàli månåjmånt màvjudligi tufàyli ro’y båràr ekàn.
Kåyingi dàvrdà õàlqàrî mînîpîliyalàrning yangi turi – trànsmilliy và trànskîrpîràtiv kînsårnlàr tàshkil tîpmîqdà. Bu mînîpîliyalàr fàîliyatini àks ettiruvchi bir qànchà tà’limîtlàr màvjud. Ulàrdà õàlqàrî mînîpîliyalàr bir qànchà millàtlàr nîmidàn chiqàyotgàn mustàqil kîrpîràsiya sifàtidà izîhlànàdi và butun dunyodà ilmiy-tåõnikà tàràqqiyoti måvàlàrini tàrg’ib qiluvchi tàshkilît dåb qàràlàdi. Bu mînîpîliyalàr misîlidà iqtisîdiy àlî-qàlàr hàr qàndày siyosàt và màfkuràdàn hîli dågàn fikr ilgàri surildi, ya’ni u yoki bu kîrpîràsiya ko’p màmlàkàtlàrdà ishlàb chiqàrish và kîmmårsiya îpåràsiyalàrini îlib bîràyotgàn bo’lsà, «sîf õàlqàrî» kîrõînàgà àylànàdi và håch bir màmlàkàt mànfààtlàrini himîya qilmàydi. G.Jînsîn, CH.Kindlåbårgår và bîshqàlàr õàlqàrî mînîpîliyaning ilmiy tåõnikà yangiliklàrini tàrg’ib etish, tinchlikni sàqlàshgà îid fàîliyatlàrgà kång o’rin bårishgàn. Àyniqsà rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàrdà bu trànsmilliy kîrõînàlàrning rîli yuqîri bàhîlànàdi, ulàrning ilmiy tåõnikà sîhàsidà, invåstisiyalàr qo’yish bo’yichà fàîliyati ijîbiy dåb qàràlàdi.
Õàlqàrî mînîpîliyalàr rivîjigà tànqidiy bo’lgàn nàzàriyalàr hàm màvjud (R.Bàrnåt – ÀQSH, E.Pånrîuz – Àngilya), bu nàzàriyalàrdà õàlqàrî kîn-sårnlàr dàvlàt iqtisîdiy siyosàtining àyrim unsurlàri, màsàlàn, sîliq sî-lish, krådit và invåstisiîn siyosàt, vàlyutàni tàrtibgà sîlish và bîshqàlàr-ning sàmàràsiz bo’lib qîlishigà îlib kålàdi. Bu kîrpîràsiyalàr o’zlàri ish yuritàyotgàn dàvlàtlàrdà bu màmlàkàt iqtisîdiyoti và siyosàtigà sàlbiy tàzyiq o’tqàzish uchun bir qànchà usullàrdàn fîydàlànishlàri mumkin. Àyniqsà bu hîlàt iqtisîdiy jihàtdàn qîlîq rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàrdà sàlbiy îqibàtlàrgà sàbàb bo’lishi mumkinligi àytilàdi. SHu sàbàbli ulàr õàlqàrî kîrpîràsiyalàr fàîliyatini shundày qàytà ishlàb chiqishni tàklif etàdilàrki, ulàrning hàràkàtidàgi «sàlbiy tîmînlàn»ning yo’qîtilishi và jàhîn bîzîrini bo’lib îlish «qîidàlàri»ni råglàmåntàsiyalàsh kåràk.
Intågràsiîn jàràyon bo’yichà yagînà àlîhidà tà’limît yo’q, àmmî intågràsiîn isbîtlàsh, qo’llàb-quvvàtlàsh bîràsidà bir qànchà yo’nàlish-làrning bà’zi bir umumiy tîmînlàri màvjud, ulàr quyidàgilàrdir: kàpit-àlistik iqtisîdiy intågràsiyaning tjtimîiy-iqtisîdiy màzmuni sîhtàlàsh-tirilàdi; bu jàràyon umumiy qînuniyat sifàtidà qàràlàdi và XVIII-XIX àsr-làrdà vujudgà kålà bîshlàgàn ichki bîzîr bilàn bir nàrsà dåb qàràlàdi, Åv-rîpà và shimîliy Àmårikà màmlàkàtlàri rivîjlànàyotgàn và bîshqà dàvlàt-làr bilàn îlib bîrilàdigàn àlîqà sifàtidà bårilàdi; mînîpîlistik kàpi-tàlning kàpitàlistik intågràsiyaning hàràkàtlàntiruvchi kuchi sifàtidàgi rîli bo’lib ko’rsàtilàdi.
Îdàtdà iqtisîdiy intågràsiya to’g’risidàgi nàzàriyalàrdà intågràsiyagà à’zî màmlàkàtlàr o’rtàsidàgi bàrchà to’siqlàr và àyniqsà sàvdî, bîshqà iqtisîdiy munîsàbàtlàrdà to’là erkinlik bårilishi zàrurligi qàyd etilàdi. SHu bilàn birgà bîzîrning ko’làmi và iqtisîdiyotning o’sish sur’àtlàri o’rtàsidà funksiînàl (ya’ni båvîsità) bîg’lànish bîr dågàn g’îya hàm ilgàri surilàdi. SHundày qilib, iqtisîdiy intågràsiya zàruràti tàshqi bîzîrning qàytà ishlàb chiqàrishgà hàl qiluvchi tà’siri tufàyli yuzàgà kålàdi (ya’ni àksinchà emàs).
Iqtisîdiy intågràsiya bo’yichà tà’limîtlàrdà àsîsiy e’tibîr «bîjõînà ittifîqi»gà bårilib, undà o’zàrî sàvdî bo’yichà hàr qàndày chåklàshlàr båkîr qilinishi và «uchunchi màmlàkàtlàr» uchun yagînà bîjõînà tàrifi jîriy qilinishi kåràk bo’làdi. Bundà àyrim iqtisîdchilàr – B.Bålàsh (ÀQSH), V.Råbkå (SHvåysàriya) và bîshqàlàr bu jàràyonni idåàl erkin bîzîr mu-nîsàbàtlàrigà qàytish shàklidà qàràydilàr và àvvàlgi dàvr vîqåàlàrini hîzirgi mînîpîlistik dàvrgà ko’chiràdilàr. Bîshqàlàri esà, màsàlàn CH.P.Kindlåbårgår (ÀQSH), P.Stritån (Àngliya), À.Màrshàll và V.Pårru (Fràn-siya)làr yirik kîrpîràsiyalàr màvjudligini tàn îlàdilàr, ulàrning fikrichà, jàhîn bîzîrini o’zàrî bo’lib îlib, «bîjõînà ittifîqi» kàrtållàrgà qàrshi siyosàt tufàyli ulàrning fàîliyatidàgi sàlbiy tîmînlàrni nåytràlizàsiya qilàdi, go’yoki õàlqàrî intågràsiya àntimînîpîl yo’nàlishigà egà. Àmàliyotdà bu jàràyonlàr hàr dîim hàm nàzàriyadàgidåk emàs, màsàlàn Åvrîpà iqtisîdiy hàmjàmiyati (umumiy bîzîr, hîzir Åvrîpà ittifîqi)dà kàrtållàshtirishni tàqiqlàsh to’g’risidà qînun bo’lishigà qàràmàsdàn, bu jàràyon àksinchà tåzlàshdi, bugungi kundà ko’ptàrmîqli kîmpàniya-kînsårnlàr vujudgà kålmîq-dà.
Îlimlàrning fikrichà, iqtisîdiy intågràsiyaning àsîsiy ijtimîiy-siyosiy îqibàtlàri quyidàgilàrdàn ibîràt bo’làdi: ishlàb chiqàrishning dî-imî o’sishi và iqtisîdiy inqirîzlàrning bo’lmàsligi tà’minlànàdi; iqtisîdiyotning dîimî o’sishi tufàyli àhîlining turmush dàràjàsi ko’tàrilàdi; ishchi và kàpitàlistlàr o’rtàsidàgi sîsiàl shåriklikni rivîjlàntiràdi; turli màmlàkàtlàr o’rtàsidàgi qàràmà-qàrshiliklàr và siyosiy nifîqlàr tugàtilàdi. Dåmàk, iqtisîdiy intågràsiya kàpitàlistik jàmiyatgà õîs bo’lgàn illàtlàrni kàmàytirish vîsitàsi sifàtidà qàràlàdi.
3. Vàlyutà munîsàbàtlàri tàhlili, jàhîn pulining yangi måtàll kînsåpsiyasi. «Suzib yuruvchi kurs»
Iqtisîdchi îlimlàr õàlqàrî vàlyutà munîsàbàtlàrigà àlîhidà e’tibîr båràdilàr. Vàlyutà bîzîridà milliy vàlyutà chåt el vàlyutàsigà (màsàlàn, ÀQSH dîllàri, Måksikà påsîsi, nåmis màrkàsi, iånà yoki funt stårling) àlmàshtirilàdi. Àlmàshuv (vàlyutà) kursi bu chåt el vàlyutàsi birligining milliy puldàgi ifîdàsidir. Bu munîsàbàtlàr hàr kuni, hàttî hàr sîàtdà o’zgàrib turishi mumkin. Vàlyutà kursini stàbil (turg’un) qilish uchun to’lîv bàlànslàrining tångligigà erishish yo’li tàklif etilàdi.
30-yillàrgàchà to’lîv bàlànslàrini tàrtibgà sîlish måõànizmini tàhlil etishdà D.YUm, J.Mill tîmînidàn ishlàb chiqilgàn «klàssik» nàzàriya ustun màvqågà egà bo’lgàn. Bu g’îyagà ko’rà, îltinning õàlqàrî hàràkàti và hàr bir màmlàkàtdàgi bàhîlàrning o’zgàrishi àvtîmàtik ràvishdà bir-biri bilàn bîg’liq, îqibàtdà bàrchà màmlàkàtlàrning to’lîv bàlànsi bàrqàrîrlikkà intilish tåndånsiyasigà egà. Îltin stàndàrtining tugàtilishi bilàn îlimlàrning ko’pchiligi nåîkåynschilik pîzisiyalàrigà o’tib îldilàr («Îltin stàndàrti» XIX àsrdà và XX àsrning mà’lum dàvridà àmàldà bo’lgàn, màsàlàn, Buyuk Britàniyadà 1821-31 yillàr îltin stàndàrtidàn fîydàlànilgàn, ÀQSH dà 1934 yil dîllàrni îltingà àylàntirish tugàtildi). YAngi shàrîitdà to’lîv bàlànsini tàrtibgà sîlishdà àsîsiy e’tibîr dàvlàtning hisîb stàvkàsigà tà’siri muhim dåb hisîblànàdi. Bîshqà tàrtibgà sîlish chîràsi sifàtidà impîrtni kàmàytirish và ekspîrtni ràg’bàtlàntirish, buning uchun esà måhnàtkàshlàrning ichki to’lîv imkîniyatlàri tàlàbini pàsàytirish (dåflyasiya yo’li) yoki milliy vàlyutàni dåvàlvàsiya qilish usuli tàklif etilàdi.
60-yillàrdàgi iqtisîdiy jàràyonlàr nåîkåynschilik måtîdlàridàn vîz kåchishgà sàbàb bo’ldi, yanà nåîklàssik yo’lgà qàytildi, ya’ni dàvlàtning iqtisîdiy, shu jumlàdàn vàlyutà ishlàrigà àràlàshuvi chåklàndi, vàlyutàlàr kursining erkin tåbrànishigà imkîn bårildi, bu esà o’z nàvbàtidà àvtîmàtik bàrqàrîrlàshuvigà îlib kålishi kåràk edi. Àmmî vàlyutà kursi o’zgàrib turishining to’lîv bàlànsigà tà’siri chåklàngàn õàràktårgà egà bo’làdi (màsàlàn, vàlyutàning «suzib yuruvchi kursi» pàytidà bu nàrsà àniq bo’lib qîldi), chunki to’lîv bàlànsining bàrqàrîr emàsligi muîmàlà sîhàsigà emàs, bàlki ishlàb chiqàrish bilàn båvîsità bîg’liq.To’lîv bàlànslàri pàssivi dàvlàtning chåt eldàgi hàràjàtlàrigà àyniqsà, turli hàrbiy-siyosiy àksiyalàrgà bîg’liq bo’làdi. Vàlyutà kursining qàlqib turishining o’zi hàm õàlqàrî vàlyutà tizimining båqàrîrligini kuchàytiràdi. So’nggi yigirmà yil ichidà industriàl rivîjlàngàn màmlàkàtlàr chågàràlàngàn (fiksàsiya qilingàn), àmmî hàr hîldà tàrtibgà sîlinàdigàn kursdàn elàstik vàlyutà kursigà o’tib îldilàr. Àbsîlyut elàstik vàlyutà kursidà àlmàshuv kursi vàlyutà bîzîridàgi tång kuchli vàlyutà bàhîsidà bålgilànàdi, chåklàngàn kurs chîg’idà esà vàlyutà kursi Màrkàziy bànk tîmînidàn bålgilànàdi, bundà bànk bålgilàngàn kurs bo’yichà õîrijiy vàlyutàni hàr qànchà miqdîrdà îlish và sîtish màjburiyatini o’zigà îlàdi.
Vàlyutàning elàstik kurs miqdîri uch îmilgà bîg’lmq:
1. Ichki và tàshqi nàrõlàr dàràjàsi. Bîshqà shàrîitlàr tång bo’lgàndà ichki bàhîlàrning o’sishi vàlyutà kursining pàsàyishigà îlib kålàdi (õàrid qilish qîbiliyati pàritåti nàzàriyasi):
2. Sàvdî îqimi bilàn bîg’liq îmillàr; màsàlàn, ekspîrt bîzîrining kàmàyishi yoki yo’qîtilishi, dåfisit, ya’ni vàlyutà àrzînlàshuvini kåltirib chiqàràdi.
3. Kàpitàl îqib o’tishi. Màmlàkàt ichidà fîiz stàvkàlàrining îshishi kàpitàlni jàlb etàdi và bu bilàn milliy vàlyutàning qimmàtlàshuvini kåltirib chiqàràdi.
CHågàràlàngàn và elàstik vàlyutà kurslàrni sîlishtirgàndà qàysi biri ustunligini àniqlàsh qiyin. Elàstik àlmàshuv kursi îdàtdà, qisqà vàqt dàvîmidà turg’un bo’lmàydi, àmmî uzîq muddàtli råjàlàrdà zàruriy elàstiklikkà egà bo’làdi. Àksinchà, chågàràlàngàn àlmàshuv kurslàri qisàqà muddàt uchun sàmàràli, àmmî uzîq kålàjàk uchun o’tà nîelàstikdir. Bu tizimlàrning håch qàysisi nàrõlàr bàrqàrîrligi và to’là bàndlik bo’yichà to’là ustunlikkà egà emàs. Vàlyutà kursining sun’iy ràvishdà yuqîri bo’lishi ishsizlikà îlib kålàdi, pàst bo’lishi esà inflyasiyani kuchàytiràdi.
Likvidlik (õàridîrgirlik) muàmmîsini hàl etish bîràsidà iqtisîdchilàr (J.M.Kåyns, R.Triffin và bîshqàlàr) «yuqîri likvidlik bîsh-qàrilàdigàn vàlyutà» chiqàrishni tushunàdilàr yoki õàlqàrî vàlyutà munî-sàbàtlàrigà ichki qîg’îz-pul munîsàbàtini tàrtibgà sîlàdigàn tàmîyil-làrni qo’llàshni tàklif etàdilàr. Îõir-îqibàtdà bu lîyihàlàrning mîhiyati shundàki, to’lîv bàlàns sàldîsi àktiv bo’lgàn dàvdàtlàr to’lîv bàlànsi dåfåsit (kàmîmàd) bo’lgàn dàvlàtlàrgà krådit bårishgà màjbur qilishgà qàràtilàdi. SHu màqsàddà õàlqàrî vàlyutà chiqàrish tàklif etilàdi. Bu vàlyu-tà qo’shimchà likvidli màblàg’ni tà’minlàydi và pàssiv to’lîv bàlànsigà egà bo’lgàn màmlàkàtlàr båvîsità àktiv sàldîgà egà bo’lgàn dàvlàtlàrgà murîjààt etmàsdàn, o’z pàssivlàrini qîplàsh imkînigà egà bo’làdi.
Bu g’îya 1696 yildà àmàldà råàlizàsiya qilindi.
4. Jàhînshumul iqtisîdiy muàmmîlàr. Rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàr iqtisîdiyoti to’grisidàgi g’îyalàr.
Hîzirgi dàvrdà jàhîndà 200 dàn îrtiq dàvlàt màvjud, ulàrning sîni sîbiq SSSRning pàrchàlànishi, YUgîslàviyaning bo’linishi và bîshqàlàr tufàyli kåskin îshdi. SHundàn 188 dàvlàt BMT à’zîsidir. Bu tàshkilît tuzilgànidàn buyon (1945 yil 24 îktyabr) o’zigà õîs yakun yasàldi và quyidàgilàr e’tirîf etildi: BMT à’zîlàri sîni 51 tàdàn 188 gà o’sdi, dunyo àhîlisi esà shu dàvr mîbàynidà 2,5 millirddàn 6,1 milliàrdgà åtdi (o’sish 3,5 milliàrd), yalpi milliy màhsulît (yoki õàlq bîyligi) 7 trilliîn ÀQSH dîllàridàn dåyarli 30 trilliîn dîllàrgà åtdi, ya’ni 4 màrtàdàn ko’prîq o’sdi. 1995 yilning màrtidà Kîpångàgåndà BMT tàshàbbusi bilàn ijtimîiy rivîjlànish màsàlàlàri bo’yichà õàlqàrî kînfårånsiya bo’ldi, undà 150 dàn îrtiq dàvlàt (îliy màqîm) ràhbàrlàri ishtirîk etdilàr. BMT Bîsh kîtibi B.Butrîs G’îliy (1997 yildàn BMT Bîsh kîtibi tinchlik bo’yichà Nîbål mukîfîti làuråàti Kîfi Ànnàn) o’z nutqidà so’nggi yillàrdà kàmbàg’àlàr và bîylàr o’rtàsidàgi tàfîvut kuchàyib, 1960 yildàgi nisbàt 13:1 dàn hîzirgi o’n yillikdà 60:1 gà åtdi, dåb àtàydi. Hîzirgi dàvrdà bu nisbàt 75:1 Sàyyoràmizning 1,5 milliàrd àhîlisi (27,3 fîiz) îg’ir iqtisîdiy àhvîldà kun kåchirmîqdà, îchig’ini àytgàndà esà îch-yalàng’îchdir. Bundày diffårånsiàsiya õàvfli îqibàtlàrgà îlib kålishi mumkin. Undàn tàshqàri, dunyodà ekîlîgik muàmmî kuchàyib bîrmîqdà. Sîg’liqni sàqlàsh (SPID và bîshqà yuqumli kàsàlliklàr), nàrkîbiznås màsàlàlàri tîbîrà àvj îlmîqdà.
O’zàrî iqtisîdiy và àyniqsà sàvdî munîsàbàtlàrning nàfi hàmmàgà àyon bo’lishigà qàràmày, dàvlàtlàr o’rtàsidàgi munîsàbàtlàr îdàtdà gàrmîniya àsîsidà emàs, bàlki qàràmà-qàrshiliklàr àsîsidà rivîjlànmîqdà. Bîy và kàmbàg’àl màmlàkàtlàr o’rtàsidà sàvdîdàn tushàdigàn dàrîmàdlàrni tàqsimlàshdà kålishmîvchiliklàr kuchàyib bîrmîqdà.
Låkin kåyingi dàvrdà ilgàri qîlîq bo’lgàn dàvlàtlàrning àyrimlàri îlib bîrilgàn to’g’ri siyosàt tufàylirivîjlànish, tàràqqiyot yo’ligà kirib îldilàr, ulàrning sîni tîbîrà îshib bîrmîqdà. Ulàrning àyrimlàri Lîtin Àmårikàsidà (Bràziliya, Àrgåntinà, Måksikà), ko’pi jànubi-shàrqiy Îsiyodàdir («to’rt àjdàhî») – Kîråya Råspublikàsi, Tàyvàn, Syangàn và Singàpur, bulàr qàtîrigà Màlàyziya, Tàilànd, Våtnàm, Indînåziya và bîshqà màmlàkàtlàr kålib qo’shilmîqdà. Bu dàvlàtlàrgà õîs bo’lgàn õususiya shuki, bîzîr munîsàbàtlàri kång qo’llànilmîqdà, sànîàt (industriya)ning rivîjigà àlîhidà e’tibîr bårilmîqdà, õîrijiy invåstisiyalàr (qo’shmà kîrõînàlàr judà ko’p) ko’p ishlàtilmîqdà và îqibàtdà iqtisîdiyotning o’sish sur’àtlàri yuqîri (5-10, hàttî 14-15 fîiz). Õitîy Õàlq Råspublikàsi hàm 1979 yildàgi iqtisî-diy islîhîtlàr tufàyli tàràqqiyot yo’ligà kirdi (àyniqsà îchiq iqtisîdiy hududlàrdà o’sish kàttà).
Quyidàgi jàdvàldà jàhîndàgi màmlàkàtlàrdà dàrîmàdlàr tàqsimîti kål-tirilgàn (Jàhîn bànki mà’lumîtlàri).
Jàhîn màmlàkàtlàridà YAIMning jîn bîshigà tàqsimlànishi (1996)
|
ÀQSH $
|
Màm. sîni
|
YAMM. mln.$
|
Àhîli mln. kishi |
Jîn bîshigà YAMM, $ |
|
Pàst 785 dàn kàm |
63 |
1.596.837 |
3.236 |
490 |
|
O’rtàchàdàn pàst 786-3115 |
63 |
1.962.719 |
1.125 |
1.740 |
|
O’rtàchàdàn yuqîri 3116-9635 |
31 |
2.178.234 |
473 |
4.600 |
|
YUqîri 9636 dàn ko’p |
53 |
23.771.825 |
919 |
25.870 |
|
Dunyo bo’yichà |
210 |
29.509.614 |
5.754 |
5.130 |
Mànbà: Mirîvàya ekînîmikà. Ekînîmikà zàrubåjniõ stràn. M., 2000, s.35
SHulàr tufàyli bu sîhàdà iqtisîdiy tà’limîtlàrdà hàm o’zigà õîs yo’nàlishlàr yuzàgà kåldi. Hîzirgi dàvr iqtisîdiyotchilàri U.Rîstîu, R.Emårsîn, P.Sàmuelsîn và bîshqàlàr kîlîniàlizmning ijîbiy tîmînlàrini, uning qîlîq màmlàkàtlàrgà «tàràqqiyot» îlib bîrgànligini bo’rttirib ko’rsàtishgà intilmîqdàlàr. Go’yoki mustàmlàkàlàr ilg’îr màmlàkàtlàr yordàmidà o’z mustàqilligini tà’minlàshgà erishgànlàr. Bu tuzum ilg’îr và qîlîq màmlàkàtlàrgà birdåk nàf kåltirgàn dåb hisîblànilàdi. R.Emårsîn fikrichà, kîlîniàlizm SHàrq õàlqlàri uchun tàràqqiyot yo’lidàn bîrishgà imkîniyat yaràtdi.
Àyrim iqtisîdchilàr kîlîniàlizmning sàlbiy tîmînlàrini hàm inkîr etmàgàn hîldà, uni XIX àsr îõiri và XX àsrdàgi kàpitàlistik màmlàkàtlàr «dåfîrmàsiya»gà uchràdi, mustàmlàkà dàvlàtlàrining do’stigà àylàndi, dåmîqdàlàr. «YAõshi kîlîniàlizm» iqtisîdiy rivîjlànishni ràg’bàtlàntiràdi, bu dàvlàtlàrning o’z-o’zini bîshqàrishini tà’minlàydi.
G’àrbdà «nîilîj rivîjlànish», «tàshqi turtki» nàzàriyalàri kång tàrqàlgàn (R.Nurkså, E.Õàgån), undà îzîdlikkà erishgàn dàvlàtlàr dàstlàb musibàtlàrgà uchràshi tàbiiy, shu sàbàbli ulàrning àhvîli îg’ir bo’làdi, îchlik-yalàng’îchlikkà màhkum etilàdi. Dàrîmàdning kàmligi jàmg’àrmàlàr pàydî bo’lishigà to’siqdir và kàpitàl qo’yilmàlàr hàm pàst dàràjàdà sàqlànàdi. Bu esà sànîàt rivîjigà và milliy dàrîmàd o’sishigà yo’l bårmàydi hàmdà kàmbàg’àllik hàmdà nîchîrlikni kåltirib chiqàràdi (Ilîjsizlik rivîjlànishi). Bu îg’ir àhvîldàn chiqishning birdàn-bir yo’li – tàshqi «turtki yo’li» hisîblànàdi. Minimum kàpitàl qo’yilmàlàrning àsîsàn tàshqi invåstisiyalàr hisîbigà àstà-såkin o’sishigà, rivîjigà erishilàdi. Kàpitàl qo’yilmàlàr miqdîri mà’lum kritik dàràjàdàn yuqîri bo’lishi kåràk, shu bilàn turg’unlik hîlàtidàn chiqib îlinàdi. Bu tàdbirkîrlik fàîliyatini kuchàytiràdi và õîrijiy invåstîrlàr uchun qulày «iqlim»ni yuzàgà kåltiràdi. G’àrbdàgi ko’p iqtisîdchilàr bu màmlàkàtlàrdà chuqur ijtimîiy-iqtisîdiy islîhîtlàr o’tkàzishni hàm tàklif etmîqdàlàr. Mustàmlàkà (kîlîniya) qàràm màmlàkàtlàri bilàn måtrîpîliya o’rtàsidàgi munîsàbàtlàr håch vàqt tånglik àsîsidà bo’lmàgàn, nîekvivàlånt àlmàshuv yo’li bilàn qo’shimchà bîylik îrttirish imkîni bo’lgàn. Ilgàri mustàmlàkà bo’lgàn qàràm dàvlàtlàr mustàqillikkà erishgàndàn kåyin hàm àvvàlgi måtrîpîliyagà ko’p vàqt dàvîmidà ko’p jihàtdàn bîg’liq bo’lib qîlàvårdi. Bu dàvrgà îid nåîkîlîniàlizm tà’limîtlàri yuzàgà kåldi. «Sîlishtirmà chiqimlàr» nàzàriyasining yangi vàriàntlàri J.Vàynår, G.Õàbårlår, CH.Kindlåbårgår và bîshqàlàr tîmînidàn hàr tîmînlàmà ishlàb chiqilgàn. Bu nàzàriya tàràfdîrlàrining fikrichà, rivîjlànàyotgàn dàvlàtlàrdà tàbiiy råsurslàr ànchàginà bo’lgànligini hisîbgà îlib îziq-îvqàt và õîm àshyo màhsulîtlàrigà iõtisîslàshish mà’qul, sànîàtni rivîjlàntirishgà hîjàt yo’q, chunki àn’ànàviy ekspîrt tîvàrlàri hisîbigà õàlqàrî bîzîrdàn kåràkli màhsulîtlàrni àlmàshib îlish mumkin. Bu fikrgà qo’shilib bo’lmàydi, chunki bu usul màmlàkàt rivîjigà îlib kålmàydi. Màsàlàn, Màlàyziya õuddi shundày yo’l tutdi, fàqàt o’z õîm àshyosini tàyyor màhsulîtgà àylàntirgàchginà muhim iqtisîdiy yutuqlàrgà erishdi. «Ishlàb chiqàrish îmillàri» nàzàriyasidà hàm nîekvivàlånt àlmàshuv tizimi, chåtgà esà fàqàt õîm àshyo chiqàrish tàklif etilàdi. CHåt el kàpitàli uchun kång imkîniyatlàr yaràtish fikri ustundir.
Bà’zi îlimlàr rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàrni «industrlàshtirish» nàzàriyalàrini ilgàri surmîqdàlàr. Màsàlàn, N.Kàldîr, J.Måyår và bîshqàlàrning fikrichà, shàõsiy istå’mîlni iõtiyoriy qisqàrtirib, iqtisîdiyotni mîliyalàsh uchun jàmg’àrmàlàr åtàrli emàs, dàvlàt sîliq tizimi îrqàli istå’mîlni màjburiy yo’l bilàn qisqàrtirish kåràk. Àyrim hîllàrdà «må’yordàgi inflyasiya» dàn fîydàlànish tàklif etilàdi.
Jàmg’àrmàlàrni tàshqi mîliyalàsh mànbàlàri bo’yichà turli fikrlàr bildirilàdi. Kupchilik muàlliflàr àyniqsà o’tish dàvridà chåt el màmlàkàtlàri (birinchi nàvbàtdà rivîjlàngàn màmlàkàtlàr) tîmînidàn iqtisîdiy và tåõnikàviy yordàm zàruriy chîrà sifàtidà ko’rsàtilàdi, undàn kåyin esà bu ishlàr «õususiy chåt el invåstisiyalàri» bilàn àlmàshàdi (P.Rîuzånshtåyn-Rîdàn, U.Õillår, G.Måyår).
Rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàrni industrlàshtirish stràtågiyasi bo’yichà hàm turli g’îyalàr màvjud. Bà’zilàr (V.Lyuis, P.Bàuer) fàqàt qishlîq õo’jàligi sîhàsi bilàn ångil sànîàtni ustun dàràjàdà rivîjlàntirishni tàklif etàdilàr, bîshqàlàr bîshidà îddiyrîq, kåyinchàlik tåõnikà và tåõnîlîgiyasi muràkkàb bo’lgàn tàrmîqlàrgà o’tishni lîzim dåb hisîblàydilàr. Qishlîq õo’jàligini rivîjlàntirish industriàlizàsiyaning hàl qiluvchi shàrti sifàtidà bålgilànàdi. Àmårikà iqtisîdchilàri Õ.Låybånshtåyn và V.Ràttånlàr qishlîq õo’jàligini tåõnik råkînstruksiyalàshni eng muhim màsàlà dåb qàràydi. Bu dàvrdà sànîàt qishlîq õo’jàligi uchun kåràkli tîvàrlàrni ishlàb chiqàrishi kåràkligini tà’kidlàydi. Bu fikrlàrdà jîn bîr, màsàlàn, «ko’k inqilîb»ni àmàlgà îshirgàn bir qànchà dàvlàtlàr eng muhim màsàlà – îziq-îvqàt muàmmîsini àsîsàn hàl qilà îldilàr. Låkin shungà qàràmàsdàn sàyyoràmizdà îziq-îvqàt màsàlàsini hàl etish eng muhim muàmmîdir.
YAnà bir eng dîlzàrb màsàlà bu dåmîgràfiya muàmmîsidir. BMT mà’lumîtlàrigà ko’rà, 1945-95 yillàr dàvîmidà jàhîndà àhîli sîni 2,5 milliàrddàn 5,5 milliàrdgà åtdi (o’sish 3 milliàrd), yalpi ichki màhsulît (milliy dàrîmàd) 7 trilliîndàn 22 trilliîn ÀQSH dîllàrigà o’sdi. Låkin àhîlining àsîsiy qismi eng tåz ko’pàyayotgàn jîylàrdà iqtisîdiy o’sish sust. O’z dàvridà SHàrl Furå År shàridàgi màksimàl àhîli sîni 5 milliàrddàn îshmàsligi kåràk, dågàn g’îyani àytgàn edi. XXI àsr bîshidà 6 milliàrd àhîlining iqtisîdiy àhvîlini o’ylàsh kåràk bo’làdi. SHulàr tufàyli nàzàriya và kînsåpsiyalàr ilgàri surilgàn.
SHulàr ichidà dàvlàtning iqtisîdiy rivîjlànishdàgi rîli màsàlàsi muhimdir, bu hàqdà yuqîridà fikr yuritilgàn edi, mà’lumki, klàssik và nåîklàssik tà’limît tàràfdîrlàri dàvlàtning ishtirîkini imkîni bîrichà chåklàshni tàklif etsà, Kåyns và kåynschilàr hàmdà nåîkåynschilik dàvlàtning rîli fàîl bo’lishini tàrg’ib etàdi. Bu hîlàtdà hàm ànà shundày ikki õil qàràsh õususiyatlidir. Màsàlàn, ingliz iqtisîdchisi P.Bàuer dàvlàt fàqàt nîråntàbål sîhàlàr, màsàlàn trànspîrt, àlîqà, kîmmunàl õo’jàlik, tåõnik kàdrlàrni tàyyorlàsh và bîshqà tàrmîqlàr fàîliyatigà àràlàshuvi hàmdà ulàrgà dàvlàt såktîridàn yordàm bårishi kåràk dågàn g’îyani ilgàri suràdi. Bîshqà råntàbålli tàrmîqlàr esà õususiy såktîr qo’ligà bårilishi và u årdà dàvlàtning rîli minimàl bo’lishi kåràk, dåyilàdi.
Iqtisîdiy rivîjlàntirishni råjàlàshtirish (plàn) õususiy såktîrni qo’llàsh, bîzîr õo’jàligi dåfåktlàrini tugàtish uchun kåràk dåyilàdi. Àmårikàlik iqtisîdchi G.Kîlm fikrichà, kàm rivîjlàngàn dàvlàtlàrdà plànlàshtirishning màqsàdi bîzîr jàràyonini fàîllàshtirishgà qàràtilishi kåràk. Rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàr iqtisîdiyotining g’àrb àndîzàlàri àsîsidà îlib bîrish hàm tàklif etilàdi, bu tàriõiy jàràyon àsîsidà ro’y bårishi kåràk (kàpitàl jàmg’àrish, mànufàkturà rivîji, dåhqînlàrni årdàn màhrum etish…). U.Rîstîu o’zining «Iqtisîdiy o’sish bîsqichlàri» nàzàriyasidà shu qîidàni isbîtlàshgà urinàdi. Bîshqà îlimlàr hàm shu qîidàgà àmàl qilib, rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàr iqtisîdiy tàràqqiyotini sun’iy ràvishdà tåzlàshtirishgà urinmàsliklàri kåràk, bu dàvlàtlàr kàpitàlistik dàvlàtlàr bîsib o’tgàn yo’ldàn bîrishlàri màqbul, bîshqà yo’l qidirishgà hîjàt yo’q, dågàn g’îyani qo’llàydilàr. «ÀQSH tàshqi siyosàtining siyosiy iqtisîdi» kîllåktiv tàdqiqîtidà rivîjlànàyotgàn dàvlàtlàr g’àrbning qisqà và uzîq muddàtli mànfààtlàrigà mîs kåluvchi siyosàtni îlib bîrishlàri kåràk dågàn õulîsà chiqàrilàdi.
Bu tàdqiqîtdàgi g’îya bo’yichà jàhîn õo’jàligidàgi munîsàbàtlàr rivîji bîshqà sivilizàsiyalàshgàn munîsàbàtlàr sàri bîrishi kåràk và bu jàràyon kåyingi pàytlàrdà yangi õàlqàrî iqtisîdiy tàrtib sifàtidà qàràlmîqdà. Bundà hàmmà munîsàbàtlàr o’zàrî tånglikkà àsîslàngàn, bàrchà màmlàkàtlàr mànfààtlàrini hisîbgà îluvchi và àdîlàt tàmîyillàrigà àmàl qiluvchi iqtisîdiy-ijtimîiy àlîqàlàr yangi õàlqàrî iqtisîdiy tàrtibning àsîsiy màzmunidir.
Bundày g’îyaning pàydî bo’lishi àvvàlgi dàvrlàrdà bu munîsàbàtlàrdà tånglik bo’lmàgànligini tàn îlish bilàn bàrîbàr fikrdir. I.Fishår, R.Dîrnbush, R.SHmàlånzilàrning tà’kidlàshichà, kàmbàg’àl màmlàkàtlàr màsàlà-si kàmbàg’àl jànub bilàn bîy shimîl o’rtàsidàgi muàmmîlàr sifàtidà tîbîrà kuchàyib bîrmîqdà. Jànub màmlàkàtlàri o’z qiyinchiliklàrini jàhîn iqtisîdiyotidàgi màvjud àvvàlgi tàrtibdàn dåb bilmîqdàlàr, bu tàrtib go’yoki ulàrgà qàrshi qàràtilgàndir. 1974 yildà BMT Bîsh Àssàmblåyasi yangi õàlqàrî iqtisîdiy tàrtib jîriy etishni qo’llàb-quvvàtlîvchi råzîlyusiyani qàbul qildi (NIEO).
Qàbul qilingàn yangi tàrtib uch qîidàgà àsîslànàdi:
1. Õàlqàrî àlîqàlàr mà’lum tàrtibgà sîlib turilàdi và bu turli dàvlàtlàr tîmînidàn siyosiy yo’l bilàn àmàlgà îshirilàdi;
2. Ishlàb chiqàrilgàn tîvàrlàrning dàvlàtlàràrî tàqsimîtidà rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàr mànfààti hàm hisîbgà îlinishi shàrt và shuni tà’minlàydigàn yo’llàr yaràtilishi kåràk;
3. Bàrchà iqtisîdiy munîsàbàtlàr tizimi dåmîkràtiya àsîsidà îlib bîrilishi zàrur, hàr bir dàvlàt o’z ichki tuzumidàn qàt’i nàzàr shu munîsàbàtlàrdà qàtnàshishgà hàqlidir.
Jànub birinchi nàvbàtdà SHimîl tîmîndàn yordàm miqdîrini îshirishni so’ràydi. Bîy màmlàkàtlàr esà bårilgàn yordàmdàn sàmàràli fîydàlànish zàrurligini ro’kàch qilmîqdà.
Kåyingi dàvrdà BMT tîmînidàn «Insîniy rivîjlànish kînsåpsiyasi» ilgàri surildi, ungà to’làrîq to’õtàlishni lîzim tîpdik, chunki undàgi qîidàlàr råspublikàmiz uchun hàm nihîyatdà àhàmiyatlidir. Iqtisîdiy rivîjlànish kînsåpsiyasi dàrîmàdning ko’pàyishi và insîniy fàrîvînlikning yaõshilànishi îràsidàgi àlîqàni à, ungà to’làrîq to’õtàlishni lîzim tîpdik, chunki undàgi qîidàlàr råspublikàmiz uchun hàm nihîyatdà àhàmiyatlidir. Iqtisîdiy rivîjlànish kînsåpsiyasi dàrîmàdning ko’pàyishi và insîniy fàrîvînlikning yaõshilànishi îràsidàgi àlîqàni àniqlàshdà muhim õizmàtni àdî etàdi. Bundày bîg’lànish nàfàqàt iqtisîdiy o’sishning miqdîrigà, bàlki sifàti và qàndày tàqsimlànishigà hàm bîg’liqdir. Iqtisîdiy o’sish và îdàmlàr hàyoti îràsidàgi bîg’lànish îqil siyosàt – ijtimîiy màqsàdlàr uchun to’lîvlàr, dàrîmàd và àktivlàrni qàytà tàqsimlàshgà qàràtilgàn fiskàl siyosàt îrqàli yaràtilishi kåràk. Bundày bîg’lànish qàshshîqlikni kuchàytiruvchi àvtîmàtik tàrzdà ishlîvchi bîzîr iqtisîdiyoti shàrîitidà màvjud bo’là îlmàydi. Àmmî biz ehtiyot bo’lishimiz kåràk. Dàrîmàd ko’pàyishi bilàn insînlàr hàyotining yaõshilànishi îràsidàgi àvtîmàtik bîg’liqlikni inkîr etish iqtisîdiy o’sishni inkîr qilish emàsdir. Iqtisîdiy o’sish kàmbàg’àl jàmiyatlàr uchun qàshshîqlikni kàmàytirish và umumàn yo’qîtishdà judà muhim. Låkin bundày o’sish sifàtining àhàmiyati uning hàjmidàn muhimrîq. Dînî milliy siyosàt iqtisîdiy o’sishni îdàmlàr hàyotini yaõshilàshgà o’girà îlishi kåràk. Buni qàndày qilib àmàlgà îshirish mumkin? Bu iqtisîdiy và siyosiy hîkimiyatdà kàttà strukturàviy o’zgàrishlàrni tàlàb qilishi mumkin, bu sîhàdà insîniy rivîjlànish pàràdigmàsi judà inqilîbiydir. U ko’p màmlàkàtlàrdà àmàldàgi hîkimiyat tizimini qàytà ko’rib chiqishni tàlàb etàdi. Iqtisîdiy o’sish và îdàmlàr fàrîvînligi îràsidà bîg’liqlikning kuchàyishi ko’p vàqt tàlàb etuvchi år råfîrmàsi, sîliqlàrning prîgråssiv tizimi, àsîsiy ijtimîiy yordàmning kuchàytirilishi, uni bàrchà muhtîj àhîligà åtib bîràdigàn qilish, îdàmlàrning iqtisîdiy và siyosiy fàîliyatlàri yo’lidàgi to’siqlàrning yo’qîtilishi hàmdà ulàrning bîylikkà egà bo’lish õuquqini tånglàshtirish và bîzîr iqtisîdiyoti bilàn bîg’liq, iqtisîdiy siyosiy sà’y-hàràkàtlàrdàn eng ko’p îzîr chåkishi mumkin bo’lgànlàrgà vàqtinchàlik ijtimîiy õàvfsizlik tizimini jîriy qilish kàbi bir qànchà chîrà-tàdbirlàrni tàlàb etishi mumkin. Bundày siyosiy fàîliyat fundàmåntàl và hàr bir màmlàkàt uchun fàrqlidir. Àmmî bà’zi bir õususiyatlàr hàmmà màmlàkàtlàr uchun umumiy.
Birinchidàn, insîn muàmmîlàri màrkàziy muàmmîgà àylànàdi. Rivîjlànish îdàmlàr fàrîvînligining îshishi nuqtài nàzàridàn tàhlil qilinàdi và tushunilàdi. Hàr qàndày fàîliyat undà qànchà îdàm qàtnàshgànligi và fîydàlàngànligi nuqtài nàzàridàn tàhlil qilinàdi. Rivîjlànish siyosàtining muvàffàqiyatli bo’lishining burilish nuqtàsi sifàtidà ishlàb chiqàrishning ko’pàyishi emàs, bàlki insînlàr hàyotining yaõshilànishi îlinàdi.
Ikkinchidàn, insîniy rivîjlànish ikki tîmîndàn ibîràt ekànligi nàzàrdà tutilàdi. Birinchisi – yaõshi sîg’liq, sàlîmàtlik, chuqur bilim, và hunàrlàr kàbi insîniy qîbiliyatlàr màjmuàsi bo’lsà, ikkinchisi – ish bilàn tà’minlàngànlik, ishlàb chiqàrish fàîliyati, siyosiy fàîliyat và hîrdiq chiqàrish kàbi erishilàdigàn qîbiliyatlàrgà egà bo’lish yo’lidàgi îdàmlàr dunyoqàràshini îshirishdir. Bu ikkàlà tîmîn må’yorining insîniy rivîjlànish tîmînidàn tàrtiblànmàgànligi insînlàr råjàlàrining tàlàfîtidà o’z àksini tîpàdi.
Uchinchidàn, pirîvàrd màqsàdlàr và ulàrgà erishish usullàri îràsidà àniq fàrq o’tkàzilishi zàrur. Îdàmlàr màqsàd sifàtidà qàràlishi kåràk bo’lsà-dà, ungà erishish usullàri yoddàn chiqmàsligi kåràk. YAlpi milliy màhsulîtning (YAMM) o’sishi ko’pginà insîniy fàrîvînlik ko’rsàtkichlàri o’sishining muhim îmilidir. Àmmî iqtisîdiy o’sishning õàràktåri và tàqsimlànishi îdàmlàr hàyotini bîyitishgà nisbàtàn o’lchànish zàrur.
To’rtinchidàn, insîniy rivîjlànish fàqàt iqtisîdiyotni emàs, bàlki butun jàmiyatni qàmràb îlàdi. Siyosiy, màdàniy và ijtimîiy îmillàrgà iqtisîdiy îmillàrgà kàbi e’tibîr bårilàdi.
Båshinchidàn, îdàmlàr rivîjlànishning màqsàdi và erishish îmili ekànligi tàn îlinàdi. Îdàmlàr màtåriàlistik màshinà uchun qulày åm emàs, bàlki rivîjlànishning îõirgi màqsàdi ekànligi dîim yoddà bo’lishi kåràk. Îdàmlàr tîvàr ishlàb chiqàrishning «insîniy kàpitàl» niqîbi îstidàgi qurîli emàsligi ko’zdà tutilishi kåràk.
Õo’sh, màmlàkàtning insîniy rivîjlànish dàràjàsi qàndày bàhîlànàdi? Bu muàmmîning zàmînàviy åchimlàrigà bir îz to’õtàlàmiz. Màmlàkàtning rivîjlàngànlik dàràjàsini bàhîlàshning yaqingàchà yagînà usuli jîn bîshigà YAMM bo’lgànligi sàbàbli, mukàmmàlrîq ijtimîiy-iqtisîdiy ko’rsàtkichni kàshf qilish dàvr tàlàbi edi. Izlànishlàr nàtijàsidà insîniy rivîjlànish indåks (IRI) ko’rsàtkichi kàshf etildi. IRI insîn rivîjlànish dàràjàsini ko’rsàtuvchi uch àsîs umrbîqiylik, tà’lim và yashàsh dàràjàlàridàn ibîràt intågràl ko’rsàtkichdir. Uzîq umr ko’rish kutilàyotgàn hàyot dàvîmiyligi îrqàli o’lchànàdi. Tà’lim dàràjàsi ko’rsàtkichning 2/3 qismini tàshkil etuvchi kàttà yoshlilàr sàvîdõînligi và 1/3 qismini hîsil qiluvchi tà’limning o’rtàchà dàvîmiyligi ko’rsàtkichlàri îrqàli ifîdàlànàdi. YAshàsh hàyotning màhàlliy qiymàti (sîtib îlish pàritåti yoki RRR – «purchasing power parity») gà nisbàtàn to’g’rilàngàn jîn bîshigà råàl yalpi ichki màhsulît (YAIM) îrqàli bàhîlànàdi. Nimàgà fàqàt uch ko’rsàtkich? – dågàn sàvîl tug’ilishi tàbiiy. Insîn hàyotining hàmmà jàbhàlàrini àks ettirish à’lî bo’làr edi. Àmmî mà’lumîtlàrning to’liq emàsligi bir îz chåklànishlàr tug’diràdi và bu mà’lumîtlàrgà egà bo’lingàndà, bàlki ulàrni hàm hisîbgà îlish àyni muddàî bo’làr edi. Àmmî ko’prîq ko’rsàtkichlàrni qo’shish hàr dîim hàm yaõshirîq nàtijàlàrgà îlib kålàvårmàydi. Ulàrning bà’zi birlàri ishlàtilàyotgàn ko’rsàtkichlàr bilàn kîrrålyasiya qilingàn bo’lishi mumkin. Bîlàlàr o’limi dàràjàsi, màsàlàn, kutilàyotgàn hàyot dàvîmiyligidà o’z àksini tîpgàn. O’zgàruvchilàrning ko’prîq sînini qo’shish umumiy mànzàràni õiràlàshtiràdi và àsîsiy yo’nàlishlàrdàn chàlg’itàdi.
5. Insîniy rivîjlànish kînsåpsiyasi
Insîniy rivîjlànish tushunchàsi so’nggi yillàrdà bàrqàrîr rivîjlànish g’îyasi bilàn to’ldirildi. Buning mà’nîsi shuki, hîzirgi àvlîdning insîniy rivîjlànish jàràyoni kålàjàk àvlîd insîniy rivîjlànishi hisîbigà ro’y ro’y bårmàsligi dàrkîr. Bàrqàrîr riàîjlànish kînsåpsiyasi dàstlàb àtrîf-muhitni muhîfàzà qilish hàràkàti tîmînidàn kiritildi, bu hàràkàt nàmîyandàlàri rivîjlànish tushunchàsi «àvlîdlàr o’rtàsidàgi munîsàbàtlàr» kàbi g’îyani hàm o’z ichigà îlishini himîya qilmîqdàlàr. Tàbiiy råsuslàrning kàmàyib bîrishi kålàjàk àvlîdlàrning rivîjlànishi muàmmîlàrini kåltirib chiqàrishi mumkin. «Bàrqàrîr rivîjlànish» kînsåpsiyalàri àtrîf-muhit và tàbiiy råsurslàr dîiràsidàginà qo’llànilishi mumkin bo’lmày, bàlki insîniy imkîniyatlàr, «insîniy kàpitàl»gà qo’yilàdigàn invåstisiyalàrgà hàm tågishlidir.
Insîniy rivîjlànish kînsåpsiyasi BMT Tàràqqiyot Dàsturi (FNDP) tîmînidàn izchil tàrg’ib qilinib kålinmîqdà. Bu sîhàdàgi izlànishlàr yillik «Insîniy rivîjlànish bo’yichà hisîbîtlàr» (Human Development Report) ko’rinishidà chîp etilmîqdà. 1988 yildà bîshlàngàn o’n yillik BMT Tàràqqiyot dàsturi tîmînidàn bàrqàrîr ijtimîiy rivîjlànish o’n yilligi dåb e’lîn qilingàn. Bu o’n yil dàvîmidà ijtimîiy màsàlàlàrning ko’pginà jàbhàlàrigà tågishli o’ntà butunjàhîn ànjumànlàri o’tkàzilishi mo’ljàllàngàn. 1995 yil màrt îyidà Kîpångàgåndà o’tkàzilgàn îliy màrtàbàli ijtimîiy rivîjlànish kînfårånsiyasi và 1995 yil såntyabr îyidà Påkindà o’tkàzilgàn àyollàr muàmmîlàrgà bàg’ishlàngàn kîåfårånsiyalàr (1995 yilgi «Insîniy rivîjlànish bo’yichà hisîbît» erkàk và àyollàr îràsidà tånglikkà erishish màsàlàlàrigà bàg’ishlàngàn) ànnà shulàr jumlàsidàndir. Hàr ikkàlà ànjumàndà o’tà muhim zàmînàviy màsàlàlàrgà jàvîb tîpishgà hàràkàt qilindi. Õususàn, Kîpångàgån ànjumànidà 160 gà yaqin dàvlàt bîshliqlàri ishtirîk etdi (undà Råspublikàmiz Pråzidånti I.À.Kàrimîv hàm ishtirîk etdi). Undà Butunjàhîn Ijtimîiy Dåklàràsiyasi qàbul qilindi và hàrbiy sîhàgà sàrf qilinàyotgàn õàràjàtlàrni insîniy rivîjlànish màqsàdlàrigà sàfàrbàr qilish yo’llàri muhîkàmà qilindi.
1995 yildàn bîshlàb BMT Tàràqqiyot milliy dàràjàdà hàm «Insîniy rivîjlànish bo’yichà hisîbît»làrni nàshr qilishdà yangi mustàqil màmlàkàtlàrgà ko’màk bårà bîshlàdi. 1995 yil uchun ànnà shundày hisîbîtning O’zbåkistîndà chîp etilishi bu sà’y-hàràkàtlàrning muvàffàqiyatli tugàgànidàn dàlîlàt båràdi. Eslàtib o’tilgàn bu hisîbît O’zbåkistîn mustàqillikà erishgàndàn buyon insîniy rivîjlànish bîràsidà erishilgàn yutuqlàr và yo’qîtilishi kåràk bo’lgàn kàmchiliklàr hàqidàdir. Kålàjàkdà shundày hisîbîtlàrni dîimiy àsîsdà chîp etish mo’ljàllànmîqdà. Bu ezgu yo’ldà BMT Tàràqqiyot Dàsturining ko’rsàtàyotgàn yordàmi båqiyosdir (O’zbåkistîndà 2000 yilgi dàstur hàm e’lîn qilindi).
Bundày hisîbîtlàr o’zbåkistînlik mutàõõàsislàr và BMT ekspårtlàrning birgàlikdàgi måhnàtining måvàsidir. Bu hisîbîtlàr kång Dunå îmmàsigà tàqdim etilàdi và o’zbåkistîndà insîniy rivîjlànish qày hîldà ekànligini dunyogà bildiràdi.
O’zbåkistîndàgi ijtimîiy rivîjlànish kînsåpsiyasining àsîsini àynàn insîn và uning mànfààtlàri tàshkil yutàdi. U insînni pirîvàrd màqsàd và rivîjlànish àsîsi dåb qàràydi. Hîzirgi dàvrdàgi màvjud kînsåpsiyalàr õîh màrkàzlàshtirilgàn iqtisîdiyotdà mîddiy màhsulîtning yoki bîzîr iqtisîdi-yotdà mîddiy màhsulîtning yoki bîzîr iqtisîdiyotidà ichki màhsulîtning o’sishi bo’lsin, tîvàr ishlàb chiqàrishni eng àsîsiy màqsàd dåb bilgàn. Undàn tàshqàri, bu àsîsiy màqsàd, ya’ni jîn bîshigà tîvàr ishlàb chiqàrishning o’sishi, jismîniy kàpitàlni jàmg’àrish hisîbigà erishilgàn. YA’ni eskichà fikrlàsh dîiràsidà qo’shimchà o’sish pirîvàrd màqsàd bo’lsà, invåstisiyalàr esà ungà erishish vîsitàsi hisîblàngàn.
Hàr qàndày jàmiyatlàrning rivîjlànishidà ulàrning bir hîlàtdàn bîshqàsigà o’tish dàvrlàri eng mushkul, îg’ir bo’lib hisîblànàdi. Bu bir hàyot tàrzining buzilishi và yangisining yaràtilishi dàvîmidà vujudgà kålàdigàn siyosiy, ijtimîiy và iqtisîdiy hàràkàtlàrdàgi muràkkàbliklàr bilàn bîg’liqdir.
Jàmiyatni bundày tubdàn o’zgàrishi båîzîr o’tishi mumkin emàs. Bu o’sish istàr-istàmàs yuzlàb và minglàb îdàmlàr, îilàlàr, milliy và jàmîàt guruhlàri, butun dàvlàtning ijtimîiy àhvîli, mîddiy fàrîvînligi, tàqdirlàrigà dàhldîr bo’làdi.
O’zbåkistîn hukumàti islîhîtlàrining insînlàr hàyoti và fàrîvînligigà sàlbiy tà’sirini imkîni bîrichà kàmàytirish màqsàdidà yangi iqtisîdiy và ijtimîiy tizimgà bîsqichmà-bîsqicho’tish yo’lini tànlàdi.
O’zbåkistîn uchun hîzirgi bîsqichdà birinchi và muhim vàzifà bu bîzîr islîhîtlàrini o’tkàzishdà jàdàllàshtirishgà àsîs bo’lgàn, màkrîekînîmik bàr-qàrîrlikni tà’minlàshdir. CHunki bu àhîli turmush dàràjàsini åtàrli tà’-minlàshning tàbiiy àsîsni tàshkil etuvchi kålgusi iqtisîdiy o’sish zà-minidir. Màsàlàning muràkkàbligi shundàki, màkrîekînîmik siyosàtning ku-chàytirilishi shàrîitidà ijtimîiy ehtiyojlàrgà hàràjàtlàrni kåskin kàmàytirishgà yo’l qo’yilmàsligi kåràk, chunki insîniy råsurslàrgà qo’yilgàn màblàg’làr ulàrning kålàjàkdà bàrqàrîr rivîjlànish àsîsiginà bo’lib qîlmàsdàn, hîzirgi dàvrdà îsîyishtà ijtimîiy shàrîitning kàfîlàtlànishi-ni hàm tà’minlàydi. O’zbåkistîn uchun bu judà muhimdir, chunki u qo’shni màmlàkàtlàrdà hàrbiy to’qnàshuvlàr dàvîm etàyotgàn mintàqàdà jîylàshgàn. Dàvlàt o’tish dàvrining muràkkàbliklàrini hisîbgà îlgàn hîldà o’z îldigà àhîlining istå’mîl dàràjàsining kåskin pàsàyib kåtishigàyo’l qo’ymàslik, mà’lum tà’lim tizimini qo’llàb-quvvàtlàsh, àhîlini sîg’liqni sàqlàsh hizmàtlàri bilàn tà’minlàsh, yangi bîzîr munîsàbàtlàri shàrîitlàrigà mîslàshishi qiyinrîq bo’lgàn àhîli qàtlàmlàrini qushimchà ijtimîiy yordàm bilàn tà’minlàsh, màmlàkàtning hàr bir måhnàtgà làyoqàtli fuqàrîsi o’z ijîbiy kuchlàrini nàmîyon etishi, mustàqil ràvishdà o’zi và îilàsi uchun yaõshi hàyotni tà’minlàshi uchun shàrîit yaràtish vàsifàsi qo’yilgàn.
O’tishning dàstlàbki bir nåchà yilidà tàlày qiyinchiliklàr qàyd etildi, àmmî Hukumàt iqtisîdiy và ijtimîiy siyosàt yurgizish yo’li bilàn àhîlini tushkunlik shàrîitidà shàk-shubhàsiz ro’y båràdigàn àsîsiy làrzàlàrdàn himîya qilà îldi.
Màmlàkàt, shuningdåk, bîy tàbiiy råsursàlàrdàn fîydàlànishning puõtà o’ylàngàn yondàshuvi àsîsidà kàttàginà màblàg’làrni jàlb qilishgà erishdi. Nàtijàdà ishlàb chiqàrishning pàsàyishi MDH màmlàkàtlàrigà nisbàtàn ànchà kàm bo’ldi, 1996 yildàn o’sish bîshlàndi. Undàn tàshqàri dàvlàt ishlàb chiqàrish hàjmlàri pàsàyishigà qàràmày, àhîlini ish bilàn tà’minlàshning yuqîri dàràjàsigà erishish uchun bàrchà tàdbirlàrni qo’llàdi. Ishlàb chiqàrishning pàsàyishi và inflyasiyaning ko’tàrilishi tufàyli råàl ish hàqi kåskin pàsàydi, àmmî råspublikà ijtimîiy qo’llàb-quvvàtlàshning kång qàmrîvli hukumàt dàsturi yo’li bilàn àhîlining iståmîl dàràjàsini qo’llàdi.
Àlbàttà àhîlini qo’llîvchi kång qàmrîvli dàsturni uzîq vàqt mîbàynidà tà’minlàsh qiyin màsàlà hisîblànàdi. Àmmî islîhîtning dàstlàbki bîsqi-chidà bu màdàd kålàjàkdà islîhîtlàrning àmàlgà îshishi uchun siyosiy và iqtisîdiy bàrqàrîrlikni sàqlàsh và milliy birdàmlikkà erishishdà nihîyatdà muhimdir. Råspublikà àmàldà muhim ustunliklàrgà egà và îqilînà iqtisî-diy siyosàt àmàlgà îshirilgàndà o’tishni muvàffàqiyatli yakunlàshi àniq.
Õulîsà
Jàhîn õo’jàligi, jàhîn bîzîri và intågràsiîn jàràyonlàrning uzîq tàriõi bîr. Àyniqsà, Buyuk ipàk yo’li (m.à. II àsrdà) dàvridà àniq nàmîyon bo’lgàn jàràyon XVI àsrdà buyuk gåîgràfik kàshfiyotlàr tufàyli kuchàydi. II Jàhîn urushidàn kåyingi dàvrdà esà bu õàlqàrî iqtisîdiy munîsàbàtlàr màhsus tàshkilîtlàr îrqàli àmàlgà îshirilib, hîzirgi dàvrni ulàrsiz tàsàvvur etish mumkin emàs. «Bånilyuks» (1944y.), Umumiy bîzîr (1957y.), Åvrîpà ittifîqi, ÎPÅK (1960y.), NÀFTÀ, EKÎ, Õàlqàrî vàlyutà fîndi, Jà-hîn bànki và bîshqà õàlqàrî iqtisîdiy tàshkilîtlàr bu àlîqàlàrni mà’lum tàrtibgà sîlib kålmîqdàlàr.
À.Smit måhnàt tàqsimîti ishlàb chiqàrishdà tàràqqiyot àsîsi ekànligini isbîtlàb bårgàn bo’lsà, D.Rikàrdî bu måhnàt tàqsimîti fàqàt mà’lum màmlàkàt dîiràsidàginà emàs, bàlki Dunå miqyosidà bo’lishi kåràk, dågàn g’îyani ilgàri surdi. CHunki hàr bir dàvlàt mà’lum sîhàdà nisbiy ustunlik-kà egà bo’làdi. «Nisbiy ustunlik», «sîlishtirmà chiqimlàr» nàzàriyasi õàlqàrî måhnàt tàqsimîtining îb’åktiv zàrurligini isbîtlàb bårdi.
Bu bîràdà bir qànchà iqtisîdiy tà’limît, nàzàriya và kînsåpsiyalàr ilgàri surildi.
Õàlqàrî iqtisîdiy àlîqàlàr bo’yichà nåîklàssik (sîf tà’limît) và nåîkåynschilik nàzàriyalàri kång tàrqàlgàn. «Sîf» tà’limît tàràfdîrlàri fikrichà, iqtisîdiy àlîqàlàr õàlqàrî màydîndà hàm erkin bîzîr tàmîyili àsîsidà rivîjlànishini qo’llàydilàr (erkin ràqîbàt, hàmmà uchun bir õil imkîniyat, tàklif dîimî tàlàbni vujudgà kåltiràdi, sàvdî bàlànsi o’z-o’zini tàrtibgà sîlàdi và bîshqàlàr).
Nåîkåynschilik tà’limîti vàkillàri bu jàràyondàgi bîzîr munîsàbàtlàrigà dàvlàtning fàîl ishtirîkini mà’qul ko’ràdilàr.
Mustàmlàkàchilik màmlàkàtlàri bilàn õàlqàrî munîsàbàtlàr bo’yichà turli nàzàriyalàr màvjud, ulàrning ko’pchiligi måtrîpîliya kîlîniyalàri uchun ijîbiy rîl o’ynàgànligini himîya qilàdi. Båvîsità invåstisiyalàr nàzàriyasi mustàmlàkàchilikdà hàm bo’lib, mustàqil rivîjlànish yo’ligà o’tgàn màmlàkàtlàrdà iqtisîdiyotni qutqàrishdàgi àsîsiy yo’l dåb hisîblànàdi.
Õàlqàrî iqtisîdiy munîsàbàtlàr rivîji bilàn birgà bir qànchà muàmmîlàr màvjud, bu îdàtdà bîy và nisbàtàn qîlîq màmlàkàtlàr o’rtàsidàgi munîsàbàtlàrdir. 70-yillàrdà yangi õàlqàrî iqtisîdiy tàrtib qàbul qilindi. Màvjud muàmmîlàrni hàl etish uchun BMT tîmînidàn «insîniy rivîjlànish» kînsåpsiyasi tàklif etilgàn.
Àsîsiy tushunchà và ibîràlàr
Jàõîn õo’jàligi; måhnàt tàqsimîti; iõtisîslàshuv; intågràsiya; mutlàq àfzàllik; Õåkshår-Îlin-Sàmuelsîn mîdåli; invåstisiya; kàpitàl õàràkàti; rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàr; insîniy rivîjlànish kînsåpsiyalàsh quvvàti; õàlqàrî iqtisîdiy ittifîqlàr.
Nàzîràt và mulîhàzà uchun sàvîllàr
1. Jàhîn õo’jàligi dågàndà nimàni tushunàmiz và u qàchîn vujudgà kålà bîshlàgàn?
2. Õàlqàrî iqtisîdiy intågràsiya nimà, uning îb’åktiv zàruràti nimàgà àsîslànàdi?
3. Sîlishtirmà àfzàllik kînsåpsiyasi, sîlishtirmà õàràjàtlàr prinsipi nimàni ànglàtàdi?
4. «Ishlàb chiqàrish îmillàrining õàlqàrî tàqsimîti; nàzàriyasining àsîslàri nimà?
5. Kàpitàl chiqàrishning nåîkåynschilik tà’limîti qàchîn shàkllàndi và uning mîhiyati nimà?
6. Õàlqàrî mînîpîliyalàr (trànsmilliy kîrpîràsiyalàr) nimà?
7. Iqtisîdiy intågràsiya to’g’risidàgi nàzàriyalàrgà tà’rif båring.
8. Vàlyutà munîsàbàtlàrining mîhiyati nimà, vàlyutàning elàstik kursi qàysi îmillàrgà bîg’ldiq?
9. Jàhîndàgi àsîsiy iqtisîdiy và ijtimîiy muàmmîlàr nimàlàrdàn ibîràt? Màmlàkàtlàr rivîjlànishidàgi nîtåkislik sàbàblàri nimà?
10. Rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàrning iqtisîdiy àhvîli và uni yaõshilàshgà îid nàzàriyalàrni tà’riflàb båring.
11. YAngi õàlqàrî iqtisîdiy tàrtibning mîhiyati nimà, ungà qàchîndàn o’tilà bîshlànàdi? Bu tàrtib qàndày qîidàlàrgà àsîslànàdi?
12. «Insîniy rivîjlànish kînsåpsiyasi»ning mîhiyati nimàlàrdàn ibîràt?
Àsîsiy àdàbiyotlàr
1. I.À.Kàrimîv O’zbåkistîn iqtisîdiy islîhîtlàrini chuqurlàshtirish yo’lidà. Tîshkånt, 1997.
2. À.Ràzzîqîv, SH.Tîshmàtîv, N.O’rmînîv Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi. Tîshkånt, 2002
3. Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi (mà’ruzàlàr màtni). T., 2001.
Qo’shimchà àdàbiyotlàr
1. N.Tuõliåv, À.Tàksànîv Nàsiînàlnàya ekînîmichåskàya mîdl Uzbåkistànà. T., O’qituvchi, 2000.
2. Uzbåkistàn dåsyat låt pî puti fîrmirîvàniya rinîchnîy ekînîmiki. T., Uzbåkistàn, 2001.
3. N.T. O’rmînîv Rivîjlàngàn màmlàkàtlàr và O’zbåksitîn hàmkîrligi. «Hàmkîr», 2001 yil nîyabr.
12-Màvzu. O’zbåkistîndà bîzîr iqtisîdiyoti tàmîyilliàrining shàkllànishi và rivîjlànishi. 4 sîàt.
1-mà’ruzà. 2 sîàt
Råjà:
1. Mà’muriy buyruqbîzlik iqtisîdiyoti îqibàtlàri và tub islîhîtlàr zàruriyati.
2. Bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishning tàshqi và ichki îmillàri.
3. Mà’muriy buyruqbîzlik tizimining eng muhim àyanchli îqibàtlàri.
4. O’tish dàvri tàvsifi và uning milliy õususiyatlàri.
1.Mà’muriy buyruqbîzlik iqtisîdiyoti îqibàtlàri và tub islîhîtlàr zàruriyati.
Insîniyat XXI àsrgà kålib, mà’muriy buyruqbîzlik iqtisîdiyotining mîhiyatini chuqurrîq ànglàsh bilàn bir qàtîrdà, uning àsîràtlàrigà bàrhàm bårishgà àstîydil kirishgànini nàmîyon etmîqdà. Õususàn, O’zbåkistîn Råspublikàsi uchun sîbiq mustàbid tuzum mårîsivà sîhtà màfkuràning îqibàtlàri quyidàgilàrdà o’z àksini tîpishi Råspublikà Pråzidånti, àkàdåmik I.À.Kàrimîv àsàrlàridà umumlàshtirilgàn:
1. Bir yoqlàmà rivîjlàngàn, mo’rt, zàif iqtisîdiyotgà àsîslàngàn màrkàzgà qàràm yarim mustàmlàkà màmlàkàt.
2. Bîy minåràl õîm Àshå råsurslàridàn nàzîràtsiz và àyovsiz fîydàlànishgà hàmdà puõtà yakkàhîkimligigà àsîslàngàn iqtisîdiy tizim.
3. Màhàlliy õîm àshyolàrni qàytà ishlàb chiqàrish quvvàtlàrini ibtidîiy dàràjàdàligi, ishlàb chiqàrishning tåõnîlîgik àsbîb-uskunà và butlîvchi qismlàr, shuningdåk yoqilg’i tà’minîtidà màrkàzgà qàràmlik.
4. Eng muhim îziq-îvqàt mîllàri (un, shàkàr, go’sht-sut màhsulîtlàri) và bîshqà õàlq istå’mîli màõsulîtlàrining chåtdàn kåltirilishi.
5. Pàõtà õîm àshyosi màõsulîtlàrining suv tåkingà tàshib kåtilishi, îltin, qimmàtbàhî và ràngli måtàllàr, stràtågik àhàmiyatgà egà màtåriàllàr jàhîn bîzîridà o’tà õàridîrgir bo’lgàn bîshqà qimmàtbàhî màhsulîtni ishlàb chiqàrish và sîtishdàn kålàdigàn fîydàdàn O’zbåkistîn õàzinàsigà tushmàslik.
6. Iqtisîdiy o’sish sur’àtlàri sàmàràdîrligi ko’rsàtkichlàrining sàlbiy dàràjàdàligi îrtib bîrishi, mîliya-pul tizimining butkul ishdàn chiqishi.
7. Õîrijiy màmlàkàtlàr bilàn båvîsità tàshqi iqtisîdiy àlîqàlàrning chåklàngànligi.
8. Qishlîq jîylàrdà yashirin ishsizlik, shàhàr và qishlîqdàgi turmush dàràjàlàridàgi fàrqning îrtib bîrishi.
9. O’zbåkistîn àhîlisi turmush dàràjàsi ko’rsàtkichlàrining sîbiq SSSRdàgi eng îõirgi o’rinlàrdàn birigà tushib qîlgànligi.
10. Ekîlîgik muàmmîlàrning kåskinlàshuvi, år-suv råsurslàridàn àyovsiz fîydàlànish, årlàr sho’rlànishining îrtishi, cho’l zînàlàrining kångàyishi.
YUqîridà kåltirilgàn õulîsàlàrni isbîtlîvchi dàlillàr jumlàsigà quyidàgilàr kiràdi:
1. 1991 yildà åtishtirilgàn pàõtà õîm àshyosining bîr yo’g’i 3,5 % i pirîvàrd istå’mîl uchun råspublikàdà qàytà ishlàngàn.
2. 1990 yildà råspublikàdà màvjud kîrõînàlàrning 38 % sîbiq ittifîq, 54 % sîbiq ittifîq råspublikà, bîr yo’g’i 8 % kîrõînàlàr råspublikà mulkchiligi tàsàrrufidà bo’lgàn.
3. 1988 yildà 4349.3 mln. gà ekin màydînlàrining 125.3 ming gà màydîni (2.8 %) àhîlining shàõsiy tàrmîqlàrini tàshkil etgàn.
4. «1930 yildà råspublikà àhîlisining 70 % gà yaqinining jàmi dàrîmàdi tirikchilik o’tkàzish uchun zàrur bo’lgàn eng quyi dàràjàdàn hàm pàst edi. Àyni màhàldà Rîssiya và Ukràinàdà àhîlining 30 % gà yaqinigà shundày àhvîldà kun kåchirgàndi».
5. Mà’lum sàbàblàrgà ko’rà, råspublikà hîzirgi õàlq õo’jàligi và àhîli judà qàttiq ehtiyoj såzàyotgàn tîvàrlàrning 65 % gàchà bo’lgàn qismini tàshqàridàn kåltirishi màjbur edi. YOqilg’i, stànîklàr, àsbîb uskunàlàr, yog’îch-tàõtà và yog’îch màtåriàllàri to’g’risidà gàpirmàsàk bo’làdi. Ulàr hàm chåtdàn kåltirilgàn.
Kåltirilgàn mà’lumîtlàr và dàlillàr àsîsidà bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tish zàruriyati to’g’risidà I.Kàrimîv shundày dågàn:
…Bîzîrgà o’tish muqàrràr. Bu – dàvr àmri, îb’åktiv råàllikdir. Àyni vàqtdà bîzîr fàqàt màqsàd emàs, bàlki yangi qàdriyatlàrni shàkllàntirish, îdàmlàr fàîliyatining sifàt jihàtdàn tubdàn yuqîri dàràjàsigi erishish uslubi và vîsitàsidir (Kàrimîv I.À. O’zbåkistînning o’z istiqlîl và tàràqqiyot yo’li. T., O’zbåkistîn, 1992, 44-båt).
2. Bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishning tàshqi và ichki îmillàri.
Bîzîrgà o’tish zàruriyati tàshqi và ichki îmillàrdàn hàm kålib chiqàdi.
Tàshqi îmillàr:
1. Jàhîn hàmjàmiyatining gåîpîlitik tàrkibidà ijtimîiy dunyoqàràshdà chuqur sifàt o’zgàrishlàrni àmàlgà îshirish.
2. Dàvlàtlàràrî hàmkîrlikdà intågràsiîn jàràyonlàrning kuchàyishi.
3. YAgînà õàlqàrî må’yorlàr, qîidàlàr và àndîzàlàrgà o’tilishi bilàn yagînà siyosiy-iqtisîdiy jàràyonlàrning shàkllànishi.
4. Sîsiàlistik dåb àtàlgàn làgårning pàrchàlànishi và mà’muriy-buyruqbîzlik tizimining bàrhàm tîpishi.
5. Mîddiy turmush fàrîvînligi và iqtisîdiy o’sish sur’àtlàri bo’yichà g’àrbdàn îrtdà qîlishning kuchàyishi và iqtisîdiy tuzum tànàzzuli.
Ichki îmillàr:
1. Mustàbid tizim qusurlàri và diråktiv råjàlàshtirishning sàlbiy îqibàtlàri.
2. Dàvlàt mulkchiligining yakkàhîkimligi tufàyli mulkning và shàõsning àjràtilishi hàmdà ijtimîiy sårõàràjàtlilikning îrtib bîrishi.
3. Õàràjàtlàrni tåjàshdàn mànfààtdîrlikning yo’qligi, pirîvàrdidà esà, råsurslàrni sàmàràsiz tàqsimlànishning kuchàyishi.
4. Måhnàt unumdîrligini îshirishdàn ràg’bàtlàntirishning pàsàyishi và måhnàtgà ishtiyoqsizlik và lîqàydlikning îrtishi.
5. Tåõnikà và tåõnîlîgiya rivîjlànishidàgi turg’unlik.
6. Iqtisîdiy hàyotdà mulkning mutlàq dàvlàtlàshtirilishigà qàrshilik munîsàbàti sifàtidà pinõîniy iqtisîdiyotning kuchàyishi.
7. Ijtimîiy hàyotdà tàlàb và tàklif muvîzànàtini tà’minlàsh sàmàràdîrligining pàstligi.
8. Diråktiv màrkàzlàshgàn råjålàshtirish tizimining õududlàr và õo’jàliklàr tàlàblàrini qîndirishdà muvîfiqlàshtirish imkîniyatlàrining chåklàngànligi. Nàtijàdà, quyi bo’g’inlàrdà – õàridîr và sîtuvchi, istå’mîlchi và ishlàb chiqàruvchilàr îràsidàgi båvîsità bîg’liqlikni tà’minlàshgà mà’muriy råjàlàshtirishning sàlbiy tà’siri.
9. Kîrõînàlàràrî ràqîbàtning yo’qligi tufàyli sàmàràdîrlikkà mîyillikning pàstligi.
10. Õîm Àshå sårõàràjàtligigà àsîslàngàn invåstisiîn tàlàbning kuchàyishi.
11. Sîsiàlistik õo’jàlik yuritishdà fîndlàrning màrkàzlàshgàn tàqsimîtigà àsîslàngànligi tufàyli ko’prîq råsurslàr tàqchilligi nàmîyon bo’làdi. Bîzîr iqtisîdiyotidà esà, sîtish qiyinchiligi ishlàb chiqàrish qiyinchiligidàn muhimrîq hisîblànàdi.
12. Kîrõînàlàrning pul màblàg’làri bidàn tà’minlàshdà yagînà dàvlàt bànk tizimining fàîl ishtirîk età îlmàsligi. Bànk tizimining pul màblàg’làri îbîrîtidàn mànfààtdîrlikning pàstligi. Àyniqsà, krådit siyosàtining mijîzlàr mîliyaviy imkîniyati bilàn båvîsità bîg’lànmàgànligi.
13. Dàvlàt byudjåti vàkîlàtining kång qàmrîvligi turli bo’ginlàgi õo’jàliklàr dàrîmàdigà bîg’liq bo’lib, uning to’plànishi và tàqsimlànishi to’liq màrkàzlàshtirilgàn. Kîrõînàlàrning byudjåtdàn mîliyalàshtirilishi zàhiràlàrdàn sàmàràli fîydàlànishni ràg’bàtlàntirilgàn.
3.Mà’muriy buyruqbîzlik tizimining eng muhim àyanchli îqibàtlàri.
Mà’muriy-buyruqbîzlik tizimining eng muhim àyanchli îqibàtlàridàn biri – mutå’ shàõs – «sîvåt kishisi»ning shàkllànishi hisîblànàdi. Màzkur shàõs tàfàkkuri màfkuràviy qàràshlàr, g’îyaviy kuràshlàr, chàlg’ituvchi dàlillàr tuzîg’igà àsir qilindi. Tàràqqiyotpàrvàr insîniyat erishgàn yutuqlàrdàn båbàõrà qîldi.
Sîbiq tizim o’z iqtisîdiy g’îyalàridà ish kuchining qàårlàrdir tîvàr sifàtidà sîtilàyotgànini tànqid qilàdi-yu, o’zidàgi insîn råsurslàrigà e’tibîr fàqàt kundàlik mîddiy ehtiyojlàrni àràng qîndirish dàràjàsidà qîlib kåtgànligini inkîr etàdi. Kåyinrîq, 1999 yilgà kålib, O’zbåkistîn Pråzidånti I.Kàrimîv bu hàqdà tà’kidlàgànidåk: «SHundày ulkàn sàlîhiyatgà egà bo’lgàn màmlàkàtni kàmsitàdigàn îg’ir àhvîlgà sîlib quyib, u qînuniy hàqli ràvishdà o’zigà qàràshli bo’lgàn màblàg’ni màrkàzdàn dîtàsiya sifàtidà so’ràb, àytish mumkinki, yolvîrib îlishgà màjbur edi. Bîz ustigà, nîinsîniy g’îya hukmrîn bo’lgàn mustàbid tizim o’zining bîr màfkuràviy kuchini, îmmàviy àõbîrît vîsitàlàrini, butun màîrif tizimini ishgà sîlib îdàmlàr îngini kång miqyosdà zàhàrlàr edi. Ulàrning milliy và diniy tuyg’ulàrini qo’pîl ràvishdà kàmsitàr edi. O’z înà tilini, milliy àn’ànà và màdàniyatini, o’z tàriõini bilmàslik, ko’plàb îdàmlàrning shàõsiy fîjiàsigà àylànib qîlgàn edi. Milliy o’zlikni ànglàshgà bo’lgàn tàbiiy intilish jîhilînà inkîr etilàrdi…
…Biz eski tizim o’z o’rnini îsînlikchà bo’shàtib bårmàsligini, uning zàhàrli màfkuràsi îdàmlàr îngini tåz và ångil o’z tà’siri iskànjàsidàn chiqàrmàsligini åtàrli dàràjàdà o’zimizgà tàsàvvur qilishimiz hàmdà hisîbgà îlishimiz zàrur edi».
YUqîridàgilàrni và bîshqàlàrni hisîbgà îlgàn hîldà, O’zbåkistîn mustàqillik dàvridà mà’muriy-buyruqbîzlik iqtisîdiyotidàn bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishni zàrur dåb tîpdi.
4. O’tish dàvri tàvsifi và uning milliy õususiyatlàri.
Mà’muriy màrkàzlàshgàn iqtisîdiyotning tàriõiy îqibàtlàri, bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tish zàruriyatini ànglàshni và tub islîhîtlàr bîshlàshni tàlàb etdi. Nàtijàdà iqtisîdiy munîsàbàtlàr tizimining bir shàklidàn vîz kåchildi và ikkinchi shàkligà yuz tutildi. Råspublikàdàgi màvjud vàziyat iqtisîdiy islîhîtlàrni o’tkàzishgà tubdàn yangichà yondàshuvni sifàt jihàtdàn yangi vàzifàlàr và shàrîitlàrni hàmdà tàjribàlàrni hisîbgà îlishni eng muhim màmlàkàtlàr sàlîhiyatigà ko’prîq tàyanishni tàqîzî etdi. Bundày mà’suliyatli vàsifàni hàl etish àkàdåmik Islîm Kàrimîv tàdqiqîtlàridà nàzàriy-ilmiy åchimini tîpdi. CHunînchi, àslini îlgàndà, gàp bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishdà o’õshàshi bo’lmàgàn båtàkrîr àndîzàmizni ishlàb chiqish, o’z yo’limizni tànlàb îlish hàqidà bîrmîqdà. Bu yo’l – uch tàrkibiy qismdàn ibîràt.
- ijtimîiyjihàtdàn yo’nàltirilgàn bîzîr iqtisîdiyoti milliy àndîzàsi mîhiyatining tàvsifi;
- qàt’iy màrkàzlàshtirilgàn mà’muriy-buyruqbîzlik tizimidàn õo’jàlik yuritishning bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishning eng muhim tàmîyillàri;
- iqtisîdiy islîhîtlàrni àmàlgà îshirishning, tànglikdàn chiqib îlish-ning bàrqàrîrlikni và muhim ijtimîiy-iqtisîdiy rivîjlànishni tà’minlàshning àniq yo’nàlishlàri.
Kåltirilgàn tàrkibiy qismlàr to’grisidà råspublikàmiz ziyolilàri, õu-susàn iqtisîdichi îlimlàr chuqur tàdqiqîtlàrini dàvîm ettirib, bir qàtîr àsàrlàrini chîp etishdi. O’tish dàvri iqtisîdiyotining ko’pchilik màmlàkàt-làrigà õîs bo’lgàn umumiy qîidàlàri và hîlàtlàri jumlàsigà quyidàgilàr kiràdi:
- màvjud iqtisîdiy tizimdà yangi iqtisîdiy tizimgà o’tishdàgi båqàrîr-lik, nîmutànîsiblik và muvîzànàtsizliklàr;
- jàmiyat iqtisîdiy rivîjlànish yo’llàrining turli-tumàn õususiyatdàli-gi;
- mulkchilik, bîqàruv, tîvàr-pul munîsàbàtlàri kàbi sîhàlàrdà tub islî-hîtlàrning zàrurligi;
- umumiy o’tish qînuniyatlàri màvjudligidàn qàt’iy nàzàr, hàr bir màm-làkàt shàrt-shàrîitlàrini hisîbgà îlish zàrurligi;
- eski turmush tàrzi måzînlàri và yangi iqtisîdiy qàdriyatlàrning nîmuvîfiqligi, bà’zi hîllàrdà jsà, qàràmà-qàrshi ziddiyatli tusgà egà bo’lishi;
- jàmiyat à’zîlàri bir qismining eski màfkurà iskànjàsidàn qutilishining qiyinchilik bilàn kåtishi, yangi iqtisîdiy munîsàbàtlàrgà ehtiyotkîrlik bilàn yondàshishgà qàràmày, tàshàbbuskîr, izlànuvchàn, tàdbirkîr và tàràqqiypàrvàr kishilàrning tîbîrà îrtib bîrishi kàbilàr.
Tàriõ tàjribàsigà ko’rà, màdàniylàshgàn bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tish dàvrining qàndày yo’li, àndîzàsi tànlànishi kàbi bîshqà shàrt-shàrîitlàrgà bîg’liq bo’làdi. XX àsr nihîyasigà kålib, shàkllàngàn iqtisîdiy tàfàkkur và iqtisîdiy istiqbîllàri to’g’risidàgi qàràshlàrdà erkin iqtisîdiy tàrtibgà sîlish g’îyasi hàm, màrkàzlàshtirilgàn tàrzdà råjàlàshtirish g’îyasi hàm inqirîzgà uchràgànligi bàyon etilmîqdà. CHunki I.Kàrimîv tà’kidlàgànidåk: Jàhîn sivilizàsiyasi ijtimîiy tàràqqiyotning sifàt jihàtdàn yangi yo’llàrini ishlàb chiqdi, tàrtibgà sîlinàdigàn bîzîr iqtisîdiyoti mànà shu yo’lgà àsîs qilib îlingàn.
O’tish dàvri ko’õnà Åvrîpà màmlàkàtlàridà bir nåchà yilni tàshkil etgàn bo’lsà, mustàmlàkàchilikdàn îzîd bo’lgàn Îsiyo và bîshqà qit’à màmlàkàtlàri-dà bir nåchà o’n yildàn ibîràt bo’ldi. Màsàlàn, Buyuk Britàniya – 200 yil, Frànsiya – 150 yil, Gårmàniya và ÀQSH-50-100 yil.
Bîshlàng’ich shàrt-shàrîitlàrgà ko’rà, yondàshilgàn guruhlàsh måzînigà àsîsàn tàrtiblàshgà sîlinàdigàn bîzîr iqtisîdiyoti màmlàktlàri uchun 3 tà yondàshuv và yanà bir turdàgi urinish màvjudligi I.Kàrimîv tîmînidàn tàhlil etilgàn. Bulàr:
1. Uzîq dàvîm etgàn evîlyusiîn tàràqqiyotni bîsgàn rivîjlàngàn màmlàkàtlàrdàgi àràlàsh iqtisîdiyot;
2. Àn’ànàviy (îddiy và bîzîr, pàtriàrõàl fåîdàl munîsàbàtlàrgà egà) iqtisîdiyot àsîsidà shàkllànàyotgàn màdàniylàshgàn bîzîr munîsàbàtlàri;
3. Råjàlàshtirilgàn buyruqbîzlik iqtisîdiyoti någizidà shàkllànàyotgàn bîzîr munîsàbàtlàrigà àsîslàngàn dåmîkràtik jàmiyat;
4. Sîsiàlizm g’îyalàrini sàmàràli bîzîr iqtisîdi vujudgà kåltirish bilàn qo’shib îlib bîrishgà urinàyotgàn sîsiàlistik iktisîdiyotning Õitîychà yo’li.
YUqîridàgi yondàshuvlàr àsîsidàgi tàhlillàr ko’rsàtishichà, bîzîr munîsàbàtlàrining rivîjlànishi birîrtà hàm màmlàkàtdà bånuhsîn và tåkis kåchmàgàn.
Bîzîr måõànizmlàrini idåàllàshtirish hàm kàttà õàtî bo’làdi.
SHuning uchun hàm «o’zbåkistîn tànlàb îlgàn yo’l råspublikà và uning õàlqining mànfààtigà nihîyatdà mîs kålàdigàn ijtimîiy jihàtdàn yo’nàltirilgàn bîzîr iqtisîdiyotini shàkllàntirishgà qàràtilgàn iqtisîddir» - dåb tà’kidlàydi I.À.Kàrimîv.
Ijtimîiy yo’nàltirilgàn bîzîr iqtisîdiyoti iqtisîdiy rivîjlànish sàmàràdîrligini ijtimîiy kàfîlàtlàr và ijtimîiy àdîlàt bilàn bîg’làsh màqsàdini ko’zlàydi.
2-mà’ruzà 2 sîàt
Råjà:
1. Màmlàkàtimizdà ijtimîiy yo’nàltirilgàn bîzîr iqtisîdiyotini shàkllànishining zàruriy vàzifàlàri.
2. Iqtisîdiy islîhîtlàrning milliy mîdåli và yangi àsr stràtågiyasi.
3. O’zbåkistîn tàràqqiyotining I.Kàrimîv tîmînidàn ishlàb chiqilgàn stràtågiyasining ustufîr yo’nàlishlàri.
4. Bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tish bîsqichlàrigà îid qàràshlàr tàhlili.
5. Õulîsà.
6. Àsîsiy tushunchà và ibîràlàr.
7. Nàzîràt và mulîhàzà uchun sàvîllàr.
8. Àsîsiy àdàbiyotlàr.
9. Qo’shimchà àdàbiyotlàr.
1. Màmlàkàtimizdà ijtimîiy yo’nàltirilgàn bîzîr iqtisîdiyotini shàkllànishining zàruriy vàzifàlàri.
Màmlàkàtimizdà ijtimîiy yo’nàltirilgàn bîzîr iqtisîdiyotini bàtàmîm shàkllànishi uchun zàrur bo’lgàn vàzifàlàr nåchîg’lik tåz hàl etilishi o’tish dàvri dàvîmiyligini båîgilàydi:
1. Birinchi gàldàgi àsîsiy vàzifà – mulkdîr sinf màsàlàsining tubdàn hàl etilishi, bîshqàchà àytgàndà õususiy mulkchilik åtàkchiligidàgi ko’p uklàdli iqtisîdiyotning bàrpî etilishi.
2. Hàqiqiy ràqîbàt muhitini shàkllàntirish.
3.Kång tàrmîqli bîzîr infrîtuzulmàsini (fînd và mîliya muàssàsàlàri, tàdbirkîrlàrgà õizmàt qiluvchi bîshqà muàssàsàlàrni) rivîjlàntirish.
4. Tàshqi iqtisîdiy fàîliyatdà mà’muriy chåklàshlàr îrqàli bîshqàrishdàn iqtisîdiy tàriflàr yo’li bilàn bîshqàrishgà, ya’ni jàhîndà qàbul qilingàn mà’rifiy shàkllàrgà o’tish.
5. Milliy vàlyutàni erkin muîsàlàdàgi vàlyutàgà àlmàshtirish màsàlàsini hàl etish îrqàli vàlyutà tizimi và bîzîrni erkinlàshtirish.
6. Õîrijiy sàmàràdîrlàrning O’zbåkistîn bîzîridà fàîliyat ko’rsàtishi uchun kàfîlàt và imtiyozlàr và ràg’bàtlàntirishni kuchàytirish.
7. Kîrõînàlàrning õo’jàlik fàîliyatigà nîo’rin àràlàshuvning chåklàb qo’yilishi.
8. Õo’jàlik yurituvchi sub’åktlàrning o’z fàîliyati uchun iqtisîdiy và mîliyaviy mà’suliyatning îshirilishi. Bànkrîtli institutining àhàmiyatini îshirish.
Bîzîr iqtisîdiyotigà o’tishning milliy õususiyatlàri àkàdåmiklàr S.G’ulîmîv, M.SHàrifõo’jàåv, prîfåssîrlàr À.O’lmàsîv, N.To’õliåv, YO.Àbdullàåv, SH.SHîdmînîv, À.Ràzzîqîv kàbilàrning tàdqiqîtlàridà bàtàfsil bàyon etilgàn.
Birîq bîzîr iqtisîdiyotigà îid tushunchàlàrni bàyon etishdàgi yondàshuv-làrdà àyrim fàrqlàr hàm màvjud. Màsàlàn, prîf. Ràzzîqîv À.À. bîzîr munî-sàbàtlàrining 3 tà shàkli màvjudligini qàyd etàdi. Bulàr:
1. YOvvîyi bîzîr (dàstlàbki pàytlàrdà);
2.Mà’muriy-buyruqbîzlik bîzîri (sîbiq SSSR và sîsiàlistik dåb àtàl-gàn màmlàkàtlàrdà
3. Bîshqàrilàdigàn bîzîr (hîzirgi dåyarli bàrchà rivîjlàngàn åtàkchi màm-làkàtlàrdà).
Àyni pàytdà prîf. À.O’lmàsîv tà’kidlàshichà, «Tàriõàn bîzîr iqtisîdiyo-tining ikki turi bo’lgàn: yovvîyi và màdàniylàshgàn iqtisîdiyoti».
Umumàn îlgàndà, bàrchà tàdqiqîtlàr I.Kàrimîv àsàrlàridàgi ilmiy-nàzàriy qîidàlàrni chuqurrîq và kångrîq shàrõlàsh vàzifàsini hàl etgànligini tà’kidlàsh lîzim.
2.Iqtisîdiy islîhîtlàrning milliy mîdåli và yangi àsr stràtågiyasi.
Õàlqàrî måzînlàr và dåmîkràtik tàlàblàrgà to’liq jàvîb båràdigàn O’zbåkistîn Råspublikàsi Kînstitusiyasining III bo’limi (Jàmiyat và shàõs). XII bîbidà (Jàmiyatning iqtisîdiy någizlàri) gi 53-mîddàsi: «Bîzîr munîsàbàtlàrini rivîjlàntirishgà qàràtilgàn O’zbåksitîn iqtisîdiyotining någizini õilmà-õil shàkllàrdàgi mulk tàshkil etàdi. Dàvlàt istå’mîlchilàrining huquqi ustunligini hisîbgà îlib, iqtisîdiy fàîliyat, tàdbirkîrlik và måhnàt qilish erkinligini, bàrchà mulk shàkllàrining tång huquqliligini và hàqiqiy jihàtdàn bàbbàràvàr muhîfàzà etilishni kàfîlàtlàydi. Õususiy mulk bîshqà mulk shàkllàri kàbi dàõlsiz và dàvlàt himîyasidàdir. Mulkdîr fàqàt qînundà nàzàrdà tutilgàn hîllàrdà và tàrtibdàginà mulkidàn màhrum etilishi mumkin» - dåb bålgilàngàn. Ushbu mîddà iqtisîdiy munîsàbàtlàrning huquqiy kàfîlàtlàrini bàyon etàdi và bàrchà iqtisîdiy islîhîtlàr tizimigà àsîs bo’lib õizmàt qilàdi.
Àlbàttà, kînstitusiyamizning hàmdà õàlqimizning o’zigà õîs õususiyatlàri và ilg’îr jàhîn tàjribàlàrini uyg’unlikdà mujàssàmlàshgàntirilgàn – dunyodà «o’zbåk mîdåli» dåb e’tirîf etilgàn iqtisîdiy islîhîtlàr mîdålining àsîsiy muàllifi I.Kàrimîv insîn-islîhît uchun emàs, islîhît insîn uchun õizmàt qilish kåràk, dåb tà’kidlàgàn måzîn muhim hisîblànàdi.
Islîhîtlàrning «o’zbåk mîdåli» nimàlàrgà àsîslànàdi dågàn sàvîlgà quyidàgichà jàvîb bårish mumkin:
- bîzîr iqtisîdiyoti và dåmîkràtiya tàmîyillàrigà àsîslànàdigàn jàmiyat-ni bàrpî etish;
- SSSR pàrchàlàngàndàn kåyingi o’zbåkistînning hàqiqiy hîlàti;
- õàlqning måntàlitåti và tàriõiy àn’ànàlàrgà islîhîtlàrni àmàlgà îshirishning u yoki bu sur’àtlàrgà àhîlining tàyyorgàrlik dàràjàsi;
- «SHîk tåràpiyasi» dàn vîz kåchish.
Dåmàk, islîhîtlàrdàn àsîsiy màqsàd – yurtimizning yanàdà rivîjlànishi, õàlqimizning fàrîvînligi, jàhîn jàmiyatidàn o’zimizgà munîsib o’rin egàllàshdàn ibîràt.
3.O’zbåkistîn tàràqqiyotining I.Kàrimîv tîmînidàn ishlàb chiqilgàn stràtågiyasining ustufîr yo’nàlishlàri.
XXI àsr bîshidà O’zbåkistîn tàràqqiyotining I.Kàrimîv tîmînidàn ishlàb chiqilgàn stràtågiyasidà quyidàgi muhim ustuvîr yo’nàlishlàr màvjud.Bulàr:
1. Iqtisîdiyotning izchil o’sishi và sàmàràdîrligini îshirish, dåmîkràtik bîzîr islîhîtlàrini chuqurlàshtirish àsîsidà õàlq turmush dàràjàsinining bàrqàrîr và uzluksiz yaõshilànib bîrishini tà’minlàsh hàmdà àhîlini kuchli ijtimîiy himîyalàsh àlîhidà e’tibîr qàràtish ko’zdà tutilgàn. Bundà båsh yil dàvîmidà ish hàqining eng kàm miqdîrini 3,5 bàrîvàr îshirish và àhîli jîn bîshigà to’g’ri kålàdigàn o’rtàchà dàrîmàdni 1,8-2,0 bàrîvàr ko’pàytirish kåràk bo’làdi.
2. Siyosiy và iqtisîdiy hàyotni, dàvlàt và jàmiyat qurilishini erkinlàshtirish, àhîlining siyosiy fàîlligini kuchàytirish, jàmiyatdà mànfààtdîr và qàràmà-qàrshi kuchlàr o’rtàsidà muvîzànàtni tà’minlàydigàn kuchli måõànizmni shàkllàntirish zàrur. Õususàn, iqtisîdiy sîhàni yanàdà erkinlàshtirish màqsàdidà dàvlàt bîshqàruv rîlini chågàràlàsh, õususiy mulk miqyoslàrini kångàytirish, mulkdîrlàrning màvqåi và huquqlàrini mustàhkàmlàsh, kichik hàmdà o’rtà biznås rivîjlànishigà õàr tîmînlàmà ko’màk bårish hàmdà bîzîr infrîtuzulmàsini kång rivîjlàntirish lîzim.
3. SHàõsiy mànfààtlàrni màmlàkàt, õàlq mànfààtlàri bilàn uyg’un hîldà ko’ràdigàn erkin, hàr jihàtdàn bàrkàmîl insînlàrni tàrbiyalàsh àsîsidà jàmiyat mà’nàviyatini yuksàltirish lîzim.
4. Hàr qàndày muàmmîlàrni àmàliy åchishgà qîdir bo’lgàn kàdrlàr sàlîhiyatini tàyyorlàshgà erishish kåràk. CHunki màmlàkàtning buyuk kålàjàgi bugungi zàmînàviy fikr yuritàdigàn, o’z õàlqi và Vàtàni mànfààtini g’îyalàri àdîlàtli àvlîd kålishigà bîg’liq.
5. Iqtisîdiyotdà tàrqibiy o’zgàrishlàrni àmàlgà îshirish màqsàdlàri quyidàgilàrdà ifîdàlànàdi:
- iqtisîdiyotning õîm àshyoviy bir tîmînlàmà rifîjlànishigà chåk qo’yish;
- istå’mîlgà tàyyor tugàllàngàn ishlàb chiqàrishgà o’tish;
- impîrtgà qàràmlikni chåklàsh;
- ekspîrt sàlîhiyatini îshirish;
- istiqbîlli sîhàlàrgà ustuvîrlik bårish, bàrqàrîr o’sish;
- måhnàt råsurslàrining îqilînà fîydàlànilishini tà’minlàsh;
- milliy bîzîrni ichki ishàlb chiqàrish hisîbigà to’ldirish và àhîli tàlàblàrini to’làrîq qîndirish.
6. Jàmiyatdàgi bàrqàrîrlik, tinchlik, millàtlàr và fuqàrîlàràrî tîtuvlikni, sàrhàdlàrimizning dàhlsizligini, màmlàkàtimiz hududiy yaõlitligini tà’minlàshdàn ibîràt.
Ushbu yo’nàlishlàrdà bålgilàngàn vàzifàlàr màmlàkàtimiz sàlîhiyatining qisqà muddàtlàrdà yuqîri dàràjàdà rivîjlànishini tà’minlàshgà imkîn bårdi. SHuning uchun hàm 20005-2010 yillàrdà iqtisîdiy sàlîhiyatdà erishilishi ko’zdà tutilgàn tàrkibiy o’zgàrishlàr jumlàsigà quyidàgilàr kiràdi:
- qishlîq õo’jàligini yangi tåõnikà bilàn tà’minlàsh, qishlîq õo’jàligi và ungà bîg’liq bo’lgàn sîhàlàrning iqtisîdiy munîsàbàtlàrini tàkîmillàshtirish;
- iqtisîdiyotning yuqîri sàmàràli, ekspîrtgà yo’nàltirilgàn tuzilmàsini shàkllàntirish;
- iqtisîdiyotning tàyanch tàrmîqlàrini tåõnikà bilàn qàytà jihîzlàsh và yanàdà rivîjlàntirish;
- ångil và qàytà ishlàsh sànîàti kîrõînàlàrini tåõnikà bilàn qàytà jihîzlàsh và zàmînàviylàshtirish;
- yuqîri tåõnîlîgiya và ilm tàlàb ishlàb chiqàrishni jàdàl rivîjlàntirish.
Màkrîiqtisîdiy bàrqàrîrlikni tà’minlàshdàgi islîhîtlàrning yaqin muddàtdàgi yo’nàlishlàri quyidàgilàrgà qàràtilishini ko’zdà tutàdi:
- byudjåtli tàrtibgà sîlish dàràjàsini bîsqichmà-bîsqich kàmàytirish hàmdà, byudjåt màblàg’làri ishlàtilishi sàmàràdîrligini îshirish. Bundà YAIM ning byudjåt îrqàli qàytà tàqsimlànishi 40-42%gà tushirish, bu bilàn tîvàr ishlàb chiqàruvchilàrgà sîliq to’lîvlàri kàmàyishigà erishàdi, ijtimî-iy tàlàb îrtàdi.
- istå’mîlgà kåtàdigàn dàrîmàd emàs, ko’chmàs mulk, zåbi-ziynàt và qimmàtbàhî tîvàr hàmdà hizmàtlàr sîliqqà tîrtilishi lîzim, fîydàlàngàn råsurslàr (år, suv, ko’chmàs mulk)gà sîliq îshirilgàni hîldà, birlàmchi tàr-mîqlàr, bîshlàngich tåõnîlîgik sikldàgi sîliqlàrni kàmàytirish;
- iqtisîdiyotning råàl såktîridàgi mîliyaviy vàziyatni sîg’lîmlàshtirish fàîliyatini îshirish, to’lîvlàr bo’yichà inqirîzlàrni yumshàtish, bàhî dispàri-tåtigà bàrhàm bårish;
- ràqîbàtdà àfzàllikà egà bo’lgàn qàytà ishlàsh sànîàti kîrõînàlàrining iqtisîdiy o’sish ustuvîrliklàrini àniqlàsh îrqàli màmlàkàt ekspîrt sàmàràdîrligini îshirish;
- milliy vàlyutà àlmàshuv kursi bàrqàrîrligigà erishish.
Màmlàkàtning o’rtà muddàtli istiqbîlidà (2000-2005 yillàr) sànîàtining qo’shimchà o’sish sur’àtlàri yiligà 8-9%ni qishlîq õo’jàlik màhsulîtlàri ishi o’sish sur’àti 7-8%ni, õizmàt ko’rsàtish sîhàsidà 7-9%ni tàshkil qilishi kutilmîqdà. Binîbàrin, ångil sànîàt îziq-îvqàt, Kimå sànîàti, tåkstil và qishlîq õo’jàlik tåõnikàsi ishlàb chiqàrishning jàdàl sur’àtlàr bilàn rivîjlànishi muhim o’rin tutàdi. YAngi àsr stràtågiyasidà YAIMning 4-5% o’sishning tà’minlîvchi impîrt o’rnini tà’minlîvchi rivîjlànish o’rnigà iqtisîdiyotning ekspîrtgà yo’nàltirilgàn tuzilmàsini shàkllàntirishgà e’tibîrni kuchàytirish kåràk bo’làdi.
4.Bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tish bîsqichlàrigà îid qàràshlàr tàhlili.
O’tgàn dàvrining hàr bir yilini àhàmiyati
jihàtdàn tàriõimizning o’n yilliklàrigà,
tånglàshtirish mumkin, dåsàk
mubîlàg’à bo’lmàydi.
I.À.Kàrimîv
Dàrhàqiqàt màmlàkàt tàqdiridà kåskin và muhim o’zgàrishlàr ro’y bårdi. O’zlikni ànglàsh bîshlàndi. Milliy istiqlîl g’îyasi fuqàrîlàr måzînini tàshkil età bîshlàdi.
Iqtisîdiy tàràqqiyotdà jiddiy o’zgàrishlàrgà erishildi. 1997 yildàn bîshlàb, YAIM o’sish sur’àtlàrining àhîli o’sish sur’àtlàridàn ustun kålishi tà’minlàndi và màmlkàtdà àhîli turmush dàràjàsining yaõshilànishi uchun zàmin yaràtildi. Õàlqàrî ekspårtlàr mà’lumîtigà ko’rà, yangi àsr bîshigà kålib O’zbåkistîn ishlàb chiqàrish õàjmigà ko’rà, inqirîzgà qàdàr bo’lgàn dàràjàsini , shuningdåk, BMT insîn tàràqqiyoti indåksi (uning tàrkibiy qismlàri: àhîlining sàvîdõînlik dàràjàsi; umr uzunligi; àhîli jîn bîshigà YAIM) bo’yichà råytingidàgi o’z màqîmini dåyarli tiklàb îldi. MDHdàgi håch bir bîshqà dàvlàt bungà erishà îlgàni yo’q. Insîn pîtånsiàl tàràqqiyoti indåksi ko’rsàtkichlàri 1995 yildàgi 0,679 dàn 1999 yilgà kålib 0,706 gà ko’tàrildi.
Àyni pàytdà àhîli jîn bîshigà hàqiqiy yalpi ichki màhsulîtning õàrid quvvàtigà ko’rà qiymàti 1995 yildà 2440 ÀQSH dîllàrigà tång bo’lsà, 1999 yilgi ko’rsàtkich 2464 ÀQSH dîllàrini tàshkil etdi.
Jàhîn bànki yillik hisîbîtidàgi 1999 yil mà’lumîtlàrigà ko’rà esà, O’zbåkistîn Råspublikàsidàgi àhîli jîn bîshigà to’g’ri kålàdigàn yaîpi ichki màhsulît qiymàti 870$ ni tàshkil etgàn. Bu ko’rsàtkich Qîzîg’istîndà 1310$, Õitîydà 750$, Qirg’izistîndà 350$ni, Rîssiyadà 2300$ ni tàshkil etgàn. Bu ko’rsàtkich Qîzîg’istîndà 1310, Õitîydà 750$, Qirg’izistîndà 350$ ni, Rîssiyadà 2300$ ni tàshkil etgàn.
Õàlqàrî ekspårtlàr fikrigà ko’rà, insîn tàràqqiyoti zàmiridà O’zbåkistîn iqtisîdiy rivîjlànishidàgi àsîsiy tàmîyillàr jumlàsigà quyidàgilàr kiritilgàn:
- YAIM, o’sish sur’àtlàrining àhîli o’sish sur’àtlàridàn ustun kålishi, pirîvàrdidà esà turmush dàràjà yaõshilànishi uchun zàmin yaràtildi.
- Uzîq muddàtli istiqbîldà o’sish îmili bo’lgàn àsîsiy kàpitàlgà sàrmîya kiritishning yuqîri sur’àtlàri tà’minlàndi.
- Iqtisîdiy o’sishning ijîbiy sur’àtlàri shàrîitidà inflyasiya sur’àtlàridàn bàrqàrîrlàshishi nàtijàsidà, àhîlining råàl dàrîmàdlàri và turmush dàràjàsi yaõshilànàdi.
YUqîridàgilàr bilàn bir qàtîrdà màmlàkàt iqtisîdiyotining bàrqàrîr o’sishdàgi zàif jihàtlàr turkumigà quyidàgilàr kiritilgàn:
1. O’zbåkistîn iqtisîdiyoti tuzilmàsi ilgàrigidày o’zining àgràr-industriàl tàbiàtini sàqlàb qîlmàîqdà.
2. YAIM tàrkibidà sànîàt màhsulîti 20%dàn îzrîq qismini hàmdà jismîniy và mà’nàviy eskirgàn uskunà và tåõnîlîgiyalàr kàttà hissàni tàshkil qilàdi.
3. Ishsizlik dàràjàsini tåz sur’àtlàr bilàn o’smàyotgàn bo’lsàdà, ànchà yuqîri bo’lib, iqtisîdiyotdà qo’llànilmàyotgàn mànbàlàrdàgi kàttà pîtånsiàlni àks ettiràdi.
4. Tà’lim và sîg’liqni sàqlàsh tizimidà, àyniqsà, àràlàsh shàkldà mîliyalàsh tizimini bîshqàrish qismidàgi institutsiînàl o’znàrishlàr tugàllànmàgàn.
SHuningdåk, islîhîtlàr tàjribàsini umumlàshtirishdà turlichà yondàshuvlàr shàkllànmîqdà. Ulàrdàn biri bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishning ijtimîiy muàmmîlàrini hàl etilishi 3 bîsqichgà tàqsimlàndi:
1-bîsqich (1991-1994);
2-bîsqich (1994-1997);
3-bîsqich (1997 dàn hîzirgi pàytgàchà).
Birinchi bîsqichning màqsàli àhîli turmush dàràjàsining kåskin pàsàyishi và ishsizlikning kåskin îshishigà yo’l qo’ymàslik bo’ldi. Bu bîsqichdà dàvlàt îziq-îvqàt õàvfsizligini tà’mnlàsh, istå’mîl bîzîrini himîya qilish uchun istå’mîl mîllàrini må’yoriy tàrqàtish tizimi, tàlîn và kupînlàr jîriy etildi. Ijtimîiy kàm tà’minlàngànlàr uchun imtiyozlàr sàqlàndi.
Ikkinchi bîsqichning màqsàdi ishlàb chiqàrish sàmàràdîrligini îshirish, ishlàb chiqàrish õàjmi và iqtisîdiy o’sishni bàrqàrîrlàshtirish, inflyasiyani jilîvlàsh bo’làdi. Nàtijàdà mulkdîrlàr sinfi shàkllàndi. Õîrijiy îmillàrgà bîg’liq bo’lgàn o’zàk tàrmîqlàrini mustàhkàmlàsh chîràlàri ko’rildi. Milliy vàlyutà inflyasiyasini màqbul dàràjàdà jilîvlàsh imkîni yaràtilàdi.
Uchinchi bîsqich màqsàdi iqtisîdiy và ijtimîiy ko’rsàtkichlàrni sifàt jihàtdàn yangi pîg’înàgà ko’tàrishgà qàràtildi. Iqtisîdiyotdà miqdîr và sifàt siljishlàri, kichik biznås và tàdbirkîrlik uchun huquqli shàrîitlàr yaràtildi, ishsizlikning yashirin và turg’un hîlàtlàrini bàrtàràf etishgà îid chîràlàr ko’rildi. Àhîli dàrîmàdlàrining yangi turlàri – mulk và tàdbirkîrlikdà hàm shàkllànà bîshlàdi. Àhîlining kàm tà’minlàngàn qàtlàmlàri qàshshîqlàshuvi kàmàytirilàdi. Bîqimàndàlik chåkindi. Måhnàt và tàdbirkîrlik fàîlligi îrtdi.
Iqtisîdiyotning någizi turli õildàgi mulk tàshkil etishi, mulkchilik munîsàbàtlàridàgi islîhîtlàr chuqurlàshuvi hàm to’rt bîsqichdà guruhlàntirishgà imkîn yaràtdi. Bundà 1990-91 yillàr tàyyorlîv bîsqichi dåb bålgilàndi.
1-bîsqich – 1992-1993 yillàr;
2-bîsqich – 1994-1995 yillàr;
3-bîsqich – 1996-1998 yillàr;
4-bîsqich – 1998 yil îõiridàn tî hîzirgi pàytgàchà dàvîm etmîqdà.
Birinchi bîsqichdà fàîl õususiylàshtirish bîshlàngàn. Bundà àsîsàn uy-jîy fîndi và kichik kîrõînàlàr õususiylàshtirilgàn và jàmîà mulkigà àylàntirilgàn. Qishlîq jîylàrdà hàr bir îilàgà tîmîrqà år uchàstkàsi bårilgàn.
Ikkinchi bîsqichdà o’rtà và yirik ångil sànîàt màshinàsîzlik, qurilish màtåriàllàri ishlàb chiqàrish sîhàsidàgi 50 minglàn îrtiq kîrõînàlàr îchiq turdàgi àksiyadîrlik jàmiyatlàrigà (måhnàt jàmîàsi – 25%, dàvlàt – 26%, erkin sîtuvdà – 30%, àràlàsh kîrõînàlàgà – 10%, õîrijiy invåstîrlàrgà – 10%) àylàntirildi. Bîzîr infràtuzilmàsi rivîjlàndi (birjà, bànk, õususiy sug’urtà kîmpàniyalàri).
Uchinchi bîsqichdà esà eng yirik àksiya nàzîràt pàkåti dàvlàt iõtiyoridà bo’lgàn kîrõînàlàr (jàmi 3/46 tà) islîhîti bîshlàndi. Õususiylàshtirilmày-digànlàrning tàrkibiy ro’yõàti Îliy Màjlis và Vàzirlàr Màhkàmàsi tîmî-nidàn bålgilàbbårildi: suvdàn fîydàlànish îb’åktlàri, måliîràtiv tàrmîq-làr, sànepidåmiya stànsiyaîàri, stràtågik và õàrbiy àhàmiyatgà egà bo’lgàn byudjåtdàn tàshqàri fîndlàr shulàr jumlàsidàndir.
To’rtinchi bîsqichgà kålib õususiylàshtirilgàn îb’åktlàrdàn byudjåtgà màblàg’ tushurish, õususiylàshtirlgàn îb’åktlàrgà õîrijiy invåstisiyalàrni jàlb qilish, yangi mulkchilik munîsàbàtlàrining to’liq fàîliyati uchun shàrîit yaràtish hàmdà bîshqàruv sàmàràdîrligini îshirish chîràlàrigà e’tibîr kuchàytirildi.
Bu bîsqichdà õususiylàshtirni guruhlàshtirish sîhàsidàgi vàzifàlàr àniqlàntirildi:
- õususiylàshtirishning miqdîriy ko’rsàtkichlàridàn tàrmîqlàrni chuqur råstrukturizàsiyalàsh hàmdà kîrõînàlàrni õususiylàshtirishdàn so’ng quvvàt-làsh;
- tàrmîq và hududlàrdàgi õususiyatlàrni to’liq hisîbgà îlish uchun õusu-siylàshtirish usullàrini kångàytirish;
- õususiylàshtirilàdigàn mulkni bàhîlàshning tåndår àsîsidà sîtish uchun tàkîmillàshtirish;
- tàdbirkîrlikni fàîl quvvàtlàsh, sànàsiya và råstrukturizàsiyalàsh prîså-duràlàrini àmàlgà îshirish, zàràrgà ishlàyotgàn kîrõînàlàrgà bàrhàm bårish.
Mulkdîrlàr sinfini shàkllàntirish và tàdbirkîrlikni rivîjlàntirish bilàn bîg’liq institusiînàl islîhîtlàr hàm to’rt bîsqichdà tàsniflànàdi.
Bundà hàm tàyyorlîv bîsqichigà àlîhidà e’tibîr bårilàdi, ya’ni 1990-1991 yillàrdà mulkchilik hàmdà tàdbirkîrlik to’g’risidàgi và bîshqà qînunlàr-ning qàbul qilinishi qàyd etilàdi.
Birinchi bîsqich (1992-1994 y,y,)dà O’zbåkistîn Råspublikàsi Kînstitusiya-sining qàbul qilinishi, «Õususiy mulkchilik himîyasini tà’minlàsh, tàdbir-kîrlikni rivîjlàntirish» to’g’risidàgi (yanvàr 1994 yil), «Dàvlàt mulkini bîshqàrish và tàdbirkîrlikni qullàb-quvvàtlàsh dàvlàt qo’mitàsini tàshkil etish to’g’risidà»gi pråzidånt fàrmînlàri muhim hujjàt bo’ldi.
Ikkinchi bîsqich (1995-1996 y.y.) Råspublikà Pråzidåntining õususiy tàdbirkîrlikni ràg’bàtlàntirish to’grisidàgi fàrmîni bilàn bîshlàndi. Sîbiq sîvåt råspublikàlàri ichidà birinchi màrtà õususiylàshtirishdàn tushgàn màblàg’ning 50%i kichik và o’rtà biznås ràg’bàtlàntirishgà qàràtil-gàn. Bu bîsqichdà «Kichik và õususiy tàdbirkîrlikni rivîjlàntirish to’gri-sidà»gi (dåkàbr, 1995 yil), «Àksiyadîrlik jàmiyatlàri và àksiyadîrlik õuquqlàrini himîya qilish to’g’risidà»gi (àprål, 1996 yil) qînunlàr qàbul qilindi. Eng muhimi hàqiqiy qo’p uklàdli iqtisîdiyot shàkllànishigà Eri-shildi, nîdàvlàt såktîri mustàhkàmlàndi. Nîdàvlàt såktîrining ulushi mil-liy dàrîmàddà 69%gà åtdi. Sàlkàm 6 mln àhîlidà mulkdîrlik hissàsi vuju-dgà kåldi.
Uchinchi bîsqich (1997-1999 y.y.) chåt el sàrmîyalàrini jàlb etish àsîsidà õususiylàshtirishning chuqurlàshtirilishi bilàn tàvsiflànàdi. E’tibîr ko’p-rîq õususiylàshtirishning sàmàràdîrligigà qàràtildi. Qishlîq õo’jàligi-dà pàychilik àsîsidàgi shirkàtlàrgà o’tish bîshlàndi.
Màydà, kichik và o’rtà biznåsni quvvàtlàshning ko’p bîsqichli tizimi shàkllàndi. Bulàr:
1. Dàvlàt mulkini bîshqàrish và tàdbirkîrlikni qo’llàb-quvvàtlàsh qumitàsi và uning hududiy bo’limlàri.
2. Tàdbirkîrlàrning jàmîàt tàshkilîtlàri (tîvàr ishlàb chiqàruvchi-làrning và tàdbirkîrlàr pàlàtàsi, dåhqîn và fårmår õo’jàliklàri àssîsià-siyasi, tàdbirkîr àyollàr uyushmàsi).
3. Mîliya-krådit institutlàri (biznås fînd, dåhqîn và fårmår õo’jàliklàrini quvvàtlàsh fîndi, tàdbirkîrbànk).
4. Sug’urtà tà’minîti («Màdàd») và tàdbirkîrlàr kàdrlàrini tàyyorlàsh và àhbîrît-màslàhàt bilàn quvvàtlàsh institutlàri (biznås-inkubàtîr và biznås-màktàblàr).
5. Õîm àshyo và màtåriàllàr tà’minîti, shuningdåk, tàyyor màhsulît sîtish infràtuzilmàlàri (O’zulgurji birjà sàvdî, Àgrîsànîàt birjà, O’zsàvdîmàr-kàz, mintàqàviy và iqtisîslàshgàn bîzîrlàr). Nàtijàdà jàmi huquqiy shàõs-làrning 89%i kichik và o’rtà kîrõînàlàr (160 ming) egàsigà àylàndi. Kichik và o’rtà kîrõînàlàr sîlig’i qishlîq õo’jàligidà – 27%, sànîàtdà – 12%gà åtdi.
To’rtinchi bîsqich (2000 yildàn) iqtisîdiyotni erkinlàshtiruv islîhît-làrini chuqurlàshtirishdàn kåyin bîshlàndi. Tåkshirishlàrni ro’yhàtgà îlish kitîbi jîriy etildi. 180 mingdàn îrtiq kichik và o’rtà biznås sub’åktlàri 2000 yil îõirigà kålib ro’yõàtdàn o’tdi. SHundàn 139,7 mingtàsi mikrîfirmàlàrdàn ibîràt.
Umumàn, iqtisîdiyot fànini rivîjlàntirishdà qàtîr o’kuv và ilmiy dàrgîhlàr kàttà hissà qo’shmîqdà, bulàr jumlàsigà: O’zRFÀ Iqtisîdiyot instituti, Dàvlàt và jàmiyat qurilishi àkàdåmiyasi, Àgrîsànîàt màjmuàsidà bîzîr islîhàtlàri instituti, Màkrîiqtisîdiy bàrqàrîrlikni o’rgànish màrkàzi hàmdà vàzirliklàr và îliy o’quv yurtlàridàgi 50gà yaqin muàssàsàlàr kiràdi.
Màmlàkàtimizdà, jumlàdàn, Tîshkånt dàvlàt iqtisîdiyot univårsitåtidà îlib bîrilàyotgàn tàdqiqîtlàrgà milliy iqtisîdiyotning bîzîr munîsàbàt-làrigà o’tish shàrîitidàgi õususiyatlàri izchil o’rgànilmîqdà. Màsàlàn, àkàdåmik M.SH.SHàrifõo’jàåv, S.S.G’ulîmîv, prîfåssîrlàr E.À.Àkrîmîv, À.O’lmàsîv, SH.SHîdmînîv và bîshqàlàr o’z àsràlàri milliy iqtisîdiyot nàzàriyasini ishlàb chiqish và rivîjlàntirishgà muhim õissà qo’shmîqdàlàr.
Jumlàdàn, iqtisîdiy tàriõ, iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi sîhàsidà prîfåssîrlàr H.S.Sîbirîv, À.À.Ràzzîqîv, Q.Yo’lîdîshåv, N.Q.Yo’ldîshåv, YU.B.YUsupîv kàbilàr jàhîn và milliy mårîsimizning nîyob durdînàlàrini o’rgànish, tàrtibgà sîlish và tàhlil qilishgà kàttà hissà qo’shmîqdàlàr.
Mîliya, invåstisiya, pul muàmmîsi, bànk ishi sîhàdàridà prîfåssîr D.S.Màlikîv, S.À.Bårjànîv, SH.Z.Àbdullàåvà, Î.Îlimjînîv, À.Qîdirîv và bîshqàlàrning tàdqiqîtlàri muhim àhàmiyat kàsb etidi.
Àkàdåmik B.B.Kim, prîfåssîr À.Àbdug’àniåv, À.N.Màhmudîv, D.Àhmådîvlàr àgràr-sànîàt kîmplåks tàràqqiyoti muàmmîlàrini tàdqiq etmîqdàlàr.
Prîfåssîr Q.Àbduràõmînîv, À.Nàzàrîv,N.Jo’ràåv, SH.Õîlmo’minîv và bîshqàlàr måhnàt iqtisîdiyoti và sîsiîlîgiyasigà îid dàrslik hàmdà qàtîr o’quv qo’llànmàlàrini yaràtishgàn.
Màkrî và mikrî hàmdà mintàqàviy iqtisîdiyot sîhàsidà prîfåssîr À.Eshmuhàmmådîv, B.Sàlimîv, B.Ibràgimîv, E.Màhmudîvning tàdqiqîtlàri hàm muhimdir.
Stàtistikà bo’yichà prîfåssîr N.Sîàtîv, Õ.Nàbiåv, Z.Tîshmàtîv, E.Àkrîmîvlàr sårmàhsul o’quv-ilmiy tàdqiqîtlàr îlib bîrmîqdàlàr.
Buhgàltåriya hisîbi và àudit sîhàsigà prîfåssîr S.Qîdirõînîv, M.Umà-rîv, M.To’làõo’jàåvà, N.Jo’ràåv, Î.Jumànîv, S.Vîhidîv và bîshqàlàr bàràkàli fàîliyat ko’rsàtmîqdàlàr.
Màrkåting fàni bo’yichà prîfåssîr M.Qîsimîvà, D.Muhitdinîv. À.Fàt-tîhîv, Õ.Ràimîv và bîshqàlàr milliy bîzîr shàkllànishi và rivîjlànishi shàrt-shàrîitlàrini tàdqiq etmîqdàlàr.
Jàhîn iqtisîdiyoti và õàlqàrî iqtisîiy munîsàbàtlàr sîhàsidà prîfås-sîr J.Jàlîlîv, R.SHîdiåv, G.Nàzàrîvà và bîshqàlàrning tàdqiqîtlàrini àlî-hidà eslàb o’tish dàrkîr.
Infîrmàtikà và àhbîrît tåõnîlîgiyasi bo’yichà àkàdåmik S.S.G’ulîmîv, R.Àlimîv, T.SHîdiåv, K.Àlimîv, À.SHårmuhàmmådîv và bîshqàlàrning fàîliyati diqqàtgà sàzîvîrdir.
YUqîridà eslàb o’tilgàn îlimlàrning tàdqiqîtlàri jàhîn và milliy iqtisîiy tàfàkkurni bîitishgà mà’lum hissà qushib kålmîqdàlàr.
Õulîsà qilib shuni àytish mumkinki, milliy iqtisîdiyotimizning nàzà-riy-ilmiy, o’quv àmàliy mànbààlàri tîbîrà kångàymîqdà. Bu esà, pirîvàr-didà yoshlàrning màlàkàli mutàõàssis và tàdbirkîr bo’lib åtishishigà puõtà zàmin yaràtàdi. CHunki XXI àsrdàgi iqtisîdiyot tàràqqiyoti và õàlq fàrîvîn-ligining àsîsiy mànbài hàr tîmînlàmà kàmîl tîpgàn shàõslàr hisîblànàdi. Bu Kînfusiyning «Eng kàttà såvinch-ilm îlishdà và uni hàyotgà tàdbiq etishdà», dågàn o’g’iti yangi àsrdà yanàdà to’làrîq o’z isbîtini tîpmîqdà.
Õulîsà
1917 yildàgi îktyabr to’ntàrilishi và sho’rîlàr hîkimiyati (1917-1990) dàvridà sîbiq SSSR, õususàn O’zbåkistîn mà’muriy-buyruqbîzlikkà àsîs-làngàn impåriàtiv råjàli iqtisîdiyotgà o’tildi. Nîkàpitàlistik kînsåpsiya, ya’ni bîzîr munîsàbàtlàrini inkîr etuvchi yo’l tànlàb îlindi. Buyruqbîzlik iqtisîdiyoti tufàyli erishilgàn àyrim yutuqlàr vàqtinchà sàmàrà bårdi. Màrkàz tîmînidàn îlib bîrilgàn siyosàt îqibàtidà kàttà pîtånsiàlgà egà bo’lgàn O’zbåkistîn iqtisîdiyoti bir tîmînlàmà àgràr õîm àshyo yo’nàlishidà rivîjlàndi, sànîàt tîvàrlàri ishlàb chiqàrish chåklàngàn edi, pàõtà yakkà hîkimligi ijtimîiy-ekîlîgik muàmmîlàrni kåltirib chiqàrdi, årlàrning sho’rlànishi, bîtqîqlàshuvi kuchàydi, Îrîl dångizi qurib bîshlàdi, õàlqning mîddiy fàrîvînligi kåskin îrtdà qîldi Ilg’îr màmlkàtlàrning iqtisîdiy rivîjlànish tàriõi bîzîr iqtisîdiyotini ko’zlàsh yo’li bilànginà tàràqqiyotgà erishish mumkinligini ko’rsàtmîqdà. Ko’p yillàr dàvîmidà impåràtiv råjàli iqtisîdiyot yuritgàn sîbiq SSSR và bîshqà «sîsiàlistik» dåb àtàlgàn dàvlàtlàr iqtisîdiyoti inqirîzgà uchràdi và bu bîzîr iqtisîdiyotigà o’tishni tàqîzî etmîqdà edi. O’zbåkistîn Råspublikàsi bîzîr munîsàbàtlàrigà o’z mustàqilligigà erishgàndàn so’ng (1991) o’tà bîshlàdi. Bu bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish kînsåpsiyasi mà’muriy-buyruqbîzlikkà àsîslàngàn råjàli (plànli) iqtsîdiy tizimdàn erkin bîzîr iqtisîdiyotigà o’tishning qînun-qîidàlàri và uning O’zbåkistîndàgi milliy hususiyatlàrgà õîs ilmiy qàràshlàr màjmuidàn ibîràtdir.
Råspublikàmizning bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish kînsåpsiyasi O’zbåkistîn Råspublikà Pråzidånti, àkàdåmik I.Kàrimîvning àsàrlàri, risîlà và nutqlàridà izîhlàb bårilgàn. O’zbåkistînning tàriõiy, ilmiy, àn’ànàviy, ekîlîgik và bîshqà sîhàlàrdàgi tàjribàlàrigà àsîslànib, råspublikàdà ijtimîiy yo’nàltirilgàn bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish yo’li màqbul dåb tîpildi. Bu o’tish yo’li tàdrijiy (evîlyusiîn) kåtmà-kåt, bîsqichmà-bîsqich àmàlgà îshàdi. Jàmiyat rivîji tàriõi shuni àniq ko’rsàtàdiki, bir ijtimîiy tizimdàn bîshqà tizimgà ko’chish uchun mà’lum o’tish dàvri îb’åktiv zàruriyatdir. Bu zàruriyat eskirgàn hàyot uklàdi o’rnigà yaràtilàdigàn yangi uk-làdni vujudgà kåltirishdàgi siyosiy-ijtimîiy và iqtisîdiy qiyinchiliklàr bilàn chàmbàrchàs bîg’liqdir. O’zbåkistîn shàrîitidà bu o’tish dàvri bir nåchà bîsqichdàn ibîràt bo’làdi: birinchi bîsqich 1991-1994 yillàr, ikkinchi bîsqich 1994-1999 yillàrdà, uchinchi bîsqich 2000 yildàn àmàlgà îshirilishi bîshlàndi.
O’tish dàvrining dàvîm etish vàqti và bîsqichlàr sîni o’tish dàvridà qullànilàdigàn qàtîr àniq îb’åktiv và sub’åktiv îmillàr và uslublàrgà bîg’liqdir. Uni nisbàtàn tåzrîq và to’fînlàrsi àmàlgà îshirish bîsh vàzifà hisîblànàdi. O’zbåkistîndà sîbiq sho’rî dàvlàtlàri îràsidà birinchi bo’lib mustàqillikning 10 yili dàvîmidà muhim yutuqlàr qulgà kiritildi. Inqirîzlàr dàvri tugàb (1996), iqtisîdiyotning jàdàl o’sish dàvri bîshlàndi. Màkrîiqtisîdiy bàrqàrîrlikkà erishildi, milliy vàlyutàmiz bo’lgàn so’m mustàhkàmlàndi, õususiylàshtirish jàràyoni chuqurlàshdi và kågàydi. YOqlg’i enårgåtikà và dîn mutàqilligi tà’minlàndi, iqtisîdiyotdà tàrkibiy o’zgàrishlàr kång qulîch yoydi, yangi sànîàt tàrmîqlàri vujudgà kåldi. Iqtisîdiyotdà såzilàrli siljishlàr àmàlgà îshirildi. Bîzîr infràtuzilmàsi yaràtildi, àsîsiy iqtisîdiy ko’rsàtkichlàr o’sishi tà’minlàndi. Bu tànlàb îlingàn iqtisîdiy islîhîtlàr yo’lining to’g’riligi nàtijàsidir.
Mustàqillikning 11 yilligi dàvîmidà erishilgàn nàtijàlàrning eng muhim qursàtkichlàri to’grisidà Pråzidånt I.À.kàrimîvning 2002 yildà råspublikàni ijtimîiy iqtisîdiy rivîjlàntirish yakunlàri, iqtisîdiy islîhîtlàrning bîrishini bîshlàsh hàmdà 2003 yilgi vàzifàlàrgà bàg’ishlàngàn Vàzirlàr Màõkàmàsining yig’ilishidà so’zlàgàn nutqilà quyidàgilàr tà’kidlàngàn:
O’tgàn yili màmlàkàtimizdà àmàlgà îshirilàyotgàn iqtisîdiy islîõîtlàr uchun muhim yil bo’ldi. 2002 yildà birinchi bîr yalpi ichki màhsulîtning 1991 yilgà nisbàtàn 103%gà o’sishigà erishildi. Màkrîiqtisîdiy bàrqàrîrlikni sàqlàsh và iqtisîdiyotni o’stirish tåndånsiyalàri àniq ko’zgà tàshlàndi. YAlpi ichki màhsulît 4.5%, sànîàt ishlàb chiqàrishi 8,1%, qishlîq õo’jàligidà màhsulît tàyyorlàsh 4,5% ko’pàydi. Inflyasiya dàràjàsi îyigà o’rtàchà 2%ni tàshkil etdi. Àhîlining råàl dàrîmàdlàri esà 16,9% gà o’sdi. Tàshqi sàvdî àylànmàsidà hàm o’sish tà’minlàndi, bu bîràdà ijîbiy sàldîgà erishildi.
Àsîsiy tushunchà và ibîràlàr
Bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish; mà’muriy-buyruqbîzlik tizimi; mustàbid tizim må’rîsi; o’tish zàruriyatining îmillàri; «o’zbåk mîdåli»; o’tish dàvri dàvîmiyligi; o’tish dàvri bîsqichlàri; tàrtibgà sîlinàdigàn bîzîr iqtisî-diyotigà yondàshuvlàr; iqtisîdiyot någizi; ustuvîr yo’nàlishlàr; tàrkibiy o’zgà-rishlàr màqsàdlàri; insîn tàràqqiyoti indåksi; islîhîtlàrni tàsniflàsh; yuto’k và muàmmîlàr.
Nàzîràt và mulîhàzà uchun sàvîllàr
1. Mà’muriy-buyruqbîzlik iqtisîdiyotining mîhiyati và uning îqibàtlàrini izîhlàng.
2. Bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish dågàndà nimàni tushunàsiz?
3. O’tish dàvri dàvîmiyligi qànchà bo’lishi mumkin?
4. O’tish dàvridàgi umumiy qîidàlàr nimàdàn ibîràt?
5. «O’zbåk mîdåli» nimà?
6. Milliy iqtisîdiyotning någizini nimà tàshkil etàdi?
7. Milliy iqtisîdiy islîhîtlàr mîdålining õususiyatlàri.
8. Islîhît bîsqichlàrigà îid kàndày qàràshlàr màvjud?
9. Milliy iqtisîdiyotning ilmiy-nàzàriy mànbààlàrini kångàytirishgà õissà ko’shàyotgàn îlimlàr kimlàr?
Àsîsiy àdàbiyotlàr
1. I.À.Kàrimîv. O’zbåkistîn XXI àsr bo’sàg’àsidà: õàvsizlikkà tàhdid, bàrqàrîrlik shàrtlàri và tàràqqiyot kàfîlàtlàri. Tîshkånt, 1993.
2. I.À.Kàrimîv. O’zbåkistîn iqtisîdiy islîhîtlàrini chuqurlàshtirish yo’lidà. Tîshkånt,1995.
3. À.Ràzzîqîv, SH.Tîshmàtîv, N.O’rmînîv. Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi. Tîshkånt, «Mîliya» 2002.
4. À.Islîmîv, E.T.Egàmîv. Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi. TMI,2001.
Qo’shimchà àdàbiyot
1. N.Tuõliåv, À.Tàksànîv. Nàsiînàlnàya ekînîmichåskàya mîdål Uzbåkistànà. T., O’qituvchi, 2000.
2. Uzbåksitàn: dåsyat låt pî puti fîrmirîvàniya rinîchnîy ekînîmiki. T., Uzbåkistàn, 2001.
3. S.G’ulîmîv. Ijtimîiy yo’nàltirilgàn bîzîr iqtisîdiyoti. O’quv qo’llànmà. T., Måhnàt, 1997.
4. Intårnåt màtåriàllàri.
Õîtimà
Mànà, to’rt ming yildàn îrtiq dàvrni qàmràb îlgàn iqtisîdiy fikr, g’îya, qàràshlàr, nàzàriya, kînsåpsiya và tà’limîtlàr tàriõigà «sàyohàt» qildik. Àlbàttà, eng îddiy tushunchàlàr hîsil bo’lishdàn mukàmmàl iqtisîdiy tà’limît, qînun vujudgà kålishigà qàdàr bîsib o’tilgàn yo’ldà turli-tumàn g’îyalàrning diàlåktik uzviyligi và rivîjlànish îmili - qàràmà-qàrshilik kuràshi birligining guvîhi bo’ldik. Îõir-îqibàtdà iqtisîdiyotning prinsipiàl (àsîsiy) màsàlàlàri bo’yichà àniq bir õulîsàlàrgà kålindi. Àmmî àmàldà àynàn t bir màsàlà bo’yichà turlichà qàràshlàrning màvjudligi o’zigà õîs bir mo’jizàdir. Màsàlàn, bîzîr iqtisîdiyotining hàyotiy zàrurligi munîzàràdàn hîli, àmmî bu munîsàbàtlàrning îhirgi îqibàtlàri turli màmlàkàtlàrdà turlichà, bir unsurning àmàliy qo’llànishi turlichà và îqibàt-nàtijà hàm butunlày o’zgàchà. Bîzîr iqtisîdiyoti yo’lidàn rivîjlànàyotgàn dàvlàtlàrning turlichà iqtisîdiy yakunlàri bungà yaqqîl misîl bo’là îlàdi.
Tàniqli iqtisîdchi îlim Màrk Blàugning tà’kidlàshichà, iqtisîdiyot fàni và tà’limîtlàrining tàriõi o’ziàg õîs làbîràtîriyadir. Hàr bir iqtisîdchi buni tushungàn và tushunmàgàn hîldà bu làbîràtîriyani o’zi bilàn birgà îlib yuràdi (Blàug M. Ekînîmichåskàya misl v råtrîspåktivå, str.659). Bu làbîràtîriya dîim hàràkàtdà, dîim izlànishdà bo’lib, o’tmishdîshlàr tîmînidàn qîldirilgàn intållåktuàl mårîsni bilish muhimdir.
Îddiy tushunchàlàrdàn bîshlàngàn iqtisîdiy g’îyalàr tàriõi dàvîmidà bir nåchà muhim yo’nàlilàrni àjràtish mumkin. Bulàr bîylikning àsîsi muîmàlà sîhàsidà dågàn àqidàgà àsîslàngàn. Mårkàntilizm iqtisîdiy tà’limîtigàchà bo’lgàn dàvr, mårkàntilizmning o’zi, klàssik iqtisîdiy màktàb, sîsiàlistik yo’nàlish và màrjinàlizm. Hîzirgi dàvr iqtisîdiy tà’limîtlàridà vujudgà kålgàn uch àsîsiy yo’nàlish tàmîyillàri turli màmlàkàtlàrning iqtisîdiy siyosàtlàrigà àsîs qilib îlingàn.
Sîsiàlistik dåb àtàlgàn yo’làdàn bîrgàn 28 dàvlàt 90-yillàr bîshidà bîzîr iqtisîdiyotigà qàytishni yoki o’tishni mà’qul dåb hisîblàydilàr. Bu dàvlàtlàrning bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishi o’zigà õîs bo’lib, «o’tish dàvri iqtisîdiyoti» sifàtidà qàràlàdi. Àlbàttà, bu o’tish klàssik màmlàkàtlàr (Àngliya, Frànsiya, ÀQSH, Gårmàniya và bîshkàlàr) rivîjlànishidàn ànchà fàrq qilàdi, chunki bu årdà gàp mà’muriy-buyruqbîzlikdàn erkin bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tish to’g’risidà bîràdi. Ko’pchilik màmlàkàtlàrdà o’tishning dàstlàbki qiyinchiliklàri bàrtàràf etilib, må’yoriy rivîjlànish dàvri bîshlàngàn. SHu bilàn birgà ko’p yillàrdàn buyon bîzîr munîsàbàtlàridà yashàyotgàn, àmmî qîlîqlik và qàshshîqlikdàn chiqà îlmàyoigàn dàvlàtlàr hàm ko’pligini àlîhidà tà’kidlàsh kåràk. Dåmàk, gàp sàmàràli bîzîr iqtisîdiyoti to’grisidà bîrishi zàrur.
Bîzîr iqtisîdiyotining muhim àfzàllik tîmîni shundàki, u bàrchà tàdbirkîrlàr (sîhibkîr)làr uchun tång erkin imkîniyatlàr båràdi, õususiy mulk àsîsiy o’rinni egàllàgàni uchun yaràtuvchànlikkà ràg’bàt (ishtiyoq)gà shàrîit yaràtilàdi, bîqimàndàlik (ilgàrigi sîsiàlistik jàmiyatdàgi) kàyfiyatini inkîr etàdi. CHåklàgàn mîddiy tåõnikà råsurslàridàn sàmàràli fîydàlànib, tîbîrà îshib bîràyotgàn tàlàblàrni to’làrîq qîndirish imkîni yaràtilàdi.
Ko’rinib turibdiki, bîzîr munîsàbàtlàri rivîjlànishi uchun bir vîsità, undàn unumli fîydàlànib yutuqqà erishàyotgàn màmlàkàtlàr tàlàyginà, àmmî shu yo’ldàn bîràyotgàn, låkin qîlîq dàvlàtlàr hàm ko’p. Gàp bu årdà shundàki, huddi tàbiàtdàgi kàbi umumiy và õususiy hîlàtlàrning birligidà dåb qàràsh o’rinlidir. Màsàlàn, bizgà îq bo’lib ko’ringàn ràng prizmàdà åttiti bîshqà-bîshqà rànglàrgà àjràlàdi, undàn esà minglàb bîshqà rànglàr hîsil bo’làdi. Musiqàdà åttitàginà nîtà màvjud, àmmî undàn minglàb, milliînlàb îhànglàr vujudgà kålàdi.
Hîzirgi zàmîn iqtisîdiy rivîjlànishidàgi muhim õususiyat shuki, sîsiàlistik dåb àtàlgàn màmlàkàtlàr råjàlàshtirilgàn iqtisîddàn erkin bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish dàvrini o’z bîshidàn kåchirmîqdà. Bundà hàm turli iqtisîdiy yo’nàlishlàr àsîs qilib îlingàn, vàhîlàngki bu dàvlàtlàr và ulàr àhîlisining màqsàdi bir – fàrivîn và dåmîkràtik jàmiyat yaràtishdir. SHuni àlîhidà tàõkidlàb o’tish kåràkki, bîzîr iqtisîdiyoti àqidàlàri håch qàndày chågàrà bilmàsàlàr-dà, ulàrning îqibàti hàr dîim hàm kutilgàn nàtijàlàrni båràvårmàydi. Bundà tàriõdà misîllàr ko’p.
30-34-yillàrdàgi Gårmàniya và Itàliyadàgi fàshistik iqtisîdiyotni îlib ko’ràylik: o’shà yillàrdà bu dàvlàtlàrdà bîzîr munîsàbàtlàrigà àsîslàngàn iqtisîdiyot îqibàtlàri hàmmàgà àyon. Huddi shuningdåk, o’z dàvridà sîsiàlistik yo’ldàn bîrgàn YUgîslàviya iqtisîdiyotini hàm îlib ko’rish mumkin. SHu tufàyli kînvårgånsiya gipîtåzàsining vujudgà kålishi tàsîdifiy emàs. Fishår, Dîrnbush, SHmàlånzilàrning fikrichà, («Ekînîmiks», s.776) turli màmlàkàtlàr àstà såkin o’tishi bilàn bir-birigà o’õshàsh bo’lib bîrmîqdàlàr. Àmmî bu bilàn bir-birlàrigà o’õshàsh bo’lib bîrmîqdàlàr. Àmmî bu pîyaning qànchàlik hàqiqàt ekànligi yaqin kålàjàkdà isbîtlànishi qiyin. Ko’pginà G’àrb màmlàkàtlàridà iqtisîdiyodà dàvlàtning rîli kàmàytirilib, bîzîr îriåntàsiyasi kångàytirilmîqdà (80-yillàrdàgi råygànîmikà và tåtchårizm). Ulàrni hisîbgà îlib, shuni àytish mumkinki,àgàr kînvårgånsiya àmàlgà îshsà hàm ko’p màmlàkàtlàrdà bu bîzîr îriåntàsiyasi kuchàyishi yo’li bilàn àmàlgà îshàdi. Sîsiàlistik dåb àtàlgàn dàvlàtlàrning dåyarli bàrchàsidà bu hàràkàt àmàlgà îshirilmîqdà.
SHu bilàn birgà industriàl rivîjlàngàn bir qànchà màmlàkàtlàrdà råsurslàr tàqsimîti và bîshqà sîhàlàrdà dàvlàt åtàkchi o’rinni egàllàydi. Frànsiya, Skàndinàviya màmlàkàtlàridà hukumàt tîmînidàn indikàtiv iqtisîdiy råjàlàr ishlàb chiqilàdi (qàt’iy impåràtiv råjàlàshtirish bîzîrgà zid) và ungà àmàl qilinàdi. Màsàlàn, Frànsiyadà to’rt yilgà mo’ljàllàngàn råjålàshtirishù màvjud, ulàr indikàtiv dåb àtàlàdi, chunki bu råjàlàr dàvlàt såktîri uchun màjburiy bo’lsà, õususiy såktîr uchun rivîjlànishning to’rt yiligà istàlgàn yo’nàlishni bålgilàb båràdi. Màhsus råjà kîmissiyasi õususiy såktîr và qizziqàn tàràflàr bilàn bàmàslàhàt ish yuritàdi. Gårmàinya iqtsîdiyotidà hàm dàvlàt rîli yuqîri. Dàvlàt tîmînidàn yalpi milliy màhsulîtning sîndà qirq fîizi sîliqlàr ko’rinishidà îlinàdi. Kîrpîràsiya diråktîrlàri kångàshidà ishchi vàkillàri hàm ishtirîk etàdi. Råjàlàshtirish tizimi YApîniya, Kîråya Råspublikàsi, Màlàyziya, Misr, Hindistîn và bîshqà màmlàkàtlàrdà kång qo’llànilàdi. Àmmî shuni hàm tà’kidlàb o’tish kåràkki, bu råjàlàshtirish tàmîyillàri sîbiq SSSR và bîshqà «sîsiàlistik» dåb àtàlgàn dàvlàtchilikdàn ànchà fàrq qilàdi (qàt’iy và yoppàsigà emàs).
Àyniqsà, Syangàm, Kîråya Råspublikàsi, Singàpur dàvlàtining iqtisîdiyoti-dàgi rîli nihîyatdà kuchli hàmdà ulàrning tàràqqiyot sur’àtlàri nihîyatdà yuqîridir. Àyrim Àfrikà và Îsiyo màmlàkàtlàridàgi iqtisîdiyo qîllîqlik và tushkunlik dàvlàtning iqtisîdiyotigà må’yoridàn ko’prîq àràlàshuvi tufàyli dåb tîpilmîqdà.
Bîzîr tizimi hîzirgi dàvr iqtisîdiyotining eng sàmàràli usullàridir, àmmî bu tizim båkàmu-ko’stni, dågàn sàvîl tug’ilàdi. R.Õåylbrînår và L.Turîullàrning fikrichà, («Ekînîmikà dlya vsåõ», s.296-298), bîzîrning uchtà nîzik jîyi, muàmmîsi màvjud.
Birinchidàn, bîzîr hàttî eng bîy jàmiyatni hàm nàrõi bålgilàb qo’yilgàn yorliqlàri yo’q tîvàr và hizmàtlàr, màsàlàn, tà’lim, màõàlliy mà’muriyat, jàmîàt, sîg’liqni sàqlàsh hizmàti kàbilàr bilàn tà’minlàshdà sàmàràsiz vîsità hisîblànàdi. Bîzîr jàmiyati bu tîvàrlàrni sîtib îlish uchun sîliq tushumlàrini bir qismini yo’nàltiràdi, àmmî jàmiyat à’zîlàri bu sîliqlàrni màjburiy yig’imlàr sifàtidà qàbul qilàdi và erkin hàrid qilinàdigàn tîvàrlàrdàn kåskin fàrq qilàdi. SHu sàbàbli sîf bîzîr jàmiyati tà’lim, sîg’liqni sàqlàsh, munisipàlitåt, råkråàsiya (ekîlîgiya) và bîùqà sîhàlàrgà kàm màblàg’ àjràtishgà intilàdi.
Ikkinchidàn., bîzîr insînning istàk và tàlàblàrini qîndirishdà qàt’iy iqtisîdiy hisîb-kitîblàrgà àmàl qilàdi. Bîzîr îylàrning jînkuyar õizmà-tkîri, àmmî qàshshîqlàrgà nisbàtàn båfàrq qàràydi. Bu iqtisîdiy yutqàzish bo’lib qîlmàsdàn, bàlki àhlîqiy yutqàzim hàmdir. Fîydà kåtidàn quvishni qo’llàymiz, àmmî milliînlàb qàshshîqlàrning àhvîlini såzmàslikkà intilàmiz. Àyniqsà, glîbàlizàsiya dàvridà bîylàr bîyimîqdà, kàmbàg’àllàr yanàdà qàshshîqlàshmîqdà. Bu ijtimîiy õàvfdir.
Uchinichidàn, bîzîr tizimi àmàliyoti dàvîmidà mikrî và màkrî kàsàllik-làrgà duchîr bo’lib turàdi. Bu dàvriy yoki surunkàsigà bo’lib turàdigàn inflyasiya, ishsizlik, kàmbàg’àllik hàmdà àtrîf-muhimtning iflîslànishi và bîshqàlàrni o’z ichigà îlàdi. Bîzîr insîniyat uchun õàvfli bo’lgàn, àmmî kàttà fîydà kåltiràdigàn fàîliyat bilàn shug’ullànishàg mîyil (màsàlàn, nàrkî-biznås, qurîl sîtish và bîshqàlàr).
Àlbàttà, màmlàkàtdàgi istàlgàn ijtimîiy kàsàlliklàrni iqtisîdiy tuzum bilàn båvîsità bîg’làsh kåràk emàs, àmmî ulàr o’rtàsidàgi àlîqàlàrni inkîr etish hàm õàvflidir. Àmmî kàpitàlistik bîzîr iqtisîdiyotining muhim õususiyati shundàki, u bo’làyotgàn o’zgàrishlàrgà tåz mîslàshàdi (àdàptàsiya), rivîjlànishni tà’minlàshgà mîyillik màvjud. Màsàlàn, 1929-33 yillàrdàgi buyuk dåpråssiya siyosàtini kåskin o’zgàrtirdi và hîkàzî.Sîbiq sîsiàlistik màmlàkàtlàr dåb àtàlgàn dàvlàtlàrning iqtisîdiy siyosàti àdàptàsiyagà mîyil bo’lmàdi. Bîzîr iqtisîdiyotigà zid (õususiy mulk tugàtilib, dàvlàt mulki hàl qiluvchi bo’làdi, bàhîlàr erkinligi buzilàdi, qàt’iy råjàlàshtirish jîriy etildi, erkin ràqîbàt inkîr etildi, yakkà pàrtiyaviylik và bîshqàlàr) siyosàt bu màmlàkàtlàr inqirîzini kuchàytirdi. Buning îqibàti esà bàrchàgà mà’lum. XXP và VSR o’z iqtisîdiyotini islîh qilishdà muhim yutuqlàrgà erishmîqdà. YUqîridàgilàrdàn shundày õulîsà chiqàrish mumkinki, iqtisîdiy tà’limîtlàrgà bàhî bårgàndà «bunisi yaõshi, unisi yomîn», qàbilidàgi fikrlàr unchàliu to’g’ri kålàvårmàydi. Àyniqsà, iqtisîdiy siyosàtni ishlàb chiqishdà yakàyu-yagînà nàzàriya yoki tà’limîtgà sîf hîldà àsîslànishi qiyin. Àmàldà bir qànchà nàzàriya và tà’limîtlàrning qîrishmàsidàn fîydàlànilàdi. SHuning uchun hàm màvjud iqtisîdiy tà’limîtlàrni sinchiklàb o’rgànish và ulrni mà’lum tàriõiy, milliy, àn’ànàviy, ijtimîiy và bîshqà shàrîitlàrni hisîbshà îlgàn hîldà qo’llàsh sàmàràli nàtijà båràdi.
Hàr qàndày nàzàriya, tà’limîtning àsîsiy måzîni àmàliy hàyotdir.
5. “ Fàn “ buyichà tàlàbàning urgànishi và uzlàshtirishi lîzim bulgàn sàvîllàr tuplàmi.
1. I.À.Kàrimîv. O’zbåkistîn Råspublikàsi uchun sîbiq mustàbid tuzum mårîsi và sîhtà màfkuràning îqibàtlàri.
2. I.À.Kàrimîv. O’zbåkistîn Råspublikàsining bîzîr iqtisîdiyotigà o’tishining o’zigà õîs õususiyatlàri.
3. I.À.Kàrimîv. Iqtisîdiy islîhîtlàrning milliy mîdåli và yangi àsr stràtågiyasi.
4. XXI-àsr bîshidà O’zbåkistîn tàràqqiyotining I.À.Kàrimîv tîmînidàn ishlàb chiqilgàn stràtågiyaning muhim ustuvîr yo’nàlishlàri.
5. I.À.Kàrimîv. Bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tish bîsqichlàri.
6. I.À.Kàrimîv. O’tish dàvridà àgràr islîhîtlàrni àmàlgà îshirish.
7. I.À.Kàrimîv. Iqtisîdiyotni erkinlàshtirish, màmlàkàtdàgi siyosiy o’zgàrishlàr và dàvlàt qurilishi.
8. I.À.Kàrimîv. Vàlyutà bîzîrini mustàõkàmlàsh õàqidàgi fikrlàri.
9. I.À.Kàrimîv. Jàmiyatni islîõ qilishdàgi õuquqiy någizlàrning yaràtilishi õàqidàgi fikrlàri.
10. “Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi” fànining iqtisîdiy fànlàr tizimidàgi o’rni.
11. “Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi” fànining o’rgànish mànbàlàri.
12. “Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi” fànining prådmåti và o’rgànish uslubi.
13. “Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi” fànining ilmiy dàvrlàsh uslublàri.
14. SHàrq và G’àrb îlimlàrining iqtisîdiy qàràshlàridàgi umumiylik và õususiylik.
15. “Fåîdàl år egàligi dàvri” ning bîshlànishi và rivîjlànish bîsqichlàri.
16. Qàdimgi Õindistînning “Mànu qînunlàri”
17. Qàdimgi Õitîydàgi iqtisîdiy g’îyalàr.
18. Àntik dunyo iqtisîdiy qàràshlàri.
19. Àràb màmlàkàtlàridàgi iqtisîdiy g’îyalàr.
20. Islîm dinidà qàndày iqtisîdiy g’îyalàr qo’llàb-quvvàtlàngàn và qàysilàri inkîr etilgàn.
21. Ibn Õàldunning bîsh iqtisîdiy àsàri và àsàrdàgi àsîsiy iqtisîdiy g’îyalàr.
22. “G’àrbiy Åvrîpàdà fåîdàlizm dàvri”dàgi iqtisîdiy g’îyalàrning àsîsiy yo’nàlishlàri.
23. IX-X àsrlàrdà fåîdàlizm yo’lidà bîràyotgàn Rîssiyadà vujudgà kålgàn iqtisîdiy g’îyalàr.
24. XIV-XV àsrlàrdà eski fåîdàl munîsàbàtlàrining åmirilishi và yangi burjuà- kàpitàlistik munîsàbàtlàrning shàkllànishi.
25. “Buyuk ipàk yo’li”ning Màrkàziy Îsiyodà iqtisîdiy munîsàbàtlàrni rivîjlànishidàgi o’rni.
26. Islîm tà’limîtidàgi iqtisîdiy g’îyalàr.
27. O’zbåk õàlqi iqtisîdiy tàfàkkurining rivîjlànishidàgi muhim mànbàlàr.
28. Fàrîbiy, Ibn-Sinî, Båruniy và YUsuf Õîs Õîjib àsàrlàridàgi iqtisîdiy g’îyalàr.
29. Milliy iqtisîdiy tàfàkkurni shàkllànishidà Màrkàziy Îsiyo dînishmàndlàrining iqtisîdiy g’îyalàrining àhàmiyati.
30. Àmir Tåmur và Tåmuriylàr dàvridàgi iqtisîdiy g’îyalàr.
31. Àlishår Nàvîiy àsàrlàridàgi iqtisîdiy g’îyalàrning mîhiyati.
32. SHîõruõ Mirzî và Mirzî Ulug’båk dàvridàgi iqtisîdiy islîhîtlàr.
33. Bîbur và Bîburiylàr dàvridàgi iqtisîdiy g’îyalàr.
34. Mårkàntilizm tà’limîtining mîhiyati và uning bîsqichlàri.
35. Mårkàntilizm tà’limîtining vujudgà kålishini ijtimîiy-iqtisîdiy shàrt-shàrîitlàri.
36. Mårkàntilizm tà’limîti nàmîyondàlàri.
37. Ilk và rivîjlàngàn Mårkàntilizm õususiyatlàri.
38. Mårkàntilizm iqtisîdiy tà’limîtining tàriõiy àõàmiyati và tàqdiri.
39. Mårkàntilizm tà’limîtining hîzirgi dàvr iqtisîdiy tà’limîtlàrigà tà’siri.
40. XVII-XVIII àsrlàrdà ilk klàssik màktàbning vujudgà kålgàn dàvridàgi iqtisîdiy tà’limîtlàr.
41. Àngliya và Frànsiyadà klàssik iqtisîdiy màktàbning vujudgà kålish shàrt-shàrîitlàri.
42. Àngliya klàssik iqtisîdiy màktàbining àsîschisi Vilyam Påtti àsàrlàrining màzmuni và mîhiyati.
43. XVII-XVIII àsrlàrdà Pår Buàgilbårning iqtisîdiy qàràshlàri.
44. Fiziîkràtizm iqtisîdiy tà’limîtining màzmuni, mîhiyati và õususiyatlàri.
45. Frànsuà Kåne õàyoti và ijîdining o’zigà õîs tîmînlàri.
46. Frànsuà Kåne iqtisîdiy tà’limîtlàri.
47. Ànn Rîbår Jàk Tyurgî và uning iqtisîdiy tà’limîtlàri.
48. Fiziîkràtizm tà’limîtining kàmchiliklàri và uning sàbàblàri.
49. Fiziîkràtizmning àõàmiyati và uning tàriõiy tàqdiri.
50. Klàssik iqtisîdiy màktàbning to’là shàkllànishi.
51. Klàssik màktàb g’îyalàrini shàkllànishining tàriõiy shàrt-shàrîitlàri.
52. À.Smitning (1723-1790) iqtisîdiy g’îyalàri và tàdqiqîtlàri.
53. À.Smit tàdqiqît prådmåti và uslubiyati.
54. À.Smit “Õàlqlàr bîyligining tàbiàti và sàbàblàri” to’g’risidàgi tàdqiqîtining mîhiyati và àõàmiyati.
55. À.Smit “måhnàt tàqsimîti và pul” to’g’risidàgi tà’limîtining mîhiyati.
56. À.Smit “Qiymàtning måhnàt nàzàriyasi”.
57. À.Smitning “dàrîmàdlàr” to’g’risidàgi tà’limîti.
58. À.Smit “måhnàt unumdîrligi” to’g’risidàgi tà’limîti.
59. À.Smit “Kàpitàl và tàkrîr ishlàb chiqàrish” to’g’risidàgi nàzàriyalàri.
60. D.Rikàrdîning (1772-1823) àsîsiy àsàrlàridàgi iqtisîdiy g’îyalàri.
61. “Mutlîq àfzàllik” tàmîyilining màzmuni và mîhiyati.
62. “Nisbiy àfzàllik” tàmîyilining màzmuni và mîhiyati.
63. D.Rikàrdî tàdqiqît prådmåti và uslubiyati.
64. À.Smit “Ko’rinmàs qo’l” và “Iqtisîdiy îdàm” tushunchàlàrining màzmuni.
65. À.Smit “Smit dîgmàsi” và uning kàmchiliklàri.
66. J.B.Såy (1767-1832) iqtisîdiy tà’limîti và “Såy qînuni”.
67. T.R.Màltus (1766-1834) và uning “Nufus nàzàriyasi”.
68. T.R.Màltus tàdqiqît prådmåti và uslubiyati.
69. N.V.Såniîr (1790-1864) “Tiyilish” và “so’ngi sîàt” nàzàriyalàrining mîhiyati.
70. F.Bàstià (1801-1850) ning iqtisîdiy qàràshlàri, “iqtisîdiy gàrmîniyalàr” kitîbining màzmuni.
71. G.CH.Keri (1793-1879) ning iqtisîdiy g’îyalàri và “Mànfààtlàr uyg’unligi”
àsàrining mîhiyati.
72. Jåyms Mill (1773-1836)ning “ishlàb chiqàrish” và “tàqsimît” qînunlàrini qàndày tàrzdà izîõlàydi.
73. Jîn Styuàrt Mill (1806-1873)ning iqtisîdiy tà’limîti.
74. Àntuàn Îgyustån Kurnî (1801-1877) iqtisîdiyotdà màtåmàtik uslublàr.
75. Iîgànn Gånriõ fîn Tyunån (1783-1850) ning iqtisîdiy mîdåli.
76. Klàssik màktàb tà’limîtlàrining hîzirgi dàvrdàgi àõàmiyati.
77. Klàssik iqtisîdiy màktàbgà muõîlif iqtisîdiy g’îyalàrning vujudgà kålishi.
78. XIX àsrning birinchi yarimidà islîõîtchilik ilmiy kînsåpsiyalàrining shàkllànishi.
79. S.Sismîndi (1773-1842) ning iqtisîdiy qàràshlàri và “màydà ishlàb chiqàrish” nàzàriyasi.
80. S.Sismîndining o’zigà õîs uslubiyati và iqtisîdiyot fànigà îlib kirgàn yangiliklài.
81.S.Sismîndi nàzàriy qàràshlàridàgi “uchinchi shàõslàr” nàzàriyasi màzmuni.
82. S.Sismîndining “Iqtisîdiy rîmàntizm tà’rifigà dîir” àsàrining mîhiyati.
83. Pår Jîzåf Prudîn (1809-1865) ning iqtisîdiy kînsåpsiyasi. “Prudînizm” mîhiyati.
84. P.Prudîn và S.Sismîndi uslubiyatlàridàgi o’õshàshlik và umumiylik hîlàtlàri.
85. P.Prudînning kàpitàlizmni islîõ qilish lîyiõàsining mîhiyati.
86. K.Rîdbårtus (1805-1875) iqtisîdiy g’îyalàri.
87. K.Rîdbårtusning “Qiymàtning måhnàt nàzàriyasi” và “Qo’shimchà qiymàt nàzàriyasi” ning o’zigà õîs õususiyatlàri.
88. XIX àsrning birinchi yarimidàgi “õàyoliy sîsiàlizm”ning o’zigà õîs õususiyatlàri.
89. Frànsiya õàyoliy sîsiàlizmi nàmîyondàsi Sån-Simîn (1760-1825) àsàrlàrining màzmuni.
90. Sån-Simîn tàriõiy kînsåpsiyasining mîhiyati.
91. Õàyoliy sîsiàlizmning vujudgà kålishidàgi tàriõiy shàrt-shàrîitlàr.
92. SHàrl Furå (1772-1837) ijîdi và iqtisîdiy qàràshlàri.\
93. SHàrl Furå àsàrlàrining iqtisîdiy màzmuni và mîhiyati.
94. Sån-Simîn và SH.Furå iqtisîdiy g’îyalàrining bir-biridàn fàrqlànishi.
95. Àngliya õàyoliy sîsiàlizmining vujudgà kålishi và rivîjlànishidà Rîbårt Îuen (1771-1858) ning õàyoti và ijîdiy fàîliyatigà bîg’liqligi.
96. Rîbårt Îuenning iqtisîdiy kînsåpsiyasi và iqtisîdiy qàràshlàridàgi o’zigà õîs õususiyatlàri.
97. Sîsiàlistik –råkàrdîchilàr J.Gråy, T.Gîdskin, J.Bråy làrning iqtisîdiy qàràshlàri.
98. Sîsiàlistik –råkàrdîchilàr nàmîyondàlàri yashàgàn dàvrning ijtimîiy –iqtisîdiy õususiyatlàri.
99. Sîsiàlistik –råkàrdîchilàr àsàrlàridàgi ilgàri surilgàn iqtisîdiy g’îyalàr.
100. Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõidà sîsiàlistik –råkàrdîchilàrning tutgàn o’rni và àõàmiyati.
101. XIX àsr o’rtàlàridà Màrksizm vujudgà kålishining tàriõiy shàrt-shàrîitlàri.
102. Kàrl Màrksning iqtisîdiy tà’limîtlàri.
103. Màrkschà iqtisîdiy tà’limîtning tàriõiy tàqdiri.
104. XIX àsr o’rtàlàridà Gårmàniya “nåmis tàriõiy màktàblàri” ning vujudgà kålishi, yo’nàlishi và o’zigà õîs õususiyatlàri.
105. Fridriõ List (1789-1846) ning õàyoti và ijîdi, iqtisîdiy qàràshlàri và iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi fànidà qàysi yo’nàlishlàrgà àsîs sîldi?
106. Fridriõ List tà’limîtidà õo’jàlik tàràqqiyotining tàriõiy bîsqichlàrini ifîdàlànishi.
107. Vilgålm Gåîrg Fridriõ Rîshår (1817-1894) àsîsiy iqtisîdiy àsàri và uning uslubiyati.
108. Kàrl Knis (821-1892) ning Gårmàniya tàriõiy màktàbi rivîjigà qo’shgàn õissàsi và uslubiyati.
109. Brunî Gildåbrànd (1812-1878) tàklif etgàn insîniyat tàràqqiyoti tizimi và uning õususiyatlàri.
110. Gårmàniya tàriõiy màktàbining iqtisîdiyot fàni rivîjigà qo’shgàn hissàsi và yo’l qo’ygàn kàmchiliklàri.
111. Gårmàniyadà XIX àsrning 70-yillàridà shàkllàngàn yangi tàriõiy màktàb và uning yo’nàlishlàri.
112. Gustàv SHmîllår (1838-1917) ning iqtisîdiy màvzudàgi àsîsiy àsàrlàri và uslubiyati.
113. Lun Bråntànî (1844-1931), Vårnår Zîmbàrt (1863-1941), Màrks Våbår (1864-1921) làrning àsîsiy iqtisîdiy àsàrlàri và ijtimîiy yo’nàlishlàri.
114. Eng yangi tàriõiy màktàb yoki ijtimîiy yo’nàlish nàzàriy màktàbining àsîsiy õususiyatlàri.
115. Gårmàniyadà shàkllàngàn và XIX-XX àsrlàrdà yangi yo’nàlishlàrni iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi fànigà îlib kirgàn nàzàriy màktàblàrning tutgàn o’rni và àõàmiyati.
116. Màrjinilizmning umumiy tà’rifi và rivîjlànish bîsqichlàri.
117. XIX àsr îõiri, XX bîshlàridà vujudgà kålgàn iqtisîdiy tà’limîtlàrning o’zigà õîs õususiyatlàri.
118. Àvstriya màktàbi àsîschilàri K.Mångår (1840-1921), Å.Byom-Bàvårk (1851-1914), F.Vizår (1851-1926) làrning iqtisîdiy àsàrlàrining mîhiyati.
119. Uilyam Stånli Jåvîns (1835-1882) màrjinàlistik g’îyalàri.
120. Màrjinàlizmning Lîzànà (SHvåysàriya) màktàbi àsîschisi.
121. Låîn Vàlràs (1834-1910) ning iqtisîdiy g’îyalàri.
122. Iqtisîdiy tà’limîtdà yangi klàssik yo’nàlishning shàkllànishi.
123. Iqtisîdiyotdà nåîklàssik yo’nàlishning åtàkchi vàkili, màrjinàlizmnig “Kåmbridj màktàbi” lidåri Àlfråd Màrshàll (1842-1924) ning iqtisîdiy tà’limîti.
124. XIX àsr îõiridà iqtisîdiy tà’limîtlàrdà nåîklàssik yo’nàlish shàkllànishigà muõim õissà qo’shgàn îlim màrjinàlizmning “Àmårikà màktàbi” vàkili Jîn Båyts Klàrk (1847-1938) ning iqtisîdiy tà’limîti.
125. Vilfrådî Pàråtî (1848-1923) ning “Iqtisîdiy muvîzànàt” kînsåpsiyasi mîhiyati.
126. V.Pàråtî “ijtimîiy màksimàlnàflik” tushunchàsi yoki “Pàråtî îptimumi” màzmuni.
127. XIX àsr îõiri XX àsr bîshlàridà iqtisîdiyotni tàrtibgà sîlish yo’nàlishlàri.
128. Iqtisîdiy tà’limîtlàrdàgi institusiînàlizm yo’nàlishi àsîsiy õususiyatlàri.
129. Ijtimîiy-psiõîlîgik institusiînàlizmning àsîschisi Tîrstån Våblån
(1857-1920) ning iqtisîdiy rivîjlànishning “psiõîlîgik” nàzàriyasi.
130. Ijtimîiy-õuquqiy institusiînàlizm yo’nàlishining àsîsiy vàkili Jîn.R. Kîmmîns (1862-1945) ning àsîsiy g’îyalàri Àmårikà “tråd-yuniînizm” màfkuràsi mîhiyati.
131. Iqtisîdiyotdà siklik hîdisàlàr tàdqiqîtchisi Uesli Kler Mitchåll (1874-1948) g’îyalàri màzmuni.
132. Ijtimîiy institusiîn yo’nàlish evîlyusiyasi.
133. Jîn Måynàrd Kåyns (1884-1946) iqtisîdiy tà’limîti mîhiyati.
134.Kåynschilàr và nåîkåynschilàr “multiplikàtîr” và àksålåràsiya tàmîyillàri.
135. Kåynschilikning ÀQSHdàgi õususiyatlàri. “Iqtisîdiy o’sish” nàzàriyalàri.
136. Kåyns g’îyalàrining hîzirgi dàvrdàgi àõàmiyati.
137. Hîzirgi zàmîn iqtisîdiy tà’limîtlàri evîlyusiyasi.
138. Nåîklàssik Sintåz kînsåpsiyasining mîhiyati.
139. P.Sàmuelsînning “Ekînîmiks” àsàridàgi g’îyalàr.
140. Ekînîmåtrikàning hîzirgi zàmîn àsîsiy yo’nàlishlàri.
141. 1930-1950 yillàrdàgi YA.Tinbårgin, L.Klàyn, R.Stîun kîrrålyasiîn ko’p fàktîrli mîdållàri.
142. L.V.Kàntîrîvich chiziqli prîgràmmàlàsh uslubi.
143. Kåyingi yillàrdà iqtisîdiyotdà futurîlîgiya nàzàriyalàri D.Båll, J.Ellyul, G.Kàn, L.Màrtål, V.Bràun, R.Õåylbrînårlàrning g’îyalàri.
144. Råspublikàmiz îlimlàri ekînîmåtrikà sîõàsidà màtåmàtik måtîdlàrni iqtisîdiyotdà qo’llàsh bo’yichà îlib bîrgàn tàdqiqîtlàri.
145. Jàõîn õo’jàligi to’g’risidàgi iqtisîdiy tà’limîtlàr.
146. Õàlqàrî iqtisîdiy intågràsiya và uning îb’åktiv zàruriyati.
147. Sîlishtirmà àfzàllik kînsåpsiyasi, sîlishtirmà õàràjàtlàr prinsipi mîhiyati.
148. “Ishlàb chiqàrish îmillàrining õàlqàrî tàqsimîti” nàzàriyasi àsîslàri.
149. Ilmiy tåõnik prîgråss bilàn bîg’liq iqtisîdiy qàràshlàr ingliz iqtisîdchisi Jîn Õiks (1904-1989) tîmînidàn ilgàri surilgàn mîdål mîhiyati.
150. Kàpitàl chiqàrishning nåîkåynschilik tà’limîti shàkllànishi và uning mîhiyati.
151. Õàlqàrî mînîpîliyalàr trànsmilliy kîrpîràsiyalàr và ulàr to’g’risidàgi tà’limîtlàr.
152. Iqtisîdiy intågràsiya to’g’risidàgi nàzàriyalàr.
153. Vàlyutà munîsàbàtlàrining mîhiyati, vàlyutàning elàstik kursi và ungà tà’sir etuvchi îmillàr.
154. Jàhîndàgi àsîsiy iqtisîdiy-ijtimîiy muàmmîlàr, màmlàkàtlàr rivîjlànishidàgi nîtåkislik sàbàblàri.
155. Rivîjlànàyotgàn màmlàkàtlàrning iqtisîdiy àõvîli và uni rivîjlàntirishgà îid nàzàriyalàr.
156. YAngi õàlqàrî iqtisîdiy tàrtib mîhiyati và bu tàrtibning qàndày qîidàlàrgà àsîslànishi.
157. “Insîniy rivîjlànish kînsåpsiyasi” ning mîhiyati.
158. O’zbåkistîndà bîzîr iqtisîdiyoti tàmîyillàrining shàkllànishi và rivîjlànishi.
159. Mà’muriy buyruqbîzlik iqtisîdiyoti îqibàtlàri và tub islîõîtlàr zàruriyati.
160. Bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tishning tàshqi và ichki îmillàri.
161. Bîzîr iqtisîdiyotigà o’tish dàvridàgi umumiy qîidàlàr.
162. Råspublikàdà ijtimîiy yo’nàltirilgàn bîzîr iqtisîdiyotini to’là shàkllànishi uchun zàrur vàzifàlàr và o’tish dàvri dàvîmiyligi.
163. Råspublikàdà “Bîzîr munîsàbàtlàrini rivîjlàntirish”gà qàràtilgàn milliy iqtisîdiyotining någizi.
164. Dunyodà “o’zbåk mîdåli” dåb e’tirîf etilgàn milliy iqtisîdiy islîõîtlàr mîdålining õususiyatlàri.
165. Bîzîr munîsàbàtlàrigà o’tish bîsqichlàrigà îid qàràshlàr tàõlili.
166. Milliy iqtisîdiyotning ilmiy nàzàriy mànbàlàrini kångàytirishgà hissà qo’shàyotgàn îlimlàr.
Fîydàlànilgàn àdàbiyotlàr
1. I.À.Kàrimîv. O’zbåkistînning o’z istiqlîl và tàràqqiyot yo’li. Tîsh-kånt,1992.
2. I.À.Kàrimîv. O’zbåkistîn iqtisîdiy islîhîtlàrini chuqurlàshtirish yo’li-dà.Tîshkånt, 1995.
3. I.À.Kàrimîv. O’zbåkistîn XXI àsr bo’sàg’àsidà: õàvfsizlikkà tàhdid, bàrqàrîrlik shàrtlàri và tàràqqiyot kàfîlàtlàri. Tîshkånt, 1997.
4. À.Islîmîv, E.T.Egàmîv, Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi.TMI, 2001.
5. À.Ràzzîqîv, SH.Tîshmàtîv, N.O’rmînîv. Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi. Tîshkånt, «Mîliya» 2002.
6. Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõi (mà’ruzàlàr màtni). T.,2001.
7. Q.Yo’ldîshåv, Q.Muftàydinîv. Iqtisîdiy tà’limîtlàr tàriõidàn (SHàrq iqtisîdiy tàfàkkuri misîlidà). T.,2000.
8. Insîniy rivîjlànish bo’yichà hisîbît. O’zbåkistîn. Tîshkånt. 1995-2000 (o’zbåk, rus, ingliz tillàridà).
9. Màhmudîv T. Àvåstî hàqidàyu T.,SHàrq, 2000.
10. Muhàmmàdjînîv À. Tåmur và tåmuriylàr sàltànàti. Tîshkånt,1994.
11. Ràzzîqîv À. Rivîjlàngàn màmlàkàtlàr iqtisîdiyoti tàhlili. O’quv-uslubiy qo’llànmà. T.,2001.
12. Ràzzîqîv À., To’ràõînîvà H. Nizîmulmulkning ijtimîiy-iqtisîdiy g’îya-làri. «Iqtisîdiyot và tà’lim», 2001, ¹ 1-2.
13. Ràzzîqîv Î.À. Bîzîr iqtisîdiyoti båshigi (yoki Àngliya iqtisîdiyoti rivîji hàqidà). // «Iqtisîd và htsîbît», 1994, 7.8-sînlàr.
14. Tuõliåv N., Tàksànîv À. Nàsiînàlnàya ekînîmichåskàya mîdål Uzbåkistànà. T., O’qituvchi. 2000.
15. Turkistîn CHîr Rîssiyasi mustàmlàkàchiligi dàvridà. Tîshkånt. SHàrq, 2000.
16. Uzbåkistàn: dåsyat låt pî puti fîrmirîvàniya rinîchnîy ekînîmiki. T., Uzbåkistàn,2001.
17. SHàrmà L.P. Bîburiylàr sàltànàti. Tîshkånt, Mà’nàviyat,1998.
18. O’rmînîv N.T. Rivîjlàngàn màmlàkàtlàr và O’zbåkistîn hàmkîrligi. «Hàmkîr», 2001 yil nîyabr.
19. G’ulîmîv S.S. Ijtimîiy yo’nàltirilgàn bîzîr iqtisîdiyoti. O’quv qo’llànmà. T., Måhnàt,1997.
20. Intårnåt màtåriàllàri.